CC3 Hist ROMA 1

HISTORIA
ROMAE
I
AB HOMINIBVS IN ITALIAM ADVENTIS
VSQUE AD REGES EXACTOS
HISTÒRIA DE ROMA
DES DE L’ARRIBADA DELS HUMANS A ITÀLIA
FINS A L’EXPULSIÓ DELS REIS
LYCAEUM IOSEPH M. QVADRADO CVLTVRA CLASSICA
ÍNDEX
Eix cronològic..............................................................................................................................................5
Prehistòria................................................................................................................................................................................5
Edat dels metalls................................................................................................................................................................................................................5
Època monàrquica...................................................................................................................................................................6
La prehistòria..............................................................................................................................................8
Paleolític..............................................................................................................................................................................................................................8
Neolític................................................................................................................................................................................................................................8
Calcolític..............................................................................................................................................................................................................................9
Edat del Bronze................................................................................................................................................................................................................10
Edat del Ferro...................................................................................................................................................................................................................11
Els pobles itàlics.......................................................................................................................................13

La fundació de Roma...............................................................................................................................14
el mite de la fundació......................................................................................................................................................................................................14
el registre arqueològic.....................................................................................................................................................................................................16
L’època monàrquica.................................................................................................................................16
Els reis de Roma...............................................................................................................................................................................................................17
Ròmul.................................................................................................................................................................................................................................................... 17
Numa Pompili...................................................................................................................................................................................................................................... 18
Tul·li Hostili......................................................................................................................................................................................................................................... 18
Ancus Marci......................................................................................................................................................................................................................................... 19
Tarquini Prisc....................................................................................................................................................................................................................................... 19
Servi Tul·li............................................................................................................................................................................................................................................ 19
Tarquini el Superb............................................................................................................................................................................................................................... 20
El sistema polític..............................................................................................................................................................................................................20
L’organització social............................................................................................................................................................................................................................ 20
La forma de govern............................................................................................................................................................................................................................. 21
Bibliografia................................................................................................................................................22
CVLTVRA CLASSICA 4 HISTORIA ROMAE I

Eix cronològic
Prehistòria
DATA PERÍODE ESDEVENIMENTS CULTURA
900.000 aC Monte Poggiolo Indústria lítica de mode 1
(Homo erectus/Homo antecessor) (Olduvaià): còdols esquinçats
a (chopping-tools)
800.000 aC
Homes de Saccopastore Indústria lítica de mode 2
c. 250.000 aC (Homo heidelbergensis/neandertalensis) (Acheulià): bifacials
PALEOLÍTIC Grotta di Guattari Indústria lítica de mode 3
Grotta di Brreuil (Mosterià): eines d’estelles lítiques.
c. 50.000 aC Grotta di Fumane
(Homo neandertalensis)
Grotta del Cavallo Tècnica Levallois: eines d’estelles
c. 45.000 aC (Homo sapiens) lítiques hiperespecialitzades.
Sicília: Enterrament mesolític.
c. 8.000 aC Grotta dell’Uzzo Instruments denticulats.
a MESOLÍTIC Grotta di Corruggi Objectes ornamentals d’os.
Cala dei Genovesi Art parietal: incisions rupestres amb
c. 6.000 aC
Grotta dell'Addaura figures humanes i animals.
Difusió de l’agricultura. Megalitisme.
6.000 aC Mineria d’obsidiana. Ceràmica cardial.
a NEOLÍTIC Intercanvis comercials entre
diferents zones.
2.600 aC
Edat dels metalls

Introducció de la metal·lúrgia del Cultura del Rinaldone
coure. Cultura de Remedello
2.600 aC Cultura del Gaudo
Poblacions de cultura agrària i
Cultura de Laterza
a CALCOLÍTIC ramadera.
Cultura d’Ortucchio
1.600 aC Sedentarització.
Comerç amb l’Egeu i el nord dels
Alps.
Assentaments de població en Introducció de la metal·lúrgia del
palafits. bronze.
1.600 aC Contactes comercials més intensos Cultura de Terramara.
EDAT DEL
a amb l’Egeu. Civilització dels Apenins.
850 aC
BRONZE Mite: Civilització nuràgica (Sardenaa).
• Arribada d’Eneas al Laci. Cultura de Castelluccio (Sicília).
• Fundació d’Alba Longa.
Fundació de Cartago (c. 850 aC) Metal·lúrgia de ferro.

Cultura de Golasecca
Inici de la gran colonització grega (c.
Civilització camònica
800 aC): arribada dels grecs a Sicília
Civilització atestina
a partir de i al sud d’Itàlia.
l’ana 850 aC
EDAT DEL FERRO Domini etrusc al nord d’Itàlia.
Cultura vilanoviana
Civilització picena
Cultura del Lazio
Cultura de les tombes de fossat
Cultura apúlia

Època monàrquica
Fundació de Roma (753 aC). Comerç entre el nord i el sud d’Itàlia.
Domini etrusc al nord d’Itàlia. Primeres restes de cabanes al Palatí.
Aparició de la moneda. Mite de la fundació: ritual etrusc:
Colonització grega del sud de Itàlia: 1. Averanas favorables.
2. Limitatio: perímetre ortogonal fent
753 aC fundació de Siracusa (733 aC)
un solc amb una arada ungida a un
bou i una vaca blancs.
LA FUNDACIÓ 3. Traçat de dos carrers perpendiculars.
4. Inviolabilitat del perímetre, que té
DE LA CIUTAT un sentit religiós.
Regnat de Ròmul. Sinecisme: agrupament urbà de nuclis

753 aC Guerres amb pobles del Laci. de població dispersos.
Divisió de l’aristocràcia en tres tribus. Enterraments a la vall del Fòrum.
a Institució del Senat i dels Comitia, Institució de la primera triada
716 aC assemblees de nobles que capitolina: Iuppiter, Mars i Quirinus.
s’encarregaven d’elegir el rei. Calendari lunar.
Regnat de Numa Pompili, d’origen Reforma del calendari: s’afegeixen els

sabí. mesos de Ianuarius, dedicat al déu
Institució del Collegium Pontifcium: Janus, i Februarius, per tal d’adaptar-lo
715 aC col·legi dels sacerdots principals del cicle lunar (10 mesos de 30 dies) al
(pontifces) de la ciutat. cicle solar (12 mesos de 30 dies: 360
a dies + un mes de 27 dies cada 4 anas
Institució del Collegium Vestalium, el
673 aC col·legi de les sacerdotesses per ajustar el cicle solar).
consagrades a la deessa Vesta, que Primera redacció de les normes
custodiaven la fama sagrada que religioses de la ciutat.
protegia la ciutat.
673 aC DOMINI SABÍ Regnat de Tul·li Hostili, d’origen Construcció al Fòrum de la Curia
sabí. Hostilia, lloc de reunió del Senat.
a Primeres mostres d’urbanització de la
642 aC vall del Fòrum.
Regnat d’Ancus Marci, d’origen Construcció del Pons Sublicium sobre el

sabí. riu Tíber.
641 aC Reforma de les lleis religioses de Construcció del Carcer Mamertinus, la
a Numa Pompìli. primera presó de Roma.
Santuari del Lapis Niger, recinte
617 aC Incorporació a la ciutat del mons
Ianiculum, l’altra banda del riu Tíber. religiós al bell mig del Fòrum,
probablement de caràcter funerari.
Regnat de Tarquini Prisc, d’origen Drenatge de la vall del Fòrum:

etrusc. construcció de la Cloaca Maxima.
Ampliació del Senat en 100 Urbanització de la vallis Murcia:
senadors, provinents de les famílies construcció del Circus Maximus.
Introducció de costums etrusques: el
616 aC menors.
ceptre reial, la toga praetexta (blanca,
Creació del Collegium Lictorum, el
a amb dues bandes de color porpra) com
col·legi dels lictors, una mena de
a símbol de dignitat i autoritat; les
578 aC guàrdia personal del rei, portadors fasces (feix de llenaa fermat amb una
de les fasces. destral al mig) com a símbol de poder;
DOMINI ETRUSC la Sella Curulis, una mena de trona que
simbolitzava poder provinent dels
déus; etc.
577 aC Regnat de Servi Tul·li. Construcció del Murus Servianus, la

Reforma constitucional: noves primera muralla defensiva que
a envoltava tot el territori de la ciutat.
classes socials, segons criteris
534 aC econòmics; Comitia Curiata (Curiae, Primer document escrit en llatí: el
cippo de Fòrum, una inscripció
basades en lligams familiars) i els
religiosa sobre pedra, trobada al
Comitia Centuriata (Centuriae,
santuari del Lapis Niger.
basades en unitats militars)

Època monàrquica
533 aC Regnat de Tarquini el Superb. Construcció del temple de Iuppiter
Conquesta de territoris del voltant Optimus Maximus, al Capitolium.
a de Roma: sabins, ecus i volscs Institució de la triada capitolina
509 aC DOMINI ETRUSC cauen sota el domini de Roma. clàssica: Iuppiter, Iuno i Minerva.
Violació de Lucrècia, esposa de Nou sistema polític: la república

Lucius Tarquinius Collatinus, per oligàrquica/aristocràtica.
part de Sext Tarquini, fill del rei.
Lucrècia es va suïcidar després de
denunciar la seua violació.
PROCLAMACIÓ DE LA Rebel·lió dels nobles contra el rei,
509 aC comandats per Lucius Tarquinius
RES PVBrLICA ROMANA
Collatinus, Lucius Iunius Brrutus i
Publius Valerius.
Expulsió de Tarquini el Superb.
Proclamació de la Res Publica
Rōmāna

HISTORIA ROMAE
La prehistòria
Paleolític
(850.000 aC-8.000 aC)
L’inici de la presència humana a la Península Itàlica es
• pot remuntar a c. 850.000 aC, amb la presència de grups
Grotta di Fumane
Prà Martin di Savignano
• d’Hominēs erectī o Hominēs antecessōrēs dedicats a la caça i
•
Monte Poggiolo la recol·lecció a la plana del riu Po, tal com mostren les
restes trobades al jaciment arqueològic de Monte
Saccopastore Poggiolo, a l’actual regió d’Emilia-Romagna, amb una
•
tecnologia lítica bastant rudimentària.
Grotta•di Brreuil
Grotta di Guattari A Saccopastore, un barri de Roma a la vora del riu Anio,
Grotta del Cavallo
• s’han trobat restes de dos individus, amb una antiguitat
d’uns 250.000 anas, atribuïts a una espècie d’Hominēs
neandertalensēs arcaics. Les restes estan associades a
objectes d’indústria lítica acheuliana, com ara bifacials.
Alguns dels jaciments paleolítics a la Península Itàlica
També hi ha evidències de la presència de grups d’Hominēs neandertalensēs al voltant del

50.000 aC, a les coves de Guattari i Brreuil, al sud de l’actual regió del Lazio, i a la cova de
Fumane, a la regió del Veneto. Les restes estan associades a objectes d’indústria lítica
musteriana, com ara eines d’estelles lítiques.
La primera presència d’humans moderns testimoniada a la Península Itàlica són les restes
d’un individu en edat infantil a la cova del Cavallo, a la regió de la Puglia, datades c. 45.000
aC, data i localització consistents amb la possible ruta d’arribada des de Grècia, on s’han
trobat les restes d’Hominēs sapientēs més antigues d’Europa, de c. 50.000 aC. Les restes estan
associades a objectes d’indústria lítica de tècnica Levallois, com ara eines d’estelles lítiques
hiperespecialitzades.
Al vilar de Prà Martin di Savignano sul Panaro, a la regió de Modena, s’hi va trobar una
figureta de pedra representant el que els arqueòlegs anomenen una «VVenus paleolítica,,
amb una antiguitat estimada d’uns 25.000 anas.
Venus de Savignano
Neolític
(8.000 aC-2.600 aC)
Durant del Mesolític, un període de transició entre el Paleolític i el Neolític, algunes comunitats de caça i
recol·lecció comencen a esdevenir sedentàries, unes possiblement associades a l’explotació de recursos
marins, d’altres associades a jaciments de minerals, com ara l’obsidiana, molt emprada posteriorment en
la indústria lítica de les primeres comunitats d’agricultors i ramaders. Hi ha evidències arqueològiques
d’intercanvis comercials freqüents entre comunitats mesolítiques que indiquen un cert grau
d’especialització econòmica.
És en aquest context que l’agricultura arriba, molt probablement per via
marítima des de Grècia a través dels mars Jònic i Adriàtic, al sud de la
Península Itàlica, on s’importa la tècnica de la ceràmica cardial, anomenada
així pels arqueòlegs a causa del cardium, una escopinaa emprada com a
instrument per decorar-la mitjançant incisions en el fang abans de la cocció. Dibuix de ceràmica cardial

Aquesta tècnica està associada a la introducció de l’agricultura que, segons l’evidència arqueològica, va
ser introduïda entre el 6.000 aC i el 5.700 aC a la Puglia , des d’on es va difondre, en direcció nord, per
l’interior de la península i les costes del mar Tirrè. Val a dir que aquesta difusió no té relació,
necessàriament, amb cap moviment de població, sinó que la difusió podria ben bé haver seguit les
preexistents rutes de comerç mesolítiques.
A l’illa de Sicília la introducció de l’agricultura va ser més tardana, al Vè mil·lenari, ja que allà s’havia
desenvolupat una cultura mesolítica molt pròspera, probablement relacionada amb la pesca i la mineria
de l’obsidiana.
A Sardenaa, gràcies al comerç d'obsidiana, els pobles insulars
havien estat ben integrats a la densa xarxa de contactes entre
els pobles de les regions costaneres mediterrànies. El trànsit
marítim va començar probablement a partir del Mesolític, tal
com ho demostren algunes troballes en contextos de Ligúria, al
nord de la Península Itàlica, i es va intensificar amb l'arribada
del Neolític. A les darreries d’aquest període, entre el 3.200 aC i
el 2.700 aC, es desenvolupa el fenomen cultural del
megalitisme sard, lligat estretament a les cultures megalítiques
pirinenques, i que més tard evolucionarà en la civilització
nuràgica.
Dòlmen de Motorra (c. 2.800 aC), a Sardenaa
El registre arqueològic confirma que des del VI mil·lenni aC les diverses poblacions sardes van viure
l'evolució típica del neolític, caracteritzada per la domesticació dels animals, el desenvolupament de
l'agricultura, l’aparició de nuclis de població estables on a poc a poc es van desenvolupar les tecnologies
de pedra polida, ceràmica i altres artefactes, així com la construcció de vaixells en assentaments litorals,
ja en plena Edat del Bronze, entre el 1.800 aC i el 1.300 aC.
Calcolític
(2.600 aC-1.600 aC)
Al Calcolític itàlic destaquen una sèrie d'àrees culturals caracteritzades per les seves particularitats:
• Cultura del Rinaldone: desenvolupada a la Itàlia central, a les regions de la Toscana i el nord del Lazio.
Quant a la cultura material, s'han trobat en contextos funeraris diferents tipus de peces de ceràmica i
un nombre considerable d'armes (puntes de fetxa, llances i dagues), així com també objectes
sumptuaris, com ara collarets d'antimoni, comptes d'os i plata, i penjolls d'esteatita. Datada entre el
IV i el III mil·lenni aC.
• Cultura de Remedello: rep el nom de la localitat italiana de la Vall
del Po, al nord d'Itàlia, on va ser trobada una tomba amb objectes
de sílex (puntes de fetxa), coure (armes) i plata (braçoletes), amb
elements decoratius d’infuència oriental. Està datada al III
mil·lenni aC.
• Cultura del Gaudo: la necròpoli de Gaudo és un lloc arqueològic a la
plana de Paestum, a la regió de Campania, al sud d’Itàlia. L'estudi
de les tombes i els aixovars funeraris fan pensar en una societat, si
més no, guerrera. Datada entre el IV i el III mil·lenni aC.
• Cultura de Laterza: desenvolupada en algunes regions de la Itàlia
meridional i central en el III mil·lenni aC (c. 2950-2350 aC). Recipient ritual de la Cultura del Gaudo.
És essencialment recognoscible per la forma i la decoració de les ceràmiques que es troben en els
diferents jaciments arqueològics. Durant molt de temps es va documentar en molt pocs jaciments,
fonamentalment funeraris, principalment a la Puglia, però troballes més recents estenen la seva
infuència a la zona de Roma i el nord de Campania.

• Cultura d’Ortucchio: l’àrea principal de desenvolupament abasta principalment la regió l’Abruzzo,

amb un desenvolupament posterior a la zona costanera i l'interior del Lazio. S’observa una evolució
en les formes i la decoració de la ceràmica, però les pràctiques funeràries són bastant uniformes al
llarg de tot el període. Datada al III mil·lenni aC.
Edat del Bronze
(1.600 aC-850 aC)
A la Península Itàlica destaquen dos complexos culturals en aquesta època:
• La Cultura de Terramara, desenvolupada al nord entre 1500-1100 aC, principalment a la vall del Po.
Són molt característiques d’aquesta cultura les cabanes sobre pilons aixecats a la terra ferma,
conegudes com palafits. Van ser pastors i agricultors amb una petita indústria metal·lúrgica local. La
ceràmica és de color negre, decorada. Els seus morts eren enterrats en recintes comunals.
• La Civilització dels Apenins, com indica el seu nom, es desenvolupa al llarg de la serralada que
travessa la Península Itàlica de nord a sud, entre 1350-1150 aC. L’economia estava basada en
l'agricultura, però principalment en la ramaderia transhumant. La ceràmica està gravada amb
motius geomètrics. Tenia alguns contactes amb les cultures de l’Egeu.
Difusió de la metal·lúrgia del bronze

Jaciments de:
Coure Estana Or
Ruta de l’ambre
3800 3500 3000 2500 2200 1500 600 aC
A les illes, es poden destacar dos complexes culturals:

• La civilització nuràgica, a Sardenaa i Còrsega,
datada a partir del 1.700 aC, rep el nom dels
nuraghi, monuments megalítics característics
d’aquest complex cultural. Semblen ser gent
guerrera i marinera. En molts complexos nuràgics
s'han trobat articles particularment valuosos, com
ara comptes d'ambre del Bàltic, estàtues de bronze
que representen, probablement, micos i animals
africans, una gran quantitat de lingots de coure,
armes i objectes d'estil oriental, i també ceràmica
micènica, que demostren intensos intercanvis
Nuraghe de Torralba Santu Antine, a Sardenaa, c. 1.600 aC
culturals i comercials amb altres pobles de l'època.

Sembla ser que els sards estaven inclosos en el llistat de pobles del mar que van atacar Egipte en
temps de Ramsès III, a les cròniques del qual apareixerien amb el nom de Shardana.
• A Sicília, on destaquen dos complexos culturals successius, la cultura de Castelluccio, datada entre el
1.900 aC i el 1.400 aC; i la cultura de Thapsos, datada entre el 1.400 aC i el 850 aC. En aquestes
cultures, particularment en la fase de Castelluccio, les infuències procedents de les cultures hel·làdica
i ciclàdica són evidents. També sembla que els sículs van participar en les campanaes dels pobles del
mar contra Egipte en temps de Ramsès III, a les cròniques del qual apareixerien amb el nom de
Shekelesh.
Edat del Ferro
(després de c. 850 aC)
Es distingeixen diferents complexos culturals:
• Cultura de Golasecca: originada a les
darreries de l’Edat del Bronze a les
contrades del sud-oest dels Alps i Civilitació
estesa al llarg de la vall del Po. Civilitació atestina
camònica
Coneguda principalment per les
Cultura de
necròpolis, situades al llarg dels Golasecca
camins, de vegades prop de turbes i
zones pantanoses que no eren d'ús
Cultura
agrícola. Algunes d’aquestes zones
vilanoviana
d’enterrament estaven situades en Cultura
picena
zones altes, amb alineacions de
pedres semblants a les Cultura
del Lazio Cultura de les
característiques del megalitisme tombes de fossat
cèltic, com ara els cromlech (cercles
Cultura
de menhirs). Si tenim en compte
apúlia
Cultura
que és una zona on s’han trobat les
nuràgica
inscripcions cèltiques més antigues,
cal suposar que es tractava d’una
zona amb població d’origen celta,
que s’hauria mantingut fins ben
entrada l’època històrica, tenint en Àrea d’incineració
Cultura
compte la invasió i saqueig de sícula
Àrea d’inhumació
Roma per part dels celtes l’ana 390
Àrea vilanoviana
aC, i també el fet que els romans
anomenaven Gallia Cisalpina Itàlia a l’Edat del Ferro
aquesta part d’Itàlia.
• Civilització camònica: associada a les nombroses mines de ferro a Val Camonica, situada a les
contrades meridionals dels Alps centrals, a l’actual regió de Lombardia. El gran interès històric
d'aquesta civilització també es deu als nombrosos gravats rupestres trobats, més de dos-cents mil.
Les fonts historiogràfiques romanes del s. I aC recorden el descobriment de la metal·lúrgia del ferro
per part dels Camunni, un gentilici d’origen clarament cèltic. Al voltant del segle V aC els etruscos,
que ja dominaven tota la vall del Po, estaven en contacte amb les poblacions alpines, de tal manera
que que van infuir en l’alfabet camònic, molt semblant a l’etrusc septentrional, emprat a més de
dues-centes inscripcions rupestres de la zona. Quant al possible origen cèltic dels Camunni, val a dir
que es poden trobar representacions de divinitats cèltiques, com Cernunnos, a l’art rupestre de la
zona.

• Civilització atestina: desenvolupada durant la primera meitat del primer mil·lenni aC a la zona
ocupada actualment per la regió del Veneto . S’han descobert necròpolis, generalment envoltades de
paret seca, en alguns casos amb vestigis d’incineració dels cadàvers, les cendres dels quals eren
recollides en urnes bicòniques. També s’hi troben restes d’enterrament dels cadàvers, on també s’hi
han trobat enterraments de cavalls, de vegades juntament amb restes humanes.
• Cultura vilanoviana: el nom deriva del poble de Villanova, a prop de l’actual ciutat de Bolonaa, on es
van trobar restes d'una necròpolis amb urnes cineràries. Es va desenvolupar al territori de les actuals
regions de la Toscana i el Lazio, i es va estendre en algunes zones de la Romagna i Campania. S'associa
amb els etruscos, ja que els centres vilanovians seran més tard ciutats etrusques.
• Civilització picena: desenvolupada al territori de les actuals regions de
l’Umbria, als Apenins centrals, i a les Marche i l’Abruzzo, a la costa adriàtica
central. Està datada entre els segles IX i VI aC. Entre les restes d’aquesta
civilització destaquen l'escultura, l'art figuratiu, amb tendència a l'abstracció;
l’originalitat de la ceràmica, l'abundant ús d'ambre, la gran varietat d'armes i
les vistoses vestimentes femenines. La llengua de la majoria de les inscripcions
és cursiva i s'anomena picè meridional, de la família lingüística sabèlica, tot i
que quatre inscripcions septentrionals estan escrites en l'enigmàtica llengua de
Novilara. El ritual funerari consistia a l'enterrament del difunt, en nombrosos
casos acompanaat d'un ric aixovar. Els descobriments revelen les diverses
infuències culturals d'aquesta civilització: vilanoviana, atestina, balcànica i, en
època tardana, grega i etrusca. La zona d’infuència d’aquesta cultura ha estat
associada als pobles que en època històrica eren coneguts com oscs, al sud, i
umbres, al nord.
Estela en picènic meridional
• Cultura del Lazio: desenvolupada al territori del Lazio entre els segles X aC i VIII aC. En el ritual
funerari destaca la incineració del difunt, les cendres del qual es col·loquen en urnes modelades com
una barraca i ocasionalment acompanaades d'estatuetes de terracota i una galeta en miniatura. Els
jaciments adscrits a aquesta cultura s'han trobat a la costa del Lazio, a la zona dels Monts Albans i a
la mateixa ciutat de Roma, per la qual cosa s'ha associat amb el període de formació de la nació i del
poble llatí.
• Cultura de les tombes de fossat: desenvolupada a parts de les actuals regions de Lazio, Campania,
Calabria i Sicilia. Sembla un desenvolupament de la cultura dels Apenins. La ceràmica típica es
caracteritza per les decoracions plàstiques, com ara cadenes, ranures i cavitats. El ritual funerari va
ser la inhumació del difunt en una posició supina dins d'un pou excavat a terra. La pràctica de la
inhumació va ser especialment estesa a la part sud ocupada per aquesta cultura, mentre que al Lazio
va conviure amb la cremació. Podria ser que es tractés de costums associats a la infuència de les
colònies gregues de la Magna Grècia.
• Cultura apúlia: desenvolupada al territori de l’actual regió de Puglia. Probablement es tracta de la
importació d’elements culturals d’origen balcànic o d’un moviment de població d’origen il·líric,
provinent de l’altra banda de l’Adriàtic. Relacionada amb els pobles que en època històrica van ser
coneguts com apulis i messapis.
• Cultura sícula: es tracta de l’evolució, a Sicília, de les cultures del Bronze de Castellucci i de Thapsos
durant l’Edat del ferro.
• Cultura nuràgica: es tracta de la continuïtat a Sardenaa de la cultura del Bronze durant l’Edat del
Ferro.

Els pobles itàlics

La Itàlia de l’Edat del Ferro, com hem vist, va estar habitada per poblacions diferenciades per la llengua,
els costums i les estructures socioeconòmiques. Aquesta fragmentació no va experimentar canvis
significatius fins al segle I aC, quan, després de la unificació política per part de Roma, culmina el procés
de romanització de la península itàlica.
Les fonts històriques ens deixen testimoniatge del nom que els romans van donar a aquests pobles en la
seva llengua, el llatí.
Rètics Pobles aborígens

Vènets Gals (celtes)
Lepòntics
Etruscs
Umbres
Lígurs Bois
Ítals
Sennons
Llatins
Oscs
Apulis
Picens Corsos
Etruscs
Sards
Umbres Vestins Pobles colonitadorss

Grecs
Cartaginesos
Sabins Marruquins
Corsos
Faliscs
Llatins Ecus
Marsos Frentans
Rútuls Volscs
Samnites
Messapis
Oscs
Ausonis Apulis
Sards Lucans Grecs
Brutis
Cartaginesos
Èlims
Grecs
Sicans
Sículs
Grecs
Els pobles d’Itàlia c. 400 aC

La fundació de Roma
La Roma primitiva se situa en la riba esquerra del Tíber, a uns 30 kms. de la seva desembocadura, amb
una topografia formada per un conjunt de turons independents –Palatí, Capitoli, Quirinal, Viminal,
Esquilí, Celi i Aventí– entre les quals s'estenien algunes depressions pantanoses, sent la més coneguda
per la seva funcionalitat posterior la vall del Fòrum.
Tot i així, l'origen de la ciutat és fins i tot objecte de debat entre els historiadors, ja que a les divergències
entre la tradició literària, de caràcter mític, i la investigació arqueològica se suma la diferent interpretació
que les troballes suggereixen.
el mite de la fundació
Quan els grecs de Menelau, Odisseu i Aquil·les van
conquerir Troia, a l'Àsia Menor, i la van passar a sang i foc,
un dels pocs defensors que es va salvar va ser Eneas, gràcies
a la protecció de la seva mare, que era ni més ni menas que
la deessa Venus -Afrodita-. Amb son pare, Anquises, a les
espatlles, i duent de la mà el seu fill, Ascani, es va llençar a
recórrer món a l'atzar. Creüsa, la seva esposa, tot i que havia
començat a fugir amb ell, per decisió de Venus, la mare
d’Eneas, va caure en mans dels grecs. Federico Barocci (1598) Eneas sortint de Troia
Després d’uns quants anas d'aventures i desventures, i després d’haver passat per Cartago, on la reina
Dido es va enamorar d’ell, tot i que ell la va rebutjar, finalment va desembarcar a Itàlia, a la regió de
Cumas, des d’on va arribar al Latium, on es va casar amb la filla del rei Latīnus, Lavinia, ja que un oracle
havia predit al rei que la seva filla es casaria amb un estranger.
Mentrestant, desdenaat, l'antic promès de Lavinia, Turnus, rei dels rútuls, declara la guerra a Eneas.
Després d'un llarg conficte la lluita es resol en un duel personal en el qual venç l'heroi troià.
Va fundar al Laci una ciutat a la qual va anomenar Lavinium, en honor a la seva esposa, i al seu costat va
viure feliç la resta dels seus dies.
El seu fill Ascani va fundar Alba Longa, dals els Monts Albans, convertint-la en la nova capital del Laci. I
després de vuit generacions, és a dir, uns dos-cents anas després de l'arribada d'Eneas a Itàlia, dos dels
seus descendents, Númitor i Amuli, fills del rei Procas, es disputaven el tron del Laci. Un dia, Amuli va
expulsar el germà per regnar tot sol, i va matar tots els fills, excepte una, Rea Sílvia. Però perquè no
pogués tenir fills que, de grans, tinguessin la temptació de venjar l'avi, la va obligar a fer-se sacerdotessa
Vestal, per tal que es mantingués verge.
Un dia, Rea, que es resignava malament a la idea de no poder casar-se, prenia la fresca a la vora del riu
perquè era un estiu tremendament calorós, i es va quedar adormida. Per casualitat passava per aquells
paratges el déu Mart, que baixava sovint a la Terra, de vegades per organitzar una petita guerra o una
altra, cosa que era el seu ofici habitual, i de vegades a la recerca d’al·lotes, que era la seva passió favorita.
En veure Rea Sílvia, es va enamorar d'ella. I sense despertar-la, si més no en somnis, la va deixar
embarassada.
Amuli, quan ho va saber, es va emprenaar molt, però no la
va matar. Va esperar a que donés a llum dos bessons. Va
ordenar ficar-los en una senalla que va fer llençar al riu
perquè s’ofeguessin. Però la senalla va encallar a l’arena de
la riba, als peus del Palatí, i allà els dos fillets, que ploraven
molt, van cridar l'atenció d'una lloba que va acudir per
alletar-los. I així els va trobar un pastor, de nom Faustulus,
que en veure l’escena, tot d’una va pensar que els fillets
tenien origen diví, ja que la lloba no se’ls havia menjat.

Alguns historiadors romans van interpretar que aquella lloba no era de cap manera una bèstia, sinó una
dona de veritat, Acca Laurentia, anomenada Lupa –«Vlloba, en llatí– a causa del seu caràcter salvatge i per
les moltes infidelitats1 al seu marit, ja que solia fer l'amor al bosc amb tots els jovenets de la contornada.
Els dos bessons van rebre el noms de Ròmul i Rem, i quan van créixer van saber la seva història de boca
del seu pare adoptiu, Fàustul. Llavors, van tornar a Alba Longa, van organitzar una revolució, van matar
Amuli i van tornar el regne al seu avi, Númitor.
Després els dos joves van decidir fundar ells mateixos una nova ciutat, i van triar el lloc on la seva
senalla havia encallat, enmig dels turons entre les quals discorre el Tíber. En aquell lloc, com passa
sovint entre germans, van discutir sobre el nom que havien de donar a la ciutat. Van decidir que
decidiria el nom aquell que hagués vist més aus. Rem va veure sis sobre el turó de l’Aventí. Ròmul en va
veure dotze sobrevolant el turó del Palatí. Així, la ciutat es diria Roma, en honor al seu fundador,
Ròmul, i es construiria dalt el Palatí, ja que les aus albirades per Ròmul així ho havien indicat.
Va junair dos bous blancs, va excavar un solc i va construir la muralla, jurant matar a qualsevol la
creués. Rem, malhumorat per la derrota, va dir que era fràgil i va trencar un tros d'un cop de peu. I
Ròmul, fidel al jurament, el va matar d'un cop de pala.
Tot açò, diuen, va esdevenir l’ana 753 aC, exactament el
21 d'abril, que encara se celebra com aniversari de la
ciutat, nascuda, com es veu, d'un fratricidi.
Un cop fundada i fortificada la ciutat, anomenada pels
historiadors Rōma Quadrāta, Ròmul va decidir obrir-la a
les poblacions veïnes, per tal de fer-la créixer. Ròmul va
acceptar tot tipus de gent: refugiats, delinqüents fugitius,
lliberts, esclaus pròfugs, etc. Amb aquesta política la
població de Roma va esdevenir eminentment masculina.
Davant la manca de dones que es casessin amb ells, els
romans van ordir una trampa: van convocar els seus veïns
sabins, que habitaven el turó del Quirinal, a la celebració
d’uns jocs atlètics i van aprofitar la situació –els homes
sabins, entusiasmats pels jocs, van caure en la trampa–
per a raptar les filles dels sabins i retirar-se al Palatí. Titus
Rōma Quadrāta (c. 750 aC) Taci, rei sabí, va declarar la guerra als romans.
Després d’un ana de lluita, les dones van
aturar la guerra, presentant-se amb els seus
fills enmig de la batalla, per tal que se signés
un tractat entre els dos pobles, ja que no
volien veure com els seus pares –els sabins– i
els pares dels seus fills –els romans– es
mataven entre ells, iniciant-se així una època
de pau i prosperitat, amb la unió de llatins i
sabins en una mateixa ciutat: Roma.
Així, segons el mite, s'iniciava la monarquia
a Roma, una etapa, segons la tradició
literària, que hauria abastat fins l'ana 509 aC,
amb els regnats successius de Numa
Pompili, Tul·lus Hostili, Ancus Marci (tots
tres sabins), Tarquini Prisc, Servi Tul·li i Jacques-Louis David (1799) La intervenció de les dones sabines
Tarquini el Superb (tots tres etruscs).
1. Els romans també empraven la paraula lupa per referir-se a una dona que exercia la prostitució.

el registre arqueològic
Les restes d’habitatges més antigues Quirinālis Viminālis
trobades a Roma es remunten a c. Capitolium
1.500 aC-1.400 aC, i procedeixen del Esquiliae
Pallatium
turó del Capitoli. Tot i així, no hi ha
evidències de continuïtat de
Caelius
població en aquest turó. En aquest
sentit, és més reveladora la troballa Aventīnus
de fonaments de cabanes i de restes

d’inhumacions, que han estat
descobertes al Palatí, a la depressió
de la vall del Fòrum, a l’Esquilí, i al
Quirinal, amb una datació entre
l’ana 950 aC i l’ana 800 aC.
Els set turons de Roma, amb la primera muralla al voltant del Palatí
Tot i aquestes troballes, que són indicis indubtables de

l'ocupació humana d’aquests turons, bé com a
assentament dels vius o com a espai destinat a
necròpoli, no impliquen de manera ineludible el
naixement de la ciutat. Encara més si identifiquem la
ciutat com a refex d'una consciència cívica, d'una
comunitat de ciutadans, l'expressió dels quals sí podria
aparèixer simbolitzada per la nova concepció de l'espai
que desvetllen les obres de drenatge, canalització i
pavimentació efectuades en l'últim terç del segle VII aC
en l'antiga depressió pantanosa de la vall del Fòrum,
destinades a convertir aquell espai en centre de
l'activitat cívica i seu d'alguns dels edificis més
Reconstrucció dels primers habitatges del Palatí emblemàtics, com la Regia, l’habitatge dels reis, i el
Comitium, on se celebrarien les assemblees de ciutadans.
El temple de Júpiter Òptim Màxim, consagrat a la tríada composta per Júpiter, Juno i Minerva, que va
ser erigit al Capitoli en el segle VI aC, culminaria el procés d'urbanització en el marc d'una comunitat ja
plenament cívica.
Les pròpies troballes arqueològiques, no obstant, donen lloc a teories divergents sobre el procés que va
conduir al sorgiment de Roma com a ciutat-estat. En aquesta línia, alguns investigadors defensen
l'existència inicial de diferents llogarets en alguns dels turons, l'evolució dels quals hauria desembocat
en un fenomen d’aglutinació de població, conegut sota el terme de sinecisme. Altres historiadors, en
canvi, defensen la primacia del Palatí, adduint, en concordança amb la tradició literària, la major
antiguitat del seu poblament i l'expansió cap a altres turons i a la pròpia depressió de la vall del Fòrum
com a motor del sorgiment de Roma com a ciutat.
L’època monàrquica
(753 aC-509 aC)
La historiografia moderna contempla amb molt d’escepticisme tant les dates com els esdeveniments
atribuïts als diferents reis de Roma pels historiadors romans, atenent, sobretot, a la informació inferible a
partir del registre arqueològic.
La durada del període monàrquic, així com els períodes de regnat dels reis romans, amb una durada
mitjana de trenta-quatre anas per rei, semblen absurds als ulls dels especialistes actuals. Una cronologia

més plausible recolzada en la investigació arqueològica redueix aquest període de dos-cents quaranta-
quatre anas (753 aC-509 aC) a cent vint anas, datant l’existència històrica dels reis entre el 625 aC, quan
apareixen els primers signes d'urbanització i unificació reals de Roma en el registre arqueològic, i el 500
aC. El que no hi ha dubte és que la Roma primitiva es regia per un sistema monàrquic. Tanmateix no es
pot donar crèdit amb els ulls tancats als noms dels reis, la seva cronologia i les seves realitzacions, tal
com els han transmès els historiadors romans. Segons la tradició hi va haver set reis, dos de llatins, dos
de sabins i tres d'origen etrusc. El primer, Ròmul, és clarament un personatge mític, l'heroi epònim de la
ciutat. En canvi entre els altres podria haver-hi personatges en part històrics, en part llegendaris. Però és
possible que en fossin més i que l'inici de la monarquia fos, com hem dit, a la segona meitat del segle VII
aC, en tost del segle VIII aC.
La monarquia romana no era hereditària sinó electiva: el rei havia de ser escollit pels patricis, amb una
certa participació del poble i del rei anterior, però no era obligatori que fos un patrici, i fins i tot ho podia
ser un estranger. De tota manera sembla que els últims reis van ser tirans i usurpadors que havien pres
el poder per la força i que s'hi mantenien gràcies al suport popular enfront de l'aristocràcia. Aquest
podria haver estat el cas de Servi Tul·li i de Tarquini el Superb. Així el derrocament de la monarquia es
podria interpretar com una reacció dels patricis contra els reis per fer-se amb el poder. En efecte, la
tradició narra que el darrer rei etrusc, Tarquini el Superb, va ser expulsat de Roma el 509 aC per una
revolta provocada per la violació d'una noble romana anomenada Lucrècia per part del seu fill Tarquini
el Jove. Després de la monarquia etrusca a Roma es va instaurar una república dominada per les famílies
patrícies.
Tot i així, seguirem la tradició literària tant pel que fa a les dates com als esdeveniments, ja que així és
com els propis romans van interpretar tradicionalment la seva història.
Els reis de Roma
Ròmul
(753 aC-716 aC)
Segons relaten els historiadors romans d’època clàssica, tot
recollint les llegendes que venien d’antic entre els romans,
després de signar la pau amb els sabins, Ròmul va establir una
diarquia amb Titus Taci, el rei dels sabins. Van governar
conjuntament i amb harmonia fins la mort de Titus Taci, cinc
anas més tard.
Ròmul, primer rei d’origen llatí, va dividir l’aristocràcia romana
en tres tribus, els Ramnes, probablement d’origen etrusc, els Tities,
d’origen sabí, i els Luceres, d’origen llatí, organitzades cada una
d’elles en deu cúries, unes agrupacions de ciutadans formades
cada una d’elles pels membres de deu gentēs o famílies nobles.
Cada cúria havia de proporcionar, en temps de perill o
d’amenaça externa, cent soldats d’infanteria i deu de cavalleria,
per tal de formar un exèrcit compost de tres-mil soldats
d’infanteria i tres-cents genets. Més tard l’exèrcit es va duplicar.
Cada tribu havia d’aportar els cent patrēs gentium («Vpares de les
famílies,) per formar part del Senātus («Vsenat,, paraula derivada
de senex, que significa «Vancià,), d’aquí el nombre de tres-cents
Giambologna (1583) El rapte de les Sabines membres d’aquest consell consultiu del rei.
Cada mes, a les Kalendae, primer dia del mes, i a les Nonae, cinquè o setè dia, depenent del mes, els
ciutadans es reunien en els Comitia Curiāta, l’assemblea de les cúries, presidida pel rei, que era
l’encarregada de ratificar o rebutjar les decisions del rei i del Senat. També era l’òrgan competent per
elegir nou rei després de la mort de l’anterior.

Hi havia un altre tipus d’assemblea més antiga, els Comitia Calāta, dedicada a prendre decisions
relacionades amb aspectes religiosos, com ara l’elecció de les Virginēs Vestālēs, encarregades de custodiar
el foc sagrat de la deessa Vesta, que protegia la ciutat. Es reunia al Capitoli, el turó sagrat de Roma,
presidida pel Pontifex Maximus, el principal sacerdot de la ciutat.
Ròmul va instituir el calendari de base lunar, establint-ne els tres dies de referència, corresponents als
canvis de lluna: les Kalendae (primer dia del mes), les Nonae (cinquè o setè dia del mes) i les Idūs (tretzè o
quinzè dia del mes) i també el ritual dels auguris, l'endevinació mitjançant la interpretació del vol de les
aus, en memòria de la disputa entre ell i el seu germà per la fundació de la ciutat.
Després d’aproximadament quaranta anas de regnat, segons diu la llegenda, mentre es trobava al
Quirinal durant una gran tempesta el déu Mart el va fer ascendir al cel. Poc després va ser divinitzat
amb el nom de Quirīnus, i va formar part de la primera triada capitolina, formada pels déus Júpiter,
Mart i el propi Quirí.
Numa Pompili
(715 aC-673 aC)
Després de la mort de Ròmul, hi va haver un interregne

d'un ana en què el poder reial va ser exercit per membres
del Senat en rotació durant cinc dies consecutius. L'ana 715
aC, després de moltes disputes entre les faccions de Ròmul,
llatins, i Titus Taci, sabins, es va aconseguir un compromís,
i el sabí Numa Pompili, gendre de Titus Taci, va ser
proposat pel senat com a rei.
Com que es tractava d’un home humil i reservat, segons els
historiadors romans, es va negar a acceptar el càrrec, però
després de la consulta dels auguris, que van ser favorables,
i la ratificació dels Comitia Curiāta, finalment va exercir el
càrrec.
Merra-Joseph Blondel (s. XIX) Numa
Numa Pompili va ser considerat pels romans un rei savi i pietós. Es deia que havia escrit diversos llibres
sagrats, amb ensenaaments dictats pels déus, a partir dels quals va instaurar el col·legi dels Flāminēs
Diālēs, sacerdots del déu Iuppiter, el col·legi dels Pontifcēs, assessors del Pontifex Maximus, i els col·legis
dels Saliī, sacerdots del déu de la guerra, Mars, i dels Fetiālēs, sacerdots de Iuppiter Lapis, patró de la bona
fe, així com les normes que els regirien i els seus rituals. Els llibres van ser enterrats amb ell després de la
seva mort, i els pontífex van esdevenir els garants de la transmissió dels seus ensenaaments a les
generacions posteriors.
Tul·li Hostili
(673 aC-642 aC)
El principal esdeveniment del regnat de Tul·li Hostili, rei d’origen sabí o llatí, va ser la conquesta d'Alba
Longa, que va esdevenir una ciutat depenent de Roma. No obstant això, després que el dictador albà
Mettius Fufetius traís a Roma, Tul·li va ordenar que Alba Longa fos destruïda i va forçar el trasllat de la
població a Roma, on es van integrar i es van convertir en ciutadans romans. També va lluitar amb èxit
contra les ciutats etrusques de Fidenae i Veii.
Va ordenar la construcció de la Curia Hostilia, l’edifici on d’ençà es reuniria el Senat.
Segons l’historiador Titus Livi, no va respectar l’observança de les recomanacions religioses del seu
antecessor, considerant-les indignes de l'atenció del rei. És per açò que, segons el mite, tant ell com la
seva casa van ser colpejats per un llamp i reduïts a cendres com a conseqüència de la ira de Júpiter.

Ancus Marci
(642 aC-617 aC)
Segons la tradició, aquest rei d’origen sabí era nét de Numa Pompili. Va ordenar que el Pontifex
Maximus recopilés els textos religiosos del seu avi.
Va estendre el domini de Roma cap al sud del Latium i fins al mar, on va fundar el port d’Ostia i va
ocupar la Silva Maesia, que pertanaia a la ciutat etrusca de Veii. Després de les campanaes dutes a terme
contra les ciutats llatines i sabines veïnes, va desplaçar la seva població cap a Roma, on van ocupar el
turó de l’Aventīnum, que es va incorporar a la ciutat.
També va incorporar a la ciutat el turó del Ianiculum, a l’altra banda del riu Tiberis, i va fer construir el
Pons Sublicius, el primer pont de Roma sobre el Tiberis.
Tarquini Prisc
(617 aC-579 aC)
Segons la llegenda, quant Tarquini anava de camí cap a Roma per primera vegada i ja s'estava
aproximant a la ciutat, una àguila li va prendre el capell, va donar una volta en l'aire i després l'hi va
tornar a posar. Aquest fet el va interpretar com un senaal dels déus avisant-lo que seria rei.
És el primer dels reis d’origen etrusc, la qual cosa podria indicar el començament del domini etrusc
sobre l’emergent ciutat de Roma.
Va ordenar construir el temple de Júpiter al Capitolium. Va fer obres per millorar la vida dels romans,
com ara dragar diverses llacunes de la part baixa de la ciutat, crear un embarcador al Tíber i construir la
Cloaca Maxima. També va construir edificis d'ús social, com el Circus Maximus, on va celebrar els primers
Lūdī Rōmānī; va drenar i urbanitzar el fòrum i va fer la primera planificació urbana de Roma.
Servi Tul·li
(578 aC-535 aC)
D’origen etrusc, com el seu predecessor, va ser el primer a
fortificar la ciutat, envoltant els set turons amb
l’anomenada «Vmuralla serviana,. Va dur a terme una
profunda reforma de l’administració de l’Estat, implicant
tota la ciutadania, i no només els aristòcrates, en la presa
de decisions i en la participació a l’exèrcit. Va dividir tota
la ciutadania en sis classes, en funció de la seva situació
econòmica:
• 1a classe (100.000 asos), 80 centúries d’infanteria.
La muralla serviana • Proletaris (ciutadans pobres, sense propietats), 23
centúries d’especialistes: intendència, construcció, etc.
Va instaurar els Comitia Centuriāta, assemblees del poble en què hi podien participar tots els ciutadans
amb la centúria com a circumscripció electoral. Aquestes assemblees van substituir els Comitia Curiāta en
algunes de les seves funcions. Tot i que cada centúria tenia dret de vot, els més rics tenien més centúries
i votaven en primer lloc, i les centúries de les classes inferiors només eren convocades en cas d'imprevist
o d’indecisió. Els proletaris no podien votar en absolut.

Tarquini el Superb
(535 aC-509 aC)
Es tracta del setè i darrer dels reis de la ciutat de Roma. Era net de Tarquini Prisc i gendre de Servi Tul·li,
a qui va assassinar en una conspiració amb la seva esposa Túl·lia. Va ser un rei despòtic, a partir del qual
la monarquia va ser considerada pels romans un règim indesitjable.
Va fer diverses guerres per ampliar els dominis de Roma, com ara la guerra contra els volscs. Aquestes
campanaes van suposar domini quasi total del Laci per part de Roma.
A nivell religiós, cal destacar que va construir o bé va acabar les obres del temple de Júpiter Capitolí.
També va comprar els llibres sibil·lins a la Sibil·la de Cumes. Es tracta d’uns llibres profètics on hi havia
el futur de la ciutat de Roma. Eren consultats quan la ciutat estava en perill.
Durant la campanaa contra Ardea, una ciutat dels rútuls,
l'exèrcit estava acampat davant les muralles; allà els fills del
rei i el seu cosí Tarquini Col·latí xerraven de les virtuts de
les seves dones. Sext Tarquini, el fill del rei, va decidir fer
una inspecció i van anar a la ciutat de Col·làtia on va trobar
que Lucrècia, la dona de Tarquini Col·latí, estava celebrant
un banquet. Lucrècia destacava per la seva bellesa entre les
altres dones i això va despertar el desig de Sext. Al cap
d’uns dies va tornar a Col·làtia on va ser rebut per Lucrècia
i el seu marit. A la nit va entrar a la seva cambra amb un
esclau i una espasa i, després d’amenaçar-la, la va violar.
Eduardo Rosales (1871) La mort de Lucrècia
L'endemà, quan Sext se'n va anar, Lucrècia va cridar son pare i el seu marit i, després d'explicar la
violació, es va suïcidar.
Llavors Publi Valeri i Lluc Juni Brutus, que acompanaaven Lucreci, van decidir derrocar el tirà. Quan el
cos de Lucrècia va ser exposat al mercat de Col·làtia, el poble va agafar les armes i es va rebel·lar. La
rebel·lió es va estendre a Roma i el senat va aprovar un decret deposant Tarquini i desterrant-lo amb la
seva família. Tarquini va tornar a Roma i es va trobar les portes tancades mentre l’exèrcit d’Ardea rebia
a Lluc Juni Brutus com a alliberador de la pàtria. Tarquini i els seus fills es van refugiar a Etrúria
És l’ana 509 aC, ana de l’inici de la República. D’ençà el govern no serà exercit pel rei, sinó per un òrgan
col·legiat, el consolat, format per dos cònsols que seran elegits pel Senat i ratificats pels Comitia cada ana.
El sistema polític
L’organització social
La població de Roma s'estructurava segons la riquesa i els drets legals. Hi havia homes lliures
(ciutadans, lliberts i clients) i esclaus. Patricis i plebeus formaven el grup de ciutadans encara que amb
diferents drets.
Els patricis eren els descendents dels fundadors de Roma i s'agrupaven en gentēs, famílies amb un
avantpassat comú. Les diferents gentēs amb un origen si més no ètnic comú s'agrupaven en 3 tribus:
• Ramnēs, descendents dels llatins del Palatí i el Capitoli, és a dir, descendents de Ròmul i els pares
fundadors de Roma.
• Titiēs, descendents dels sabins del Quirinal, incorporats com a ciutadans de Roma arrel de
l'episodi mític del rapte de les dones sabines. No hem d'oblidar que els primers tres reis de Roma
posteriors a Ròmul eren sabins: Numa Pompili, Tul·lus Hostili i Ancus Marci.
• Lucerēs, probablement descendents dels etruscs que formaven part del contingent de població
que va venir a Roma arran de la creació, per part de Ròmul, d'un refugi al Capitoli per tal
d'atreure habitants a la nova ciutat. No hem d'oblidar que els darrers reis de Roma eren etruscs:
Tarquini Prisc, Servi Tul·li i Tarquini el Superb.

Cada una d'aquestes tribus estava dividida en 10 cúries. Al seu torn cada cúria estava formada per 10
gentēs, i cada gens per 10 famílies. Cada cúria aportava a l'exèrcit 100 soldats i 10 genets.
MILITES M
RAMNES FAMILIAE M GENTES C X CVRIAE EQVITES C
T
R
I POPVLVS ROMANVS
MILITES M MILITES MMM
TITIES FAMILIAE M GENTES C X CVRIAE
B EQVITES C EQVITES CCC
V
S
LVCERES MILITES M
FAMILIAE M GENTES C X CVRIAE
EQVITES C
Formaven una classe privilegiada, gràcies a la possessió de grans latifundis, i eren els únics ciutadans
amb drets polítics.
Els plebeus eren ciutadans que es van establir a Roma després de la seva fundació i únicament posseïen
drets civils. Eren llatins, sabins, oscs i umbres procedents dels territoris del voltant de Roma. Vivien de
l'artesania i el comerç o petites propietats rurals. Si passaven necessitats podien esdevenir clients d’un
patrici.
Els clients eren homes lliures però mantenien una relació de dependència jurídica i econòmica amb el
patrōnus del qual rebien protecció.
Els esclaus pertanaien a un amo o a l'Estat i mancaven de drets. Havien arribat a aquesta situació per
naixement, en pagament pels delictes comesos o com a presoners de guerra. Realitzaven tot tipus de
treballs.
Els lliberts eren antics esclaus que havien aconseguit la llibertat per compra o pels mèrits realitzats.
Esdevenien clients del seu antic amo.
La forma de govern
El govern de Roma s'organitzava a partir de tres institucions, rei, senat i assemblees (Comitia Curiāta /
Comitia Centuriāta i Comitia Calāta) El rei posseïa amplis poders (militar, legislatiu, religiós...). Era un
càrrec electiu i amb caràcter vitalici. El Senat, format pels patrēs familiās de les principals gentēs,
assessorava al rei. Els Comitia eren les assemblees en les quals participaven els patricis. Tenien certes
competències legislatives i judicials, i triaven també el rei a proposta del Senat.
Institucions de la monarquia romana

POPVLVS ROMANVS
REX SENATVS Comitia Curiāta Comitia Centuriāta
Comitia Calāta
(abans de Servi Tul·li) (després de Servi Tul·li)
Militars. Aconsella al rei Tria el rei a proposta del Senat. Presidida pel Pontifex Maximus.
Judicials. Proposa el candidat al Ratifica les decisions reials i les propostes del Caràcter religiós.
Competències Legislatives. tron Senat. Elecció de sacerdots i sacerdotesses
Religioses. (p.e. les verges Vestals).
No tenia poder de decisió.
Un patrici elegit Els nomena el rei entre Assemblea del Assemblea del Assemblea del POPVLVS
pels Comitia els patrēs de les gentēs. POPVLVS ROMANVS POPVLVS ROMANVS ROMANVS (només els patricis)
Curiāta / Comitia El formen 300 membres, agrupats en 30 cúries agrupats en 193 agrupats en 30 cúries (10 per cada
Composició
Centuriāta a 100 per cada tribu. (10 per cada tribu). centúries. tribu).
proposta del Cada cúria té un vot als Cada centúria té un vot
Senat. Comitia Curiāta. als Comitia Centuriāta.
Permanència en el
Vitalici. A voluntat del rei. Vitalici. Vitalici.
càrrec

Bibliografia
• Gamble, C. (2001) La sociedades paleolíticas de Europa, Ariel, Barcelona
• Giralt, S. (2013) «VEls orígens de Roma,, Labyrinthus [en línia] UAB [data de consulta: 28 de febrer de
2018] <https://goo.gl/Ub6C8k>
• Kristiansen, K. (2014) «VThe Decline of the Neolithic and the Rise of Bronze Age Societa,, The Oxford
Handbook of Neolithic Europe [en línia] Oxford Universita Press, Oxford [data de consulta: 27 de febrer
de 2018] <https://goo.gl/599vAz>
• Llatí 1r Batxillerat INS Molí de la Vila de Capellades [en línia] [data de consulta: 10 de març de 2018]
<https://goo.gl/6cHCva>
• Momsen, T. (2005) Historia de Roma I, RBA, Barcelona
• Montanelli, I. (2019) Historia de Roma [en línia] Debolsillo, Madrid [data de consulta: 3 de març de
2018] <https://goo.gl/pTzU66>
• Nafría , A. «VLatín 4º de ESO, [en línia] Almacén de clásicas <https://goo.gl/K5xRrN>
• Robb, J. (2007) The Early Mediterranean Village. Agency, Material Culture, and Social Change in Neolithic
Italy [en línia] Cambridge Universita Press, New 9ork [data de consulta: 3 de març de 2018]
<https://goo.gl/NdV6zk>
• Roma y Etruria. Evolución Histórica e Institucional de la Monarquía Romana [en línia] UNED [data de
consulta: 8 de març de 2018] <https://goo.gl/4K2R9e>
• Utchenco, S.L. et alii (1982) Estado y clases en las sociedades antiguas, Akal, Madrid
• Zarzalejos, M., Guiral, C. i San Nicolás, M.P. (2010) Historia de la cultura material del mundo clásico
[resum en línia] UNED, Madrid [data de consulta: 11 de març de 2018] <https://goo.gl/HAK2V5>
BIBLIOGRAFIA D'IMATGES
• «VDolmen de Motorra, [en línia] Antiqui [data de consulta: 3 de març de 2018] <https://goo.gl/vbzacZ>
• «VCeràmica de la cultura de Gaudo, [en línia] Wikimedia Commons [data de consulta: 3 de març de
2018] <https://goo.gl/FZ5miR>
• «VMapa de la difusió de la metal·lúrgia del bronze, [en línia] Wikimedia Commons [data de consulta: 3
de març de 2018] <https://goo.gl/vVcKKB>
• «VNuraghe de Torralba Sant'Antine, [en línia] Wikimedia Commons [data de consulta: 3 de març de
2018] <https://goo.gl/7HvXdK>
• «VItàlia a l’Edat del Ferro, [en línia] Wikimedia Commons [data de consulta: 3 de març de 2018]
<https://goo.gl/VLiXaa>
• «VInscripció en alfabet picènic meridional, [en línia] Wikimedia Commons [data de consulta: 3 de març
de 2018] <https://goo.gl/uqTqkM>
• «VMapa d’Itàlia c. 400 aC, [en línia] Almacén de clásicas [data de consulta: 3 de març de 2018]
<https://goo.gl/7t9Jq9>
• Federico Barocci (1598) Eneas sortint de Troia [en línia] Wikimedia Commons [data de consulta: 4 de
març de 2018] <https://goo.gl/34B4eM>
• «VLloba capitolina, [en línia] Travelier [data de consulta: 28 de febrer de 2018] <https://goo.gl/Up4Jdb>
• «VRoma en temps de Ròmul, [en línia] Wikimedia Commons [data de consulta: 28 de febrer de 2018]
<https://goo.gl/fGPZ1P>
• Jacques-Louis David (1799) La intervenció de les dones sabines [en línia] Wikimedia Commons [data de
consulta: 4 de març de 2018] <https://goo.gl/u4UQNe>
• «VEls set turons de Roma, [en línia] b.hop web magazine [data de consulta: 28 de febrer de 2018]
<https://goo.gl/bwLMsa>
• «VReconstrucció del primer poblat del Palatí, [en línia] Wikimedia Commons [data de consulta: 28 de
febrer de 2018] <https://goo.gl/cnD2hZ>

CC3 Hist ROMA 1

Uploaded by

Document Information

Original Description:

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

CC3 Hist ROMA 1

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

HISTORIA

Els pobles itàlics.......................................................................................................................................13

CVLTVRA CLASSICA 4 HISTORIA ROMAE I

Edat dels metalls

Fundació de Cartago (c. 850 aC) Metal·lúrgia de ferro.

CVLTVRA CLASSICA 5 HISTORIA ROMAE I

Regnat de Ròmul. Sinecisme: agrupament urbà de nuclis

Regnat de Numa Pompili, d’origen Reforma del calendari: s’afegeixen els

Regnat d’Ancus Marci, d’origen Construcció del Pons Sublicium sobre el

Regnat de Tarquini Prisc, d’origen Drenatge de la vall del Fòrum:

577 aC Regnat de Servi Tul·li. Construcció del Murus Servianus, la

CVLTVRA CLASSICA 6 HISTORIA ROMAE I

Violació de Lucrècia, esposa de Nou sistema polític: la república

CVLTVRA CLASSICA 7 HISTORIA ROMAE I

Alguns dels jaciments paleolítics a la Península Itàlica

També hi ha evidències de la presència de grups d’Hominēs neandertalensēs al voltant del

CVLTVRA CLASSICA 8 HISTORIA ROMAE I

CVLTVRA CLASSICA 9 HISTORIA ROMAE I

• Cultura d’Ortucchio: l’àrea principal de desenvolupament abasta principalment la regió l’Abruzzo,

Difusió de la metal·lúrgia del bronze

A les illes, es poden destacar dos complexes culturals:

CVLTVRA CLASSICA 10 HISTORIA ROMAE I

CVLTVRA CLASSICA 11 HISTORIA ROMAE I

CVLTVRA CLASSICA 12 HISTORIA ROMAE I

Els pobles itàlics

Rètics Pobles aborígens

Umbres Vestins Pobles colonitadorss

Sards Lucans Grecs

Els pobles d’Itàlia c. 400 aC

CVLTVRA CLASSICA 13 HISTORIA ROMAE I

CVLTVRA CLASSICA 14 HISTORIA ROMAE I

CVLTVRA CLASSICA 15 HISTORIA ROMAE I

de fonaments de cabanes i de restes

Tot i aquestes troballes, que són indicis indubtables de

CVLTVRA CLASSICA 16 HISTORIA ROMAE I

CVLTVRA CLASSICA 17 HISTORIA ROMAE I

Després de la mort de Ròmul, hi va haver un interregne

Merra-Joseph Blondel (s. XIX) Numa

CVLTVRA CLASSICA 18 HISTORIA ROMAE I

CVLTVRA CLASSICA 19 HISTORIA ROMAE I

CVLTVRA CLASSICA 20 HISTORIA ROMAE I

Institucions de la monarquia romana

CVLTVRA CLASSICA 21 HISTORIA ROMAE I

CVLTVRA CLASSICA 22 HISTORIA ROMAE I

You might also like