L’accentuació

En valencià, l’accentuació gràfica s’utilitza per marcar la síl·laba tònica d’una

paraula. Les síl·labes tòniques no s’accentuen sempre, sinó que s’ajusten a unes regles
que més avall explicarem.
L’accent gràfic sempre es col·loca sobre una vocal i marca també si la pronúncia
d’aquesta vocal és oberta (à; è; ò) o és tancada (é; ó; í; ú).
Per entendre bé les regles d’accentuació, cal que ens detenim prèviament a
explicar algunes qüestions, com ara la síl·laba o els diftongs.

1. SÍL·LABA
Cadascuna de les parts en què podem dividir una paraula segons el colp de veu
que hi haja. Per exemple: CA-DE-NA (té tres colps de veu, en cadascun dels quals hi ha
una vocal)

2. DIFTONGS
Quan dues vocals entren en contacte, es forma un diftong o un hiat.
-Diftong: grup de dues vocals que es pronuncien en la mateixa síl·laba. (rei-na)
-Hiat: grup de dues vocals en contacte que es pronuncien en síl·labes diferents. (Síl-vi-a)

Hi ha dos tipus de diftongs en valencià:

DIFTONGS DECREIXENTS (vocal + semivocal i/u)

ai des-mai au cau-re
ei re-mei eu teu-la
ii no-vii iu riu
oi boi-na ou mou-re
ui cui-na uu duu (3a persona del verb dur)

DIFTONGS CREIXENTS (g/q + u + vocal)

gua e-gua qua qua-tre
güe llen-gües qüe fre-qüent
güi lin-güís-ti-ca qüi ter-ra-qüi
guo llen-guo-ta quo quo-ci-emt

- En els diftongs, considerem que la i/u que els formen són semivocals.
- Quan la i precedeix una vocal a principi de paraula, la i funciona com si fóra una
consonant i forma síl·laba amb la vocal següent. Per exemple: io-gurt.

1
 L’accentuació
- Quan la i i la u es troben entre vocals, funcionen com si foren consonants i formen
síl·laba amb la vocal següent. Per exemple: ca-uen, de-ien, bo-ia.

3. REGLES D’ACCENTUACIÓ
D’acord amb la posició de la síl·laba tònica, hi ha tres tipus de paraules:

Paraules acabades en vocal (-a; -e; -i;

-o; -u)
Síl·laba tònica:
AGUDES última
Paraules acabades en vocal + s (-as; -
es; -is; -os; -us)
Per exemple:
Vi-na-ròs
Paraules acabades en –en / –in

Paraules NO acabades en vocal (-a; -

e; -i; -o; -u)
Síl·laba tònica:
PLANES penúltima
Paraules NO acabades en vocal + s (-
as; -es; -is; -os; -us)
Per exemple:
Gan-di-a
Paraules NO acabades en –en / –in

Síl·laba tònica:
antepenúltima
ESDRÚIXOLES Totes
Per exemple:
Va-lèn-ci-a

- A efectes d’accentuació, les paraules que acaben en diftong decreixent no es

consideren acabades en vocal, ja que el diftong està format per vocal +
semivocal. Per això, Andreu no porta accent gràfic, perquè no acaba en vocal,
sinó en semivocal.
- Els monosíl·labs (això és, paraules d’una síl·laba) NO s’accentuen per regla
general. Només accentuem aquelles paraules que porten accent diacrític.

2
 L’accentuació

4. ACCENT DIACRÍTIC
L’accent diacrític s’utilitza per a distingir paraules monosíl·labes que s’escriuen igual
però que tenen significats diferents.