TEMA: FILOSOFIA POLÍTICA

TEORIES DEL CONTRACTE

SOCIAL

1. THOMAS HOBBES

1.1.Concepció de l’individu : les passions

1.2.L’estat natural de guerra / Lleis i Drets naturals
1.3.Constitució de l’Estat Polític : el Contracte
1.4.Concepte d’Estat : Sobirania i Estat Absolutista

2.JOHN LOCKE

2.1.Concepció de l’individu : llibertat i igualtat naturals

2.2.L’estat natural i els Drets Naturals
2.3.Constitució de l’Estat Polític : el Contracte
2.4.Concepte d’Estat : l’Estat de Dret

3.JEAN-JACQUES ROUSSEAU

3.1.Concepció de l’individu : igualtat i llibertat naturals

3.2.L’estat natural i la seva corrupció per la Societat
3.3.Constitució de l’Estat Polític : el Contracte
3.4.Concepte d’Estat : Sobirania del poble i Estat Democràtic
1. HOBBES : CONCEPCIÓ DE L’INDIVIDU LES PASSIONS I LA RAÓ

Tomas Hobbes (1588-1679) comença per exposar una posició

relativista sobre les nocions morals del Bé i del Mal. Escriu :
“qualsevol cosa que sigui objecte de l’avidesa de l'home és
considerat per ell com a bo, mentre que l'objecte del seu odi és
considerat com a dolent, i el de la seva indiferència com a vil i
menyspreable”. Bo i dolent són nocions relatives; no existeix ni
El senyor Hobbes
el bé absolut ni el mal absolut, ni tampoc normes objectives per a
distingir l’un de l'altre. Cada individu escull els seus principis en
funció de la seva avidesa ... i els canviarà sovint.

El desig o apetència de l'home depèn del que Hobbes anomena passions, que són
moviments interns del cos (vísceres i glàndules). Tenen el seu origen en situacions i objectes
externs (estímuls) que afecten els òrgans sensorials i acaben per agitar la sang, el cor i el
cervell. La funció de la raó consisteix a deliberar sobre la suma de passions presents a cada
moment (desigs, esperances, odis, temors …), obtenint com a resultat un nou apetit al qual
anomenem voluntat, que és la que finalment determina l'acció. En aquest sentit, Hobbes
afirma que no hi ha diferències substancials entre homes i animals, perquè ambdós deliberen
i tenen voluntat. En qualsevol cas ni els uns ni els altres son autònoms ni tenen lliure albir
per a decidir, perquè estan determinats per les seves passions (la raó, esclava de la passió).
Ara bé, Hobbes matisa que en un sentit secundari una persona pot considerar-se a sí mateixa
com a lliure quan no troba obstacles per donar satisfacció a la seva voluntat.

Tot i les diferències físiques i intel·lectuals entre les persones, Hobbes constata que
en general els homes es troben en un estat natural d'igualtat. Les deficiències que cada un
tenim podem compensar-les amb les nostres virtuts. L'estúpid ben pot dominar al llest amb
la seva força o perseverança; el dèbil pot dominar al fort amb la conspiració; el mandrós pot
superar al laboriós amb l’ingeni; i, sobretot, l'experiència permet a totes les persones
adquirir molta habilitat en allò al que es dediquen. Aquesta igualtat natural provoca en les
persones una igual esperança d'assolir les seves finalitats. Aquestes són la pròpia
conservació i aquells béns pels quals cada un se sent atret de forma natural. En definitiva,
ningú no es resigna a no assolir els seus objectius consolant-se amb la idea de que és inferior
als altres.

2. ESTAT NATURAL DE GUERRA

LLEIS I DRETS NATURALS

El fet que cadascun busqui la seva satisfacció condueix a la competició i a la

desconfiança dels altres. Tots volen que se'ls valori com ells mateixos s'estimen (orgull), i es

-2-
Teories del contracte social
dolen davant de qualsevol menyspreu (ressentiment). Tenim ja les tres causes principals de
disputa : 1) la competició; 2) la desconfiança mútua; i 3) el desig d'honors.
Així, quan les persones no viuen subjectes davall d’un poder comú, es troben en
constant estat de guerra, uns contra els altres (bellum omnium contra omnes). L'estat
natural de guerra significa que, més enllà de conflictes ocasionals, existeix una permanent
tendència a la disputa entre els homes (metàfora del “mal temps”). En aquest estat l'individu
depèn únicament de la seva pròpia força i enginy per a sobreviure, i té tot el dret d’utilitzar-
los, encara que el dret de cadascun només equival a la seva força per a mantenir-lo.

L'estat natural de guerra és conseqüència de la naturalesa de l'home i de les seves

passions. Però també són pròpies de l'home altres passions que el mouen a eixir d'aquest
miserable estat, com són la por a la mort, el desig de comoditat, l'esperança de tenir família i
de desenvolupar una indústria. Quan aquest segon tipus de passions dominen la voluntat, la
raó busca una eixida per a la pau. D'aquesta manera la raó descobreix el que Hobbes
anomena Lleis de la Naturalesa, que són : “ el dictat de la recta raó sobre les coses que
han de fer-se o evitar-se per a preservar la nostra vida i la nostra situació”.

A la seva obra, el Leviathan, Hobbes cita un total de 19 Lleis Naturals. D'elles es

deriven el mateix nombre de Drets Naturals, com ara el dret de cadascun a defendre la seva
pròpia vida i interessos, a contestar amb l'agressió quan és agredit, a no complir els convenis
quan els altres no compleixen, a ser correspost quan és generós, etc. Ara bé, recordeu-vos
que el dret, en Hobbes, equival sempre a la força pròpia per a imposar-lo.

Segons l’anterior podem dir que les Lleis Naturals no són lleis físiques de la Natura,
ni principis teològics o morals, ni tampoc lleis jurídiques. Són simplement enunciats pràctics
evidents sobre les necessitats i la conducta de les persones, extrets d’una reflexió racional.

1. 3. CONSTITUCIÓ DE LA SOCIETAT : EL CONTRACTE

Fins aquí tenim que totes les persones recerquen la seva conservació, prosperitat i la
satisfacció del seus desigs, però no poden aconseguir aquests fins en l'estat natural. D'altra
banda, les Lleis Naturals, que són una bona referència pràctica per a la convivència, tampoc
poden per si mateixes assegurar-la. Els motius d’aquest fet són dos :

1) la preeminència en l’home de les pròpies passions front a la raó; i

2) la tendència lògica de l’home a no complir la seva part dels pactes (això s’explica per
la coneguda com a Teoria de la Decisió Racional 1).

1 La Teoria de la Decisió Racional és de tradició anglesa i consisteix en una anàlisi de les opcions en la relació entre
un individu i un col·lectiu. Ja us la vaig explicar a classe : en els acords col·lectius l’opció més profitosa per a
l’individu no és el compliment universal del pacte, sinó que tots compleixen excepte un mateix, el “llest”. Però llestos
som tots, la qual cosa ens durà a ... 

-3-
Teories del contracte social
 La conclusió de tot plegat és que serà impossible viure
en pau de no ser que hi hagi un poder coactiu que mantingui a
ratlla els individus i els obligui a complir els pactes sota
amenaça de punició. És per això que des de la pròpia raó
s'imposa la necessitat que existeixi un poder públic recolzat
per la força, capaç de castigar. Recordeu la frase del text : “els
contractes sense l'espasa no són més que paraules”.

Com es constituirà tal poder públic? Tindrà lloc per … confies en mi?

mitjà d’un pacte, contracte o conveni. Aquí teniu l’anomenada

TEORIA DEL CONTRACTE. L’Estat no és el resultat d’un procés natural, com havien
mantingut els autors clàssics grecs. Tampoc és la plasmació de l’ordre de Déu en la Terra,
com sempre havia insistit l’Església (durant l’Edat Mitjana i principis de la Modernitat), i
que va servir per a justificar el dret diví dels Reis. Hobbes, eminentment ateu i pragmàtic,
afirma que l’Estat és una entitat artificial dissenyada per un contracte (fictici) entre els
homes, tan sols per a servir als interessos d’aquests (convencionalisme).

El “contracte” que proposa Hobbes és el següent : una pluralitat d'individus hauran

de transferir tots els seus poders i la seva força (els seus drets naturals) a un sol home, o
a una assemblea homes que reduïssin la pluralitat de voluntats a una sola voluntat. Formaran
així una vertadera unitat en una sola persona, sigui persona natural (Monarca) o artificial
(Assemblea). Tal contracte, diu Hobbes, és un acord de cada home amb cada home, com si
cada un digués als altres : “renuncio a governar-me a mi mateix a favor d'aquesta persona,
a condició que tu, a la teva vegada, cedeixes el teu dret i li autoritzes a actuar de la mateixa
manera”. Fet això queda constituïda la societat civil (civitas) i el seu poder institucional, que
és l’Estat. La multitud unida en una sola persona és el que Hobbes denomina com a gran
leviathan, que pel terror que inspira garanteix la pau i la defensa front tots els enemics
interns i externs : “el déu mortal a qui devem la nostra pau i defensa”.

1. 4. CONCEPTE D'ESTAT : SOBIRANIA

És important remarcar que quan Hobbes parla de la multitud unida en una persona
no vol dir que sigui aquesta multitud la que composi a aquesta persona. Vol dir que la
multitud està unida “EN” eixa persona a qui s'han transferit tots els drets i que és
indivisible. Defineix per tant la societat civil com “una persona, els actes de la qual, per
mutu acord d'uns amb altres, es consideren autors els components d'una gran multitud, a fi
que pugui utilitzar la força i els mitjans de cada un d'ells en la forma que ho cregui oportú
per a salvaguardar la pau i la defensa comuna”. La persona que encarna tal unitat rep el
nom de Sobirà, i tota la resta de la gent són els seus súbdits.

-4-
Teories del contracte social
 Hobbes insistirà en el fet que el Sobirà no és part del contracte : “perquè el dret de
representar tothom atorgat al Sobirà, es concedeix per mitjà de contracte d'uns amb altres i
no d'Aquell amb cap d'ells, per la qual cosa mai no podrà parlar-se de violació del
contracte per part del Sobirà”. La raó que el Sobirà no sigui part del contracte és evident :
és l'única forma que pugui fer complir el contracte social (ja sabeu, nens : “els contractes
sense l'espasa …”).

El Sobirà encarna l'Estat, que protegeix la societat tant de la guerra civil com de
l’assetjament d’altres potències extragueres. Es tracta doncs d’un poder que a més de ser
INDIVISIBLE, també és absolut, inalienable i incondicional :

1) El poder de l’Estat és ABSOLUT I ARBITRARI : per la institució de la Sobirania,

cada súbdit es converteix en l’autor de tots els actes del Sobirà, y això significa que
qualsevol decisió que prengui el Sobirà ha de considerar-se favorable i justa per als
seus súbdits, perquè és com si ells mateixos l’haguessin presa.
2) També és INALIENABLE (intransferible) : si el Sobirà concedeix cert poder executiu
a alguns individus o Institucions, aquests romanen en tot moment subordinats a Ell, i
les decisions d’aquells podran ser revocades en qualsevol moment. En realitat el
poder només pertany al Sobirà
3) Finalment, la Sobirania és INCONDICIONAL. Quan els individus s’han convertit en
súbdits no poden fer-se enrera. Els súbdits només queden deslligats de la seva
obligació d’obeir quan el Sobirà renuncia o, malgrat que no renuncií, ja no tingui
força (dret) per a continuar governant i protegint els seus súbdits.

Quin marge de llibertat pertany a l'individu? Segons el concepte de llibertat de

Hobbes, les persones són lliures quan no troben impediments a la seva voluntat. Per tant les
persones són plenament lliures d'exercitar les seves capacitats i desenvolupar les seves
activitats dins dels marges que no interessen al poder de l’Estat. I aquest marge pot ser prou
ampli si tenim en compte que les tasques de l’Estat se centren en el manteniment de la pau i
de la seguretat comuna.

-5-
Teories del contracte social
1. LOCKE : CONCEPCIÓ DE L’INDIVIDU
LLIBERTAT I IGUALTAT NATURALS
John Locke (1632-1704) és un dels
representants més destacats de la Il·lustració
anglesa. En coherència amb aquests principis
il·lustrats comença afirmant que totes les
persones són lliures i iguals per naturalesa, sent
la llibertat i independència personal els seus béns
més preats. D’aquesta manera ningú no té drets
divins pel seu naixement, ni prerrogatives de
L'Anglaterra del S. XVII està eliminant
la monarquia absoluta i establint un règim
parlamentari. És un període de guerra civil
i revolucions i, per tant, d'idees polítiques
extremes i confrontades. Hobbes tractarà
d'aplicar el racionalisme i l'empirisme
científics (apresos en la seva relació amb
Descartes i Galileu) a l'experiència social
de l'home. Vol analitzar científicament al
ésser humà com un ser més dins de la
Natura i estudiar aquelles condicions en
què sigui possible la convivència pacífica
amb els altres homes.

sang, ni cap mena de privilegis especials.

Hobbes va prendre partit a l’època en
favor del rei Carles II, el seu antic
D’afegit, per un sentiment d’empatia, les
alumne. Va defendre les prerrogatives i el
persones són capaces de reconèixer als altres com poder absolut de la reialesa, la qual cosa li
el que són, lliures i independents. En aquest valgué la persecució del Parlament anglès
(exili a França).
context natural, cadascun treballa en funció de les
seves possibilitats i del seu enginy, tractant de
prosperar per a millorar la seva vida, augmentar els
seus béns i hisenda, i poder llegar tot això als seus fils. Les seves propietats li pertanyen tant
com la seva pròpia llibertat natural, i (normalment) també són reconegudes i respectades
pels altres.

2. 2. L'ESTAT NATURAL I ELS DRETS NATURALS

Al seu estat natural, l'activitat principal de les persones és la producció i l'intercanvi

de béns. Per tal de desenvolupar aquest
objectiu, totes les persones, de forma
natural, treballen i negocien, evitant tenir
problemes o causar molèsties als altres.

En aquesta situació natural

d'igualtat (mateixa idea que en Hobbes),
cada un reconeix a tots els altres els
mateixos DRETS NATURALS que ell
posseeix. Aquestos drets (nous ideals de la
Il·lustració) no provenen ni depenen de la
força que té l’individu, al contrari del que
afirma Hobbes. Els Drets Naturals són
valors absolutament inalienables que posseïm només pel fet de ser persones, que mai no
-6-
Teories del contracte social
podem perdre (llevat alguns d’ells si hem comès un delicte) i que són independents de la
nostra situació a la vida. Aquestos drets són : dret a la vida, a la integritat i seguretat
personal, a posseir propietats, a les llibertats d’expressió, de culte, d’associació i difusió
d’idees, a l’equitat (no discriminació), etc. D'aquestos Drets deriven les corresponents Lleis
Naturals (igual que en Hobbes), que guien intuïtivament els homes en les seves relacions.

2. 3. CONSTITUCIÓ DE LA SOCIETAT : EL CONTRACTE

Donat que totes les persones són lliures, lliurement decideixen unir-se en un pacte,
formant la societat civil i constituint l’Estat, poder públic que vetlla per aquella. Aquest fet
requereix argumentació, i al seu Segon Tractat sobre el Govern Civil, Locke explica les
raons i utilitat d'aquesta unió:

a) En certes situacions (com ara crisis internes, invasions estrangeres), les

persones poden veure amenaçats els seus Drets Naturals, per la qual cosa
resulta útil i necessari constituir un poder comú que defensi, garanteixi i
conservi aquestos Drets.

b) A més dels interessos individuals, també existeix l’interès comú (la salut
pública, l’organització urbana, enllumenat dels carrers, difusió de la cultura,
policia d’interior i vigilància de les fronteres, etc.)

c) Arran que l'activitat social i econòmica és complexa, de vegades sorgeixen

conflictes d'interessos que cal resoldre per arbitratge. El referent seran les
Lleis Civils aprovades per la societat civil i interpretades per magistrats
imparcials (jutges). Aquestes Lleis (Dret Jurídic) seguiran el criteri general
de la utilitat pública i la resolució justa de conflictes, vol dir, es mantindran
en tot moment acordes amb les Lleis Naturals ... i seran iguals per a tots.

Locke continua el seu llibre explicant el procés a seguir per tal de constituir una
societat civil governada per un poder públic, que és l’Estat. Tal constitució de l’Estat es
realitza per un CONTRACTE (escrit en forma de Constitució, o llei de lleis) que en essència
diu així : cada individu promet obeir les Lleis Civils dictades pel poder públic, i sostenir
el mateix mitjançant el pagament d’impostos, a canvi que el poder públic garanteixi els
seus Drets Naturals. L'individu esdevé per tal contracte en ciutadà d'un Estat (no súbdit,
com defensava Hobbes), conservant en tot moment els seus drets i llibertats, però acceptant
en contrapartida les obligacions de la Llei Civil (igual per a tots), pagant el impostos
necessaris i renunciant sempre a prendre’s la justícia per la seva pròpia mà.

-7-
Teories del contracte social
2. 4. CONCEPTE D'ESTAT : ESTAT DE DRET

D'aquesta manera sorgeix l'Estat com a Institució que

exerceix el poder públic i serveix a la societat civil. Les seves
comeses, escriu Locke, seran gestionar els interessos comuns,
dictar, preservar i fer complir les Lleis Civils, i sobretot garantir
els Drets Naturals de cada persona, concretament el dret a la
vida, a la propietat i a les llibertats ciutadanes.

Com veieu, aquí l'Estat sorgeix també d'un conveni o

pacte, però d'un pacte entre cada individu i l'Estat (diferent
que en Hobbes). Sent l'Estat part del contracte :
El senyor Locke
a) L'individu conserva els seus Drets Naturals, que són
inalienables.

b) El poder de l'Estat no és absolut, ni arbitrari, ni tampoc il·limitat (tot al contrari

que en Hobbes). L’Estat, en formar part del Contracte, roman subjecte i limitat
pels Drets Naturals i per la pròpia Llei Civil (l’Estat no està per damunt la Llei).
Per tal d’evitar possibles abusos de poder per part de l’Estat sobre els ciutadans,
Locke proposa la separació de poders (el poder de l’Estat no és indivisible, al contrari que
en Hobbes). Els dos poders de l’Estat són el legislatiu (encarregat al Parlament, que té
l’autoritat per a elaborar les Lleis Civils) i l’executiu (encarregat al Govern, que té autoritat
per a fer complir la Llei Civil, prendre decisions concretes i gestionar la utilitat pública en
benefici de la majoria), sent ambdós poders del tot independents. Aquesta idea tan important
passà després al continent europeu a través d’altre il·lustrat, el francès Montesquieu, qui va
establir l'actual divisió tripartida dels poders de l'Estat (legislatiu, executiu i judicial).

El govern de l'Estat, que gestiona els assumptes públics i fa complir les lleis civils,
pot ser assumit per un Monarca, una Assemblea o un grup electe (remarqueu que no cal
que el govern sigui democràtic). Per raons de tradició, el sistema preferit per Locke és la
Monarquia Parlamentaria, és a dir, un Rei les atribucions del qual són curosament vigilades i
limitades per un Parlament, siguin els seus membres electes o no (Cambra dels Comuns i
Cambra dels Lords). En qualsevol cas, si els governants arribaren a convertir-se en tirans
(prenent iniciatives contràries a les Lleis Naturals) el poble té dret a la resistència passiva, i
encara més, a deposar-los per la força, doncs es tracta d'una usurpació. A més a més, com el
contracte és voluntari, les persones o grups poden desvincular-se pacíficament de l’Estat, si
així ho desitgen, recobrant plenament la seva llibertat natural ... ?

Pel que fa a l’individu, en tant ciutadà subjecte al Dret, podrà ser castigat per l’Estat
(multes, privació de llibertat) quan atempti contra els drets dels demés o danyi bens públics;

-8-
Teories del contracte social
això és, quan incompleixi les Lleis Civils. En tot cas, sempre tindrà dret a la presumpció
d’innocència, a la defensa lletrada i a un judici just : les anomenades garanties jurídiques. En
contrapartida, el ciutadà també podrà denunciar a l’Estat i obtenir compensació en els casos
en els que el govern no protegís els seus drets o perjudiqui els seus interessos privats.

3. 1. ROUSSEAU : CONCEPCIÓ DE L’INDIVIDU

IGUALTAT I LLIBERTAT NATURALS

Al igual que Locke, Voltaire, Kant i tots els autors il·lustrats del moment, Jean
Jacques Rousseau (1712-1778) manté que totes les persones naixen iguals i lliures, i ningú
no té autoritat sobre qualsevol altre. Els nostres anhels més importants són la conservació
pròpia, la llibertat i la igualtat enfront dels altres. Ara bé, arran que els obstacles per a
atènyer tot l’anterior són superiors a la nostra força individual, llavors necessitarem de
l’agrupació, formant voluntàriament un poder públic que tindrà autoritat sobre els individus.

3. 2. L'ESTAT NATURAL I LA SEVA CORRUPCIÓ PER LA SOCIETAT

En les seves primeres obres (Discurs sobre les Arts i les Ciències, Discurs sobre la
desigualtat dels homes), Rousseau defensa una tesi ben polèmica (que hem debatut a
classe) : insisteix en que l'home és bo per naturalesa i que és la Societat la que el
corromp i l’emmetzina (compareu aquesta tesi amb Hobbes). L'home, al seu estat natural,
és un ser innocent, com un xiquet sense vicis ni malícia (mite del bon salvatge, de moda a
l’època). Tot i aquesta feliç situació natural, diu Rousseau, les institucions i costums socials,
els luxes, així com el progrés de les arts y les ciències, acaben produint en les persones el
desig de competir i de dominar sobre els altres, generant-se amb aquesta dinàmica l'avarícia
i la depravació moral.

A tot plegat s’afegeix la pitjor lacra que han inventat els homes : la propietat
privada, font de totes les desigualtats, injustícies i disputes. Escriu Rousseau : “El primer
que, havent assetjat un terreny, va descobrir la manera de dir, açò em pertany!, va establir
el començament de la desigualtat entre els homes”.

3. 3. CONSTITUCIÓ DE L’ESTAT : EL CONTRACTE

El que planteja Rousseau al seu llibre més importat, El Contracte Social (teniu un
fragment), no és el retorn a una època primitiva idíl·lica que tal vegada no mai va existir,
sinó la constitució d'una autoritat que sostragui l'home del desordre i dels problemes de
desigualtat. Donat que cap persona no pot tenir en absolut autoritat sobre una altra, l'única
justificació possible de qualsevol autoritat o poder col·lectiu és un pacte o CONTRACTE
-9-
Teories del contracte social
social entre els homes. És a dir, són els homes els que concertadament decideixen unir les
seves forces per a constituir un poder comú capaç de combatre la corrupció moral, la
injustícia i les desigualtats, les quals amenacen contínuament la seva supervivència i
conservació.
Ara bé, en aquest punt Rousseau troba una dificultat greu : en constituir els homes un
poder comú quedaria alienada la seva llibertat; però l'home no pot perdre la seva llibertat,
perquè renunciar a ella seria renunciar a la seva qualitat d'home. Per això cal pensar com és
possible establir la unitat i legitimar l'autoritat sense que pateixi dany la llibertat (! ...
sembla un impossible lògic). El problema es plantejarà, llavors, entre l'exercici de
l'autoritat comuna i igualitària i la preservació de la llibertat individual.

Per constituir una societat governada per un poder públic, el procés a seguir és el
següent. Cada individu lliura la seva voluntat i tots els seus drets individuals a LA
COMUNITAT, a condició que la Comunitat ho reconegui com a part indivisible d'ella
mateixa. Cada individu és per a la Comunitat i la Comunitat és per a tots. La Comunitat
(Nació o País) no és la suma de voluntats, sinó una voluntat única i superior : la voluntat
del Poble. Escriu Rousseau : “cada un de nosaltres posa en comú la seva persona i tot el
seu poder davall la suprema direcció de la voluntat general i aquesta rep cada membre com
a part indivisible del tot”. Com que el pacte és amb la Comunitat i la condició és idèntica
per a tots, cap persona és superior a altra (no hi ha desigualtats), i cada ciutadà tindrà dret a
participar en el poder comú (no hi ha opressió ni tirania, sinó llibertat civil). Recordeu
aquesta frase de Rousseau : “un poble lliure obeeix, no serveix; té caps però no amos;
obeeix a la llei, però només a la llei, no als homes”.

Amb aquest Contracte Social es constitueix el poder comú o Estat, mentre que
l’home passa de l'estat natural a l'estat civil. Aquest pas implica dues conseqüències
negatives, però també lliura dos contrapartides positives :

a) L'individu elimina la seva voluntat instintiva en favor del deure i la justícia, sent
la justícia l'interès de la Comunitat (voluntat del poble). Amb això es converteix en
un ser dotat de moralitat i dignitat.

b) Les persones perden la seva llibertat natural (egoista), però guanyen la seva
llibertat civil. Tal concepte compendia la participació activa en la Comunitat, la
integració i reconeixement social, la lluita pels ideals compartits i el sentiment vital
(essencial per a les persones) de pertànyer a un projecte col·lectiu .

- 10-
Teories del contracte social
3.4. CONCEPTE D'ESTAT : LA SOBIRANIA DEL POBLE
L’ESTAT DEMOCRÀTIC

L'Estat es forma legítimament en virtut del

pacte o contracte esmentat, pel qual s’uneixen totes
les voluntats individuals en una única voluntat
col·lectiva, que és la voluntat del poble. L'Estat és
per tant un poder únic, inalienable i indivisible.
Vegeu que Rousseau recupera el concepte de
Sobirania de Hobbes (per a espant dels liberals
anglesos), només que aquí no es tracta de Sobirania
Personal, sinó Col·lectiva : en Rousseau la
Sobirania sempre pertany al Poble. Les tasques de
l'Estat són preservar i gestionar el bé de la
Comunitat, i integrar i protegir a cadascun dels seus
membres (igualtat i justícia social).

Ara bé, el Govern és diferent de la Sobirania. La Sobirania és col·lectiva, pertany

sempre al Poble i li correspon el poder legislatiu. Per a establir la Llei Civil, la Sobirania
s’efectua per Assemblea, on cada ciutadà té el seu torn de paraula, les seves propostes i el
seu vot, o bé es tramita per sufragi universal, on són nomenats els delegats del poble que
hauran de dictar les lleis. De la seva banda, al Govern (al seu torn elegit en l’Assemblea o
per sufragi universal) li correspon el poder executiu, això és, prendre les decisions concretes.
Ara bé, els governants només són servidors provisionals del poble (són delegats o
mandataris públics), i la seva elecció no correspon a cap contracte; en conseqüència poden
ser destituïts en qualsevol moment si així ho desitja i ho expressa el poble sobirà (no hi ha
realment divisió de poders).

Segons l’anterior, hi ha tres tipus de relació entre Sobirania i Govern :

1) Monarquia, la Sobirania resideix en el Poble, però l’executiu es lliura a les

decisions d’una sola persona física (Monarca).

2) En la Aristocràcia, la Sobirania resideix en el Poble, però l’executiu està

format por un grup selecte de ciutadans notables (caps de família, càrrecs electes
o heretats, personalitats destacades, etc.).

3) En la DEMOCRÀCIA, el govern l’exerceix directament el poble, reunit en

Assemblea multitudinària. Aquest seria el govern ideal (fusió de Sobirania i

- 11-
Teories del contracte social
 govern), però suposa certes condicions i necessitats que el fan irrealitzable … 2 .
En la pràctica (encara que no en els fonaments) aquesta possibilitat se semblaria
molt a l’antiga Democràcia d’Atenes (dictadura del poble reunit a l’Àgora), de
la qual Rousseau se sent admirador.

2
Tot i que avui dia tenim Internet, xarxes socials, DNI electrònic ... llavors ... podem prescindir dels partits
i dels polítics professionals? ...

- 12-
Teories del contracte social