Societats Prehistòriques – Grup 2 – 2023/24

ACTIVITAT A L’AULA 1.
PART A: SUBSISTÈNCIA I ALIMENTACIÓ

Moltes grups humans que no

practiquen l’agricultura ni la
recol·lecció durant l’Holocè, exploten
de forma intensiva petits territoris que
ofereixen recursos molt diversos per a
la seva subsistència.
Els campaments, de petites cabanes,
s'instal·len estacionalment en les
diferents zones on s’exploten aquest
recursos i, en alguns casos, com el que
es mostra en aquesta il·lustració, hi ha
també un campament base on
s'habita de forma ininterrompuda
durant tot l’any.

PREGUNTA 1: Quines dades arqueològiques penseu que permeten proposar quins d’aquests campaments es fan
servir a l’estiu i quins a l’hivern?
PREGUNTA 2: Si assumim que aquesta il·lustració representa les pautes de mobilitat i d’activitat d’un petit grup,
feu una proposta d'interpretació de com s’organitzarien al llarg de l’any.
 PART B: APLICANT METODOLOGIES

La historiografia té molts problemes per caracteritzar de

Saltiri de Luttrell (c.1320-1340)
forma concreta quina era la dieta i les pautes
d’alimentació concretes dels grups socials subalterns,
posem per cas la població pagesa de l’Edat Mitjana o els
esclaus de les plantacions americanes. Freqüentment hi
molt poques dades documentals (textuals ) i les que hi
ha solen estar esbiaixades. En societats amb diferències
socials tan marcades com la pagesia medieval o la
població esclava moderna, les pautes alimentàries ens
informen també de les estratègies del grups per
enfrontar-se a les dificultats d’obtenir certs aliments i
també dels seus coneixements de l’entorn per buscar
alternatives.

Esclaus esperant la venda, Virginia (1861)

PREGUNTA 1. Com es podria aplicar la metodologia que hem vist en el cas anterior per a investigar les
pautes d’alimentació i la dieta d’aquests de grups? Tria un dels exemples.
PREGUNTA 2. Quines estratègies alternatives d’obtenció d’aliments o recursos bàsics d’aquests grups
subaltern podem descobrir amb aquesta metodologia? Tria un dels exemples.