APUNTS-GLUCIDS-1r-BAT-Catala.

pdf

Guillem3412

Biología I

1º Bachillerato

Estudios España

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 PRINCIPIS IMMEDIATS (BIOMOLÈCULES ORGÀNIQUES)

Glúcids (CHO)

Els glúcids són biomolècules orgàniques formades per carboni, hidrogen i oxigen en
proporció 1:2:1. De vegades també presenten nitrogen, sofre i fòsfor, es solen mal
anomenar com a “sucres o hidrats de carboni / carbohidrats”.

La seva fórmula empírica és: Cn H2n On / (CH2O) n

TIPUS DE GLÚCIDS

Fructosa: La fructosa es presenta en fruita, mel, melmelades, dolç de fruites, melassa,

gelea…

Sacarosa: Està present en la remolatxa i la canya de sucre, les verdures i les fruites.

Lactosa: És el sucre de la llet.

Maltosa: Es troba en els cereals en germinació i s’utilitza per a la fabricació de begudes

alcohòliques i d’aliments industrialitzats.

Midó: es troba present en cereals, llegums, tubercles i altres com els pèsols, el blat de
moro, carabassa… (GLÚCID DE RESERVA)

Glicogen: es troba, sobretot, en el fetge, els músculs i el llevat de cervesa. (GLÚCID DE

RESERVA)

Cel·lulosa: present en tots els vegetals i és poc assimilable per a l’organisme.

ESTRUCTURA QUÍMICA

Químicament, els glúcids són cadenes de carboni unides a grups alcohòlics (-OH) i a
radicals hidrògens (-H). En tots els glúcids sempre hi ha un grup carbonil (-C=O)

Els glúcids són polihidroxialdehids o polihidroxicetones.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8975586

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 CLASSIFICACIÓ DELS GLÚCIDS

Monosacàrids: Una sola molècula de polihidroxialdehid polihidroxicetona. (glucosa,

fructosa)

Oligosacàrids: Unió de 2 a 10 molècules de monosacàrids (disacàrids, trisacàrids…). Els

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
més importants són els disacàrids. (sacarosa, maltosa, lactosa, trehalosa)

Polisacàrids: Unió de més de 100 monosacàrids. Poden ser homopolisacàrids o

heteropolisacàrids. (midó, glicogen, cel·lulosa, quitina)

Heteròsids: Formats per monosacàrids i altres molècules no glucídiques (glucolípids,

glucoproteïnes).

MONOSACÀRIDS

Biomolècules formades per un esquelet d’àtoms de carboni de 3 a 7 àtoms, en què cada

àtom de carboni està unit a un hidrogen i un grup hidroxil. Depenent de quin àtom de
carboni tingui unit el grup carbonil pot ser un aldehid o una cetona.

Tots els monosacàrids tenen una fórmula lineal i alguns, poden passar de la fórmula lineal a
una cíclica.

El grup aldehid de les aldoses sempre es localitza en el C1, el grup de cetona de les
cetoses sempre es localitza en el C2.

Funcions dels monosacàrids

Bàsicament energètica (Hexoses), també són intermediaris metabòlics del metabolisme dels
glúcids.

Estructural (Paret cel·lular bacteriana, vegetal o fongs) o bé els glicolípids de la membrana

cel·lular que permeten la relació cel·lular.

Formen part dels nucleòtids, també formen part de molècules energètiques (ATP).

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8975586

si lees esto me debes un besito

Biología I
Banco de apuntes de la
 Propietats dels monosacàrids

FÍSIQUES:

- Sòlids i cristal·lins
- No hidrolitzables

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
- Color blanc
- Gust dolç
- Hidrosolubles (tant els radicals hidroxil com els radicals hidrogen presenten una
elevada polaritat elèctrica, i per això estableixen forces d’atracció elèctrica amb
molècules d’aigua, que també són polars.

QUÍMIQUES:

- Són capaços d’oxidar-se, és a dir, de perdre electrons, davant d’altres substàncies

que quan els accepten es redueixen. Per aquesta raó, són la font bàsica d’energia
de les cèl·lules. (REDUCTORS)
- Una altra propietat química dels monosacàrids és la capacitat que tenen per
associar-se amb grups amino. (-NH2)

TRIOSES

Formades amb 3 carbonis, són els glúcids més senzills

Isomeries

Isòmers plans:

Tenen la mateixa fórmula, però alguns són aldos i els altres cetos.

Isòmers espacials:

Tenen la mateixa fórmula, però les dues molècules són del mateix grup, o aldos o cetos, el
que passa és que estan disposades de manera diferent a l’espai.

Si tens -OH a la dreta el compost és un isòmer D

Si tens -OH a l’esquerra el compost és un isòmer L

Per detectar aquestes molècules podem fer una prova amb un raig de llum polaritzada,
depèn de l’angle en el qual gira la llum es pot detectar quin tipus de molècula és. Quan la
llum gira cap a la dreta diem que és dextrogira i quan gira cap a l’esquerra levogira. No hi ha
cap relació entre si és D o L i dextrogira o levogira.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8975586

si lees esto me debes un besito

 TETROSES

Gúcids formats per 4 àtoms de C. La fórmula empírica és: C4H8O4

En les aldotetroses hi ha dos C asimètrics i en la cetotetrosa un. Prenem, per dir si és L o D,

la posició de l’OH del carboni asimètric més allunyat del grup carbonil.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
PENTOSES

HEXOSES

LA CICLACIÓ DELS MONOSACÀRIDS

En dissolució aquosa, els monosacàrids de cinc i sis àtoms de carboni es tanquen formant
anells pentagonals o hexagonals, d’això se’n diu ciclació.

El grup carbonil d’un monosacàrid pot reaccionar amb un dels -OH d’una molècula.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8975586

si lees esto me debes un besito

 De dos monosacàrids enllaçats amb aigua en fem un disacàrid. Tenim disacàrids que són
energètics i n’hi ha que no. Els O-Glicosídics ⍺ els podem separar per hidròlisi i formen part
de la reserva energètica de l’organisme, en canvi, el O-Glicosídic β no el podem separar per
hidròlisi, per tant, no forma part de la reserva energètica, fan funció estructural, els enzims
no poden digerir els enllaços beta

Les glucoses quan es ciclen adopten diferents noms com per exemple:

⍺ - D - (+) - Glucopiranosa que és una glucosa tancada en hexàgon que gira cap a la
dreta, té l’-OH a la dreta i els dos àtoms que pertanyen al carboni 1 estan igual, amb
l’hidrogen a dalt i l’-OH a baix. Si fos completament al revés diríem que tenim una
β - L - (-) - Glucofuranosa que és una glucosa tancada en pentàgon que gira cap a
l’esquerra, té l’-OH a l’esquerra i els dos àtoms que pertanyen al carboni 1 estan diferent,
amb un hidrogen a dalt i un -OH a baix i l’altre monosacàrid al revés, un hidrogena baix i un
-OH a dalt.

MONOSACÀRIDS IMPORTANTS

- D - Gliceraldehid (triosa que apareix com intermediari del metabolisme cel·lular)

- Ribosa (pentosa que forma part de l’ARN)
- Desoxiribosa (pentosa que forma part de l’ADN)
- Glucosa (el glúcid més abundant en els éssers vius)
- Fructosa (el glúcid de les fruites, és una cetohexosa)

DISACÀRIDS

Formats per la unió de dos monosacàrids, també són sòlids, cristal·lins, blancs, solubles en
aigua i dolços. L’enllaç que uneix dos monosacàrids s’anomena enllaç O-glicosídic.

La glucosa la deixem com a reserva amb molècules de glicogen, la insulina és l'hormona

que controla l’emmagatzematge de la reserva a l’hora d’introduir glicogen. I el glucagó és
l’hormona que controla la sortida de glicogen de la reserva (controla la hidròlisi d’aquesta
molècula).

La insulina és antagònica (fa el contrari) al glucagó.

Configuració ⍺: si el primer monosacàrid és ⍺.

Són inestables, febles, dèbils i fàcils de trencar. Formen part de di/polisacàrids molt
hidrolitzables.

Configuració β: Si el primer monosacàrid és β.

Molt estables i resistents, difícils de trencar (però es poden trencar igualment).

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8975586

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 DISACÀRIDS AMB ENLLAÇ O-GLUCOSÍDIC

Lactosa: D-galactosa unida per enllaç β (1 → 4) a una D-glucosa.

Present lliure a la llet dels mamífers, la lactosa és hidrolitzada per l’enzim lactasa.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Maltosa: Dos D-glucoses unides per enllaç ⍺ (1 → 4).
Present lliure en el gra germinat d’ordi i altres cereals, industrialment s’obté a partir de la
hidròlisi del midó i de

Sacarosa: ⍺ - D - glucopiranosa unida per un enllaç (1 → 2) a una β - D - fructofuranosa

Cel·lobiosa: Enllaç entre glucopiranoses (D i β)

Aula Virtual de Biología

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8975586

si lees esto me debes un besito

 POLISACÀRIDS

Formats per la unió de molts monosacàrids (de desenes a centenars). S’uneixen mitjançant
un enllaç O-glicosídic.

En tenim 2 tipus:

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
- Homopolisacàrids → polímers d’un sol tipus de monosacàrid.
Funció de reserva energètica si presenten enllaç ⍺. La major part dels organismes tenim els
enzims necessaris per trencar aquest enllaç en molècules petites.

- Heteropolisacàrid → polímers formats per més d’un tipus de monosacàrid

Propietats físiques dels polisacàrids:

- Són sòlids amorfs incolors, insolubles en aigua o poden formar dispersions

col·loidals.
- No tenen gust dolç.

Propietats químiques dels polisacàrids:

- Es poden descompondre en els monosacàrids que els formen gràcies a reaccions

d’hidròlisi.
- No tenen poder reductor. Hi hauria molt pocs extrems reductors amb relació a tota la
molècula

Homopolisacàrids

N’hi ha dos tipus, segons si presenten enllaç alpha o beta.

Presenten enllaç ⍺:
Funció de reserva energètica. La major part dels organismes tenim els enzims necessaris
per trencar aquest enllaç en molècules petites.

- Midó

Polisacàrid de reserva energètica en els vegetals: les plantes poden obtenir energia sense
necessitat de llum permet la germinació de les llavors. Es troba en les llavors de cereals
(blat, arròs), llegums i tubercles (patata i moniato).

La hidròlisi del midó (amb els enzims ⍺-amilasa en animals o β-amilasa en vegetals) dona
D-glucosa necessària per a l’obtenció d’energia.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8975586

si lees esto me debes un besito

 Estructura

Format per centenars o milers de molècules de glucosa: IMPORTANT! Com no estan

dissoltes en el citoplasma no afecten l’osmosi cel·lular.

- 30% amilosa

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
- 70% amilopectina.

L’amilosa és un polímer de maltoses unides per enllaços 1 - 4. Té una estructura lineal i

adopta una disposició helicoïdal amb 6 glucoses per volta.

L’amilopectina té una estructura ramificada Està constituïda per un polímer de maltoses

unides per mitjà d’enllaços α (1 → 4), però cada 25 o 30 unitats de glucosa apareixen
ramificacions α (1 → 6).

- Glicogen

Polisacàrid de reserva energètica en els animals.

Tenim diferents tipus de glicogen:

- Glicogen hepàtic, es troba a les cèl·lules del fetge.

- Glicogen muscular, es troba a les cèl·lules musculars.

Estructura:

És igual que l’amilopectina però amb més abundància de ramificacions, cada 6 - 10

glucoses.

Presenten enllaç β:

- Cel·lulosa

Polisacàrid amb funció esquelètica pròpia dels vegetals, és l’element més important de la
paret cel·lular i forma les fibres vegetals (cotó, lli…) i l’interior del tronc dels arbres.

Estructura:

Són molècules de D-glucopiranosa unides per mitjà d’un enllaç β (1 → 4), cada parella
formen cel·lobiiosa que s’uneix formant polímers de 150 a 5000 molècules de cel·lobiosa.

- Quitina
Component essencial de l’exoesquelet dels artròpodes. Polímer de N-acetiglucosamnes
unides per mitjà d’enllaços β (1 → 4). Igual que la cel·lulosa forma cadenes paral·leles i
formen capes, cada dues molècules es forma una quitobiosa.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8975586

si lees esto me debes un besito

 Heteropolisacàrids

Formats per dos o més monosacàrids, els més importants serien la pectina, la goma aràbiga
i l’agar-agar.

- Pectina
Es troba a la paret cel·lular dels teixits vegetals, és molt abundant a la pera, poma, pruna i
codony i té una capacitat gelificant que s’aprofita per preparar melmelades.

- Agar

S’extreu de les algues vermelles i s’utilitza en microbiologia per preparar medis de cultiu i en
la preparació industrial d’aliments com a gelificant.

- Goma aràbiga

Substància secretada per les plantes per tancar ferides, principalment s’utilitza per a la cola
d’enganxar, però també el porten alguns caramels masticables.

GLÚCIDS ASSOCIATS A ALTRES TIPUS DE MOLÈCULES

Glúcids associats a altres molècules no glucídiques que estan formats bàsicament per la
unió de glúcids a proteïnes. Presenten funcions molt diverses, ja que formen un grup molt
heterogeni de substàncies.

Heteròsids:

Monosacàrid o petit oligosacàrid + molècula no glucídica de baix pes molecular.

- Digitalina → s’utilitza en el tractament de malalties cardiovasculars.

- Antocianòcids → responsables del color de les flors.
- Esterptomiccina → antibiòtic

Peptidoglicans:

Cadenes d’heteropolisacàrids unides per petits oligopèptids (aminoàcids) que conformen la

paret dels bacteris. L’heteropolisacàrid és un polímer de N - acetilglucosamnia (NAG) i àcid
N - acetilmuràmic (NAM)

Proteoglicans:

Polisacàrid (80%) + proteïna (20%)

- Àcid hialurònic i sulfat de condroïtina → es troben als teixits conjuntius,

cartilaginosos i ossis.
- Heparina → Impedeix la coagulació de la sang.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8975586

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 Glicoproteïnes:

Petita fracció glucídica (5% - 40%) + gran fracció proteica

- Immunoglobulines, protrombina → glicoproteïnes de la sang.

- Glicoproteïnes de la membrana plasmàtica → funció de selecció de les molècules

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
que entren a la cèl·lula (són receptors escpecífics)

La histamina dona l’ordre perquè es faci el procés Protrombina → Trombina

La Trombina creada anteriorment dona l’ordre perquè es faci el procés Fibrinògen → Fibrina

Glicolípids:

Monosacàrids o oligosacàrids + lípid que generalment es troben a la membrana cel·lular.

LES FUNCIONS GENERALS DELS GLÚCIDS

Estructural:

Bàsicament, és gràcies a l’enllaç β present en els polisacàrids, que impedeix la degradació

d’aquestes molècules i fa que alguns òrgans i estructures puguin viure centenars d’anys
(com els arbres).

Els polisacàrids de les parets cel·lulars (cel·lulosa en vegetals; quitina en fongs i

exoesquelets dels artròpodes; mureïna en bacteris) així com la ribosa i la desoxiribosa en
els àcids nucleics; la condroïtina dels ossos…

Font d’energia:

La majoria dels monosacàrids proporcionen energia a l'organisme si es trenca la seva

molècula i s’allibera l’energia continguda en els enllaços entre els seus àtoms.

Reserva energètica:

Els organismes emmagatzemen glucosa en forma de polisacàrids per poder utilitzar-la quan
els hi sigui necessari. Glicogen i midó.

Biosíntesi:

Els glúcids es poden degradar per obtenir petites molècules a partir de les quals permeten
sintetitzar altres biomolècules com els aminoàcids o àcids grassos.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8975586

si lees esto me debes un besito