Tema 4

DEPARTAMENT DE FISICA
Grau en Ciències i Tecnologies del Mar

FÍSICA I MEDI AMBIENT
TEMA 4: TREBALL I ENERGIA
Octubre 2020 Albert Falqués Serra

Física i Medi Ambient – Grau en Ciències i Tecnologies del Mar – Departament de Física UPC
4.1- Treball i energia cinètica.
4.1- Treball i energía cinètica.
Considerem una partícula que es mou sota l’acció d’una força (única de moment)
z m 
   v
  dv  m d  
F = ma ⇒ F ⋅ v = m ⋅ v = (v ⋅ v ) = d  1 mv 2  
dt 2 dt dt  2  F
y
1 2
Energia cinètica de la partícula: Ec = mv
2
x
 
Potència de la força: P = F ⋅ v
dEc
=P
dt
O sigui que tota partícula que es mou respecte d’un sistema de referència té una
energia cinètica. Si actua una força sobre la partícula, la potència que fa la força
fa variar la seva energia cinètica.
z m 
v
Podem integrar la relació entre energia cinètica i potència

durant el moviment de la partícula entre dos instants de F 
temps, t1 i t2 : r (t 2 )
 y
t2 t2
 
t2 r (t1 )
dEc 1 2 1 2
∫t dt dt = ∫t P dt ⇒ 2
mv2 − mv1 = ∫ F ⋅ v dt
2 t1
1

1
x τˆ
drˆ v
τˆ = =    θ
t2 t2 s2
ds v  ds
ds ∫ F ⋅ v dt = ∫ F ⋅τˆ dt = ∫ F ⋅τˆ ds
dt s  
r2
v= t1 t1 s1

F
dt r1
 
s2

Treball fet per la força des de r1 a r2 : W1→ 2 =
∫ F ⋅τˆ ds
s1
s2
 W1→2 = ∫ F cos θ ds
Dues altres possibles F ⋅τˆ = F cos θ ⇒ s1
expressions pel treball: 
drˆ
r2
 
τˆ = ⇒ W1→2 = ∫ F ⋅ dr
ds 
r1
 
Però compte!! Així com la primera i la segona expressió F4 F5
del treball són en termes d’integrals ordinàries, d’una  ∆r4 
funció de variable real, la tercera introdueix un nou tipus ∆r3 ∆r5
d’integral, d’una funció vectorial de variable vectorial, o  F
integral de línia. 
∆r2 3
  2 
r
2 s
 F2
Es pot definir com:
∫ F ⋅ dr = ∫ F ⋅τˆ ds

r1 s1
∆r1
 
I a matemàtiques es
r2
    F1
demostra: ∫ F ⋅ dr = lim ∆ri →0

∑ Fi ⋅ ∆ri
i
r1
Introduint el treball, la relació integrada entre

energia cinètica i potència s’escriu: 1 2 1 2
mv2 − mv2 = W1→2
Que es coneix com Teorema de les forces vives 2 2
Unitats SI (sistema internacional) Altres unitats:

Treball, energia: N·m=Kg·m2/s2 ·m = Joule = J Treball, energia: Kw·h=3.6·106 J
Potència: N·m/s = Kg·m2/s3 = J/s = watt = w Potència: Kw = 103 w
CV=735 w
Observacions:
1) El treball depèn només de la trajectòria, de la força i dels punts inicial i final
(encara que hem partit de la potència i d’una integral respecte del temps).
2) Si hi ha varies forces aplicades a la   
partícula, la relació amb l’energia P = ∑ Fk ⋅ v , W = ∑ ∫ Fk ⋅τˆ ds
cinètica s’aplica amb la potència o el k k
treball totals:
 
r2
      
r2
 
3) Força constant: W1→2 = ∫ F ⋅ dr = F ⋅ ∫ dr = F ⋅ (r2 − r1 ) W = F ⋅ ∆r
 
r1 r1 
4) Treball elemental:
 considerem un petit desplaçament
 F

δ r a partir de r1 sota l’acció de la força F 
 
r1 +δr
 
r1 +δr
δr
           
W = ∫ F ⋅ dr ≈ F (r1 ) ⋅ ∫ dr = F ( r1 ) ⋅ δ r δ W = F (r1 ) ⋅δ r r1
 
r1 r1
   
δ r → 0 ⇒ F (r ) ≈ F (r1 )  
o simplement: δ W = F ⋅ δ r
Aproxima el treball si el desplaçament és prou petit,
i s’anomena treball elemental (diferencial de treball)
A partir del treball elemental és fàcil trobar la relació importantíssima entre


treball i potència. En el límit δ r → 0
    δW
δ W = F ⋅δ r = F ⋅ v δ t = P δ t ⇒ P =
δt
O sigui que la potència d’una força és el treball o energia que
proporciona per unitat de temps. 
F
5) Signe del treball elemental.
   θ 
δ W = F ⋅ δ r = F δ r cos θ = F cos θ δ s δr
0 ≤θ ≤π
 δW >0 ⇔ cos θ > 0 ⇔ 0 ≤ θ < π / 2
La força fa augmentar l’energia cinètica.
 δW <0 ⇔ cos θ < 0 ⇔ π / 2 < θ ≤ π
La força fa disminuir l’energia cinètica.
 δ W = 0 ⇔ F cos θ δ s = 0 ⇔ Si F≠0: i) θ = π /2 o ii) δ s = 0.
Si no hi ha desplaçament o el desplaçament és perpendicular
a la força, la força no fa treball.
Activitat 4.1.1
Una partícula de massa 5 Kg es mou en una circumferència de radi 3 m,
partint del repòs sota l’acció de dues forces. Una de les forces va cap al
centre de la trajectòria. L’altre té mòdul F=10 N i forma un angle de 30º
amb la direcció i sentit d’avançament.
a) Calculeu la velocitat desprès de donar una volta
b) Trobeu la velocitat desprès de donar dues voltes.
Respostes: a) 8.08 m/s b) 11.4 m/s (perquè no surt el doble? )
Exemple 4.1.1: treball de la força pes, suposada constant

P2
 SI (sistema
Unitats internacional)
m g = − mgkˆ = força
Enegia, treball= Kg·m2constant ⇒= J
/s2 = Joule
z
  
W1→2 = F ⋅ =∆rwatt=w
Potència = J/s = −mg kˆ ⋅ ∆r = −mg
a ∆z =
− mg ( z 2 − z1 ) P1 y
W = −mg∆z 
mg
x
Exemple 4.1.2: velocitat d’un pèndol que baixa z x

Unitats
El pèndolSIparteix
(sistema
del internacional)
repòs en posició horitzontal (θ=0) i volem
l θ 
Enegia,
trobar la treball= Kg·men
seva velocitat 2/s2 = Joule = J
la posició més baixa. T
Potència = J/s = watt=w
Provem primer de resoldre-ho amb la Segona Llei de Newton:

mg
   mat = mg cos θ lθ = g cos θ
ma = mg + T ⇒
man = T − mg sin θ mlθ 2 = T − mg sin θ
d 2θ g
2
= cos θ Equació diferencial
a difícil de resoldre: θ = θ (t )
dt l
θ (t F ) = π / 2 vF = l θ(t F )
Ens portaria molta feina, i no està a l’abast d’aquest curs.
1 2
En canvi, aplicant treball i energia: ∆Ec = W mvF − 0 = −mg (−l ) ⇒
 2
T no fa treball perquè és normal al desplaçament vF = 2 gl
Exemple 4.1.3: treball efectuat per una molla

l0
Unitats
 SI (sistema internacional)
F = treball=
Enegia, −kx iˆ Kg·m2/s2 = Joule = J 
Potència = J/s
𝑠𝑠2
= watt=w F
𝑊𝑊1→2 = ∫𝑠𝑠 𝐹𝐹⃗ � 𝜏𝜏̂ 𝑑𝑑𝑑𝑑 =
1
𝑠𝑠2 𝑑𝑑𝑥𝑥 𝑥𝑥
∫𝑠𝑠 −𝑘𝑘𝑘𝑘𝚤𝚤̂ � 𝚤𝚤̂ 𝑑𝑑𝑑𝑑 = ∫𝑥𝑥 2(−𝑘𝑘𝑘𝑘) 𝑑𝑑𝑥𝑥 x
𝑑𝑑𝑠𝑠
1 1
x=0
x2
𝑑𝑑 𝑟𝑟⃗ 𝑑𝑑 𝑑𝑑𝑑𝑑
k
W1→2 = −k ∫ x dx = − ( x22 − x12 )
2
1
2
( )
W = − k ∆ x2
x1
𝜏𝜏̂ = = 𝑥𝑥 𝚤𝚤̂ = 𝚤𝚤̂
𝑑𝑑𝑑𝑑 𝑑𝑑𝑠𝑠 𝑑𝑑𝑑𝑑
Activitat 4.1.2
Comprimeixo 5 cm una molla de constant 20 N/m a partir de la seva
longitud natural. Quin treball fa la molla sobre la meva mà? Quin treball
faig jo? Quin treball fa la molla sobre la meva mà si primer comprimeixo
i desprès descomprimeixo tornant a la longitud natural?
Respostes: -0.025 J ; 0.025 J ; 0
Treball del fregament sec

La característica essencial de les forces de fregament és que sempre s’oposen
al desplaçament relatiu dels cossos en contacte.
Encara que la força de fregament pot fer un treball positiu sobre algún dels cossos
en contacte, el treball total resultant sobre tots els cossos que interactuen és
sempre negatiu si hi ha desplaçament relatiu i cero si no n’hi ha. Però mai és
positiu.
Això vol dir que el resultat net de les forces de fregament és sempre dissipar
(destruir) energia cinètica. Per això diem que és una força dissipativa.
Considerem primer un cos que es desplaça


N
damunt d’una superficie en repòs, i calculem el 
treball que fa la força de fregament sobre  v
l’objecte: F
θ =π
W = ∫ F cos θ ds = − µ c ∫ N ds < 0
Si N és constant: W = − µ c N ∫ ds = − µ c N ∆s
Si els dos cossos es mouen, el tema és una mica més complicat, com veiem en
l’exemple següent:
Exemple 4.1.4: treball efectuat pel fregament sec l

y
Unitats
El carretSI
es(sistema internacional)
posa en moviment per acció de la força F.
2/s2 = Joule = J
x1 µ m A 
Enegia, treball= Kg·m
1) Calcular la força F mínima perquè el cos del
Potència F
damunt= (A)
J/sllisqui
= watt=w
endarrere. B m
2) Calcular el temps que triga A en caure pel darrera. x
3) Calcular el treball del fregament sobre A.
2 x
4) Calcular el treball del fregament sobre B.
5) Calcular el treball total del fregament. sense fregament
a  
mg   − N1
1) Apliquem la Segona Llei de Newton −R B
per cada cos, suposant que es a1 
A  F
mouen separats:  mg
 R
N1 
R = ma1 ; N1 − mg = 0 a2

F − R = ma2 ; N 2 − mg − N1 = 0 N2
F
N1 = mg ; N 2 = 2mg ; R = µ N1 = µ mg ⇒ a1 = µ g ; a2 = −µ g
m
F
Si A es retarda respecte de B: a1 < a2 ⇔ µg< −µ g ⇔ F > 2 µmg
m
1 1
2) ∆( x1 − x2 ) = −l ⇒ a1 (∆t ) 2 − a2 (∆t ) 2 = −l ⇒
2 2
2ml
F  ∆t =
 − 2 µg  (∆t ) = l ⇒
2
F − 2 µmg
m 
1 ml µ 2 g 2 m2 l
3) WA = R ∆x1 ∆x1 = a1 (∆t ) 2 = µg ⇒ WA = >0
2 a F − 2 µ mg F − 2 µ mg
El fregament fa un treball positiu sobre A !!

4) WB = − R ∆x2
1 F  ml F − µ mg
∆x2 = a2 (∆t ) 2 =  − µ g  = l ⇒
2 m  F − 2 µ mg F − 2 µ mg
F − µ mg
WB = − µ mgl <0
F − 2 µ mg
5) Treball total efectuat pel fregament:

µ 2 g 2 m2 l F − µ mg 2 µ mg − F
W = WA + WB = − µ mgl = µ mgl ⇒
F − 2 µ mg F − 2 µ mg F − 2 µ mg
W = − µ mgl < 0
El treball total que fa el fregament sobre els dos cossos és negatiu !!

El fregament és una força dissipativa
Activitat 4.1.3
Un cos baixa una altura h per un pla inclinat un angle θ, partint del
repòs. El coeficient de fregament cinètic és µ. Calculeu la seva
velocitat final.
Resposta: v = 2 gh(1 − µ / tan θ )

Força central (respecte d’un punt que agafem com origen y F
de coordenades): força que té sempre la direcció del vector
de posició i depèn només de la distància al punt. 
  r
F (r ) = F (r ) eˆr
O x
dibuix en 2D
Exemple de força central: m2 per simplificar
força gravitatòria
  m1m2 m1m2
F (r ) = − G 2 eˆr F (r ) = − G
m1 r r2
Exemple 4.1.5: treball efectuat per una força central

 
dr
W = ∫ F ⋅τˆ ds = ∫ F (r ) eˆr ⋅ ds
ds a dr
W = ∫ F (r ) ds = ∫ F (r ) dr
deˆ
eˆr ⋅ (reˆr ) = eˆr ⋅ eˆr + r eˆr ⋅ r =
d dr dr ds
ds ds ds ds canvi de variable
=1 =0 a l’integral
Activitat 4.1.4
Jo peso 75 Kg i pujo des del nivell del mar a una muntanya de 3 Km
d’altura. Quin treball fa la força pes sobre mi? Dades: g0 = 9.8 m/s2 ,
RT = 6370 Km.
a) Calculeu-ho suposant que la força pes és constant, igual al meu pes al
nivell del mar
b) Considereu la variació del pes amb l’altura i feu servir la fórmula del
treball per una força central. Abans de fer el càlcul, podeu endevinar
en quin dels dos cassos el treball donarà més gran (en valor absolut)?
La caloria és una unitat de calor, que és una forma d’energia. Sabent que
1 cal=4.18 J, doneu les respostes en Kcal (103 cal).
Respostes: a) - 528 Kcal b) – 527 Kcal

4.2- Forces conservatives i energia potencial.
4.2- Forces conservatives i energía potencial.
La idea que perseguim és que l’energia es conserva.
És a dir, quan una força fa un treball negatiu sobre una partícula, la seva
energia cinètica disminueix. A on ha anat a parar aquesta energia? Si la força
fa un treball positiu, l’energia cinètica augmenta. De on ve aquesta energia?
Volem definir un tipus d’energia, que anomenarem energia potencial, de tal

manera que si augmenta l’energia cinètica és a expenses d’una disminució
d’energia potencial, i si l’energia cinètica disminueix és perquè es converteix en
energia potencial. Així l’energia total, cinètica més potencial, es conservarà.
Però veurem que això no es pot fer per qualsevol força. Només per les
anomenades forces conservatives.
Exemple 4.2.1
Un objecte està damunt d’una taula enganxat a una molla. Inicialment la molla
està destensada, x=0. Estirem l’objecte, fins que la molla s’allarga fins x=x2 .
Posteriorment, deixem que la molla torni a la seva longitud natural. La molla té
constant k, i entre la taula i l’objecte hi ha fregament, de coeficient cinètic µ

1 F
2

N
x=0 a x=0 x = x2
Volem calcular el treball que fan la 1
força de la molla i el fregament sobre
l’objecte durant tot el procés.
x=0
Treball del fregament: W1→2 = − F ⋅ ∆s = − µNx2 W2→1 = − F ⋅ ∆s = − µNx2

Treball total del fregament: W1→1 = −2 µ Nx2
Treball de la molla:
1 1
( ) 1
W1→2 = − k∆( x 2 ) = − k x22 − 0 2 = − kx22
2 2 2
1
2
1
2
( 1
)
W2→1 = − k∆a( x 2 ) = − k 0 2 − x22 = kx22
2
Treball total de la molla: W1→1 = 0
 La força de fregament s’oposa al desplaçament durant tot el procés, per tant

el seu treball és negatiu durant tot el procés i el treball total és negatiu. El
fregament consumeix energia cinètica tot el temps.
 La força de la molla s’oposa al desplaçament durant l’anada, i va a favor del
desplaçament durant la tornada. Així el mateix treball negatiu que fa a l’anar,
el torna a fer durant la tornada, però ara positiu, de manera que el treball net
final és 0. L’energia cinètica que consumeix durant l’anada (la ida), la torna
(devuelve) durant la tornada (vuelta).
Diem que la força de la molla és conservativa i
que la força de fregament és no conservativa.
En l’exemple anterior, el sistema anava d’un estat inicial 1 a un estat 2 i tornava

a l’estat inicial 1, movent-se tot el temps damunt d’una recta. Podem imaginar
moviments en que una partícula surt d’un punt i torna al mateix punt, sense
moure’s en una recta.
Exemple 4.2.2: treball per una trajectòria tancada

Considerem les coordenades polars del pla i una
y
partícula que es mou seguint l’eix x, de (R,0) a (2R,0). 3
Desprès seguint una circumferència, de (2R,0) a
(2R,π/2). Desprès seguint l’eix y de (2R,π/2) a (R,π/2) i 4
finalment, seguint una circumferència de (R,π/2) al punt
de partida, (R,0). Si sobre la partícula actua una força
x
central, F(r), calculeu el treball en cada atram i el treball
total net. 1 2
2𝑅𝑅 2𝑅𝑅
𝑊𝑊1→2 = � 𝐹𝐹 𝑟𝑟 𝑑𝑑𝑑𝑑 𝑊𝑊2→3 = � 𝐹𝐹 𝑟𝑟 𝑑𝑑𝑑𝑑
𝑅𝑅 2𝑅𝑅
𝑅𝑅 𝑅𝑅
𝑊𝑊3→4 = � 𝐹𝐹 𝑟𝑟 𝑑𝑑𝑑𝑑 𝑊𝑊4→1 = � 𝐹𝐹 𝑟𝑟 𝑑𝑑𝑑𝑑
2𝑅𝑅 𝑅𝑅
2𝑅𝑅 𝑅𝑅 2𝑅𝑅 2𝑅𝑅
𝑊𝑊 = � 𝐹𝐹(𝑟𝑟)𝑑𝑑𝑑𝑑 + 0 + � 𝐹𝐹(𝑟𝑟)𝑑𝑑𝑑𝑑 + 0 = � a𝐹𝐹(𝑟𝑟)𝑑𝑑𝑑𝑑 − � 𝐹𝐹(𝑟𝑟)𝑑𝑑𝑑𝑑 = 0

𝑅𝑅 2𝑅𝑅 𝑅𝑅 𝑅𝑅
Per tant, com en el cas de la molla, el treball total quan la partícula ha tornat a
la seva posició inicial és 0. La força a estones ha tret energia cinètica, però
desprès l’ha tornat. O al revés, a estones ha proporcionat energia, però despès
l’ha tret. Si en comptes d’una força central, es tractes de la força de fregament,
tota l’estona dissiparia energia cinètica i el resultat final seria un treball negatiu.
Força conservativa:
força tal que el treball que fa per qualsevol trajectòria tancada és 0.
El que hem fet en els exemples 4.2.1 i 4.2.2 es pot fer en general per qualsevol
trajectòria tancada i es veu que el treball net és 0. Així, la força d’una molla i
qualsevol força central són conservatives.
Exemple 4.2.3: força unidimensional y 

 F (x)
Força de direcció constant que depèn F = F ( x) eˆx
només de la coordenada en la seva direcció.
z x
 
W = ∫ F ⋅τˆ ds = ∫ F ( x) eˆx ⋅ ds = ∫ Fa( x) eˆx ⋅ (xeˆx + yeˆ y + zeˆz ) ds =
dr d
ds ds
x1
dx
∫ F ( x) ds ds = ∫ F ( x) dx ⇒ W1→1 = ∫ F ( x) dx = 0
x1
És per tant una força conservativa
Qualsevol força constant és un cas particular de força unidimensional i

és, per tant, conservativa.
També recuperem el que ja sabíem: la força d’una

molla, que és unidimensional, és conservativa.
La propietat fonamental de les forces conservatives és que el treball per

anar d’un punt inicial P1 a un punt final P2 no depèn del camí.
y
Veiem-ho en el cas de l’exemple 4.2.2. Calculem el
treball fet per anar de 1 a 3, pel camí 1-2-3 (verd) o pel 3
camí 1-4-3 (beix).
2R 2R 2R 4
W1− 2−3 = ∫ F (r )dr + ∫ F (r )dr = ∫ F (r )dr
R 2R R x
R 2R 2R
1 2
W1− 4−3 = ∫ F (r )dr + ∫ F (r )dr = ∫ F (r )dr = W1−2−3
R R R
Donada una força conservativa que actua sobre una partícula, com hem
de definir l’energia potencial de la partícula?

Sigui V
 (r ) aquesta energia potencial i suposem que la partícula es mou
entre r1 i r2 . Si volem que Ec + V = const. s’ha de complir:
   
mv2 − mv1 = −(V (r2 ) − V (r1 ) )
1 2 1 1 2 1 2
mv1 + V (r1 ) = mv22 + V (r2 ) ⇔
2 2 2 2
 
mv2 − mv1 = −(V (r2 ) − V (r1 ) )
1 2 1 2
D’una banda:
2 2
1 2 1 2
Però pel teorema de les forces vives: mv2 − mv1 = W1→2
2 2
⇒ V (r2 ) − V (r1 ) = −W1→2
Relació fonamental entre
treball i energia potencial
Definim l’energia potencial de manera que es compleixi aquesta relació.

Escollim un punt de referència arbitrari r
 0 i li
assignem una energia potencial V ( r0 ) = V0 .


r  
Llavors l’energia potencial de qualsevol punt V (r ) = V0 − ∫ F ·dr

serà: r0
Notem que:
 Aquesta definició només té sentit si el treball no depèn del camí
 Sempre podem afegir una constant arbitrària a V. El que està
determinat físicament són les diferències d’energia potencial.
Exemple 4.2.4: energia potencial d’una força unidimensional

Força de direcció constant que depèn  y 
només de la coordenada en la seva direcció.
F = F ( x) eˆx F (x)

r  x
 
V (r ) = V0 − ∫ F·dr = V0 − ∫ F ( x) dx z x

r0 x0

Tenint en compte que V0 és una constant
V (r ) = − ∫ F ( x) dx
arbitrària:
Casos particulars:
a
 Energia potencial gravitatòria suposant el pes constant
z

 mg
V (r ) = − ∫ F ( z ) dz = −(−mgz ) + const. = mgz + const.
x y
z=0 arbitrari V ( z ) = mgz
 Energia potencial d’una molla
 1 1 2
V (r ) = − ∫ F ( x) dx = kx 2 + const. V ( x) = kx
2 2
Podem sumar una constant, però x=0 ha de
correspondre a la longitud natural
Exemple 4.2.5: energia potencial d’una força central



r  
V (r ) = V0 − ∫ F ·dr = − ∫ F (r ) dr V (r ) = − ∫ F (r ) dr

r0
Cas gravitatori:
m1m2 m1m2 m1m2
F (r ) = −G 2 ⇒ V (r ) = a∫ G 2 dr = −G + const.
r r r
m1m2 V (r )
Prendre la constant = 0 equival r
V (r ) = −G
a assignar V(∞)=0 r
Conservació de l’energia
 z
r1 
Considerem una partícula sota l’acció d’una r2
força conservativa:
  x y
mv2 − mv1 = W1→2 = −(V (r2 ) − V (r1 ) ) ⇒
1 2 1 2

2 2 F
1 2  1 
mv1 + V (r1 ) = mv22 + V (r2 )
2 2
Energia mecànica total: 1 2 
E1 = E2 energia cinètica més potencial E= mv + V (r )
2
Que podem escriure: ∆E = 0
És a dir, l’energia mecànica total es

conserva durant el moviment de la partícula.
Considerem ara el cas més general en que poden actuar varies forces,
conservatives i no conservatives:
1 2 1 2
mv2 − mv1 = W1→c 2 + W1→nc2
2 2
 
W = −(V (r2 ) − V (r1 )) = Treball de les forces conservatives
c
(total, de totes les que actuïn):

W nc = Treball de totes les forces no conservatives que actuen

V (r ) = Energia potencial total
1 2 1 2  
mv2 − mv1 = −(V (r2 ) − V (r1 )) + W1→nc2 ⇒ ∆E = W nc
2 2
Teorema general de l’energia mecànica:
La variació d’energia mecànica total és igual

al treball de les forces no conservatives.
 Si no hi ha treball de forces no
conservatives, l’energia es conserva.
Activitat 4.2.1
La velocitat d’escapament del camp gravitatori d’un objecte és la que
correspon a l’energia cinètica necessària a la superfície de la Terra
perquè l’objecte arribi a una distància infinita amb velocitat 0. Quant
val aquesta velocitat? Una nau espacial de massa 1000 Kg surt amb
velocitat 0 de la superfície terrestre i es vol que arribi a una alçada de
500 Km amb la velocitat d’escapament. S’estima que en la pujada perd
3x109 J per fricció amb l’atmosfera. Quanta energia necessitem?
Respostes: 11.2 Km/s 7.0 x 1010 J

Activitat 4.2.2
Les onades del mar transporten energia. Volem comparar l’energia que
porten les onades a la costa catalana amb el consum d’energia elèctrica.
El flux d’energia de les onades (potència per unitat de longitud de
costa) es pot aproximar per
2
Φ≈ ρ g 3/ 2 H 5/ 2
8
a on ρ és la densitat de l’aigua i H l’alçada de les onades (mitjana rms).
Podeu veure: https://www.facebook.com/morfoalbert
Sabent que H ≈ 0.4 m i que la longitud de la costa catalana és ≈ 346 Km

calculeu aproximadament l’energia que porten les onades a la costa
catalana en un any. Compareu-la amb el consum anual que és
aproximadament d’uns 270 Gwh (gigawatts-hora).
Resposta: 1700 Gwh

Notem, però: que no tota aquesta energia es pot aprofitar. Qualsevol
màquina per obtenir energia útil sempre té un rendiment < 100%. A més a
més, hi ha zones urbanes, ports, zones d'ús turístic o recreatiu, etc. etc.

Tema 4

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tema 4

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

DEPARTAMENT DE FISICA

Grau en Ciències i Tecnologies del Mar

TEMA 4: TREBALL I ENERGIA

Octubre 2020 Albert Falqués Serra

4.1- Treball i energía cinètica.

Introduint el treball, la relació integrada entre

Unitats SI (sistema internacional) Altres unitats:

A partir del treball elemental és fàcil trobar la relació importantíssima entre

Respostes: a) 8.08 m/s b) 11.4 m/s (perquè no surt el doble? )

Exemple 4.1.1: treball de la força pes, suposada constant

Exemple 4.1.2: velocitat d’un pèndol que baixa z x

Exemple 4.1.3: treball efectuat per una molla

Treball del fregament sec

Considerem primer un cos que es desplaça

Exemple 4.1.4: treball efectuat pel fregament sec l

El fregament fa un treball positiu sobre A !!

5) Treball total efectuat pel fregament:

El treball total que fa el fregament sobre els dos cossos és negatiu !!

Exemple 4.1.5: treball efectuat per una força central

Respostes: a) - 528 Kcal b) – 527 Kcal

4.2- Forces conservatives i energía potencial.

La idea que perseguim és que l’energia es conserva.

Volem definir un tipus d’energia, que anomenarem energia potencial, de tal

Treball del fregament: W1→2 = − F ⋅ ∆s = − µNx2 W2→1 = − F ⋅ ∆s = − µNx2

 La força de fregament s’oposa al desplaçament durant tot el procés, per tant

En l’exemple anterior, el sistema anava d’un estat inicial 1 a un estat 2 i tornava

Exemple 4.2.2: treball per una trajectòria tancada

2𝑅𝑅 𝑅𝑅 2𝑅𝑅 2𝑅𝑅

𝑊𝑊 = � 𝐹𝐹(𝑟𝑟)𝑑𝑑𝑑𝑑 + 0 + � 𝐹𝐹(𝑟𝑟)𝑑𝑑𝑑𝑑 + 0 = � a𝐹𝐹(𝑟𝑟)𝑑𝑑𝑑𝑑 − � 𝐹𝐹(𝑟𝑟)𝑑𝑑𝑑𝑑 = 0

Exemple 4.2.3: força unidimensional y 

És per tant una força conservativa

Qualsevol força constant és un cas particular de força unidimensional i

També recuperem el que ja sabíem: la força d’una

La propietat fonamental de les forces conservatives és que el treball per

Exemple 4.2.4: energia potencial d’una força unidimensional

Exemple 4.2.5: energia potencial d’una força central

Que podem escriure: ∆E = 0

És a dir, l’energia mecànica total es

(total, de totes les que actuïn):

La variació d’energia mecànica total és igual

Respostes: 11.2 Km/s 7.0 x 1010 J

Sabent que H ≈ 0.4 m i que la longitud de la costa catalana és ≈ 346 Km

Resposta: 1700 Gwh

You might also like