PAUTA D´ANÀLISI D´UNA OBRA ESCULTÒRICA

1. Fitxa tècnica
Títol: Eros i Psique
Autor: Antonio Canova
Cronologia: 1787-1793 s. XVIII
Estil: Neoclàssic
Tipologia: grup
Tema
Materials-tècnica: Marbre
Localització: Museu del Louvre, París

2. Context cronològic, històric i cultural

Va ser feta al s. XVIII.

Un conjunt de canvis de caràcter econòmic donaren pas a l’etapa de la
industrialització i el capitalisme. La transformació econòmica, que s’havia iniciat a
Anglaterra, s’estengué a molts altres països occidentals.
La mà d’obra sobrant al camp constituí el contingent de mà d’obra obrera que va
fer possible el desenvolupament de la Revolució Industrial. La Burgesia, una nova
classe social va ser la detentora del capital i dels mitjans de producció, que va
organitzar mitjançant un nou pensament i una nova legislació. El sentiment
monàrquic era encara molt fort i Europa buscava, desesperadament, l’equilibri
entre les forces tradicionals i les que demanaven monarquies constitucionals i
parlamentàries. Les idees cosmopolites de la il·lustració contribuïren a propagar
aquestes inquietuds.

3. Anàlisi formal i estilística

És un grup escultòric exempt, monocroma i tallada en marbre. Representa el

moment culminant del tema mitològic d'Eros i Psique. Mostra una composició en
forma de X, determinada per dues diagonals, que les formen l'ala esquerra i la
cama dreta d'Eros, i la que marca l'ala dreta d'Eros i el cos de Psique. El centre de la
composició el constitueix les dues boques dels personatges a punt d'ajuntar-se. És
una composició centrípeta. Al mateix temps, la mà d'Eros recollint, amb delicadesa,
el pit d'ella ens transporta a un món de passió, tendresa i desig carnal. S'aprecia un
sfumato suau, resultat de polir un marbre molt blanc amb pedra volcànica i
lletades d'àcid i calç. D'aquesta manera, la llum llisca per les superfícies i els atorga
la qualitat de natura viva. L'obra està pensada per ser contemplada des de
múltiples punts de vista, tot i que el frontal és l'idoni per captar més exactament el
punt àlgid de l'erotisme que exhala.
4. Anàlisi significativa

Aquesta obra va ser encarregada pel coronel anglès John Campbell. Posteriorment
va ser adquirida pel col·leccionista holandès Henry Hoppe, del qual va passar a
Joaquim Murat, mariscal de Napoleó. Quan l’emperador francès va contemplar
l’escultura va decidir convertir-se en mecenes del seu autor.

És una de les sis versions diferents que l'autor va fer sobre el mite clàssic d'Eros i
Psique. La llegenda diu que a la Terra vivia una princesa molt bella, filla d'un rei
d'Àsia i anomenada Psique. Eros, déu de l'amor, se n'enamorà i la prengué per
esposa. Ella, com que era mortal, tenia prohibit veure la cara d'un déu, però la
curiositat va fer que una nit, mentre Eros dormia, encengués una espelma per
observar-lo. Eros es despertà i en veure's descoberta, Psique s'espantà i cremà la
cara del déu amb cera calenta. Eros, ofès, l'abandonà. Desesperada, va recórrer
tota la Terra cercant-lo, fins que va decidir visitar el temple d'Afrodita, mare d'Eros
i deessa de l'amor, la qual, com que desitjava destruir-la, li va imposar tot un seguit
de proves. L'última consistia a dur a Prosèrpina, esposa de Plutó i deessa de
l'Infern, una petita capsa amb el prec que hi introduís una mica de la seva bellesa.
De tornada, tot i saber que no ho havia de fer, Psique no va poder resistir la
temptació d'obrir la capsa i va caure en un somni profund, semblant a la mort. Eros
la va trobar i, enamorat, la va despertar amb el bes que està a punt de produir-se
en l'escultura de Canova. Zeus, commogut per la perseverança de tots dos per
aconseguir la felicitat, va concedir a Psique la immortalitat.