Possibles preguntes de l’examen o semblants sobre la lectura de Jean-

François Lyotard: Introducció i Capítol 1 de La condición postmoderna.

Informe sobre el saber (1979).

1. Quina és la principal característica o característiques de la societat

postindustrial? (la resposta a aquesta pregunta cal buscar-la en els
altres materials del Tema 3, però és imprescindible per entendre el
text de Lyotard).

La principal característica de la societat postindustrial és que les

indú stries deixen de tenir una gran importà ncia i marxen a buscar mà
d’obra barata, cosa que fa que perdin protagonisme i n’agafin la resta de
serveis. Tanmateix, es deixa de banda alguns valors i n’apareixen d’altres.
Quan les indú stries predominen, es donava importà ncia a la força, a la
capacitat de fer tasques manuals; en canvi, a la societat post-industrial els
valors que es donaven per importants eren la creativitat, la imaginació , la
resposta rà pida, adequada i innovadora.

2. Quina és la principal característica o característiques de la societat

postmoderna? Quin consideres que és el gran metarrelat de la
modernitat respecte de l’educació? Raona les respostes.

La nova societat post-moderna està centrada en mostrar la diversitat

histò rica donant una mirada a la cultura i a les realitats antropolò giques
dels pobles. Segons Lyotard, les societats post-modernes es van iniciar al
finals dels anys 50, quan Europa estava en la fi de la seva reconstrucció .

Lyotard en la seva obra anomenada “La condicion postmoderna: Informe

sobre el saber” fa un estudi sobre com el saber canvia d’estatut en les
noves societats postindustrials i postmodernes, i analitza que a partir del
nou estatut “Postmdernisme” hi ha una crisi dels metarelats. Per tant la
característica més rellevant d’aquesta societat és que es produeix una
incredulitat respecte als relats. Podem considerar doncs, que el gran
metarelat de l’educació també entra en crisi.
 Des del meu punt de vista, el gran metarelat de l’educació és la creença de
que l’educació pot arribar a donar-nos i imposar-nos certs valors com la
bondat, la justícia o l’empatia, creant així una societat “bona”.

3. A La societat desescolaritzada (1970), Ivan Illich parla de la

separació entre educació i formació. I Lyotard, en el text estudiat,
parla de la separació entre l’adquisició del saber i la formació
(Bildung) de l’esperit. Creus que tenen relació?

Sí, ja que tot i que Illich faci la separació entre educació i formació , i
Lyotard la faci entre adquisició de saber i formació de saber, els dos
parlen sobre el mateix però emprant conceptes diferents. L’educació de
Illich és el que Lyotard anomena Formació de l’esperit; i la formació és el
que anomena Adquisició de saber. Els dos creuen que aquests dos
conceptes estan destinats a separar-se de manera inevitable.

4. Fes un comentari de text sobre aquest fragment:

“Se sabe que el saber se ha convertido en los ú ltimos decenios en la

principal fuerza de producció n, lo que ya ha modificado
notablemente la composició n de las poblaciones activas de los países
má s desarrollados, y que es lo que constituye el principal embudo
para los países en vías de desarrollo. En la edad postindustrial y
postmoderna, la ciencia conservará y, sin duda, reforzará má s aú n su
importancia en la batería de las capacidades productivas de los
Estados-naciones. Esta situació n es una de las razones que lleva a
pensar que la separació n con respecto a los países en vías de
desarrollo no dejará de aumentar en el porvenir.

Pero este aspecto no debe hacer olvidar el otro, que es

complementario. En su forma de mercancía informacional
indispensable para la potencia productiva, el saber ya es, y lo será
aú n má s, un envite mayor, quizá el má s importante, en la
competició n mundial por el poder. Igual que los Estados-naciones se
han peleado para dominar territorios, después para dominar la
disposició n y explotació n de materias primas y de mano de obra
barata, es pensable que se peleen en el porvenir para dominar las
informaciones. Así se abre un nuevo campo para las estrategias
industriales y comerciales y para las estrategias militares y políticas.”