Demografia Històrica Municipi de Gavet de La Conca

Demografia històrica : municipi de Gavet de la Conca Núria Esquerra
I.- INTRODUCCIÓ
La comarca del Pallars Jussà, de 1 292,94 km², és formada per un total de
catorze municipis i n’és la capital la ciutat de Tremp. És una de les comarques
catalanes més extenses i menys poblades. Com la resta de les comarques de
muntanya veïnes, tenen una de les seves arrels principals en el despoblament.
Limita al NW amb l’Alta Ribagorça, al N i NE amb el Pallars Sobirà, a l’E amb
l’Alt Urgell, al S amb la Noguera i a l’W amb els municipis aragonesos del Pont
de Montanyana, Areny de Noguera i Sopeira, tots tres a la comarca de la
Ribagorça.
El relleu queda marcat bàsicament per les tres parts que formen el Pallars
Jussà, que són la Vall Fosca, la conca de Tremp i un petit sector de la conca de
la Noguera Ribagorçana. La primera està formada per la conca del riu Flamisell
i és molt semblant a la comarca de l’Alta Ribagorça, mentre que la segona
ocupa un territori banyat per la conca de Noguera Pallaresa. Està envoltada per
serres de gran altitud, com els Pirineus, al nord, i el massís del Montsec, al sud.
El clima de la comarca està molt condicionat per la variada topografia que hi
trobem. Els hiverns hi són freds i els estius, molt secs i calorosos, especialment
accentuats al fons de la conca de Tremp. La configuració especial del relleu
afavoreix l’existència d’una gran varietat de paisatges naturals. A les planes
predominen els boscos de roure castanyer. Al Montsec i a les serres de la
banda septentrional, el roure pubescent mentre que als vessants assolellats, el
coscoll. A les serres i en cotes superiors als 1.700 metres hi abunden els
boscos de pi silvestre i pi negre. A les zones fresques i ombrívoles hi trobem
els avets i les fagedes i a les altituds superiors als 2.200 metres els prats
alpins.
Les activitats econòmiques principals de la comarca són l’agricultura i la

ramaderia. A les zones altes predominen els prats i els cultius de patates,
cereals i farratge, mentre que a la conca de Tremp destaquen els cereals, els
ametllers,les oliveres, la vinya i els fruiters. La cria de boví està força estesa i
es destina a la producció de carn i llet, a excepció de la conca de Tremp, on
predomina la ramaderia ovina.
Algunes de les activitats industrials més importants de la comarca són , a més

de la construcció, de gran importància durant l'etapa en què fou construïda la
central d'estany Gento-Sallente (1975-85), la de materials per a la construcció,
minvada en la seva importància a causa del tancament de la fàbrica de ciment
de Xerallo (1972); la química de la Pobla de Segur, lligada a l'extracció de
lignits de Sossís (també se n'extreuen d'Isona), i la de la confecció, centrada a
la Pobla de Segur. Però el prestigi industrial de la comarca va lligat a les
centrals hidroelèctriques, les primeres importants de la Península Ibèrica (de
1914 la de Cabdella, a 1935 la dels Terradets), que havien desvetllat l'atenció
internacional (construïdes per "la Canadenca") sobre les possibilitats
4
d'autonomia energètica per a la regió barcelonina. L'any 1985 hom posà en

funcionament la central hidroelèctrica d'estany Gento-Sallente, la més potent
de les instal·lades als Països Catalans
De les diverses activitats terciàries, les més importants tradicionalment han

estat les comercials. Els dos centres principals de la comarca, la Pobla de
Segur i sobretot Tremp, han exercit, gràcies al seu emplaçament estratègic, de
centres de distribució de totes les valls de muntanya superiors, i concentren la
major part dels comerços majoristes de l’àrea.
Les comunicacions modernes se centren en el ferrocarril de Lleida a la Pobla

de Segur (1953) i en les carreteres de la Vall d'Aran per la Noguera Pallaresa,
de la Pobla al Pont de Suert i de Barcelona a Tremp per Artesa de Segre.
En aquest treball ens centrarem amb l’estudi demogràfic del municipi de Gavet
de la Conca .El municipi té 90,83 km² , en els quals comprèn els pobles
d’Aransís, Fontsagrada, Gavet de la Conca, Merea, Perolet, Sant Cristòfol de la
Vall, Sant Martí de Barcedana, Sant Miquel de la Vall, Sant Salvador de Toló i
Sant Serni. Actualment es troben al municipi de Gavet 305 habitants.
Aquest municipi es va formar l’any 1970 per la unió dels fins aleshores
municipis de Sant Serni (15,64 km²), Aransís ( 25,38 km²) i Sant Salvador de
Toló (49,81 km²).
Limita al Nord amb l’enclavament de Tremp, al Nord-est amb el municipi

d’Isona i l’enclavament dels Obacs, al Sud amb un bocí del municipi d’Artesa
de Segre( Noguera ) , amb l’enclavament de Montadó (Isona) i amb el municipi
de Vilanova de Meià ( Noguera ), i a l’Oest amb els termes de Llimiana i de
Guàrdia de Noguera.
La principal base econòmica són les activitats relacionades amb el sector

primari, tant l’agricultura com la ramaderia. Els principals conreus del municipi
5
són cereals ( ordi i blat) i farratge, però també es produeix per al consum local
un vi de qualitat excel·lent. Per part de la ramaderia, destaquen la cria de
bestiar oví i porcí.
La principal empresa, relacionada amb el sector de l’energia, és la central

elèctrica de Gavet que actualment pertany a l’empresa Forces Elèctriques de
Catalunya (FECSA) . Aquestes instal·lacions van ser construïdes per La
Canadenca l’any 1931. També cal fer esment a les activitats agroalimentàries.
L’any 1990 es creà al poble de Sant Miquel de la Vall una empresa on s’elabora
mel, pol·len i oli de manera artesanal, i a Sant Cristòfol de la Vall una empresa
productora de vi. Més tard també es crea a Sant Cristòfol una empresa que
elabora i comercialitza mel i al poble de Sant Martí de Barcedana, la casa de
turisme rural Casa Roca, que recentment ha rebut tres espigues com a garantia
de qualitat dels seus serveis, elabora i comercialitza productes artesans com vi
de nous, melmelades i oli .
Destaquen també les ruïnes del que era l’antic poble i les del castell de Sant
Gervàs, castell de frontera del Pallars Jussà. També s’hi troba una església ,
antiga capella del castell, dedicada a Sant Gervàs i a Sant Protasi. L’interior de
l’església es decorada amb pintures barroques. Sembla que aquest poble es
abandonat des del S. XIV. Aquesta estructura descrita s’ha pogut exhumar
gràcies a les excavacions que van començar l’any 1978 fetes per d’historiador
Manuel Riu, a càrrec del departament d’Història Medieval de la Universitat de
Barcelona.
L’antic municipi de Sant Serni es trobava a la part meridional de la Conca de

Tremp, aigua avall d’aquesta vila i comprenia les poblacions de Sant Serni,
Fontsagrada i Gavet de la Conca, la caseria de Terrassa i un important nombre
de masies. L’antic municipi d’Aransís era situat també a la part meridional de la
Conca de Tremp, entre el riu de Conques i el barranc de Barcedana, prop del
terme de Llimiana. Per últim, l’antic municipi de Sant Salvador de Toló era
situat a l’extrem SE de la Conca de Tremp. S’estenia al vessant NE del
Montsec de Rúbies i per les seves prolongacions, les serres de Comiols, del
Cucut i de la Campaneta. Des del congost del Pas Nou, el terme arribava a
tramuntana fins al riu de Conques.
6
7
1.- FONTS
A) ARXIVÍSTIQUES
ARXIU MUNICIPAL
Per poder recollir les dades dels naixements, matrimonis i defuncions, he

consultat els llibres del registre de l’ajuntament de Gavet de la Conca. Al mateix
ajuntament també he consultat els llibres del registre dels antics municipis de
Sant Serni, Aransís i Sant Salvador. Durant tot l’estiu he pogut anar a
l’ajuntament molts matins per recollir tota la informació, però un cop començat
l’horari escolar, m’ha estat més difícil anar-hi ja que només tenen obert als
matins.
D’aquests llibres els he pogut consultar tots menys alguns que s’han perdut
amb el pas dels anys. Aquests llibres són el primer de naixements del municipi
de Gavet de la Conca, el llibre que recull els matrimonis d’Aransís de l’any
1925, i el llibre de defuncions de Sant Salvador que va des de l’any 1884 fins al
1899.
BIBLIOGRÀFIQUES
Per a poder fer les interpretacions hem utilitzat els llibres i informació que ens
ha deixat la nostra tutora del treball Rosa Queralt, llibres del Centre de
Recursos de Tremp i el llibre de text de geografia.
B) FONTS ORALS
Per les dades de l’arxiu municipal, he parlat amb l’Alba Romero, la secretaria
de l’Ajuntament de Gavet, qui m’ha ajudat amb moltes coses relacionades amb
la informació extreta dels llibres, i amb el recull de la informació de la població
actual del municipi.
Amb el recull de la informació de la població actual per pobles i cases del

municipi, he tingut l’ajuda de : Marta Borrell, el Tonet Magrí, els meus pares
Lourdes i Ventura, el meu padrí Ventura , els meus tiets, Montse i Juan, el
Josep Maria Roca.
8
2.- METODOLOGIA
1.- DADES
Hem recollit les dades del registre de l’Ajuntament i les hem col·locat en
graelles per mesos i anys.
Hem fet una graella per naixements, una per defuncions i una altra per
matrimonis. Vegi’s graella.
any GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES TOT
1860
1861
1862
1863
1864
1865
...
TOTAL
Hem utilitzat un altre tipus de taula per les dades recollides dels grups d’edat de
la mortalitat i de l’esperança de vida.
Vegi’s la taula.
Edat/any 0-1 2-15 16-30 31-60 + 60 Desconeg. TOTAL

1890
...
TOTAL
Una taula diferent és la que hem utilitzat per representar les dades de l’evolució
de la població, on hi apareixen els anys i la població corresponent.
Any Població
1890
1891
...
TOTAL
9
Una altre estil de taula és la utilitzada per representar les dades de les
malalties, on hi apareixen les malalties i els anys.
Any/malaltia Tuberculosis Tosferina Accident

1875
...
TOTAL
Una altra de diferent és la utilitzada en la recollida de dades del creixement

vegetatiu.
Any naixements defuncions Creix. vegetatiu

1876
...
TOTAL
Una altra és la utilitzada per la recollida de dades de l’estructura de la població,

on hi apareixen el nombre d’homes i de dones que hi ha en cada grup d’edat.
Grups d’edat HOMES DONES

0-4
5-9
+ 85
TOTAL
L’última, i ben diferent de les anteriors, és la taula utilitzada per la recollida de

dades de la població per sectors productius.
NOM DE LA PRIMERA RESIDÈNCIA

CASA POBL. INACTIVA POBL. ACTIVA
J MC E SP SS ST
10
2.- REPRESENTACIONS GRÀFIQUES
2.1. BARRES
Hem passat les dades de les graelles en gràfics de barres.
Els hem representat per mesos. Una gràfica per naixements, una per
defuncions i una altra per matrimonis.
X
3
Y
Z
2
0
1R TRIM 2N TRIM 3R TRIM 4T TRIM
També hem utilitzat diagrames circulars per representar el tan per cent de
mortalitats per grups d’edat i el tan per cent de mortalitats per períodes.
mortalitat
1er trim. 2º trim. 3er trim. 4º trim.
9%
10%
23% 58%
11
2.2 CORBES D’EVOLUCIÓ
Hem passat les dades de les graelles en corbes d’evolució per anys. Hem
representat un gràfic per naixements, un per defuncions i un tercer per
matrimonis. Així podrem veure clarament quin és l’any millor i el pitjor en cada
cas.
Vegi’s la gràfica.
x
5
4
3
2 x
1
0
1r trim 2n trim 3r trim 4t trim
2.3. CORBA DEL CREIXEMENT VEGETATIU
Hem fet una gràfica, és a dir, una corba on hem passat les dades de la
mortalitat i la natalitat per reflectir l’any en què hi va haver més morts i l’any en
què n’hi va haver menys. La gràfica és gairebé com l’ anterior.
3
naixem.
2 morts
0
1e trim 2n trim 2n trim 3r trim
12
3.-INTERPRETACIONS
A partir dels llibres que la tutora ens ha deixat i alguns de la biblioteca, hem
realitzat les interpretacions sobre les gràfiques de naixements, defuncions,
nupcialitat, esperança de vida, creixement vegetatiu ...
13
14
15
1.1. RECOLLIDA DE DADES
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ
1857 1888 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981
GAVET DE LA CONCA 1917 1743 1269 1147 1285 2144 1075 1042 966 571 459
Aransís 499 277 198 134 209 185 215 178 169 96 69
Fontsagrada 24 39 35 42 63 57 61 76 66 66 60
Gavet de la Conca 28 58 72 64 82 100 91 89 101 100 74
Mas de Guillem / 22 20 26 18 16 18 / / / /
Mata-Solana / 82 53 75 58 29 17 32 34 6 6
Merea / 77 44 50 55 50 50 59 33 3 3
Perolet / 40 26 25 23 19 27 21 25 5 4
Presquiró 50 21 / 28 15 5 10 / / / /
Sant Cristòfol de la Vall 54 89 59 62 63 39 40 33 34 27 29
Sant Martí de Barcedana 42 53 46 35 40 35 47 39 42 38 27
Sant Miquel de la Vall 42 126 99 101 132 98 70 103 116 41 39
Sant Salvador de Toló 538 452 315 266 208 168 169 214 205 117 100
Sant Serni 379 193 143 131 182 181 132 174 117 62 48
Toló / 31 32 44 22 25 11 24 24 10 /
Disseminat i altres 261 183 127 64 115 1137 117 / / / /
16
1.2. REPRESENTACIÓ GRÀFICA
Evolució de la població
nº d'hab.
2500
2000
1500
1000
500
0
1857 1888 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1986 1991 1996
anys
17
1.3. INTERPRETACIÓ DEL GRÀFIC D’EVOLUCIÓ

DE LA POBLACIÓ
El gràfic representa l’evolució de la població del municipi de Gavet de la Conca.

La quantitat d’habitants està expressada en xifres absolutes. Tenim dades des
de l’any 1857 fins l’any 1996.
Per fer l’anàlisi de la corba d’evolució, fem l’evolució històrica del Pallars Jussà
i anem fent incisos concrets del municipi de Gavet de la Conca.
Fins l’any 1909, trobem al Pallars una societat tradicional precapitalista

caracteritzada per l’aïllament físic, l’economia de subsistència i amb un sistema
de valors tradicionals. El Pallars es trobava en un lloc de difícil accés, ja que
estava envoltat per una banda de la muntanya del Montsec i el Congost de
Mont-rebei , i per una altra banda del port de Comiols. Al nord es troben els
Pirineus. Aquesta situació geogràfica feia que hi hagués unes comunicacions
difícils i que l’accés fos llarg i costós. Els habitants, s’ajudaven dels animals
com a mitjà de transport per les persones i per les mercaderies a vendre.
Hi trobem una economia de subsistència basada en l’agricultura i la ramaderia.
Dins de l’agricultura, es cultivava la vinya, el blat i l’olivera ( la trilogia
mediterrània ), a diferencia del Pallars Sobirà, on es cultivava el blat, el cànem i
els llegums utilitzant un sistema de rotació. La ramaderia consistia en els pocs
animals que es podien trobar en una casa per al consum propi com podien ser
un porc, una mula i aviram. Encara que en moltes cases s’hi sumava un petit o
gran ramat d’ovelles, del qual n’extreien una petita font d’ingressos.
Dins l’economia de subsistència també hi trobem activitats manufactureres

dedicades a l’autoconsum ; hi havia un molí d’oli a la vall de Barcedana que
encara funciona a l’actualitat. També podem trobar en aquells temps a Sant
Salvador de Toló tres telers de lli, tres molins fariners i un trull.
Dins l’àmbit del comerç es pot trobar el comerç local i el comerç intercomarcal.
Com a mercat local hi havia el de tots aquells pobles que anaven a comprar a
d’altres que es trobaven d’una a sis hores de distància a peu o amb animals.
N’és un exemple la compra que podien fer la gent que vivia a la vall de
Barcedana al poble de Llimiana o entre els tres pobles que formen la vall.
També els de Sant Serni, Gavet i Fontsagrada entre ells o a Tremp. Com a
mercat intercomarcal trobem el que feien els traginers que anaven pels pobles
de la comarca a vendre productes.
El sistema de valors utilitzat llavors era el següent : la casa de la família

formava la unitat arquitectònica i la unitat econòmica, ja que dins de la mateixa
casa s’hi reunia la vida familiar amb el treball. Dins del poble, la vida estava al
18
carrer. Els espais que tenien de socialització era l’escola, la font ,els cafès o
safarejos. Aquestos eren alguns dels punts del poble on la gent es podia trobar,
parlar i reunir idees mentre alhora feien feines domèstiques com rentar la roba
o anar a buscar aigua.
La gent que vivia al poble, normalment passava la vida allí, es a dir, naixia,
vivia i moria al mateix poble. Si no tenien parents a fora, hi havia moltes
persones que mai sortien del Pallars , morien sense haver marxat enlloc i el
que per a molts era un tresor , la platja, molts no l’havien pogut veure mai.
Quan eren grans es casaven al mateix poble, al del cantó o en algun de proper
d’on la família d’un coneixia la de l’altre i allí acabaven de passar la vida.
Sortien per anar a mercats, aplecs o fires.
Durant el període de 1860 a 1910, el Pallars pateix una crisi de l’agricultura de

subsistència. Segons dades demogràfiques, comprovem que tan el Pallars
Sobirà com el Jussà perden un terç de la població. Aquesta pèrdua la podem
veure reflectida en el gràfic. Les causes d’aquesta crisi són : excés de població
pels recursos que hi havia, ja que l’agricultura que tenien no podia mantenir
tanta població. Com a causes concretes trobem les males collites de finals del
segle XIX que disminueixen la producció agrària degut a la climatologia que hi
va haver, ja que es van ajuntar anys de sequera amb anys d’inundacions, i això
va portar a un desastre total. Una altra causa important és que l’any 1900
arriba la fil·loxera a la Conca i això porta a que s’acabi el comerç entre la conca
i la muntanya
Degut a aquesta crisi que hem nombrat, al territori hi va haver misèria,

delinqüència i emigració. Aquesta misèria es veu demostrada en l’alta mortalitat
infantil que es pot veure en els gràfics dels municipis en aquest període.
En aquesta època és quan apareix el bandolerisme entre la conca i la

muntanya. Aquests bandolers atacaven a traginers que anaven de poble en
poble venent aliments i matèries primeres. A la vall de Barcedana se n’explica
d’algun cas de bandolerisme a l’indret de l’Hostal Roig, lloc de pas que
comunica la vall de Barcedana amb Vilanova de Meià, on es van produir
diferents robatoris a traginers, o fins i tot, algun assassinat.
En aquest període també hi abunda l’emigració, ja que la misèria fa que la gent

s’hagi de buscar la vida fora del Pallars. Aquesta emigració està dividida en
temporal o definitiva, perquè hi va haver gent que va marxar per una temporada
i d’altres que ja se’n van anar del poble definitivament. Alguns dels destins que
tenien eren : la gent que marxava de forma temporal se’n van anar al sud de
França on hi havia obres hidroelèctriques i d’altres al Seminari de la Seu. Els
que van marxar definitivament van triar l’opció de Barcelona, però molts d’altres
van marxar cap a Amèrica. Un terç de la població de la conca van anar a
Amèrica cridats per la riquesa de les seves terres.
19
El 1910 s’acaba la crisi. Aquest fet es veu al gràfic d’una manera molt clara , ja
que a partir del 1910 hi ha un ascens brusc de la població. Passen dels 1147
als 2144 habitants. Aquest augment és degut a una recuperació demogràfica
causada per diferents factors com són la construcció de l’embassament de
Sant Antoni ( Tremp ) i l’embassament de Terradets. Els pobles van augmentar
perquè hi va haver gent que va venir per aquestes obres i es van quedar a
viure aquí. Al Pallars van arribar 5000 treballadors de fora , i va fer que hi
hagués més demanda de cara a la producció agrícola (sector que millora la
producció, anys de bones collites ) i al nombre d’establiments. Això també va
portar a una millora de les comunicacions i la introducció d’un altre estil de vida.
Arriben diners de les indemnitzacions per a la construcció dels embassaments.
S’obren comerços i hotels i s’estableixen contractes amb obrers i enginyers.
Tots aquests factors donen lloc a una millora de la vida al Pallars, i
s’incrementa amb l’arribada de l’automòbil al 1912 que permetia accedir a
diferents punts amb més facilitat i rapidesa.
El període que va des de 1930 a 1959 com indica el gràfic, hi ha una

davallada de la població. Es passa de 2144 habitants a 966 en 30 anys. Tot i
així, l’any 1931 es va construir la central elèctrica de Gavet. Aquest descens
tan marcat és la conseqüència de la finalització de les obres hidroelèctriques
(més endavant, sabent que l’any 1931 es va construir la central de Gavet ) i en
gran mesura, a la Guerra Civil que va afectar a tot el país des de l’any 1936 al
1939, i en la qual el Pallars es va trobar l’any 36 al mig del front durant 9
mesos. N’és un exemple, el cas del Montsec, on es van trobar els dos bàndols
de la guerra, el republicà i el nacional. Moltes famílies van haver d’abandonar
casa seva i molts van morir al front.
Un cop acabada la guerra, també ens trobem amb la misèria de la postguerra.

Hi va haver en aquest període, un estancament demogràfic. La vida torna a ser
molt difícil. La reconstrucció del país és molt lenta i la població viu uns anys de
penúries , i moltes famílies, fins i tot, passen gana. Epidèmies i infeccions són
presents en molts pobles, escassos recursos en higiene i medicaments fa que
molts nens i població fràgil mori.
La dècada dels 50 als 60, la població es manté. Durant aquests anys

s’observa una recuperació en la vida i economia familiar. Passada la
postguerra, la gent torna a tenir expectatives de futur.
A partir de l’any 1960, es veu una disminució progressiva de la població. Les

dades demogràfiques del Pallars Jussà ens indiquen que entre el 1960 i el
1991 la població va disminuir a la meitat. Aquets fet es degut a la mecanització
del camp i a la industrialització de les ciutats. Les conseqüències que va tenir
aquesta disminució de la població va ser l’emigració externa (a Barcelona la
majoria ) i l’emigració interna cap a les capitals de comarca com Tremp i La
Pobla de Segur. La dècada dels 70, degut a l’escassa població infantil dels
20
pobles, el govern decideix tancar moltes escoles rurals, i aquest fet marca l’inici
que suposarà la progressiva despoblació en els anys següents, molts d’aquests
nens i les seves famílies ja canvien definitivament el seu lloc de residència.
Desapareix la vinya i s’arranca l’olivera i s’abandonen moltes explotacions

familiars.
Des del 1991 al 1996 es veu com la població va disminuint de la mateixa

manera. Als pobles s’hi veu una població envellida.
El fet que a la capital de comarca s’hi troben més serveis, incentiva la gent a
marxar i buscar més qualitat de vida.
La pagesia cada cop va perdent més pagesos que treballen les terres, ja que
potser no se li dóna la gran importància que realment té, i això és la
conseqüència del mercat exterior que tenen els països, ja que donen
preferència als productes que importen de l’exterior que als que ells mateixos
produeixen. Aquesta és una conseqüència important de la famosa globalització
en la què estem immersos. La societat que hi ha ens aquests moments és una
societat moderna capitalista caracteritzada per l’obertura a l’exterior, l’economia
de mercat i amb un sistema de valors moderns.
Quin futur li espera a la població del municipi?
- En alguns pobles es podrà mantindre la població gràcies a l’aparició de

famílies neorurals que busquen un canvi de vida radical.
- Amb l’ajuda del turisme que busca en aquest indret allotjament rural i
poder gaudir de l’esperada tranquil·litat, podem dir que passarem a ser
productors de lleure pels de Barcelona i els pocs pagesos que hi
quedaran seran necessaris per poder mantenir el paisatge .
- Els esports d’aventura seran el reclam necessari pel sector serveis.
21
22
23
2.1.1. RECOLLIDA DE DADES
NAIXEMENTS ARANSÍS
ANY /
GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SETEM. OCT. NOV. DES. Total
MES
1877 0 4 1 1 1 2 8 1 1 0 2 3 24
1878 1 2 3 4 1 3 2 2 2 3 1 1 25
1879 1 2 3 2 4 2 0 0 0 0 1 2 17
1880 1 2 1 0 0 0 7 1 0 0 3 2 17
1881 2 2 2 0 2 0 3 2 1 3 2 3 22
1882 4 3 1 7 0 2 1 1 0 0 0 4 23
1883 1 0 0 2 0 1 0 0 0 0 7 2 13
1884 1 2 2 2 2 0 0 0 1 1 5 1 17
1885 2 1 3 1 5 4 2 3 1 2 2 2 28
1886 2 0 2 0 2 1 0 0 2 3 1 2 15
1887 2 2 0 3 1 5 2 2 1 0 3 2 23
1888 2 1 0 3 2 1 1 3 2 1 0 2 18
1889 1 0 3 1 6 1 1 1 3 0 0 2 19
1890 1 1 0 2 1 4 3 2 0 1 0 1 16
1891 1 3 2 0 1 0 0 2 1 1 1 1 13
1892 2 5 2 4 0 0 4 4 0 4 1 1 27
1893 1 3 1 2 2 1 2 0 0 2 2 4 20
1894 1 1 2 0 1 1 3 2 1 0 1 0 13
1895 3 0 1 0 1 3 1 1 3 1 1 2 17
1896 4 1 0 2 0 0 0 5 0 3 2 0 17
1897 0 1 1 2 1 1 2 1 1 2 1 1 14
1898 1 1 1 0 1 0 2 2 0 2 2 2 14
1899 2 0 1 2 0 0 1 1 3 1 1 4 16
1900 0 2 0 5 0 3 0 1 2 1 0 0 14
1901 0 0 2 2 3 0 1 3 1 2 0 2 16
1902 0 0 1 7 1 2 1 1 1 0 1 3 18
1903 3 6 0 2 2 2 1 2 3 1 1 0 23
1904 2 1 0 0 3 0 2 2 3 2 1 1 17
1905 1 1 3 1 1 2 0 0 0 1 2 1 13
1906 3 4 1 1 0 0 0 1 0 0 0 0 10
1907 1 1 1 1 0 0 1 1 1 2 4 1 14
1908 0 1 2 1 2 0 3 0 0 0 3 0 12
1909 5 1 0 0 0 0 2 1 1 0 1 0 11
1910 0 3 3 0 1 0 1 2 2 0 0 1 13
1911 1 0 1 2 0 2 0 1 0 0 0 1 8
1912 3 1 0 1 2 0 0 1 1 1 3 1 14
24
1913 0 2 1 3 1 1 1 0 0 1 0 0 10
1914 2 0 0 2 0 0 0 1 1 1 1 1 9
1915 1 0 0 0 0 1 0 0 0 1 0 1 4
1916 0 2 0 1 2 0 0 1 0 0 0 1 7
1917 1 0 1 1 2 2 1 0 0 1 1 0 10
1918 3 3 0 1 4 0 0 0 0 0 0 0 11
1919 2 0 0 0 1 1 0 1 1 0 1 1 8
1920 2 1 2 0 0 1 1 0 0 3 1 2 13
1921 0 1 1 0 0 1 0 0 0 0 2 0 5
1922 5 0 0 0 0 2 2 1 0 0 0 0 10
1923 0 1 2 0 1 0 0 1 0 0 2 1 8
1924 2 1 1 0 2 0 0 0 0 0 1 0 7
1925 0 2 2 1 2 1 0 2 1 1 0 1 13
1926 0 1 0 1 1 0 1 0 0 0 0 2 6
1927 0 2 0 2 0 0 1 1 0 2 0 1 9
1928 0 0 1 0 2 2 1 0 0 0 1 0 7
1929 0 1 2 0 1 2 1 0 0 1 0 2 10
1930 1 1 1 0 2 0 1 1 0 0 1 1 9
1931 0 1 1 1 0 0 1 0 0 1 1 1 7
1932 0 0 3 0 1 0 2 0 0 4 0 1 11
1933 1 1 2 0 0 2 1 1 0 1 0 2 11
1934 0 0 0 0 2 0 0 1 1 0 1 1 6
1935 2 0 0 2 1 1 2 0 0 1 1 1 11
1936 0 1 1 0 0 0 3 3 2 0 0 2 12
1937 0 1 2 0 1 0 2 0 0 0 0 1 7
1938 0 1 0 1 2 0 0 0 0 0 0 0 4
1939 0 0 0 0 0 0 1 0 2 0 1 1 5
1940 0 2 0 1 2 2 0 0 0 1 1 3 12
1941 0 0 0 1 1 0 0 0 0 0 2 0 4
1942 1 2 0 1 0 0 0 0 0 1 0 1 6
1943 0 0 0 0 0 0 2 1 0 0 1 0 4
1944 0 0 1 1 0 1 0 0 1 0 0 0 4
1945 0 0 0 0 0 0 0 1 1 0 0 0 2
1946 0 1 0 0 0 1 0 1 0 0 0 0 3
1947 0 0 2 1 0 1 0 0 1 0 0 1 6
1948 0 0 1 2 2 0 0 1 0 1 0 0 7
1949 1 1 0 1 0 1 0 0 0 2 0 0 6
1950 0 0 1 0 2 1 0 2 2 1 0 0 9
1951 1 1 0 1 0 0 0 0 0 1 1 0 5
1952 0 0 0 0 1 0 0 0 0 2 0 2 5
1953 0 1 1 0 0 0 2 0 0 1 0 0 5
1954 0 0 0 1 1 0 1 0 0 0 1 1 5
1955 0 0 1 1 0 0 0 1 1 0 1 0 5
1956 0 2 1 0 0 1 0 0 1 1 0 0 6
1957 0 0 0 1 0 1 0 0 0 0 1 0 3
25
1958 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 1 2
1959 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 2
1960 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1961 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 1
1962 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1963 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1964 0 0 0 0 0 1 0 0 0 1 0 0 2
1965 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 1
TOTAL 80 92 77 91 87 70 85 73 53 71 79 88
26
NAIXEMENTS SANT SALVADOR

ANY /
MES GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SET. OCT. NOV. DES. Total
1881 1 2 4 5 6 2 1 1 3 2 8 3 38
1882 3 4 5 0 0 0 0 0 0 0 0 0 12
1883 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1884 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1885 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1886 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1887 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1888 0 0 4 5 1 2 1 1 0 3 1 4 22
1889 2 1 6 4 1 1 1 0 0 3 2 3 24
1890 3 2 2 4 1 4 2 1 1 1 1 2 24
1891 3 2 1 1 6 0 2 0 2 2 2 0 21
1892 3 1 3 2 4 1 0 3 3 3 3 3 29
1893 4 1 3 1 1 2 3 1 3 0 2 3 24
1894 0 1 1 3 0 0 5 2 1 2 1 0 16
1895 2 5 2 1 1 3 1 3 1 0 1 2 22
1896 2 1 2 2 4 1 3 2 1 2 2 3 25
1897 1 1 0 3 1 0 1 3 2 0 0 1 13
1898 3 2 1 1 2 1 1 4 2 4 0 2 23
1899 1 2 1 1 3 0 0 1 1 1 3 0 14
1900 1 2 2 1 0 0 3 1 2 4 4 1 21
1901 3 0 0 0 2 0 2 1 2 2 1 2 15
1902 2 3 2 3 2 4 0 1 1 3 1 1 23
1903 0 5 0 2 1 0 1 2 1 1 1 2 16
1904 1 0 1 2 5 3 0 1 0 1 0 1 15
1905 4 3 2 2 1 1 0 2 1 4 0 0 20
1906 0 2 3 2 0 2 2 1 0 3 0 2 17
1907 1 2 4 1 1 1 1 1 1 0 0 0 13
1908 1 2 1 3 1 2 0 0 0 6 3 2 21
1909 0 5 2 1 2 0 3 0 0 1 0 1 15
1910 1 0 0 2 0 1 1 1 0 0 1 0 7
1911 1 0 2 2 3 2 0 1 0 2 1 3 17
1912 1 0 0 3 1 0 0 1 1 0 1 2 10
1913 1 0 3 3 1 1 0 0 0 2 0 1 12
1914 0 1 2 1 2 1 0 0 1 0 1 1 10
1915 1 4 2 3 0 2 1 0 0 0 1 1 15
1916 1 1 1 0 2 1 0 0 4 1 2 0 13
1917 0 0 1 0 1 1 0 2 2 1 1 1 10
1918 2 0 2 1 0 0 0 0 3 0 2 1 11
27
1919 0 1 1 1 0 0 0 0 2 0 1 1 7
1920 0 4 0 1 2 2 1 2 0 0 1 1 14
1921 1 1 1 1 1 2 0 1 0 2 0 0 10
1922 1 1 3 2 1 1 1 0 1 2 1 1 15
1923 1 2 0 2 1 0 0 2 0 1 2 0 11
1924 1 1 0 0 2 1 0 0 1 2 2 1 11
1925 0 0 1 1 0 2 1 0 1 0 1 1 8
1926 0 1 1 2 1 0 1 1 0 1 0 1 9
1927 0 0 1 2 0 1 1 0 0 4 1 1 11
1928 1 2 3 1 0 1 1 0 0 0 1 3 13
1929 1 0 1 0 0 0 0 2 0 3 1 0 8
1930 0 4 0 0 3 0 0 1 1 1 1 0 11
1931 1 0 0 1 0 1 0 1 0 2 2 0 8
1932 0 1 0 0 5 0 0 0 2 0 2 0 10
1933 1 0 1 1 4 1 0 0 1 0 0 0 9
1934 1 0 3 1 0 1 0 0 2 4 2 2 16
1935 0 1 0 0 0 0 0 0 1 0 1 0 3
1936 0 0 2 0 2 0 0 1 0 0 1 2 8
1937 0 2 0 0 0 0 2 0 1 0 0 0 5
1938 0 1 4 0 0 0 0 0 0 0 0 0 5
1939 0 1 0 0 1 1 0 0 0 1 1 0 5
1940 1 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 1 3
1941 1 0 1 0 1 1 0 0 0 0 1 0 5
1942 1 0 0 0 3 0 1 0 0 1 0 2 8
1943 0 0 0 1 1 0 2 0 0 1 0 0 5
1944 0 1 0 0 1 0 0 2 0 2 0 1 7
1945 1 2 0 0 1 0 0 0 0 0 0 1 5
1946 0 0 0 0 2 2 2 0 2 0 0 0 8
1947 1 0 1 1 0 0 0 0 0 0 0 0 3
1948 0 3 0 0 1 1 1 0 1 3 0 0 10
1949 2 0 1 0 0 1 0 0 0 0 0 1 5
1950 2 1 1 0 0 1 0 0 1 0 0 0 6
1951 1 0 1 1 0 1 0 0 2 0 2 0 8
1952 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1
1953 0 0 1 0 0 0 3 1 0 0 0 0 5
1954 1 0 1 0 1 1 1 0 0 1 0 0 6
1955 0 0 0 0 0 2 0 0 1 0 1 0 4
1956 0 1 0 0 0 1 1 2 0 1 0 0 6
1957 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 1
1958 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1
1959 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 1
1960 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1961 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1
1962 0 0 1 1 0 0 0 0 0 0 0 0 2
69 86 98 85 90 65 54 54 59 86 71 69
28
NAIXEMENTS SANT SERNI

ANY /
GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SET. OCT. NOV. DES. Total
MES
1879 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 1
1880 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1881 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1
1882 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1883 0 0 0 0 0 0 0 2 0 0 0 0 2
1884 2 1 3 0 2 1 1 3 0 1 1 2 17
1885 1 5 2 3 0 0 0 1 0 3 2 2 19
1886 0 2 1 0 1 2 1 0 3 1 4 0 15
1887 2 1 2 0 2 2 2 1 1 1 0 2 16
1888 1 4 2 3 2 1 2 1 0 0 1 1 18
1889 1 2 2 0 1 1 1 0 0 0 5 2 15
1890 1 1 0 0 0 3 2 0 2 0 1 1 11
1891 2 0 1 0 1 0 1 0 1 0 0 0 6
1892 0 1 0 1 0 1 1 2 2 0 1 2 11
1893 2 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 1 4
1894 1 0 1 1 0 0 0 0 0 1 1 0 5
1895 0 0 0 1 0 0 1 0 1 0 0 0 3
1896 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 2 0 3
1897 1 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 3
1898 0 0 0 0 1 0 0 0 1 0 1 0 3
1899 0 0 1 1 1 0 1 0 1 0 1 0 6
1900 0 0 1 0 0 0 0 0 0 1 1 0 3
1901 0 0 1 0 1 0 0 0 0 1 1 0 4
1902 0 2 2 2 2 2 1 0 0 1 0 0 12
1903 0 2 1 0 0 4 0 0 0 0 0 1 8
1904 0 0 3 2 1 1 1 0 2 1 1 0 12
1905 0 1 0 1 1 1 1 4 0 0 0 0 9
1906 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 3 0 5
1907 1 1 0 1 0 1 1 0 1 1 1 0 8
1908 0 0 1 3 2 0 0 1 1 1 1 1 11
1909 2 1 0 0 1 2 0 0 1 1 1 2 11
1910 0 3 0 2 1 0 2 2 1 0 1 0 12
1911 0 1 0 0 0 2 1 2 3 0 0 0 9
1912 0 1 2 0 0 0 1 0 1 0 0 1 6
1913 1 2 0 0 0 0 0 1 1 0 0 1 6
1914 1 0 3 3 0 0 0 1 0 1 1 1 11
1915 1 0 0 2 0 0 0 2 0 1 1 3 10
1916 1 1 0 1 1 1 0 0 0 0 0 1 6
29
1917 0 0 1 2 0 1 0 1 1 1 1 0 8
1918 0 0 2 2 2 1 1 2 2 1 0 0 13
1919 0 0 1 1 0 0 0 0 0 0 3 1 6
1920 0 1 0 3 1 2 0 1 0 0 1 0 9
1921 0 0 1 3 0 0 0 1 0 1 1 1 8
1922 1 1 2 2 1 2 0 0 1 0 0 3 13
1923 0 1 2 1 0 1 0 0 0 2 0 1 8
1924 1 0 3 0 1 0 1 0 0 0 2 0 8
1925 0 1 0 0 1 1 0 0 1 0 0 2 6
1926 1 1 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 3
1927 0 2 1 0 0 0 0 1 0 0 0 0 4
1928 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 3 4
1929 0 0 0 0 1 0 1 0 1 0 1 0 4
1930 0 0 0 1 0 0 1 1 1 1 0 2 7
1931 1 0 3 1 3 0 1 2 2 1 0 1 15
1932 1 1 0 2 1 0 1 3 1 0 0 0 10
1933 1 1 1 0 1 0 0 2 1 2 0 0 9
1934 1 0 0 0 2 0 0 2 1 0 0 0 6
1935 1 2 1 1 2 1 1 1 0 1 0 0 11
1936 0 1 1 0 0 0 1 0 11 0 1 3 18
1937 1 1 1 1 1 1 1 0 1 1 1 0 10
1938 1 0 0 2 0 0 1 0 0 0 0 1 5
1939 1 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 2
1940 0 1 1 0 0 0 0 0 1 0 0 0 3
1941 1 1 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 3
1942 0 0 1 0 1 0 0 0 0 0 0 2 4
1943 1 0 0 0 0 0 0 1 0 1 0 1 4
1944 0 0 1 2 0 0 0 0 0 0 1 1 5
1945 0 1 1 0 1 0 0 0 1 0 1 0 5
1946 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 3
1947 0 0 0 0 1 0 0 0 0 1 0 0 2
1948 0 1 0 2 0 0 0 0 1 0 0 0 4
1949 1 1 0 0 1 0 0 0 1 0 0 1 5
1950 1 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 1 3
1951 0 0 0 0 0 0 0 2 0 0 0 1 3
1952 0 0 1 0 0 1 0 0 0 0 0 0 2
1953 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1954 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1
1955 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1956 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1957 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 1
39 52 56 56 42 38 31 45 51 29 46 52
30
NAIXEMENTS JUNTS
ANY /
GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SET. OCT. NOV. DES. Total
MES
1992 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 1
1993 0 0 0 1 0 0 1 0 0 0 0 0 2
1994 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1995 0 0 1 0 0 0 0 0 1 0 1 0 3
1996 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1997 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1998 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 1
1999 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1
2000 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 1
2001 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1
2002 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1
2003 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
2004 0 0 0 0 0 0 1 1 0 0 0 0 2
2005 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
2006 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 1 0 2
2007 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
2008 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1
2009 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1
2 1 3 1 1 1 3 1 1 0 2 1
31
2.1.2.
GLOBAL
32
A) REPRESENTACIÓ GRÀFICA
nº de naix.
Naixements per anys Aransís
30
25
20
15
10
0
1877
1881
1885
1889
1893
1897
1901
1905
1909
1913
1917
1921
1925
1929
1933
1937
1941
1945
1949
1953
1957
1961
1965
anys
Naixements per anys Sant Salvador

nº de naix.
40
35
30
25
20
15
10
0
1881
1884
1887
1890
1893
1896
1899
1902
1905
1908
1911
1914
1917
1920
1923
1926
1929
1932
1935
1938
1941
1944
1947
1950
1953
1956
1959
1962
anys
33
nº de naix.
Naixements per anys Sant Serni
20
18
16
14
12
10
8
6
4
2
0
1879
1883
1887
1891
1895
1899
1903
1907
1911
1915
1919
1923
1927
1931
1935
1939
1943
1947
1951
1955
anys
Naixements per anys Gavet de la Conca

nº de naix.
4
anys
34
B) INTERPRETACIÓ DE LA NATALITAT
Les gràfiques de la natalitat pertanyen als municipis d’Aransís, Sant Salvador

de Toló i Sant Serni. Al municipi d’Aransís van des de l’any 1877 fins al 1965 ;
al municipi de Sant Salvador des del 1881 fins al 1962; i al municipi de Sant
Serni des del 1879 fins al 1957. Com que l’ interval d’anys que estudiem dels
tres municipis és gairebé igual, hem decidit analitzar-los tots junts. Al ser una
mostra estadística molt baixa, hem calculat el nombre de naixements anuals en
xifres absolutes.
L’evolució d’aquests tres municipis es dividirà en cinc etapes, caracteritzades

per diferents moviments de la natalitat. Les divisions amb la seva respectiva
interpretació són les següents :
1.- 1877 – 1893: En aquesta etapa és on hi ha els pics més pronunciats de

natalitat als tres municipis. Al municipi d’Aransís s’arriba l’any 1885 a 28
naixements i el segueix l’any 1892 amb 27 ; al municipi de Sant Salvador els
pics més alts són l’any 1881 amb 38 naixements, i l’any 1892 amb 29 ; i per
últim, al municipi de Sant Serni s’observa que el pic més alt és a l’any 1885
amb 19 naixements i el segueix l’any 1881 amb 18 naixements. És una etapa
en què hi ha un alt aprofitament dels sòls, i l’agricultura en general dóna bons
fruits.
2.- 1893 – 1910: En aquesta etapa es produeix una lleugera davallada dels
naixements als tres municipis, amb l’excepció del pic que hi ha l’any 1903 al
municipi d’Aransís amb 23 naixements.
Aquesta davallada de la natalitat que s’observa en aquesta etapa, està

relacionada amb la crisi de l’agricultura de subsistència que hi va haver en
aquells temps. Hi havia massa població per pocs recursos. També s’hi ha
d’afegir la crisi econòmica provocada per la mala climatologia que va fer que hi
hagués fortes pluges, inundacions i sequeres fins l’any 1896 en què s’acaba
amb un desastre total. L’arribada de la fil·loxera l’any 1900 que afectava a la
vinya, va acabar d’empobrir la zona. Aquests factors provoquen una emigració
de la gent del municipi cap a Amèrica, França o zones de Catalunya fora del
Pallars.
3.- 1910 – 1936 : En aquest període es nota una certa recuperació demogràfica
i manteniment en tots els municipis. Tot i així, al municipi de Sant Serni es veu
un pic molt alt l’any 1936 amb 18 naixements. En aquest municipi és on hi ha
uns augments i unes davallades més exagerades, ja que la mostra de població
és més petita que les altres .
35
La recuperació que hi ha en aquesta etapa és deguda a les obres que es fan

amb l’embassament de Terradets, però amb molta més importància i
repercussió sobre el municipi, la construcció del canal de Gavet l’any 1913.
Aquestes obres porten a treballadors i famílies de fora, i és un motiu d’aquesta
revifada de la natalitat.
Exceptuant Sant Serni, al final de l’etapa es veu com la natalitat comença a

descendir molt lleugerament per la finalització de les obres i és quan més es
nota la emigració que hi va haver a principis de segle.
4.- 1936 – 1965 : En aquesta etapa hi ha una crisi demogràfica importat degut
a la Guerra Civil, i es fa evident la davallada de la població. També s’hi ajunta
el període de la postguerra, a partir de l’any 1947, en que es veu un petit
increment de la natalitat, ja que molta gent que s’havia exiliat per la Guerra,
torna als pobles. Tot i així, la natalitat ha disminuït d’una manera considerable,
ja que en aquest període hi ha anys en què els naixements arriben a ser molt
baixos. A Aransís, els anys 1960,1962 i 1963 la natalitat es zero. A Sant
Salvador, l’any 1960 tampoc hi ha naixements, i a Sant Serni, els anys 1953,
1955 i 1956 passa el mateix.
36
ANÀLISI DE LA NATALITAT MUNICIPI DE GAVET
6.- 1992 – 2009 : En aquest apartat, analitzem la natalitat del municipi de Gavet
des de l’any 1992 fins al 2009. Les dades dels naixements estan representades
en xifres absolutes.
Aquesta etapa es caracteritza per una crisi demogràfica, ja que actualment, en

el municipi s’hi troba una població envellida que no es troba en edat fèrtil, per
tant els naixements són molt pocs. La gent del poble va anar emigrant cap a les
ciutats perquè hi havia més serveis i per la gran oferta de llocs de treball que ha
portat la industrialització. Hi ha una desaparició dels pobles i això explica
aquesta baixa natalitat.
En aquest període, l’any amb més naixements dins l’escassetat es troba al

1995 amb 3 naixements. Els anys 1994, 1996 , 1997 , 2003 , 2005 i 2007 , la
natalitat és zero, i de l’any 1998 al 2002 es manté en 1 naixement per any.
37
2.1.3.
MENSUAL
38
nº de naix.
Naixements per mesos Aransís
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
mesos
Naixements per mesos Sant Salvador

nº de naix.
120
100
80
60
40
20
mesos
39
Naixements per mesos Sant Serni

nº de naix.
60
50
40
30
20
10
mesos
Naixements per mesos Gavet de la Conca

nº de naix.
4
mesos
40
B) INTERPRETACIÓ DELS GRÀFICS DE

BARRES DE NAIXEMENTS
Aquests gràfics de barres mostren la natalitat per mesos que hi va haver als
municipis d’Aransís, Sant Salvador i Sant Serni des dels anys 1877 fins al 1965
aproximadament, ja que varia d’algun any en els tres municipis.
Analitzant aquests gràfics podem arribar a observar en quins mesos hi ha més

naixements, i en quins n’hi ha menys. Al municipi d’Aransís, els mesos en què
hi ha més naixements són els mesos de febrer i d’abril amb 92 i 91 naixements
respectivament. A Sant Salvador,el mes de març és quan hi ha més
naixements , 98 , i el segueix el mes de maig amb 90. A Sant Serni, els mesos
que la natalitat és més alta són al març i a l’abril amb 56 naixements cada mes.
Al municipi d’Aransís, el nombre de matrimonis més elevat és al mes de

novembre i desembre, per tant també s’explica l’augment de naixements que hi
ha en els mesos d’octubre, novembre i desembre encara que no siguin els més
significatius.
Al municipi de Sant Salvador en canvi, hi ha més matrimonis al mes de

desembre, i també podria ajudar a explicar perquè l’octubre és el tercer mes
amb més naixements.
Per últim, al municipi de Sant Serni, al maig és quan es produeixen molts

casaments, i també donaria lloc a aquesta alta natalitat als mesos de març i
d’abril.
Els mesos que hi ha menys naixements, a Aransís és el setembre, a Sant

Salvador són el juliol i l’agost, i a Sant Serni el mes d’octubre.
41
ANÀLISI DELS GRÀFICS DE BARRES DEL

MUNICIPI DE GAVET DE LA CONCA
Els gràfics de barres del municipi ens informen dels naixements que hi ha per
mesos, i també estan expressats en xifres absolutes. Els mesos amb més
naixements es troben al mes de març i juliol. Els segueixen el novembre i el
gener. Actualment, al municipi es produeixen molts pocs naixements, ja que hi
viu una població envellida. Al haver-hi pocs matrimonis, tampoc ho podem
relacionar.
42
43
DEFUNCIONS ARANSÍS
ANY /
GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SET. OCT. NOV. DES. TOTAL
MES
1878 1 2 2 3 1 1 0 0 1 0 1 0 12
1879 1 0 4 0 1 4 2 2 2 1 2 1 20
1880 2 3 0 1 0 0 1 2 2 0 1 3 15
1881 2 4 4 2 1 0 2 1 1 4 1 1 23
1882 2 0 1 0 2 1 2 5 3 2 1 2 21
1883 3 2 1 1 1 0 0 0 0 2 0 1 11
1884 0 3 1 1 0 1 2 0 1 1 2 3 15
1885 2 2 1 2 0 1 1 1 3 1 1 1 16
1886 3 3 0 0 0 2 2 1 1 4 1 3 20
1887 3 0 0 0 0 1 0 1 3 1 0 3 12
1888 2 2 1 2 0 0 0 0 0 2 0 1 10
1889 1 0 1 0 0 1 0 0 1 0 2 3 9
1890 1 1 2 0 1 0 0 3 1 2 2 0 13
1891 0 0 0 1 2 0 0 0 1 1 1 1 7
1892 4 1 4 0 3 0 3 1 3 2 1 1 23
1893 1 2 0 0 2 2 0 0 6 2 1 2 18
1894 1 1 0 2 2 3 1 3 2 2 1 0 18
1895 1 1 1 2 0 2 2 4 0 1 0 2 16
1896 3 0 0 1 2 0 1 1 1 0 1 0 10
1897 2 1 1 0 1 1 1 3 2 2 1 2 17
1898 0 2 1 0 0 1 1 3 1 0 1 1 11
1899 2 0 1 2 0 0 2 1 0 1 0 2 11
1900 0 1 1 1 0 0 1 1 0 2 0 1 8
1901 2 0 0 1 0 0 1 2 0 0 1 1 8
1902 0 3 0 2 2 0 1 3 0 0 2 3 16
1903 1 0 0 2 0 0 0 2 2 1 0 0 8
1904 2 2 0 3 0 3 2 0 1 2 1 1 17
1905 1 0 1 2 1 2 0 0 1 0 1 0 9
1906 0 0 0 1 1 0 3 0 2 1 1 1 10
1907 2 1 1 0 1 0 2 0 0 1 0 0 8
1908 0 0 0 1 0 0 0 2 1 1 3 0 8
1909 2 1 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 4
1910 1 0 1 1 0 0 1 0 1 1 1 1 8
1911 0 0 1 1 0 0 0 0 1 1 2 3 9
1912 1 0 0 1 0 0 0 0 1 0 0 0 3
1913 1 0 2 1 1 0 2 2 1 1 0 3 14
1914 1 1 0 2 0 0 1 0 1 1 2 4 13
44
1915 1 2 0 0 0 1 0 1 1 0 1 2 9
1916 1 0 0 1 0 0 2 0 1 1 0 0 6
1917 1 1 3 0 0 0 0 1 1 1 3 1 12
1918 3 0 1 0 1 1 0 2 1 1 2 1 13
1919 1 1 0 0 2 0 4 1 1 0 2 1 13
1920 0 2 0 1 0 0 0 0 1 1 0 0 5
1921 1 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 2 4
1922 0 0 3 1 1 0 0 1 1 0 0 1 8
1923 1 1 0 1 1 1 0 1 0 0 0 0 6
1924 0 0 1 1 5 1 0 0 0 0 0 1 9
1925 0 1 0 0 0 2 0 1 0 0 1 1 6
1926 0 1 0 0 2 1 2 0 1 3 0 0 10
1927 2 1 1 0 3 0 1 0 0 0 1 1 10
1928 0 1 2 1 0 1 1 3 0 0 1 0 10
1929 0 0 0 1 2 0 0 1 0 1 1 1 7
1930 1 1 1 1 0 3 2 3 1 0 0 0 13
1931 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 1 0 2
1932 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 1
1933 0 0 0 0 1 0 0 3 0 1 1 0 6
1934 3 0 0 0 0 0 0 0 4 1 0 1 9
1935 1 0 1 2 0 0 3 0 0 1 2 0 10
1936 0 0 1 0 1 1 0 1 0 0 0 2 6
1937 1 0 0 1 2 0 0 1 0 0 3 0 8
1938 0 3 0 0 0 0 0 0 0 0 1 2 6
1939 1 0 1 1 0 0 0 1 0 0 0 0 4
1940 0 0 0 1 0 0 0 0 0 1 0 1 3
1941 0 0 0 1 1 0 0 1 1 0 2 0 6
1942 1 0 0 2 1 0 0 0 0 1 1 0 6
1943 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 2
1944 3 1 0 1 0 0 0 0 0 0 1 0 6
1945 1 0 0 0 0 1 0 0 0 1 0 1 4
1946 0 1 0 0 1 0 1 1 0 2 0 1 7
1947 0 0 1 0 1 0 0 1 0 0 0 1 4
1948 1 0 1 0 0 0 0 1 0 1 1 0 5
1949 0 1 0 2 0 0 0 0 1 1 0 1 6
1950 0 1 0 0 0 0 0 1 1 1 0 1 5
1951 0 1 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2
1952 0 0 1 0 1 0 0 0 0 0 1 0 3
1953 0 0 0 0 1 0 0 1 0 0 1 1 4
1954 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 1 0 2
1955 0 0 1 0 0 1 0 1 0 0 0 0 3
1956 1 0 1 0 0 1 1 1 0 0 0 1 6
1957 0 0 0 0 0 0 1 1 0 0 0 0 2
1958 0 2 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 3
1959 0 0 1 1 1 0 0 0 0 0 1 1 5
45
1960 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 1 0 2
1961 0 0 0 1 0 1 0 0 0 0 0 0 2
1962 1 0 0 0 2 0 0 0 0 2 0 0 5
1963 2 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 0 5
1964 0 1 0 0 0 0 0 1 0 0 0 1 3
1965 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1966 0 2 1 1 0 0 0 0 1 0 0 0 5
1967 1 0 0 1 0 0 0 0 1 0 0 0 3
1968 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 3
1969 1 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 2
1970 1 0 1 0 0 1 0 0 0 0 0 0 3
1971 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1
83 64 59 66 56 45 55 75 66 66 68 79
46
DEFUNCIONS SANT SALVADOR

ANY /
MES
1881 0 1 1 1 1 5 2 1 0 0 3 2 17
1882 1 1 1 1 0 1 0 2 3 3 5 0 18
1883 2 2 2 1 1 0 2 2 2 1 0 0 15
1884 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1885 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1886 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1887 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1888 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1889 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1890 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1891 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1892 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1893 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1894 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1895 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1896 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1897 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1898 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1899 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1900 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2 1 0 3
1901 1 0 0 0 0 3 1 1 1 1 2 1 11
1902 2 2 1 0 0 3 1 1 0 2 0 1 13
1903 1 1 1 3 2 2 0 3 1 1 0 2 17
1904 0 1 1 0 1 0 0 0 0 0 0 2 5
1905 3 1 1 1 1 1 1 2 3 0 1 1 16
1906 1 0 2 1 1 0 0 2 0 1 3 0 11
1907 0 1 3 1 2 2 1 3 3 1 0 1 18
1908 0 1 1 1 0 1 1 1 0 4 4 0 14
1909 0 0 3 1 0 2 4 2 0 4 0 3 19
1910 5 1 0 1 0 1 0 3 5 3 1 4 24
1911 1 0 1 0 0 2 1 0 0 0 3 1 9
1912 2 1 0 0 1 1 0 2 0 2 2 2 13
1913 2 5 2 5 0 2 3 0 1 3 1 1 25
1914 1 2 3 1 1 0 2 2 1 2 2 0 17
1915 2 1 0 0 3 0 1 0 2 1 0 2 12
1916 0 0 1 0 1 2 0 0 0 1 1 1 7
1917 1 0 1 0 0 0 1 2 0 1 0 0 6
1918 0 0 0 1 0 1 0 0 1 1 2 0 6
1919 0 3 1 3 4 0 0 2 0 0 0 1 14
47
1920 1 2 3 0 1 1 2 0 0 0 0 0 10
1921 0 0 2 2 1 0 0 1 0 1 2 2 11
1922 0 0 0 0 0 0 2 0 0 0 0 1 3
1923 0 1 1 0 0 0 0 3 0 1 0 3 9
1924 0 4 0 1 0 0 2 2 1 0 1 0 11
1925 0 1 2 1 2 0 1 0 1 0 3 0 11
1926 0 0 0 3 0 0 2 1 0 2 0 0 8
1927 1 2 0 1 1 1 0 0 0 3 3 2 14
1928 1 2 1 0 0 1 1 0 2 1 1 1 11
1929 0 0 1 2 0 1 0 0 0 0 1 4 9
1930 2 2 0 0 0 1 1 1 0 1 0 0 8
1931 0 1 0 0 1 0 1 0 0 2 0 1 6
1932 1 0 1 0 0 1 0 1 0 0 2 0 6
1933 2 0 0 1 0 0 1 0 1 1 0 1 7
1934 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 3
1935 0 0 2 0 0 1 1 0 0 0 1 1 6
1936 0 1 1 2 0 0 1 1 1 1 0 1 9
1937 1 1 0 3 1 0 1 1 0 2 1 1 12
1938 1 1 1 0 1 0 2 0 0 0 0 0 6
1939 0 1 2 0 0 1 2 0 2 1 0 0 9
1940 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 1 0 2
1941 0 1 1 1 0 0 0 0 1 0 0 0 4
1942 1 1 1 0 0 0 0 1 1 0 0 1 6
1943 0 1 1 2 0 1 0 1 0 1 1 0 8
1944 1 0 0 0 1 0 0 0 1 0 0 0 3
1945 0 1 0 1 0 0 0 1 1 0 0 0 4
1946 5 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 6
1947 0 1 0 3 0 0 0 0 0 2 0 1 7
1948 1 0 1 0 0 0 1 0 0 0 0 0 3
1949 0 1 0 0 0 1 0 0 0 0 2 1 5
1950 0 1 1 0 0 1 0 1 1 0 0 1 6
1951 1 1 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 3
1952 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 2
1953 2 0 0 1 0 0 0 0 0 0 1 0 4
1954 0 1 0 1 0 0 0 0 1 0 0 0 3
1955 0 0 0 1 0 0 0 1 0 0 0 0 2
1956 0 2 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 3
1957 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1958 0 1 0 0 0 0 0 0 0 2 0 0 3
1959 0 1 0 0 1 0 0 0 0 0 2 0 4
1960 3 0 1 1 0 0 0 0 0 0 0 0 5
1961 0 0 0 2 0 0 0 0 0 1 0 1 4
1962 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1
1963 1 0 1 0 1 0 1 0 2 0 0 0 6
1964 0 0 0 1 0 0 0 1 1 0 0 1 4
48
1965 0 0 0 0 0 1 0 1 1 0 0 0 3
1966 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 1
1967 0 1 1 1 0 0 0 0 1 0 0 0 4
1968 0 1 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 2
1969 0 2 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 3
1970 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 1
50 60 51 55 31 42 44 49 42 59 56 52
49
DEFUNCIONS SANT SERNI

ANY /
MES
1882 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 1
1883 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 0 4
1884 1 1 0 0 0 1 1 4 3 0 0 2 13
1885 0 0 1 0 0 0 1 4 1 0 1 0 8
1886 1 1 1 0 4 0 0 2 0 2 0 6 17
1887 3 1 3 1 1 0 0 0 1 1 1 3 15
1888 1 0 1 1 0 0 0 1 3 0 0 0 7
1889 0 2 0 0 1 1 2 1 2 0 1 0 10
1890 0 2 0 0 0 2 1 0 0 1 2 0 8
1891 2 1 0 0 2 0 3 1 1 1 0 1 12
1892 1 0 0 1 0 5 5 2 1 0 0 1 16
1893 0 1 0 2 2 2 5 2 3 0 1 0 18
1894 3 0 2 1 0 0 0 2 0 2 2 0 12
1895 0 1 1 1 0 0 1 1 0 1 0 1 7
1896 1 0 1 0 0 0 0 0 1 1 1 0 5
1897 0 1 1 2 0 0 1 1 0 0 1 2 9
1898 2 0 0 0 0 1 1 1 1 0 2 0 8
1899 1 0 0 2 2 0 1 1 2 2 2 3 16
1900 1 0 1 0 0 0 0 2 1 0 0 0 5
1901 1 1 1 1 0 0 0 0 0 0 0 0 4
1902 1 0 1 1 0 0 1 1 1 0 0 0 6
1903 0 1 1 1 1 0 0 0 1 0 0 1 6
1904 0 1 0 0 0 0 1 0 0 0 1 0 3
1905 2 0 0 1 0 0 0 0 0 2 0 1 6
1906 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 2
1907 0 0 3 2 0 0 2 2 0 1 0 1 11
1908 1 0 1 4 0 1 0 0 0 1 0 1 9
1909 2 0 1 1 1 0 0 0 3 1 0 1 10
1910 3 1 2 0 2 0 0 1 2 1 0 1 13
1911 1 0 0 0 1 0 0 1 1 2 3 0 9
1912 0 0 1 0 0 1 0 0 1 1 0 0 4
1913 0 2 1 1 1 0 0 0 0 2 2 0 9
1914 1 0 1 0 0 0 0 0 3 0 1 1 7
1915 0 2 1 0 0 0 0 0 1 0 0 0 4
1916 0 0 2 0 0 0 1 0 0 2 1 0 6
1917 1 0 0 0 0 1 0 0 1 1 1 0 5
1918 1 1 1 0 1 0 0 0 1 3 2 0 10
1919 0 0 0 1 1 0 0 0 1 0 0 0 3
1920 0 0 0 1 0 2 1 0 0 0 0 0 4
1921 0 1 0 0 1 1 1 0 0 0 0 2 6
1922 0 1 1 0 0 1 1 1 0 0 0 2 7
50
1923 0 0 1 0 1 1 0 1 0 1 1 0 6
1924 0 1 0 1 0 0 0 1 0 0 1 2 6
1925 1 4 1 0 1 1 2 0 0 1 2 1 14
1926 1 0 1 1 1 0 2 1 2 0 0 0 9
1927 0 1 0 1 0 0 0 0 1 0 0 2 5
1928 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 1 2
1929 0 0 0 1 0 0 1 0 1 0 0 0 3
1930 0 0 0 0 0 0 0 2 0 2 2 1 7
1931 0 2 2 1 3 1 1 2 2 0 0 0 14
1932 0 0 0 0 1 0 1 0 1 0 1 0 4
1933 1 1 1 0 1 0 0 0 0 0 1 0 5
1934 1 0 0 0 0 0 0 0 1 0 1 1 4
1935 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 2
1936 0 0 1 1 1 1 0 2 0 0 0 0 6
1937 1 0 1 0 0 0 1 2 1 1 1 1 9
1938 1 0 1 1 0 0 0 0 1 0 2 0 6
1939 0 2 0 0 0 0 0 1 0 0 1 2 6
1940 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2 1 4
1941 1 0 0 0 2 0 0 0 0 0 1 0 4
1942 0 2 1 1 0 0 1 0 0 2 0 1 8
1943 0 0 1 1 0 1 0 1 1 0 0 1 6
1944 4 0 0 0 3 0 2 0 0 0 0 0 9
1945 0 0 0 0 0 2 0 0 0 1 0 1 4
1946 0 1 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 2
1947 0 1 0 1 0 1 0 0 0 0 2 1 6
1948 0 1 0 0 0 1 0 1 0 0 0 1 4
1949 1 0 1 0 0 0 2 0 0 0 0 0 4
1950 1 0 0 1 0 0 2 0 1 0 0 0 5
1951 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 0 3
1952 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 1 0 2
1953 1 0 0 0 0 2 0 0 1 1 0 0 5
1954 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1955 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1
1956 1 0 0 0 0 0 0 0 1 0 2 0 4
1957 0 0 1 0 1 0 0 0 0 0 0 0 2
1958 1 0 0 0 0 0 0 1 1 0 1 1 5
1959 0 0 1 0 1 0 0 0 1 2 0 0 5
1960 0 0 0 1 0 0 0 1 0 0 0 0 2
1961 0 0 1 0 0 1 2 0 0 0 0 1 5
1962 0 0 0 1 0 1 0 0 0 1 1 1 5
1963 0 0 1 0 2 0 0 0 0 0 0 0 3
1964 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1
49 40 47 39 39 32 48 49 55 42 51 51
51
DEFUNCIONS MUNICIPI DE GAVET

ANY /
MES
1964 0 0 0 0 0 0 0 0 2 0 0 0 2
1965 0 0 1 0 0 0 0 0 1 0 0 1 3
1966 0 0 1 1 1 0 0 0 3 1 2 0 9
1967 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1
1968 0 0 1 0 0 1 0 0 0 0 0 1 3
1969 0 1 0 0 0 0 1 0 0 1 0 1 4
1970 0 1 0 0 0 0 1 1 0 1 0 0 4
1971 2 0 0 0 0 2 0 0 0 0 1 0 5
1972 1 2 0 0 0 0 1 1 1 0 1 2 9
1973 0 1 1 1 0 1 1 2 0 0 0 1 8
1974 0 0 0 1 1 0 0 0 0 0 0 0 2
1975 2 0 1 2 0 2 2 0 0 0 0 0 9
1976 2 3 2 0 0 0 0 0 1 0 0 0 8
1977 0 0 0 0 0 0 1 1 0 2 0 0 4
1978 0 0 0 1 0 1 1 1 1 0 1 0 6
1979 0 1 0 0 1 0 1 0 1 1 0 1 6
1980 0 0 0 0 1 0 0 0 0 1 0 1 3
1981 0 1 0 1 0 0 4 0 0 0 0 0 6
1982 1 0 0 0 0 1 1 0 2 0 2 2 9
1983 2 0 1 0 0 0 0 1 1 0 1 0 6
1984 2 1 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 4
1985 0 0 0 1 0 1 1 1 0 0 1 1 6
1986 0 0 2 1 1 0 0 0 0 0 1 1 6
1987 0 2 0 1 0 0 0 1 0 0 0 0 4
1988 0 0 0 2 0 1 2 0 1 0 2 0 8
1989 0 0 0 0 0 1 0 0 1 0 0 0 2
1990 0 0 1 0 0 0 0 0 1 0 0 0 2
1991 0 1 1 0 0 0 0 1 0 0 0 0 3
1992 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 1
1993 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 1
1994 0 0 0 1 2 0 0 0 0 0 1 0 4
1995 0 0 0 1 0 0 0 0 0 2 0 0 3
1996 0 1 0 1 0 1 0 1 2 1 0 0 7
1997 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1
1998 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1999 1 1 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 3
2000 0 1 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 2
2001 0 0 1 1 0 0 1 0 0 0 0 0 3
2002 1 0 0 1 0 0 0 1 0 0 0 0 3
2003 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
2004 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1
52
2005 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
2006 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2 0 2
2007 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 1
2008 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
2009 0 0 0 0 0 1 0 1 0 0 0 0 2
2010 0 0 0 1 0 0 X X X X X X 1
14 18 13 18 8 13 18 13 20 13 15 14 177
53
2.2.2.
GLOBAL
54
nº de defuncions Defuncions per anys Aransís

25
20
15
10
0
1878
1882
1886
1890
1894
1898
1902
1906
1910
1914
1918
1922
1926
1930
1934
1938
1942
1946
1950
1954
1958
1962
1966
1970
anys
nº de defuncions
Defuncions per anys Sant Salvador
30
25
20
15
10
0
1881
1885
1889
1893
1897
1901
1905
1909
1913
1917
1921
1925
1929
1933
1937
1941
1945
1949
1953
1957
1961
1965
1969
anys
55
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
20
10
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
1964 1882
1966 1885
1968 1888
nº de defuncions
nº de defuncions
1970 1891
1972 1894
1974 1897
1976 1900
1978 1903
1980 1906
1982 1909
1984 1912
1986 1915
1918
anys
1988
1990 1921
anys
1992 1924
Demografia històrica : municipi de Gavet de la Conca
1994 1927
1996 1930
1998 1933
2000 1936
2002 1939
2004 1942
2006 1945
Defuncions per anys Sant Serni
2008 1948
2010 1951
Defuncions per anys municipi de Gavet

1954
1957
1960
1963
56
Núria Esquerra
B) INTERPRETACIÓ DE LA MORTALITAT
Les gràfiques de mortalitat són les que ens indiquen el número de morts que hi
ha en tots els anys, i les que ens permeten veure com varia la mortalitat al llarg
dels anys.
Als gràfics de l’evolució de la mortalitat, les dades es troben expressades en

xifres absolutes a causa de la petita mostra de població que trobem a cada
municipi.
Al municipi d’Aransís, treballem des de l’any 1878 fins l’any 1971. Al municipi
de Sant Salvador des de l’any 1881 fins al 1970 i al municipi de Sant Serni,
s’utilitzen dades que van des de l’any 1882 fins al 1964.
Per analitzar més bé els diferents moviments de la població, els hem dividit en
5 períodes de 20 anys en els tres municipis.
En general, les tres gràfiques presenten una lleugera davallada al llarg de tots
els anys, encara que dins d’aquest descens s’hi veuen oscil·lacions, que són
les que analitzarem.
PRIMER PERÍODE ( 1878 – 1900 ): Al primer període, exceptuant al municipi

de Sant Salvador on s’observa una gran davallada perquè ens falta el llibre on
hi ha la informació, s’observa que la mortalitat és molt alta, arriba als nivells
més alts. A Sant Serni aquests nivells arriben a 18 morts l’any 1893. A Aransís,
el pic més alt és a l’any 1892 amb 23 morts. Aquests pics tan alts podrien ser
deguts a la crisi de subsistència que hi va haver del 1860 al 1910, i que va fer
que molta gent es quedés a la misèria. Les infeccions hi eren molt abundants
degut a les mancances higièniques, sanitàries i d’alimentació.
Aquest gran nombre de malalties infeccioses que es veu en aquest període,

provoca la mort de gran part de la població.
SEGON PERÍODE ( 1900 – 1920 ) : Al segon període les morts també són
altes, encara que no tant com al primer. Tot i així, també em d’exceptuar el
municipi de Sant Salvador, on com que no tenim dades del primer període, ens
trobem que al segon període és on hi ha els pics més alts. Arriba a 25 morts
l’any 1913, i és el pic més alt que hi ha.
El pic més alt es pot explicar per l’arribada de la fil·loxera al Pallars que fa que
moltes famílies es quedin arruïnades i sense recursos. Que als altres municipis
la mortalitat baixi, podria ser degut a les obres del canal de Gavet o del tren
que fa que hi hagi gent als pobles que marxi per treballar a una gran empresa.
57
També hi ha altra gent que marxa als centres industrials. Si als pobles hi ha
menys gent, porta a una disminució de la mortalitat.
TERCER PERÍODE (1920- 1940) : Al 1918 hi ha una grip que afecta als tres
municipis i que es veu pel gran nombre de mortalitat per bronquitis o
pneumònia. Aquesta grip però, al municipi es veu reflectida l’any 1927 a Sant
Salvador, 1930 a Aransís i l’any 1925 i 1931 a Sant Serni. En aquest període
també hi té lloc la Guerra Civil, encara que el número de morts no és
significatiu. Això pot ser degut a que per aquells anys, la gent va haver de
marxar del poble, per protegir-se de la guerra i d’altres per participar en ella al
front. La poca població que es queda a les poblacions fa que la mortalitat
també sigui baixa, o que pels temps que corren, moltes morts tampoc siguin
registrades.
QUART PERÍODE ( 1940 – 1960 ) : En aquest període la mortalitat encara és

més baixa que en els períodes anteriors. La mecanització dels camps porta a
que molta gent emigri dels pobles per poder-se guanyar la vida en altres
indrets. Aquest podria ser un factor important en aquesta baixa mortalitat.
CINQUÈ PERÍODE ( 1960 – 1971 ): En aquest període, com en l’anterior,

també veiem que la mortalitat disminueix encara més que en la resta de
períodes. Les millores mèdiques, higièniques es noten al número de morts . El
fet que els nens hagin d’anar a l’escola a altres llocs i que s’estableixin al lloc
on estudiïn, fa que la població baixi considerablement i que , per tant, la
mortalitat sigui baixa.
58
ANÀLISI MORTALITAT MUNICIPI DE GAVET DE

LA CONCA.
En l’anàlisi de la mortalitat veiem l’evolució que hi ha hagut en tots els anys de

la mortalitat, i alhora, les morts cada any. En aquest apartat, estudiarem les
mortalitats des de l’any 1964 fins l’any 2010. En aquests anys tenim el Municipi
de Gavet.
Les gràfiques es troben expressades en xifres absolutes per la petita mostra de

població que tenim, especialment en aquests períodes d’anys en què en els
pobles cada cop hi ha menys gent, encara que la mortalitat es conserva perquè
la població és població envellida.
Per poder analitzar les morts més concretament, els hem dividit en períodes de
deu anys.
PRIMER PERÍODE (1964 – 1974 ) : Durant aquest període s’observen les

pujades més altes, i alhora, també unes fortes davallades. L’any 1966 i l’any
1972 hi ha les pujades més altes del període, i també dos de les més altes de
totes les mortalitats del municipi. L’any 1967, la mortalitat baixa a un mort en
aquest any, i l’any 1974, és la segona davallada del període amb 2 morts.
SEGON PERÍODE (1974-1984 ) : Durant aquest període hi van havent pujades

i baixades de la mortalitat. Les pujades més altes es produeixen als anys 1975 i
al 1982 amb 9 morts per any, i la davallada més forta és a l’any 1980 amb 3
morts. Els anys 1978-1979 es manté amb 6 morts.
TERCER PERÍODE ( 1984-1994 ) : En aquest període ens trobem que la

mortalitat es manté en 6 morts durant els anys 1985-1986. Als anys 1989 i
1990 es manté amb 2 morts cada any, i entre els anys 1992 i 1993 la mortalitat
encara baixa més i es manté amb 1 mort per any. Aquesta última, és la
davallada més forta del període. Després d’aquest descens, la mortalitat torna
a pujar. La pujada més forta es produeix a l’any 1988 amb 8 morts.
QUART PERÍODE ( 1994- 2004 ) : En aquest període, ja hi comença a haver

anys sense cap mort. Aquests anys són al 1998 i al 2003. El pic més alt es
troba a l’any 1996 amb 7 morts. Durant la resta d’anys, la mortalitat es troba
entre 3 o 4 morts per any.
CINQUÈ PERÍODE (2004- 2010 ) : En aquest període és on baixa més la

mortalitat. L’any 2005 i 2008, la mortalitat és zero. Els anys amb més mortalitat
d’aquest període són a l’any 2006 i 2009 amb 2 morts cada any. Als altres
anys, hi ha un mort per any.
59
Aquest gràfic i anàlisi de la mortalitat actual ens reflecteix la despoblació que

estan patint els pobles. La gent que mor és gent gran, una gran part dels que
viuen en els pobles. Tot i així, molta gent ja mor als hospitals, i per tant ja no
són registrats al municipi.
60
2.2.3.
MENSUAL
61
Defuncions per mesos Aransís

nº de defuncions
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
mesos
Defuncions per mesos Sant Salvador

nº de defuncions
70
60
50
40
30
20
10
mesos
62
Defuncions per mesos Sant Serni

nº de defuncions
60
50
40
30
20
10
mesos
Defuncions per mesos municipi de Gavet

nº de defuncions
25
20
15
10
mesos
63
B) INTERPRETACIÓ DE LA MORTALITAT
PER MESOS
Per saber els mesos en què hi ha més o menys morts, analitzem els gràfics de
barres que ens indiquen la mortalitat que hi ha hagut en total a cada mes de
l’any. En cap dels tres municipis es pot agafar una agrupació de mesos seguits
i dir que són en els què hi ha més mortalitat, ja que està bastant repartida pels
12 mesos. Tot i així, separant-ho per municipis, podem dir el següent :
Al municipi d’Aransís, el mes que hi ha més morts és el mes de gener amb 83

morts , i el segueixen el desembre i l’agost amb 79 i 75 morts respectivament.
El mes on la mortalitat és més baixa és al mes de juny amb 45 morts i el
segueix el mes de juliol amb 55 i maig amb 56.
Al municipi de Sant Salvador, els mesos on trobem més morts són el mes de
febrer, octubre i novembre amb 60, 59 i 56 morts respectivament. El mes on es
comptabilitzen menys morts és al mes de maig amb 31 morts i continua el mes
de juny i de setembre amb 42 morts cadascun.
Al municipi de Sant Serni els mesos on hi ha més morts són els mesos de
setembre, novembre i desembre amb 55 morts al setembre i 51 en els altres
dos. El mes que hi ha menys morts és al mes de juny amb 32.
Les morts que es produeixen al municipi d’Aransís al mes d’agost, al municipi

de Sant Salvador al més d’octubre i al municipi de Sant Serni al més de
setembre, podrien estar justificades perquè al trobar-se als períodes de finals
d’estiu i principis de tardor, és on hi abunden malalties concretes com la
gastroenteritis, que és la inflamació del trajecte gastrointestinal, amb la
participació tant en l'estómac com en l'intestí prim i que resulta en diarrea
aguda. Cada organisme produeix símptomes lleugerament diferents però tots
ocasionen diarrea.
Les morts que tenen lloc al municipi d’Aransís als mesos de desembre i gener,
al municipi de Sant Salvador als mesos de febrer i novembre i al municipi de
Sant Serni als mesos de novembre i desembre, s’expliquen sabent que són
mesos d’hivern. En aquests mesos, la mortalitat té una relació directa amb el
clima, ja que al fer més fred, la gent agafa grips i apareixen complicacions com
broncopneumònies, pulmonies, ... malalties respiratòries que provoquen a una
inflamació del pulmó i una repleció alveolar anormal. Els símptomes són tos,
dolor toràcic, febre i dificultats per respirar . La població de risc que es veu més
afectada és la gent gran i en molts casos és la causant de la seva mort.
64
La gent en aquests temps hivernals, també es moren més aviat degut a la

mala nutrició que hi havia.
Els mesos en què hi ha menys mortalitat, en els tres municipis coincideixen

amb els mesos d’estiu de maig juny i juliol. En aquests mesos, la gent menja
aliments frescos de l’hort que feien una aportació vitamínica important que no
s’havia fet durant l’hivern, i la bona climatologia també afecta positivament a
l’estat de salut de la població i fa que no hi hagi tantes morts.
65
INTERPRETACIÓ DE LA MORTALITAT PER

MESOS DEL MUNICIPI DE GAVET DE LA CONCA
En aquest apartat, s’estudia la mortalitat que hi ha hagut des de l’any 1964 fins
al 2010 per mesos, és a dir, en quins mesos hi ha hagut més morts i en quins
menys.
Observant la gràfica, podem arribar a veure que el mes amb més morts, és al
mes de setembre amb 20 morts, però per cap causa en concret.
El mes que menys morts té és el mes de maig amb tan sols 8 morts.
Els mesos que també tenen una mortalitat elevada , són els mesos com el
febrer, l’abril i el juliol amb 18 morts c/mes.
En segon lloc dels mesos amb menys mortalitat, hi ha el mes de març, juny,
agost i octubre amb 13 morts cadascuna.
Actualment, i segons ens indica el gràfic, cal destacar un determinat nombre de

morts per accident. La causa és variable però en aquest període de temps
destaquen les morts d’asfíxia per submersió, aquí s’inclouen morts de
persones que havien de travessar en males condicions, per accessos difícils, el
riu per anar fins a Tremp i altres que voluntàriament es treien la vida. Cal
remarcar també les morts per accident de tractor, aquesta nova eina de treball
s’imposa a les feines del camp però la inexperiència i la manca de seguretat
d’aquests primers vehicles, fa que hi hagi persones que perdin la vida.
66
2.2.4.
GRUPS
D’EDAT
67
A) RECOLLIDA DE DADES
ARANSÍS
ANY / EDAT 0a1 2 a 15 16 a 30 31 a 60 mes de 60 Desconeguda TOTAL
1878 3 2 1 2 4 0 12
1879 5 2 1 4 8 0 20
1880 8 1 2 0 4 0 15
1881 12 2 2 4 2 1 23
1882 5 3 1 6 4 2 21
1883 0 0 3 2 6 0 11
1884 4 0 2 5 4 0 15
1885 5 0 3 6 1 1 16
1886 2 1 2 7 8 0 20
1887 1 1 0 4 5 1 12
1888 3 1 2 1 3 0 10
1889 1 1 1 2 4 0 9
1890 3 2 0 2 6 0 13
1891 0 0 2 2 3 0 7
1892 7 3 1 2 10 0 23
1893 7 2 0 4 4 1 18
1894 4 4 3 3 4 0 18
1895 5 0 2 5 4 0 16
1896 3 1 1 1 4 0 10
1897 5 2 3 1 4 2 17
1898 2 1 0 3 4 1 11
1899 1 0 0 3 7 0 11
1900 1 1 1 2 3 0 8
1901 0 1 0 3 4 0 8
1902 6 0 3 1 6 0 16
1903 2 1 0 2 3 0 8
1904 2 1 3 5 5 1 17
1905 1 1 1 2 4 0 9
1906 2 3 0 3 2 0 10
1907 1 0 0 3 4 0 8
1908 1 0 0 2 4 1 8
1909 0 1 1 2 0 0 4
1910 0 3 0 3 2 0 8
1911 0 0 1 1 7 0 9
1912 0 0 1 0 2 0 3
68
1913 1 1 1 3 8 0 14
1914 4 3 0 3 3 0 13
1915 1 1 1 2 4 0 9
1916 1 0 1 1 3 0 6
1917 0 4 1 1 6 0 12
1918 1 1 3 2 5 1 13
1919 0 0 1 1 11 0 13
1920 0 0 0 3 2 0 5
1921 0 0 0 1 3 0 4
1922 2 0 1 2 3 0 8
1923 0 0 0 2 4 0 6
1924 0 1 0 1 7 0 9
1925 1 0 0 3 2 0 6
1926 3 1 1 2 3 0 10
1927 0 0 0 1 8 1 10
1928 1 1 0 1 7 0 10
1929 2 0 0 0 4 1 7
1930 4 1 1 1 5 1 13
1931 0 1 0 0 1 0 2
1932 0 1 0 0 0 0 1
1933 2 0 0 0 4 0 6
1934 2 2 0 3 2 0 9
1935 3 0 0 2 5 0 10
1936 0 0 0 0 6 0 6
1937 0 1 1 1 5 0 8
1938 1 0 0 0 5 0 6
1939 0 1 0 0 3 0 4
1940 1 0 0 0 2 0 3
1941 3 0 0 1 1 1 6
1942 0 0 0 0 1 5 6
1943 0 0 0 0 0 2 2
1944 0 0 0 0 0 6 6
1945 0 0 0 0 1 3 4
1946 0 0 1 1 4 1 7
1947 0 0 0 0 3 1 4
1948 0 0 0 1 1 3 5
1949 0 0 0 0 5 1 6
1950 1 0 0 0 3 1 5
1951 0 0 0 0 1 1 2
1952 0 0 0 1 1 1 3
1953 0 0 0 0 4 0 4
1954 0 0 0 0 0 2 2
69
1955 0 0 0 1 2 0 3
1956 0 0 0 0 6 0 6
1957 0 0 0 0 2 0 2
1958 0 0 0 0 3 0 3
1959 0 0 1 0 4 0 5
1960 0 0 0 0 2 0 2
1961 0 0 0 0 2 0 2
1962 0 0 0 1 4 0 5
1963 1 0 0 0 4 0 5
1964 0 0 0 0 2 1 3
1965 0 0 0 0 0 0 0
1966 0 0 0 0 4 1 5
1967 0 0 0 0 3 0 3
1968 0 0 0 0 2 1 3
1969 0 0 0 0 2 0 2
1970 0 0 0 0 0 3 3
1971 0 0 0 0 0 1 1
70
MORTALITAT PER PERÍODES I PER GRUPS D’EDAT ARANSÍS
Adolescents ( 2 a
Infantil ( 0 a 1) Joves ( 16 a 30 ) Adults( 31 a 60 ) Vells ( + 60) Desconeguda Total
15 )
1 1878 - 1887 45 12 17 40 46 5 165
2 1888 - 1897 38 16 15 23 46 3 141
3 1898 - 1907 18 9 8 27 42 2 106
4 1908 - 1917 8 13 7 18 39 1 87
5 1918 - 1927 7 3 6 18 48 2 84
6 1928 - 1937 14 7 2 8 39 2 72
7 1938 - 1947 5 1 1 2 20 19 48
8 1948 - 1957 1 0 0 3 25 9 39
9 1958 - 1967 1 0 1 1 28 2 33
10 1968 - 1971 0 0 0 0 4 5 9
71
Adolescents ( 2
Infantil ( 0 a 1) Joves ( 16 a 30 ) Adults( 31 a 60) Vells ( + 60) Desconeguda Total
a 15 )
1 1878 - 1887 27% 7% 10% 24% 28% 3% 100%
2 1888 - 1897 27% 11% 11% 16% 33% 2% 100%
3 1898 - 1907 17% 8% 8% 25% 40% 2% 100%
4 1908 - 1917 9% 15% 8% 21% 46% 1% 100%
5 1918 - 1927 8% 4% 7% 21% 57% 2% 100%
6 1928 - 1937 19% 10% 3% 11% 54% 3% 100%
7 1938 - 1947 10% 2% 2% 4% 42% 40% 100%
8 1948 - 1957 5% 0% 0% 8% 64% 23% 100%
9 1958 - 1967 3% 0% 3% 3% 85% 6% 100%
10 1968 - 1971 0% 0% 0% 0% 44% 56% 100%
72
SANT SALVADOR
1881 7 1 2 1 6 0 17
1882 4 3 0 1 8 2 18
1883 3 1 4 3 4 0 15
1884 0 0 0 0 0 0 0
1885 0 0 0 0 0 0 0
1886 0 0 0 0 0 0 0
1887 0 0 0 0 0 0 0
1888 0 0 0 0 0 0 0
1889 0 0 0 0 0 0 0
1890 0 0 0 0 0 0 0
1891 0 0 0 0 0 0 0
1892 0 0 0 0 0 0 0
1893 0 0 0 0 0 0 0
1894 0 0 0 0 0 0 0
1895 0 0 0 0 0 0 0
1896 0 0 0 0 0 0 0
1897 0 0 0 0 0 0 0
1898 0 0 0 0 0 0 0
1899 0 0 0 0 0 0 0
1900 0 0 1 1 0 1 3
1901 2 1 1 1 6 0 11
1902 1 2 2 2 6 0 13
1903 5 3 0 4 5 0 17
1904 1 0 0 1 3 0 5
1905 5 0 0 3 8 0 16
1906 2 1 0 1 7 0 11
1907 2 4 0 3 9 0 18
1908 4 0 1 3 6 0 14
1909 4 1 0 4 10 0 19
1910 1 2 2 4 15 0 24
1911 2 1 1 2 3 0 9
1912 0 2 2 4 5 0 13
1913 2 6 1 4 12 0 25
1914 4 2 1 4 6 0 17
1915 3 1 1 2 5 0 12
1916 0 0 0 0 7 0 7
1917 2 1 0 1 2 0 6
1918 1 1 0 3 1 0 6
1919 0 1 3 4 6 0 14
1920 2 0 2 1 5 0 10
1921 1 0 1 3 6 0 11
1922 0 0 0 1 2 0 3
73
1923 2 0 2 0 5 0 9
1924 1 5 0 1 6 0 13
1925 2 0 0 3 7 0 12
1926 1 0 0 1 6 0 8
1927 3 1 0 2 8 0 14
1928 1 2 0 0 8 0 11
1929 2 0 1 1 5 0 9
1930 2 0 0 0 6 0 8
1931 1 0 0 0 5 0 6
1932 1 0 0 1 4 0 6
1933 2 1 0 1 3 0 7
1934 0 0 2 0 1 0 3
1935 1 0 0 0 5 0 6
1936 0 0 2 2 5 0 9
1937 5 1 1 3 2 0 12
1938 1 0 3 0 2 0 6
1939 0 3 1 0 5 0 9
1940 0 0 0 1 0 1 2
1941 1 1 0 0 2 0 4
1942 3 0 0 1 2 0 6
1943 0 0 0 1 7 0 8
1944 2 0 0 0 1 0 3
1945 0 0 0 2 2 0 4
1946 0 0 1 1 4 0 6
1947 0 0 1 3 3 0 7
1948 0 0 0 0 3 0 3
1949 0 0 0 1 4 0 5
1950 1 0 1 0 4 0 6
1951 0 0 0 0 3 0 3
1952 0 0 0 0 2 0 2
1953 0 0 0 0 4 0 4
1954 0 0 0 0 3 0 3
1955 0 0 0 0 2 0 2
1956 0 0 0 1 2 0 3
1957 0 0 0 0 0 0 0
1958 0 0 0 1 2 0 3
1959 0 0 0 0 4 0 4
1960 0 0 0 0 3 2 5
1961 0 0 0 0 4 0 4
1962 0 0 0 0 1 0 1
1963 0 0 0 0 4 2 6
1964 0 0 0 0 3 1 4
1965 0 0 0 0 3 0 3
1966 0 0 0 0 0 1 1
1967 0 0 0 1 3 0 4
74
1968 0 0 0 0 2 0 2
1969 0 0 0 0 2 1 3
1970 0 0 0 0 0 1 1
75
Adolescents Adults
Infantil ( 0 a 1) Joves(16 a 30) Vells ( + 60) Desconeguda Total
(2 a 15 ) (31 a 60)
1 1881 - 1890 14 5 6 5 18 2 50
2 1891 -1900 0 0 1 1 0 1 3
3 1901 - 1910 27 14 6 26 75 0 148
4 1911 - 1920 16 15 11 25 52 0 119
5 1921 - 1930 15 8 4 12 59 0 98
6 1931 - 1940 11 5 9 8 32 1 66
7 1941 - 1950 7 1 3 9 32 0 52
8 1951 - 1960 0 0 0 2 25 2 29
9 1961 - 1970 0 0 0 1 22 6 29
76
Adolescents
Infantil ( 0 a 1) Joves ( 16 a 30 ) Adults ( 31 a 60 ) Vells ( + 60) Desconeguda
( 2 a 15 )
1 1881 - 1890 28% 10% 12% 10% 36% 4%
2 1891 -1900 0% 0% 33% 33% 0% 33%
3 1901 - 1910 18% 9% 4% 18% 51% 0%
4 1911 - 1920 13% 13% 9% 21% 44% 0%
5 1921 - 1930 15% 8% 4% 12% 60% 0%
6 1931 - 1940 17% 8% 14% 13% 48% 2%
7 1941 - 1950 13% 2% 6% 17% 62% 0%
8 1951 - 1960 0% 0% 0% 7% 86% 7%
9 1961 - 1970 0% 0% 0% 3% 76% 21%
77
SANT SERNI
1882 0 0 0 0 1 0 1
1883 1 0 0 1 2 0 4
1884 5 3 0 1 3 1 13
1885 3 0 1 2 2 0 8
1886 4 4 0 1 4 4 17
1887 7 2 0 1 4 1 15
1888 1 1 2 1 2 0 7
1889 1 3 2 2 1 1 10
1890 0 0 0 3 3 2 8
1891 2 1 1 5 2 1 12
1892 0 11 0 1 2 2 16
1893 1 1 4 6 4 2 18
1894 1 2 0 5 4 0 12
1895 3 1 1 0 2 0 7
1896 1 0 1 2 1 0 5
1897 2 0 0 1 4 2 9
1898 2 0 0 3 0 3 8
1899 2 3 1 4 6 0 16
1900 0 1 1 2 0 1 5
1901 0 0 0 2 2 0 4
1902 0 1 0 2 3 0 6
1903 0 1 1 1 3 0 6
1904 1 1 0 0 0 1 3
1905 1 0 1 2 2 0 6
1906 0 0 0 0 2 0 2
1907 1 0 4 1 4 1 11
1908 4 0 1 1 3 0 9
1909 2 0 1 1 4 2 10
1910 3 2 0 2 3 3 13
1911 2 0 1 1 4 1 9
1912 0 1 0 1 2 0 4
1913 2 1 1 0 5 0 9
1914 0 1 0 1 5 0 7
1915 0 0 0 2 2 0 4
1916 1 0 0 2 3 0 6
1917 1 0 0 1 3 0 5
1918 0 1 1 4 4 0 10
1919 0 0 1 1 1 0 3
1920 2 0 2 0 0 0 4
1921 0 0 2 1 3 0 6
1922 2 0 0 0 5 0 7
1923 0 1 0 0 5 0 6
78
1924 0 1 1 1 3 0 6
1925 0 0 1 4 9 0 14
1926 0 0 1 1 7 0 9
1927 0 0 0 3 2 0 5
1928 0 0 0 0 2 0 2
1929 0 0 0 0 3 0 3
1930 2 0 0 3 2 0 7
1931 2 2 2 3 5 0 14
1932 1 0 1 0 2 0 4
1933 1 0 1 1 2 0 5
1934 0 0 0 0 3 1 4
1935 0 0 0 0 2 0 2
1936 0 0 1 1 4 0 6
1937 1 0 0 1 6 1 9
1938 0 0 1 3 2 0 6
1939 1 0 1 2 2 0 6
1940 0 0 0 1 2 1 4
1941 1 1 1 1 0 0 4
1942 2 0 0 2 3 1 8
1943 0 0 0 2 3 1 6
1944 0 0 0 2 7 0 9
1945 0 0 0 0 4 0 4
1946 0 0 0 0 2 0 2
1947 1 1 0 0 4 0 6
1948 1 0 1 0 1 1 4
1949 0 0 0 0 4 0 4
1950 0 0 0 0 4 1 5
1951 0 0 0 0 0 3 3
1952 0 0 0 0 1 2 3
1953 0 0 0 0 5 0 5
1954 0 0 0 0 0 0 0
1955 0 0 0 1 0 0 1
1956 0 0 1 0 3 0 4
1957 0 0 0 0 2 0 2
1958 0 0 0 1 2 1 4
1959 1 0 0 0 4 0 5
1960 0 0 0 1 1 0 2
1961 0 0 0 1 4 0 5
1962 0 0 0 0 5 0 5
1963 0 0 0 0 2 1 3
1964 0 0 0 0 0 1 1
79
Infantil ( 0 Adolescents Joves ( 16 a Adults ( 31

Vells ( + 60) Desconeguda Total
a 1) ( 2 a 15 ) 30 ) a 60 )
1 1882 - 1891 24 14 6 17 24 10 95
2 1892 -1901 12 19 8 26 25 10 100
3 1902 - 1911 14 5 9 11 28 8 75
4 1912 - 1921 6 4 7 13 28 0 58
5 1922 - 1931 6 4 5 15 43 0 73
6 1932 - 1941 5 1 6 10 25 3 50
7 1942 - 1951 4 1 1 6 32 7 51
8 1952 - 1961 1 0 1 4 22 3 31
9 1961 - 1964 0 0 0 1 11 2 14
80
Adolescents (
Infantil ( 0 a 1) Joves (16 a 30 ) Adults(31 a 60) Vells ( + 60) Desconeguda
2 a 15 )
1 1882 - 1891 25% 15% 6% 18% 25% 11%
2 1892 -1901 12% 19% 8% 26% 26% 10%
3 1902 - 1911 19% 7% 12% 15% 37% 11%
4 1912 - 1921 10% 7% 12% 22% 48% 0%
5 1922 - 1931 8% 5% 7% 21% 59% 0%
6 1932 - 1941 10% 2% 12% 20% 50% 6%
7 1942 - 1951 8% 2% 2% 12% 63% 14%
8 1952 - 1961 3% 0% 3% 13% 73% 7%
9 1961 - 1964 0% 0% 0% 7% 79% 14%
81
MUNICIPI DE GAVET
1964 0 0 0 1 1 0 2
1965 0 0 0 1 2 0 3
1966 0 0 0 2 6 1 9
1967 0 0 0 0 1 0 1
1968 0 0 0 0 2 1 3
1969 0 0 0 0 4 0 4
1970 0 0 1 1 2 0 4
1971 0 0 0 0 5 0 5
1972 0 0 0 2 7 0 9
1973 0 0 0 2 5 1 8
1974 0 0 0 0 2 0 2
1975 0 0 0 0 8 1 9
1976 0 0 0 1 7 0 8
1977 0 0 0 0 4 0 4
1978 0 0 0 1 5 0 6
1979 0 0 0 1 4 1 6
1980 0 0 0 0 3 0 3
1981 0 0 0 1 5 0 6
1982 0 0 0 0 9 0 9
1983 0 0 0 1 5 0 6
1984 0 0 0 0 4 0 4
1985 0 0 0 0 5 0 5
1986 0 0 0 0 6 0 6
1987 0 0 0 0 4 0 4
1988 0 0 2 1 5 0 8
1989 0 0 0 0 2 0 2
1990 0 0 0 0 2 0 2
1991 0 0 0 1 2 0 3
1992 0 0 0 0 1 0 1
1993 0 0 0 0 1 0 1
1994 0 0 0 1 3 0 4
1995 0 0 0 0 3 0 3
1996 0 0 1 1 5 0 7
1997 0 0 0 0 1 0 1
1998 0 0 0 0 0 0 0
1999 0 0 0 0 3 0 3
2000 0 0 0 0 2 0 2
2001 0 0 0 0 3 0 3
2002 0 0 0 1 2 0 3
2003 0 0 0 0 0 0 0
2004 0 0 0 0 1 0 1
2005 0 0 0 0 0 0 0
82
2006 0 0 1 0 1 0 2
2007 0 0 0 0 1 0 1
2008 0 0 0 0 0 0 0
2009 0 0 1 0 1 0 2
2010 0 0 0 0 1 0 1
83
Infantil Adolescents Joves Adults

Vells ( + 60) Desconeguda Total
(0 a 1) ( 2 a 15 ) (16 a 30) ( 31 a 60 )
1 1964 - 1973 0 0 1 9 35 3 48
2 1974 - 1983 0 0 0 5 52 2 59
3 1984 - 1993 0 0 2 2 32 0 36
4 1994 - 2003 0 0 1 3 22 0 26
5 2004 - 2010 0 0 2 0 5 0 7
84
Infantil Adolescents Joves Adults

Vells ( + 60) Desconeguda
( 0 a 1) ( 2 a 15 ) ( 16 a 30 ) ( 31 a 60 )
1 1964 - 1973 0% 0% 2% 19% 73% 6%
2 1974 - 1983 0% 0% 0% 8% 88% 3%
3 1984 - 1993 0% 0% 6% 6% 89% 0%
4 1994 - 2003 0% 0% 4% 12% 85% 0%
5 2004 - 2010 0% 0% 29% 0% 71% 0%
85
B) PER
PERÍODES
86
α. REPRESENTACIÓ GRÀFICA
ARANSÍS
1878 - 1887
50
45
40
35
30
25
nº de morts 20
15
10
5
0
grups d'edat
1978 - 1887%
Infantil ( 0 a 1) Adolescents ( 2 a 15 ) Joves ( 16 a 30 )
Adults ( 31 a 60 ) Vells ( + 60) Desconeguda
3%
27%
28%
7%
11%
24%
87
1888 - 1897
50
45
40
35
30
nº de morts 25
20
15
10
5
0
grups d'edat
1888 - 1897%
2%
27%
33%
11%
16% 11%
88
1898 - 1907
45
40
35
30
25
nº de morts
20
15
10
5
0
grups d'edat
1898 - 1907%
2%
17%
40% 8%
8%
25%
89
1908 - 1917
45
40
35
30
25
nº de morts
20
15
10
5
0
grups d'edat
1908 - 1917%
1%
9%
15%
46%
8%
21%
90
1918 - 1927
60
50
40
nº de morts 30
20
10
grups d'edat
1918 -1927%
2%
4%
8%
7%
22%
57%
91
1928 - 1937
45
40
35
30
25
nº de morts
20
15
10
5
0
grups d'edat
1928 - 1937%
3%
19%
10%
54%
3%
11%
92
1938 - 1947
25
20
15
nº de morts
10
grups d'edat
1938 - 1947%
2% 2%
10%
4%
40%
42%
93
1948 - 1957
30
25
20
nº de morts 15
10
grups d'edat
1948 - 1957%
0% 0%
5%
8%
23%
64%
94
1958 - 1967
30
25
20
nº de morts 15
10
grups d'edat
1958 - 1967%
0% 3%
3%
6% 3%
85%
95
1968 - 1971
6
nº de morts 3
grups d'edat
1968 - 1971%
0% 0% 0% 0%
44%
56%
96
SANT SALVADOR
1881 - 1890
20
18
16
14
12
nº de morts 10
8
6
4
2
0
grups d'edat
1881 - 1890
4%
28%
36%
10%
10% 12%
97
1891 - 1900
4
nº de morts 2
grups d'edat
1891 - 1900
0% 0%
33% 34%
0%
33%
98
1901 - 1910
80
70
60
50
nº de morts
40
30
20
10
0
grups d'edat
1901 - 1910
0%
18%
9%
51%
4%
18%
99
1911 - 1920
60
50
40
nº de morts
30
20
10
grups d'edat
1911 - 1920
0%
13%
44% 13%
9%
21%
100
1921 - 1930
70
60
50
40
nº de morts
30
20
10
grups d'edat
1921 - 1930
0%
16%
8%
4%
60%
12%
101
1931 - 1940
35
30
25
20
nº de morts
15
10
grups d'edat
1931 - 1940
2%
16%
8%
48%
13%
13%
102
1941 - 1950
35
30
25
20
nº de morts
15
10
grups d'edat
1941 - 1950
0%
13%
2%
6%
17%
62%
103
1951 - 1960
30
25
20
nº de morts 15
10
grups d'edat
1951 - 1960
00%
0%%
7% 7%
86%
104
1961 - 1970
25
20
15
nº de morts
10
grups d'edat
1961 - 1970
0% 0% 0%
3%
21%
76%
105
SANT SERNI
1882 - 1891
30
25
20
nº de morts 15
10
grups d'edat
1882 - 1891

11%
25%
25%
15%
18% 6%
106
1892 - 1901
30
25
20
nº de morts 15
10
grups d'edat
1892 - 1901
10% 12%
19%
26%
8%
25%
107
1902 - 1911
30
25
20
nº de morts15
10
grups d'edat
1902 - 1911
11%
18%
7%
37% 12%
15%
108
1912 - 1921
30
25
20
nº de morts 15
10
grups d'edat
1912 - 1921
0%
10%
7%
48% 12%
23%
109
1922 - 1931
50
45
40
35
30
nº de morts 25
20
15
10
5
0
grups d'edat
1922 - 1931
0%
8%
5%
7%
59% 21%
110
1932 - 1941
30
25
20
nº de morts 15
10
grups d'edat
1932 - 1941
6% 10% 2%
12%
50%
20%
111
1942 - 1951
35
30
25
20
nº de morts
15
10
grups d'edat
1942 - 1951
2% 2%
8%
13%
12%
63%
112
1952 - 1961
25
20
15
nº de morts
10
grups d'edat
1952 - 1961
0% 3%
7% 3%
13%
74%
113
1961 - 1964
12
10
nº de morts 6
grups d'edat
1961 - 1964
0% 0% 0%
7%
14%
79%
114
MUNICIPI DE GAVET
1964 - 1973
40
35
30
25
nº de morts 20
15
10
5
0
grups d'edat
1964 - 1973
0% 0% 2%
6%
19%
73%
115
1974 - 1983
60
50
40
nº de morts
30
20
10
grups d'edat
1974 - 1983%
0% 0% 0%
3% 9%
88%
116
1984 - 1993
35
30
25
20
nº de morts
15
10
5
0
grups d'edat
1984 - 1993
0% 0% 0%
5%
6%
89%
117
1994 - 2003
25
20
15
nº de morts
10
grups d'edat
1994 - 2003%
0% 0% 0%
4%
11%
85%
118
2004 - 2010
6
nº de morts 3
grups d'edat
2004 - 2010%
0% 0% 0%
29%
0%
71%
119
β. INTERPRETACIÓ MORTALITAT PER

PERÍODES
En la mortalitat per períodes, observem la mortalitat per grups d’edat que hi ha
hagut en diferents períodes. Aquests períodes estan dividits en 10 anys
cadascun. Al municipi d’Aransís, ens trobem amb 10 períodes diferents ( 1878-
1887 / 1888-1897 / 1898-1907 / 1908-1917 / 1918-1927 / 1928-1937 / 1928-
1947 / 1948-1957 / 1958-1967 i 1968-1971) a Sant Salvador ens trobem amb
nou períodes ( 1881-1890 / 1891-1900 / 1901-1910 / 1911-1920 / 1921-1930 /
1931-1940 / 1941-1950 / 1951-1960 / 1961-1970) i a Sant Serni també es
divideixen en nou períodes (1882 – 1891/ 1892-1901 / 1902-1911/ 1912-1921 /
1922-1931 / 1932-1941/ 1942-1951 / 1952-1961 /1961-1964 ) .
El comportament de les defuncions per grups d’edat és el següent :
PRIMER PERÍODE de tots els municipis : Als tres períodes es veu com
domina la mortalitat de la gent gran per sobre de totes les altres, i la segueix la
mortalitat infantil.
Al municipi d’Aransís les mortalitats són : de vells 46 morts que formen un 28%
de les morts del període; a continuació el segueix la mortalitat infantil amb 45
morts que són el 27%; desprès les morts d’adults que són 40 , un 24%; a
continuació la mortalitat de joves on hi ha 17 morts, un 10% ; el segueix la
mortalitat d’adolescents amb 12 morts, un 7% ; i per últim, de mortalitat
desconeguda se’n troben 5 morts que formen el 3%.
Al municipi de Sant Salvador, les mortalitats són : de vells 18 morts que formen
un 36% de les morts del període; a continuació el segueix la mortalitat infantil
amb 14 morts que són el 28%; desprès les morts de joves que són 6 , un 12%;
a continuació la mortalitat d’adults i d’adolescents on hi ha 5 morts, un 10% a
les dos ; i per últim, de mortalitat desconeguda se’n troben 2 morts que formen
el 4%.
Al municipi de Sant Serni les mortalitats són : de vells i d’infantil, 24 morts que
formen un 25% de les morts del període; a continuació el segueix la mortalitat
d’adults amb 17 morts que són el 18%; desprès les morts adolescents que són
14 , un 15%; a continuació la mortalitat desconeguda on hi ha 10 morts, un
11% de les morts, i per últim, la mortalitat de joves amb 6 morts, que formen el
6%.
SEGON PERÍODE : En aquest període, continuarem veient com les mortalitats

de vells, infantil i de joves són les més altes.
120
Al municipi d’Aransís, el nombre més alt de morts el formen el grup d’edat de

vells amb 46 morts que formen el 33% de morts del període. A continuació
segueix la mortalitat infantil amb 38 morts que formen el 27%; després hi ha la
mortalitat d’adults amb 23 morts que són el 16% ; tot seguit la mortalitat
d’adolescents amb 16 morts que són l’11 % ; després segueix la mortalitat de
joves amb 15 morts que formen l’11% i per últim, la mortalitat desconeguda
amb 3 morts que són el 2 % del total del període.
Al municipi de Sant Salvador , en aquest període estan reflectides molt poques

morts, només 3, degut a la pèrdua d’un llibre de registre de morts d’aquests
anys per part de l’ajuntament . Per tant, només hi ha una mort al grup de joves,
una al grup d’adults i una al grup de vells, i cadascuna de les tres forma el 33 %
del total de la mortalitat del període.
Al municipi de Sant Serni, el nombre més alt de morts el formen el grup d’edat
de vells amb 25 morts i el d’adults amb 26 morts a cada grup i que formen el
52% de les morts del període entre els dos. A continuació segueix la mortalitat
d’adolescents amb 19 morts que formen el 19%; després hi ha la mortalitat
infantil amb 12 morts que són el 12% ; tot seguit la mortalitat desconeguda amb
10 morts que són el 10% ; i per últim, la mortalitat de joves amb 8 morts que
són el 8 % del total del període.
TERCER PERÍODE : En el tercer període, com en els altres dos, veiem que les
mortalitats estan repartides pels mateixos grups d’edat. Les més altes són les
mortalitats infantil, d’adults i de vells.
Al municipi d’Aransís, la mortalitat més alta d’aquest període la formen el grup

d’edat de gent gran amb 42 morts que formen el 40% del total de les morts del
període. El segueix la mortalitat d’adults amb 27 morts que formen el 25 % de
les morts. A continuació hi ha la mortalitat infantil amb 18 morts que són el 17%
de les morts del període. Després hi ha les morts d’adolescents amb 9 morts i
només amb una de diferència, es troba la mortalitat de joves, amb 8 morts ; les
dues juntes formen el 16 % de les morts del període. Per últim, hi ha les morts
desconegudes que en són 2 i formen el 2% de les morts del període.
Al municipi de Sant Salvador, la mortalitat més alta la formen al igual que al

municipi d’Aransís, la gent gran, amb 75 morts que formen el 51% de les morts
totals del període. Segueix la mortalitat infantil amb 27 i la mortalitat d’adults
amb 26 morts. Entre els dos, formen el 36% de les morts. A continuació hi ha la
mortalitat d’adolescents amb 14 morts que formen el 9 % de les morts. Tot
seguit hi ha la mortalitat de joves amb 6 morts que formen el 4 % i per últim hi
ha la mortalitat desconeguda on no hi ha cap mort.
Al municipi de Sant Serni , continuant amb la mateixa línia que els altres dos, té
la mortalitat més alta al grup de la gent gran amb 28 morts que són el 37% del
total de les morts del període. Segueix la mortalitat infantil amb 14 morts que
121
formen el 19%, i la mortalitat d’adults amb 11 morts que són el 15% de les
morts. Els tres últims són la mortalitat de joves on hi ha 9 morts ( 12%), la
mortalitat desconeguda amb 8 morts (11%) i per últim la mortalitat
d’adolescents amb 5 morts ( 7%).
QUART PERÍODE : En el quart període, als tres municipis hi ha la mortalitat

més alta a la mortalitat de vells i a la mortalitat d’adults.
Al municipi d’Aransís la mortalitat més alta es troba en la mortalitat de vells amb

39 morts (46%), i en la mortalitat d’adults amb 18 morts (21%). Continua la
mortalitat d’adolescents amb 13 morts (15%), la mortalitat infantil amb 8 morts
(9%), la mortalitat de joves amb 7 morts ( 8%) i per últim, la mortalitat
desconeguda amb 1 mort (1%)
Al municipi de Sant Salvador, els grups d’edat amb una mortalitat més alta en
aquest període són en primer lloc la mortalitat de vells amb 52 morts (44%) i en
segon lloc la mortalitat d’adults amb 25 morts (21%). A continuació d’aquests,
s’hi troben la mortalitat infantil amb 16 morts (13%), la mortalitat d’adolescents
amb 15 morts (13%), la mortalitat de joves amb 11 morts (9%) i per últim la
mortalitat desconeguda on no hi ha cap mort.
Al municipi de Sant Serni, la mortalitat més alta es troba a la mortalitat de vells

amb 28 morts que són el 48% de les morts totals del període. En segon lloc es
troba la mortalitat d’adulta amb 13 morts ( 22%). Després d’aquests hi ha la
mortalitat de joves amb 7 morts (12%), la mortalitat infantil amb 6 morts (10%),
la mortalitat d’adolescents amb 4 morts (7%) i per últim, la mortalitat
desconeguda on no hi ha cap mort.
CINQUÈ PERÍODE : En el cinquè període, no varien els grups amb més

mortalitat, ja que continuen sent la gent gran i la mortalitat d’adults els que més
destaquen sobre els altres, encara que en el municipi de Sant Salvador, hi ha la
mortalitat infantil en segon lloc.
Al municipi d’Aransís, el primer grup amb més mortalitat és el grup de gent gran
amb 48 morts que són el 57% del total de les morts del període. En segon lloc
s’hi troben les morts d’adults amb 18 morts (21%). Tot seguit hi ha la mortalitat
infantil amb 7 morts (8%), la mortalitat de joves amb 6 morts (7%), la mortalitat
d’adolescents amb 3 morts (4%) i per últim, la mortalitat desconeguda amb 2
morts (2%).
Al municipi de Sant Salvador les mortalitats més altes també es troben a la

mortalitat de vells amb 59 morts que formen el 60 % del total de morts del
període. En segon lloc hi ha la mortalitat infantil amb 15 morts (15%). Hi
segueix la mortalitat d’adults amb 12 morts (12%), la mortalitat d’adolescents
amb 8 morts (8%), la mortalitat de joves amb 4 morts (4%) i per últim la
mortalitat desconeguda on no hi ha cap mort.
122
Al municipi de Sant Serni el grup d’edat amb més mortalitat és el grup de gent
gran amb 43 morts que formen el 59 % del total de les morts del període. En
segon lloc s’hi troben les morts d’adulta amb 15 morts que són un 21 % .
Segueix la mortalitat infantil amb 6 morts (8%), la mortalitat de joves amb 5
morts (7%) i la mortalitat d’adolescents amb 4 morts (5%) i, per últim, la
mortalitat desconeguda sense cap mort.
SISÈ PERÍODE : En aquest període continuen en primer lloc les mortalitat de

gent gran. A continuació s’hi troba la mortalitat infantil menys al municipi de
Sant Serni on en segon lloc hi ha la mortalitat d’adults.
Al municipi d’Aransís hi ha en primer lloc la mortalitat de vells amb 39 morts

que formen el 54% del total de morts del període. A continuació s’hi troba la
mortalitat infantil amb 14 morts (19%). A partir d’aquí, hi ha la mortalitat d’adults
amb 8 morts (11%), la mortalitat d’adolescents amb 7 morts (10%), i per últim
es troba la mortalitat de joves i desconeguda amb 2 morts cadascuna (6%)
entre els dos grups.
Al municipi de Sant Salvador es troben en primer lloc la mortalitat de vells amb

32 morts que formen el 48% del total de la mortalitat del període. En segon lloc
hi ha la mortalitat infantil amb 11 morts (17%). Hi segueix la mortalitat de joves
amb 9 morts (14%), la mortalitat d’adults amb 8 morts (13%), la mortalitat
d’adolescents amb 5 morts (8%), i per últim, la mortalitat desconeguda amb 1
mort (2%).
Al municipi de Sant Serni hi ha en primer lloc la mortalitat de vells amb 25 morts

que formen el 50% de la mortalitat del període. En segon lloc hi ha la mortalitat
d’adults amb 10 morts (20%). A continuació hi segueix la mortalitat de joves
amb 6 morts (12%), la mortalitat infantil amb 5 morts (10%) i per últim, la
mortalitat desconeguda amb 3 morts (6%) i la d’adolescents amb 1 mort (2%).
SETÈ PERÍODE : En aquest període, mentre que als municipis d’Aransís i de

Sant Serni, hi ha més mortalitat vella i desconeguda , al municipi de Sant
Salvador hi ha més mortalitat vella i adulta. Tot i així, la mortalitat vella segueix
ocupant el lloc amb més mortalitat en tots els períodes.
Al municipi d’Aransís ens trobem en primer lloc la mortalitat vella amb 20 morts
que formen el 42% de la mortalitat del període. A continuació i per ordre s’hi
troba la mortalitat desconeguda amb 19 morts (40%), la mortalitat infantil amb 5
morts (10%), la mortalitat d’adults amb 2 morts (4%) i , per últim, la mortalitat
d’adolescents i de joves amb 1 mort cadascuna (4% entre les dos )
Al municipi de Sant Salvador es troba en primer lloc ,com en el municipi

d’Aransís, la mortalitat de vells amb 32 morts que forma el 62% del total de
morts del període. A continuació hi ha la mortalitat d’adults amb 9 morts (17%),
la mortalitat infantil amb 7 morts (13%), la mortalitat de joves amb 3 morts (6%),
123
la mortalitat d’adolescents amb 1 mort (2%) i per últim la mortalitat

desconeguda sense cap mort.
Al municipi de Sant Serni ens trobem amb la mortalitat vella també com la que
té més morts, 32 morts que formen el 63% del total de la mortalitat del període.
En segon lloc hi trobem la mortalitat desconeguda amb 7 morts (14%), bastants
menys que la mortalitat vella tot i estar en segon lloc. A continuació hi ha la
mortalitat d’adults amb 6 morts (12%), la mortalitat infantil amb 4 morts (8%) i
per últim, la mortalitat d’adolescents i de joves amb 1 mort cadascuna (4%
entre les dos).
VUITÈ PERÍODE : En aquest període trobem que els grups que continuen
tenint més mortalitat són el grup de vells amb un considerable número, i la
mortalitat desconeguda en segon lloc. Tot i així, es veu un canvi molt gran, ja
que hi ha municipis que tenen la mortalitat infantil a zero i d’altres en què és
molt baixa. Es veu com han disminuït totes les mortalitats i com la que ha
augmentat considerablement és la mortalitat vella.
Al municipi d’Aransís la mortalitat vella té 25 morts que formen el 64% de la

mortalitat del període. En segon lloc però a molta distància de la mortalitat
vella, es troba la mortalitat desconeguda amb 9 morts (23%). A continuació s’hi
troba la mortalitat adulta amb 3 morts (8%) i la mortalitat infantil amb 1 mort
(5%). Per últim, hi ha la mortalitat d’adolescents i la de joves amb zero morts.
Al municipi de Sant Salvador, com al municipi d’Aransís, la mortalitat vella

ocupa un lloc molt alt amb 25 morts de 29 i que formen el 86% del total. En
segon lloc s’hi troben la mortalitat desconeguda i l ‘adulta amb tan sols 2 morts
(7%). Per últim ja ens trobem amb la mortalitat infantil, la adolescent i la de
joves amb cap mort.
Al municipi de Sant Serni, de 31 morts, n’hi ha 22 de vells que representen el

73% del total. Les altres hi ha 4 morts d’adults (13%), 3 morts desconegudes
(7%) , una mort infantil (3%), una mort de joves (3%) i per últim, d’adolescents
no es troba cap mort.
NOVÈ PERÍODE : En el novè període ens trobem en la mateixa situació que en

el vuitè període. La mortalitat de vells es troba en molta quantitat mentre que
d’altres grups no tenen cap mort. El segon lloc sempre l’ocupa la mortalitat
desconeguda, tot i que amb molta distància del primer lloc ocupat per la
mortalitat vella. En aquest període, el període de Sant Salvador i de Sant Serni,
no avarca 10 anys, sinó tan sols 3 a Sant Serni i 9 anys a Sant Salvador, per
tant, es normal trobar menys morts a Sant Serni.
Al municipi d’Aransís, la mortalitat vella té 28 morts de 33 que és el total del

període. Aquestes 28 morts formen el 85% del total. En segon lloc tenim a la
mortalitat desconeguda amb 2 morts (6%). A continuació hi tenim la mortalitat
124
infantil i la mortalitat de joves amb una mort cadascuna (6% entre els dos
grups). Per últim, la mortalitat d’adolescents no té cap mort.
Al municipi de Sant Salvador ens trobem amb 22 morts de vells que formen el
76% del total de morts del període que és 29. A continuació hi ha la mortalitat
desconeguda amb 6 morts que són el 21% i després la mortalitat d’adults amb
1 mort (3%). La mortalitat infantil. D’adolescents i de joves és zero.
Al municipi de Sant Serni, ens trobem amb 11 morts del grup de vells que són
el 79% del total de mortalitats del període que en aquest municipi és de 14. En
segon lloc però molt lluny del primer hi ha la mortalitat desconeguda amb 2
morts (14%) i segueix la mortalitat d’adults amb 1 mort (7%). En els altres
grups, la mortalitat és zero.
DESÈ PERÍODE : Aquest període tan sols es troba en el municipi d’Aransís, tot
i que només avarca tres anys ; del 1968 al 1971.
En aquest municipi trobem que de 9 morts que tenim en total, 5 es troben en

les mortalitats desconegudes, i que formen el 56% del total del període. Les
altres 4 morts es troben a la mortalitat vella i formen el 44% del total. Els altres
grups d’edat es troben amb zero morts.
Al haver fet aquest anàlisi, podem arribar a la conclusió que les millores
sanitàries, la millor alimentació i la davallada de natalitat que hi ha hagut,
han comportat una important disminució de la mortalitat infantil que
passa d’estar en el segon lloc i amb una xifra molt alta, a arribar a que
no hi hagi cap mort infantil en un període sencer de 10 anys.
El fet que els pobles cada cop estiguin ocupats per més població vella,
fa que aquest grup d’edat augmenti molt amb mortalitats i que arribi a
ser el grup que predomina en tots els municipis.
125
INTERPRETACIÓ MORTALITAT PER PERÍODES

En aquest apartat, estudiarem la mortalitat del municipi de Gavet de la Conca
des de l’any 1964 fins al 2010. Estudiarem aquesta mortalitat, en cinc períodes
de deu anys cada un menys l’últim, i dins de cada períodes, la mortalitat
agrupada en grups d’edat.
PRIMER PERÍODE : El primer període va des de l’any 1964 fins al 1973. Es

trobem que el total de la mortalitat d’aquests anys és de 56 morts. De mortalitat
infantil ( de 0 a 2 anys ) no trobem cap mort. De morts d’adolescents, tampoc
ens trobem amb cap mort. Hi comencen a haver morts en el grup d’edat de
joves ( de 16 a 30 ) amb 9 morts que formen el 16 % del total de morts del
període. En el grup d’adults, s’hi veu la mateixa quantitat de morts que al grup
de joves. De mortalitat de gent vella de més de 60 anys, ens trobem amb 35
morts, que formen el 63% de les morts. Per últim, ens trobem amb 3 morts
desconegudes que formen el 5% de les morts del període.
SEGON PERÍODE : El segon període va des de l’any 1974 fins l’any 1983. En
aquest període, veiem que no hi ha cap mort fins al grup d’edat d’adults. El total
de morts del període són de 59 morts, i es divideixen de la següent manera : en
el grup d’edat d’adults hi ha 5 morts, que representen el 8 % del total de morts
del període. De morts de gent gran, hi ha 52 morts, que representen el 88% del
total de morts. De morts de causa desconeguda, en aquest període ens trobem
amb dues morts que representen el 3% de les morts.
TERCER PERÍODE : El tercer període, va des de l’any 1984 fins al 1993. El

total de morts en aquest període és de 36 morts. Les primeres morts les trobem
al grup d’edat de joves amb morts que representen el 6% del total de les morts
del període. En el grup d’edat d’adults, també ens trobem amb dues morts que
representen el 6% del total de les morts. De vells, veiem que hi ha 32 morts
que són el 89% de les morts. A l’apartat de mortalitat desconeguda, no hi ha
cap mort.
QUART PERÍODE : El quart període va des de l’any 1994 fins al 2003. En

aquest període, la mortalitat ha disminuït respecte dels períodes anteriors, i el
total de morts del període són de 26 morts. En els joves hi ha una mort que
representa el 4% del total de morts del període. En els adults , s’hi observen 3
morts, que són el 12% de les morts del període. Al grup d’edat de vells ens
trobem amb 22 morts que representen el 85% de les morts, i en la mortalitat
desconeguda, podem observar que no es registra cap mort.
CINQUÈ PERÍODE : El cinquè període, és el més curt, ja que només avarca 7

anys, de l’any 2004 fins al 2010. En quest període les morts encara han
disminuït molt més que en els altres períodes, encara que una de les causes en
126
sigui els 3 anys que no avarca aquest període. El total de les morts són de 7.
En els joves ens trobem amb 2 morts que representen el 29% de les morts del
període, i en els vells, s’hi registren 5 morts, que són el 71% del total de les
morts del període.
Com a conclusió d’aquest anàlisi, es pot observar que no hi ha cap mort infantil
ni d’adolescents en cap període. Aquesta evolució, ve marcada per les millores
mèdiques i d’higiene que hi ha actualment. Hi ha la cura per a moltes malalties,
també hi ha la manera per a poder-ne prevenir moltes d’altres.
Queda reflectit, que la xifra de morts més alta es troba en tots els períodes en
el grup d’edat de vells de més de 60 anys. Això passa perquè aquest grup
d’edat són la majoria de la població que viu en el municipi, ja que cada cop la
població esta més envellida. És un grup d’edat propens a agafar moltes
malalties, i a no poder-les suportar igual de bé que la gent jove, per tant, això
explica aquest alt nombre de morts.
127
C) PER
GRUPS
D’EDAT
128
ARANSÍS
Mortalitat infantil
50
45
40
35
30
nº de morts 25
20
15
10
5
0
1878 - 1888 - 1898 - 1908 - 1918 - 1928 - 1938 - 1948 - 1958 - 1968 -
1887 1897 1907 1917 1927 1937 1947 1957 1967 1971
anys
Mortalitat infantil
1878 - 1887 1888 - 1897 1898 - 1907 1908 - 1917 1918 - 1927
1928 - 1937 1938 - 1947 1948 - 1957 1958 - 1967 1968 - 1971
2% 0%
4%
8% 22%
15%
21%
7%
7%
14%
129
Adolescents
18
16
14
12
10
nº de morts
8
6
4
2
0
1878 - 1888 - 1898 - 1908 - 1918 - 1928 - 1938 - 1948 - 1958 - 1968 -
1887 1897 1907 1917 1927 1937 1947 1957 1967 1971
anys
Adolescents
1878 - 1887 1888 - 1897 1898 - 1907 1908 - 1917 1918 - 1927
1928 - 1937 1938 - 1947 1948 - 1957 1958 - 1967 1968 - 1971
0% 0% 0%
3%
13%
17%
6% 20%
26% 15%
130
Joves
18
16
14
12
10
nº de morts
8
6
4
2
0
1878 - 1888 - 1898 - 1908 - 1918 - 1928 - 1938 - 1948 - 1958 - 1968 -
1887 1897 1907 1917 1927 1937 1947 1957 1967 1971
anys
Joves
1878 - 1887 1888 - 1897 1898 - 1907 1908 - 1917 1918 - 1927
1928 - 1937 1938 - 1947 1948 - 1957 1958 - 1967 1968 - 1971
0%
0%
6%
4%
20%
5%
14%
21%
15%
15%
131
Adults
45
40
35
30
25
nº de morts
20
15
10
5
0
1878 - 1888 - 1898 - 1908 - 1918 - 1928 - 1938 - 1948 - 1958 - 1968 -
1887 1897 1907 1917 1927 1937 1947 1957 1967 1971
anys
Adults
1878 - 1887 1888 - 1897 1898 - 1907 1908 - 1917 1918 - 1927
1928 - 1937 1938 - 1947 1948 - 1957 1958 - 1967 1968 - 1971
2% 0%
3%
6%
18%
8%
12%
16%
19%
16%
132
Vells
60
50
40
nº de morts 30
20
10
0
1878 - 1888 - 1898 - 1908 - 1918 - 1928 - 1938 - 1948 - 1958 - 1968 -
1887 1897 1907 1917 1927 1937 1947 1957 1967 1971
anys
Vells
1878 - 1887 1888 - 1897 1898 - 1907 1908 - 1917 1918 - 1927
1928 - 1937 1938 - 1947 1948 - 1957 1958 - 1967 1968 - 1971
9% 6%
7%
8%
17%
9%
13%
12%
8% 11%
133
Mortalitat desconeguda
20
18
16
14
12
nº de morts 10
8
6
4
2
0
1878 - 1888 - 1898 - 1908 - 1918 - 1928 - 1938 - 1948 - 1958 - 1968 -
1887 1897 1907 1917 1927 1937 1947 1957 1967 1971
anys
1878 - 1887 1888 - 1897 1898 - 1907 1908 - 1917 1918 - 1927
1928 - 1937 1938 - 1947 1948 - 1957 1958 - 1967 1968 - 1971
2% 2% 1% 2%
1%
2%
40%
29%
4%
17%
134
SANT SALVADOR
Mortalitat infantil
30
25
20
nº de morts15
10
0
1881 - 1891 - 1901 - 1911 - 1921 - 1931 - 1941 - 1951 - 1961 -
1890 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970
períodes
Mortalitat infantil
1881 - 1890 1891 -1900 1901 - 1910 1911 - 1920 1921 - 1930
1931 - 1940 1941 - 1950 1951 - 1960 1961 - 1970
0% 0%
13%
27%
16%
0%
14% 17%
13%
135
Adolescents
16
14
12
10
nº de morts 8
0
1881 - 1891 - 1901 - 1911 - 1921 - 1931 - 1941 - 1951 - 1961 -
1890 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970
períodes
Adolescents
1881 - 1890 1891 -1900 1901 - 1910 1911 - 1920 1921 - 1930
1931 - 1940 1941 - 1950 1951 - 1960 1961 - 1970
0% 0%
4%
15% 20%
0%
17%
19%
25%
136
12
Joves
10
nº de morts 6
0
1881 - 1891 - 1901 - 1911 - 1921 - 1931 - 1941 - 1951 - 1961 -
1890 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970
períodes
Joves
1881 - 1890 1891 -1900 1901 - 1910 1911 - 1920 1921 - 1930
1931 - 1940 1941 - 1950 1951 - 1960 1961 - 1970
0% 0%
7%
15%
17%
5%
11% 40%
5%
137
Adults
30
25
20
nº de morts
15
10
0
1881 - 1891 - 1901 - 1911 - 1921 - 1931 - 1941 - 1951 - 1961 -
1890 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970
períodes
Adults
1881 - 1890 1891 -1900 1901 - 1910 1911 - 1920 1921 - 1930
1931 - 1940 1941 - 1950 1951 - 1960 1961 - 1970
3%
5% 7%
13%
25%
10%
9%
13%
15%
138
Vells
80
70
60
50
nº de morts 40
30
20
10
0
1881 - 1891 - 1901 - 1911 - 1921 - 1931 - 1941 - 1951 - 1961 -
1890 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970
períodes
Vells
1881 - 1890 1891 -1900 1901 - 1910 1911 - 1920 1921 - 1930
1931 - 1940 1941 - 1950 1951 - 1960 1961 - 1970
0%
8%
16%
11%
9%
19%
13%
13%
11%
139
7
4
nº de morts
3
0
1881 - 1891 - 1901 - 1911 - 1921 - 1931 - 1941 - 1951 - 1961 -
1890 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970
períodes
1881 - 1890 1891 -1900 1901 - 1910 1911 - 1920 1921 - 1930
1931 - 1940 1941 - 1950 1951 - 1960 1961 - 1970
6%
31%
50%
11%
0%
0%
2% 0%
0%
140
SANT SERNI
Mortalitat infantil
30
25
20
nº de morts 15
10
0
1882 - 1892 - 1902 - 1912 - 1922 - 1932 - 1942 - 1952 - 1961 -
1891 1901 1911 1921 1931 1941 1951 1961 1964
períodes
Mortalitat infantil
1882 - 1891 1892 -1901 1902 - 1911 1912 - 1921 1922 - 1931
1932 - 1941 1942 - 1951 1952 - 1961 1961 - 1964
0%
4%
9%
27%
9%
7%
11% 13%
20%
141
Adolescents
20
18
16
14
12
nº de morts 10
8
6
4
2
0
1882 - 1892 - 1902 - 1912 - 1922 - 1932 - 1942 - 1952 - 1961 -
1891 1901 1911 1921 1931 1941 1951 1961 1964
períodes
Adolescents
1882 - 1891 1892 -1901 1902 - 1911 1912 - 1921 1922 - 1931
1932 - 1941 1942 - 1951 1952 - 1961 1961 - 1964
0% 0%
3%
7%
9% 25%
12%
12%
32%
142
Joves
10
9
8
7
6
nº de morts 5
4
3
2
1
0
1882 - 1892 - 1902 - 1912 - 1922 - 1932 - 1942 - 1952 - 1961 -
1891 1901 1911 1921 1931 1941 1951 1961 1964
períodes
Joves
1882 - 1891 1892 -1901 1902 - 1911 1912 - 1921 1922 - 1931
1932 - 1941 1942 - 1951 1952 - 1961 1961 - 1964
0%
3%
6% 10%
13%
20%
8% 20%
20%
143
Adults
30
25
20
nº de morts
15
10
0
1882 - 1892 - 1902 - 1912 - 1922 - 1932 - 1942 - 1952 - 1961 -
1891 1901 1911 1921 1931 1941 1951 1961 1964
períodes
Adults
1882 - 1891 1892 -1901 1902 - 1911 1912 - 1921 1922 - 1931
1932 - 1941 1942 - 1951 1952 - 1961 1961 - 1964
5%
11%
8%
7%
16%
18%
9%
12% 14%
144
Vells
45
40
35
30
25
nº de morts
20
15
10
5
0
1882 - 1892 - 1902 - 1912 - 1922 - 1932 - 1942 - 1952 - 1961 -
1891 1901 1911 1921 1931 1941 1951 1961 1964
períodes
Vells
1882 - 1891 1892 -1901 1902 - 1911 1912 - 1921 1922 - 1931
1932 - 1941 1942 - 1951 1952 - 1961 1961 - 1964
5%
17% 6%
8%
16% 10%
14%
14%
10%
145
12
10
nº de morts 6
0
1882 - 1892 - 1902 - 1912 - 1922 - 1932 - 1942 - 1952 - 1961 -
1891 1901 1911 1921 1931 1941 1951 1961 1964
períodes
1882 - 1891 1892 -1901 1902 - 1911 1912 - 1921 1922 - 1931
1932 - 1941 1942 - 1951 1952 - 1961 1961 - 1964
15%
20%
14%
10%
15%
20%
6%
0% 0%
146
MUNICIPI DE GAVET
Mortalitat infantil
1
0,9
0,8
0,7
0,6
nº de morts 0,5
0,4
0,3
0,2
0,1
0
1964 - 1973 1974 - 1983 1984 - 1993 1994 - 2003 2004 - 2010
anys
Mortalitat infantil
1964 - 1973 1974 - 1983 1984 - 1993 1994 - 2003 2004 - 2010
0%
0%
0%0%
147
Adolescents
1
0,9
0,8
0,7
0,6
nº de morts 0,5
0,4
0,3
0,2
0,1
0
1964 - 1973 1974 - 1983 1984 - 1993 1994 - 2003 2004 - 2010
anys
Adolescents
1964 - 1973 1974 - 1983 1984 - 1993 1994 - 2003 2004 - 2010
0%
0%
0%0%
148
Joves
10
9
8
7
6
nº de morts 5
4
3
2
1
0
1964 - 1973 1974 - 1983 1984 - 1993 1994 - 2003 2004 - 2010
anys
Joves
1964 - 1973 1974 - 1983 1984 - 1993 1994 - 2003 2004 - 2010
30%
53%
0%
10%
7%
149
Adults
10
9
8
7
6
nº de morts 5
4
3
2
1
0
1964 - 1973 1974 - 1983 1984 - 1993 1994 - 2003 2004 - 2010
anys
Adults
1964 - 1973 1974 - 1983 1984 - 1993 1994 - 2003 2004 - 2010
0%
28%
39%
13%
20%
150
Vells
60
50
40
nº de morts 30
20
10
0
1964 - 1973 1974 - 1983 1984 - 1993 1994 - 2003 2004 - 2010
anys
Vells
1964 - 1973 1974 - 1983 1984 - 1993 1994 - 2003 2004 - 2010
18% 16%
22%
21%
23%
151
Mortaliat desconeguda
3,5
2,5
2
nº de morts
1,5
0,5
0
1964 - 1973 1974 - 1983 1984 - 1993 1994 - 2003 2004 - 2010
anys
1964 - 1973 1974 - 1983 1984 - 1993 1994 - 2003 2004 - 2010
0% 0% 0%
39%
61%
152
β. INTERPRETACIÓ DE LA MORTALITAT PER

GRUPS D’EDAT
En l’anàlisi de la mortalitat per grups d’edat podem saber la mortalitat que hi ha
de cada grup d’edat en cada període als municipis d’Aransís, Sant Salvador i
Sant Serni.
Per analitzar-ho, podem dividir la població en cinc conjunts diferents : Infants

(0-1), adolescents (2-15), joves (16-30), adults (31-60) i vells (+60)
MORTALITAT INFANTIL ( 0-2 ) :
En el municipi d’Aransís, tenim 10 períodes d’anys diferents. Del 1878 al 1897

és quan arriba als pics més alts amb 45 morts. Els vint anys de desprès, va
disminuint fins arribar a 7 morts en 10 anys, però de l’any 1928 al 1937 torna a
augmentar. En aquests anys és quan hi ha la Guerra Civil i fa que les famílies
estiguin a la misèria, i que els nens i els vells, els grups més fràgils, siguin qui
ho pateixin més. Molts nens en aquests anys moren de falta de
desenvolupament al néixer, o de malalties infeccioses com la enteritis. Molts
també moren de broncopneumònies. A partir de l’any 1938, la mortalitat infantil
ja va disminuint cada cop més fins a arribar als anys 1968-1971 a zero morts
d’infants.
En el municipi de Sant Salvador, l’evolució de la mortalitat infantil és diferent a

la d’Aransís. El pic més alt es troba al període de 1901-1910 on els nens moren
de malalties com bronquitis sobretot, però també algun de gastroenteritis. A
partir d’aquest període la mortalitat va disminuint a poc a poc, i la disminució
més gran es pot observar quan passa de 7 morts en deu anys a 0 morts en vint
anys.
En el municipi de Sant Serni es veu com la mortalitat infantil ha anat disminuint

a cada període encara que de vegades pot haver pujat dos morts més, però en
general ha disminuït fins a arribar a zero. El pic més alt està en 24 morts en el
període que va de l’any 1882 – 1891. Aquestes morts van ser degudes a les
malalties infeccioses de bronquitis i enteritis.
Com a conclusió, podem dir que la mortalitat infantil ha disminuït a tots els
municipis, i es gràcies a les millores higièniques que hi ha hagut , els avenços
mèdics que han permès curar malalties, la millora de la qualitat de vida on la
gent disposa d’una bona alimentació.
MORTALITAT D’ADOLESCENTS. (2-15)
En el municipi d’Aransís, al principi, en els dos primers períodes, la mortalitat

de 12 morts en 10 anys a 16 morts, i a partir d’aquí ja disminueix encara que hi
153
torna a haver una revifada al període de 1908-1917 on passa de 9 morts en 10

anys a 13. A partir dl 1917 ja comença a disminuir fins que arriba a zero.
Al municipi de Sant Salvador, les morts augmenten molt del segon al tercer
període, ja que passen de ser zero a ser 14 al període de 1901-1910, on hi ha
una epidèmia de gastroenteritis que afecta a molts adolescents. A partir del
període de 1911-1920 on les morts continuen sent altes, 15 , ja comença a
disminuir la mortalitat fins arribar a zero a l’any 1951.
Al municipi de Sant Serni, primer període les morts són de 14 en deu anys, i en
el segon són de 19, per tant augmenten 5 morts. Aquest pic es degut a una
epidèmia de diftèria que hi va haver en aquells anys. A partir de l’any 1902, la
mortalitat ja disminueix fins arribar l’any 1952 a zero.
MORTALITAT DE JOVES (16-30)
Al municipi d’Aransís, la mortalitat de joves ha anat disminuint progressivament

sense cap revifada. Comença el període de 1978-1887 amb 17 morts i acaba el
període de 1968-1971 amb zero morts. El període nombrat amb 17 morts, és la
causa d’una epidèmia de tuberculosi/tisis.
Al municipi de Sant Salvador la mortalitat de joves va augmentant i disminuint.

En els quatre primers períodes, va pujant i baixant cinc morts amunt i cinc
avall, encara que el punt més alt es troba al quart període que va dels anys
1911-1920 en què hi ha 11 morts, però no per cap epidèmia en concret.
Al municipi de Sant Serni, la mortalitat de joves augmenta de un en un els tres

primers períodes fins que arriba al màxim, 9 morts, el període de 1902-1911, i a
partir d’aquest punt, comença a disminuir progressivament fins a arribar a zero.
MORTALITAT D’ADULTS ( 31 – 60)
Al municipi d’Aransís, la mortalitat d’adults ha anat baixant durant tots els

períodes. El pic més alt es troba en el primer període amb 40 morts en 10 anys.
Aquestes morts no tenen una causa concreta, encara que els primers anys del
període, hi ha varies morts per gastroenteritis, i durant el període n’hi ha
algunes de bronquitis, però no les suficients com per poder afirmar que hi
hagués una epidèmia.
Al municipi de Sant Salvador,ens trobem que la mortalitat augmenta al tercer

període de forma considerable, ja que passa d’haver-hi una mort al 1891-1900
a 26 morts al 1901-1910, encara que sense haver-hi una malaltia que hi
predominés, ja que hi van havent algunes gastroenteritis i algunes bronquitis,
però no amb abundància. A partir d’aquest període, les malalties comencen a
disminuir primer lentament i després amb més rapidesa fins a arribar a una
mort al període 1961-1970.
154
Al municipi de Sant Serni, trobem el pic on hi ha més morts al període de 1892-

1901 amb 26 morts degut a algunes febres diftèriques, algunes gastroenteritis i
algunes bronquitis. A partir d’aquest període, les morts van oscil·lant entre 11-
12 i 13, però és a partir del període de 1932-1941 quan comencen a disminuir
fins arribar a una mort el període de 1961-1964.
MORTALITAT DE VELLS (+60)
En el municipi d’Aransís, la mortalitat de vells, en tots els períodes és molt alta,

encara que es veu com tot hi ser alta, va disminuint cada període menys al
període de 1918-1927 en què torna a pujar a 48 morts després que s’haguessin
reduït a 40 al període anterior. Les malalties que més hi destaquen són les
bronquitis i les gastroenteritis, encara que la causa més freqüent d’aquestes
morts és la hemorràgia cerebral, encara que no sigui cap malaltia.
Al municipi de Sant Salvador , fins al cinquè període, les morts van pujant i
baixant. A partir del cinquè període ( 1921-1930) , ja comencen a disminuir. El
pic més alt es troba al tercer període, que va des de 1901 a 1910. En aquest
període, moren molts de pneumònies i bastants de càncers. També n’hi ha una
gran quantitat que moren de parades cardiorespitaròries, i altres de vellesa. La
xifra de morts més baixa és al període de 1961-1970 amb 22 morts.
Al municipi de Sant Serni, les morts del grup d’edat de vells, va augmentar
durant els 5 primers períodes, i després disminueix. Al cinquè període (1922-
1931) és on hi ha el pic més alt de mortalitats amb 39 morts. Durant aquest
període, s’hi veu moltes morts per apoplegia. També hi ha , com en els altres
municipis, morts per enteritis, bronquitis o parades cardiorespiratòries. Del
període 6 a l’11, pugen 21 morts.
MORTALITAT DESCONEGUDA
En aquest grup, s’hi engloben totes aquelles morts que no se’n sap la causa,
que han estat registrades simplement com a “enfermedad”, o les que ha estat
impossible poder llegir el nom pel que estaven inscrites al registre de mortalitat.
Al municipi d’Aransís, la mortalitat desconeguda sempre s’ha mantingut en

nivells baixos, i la pujada més forta es veu en el període de 1938-1947 amb 19
morts. A la resta de períodes és baixa.
Al municipi de Sant Salvador, la mortalitat desconeguda també és molt baixa,

però molt més que a Aransís, ja que de nou períodes, n’hi ha 4 on la mortalitat
és zero, i el període màxim és el de 1961-1970 amb 6 morts.
Al municipi de Sant Serni, la mortalitat desconeguda també és baixa, encara

que els dos primers períodes es manté amb 10 morts cadascun. Arriba als dos
últims períodes amb 2 morts cadascun. A dos dels nou períodes la mortalitat és
zero.
155
INTERPRETACIÓ MORTALITAT PER GRUPS

D’EDAT GAVET
En aquest apartat, analitzarem la mortalitat que hi ha hagut al municipi de
Gavet de la Conca des de l’any 1964 fins al 2010. Ho analitzarem en els
diferents grups d’edat per separat. Aquests grups d’edat són : INFANTIL (0-1),
ADOLESCENTS (2-15), JOVES (16-30), ADULTS ( 31-60)I VELLS (+60).
També analitzarem el grup de MORTS DESCONEGUDES.
La mortalitat infantil, i l’adolescent, l’agruparem en un sol grup, ja que en tots

els anys no veiem cap mort dins d’aquests grups d’edat.
MORTALITAT INFANTIL I ADOLESCENT
En aquest cas, hem agrupat els dos grups d’edat, perquè en els dos passa el
mateix. Durant aquests 46 anys, no es veu cap mort ni d’un grup d’edat ni d’un
altre, per tant, els analitzarem junts.
Com veiem en els gràfics, aquesta mortalitat és nul·la. Actualment, la mortalitat

infantil en els països desenvolupats, podríem dir que ha desaparegut.
Concretament en aquest municipi, no se’n produeix ni una mort. Aquest avança
ha pogut ser gràcies a les millores higièniques, la millor alimentació, les millores
mèdiques, i en general, la millor qualitat de vida que tenim actualment.
LA MORTALITAT DE JOVES
La mortalitat de joves va oscil·lant entre 1 , 2 o cap mort cada període. En el

primer període, ens trobem amb un mort, i el segon període amb cap, en canvi
al tercer període ja ens trobem amb dues morts. Al quart període ens tornem a
trobar amb una mort, i l’últim període amb 2 morts.
LA MORTALITAT ADULTA
La mortalitat adulta va disminuint amb el des del principi. Comença al primer

període de 1964 a 1973 amb 9 morts. Al segon període, ja es comptabilitzen
només 5 morts. En el tercer període ja és registren només dues morts. Al quart
període, del 1994 a 2003, puja un mort més, i per tant, n’hi ha 3. A l’últim
període, ja no hi ha cap mort.
LA MORTALITAT DE VELLS
La mortalitat de vells, des del primer període, és la més alta. Ens trobem al
primer període amb 35 morts. Al segon període, augmenta 17 morts, és a dir,
tenim 52 morts. Al tercer període, de 1984 a 1993 disminueix 20 morts, i per
tant, es registren 32 morts. Al quart període, de l’any 1994 fins al 2003 torna a
disminuir i es comptabilitzen 22 morts.
156
Al quart període, potser és perquè inclou menys anys el període, però la

mortalitat és molt més baixa. Tan sols es registren 5 morts.
LA MORTALITAT DESCONEGUDA
Aquest grup reuneix molt poques morts. Comença al primer període amb 3
morts. Al segon període disminueix 1 mort, i per tant, se’n comptabilitzen 2
morts. Durant els altres tres període, no hi ha morts, la mortalitat és zero.
• El que podem observar, és que actualment, ja no tenim ni mortalitat

infantil ni mortalitat d’adolescents. Les mortalitats de persones velles, en
aquest municipi, les trobem més abundants pel fet de que sigui la
població que abunda al municipi. Tan la mortalitat infantil que és zero
com totes les altres, han disminuït gràcies a les millores en la qualitat de
vida i els avenços mèdics que han permès l’aparició de cures per a
moltes malalties. Les mortalitats d’adults, hi són en gran nombre degut a
l’aparició d’avenços en l’agricultura com ara el tractor, i la població,
pateix accidents que en molts casos produeixen la mort. Un altre cas de
mortalitat adulta, és la que es dóna en la mort per asfixia en aigua.
157
2.2.5.
CAUSES/
MALALTIES
158
malalties Aransís
parada malalt. malalt. no
càncer accidents Desconeguda TOT.
cardioresp. infeccioses infeccioses
1878 0 0 1 3 6 2 12
1879 0 1 0 8 10 1 20
1880 0 0 1 5 7 2 15
1881 0 0 0 15 6 2 23
1882 0 0 0 9 11 1 21
1883 0 0 0 6 4 1 11
1884 1 0 0 9 3 2 15
1885 1 0 1 10 4 0 16
1886 0 0 0 10 9 1 20
1887 0 0 0 6 5 1 12
1888 0 2 0 2 5 1 10
1889 0 1 0 1 2 5 9
1890 0 0 0 8 3 2 13
1891 0 0 1 4 2 0 7
1892 1 0 0 13 5 4 23
1893 0 0 0 3 7 8 18
1894 0 0 1 9 6 2 18
1895 2 0 1 7 3 3 16
1896 0 0 0 8 2 0 10
1897 3 0 0 9 4 1 17
1898 2 0 1 7 1 0 11
1899 1 0 0 6 2 2 11
1900 0 0 0 5 2 1 8
1901 0 0 0 3 4 1 8
1902 2 0 0 9 0 5 16
1903 1 0 0 4 2 1 8
1904 0 1 0 10 4 2 17
1905 1 1 0 5 2 0 9
1906 1 1 0 4 4 0 10
1907 0 1 0 3 3 1 8
1908 0 0 0 1 6 1 8
1909 0 0 0 1 2 1 4
1910 0 0 0 5 3 0 8
1911 3 0 0 3 3 0 9
1912 0 0 0 1 1 1 3
1913 6 1 0 0 5 2 14
1914 4 0 0 2 7 0 13
1915 1 1 0 3 4 0 9
1916 1 0 0 3 2 0 6
1917 0 1 1 5 5 0 12
159
1918 2 0 0 4 5 2 13
1919 0 0 0 6 5 2 13
1920 0 0 0 3 1 1 5
1921 2 0 0 2 0 0 4
1922 1 0 0 3 3 1 8
1923 0 0 0 3 3 0 6
1924 3 0 0 3 2 1 9
1925 1 0 0 4 1 0 6
1926 2 0 0 7 1 0 10
1927 1 0 0 5 2 2 10
1928 0 0 1 2 6 1 10
1929 1 0 0 4 2 0 7
1930 1 0 0 7 4 1 13
1931 1 0 0 1 0 0 2
1932 0 0 1 0 0 0 1
1933 1 0 0 1 4 0 6
1934 1 1 0 1 5 1 9
1935 1 0 1 2 6 0 10
1936 2 0 0 1 3 0 6
1937 2 1 0 2 3 0 8
1938 0 0 0 5 1 0 6
1939 0 0 0 2 1 1 4
1940 0 0 0 1 1 1 3
1941 2 0 0 1 2 1 6
1942 1 0 1 2 2 0 6
1943 1 0 0 0 0 1 2
1944 2 1 0 1 2 0 6
1945 1 1 0 1 1 0 4
1946 3 1 0 1 2 0 7
1947 2 0 0 0 1 1 4
1948 1 0 1 1 2 0 5
1949 0 1 0 3 2 0 6
1950 3 0 1 1 0 0 5
1951 1 0 0 0 1 0 2
1952 1 1 0 1 0 0 3
1953 2 0 0 0 2 0 4
1954 0 0 0 1 1 0 2
1955 1 0 0 0 2 0 3
1956 5 0 0 1 0 0 6
1957 1 0 0 0 1 0 2
1958 2 0 0 0 1 0 3
1959 4 0 1 0 0 0 5
1960 0 0 0 1 1 0 2
1961 1 0 0 0 1 0 2
1962 0 1 0 0 4 0 5
160
1963 4 0 0 1 0 0 5
1964 1 0 0 0 2 0 3
1965 0 0 0 0 0 0 0
1966 2 0 0 0 3 0 5
1967 2 0 0 0 1 0 3
1968 2 0 0 0 0 1 3
1969 0 0 0 0 0 2 2
1970 1 0 0 0 2 0 3
1971 0 0 0 0 1 0 1
99 19 15 310 262 77 782
Parada m.no
càncer accidents m. infec. desconeg.
cardioresp. infecc.
1878-1887 2 1 3 81 65 13
1888 - 1897 6 3 3 64 39 26
1898 - 1907 8 4 1 56 24 13
1908 - 1917 15 3 1 24 38 5
1918 - 1927 12 0 0 40 23 9
1928 - 1937 10 2 3 21 33 3
1938 - 1947 12 3 1 14 13 5
1948 - 1957 15 2 2 8 11 0
1958 - 1967 16 1 1 2 13 0
1968 - 1971 3 0 0 0 3 3
99 19 15 310 262 77
161
malalties sant salvador

1881 0 0 0 13 3 1 17
1882 0 0 0 11 6 1 18
1883 0 0 0 0 0 0 0
1884 0 0 0 0 0 0 0
1885 0 0 0 0 0 0 0
1886 0 0 0 0 0 0 0
1887 0 0 0 0 0 0 0
1888 0 0 0 0 0 0 0
1889 0 0 0 0 0 0 0
1890 0 0 0 0 0 0 0
1891 0 0 0 0 0 0 0
1892 0 0 0 0 0 0 0
1893 0 0 0 0 0 0 0
1894 0 0 0 0 0 0 0
1895 0 0 0 0 0 0 0
1896 0 0 0 0 0 0 0
1897 0 0 0 0 0 0 0
1898 0 0 0 0 0 0 0
1899 0 0 0 0 0 0 0
1900 0 0 1 1 0 1 3
1901 1 0 1 5 4 0 11
1902 5 0 0 4 1 3 13
1903 1 1 0 8 7 0 17
1904 0 1 0 1 3 0 5
1905 2 1 0 11 2 0 16
1906 4 1 0 1 5 0 11
1907 6 0 1 8 2 1 18
1908 1 1 0 4 7 1 14
1909 7 0 0 8 1 3 19
1910 8 1 0 6 8 0 23
1911 3 0 0 2 3 0 8
1912 7 1 0 3 2 0 13
1913 5 0 0 7 8 5 25
1914 3 1 1 9 3 0 17
1915 2 0 0 8 2 0 12
1916 3 1 0 1 2 0 7
1917 1 0 1 1 2 0 5
1918 0 1 0 2 3 0 6
1919 2 0 1 7 4 0 14
1920 4 0 0 4 4 0 12
1921 3 0 0 4 3 1 11
162
1922 1 0 0 0 2 0 3
1923 0 0 0 6 3 0 9
1924 0 0 1 11 1 0 13
1925 1 0 0 9 1 1 12
1926 1 0 1 4 2 0 8
1927 0 2 0 9 3 0 14
1928 2 0 0 7 2 0 11
1929 1 1 0 4 3 0 9
1930 1 0 0 2 5 0 8
1931 3 0 0 3 0 0 6
1932 2 0 0 2 2 0 6
1933 2 0 0 3 2 0 7
1934 0 0 0 2 1 0 3
1935 0 1 0 3 2 0 6
1936 1 1 1 2 3 1 9
1937 1 0 1 6 3 1 12
1938 1 0 3 1 1 0 6
1939 3 0 2 3 0 1 9
1940 1 0 0 0 0 1 2
1941 1 0 1 2 0 0 4
1942 1 0 0 4 1 0 6
1943 2 0 0 0 5 1 8
1944 0 1 0 2 0 0 3
1945 0 2 0 0 2 0 4
1946 1 1 0 1 3 0 6
1947 0 1 1 2 2 1 7
1948 2 1 0 0 0 0 3
1949 2 1 0 1 1 0 5
1950 3 1 0 1 1 0 6
1951 1 1 0 0 1 0 3
1952 1 0 0 0 1 0 2
1953 3 0 0 0 1 0 4
1954 0 1 0 0 1 1 3
1955 0 0 0 1 1 0 2
1956 1 0 0 1 1 0 3
1957 0 0 0 0 0 0 0
1958 1 0 0 1 1 0 3
1959 3 0 0 1 0 0 4
1960 2 0 0 1 1 1 5
1961 0 0 0 0 0 4 4
1962 0 0 0 0 0 1 1
1963 0 0 1 0 0 5 6
1964 0 0 0 0 0 4 4
1965 0 0 0 0 0 3 3
1966 0 0 0 0 0 1 1
163
1967 0 0 0 0 0 4 4
1968 0 0 0 0 0 2 2
1969 1 0 0 0 2 0 3
1970 0 0 0 0 1 0 1
114 25 18 224 147 50 578
Parada m.no
cardioresp. infecc.
1881-1890 0 0 0 24 9 2 35
1891-1900 0 0 1 1 0 1 3
1901-1910 35 6 2 57 40 8 148
1911 - 1920 30 4 3 46 33 5 121
1921- 1930 10 3 2 56 25 2 98
1931-1940 14 2 7 25 14 4 66
1941-1950 12 8 2 13 15 2 52
1951-1960 12 2 0 5 8 2 29
1961-1970 1 0 1 0 3 24 29
114 25 18 227 147 50
164
malalties sant serni

1882 1 0 0 0 0 0 1
1883 0 0 0 1 1 2 4
1884 0 0 1 7 1 4 13
1885 0 0 0 5 1 2 8
1886 0 1 0 12 2 2 17
1887 0 0 1 10 1 3 15
1888 0 0 0 4 1 2 7
1889 0 0 0 4 2 4 10
1890 0 0 0 2 4 2 8
1891 0 1 0 5 2 4 12
1892 0 0 1 12 0 3 16
1893 2 0 0 7 5 4 18
1894 2 0 0 6 3 1 12
1895 3 0 0 1 2 1 7
1896 0 0 0 1 3 1 5
1897 0 0 0 5 1 3 9
1898 0 0 0 5 1 2 8
1899 1 1 0 8 4 2 16
1900 0 0 0 3 2 1 6
1901 0 0 0 2 1 1 4
1902 2 0 0 2 1 1 6
1903 0 0 0 4 0 2 6
1904 0 0 0 1 2 0 3
1905 0 1 0 3 2 0 6
1906 0 0 0 0 2 0 2
1907 0 0 0 6 3 1 10
1908 0 0 0 5 4 0 9
1909 0 0 0 2 6 2 10
1910 1 0 0 7 2 3 13
1911 0 0 1 2 2 4 9
1912 0 0 0 0 0 4 4
1913 0 0 0 2 4 3 9
1914 0 0 0 1 2 4 7
1915 0 0 0 0 0 4 4
1916 0 0 0 1 1 4 6
1917 0 0 0 0 2 3 5
1918 0 0 0 4 3 3 10
1919 0 0 0 0 0 3 3
1920 0 0 0 1 3 0 4
1921 0 0 0 3 3 0 6
1922 1 0 0 3 3 0 7
1923 1 0 1 1 3 0 6
165
1924 2 1 0 3 0 0 6
1925 3 0 0 5 5 1 14
1926 1 0 1 1 6 0 9
1927 1 0 0 2 2 0 5
1928 0 0 0 1 1 0 2
1929 2 0 0 1 0 0 3
1930 5 0 0 1 0 1 7
1931 3 0 1 8 2 0 14
1932 1 0 0 0 3 0 4
1933 1 2 0 2 0 0 5
1934 0 0 0 2 1 1 4
1935 0 0 0 2 0 0 2
1936 2 0 1 0 3 0 6
1937 2 0 2 1 3 1 9
1938 0 0 1 5 0 0 6
1939 2 0 1 1 1 1 6
1940 0 0 0 3 0 1 4
1941 0 0 0 3 1 0 4
1942 2 0 1 0 2 3 8
1943 3 0 0 1 1 1 6
1944 4 0 0 3 2 0 9
1945 1 0 0 3 0 0 4
1946 2 0 0 0 0 0 2
1947 0 0 1 2 1 2 6
1948 0 1 2 1 0 0 4
1949 1 0 0 0 3 0 4
1950 0 0 0 1 3 1 5
1951 2 0 0 0 1 0 3
1952 1 0 0 1 0 0 2
1953 1 0 0 1 3 0 5
1954 0 0 0 0 0 0 0
1955 1 0 0 0 0 0 1
1956 1 0 0 1 2 0 4
1957 0 1 0 1 0 0 2
1958 2 0 1 0 1 1 5
1959 1 0 1 1 1 1 5
1960 1 0 0 0 1 0 2
1961 1 0 1 1 1 1 5
1962 5 0 0 0 0 0 5
1963 0 0 0 0 3 0 3
1964 0 0 0 0 1 0 1
68 9 19 206 139 101 542
166
Parada m.no
cardioresp. càncer accidents m. infec. infecc. desconeg. TOTAL
1882-1891 1 2 2 50 15 25 95
1892-1901 8 1 1 50 22 19 101
1902-1911 3 1 1 32 24 13 74
1912 - 1921 0 0 0 12 18 28 58
1922- 1931 19 1 3 26 22 2 73
1932-1941 8 2 5 19 12 4 50
1942-1951 15 1 4 11 13 7 51
1952-1961 9 1 3 6 9 3 31
1962-1964 5 0 0 0 4 0 9
68 9 19 206 139 101
167
malalties municipi de Gavet

malalt. malalt. no
parada cardioresp. càncer accidents Desconeguda TOT.
infeccioses infeccioses
1964 0 1 0 0 1 0 2
1965 0 1 0 0 2 0 3
1966 5 0 2 0 2 0 9
1967 1 0 0 0 0 0 1
1968 0 0 1 0 1 1 3
1969 0 0 1 0 0 3 4
1970 1 0 1 0 2 0 4
1971 2 0 0 0 3 0 5
1972 4 0 0 0 5 0 9
1973 5 1 0 0 2 0 8
1974 2 0 0 0 0 0 2
1975 5 0 1 0 3 0 9
1976 1 0 2 0 4 1 8
1977 1 0 0 1 2 0 4
1978 2 0 1 0 2 1 6
1979 4 0 0 0 2 0 6
1980 1 2 0 0 0 0 3
1981 0 3 2 0 1 0 6
1982 3 2 0 1 3 0 9
1983 1 1 0 0 4 0 6
1984 3 0 0 0 1 0 4
1985 1 0 1 2 2 0 6
1986 1 0 0 0 5 0 6
1987 3 0 0 0 1 0 4
1988 1 1 2 0 4 0 8
1989 0 0 0 0 2 0 2
1990 0 1 0 0 1 0 2
1991 0 0 2 0 1 0 3
1992 0 0 0 0 1 0 1
1993 0 0 0 0 1 0 1
1994 1 0 1 0 1 0 3
1995 0 0 0 0 0 3 3
1996 0 0 2 0 0 5 7
1997 0 0 0 0 0 1 1
1998 0 0 0 0 0 0 0
1999 0 0 0 0 0 3 3
2000 0 0 0 0 0 2 2
2001 0 0 0 0 0 3 3
2002 0 0 1 0 0 2 3
2003 0 0 0 0 0 0 0
2004 0 0 0 0 0 1 1
2005 0 0 0 0 0 0 0
168
2006 0 0 1 0 0 1 2
2007 0 0 0 0 1 0 1
2008 0 0 0 0 0 0 0
2009 1 0 1 0 0 0 2
2010 0 0 1 0 0 0 1
49 13 23 4 60 27 176
Parada m.no
cardioresp. infecc.
1964-1973 18 3 5 0 18 4 48
1974-1983 20 8 6 2 21 2 59
1984 - 1993 9 2 5 2 19 0 37
1994 - 2003 1 0 4 0 1 19 25
2004 - 2010 1 0 3 0 1 2 7
49 13 23 4 60 27 176
169
B) GLOBAL
170
nº de morts
mortalitat Aransís
350
300
250
200
150
100
50
0
Parada càncer accidents m. infec. m.no infecc. desconeg.
cardioresp.
causes
mortalitat Sant Salvador

nº de morts
250
200
150
100
50
0
cardioresp.
causes
171
mortalitat Sant Serni

nº de morts
250
200
150
100
50
0
Parada cancer accidents m. infec. m.no infecc. desconeg.
cardioresp.
causes
mortalitat municipi de Gavet

nº de morts
70
60
50
40
30
20
10
0
cardioresp.
causes
172
β. INTERPRETACIÓ MORTS GLOBALS
Observant els gràfics dels tres municipis, Aransís, Sant Salvador i Sant Serni,
queda reflectit que la causa més freqüent de mortalitat són les infeccions,
entenent per malalties infeccioses aquelles manifestacions clíniques
conseqüència d'infeccions provocades per microorganismes. Aquestes
malalties poden ser transmissibles i no transmissibles.
Aquest fet ens demostra que en aquells anys les infeccions abundaven, el
contagi era fàcil i no hi havia tractament. Els grups de població més fràgils eren
els més afectats i aquí augmentaven les morts.
Condicionants que facilitaven l’aparició i contagi de malalties eren diversos:

1.- Falta de recursos sanitaris: medicaments. El descobriment de la penicil·lina
va marcar un abans i un desprès en el tractament i cura de malalties produïdes
per infeccions.
2.- Inexistència de les xarxes públiques de clavegueram.
3.- La potabilització de l’aigua. Era molt freqüent el contagi de malalties a través

d’aigua contaminada i afectava en poc temps a un grup important de la
població, sobretot a l’estiu que era quan augmentava més el consum d’aigua i
es quan apareixen sobretot brots de gastroenteritis i com a conseqüència
augmenta la mortalitat de la població.
4.- Manca de mesures higièniques en la manipulació dels aliments i per evitar

el contagi d’unes persones a altres.
5.- Problemes en l’alimentació; desnutrició en alguns sectors de la població

sobretot al hivern que era quan escassejaven els aliments que s’obtenien de
l’agricultura. Això coincidint amb el fred fa que les malalties víriques,
respiratòries, com la grip, quadres catarrals es compliquessin amb malalties
greus com pneumònies, gastroenteritis que conduïen a la mort de molts
afectats.
Actualment la prevenció que es fa, l’aparició de les vacunes, els tractaments

que es duen a terme, les mesures higenicosanitàries, l’avanç en les cures, el
canvi de la manera de viure de la gent ... han permès que les morts
provocades per malalties infeccioses disminueixin considerablement, i que
passin a estar en primer lloc morts causades per malalties no infeccioses,
parades cardiorespiratòries, morts naturals, accidents... Actualment però, es
troba reflectit en el gràfic un lleuger augment de morts provocades per càncers,
un tipus de malaltia en què un grup de cèl·lules desenvolupen un creixement
173
descontrolat i que de vegades fan metàstasis. Aquesta malaltia, bastant

freqüent actualment, està cada vegada més a prop de trobar una curació, però
de moment la gent que en pateixen només ho poden afrontar seguint
tractaments .
També hi ha un augment dels accidents provocats per aquests nous enginys

que s’utilitzen per a desplaçar-se i/o treballar. En el municipi actual de Gavet,
gairebé tots els accidents són provocats per tractors.
174
C) PER
PERÍODES
175
ARANSÍS
1878 - 1887
90
80
70
60
50
nº de morts
40
30
20
10
0
cardioresp.
causes
1888 - 1897
70
60
50
40
nº de morts
30
20
10
0
cardioresp.
causes
176
1898 - 1907
60
50
40
nº de morts 30
20
10
0
cardioresp.
causes
1908 - 1917
40
35
30
25
nº de morts 20
15
10
0
cardioresp.
causes
177
1918 - 1927
45
40
35
30
25
nº de morts
20
15
10
5
0
cardioresp.
causes
1928 - 1937
35
30
25
20
nº de morts
15
10
0
cardioresp.
causes
178
1938 - 1947
16
14
12
10
nº de morts 8
0
cardioresp.
causes
1948 - 1957
16
14
12
10
nº de morts 8
0
cardioresp.
causes
179
1958 - 1967
18
16
14
12
10
nº de morts
8
6
4
2
0
cardioresp.
causes
1968 - 1971
4
nº de morts 2
0
cardioresp.
causes
180
PRIMER PERÍODE MALALTIES INFECCIOSES
1878 - 1887
Bronquitis 23
Pneumonia 5
Catarro intestinal 5
Enteritis 12
Demotosfestitis 1
Hepatitis 2
Tosferina 3
Gripe o tos 1
Broncorrea 1
Amigdalitis 1
Fiebre puerperal 1
Calentura
2
gástrica
Tisis 8
Infección 1
Peritonitis 2
Estomatitis 2
Tuberculosis 2
Viruela 1
Disenteria 2
Endocarditis 1
Sarrampión 1
Cólera 1
Gastritis 1
Pericarditis 1
Sifilis 2
82
181
nº de morts
0
5
10
15
20
25
Bronquitis
Pneumonia
Catarro intestinal
Enteritis
Demotosfestitis
Hepatitis
Tosferina
Gripe o tos
Broncorrea
Amigdalitis
Fiebre puerperal
Calentura gástrica
1878 - 1887
Tisis
Infección
Peritonitis
Estomatitis
malalties infeccioses
Tuberculosis
Viruela
Disenteria
Endocarditis
Sarrampión
Cólera
Gastritis
Pericarditis
Sifilis
182
Núria Esquerra
SEGON PERÍODE MALALTIES INFECCIOSES
1888 - 1897
Enteritis 22
Bronquitis 18
Catarro gástrico 1
Tisis 4
Entero - peritonitis 1
Pericardits 2
Pneumonia 3
Gripe 1
Emfalitis tifera 1
Estomatitis 1
Difteria 1
Muget (
estomatitis) 3
Fiebre tifoidea 1
Calenturas 1
Encefalitis 2
Sarrampión 1
Meningitis 1
Tifus 1
65
183
nº de morts
0
5
10
15
20
25
Enteritis
Bronquitis
Catarro gástrico
Tisis
Entero - peritonitis
Pericardits
Pneumonia
Gripe
Emfalitis tifera
1888 - 1897
Estomatitis
Difteria
Muget ( estomatitis)
Fiebre tifoidea
Calenturas
Encefalitis
Sarrampión
Meningitis
Tifus
184
Núria Esquerra
TERCER PERÍODE MALALTIES INFECCIOSES
1898 - 1907
Pneumonia 8
Enteritis 11
Enteroperitonitis 7
Disenteria 4
Hepatitis 1
Catarro 4
Tuberculosis 5
Gripe 3
Bronquitis 4
Laringitis 1
Tisis 2
Monicarditis 1
Muguet
1
(estomatitis)
Tos 2
Septicemia
2
puerperal
Endocarditis 1
Febre tifoidea 1
58
185
1898 - 1907
12
10
nº de morts 6
186
QUART PERÍODE MALALTIES NO INFECCIOSES
1908 - 1917
Hipertrofia cardíaca 4
Apoplegia cerebral 6
Esclerosis cerebral 2
Apoplegia cardíaca 2
Estenosis pilorica 1
Ulcera gastrica 1
Anémia perniciosa
progre. 1
Hernia estrangulada 1
Anaserca cardíaca 1
Cardio esclerosis 1
Hemorragia cerebral 8
Hemorragia 1
Atrepsia 2
Congestión cerebral 2
Debilidad congenita 2
Empacho gástrico 1
Paraplegia 1
37
187
1908 - 1917
9
8
7
6
5
nº de morts
4
3
2
1
0
malalties no infeccioses
188
CINQUÈ PERÍODE MALALTIES INFECCIOSES
1918 - 1927
Bronquitis 8
Congestión
1
pulmonar
Gripe 2
Fiebre tifoidea 2
Infección cerebral 1
Tuberculosis 1
Encefalitis 2
Enteritis 7
Miocarditis 5
Endocarditis 4
Laringitis 1
Pneumonia 3
Nefritis 1
Septicemia 1
39
1918 - 1927
9
8
7
6
5
nº de morts
4
3
2
1
0
189
SISÈ PERÍODE MALALTIES NO INFECCIOSES
1928 - 1937
Hepatica hipertrofia 1
Cardiopatia crónica 2
Asma bronquial 1
Debilidad congenita 4
Caquexia 2
Atrepsia 3
Insuficiente desar.
2
Org.
Oclusion intestinal 1
Feridura 1
Precusturidad 1
Hemorragia 2
Síncope 1
Debilidad 1
Apoplegia 3
34
1928 - 1937
10
9
8
7
6
nº de morts 5
4
3
2
1
0
190
SETÉ PERÍODE MALALTIES INFECCIOSES
1938 - 1947
Endocarditis 1
Pneumonia 6
Gastroenteritis 2
Catarro
Bronquial 1
Tuberculosis 2
Bronquitis 1
Enteroeflitis 1
14
1938 - 1947
7
4
nº de morts
3
191
VUITÉ PERÍODE PARADA CARDIORESPIRATÒRIA
1948 - 1957
Insuficiència
cardiaca 7
Colapso cadíaco 4
Muerte natural 1
Assistolia 2
Senectud 1
15
1948 - 1957
8
nº de morts 4
0
Insuficiència Colapso Muerte natural Assistolia Senectud
cardiaca cadíaco
PCR
192
NOVÉ PERÍODE PARADA CARDIORESPIRATÒRIA
1958 - 1967
Insuficiència cardíaca 6
Asistolia 2
IAM (Infarto de
miocardio) 1
Colapso cardíaco 8
17
1958 - 1967
9
8
7
6
5
nº de morts
4
3
2
1
0
Insuficiència Asistolia IAM (Infarto de Colapso cardíaco
cardíaca miocardio)
PCR
193
DESÉ PERÍODE
PARADA CARDIORESPIRATÒRIA
1928 - 1937
Asistolia 3
Colapso
cardíaco 1
DESCONEGUDES
Desconegudes 3
NO INFECCIOSES
Caquexia 1
Angorpeetoris 1
1928 - 1937
4
2
Asistolia
Colapso cardíaco
1 Desconegudes
Caquexia
0 Angorpeetoris
Asistolia Colapso Desconegudes Caquexia Angorpeetoris
cardíaco
194
SANT SALVADOR
1881 - 1890
30
25
20
nº de morts 15
10
0
cardioresp.
causes
1891 - 1900
2
nº de morts
1
0
cardioresp.
causes
195
1901 - 1910
60
50
40
nº de morts 30
20
10
0
cardioresp.
causes
1911 -1920
50
45
40
35
30
nº de morts 25
20
15
10
5
0
cardioresp.
causes
196
1921 - 1930
60
50
40
nº de morts 30
20
10
0
cardioresp.
causes
1931 - 1940
30
25
20
nº de morts 15
10
0
cardioresp.
causes
197
1941 - 1950
16
14
12
10
nº de morts 8
0
cardioresp.
causes
1951 - 1960
14
12
10
8
nº de morts
6
0
cardioresp.
causes
198
1961 - 1970
30
25
20
nº de morts 15
10
0
cardioresp.
causes
199
1881 - 1890
Catarro 1
Artritis 2
Tisis 4
Enteritis 8
Amontisis 1
Gastritis 7
Pneumonia 2
Tifus 1
Sarrampión 1
Sífilis 1
Bronquitis 1
Viruela 1
30
1881 - 1890
9
8
7
6
5
nº de morts
4
3
2
1
0
200
SEGON PERÍODE
MALALTIES INFECCIOSES
1891 - 1900
Difteria 1
1891 - 1900 ACCIDENTS
Cremades 1
1891 - 1900 DESCONEGUDES
Desconeguda 1
1891 - 1900
2
nº de morts 1
0
Difteria Cremades Desconeguda
causes
201
1901 - 1910
Septicemia 2
Tisis 1
Enterocolitis 1
Nefritis 5
Bronconeumonia 10
Hepatitis 2
Peritonitis 1
Atrepsia 1
Disenteria 1
Difteria 1
Bronquitis 7
Enteroperitonitis 1
Artritis 1
Cutitis ulcerosa 1
Gastroenteritis 11
Reumatismo 1
Encefalitis 2
Laringitis 1
Tuberculosis 3
Escarlatina 1
Tifus 2
Gripe 1
Pericarditis 1
Sifilis 1
59
202
nº de morts
0
2
4
6
8
10
12
Septicemia
Tisis
Enterocolitis
Nefritis
Bronconeumonia
Hepatitis
Peritonitis
Atrepsia
Disenteria
Difteria
Bronquitis
Enteroperitonitis
1901 - 1910
Artritis
Cutitis ulcerosa
Gastroenteritis
Reumatismo
Encefalitis
Laringitis
Tuberculosis
Escarlatina
Tifus
Gripe
Pericarditis
Sifilis
203
Núria Esquerra
QUART PERÍODE MALALTIES INFECCIOSES
1911 - 1920
Tuberculosi 4
Bronquitis 7
Meningitis 1
Pneumònia 15
Atrepsia 2
Difteria 2
Grip 1
Còlera 1
Febre
infecciosa 2
Gastroenteritis 4
Miocarditis 2
Escarlatina 1
Tifus 1
Gripe 2
Disenteria 1
46
1911 - 1920
16
14
12
10
nº de morts 8
6
4
2
0
204
1921 - 1930
Bronquitis 9
Pneumonia 3
Gripe 2
Enteritis ( infecció
intestinal) 17
Nefritis 2
Miocarditis 16
Gastritis 1
Septicemia 2
Meningitis 1
Catarro 1
Tuberculosis 1
55
1921 - 1930
18
16
14
12
nº de morts 10
8
6
4
2
0
205
SISÈ PERÍODE MALALTIES INFECCIOSES
1931 - 1940
Nefritis 1
Pneumonia 10
Enteritis 1
Cutiritis 1
Tifus 1
Infecció típica 1
Bronquitis 2
Tuberculosi 3
Sarrampión 2
Meningitis 2
Difteria 1
25
1931 - 1940
12
10
nº de morts 6
206
SETÈ PERÍODE MALALTIES NO INFECCIOSES
1941 -1950
Debilitat congenita 1
Embolia cardiaca 1
Apoplegia 1
Perforació gàstrica 1
Insuficiència cardio-
renal 2
Hemorràagia cerebral 2
Embolia cerebral 1
Anemia 1
Reblandecimiento cerebral 2
Arterioesclerosis 2
Caquexia 1
15
1941 - 1950
3
2
nº de morts
1
207
VUITÈ PERÍODE PARADA CARDIORESPIRATÒRIA
1951 - 1960
Parada
12
cardioresp.
1951 - 1960
14
12
10
8
nº de morts
6
0
Parada cardioresp.
208
NOVÈ PERÍODE MALALTIA DESCONEGUDA
1961 - 1970
Malaltia
24
Desconeguda
1961 - 1970
30
25
20
nº de morts 15
10
0
Malaltia Desconeguda
209
SANT SERNI
1882 - 1891
60
50
40
nº de morts 30
20
10
0
cardioresp.
causes
1892 - 1901
60
50
40
nº de morts 30
20
10
0
cardioresp.
causes
210
1902 - 1911
35
30
25
20
nº de morts
15
10
0
cardioresp.
causes
1912 - 1921
30
25
20
nº de morts 15
10
0
cardioresp.
causes
211
1922 - 1931
30
25
20
nº de morts 15
10
0
cardioresp.
causes
1932 - 1941
20
18
16
14
12
nº de morts 10
8
6
4
2
0
cardioresp.
causes
212
1942 - 1951
16
14
12
10
nº de morts 8
0
cardioresp.
causes
1952 - 1961
10
9
8
7
6
nº de morts 5
4
3
2
1
0
cardioresp.
causes
213
1962 - 1964
6
nº de morts 3
0
cardioresp.
causes
214
1882 - 1891
Enteritis 15
Pulmonia 9
Bronquitis 6
Catarro 2
Disenteria 2
Hepatitis 1
Sarrampión 1
Peritonitis 1
Coqueluche 7
Meringitis 1
Tifus 4
Tisis 1
Gastritis
aguda 1
51
1882 - 1891
16
14
12
10
nº de morts 8
6
4
2
0
215
SEGON PERÍODE MALALTIES INFECCIOSES
1892 - 1901
Coqueluche 1
Difteria 10
Pulmonia 5
Tifus 7
Bronquitis 4
Enteritis 7
Gripe 2
Enteroperitonitis 2
Disenteria 2
Tuberculosis 2
Pericarditis 3
Metroflebitis 1
Tisis 2
Catarro 1
Meningitis 1
Metritis 1
51
1892 - 1901
12
10
nº de morts 6
216

1902 - 1911
Enteritis 9
Apendicitis 1
Bronquitis 3
Catarro 5
Tifus ( fiebre
tifoidea) 3
Gripe 2
Pneumonia 4
Endopericarditis 1
Sarrampión 1
Difteria 1
Nefritis 1
31
1902 - 1911
10
9
8
7
6
nº de morts 5
4
3
2
1
0
217
QUART PERÍODE DESCONEGUDES

1912 - 1921
Desconegudes 28
1912 - 1921
nº de morts
30
25
20
15
10
0
DESCONEGUDES
218
1922 - 1931
Bronquitis 5
Meningitis 2
Tuberculosis 2
Miocarditis 3
Endocarditis 3
Gripe 1
Encefalitis 2
Infecció
urinària 1
Enteritis 3
Septicemia 1
Pneumonia 1
Infecció 1
Gastroenteritis 1
26
1922 - 1931
nº de morts
6
5
4
3
2
1
0
219
SISÈ PERÍODE MALALTIES INFECCIOSES
1932 - 1941
Endocarditis 1
Bronquitis 4
Cisteritis 1
Pneumonia 5
Tuberculosis 1
Poliomelitis 1
Septicemia 1
Colitis 2
Miocarditis 2
18
1932 - 1941
nº de morts
220
SETÈ PERÍODE PCR
1942 - 1951
PCR 15
nº de morts
1942 - 1951
16
14
12
10
0
PCR
221
VUITÈ PERÍODE
1902 - 1911 PCR

PCR 9
1902 - 1911 MALALTIES NO INFECCIOSES

Miocardio Renal 1
Coma urémico 1
Atrofia aguda de
higado 1
Anemia 1
Apoplegia 1
Oclusión intestinal 1
Embolia cerebral 2
Corpulmonoide 1
1902 - 1911
10
9
8
7
PCR
6
nº de morts 5 Miocardio Renal
4
Coma urémico
3
2 Atrofia aguda de higado
1 Anemia
0
Apoplegia
Oclusión intestinal
Embolia cerebral
Corpulmonoide
causes
222
NOVÈ PERÍODE PCR
1962 - 1964
PCR 5
nº de morts
1962 - 1964
6
0
PCR
223
1964 - 1973
20
18
16
14
12
nº de morts 10
8
6
4
2
0
cardioresp.
causes
1974 - 1983
25
20
15
nº de morts
10
0
cardioresp.
causes
224
1984 - 1993
20
18
16
14
12
nº de morts 10
8
6
4
2
0
cardioresp.
causes
1994 - 2003
20
18
16
14
12
nº de morts 10
8
6
4
2
0
cardioresp.
causes
225
2004 - 2010
4
nº de morts 2
0
cardioresp.
causes
226
PRIMER PERÍODE MALALTIES NO INFECCIOSES
1964 - 1973
Coma 3
Trombosis cerebral 2
Embolia cerebral 3
Apoplegia 1
Insuficiència
cardíaca 4
Arteriosclerosis 1
Colapso vascular 1
colapso bulbar 1
PARADES CARDIORESP.
Parades cardioresp. 18
1964 - 1973
20
18
16
14
12
nº de morts 10
8
6
4
2
0
causes
227
SEGON PERÍODE MALALTIES NO INFECCIOSES
1974 - 1983
Uremia 1
Perforación del
estomago 1
Arterioesclerosi 4
Embolia pulmonar 1
Cardioesclerosi 3
Colapso vascular 1
Insuficiencia cardíaca 1
Esclerosis senil 2
1974 - 1983
8
7
6
5
nº de morts 4
3
2
1
0
228
TERCER PERÍODE MALALTIES NO INFECCIOSES
1984 - 1993
Cardioesclerosis senil 5
Accident vascular cerebral 2
Insuficiencia hepatorenal 1
Arterioesclerosis cerebral 3
Hipertensión cerebral 1
Insuficiencia renal crónica 1
Insuficiencia cardiaca 1
Infarto de Miocardio
masivo 1
1984 - 1993
6
5
4
nº de morts 3
2
1
0
229
QUART PERÍODE MALALTIES DESCONEGUDES
1994 - 2003
Desconegudes 19
nº de morts 1994 - 2003

20
18
16
14
12
10
8
6
4
2
0
Desconegudes
230
CINQUÈ PERÍODE ACCIDENTS
2004 - 2010
Traumatisme craneo-encefálic 2
Fracàs cardíac per
electrocució 1
2004 - 2010
3
nº de morts
0
Traumatisme craneo-encefálic Fracàs cardíac per electrocució
accidents
231
β. INTERPRETACIÓ MALALTIES PER PERÍODES

D’ARANSÍS
El primer període, ens trobem que va de l’any 1878 al 1887. En aquest

període, les malalties que són més abundants són les malalties infeccioses.
Dins aquest grup, veiem que les tres principals són bronquitis amb 23 morts de
les 82 totals de malalties infeccioses del període. Aquesta malaltia és la
inflamació i infecció de les vies respiratòries dels pulmons. La segona malaltia
més rellevant és l’ enteritis, amb 12 morts dels 82. L’ enteritis és causada per la
ingestió d’aliments o substàncies contaminades, i com a conseqüència provoca
una inflamació de l’intestí prim. Aquesta malaltia és freqüent ja que les
mancances higièniques en què es vivia i la manipulació dels aliments
comportava la transmissió d’infeccions. L’aigua es consumia allà on es trobava
fos o no potable. Com a tercera malaltia trobem la tisis amb 8 morts dels 82.
Malaltia coneguda actualment com a TBC ( tuberculosis ) ; infecció pulmonar
de fàcil contagi i que només es pot tractar amb antibiòtics determinats que en
aquell temps no existien.
En el segon període, que va des de l’any 1888 fins al 1897, trobem que la
majoria de morts són causades per malalties infeccioses. Dins d’aquest grup,
les malalties més freqüents són l’ enteritis amb 22 morts dels 65 que formen el
total de morts de malalties infeccioses d’aquest període, la bronquitis que
causa 18 morts dels 65 ; i la tisis que causa 4 morts dels 65 totals.
Al tercer període, de l’any 1898 al 1907, ens trobem que les morts eren
majoritàriament causades per malalties infeccioses. Aquestes eren sobretot :
en primer lloc la enteritis, amb 11 morts dels 58 del total del període en
malalties infeccioses. En segon lloc trobem la pneumònia amb 8 morts dels 58
que formen el total. La pneumònia és una malaltia comuna que es produeix en
tots els segments d'edat, i és una infecció, inflamació del pulmó molt freqüent i
que en persones fràgils com és la gent gran i nens, pot produir la mort. I en
tercer lloc hi ha la enteroperitonitis amb 7 morts. És una infecció del peritoneu
(membrana que entapissa les parets de la cavitat abdominal).
Al quart període, de l’any 1908 fins al 1917, les morts són causades en major
part per malalties no infeccioses. Dins d’aquest grup i període, trobem com a
les més freqüents l’hemorragia cerebral amb 8 morts de les 37 que formen el
total del període en malalties no infeccioses. En segon lloc l’apoplegia cerebral
amb 6 morts . També es coneix amb el nom de derrame cerebral. I en tercer
lloc la hipertròfia cardíaca, l’augment del grossor del múscul cardíac.
232
Al cinquè període, de l’any 1918 al 1927, les morts eren causades

principalment per malalties infeccioses. Dins d’aquest grup, les que destaquen
són la bronquitis amb 8 morts de les 37 que formen el total de malalties
infeccioses del període. En aquest període ens trobem amb la grip del 1918,
que causa moltes morts. En segon lloc trobem l’enteritis amb 7 morts i la
miocarditis amb 5 morts, que és la inflamació del múscul cardíac.
Al sisè període, de l’any 1928 al 1937, les morts són causades majoritàriament
per malalties no infeccioses. Dins d’aquest grup ens trobem amb que les tres
malalties més freqüents eren : l’hemorràgia cerebral amb 9 morts de les 34 que
hi ha de malalties no infeccioses en aquest període. En segon lloc trobem la
debilitat congènita amb 4 morts dels 34 ; és una malaltia que afecta als recent
nascuts o prematurs, que abans de nàixer han patit alguna malaltia aguda o
crònica de la mare. En tercer lloc trobem l’atrèpsia i l’apoplexia amb 3 morts
cada una. L’atrèpsia és una atrofia que pateixen els nadons als primers mesos
de vida per una desnutrició extrema, i l’apoplexia, coneguda com atac de
feridura o ictus cerebral, és un episodi agut d'afectació de la circulació cerebral.
Al setè període, de l’any 1938 al 1947, el grup en què trobem més morts és a
les malalties infeccioses. Dins d’aquest grup trobem que les que destaquen
més són en primer lloc la pneumònia amb 6 morts de 14 que formen el total
d’aquest grup en aquest període. En segon lloc ens trobem amb la tuberculosis
i la gastroenteritis amb 2 morts cadascuna.
Al vuitè període, de l’any 1948 al 1957, les morts són provocades

majoritàriament per parades cardiorespiratòries. Dins d’aquest grup ens trobem
com a principal causa d’aquestes parades amb les insuficiències cardíaques
amb 7 morts dels 15 del total. En segon lloc ens trobem amb els col·lapses
cardíacs amb 4 morts de 15.
Al novè període, de l’any 1958 al 1967, les morts són causades majoritàriament
per parades cardiorespiratòries, dins de les quals trobem el col·lapse cardíac
amb 8 morts dels 17 que formen el total de morts d’aquest grup en aquest
període, i 6 morts d’insuficiència cardíaca.
Al desè i últim període, de l’any 1968 al 1971 , ens trobem que totes les morts
són causades en igual xifra per parades cardiorespiratòries, malalties
desconegudes i malalties no infeccioses. Al grup de parades cardiorespiratòries
ens trobem amb 3 morts per asistòlia i 1 mort per col·lapse cardíac de les 9
morts totals del període dels tres grups. S’observen 3 morts de 9 provocades
per malalties desconegudes i dins de malalties no infeccioses trobem una mort
per caquexia i una mort per angopeetoris de les 9 del total.
233
INTERPRETACIÓ MALALTIES SANT SALVADOR

Al primer període, del 1881 al 1890, trobem que el total de morts és de 35.
D’aquestes 35 morts n’hi ha 24 que són causades per malalties infeccioses.
D’aquestes malalties en destaquen l’enteritis amb 8 morts, 7 per gastritis i 4 per
tisis. L’enteritis és causada per la ingestió d’aliments o substàncies
contaminades, i com a conseqüència provoca una inflamació de l’intestí prim.
Aquesta malaltia és freqüent ja que les mancances higièniques en què es vivia i
la manipulació dels aliments comportava la transmissió d’infeccions. L’aigua es
consumia allà on es trobava fos o no potable. La tisis és una malaltia coneguda
actualment com a TBC (tuberculosis ) ; infecció pulmonar de fàcil contagi i que
només es pot tractar amb antibiòtics determinats que en aquell temps no
existien.
Al segon període, del 1891 al 1900, veiem un total de 3 morts. D’aquestes tres
morts en trobem una causada per una malaltia infecciosa que és la difteria, una
malaltia infecciosa epidèmica caracteritzada per l'aparició de falses membranes
a les vies respiratòries i digestives. L’altra mort és causada per una malaltia
desconeguda, i la tercera és la causa d’un accident, que en aquest cas és una
cremada.
Al tercer període, del 1901 al 1910 , trobem un total de 148 morts. D’aquestes
morts, n’hi ha 57 causades per malalties infeccioses, i d’aquestes malalties, en
destaquen la gastroenteritis amb 11 morts, la broncopneumònia amb 10 morts i
la bronquitis amb 7 morts.
Al quart període, que va des de l’any 1911 al 1920, hi ha un total de 121 morts,
d’on en destaquen 46 per malalties infeccioses. D’aquestes 46 morts, en
destaquen 15 causades per pneumònia, 7 per bronquitis , 4 per tuberculosi i 4
per gastroenteritis. La tuberculosi és l’ antigament coneguda com tisis, infecció
pulmonar de fàcil contagi i que només es pot tractar amb antibiòtics determinats
que en aquell temps no existien.
Al cinquè període, del 1921 fins al 1930, trobem un total de 98 morts. D’aquest
nombre de morts, en destaquen 56 morts causades per malalties infeccioses.
D’aquestes 56 morts, trobem que destaquen 17 morts per enteritis, 16 morts
per miocarditis i 9 morts per bronquitis. La miocarditis és la inflamació del
múscul cardíac anomenat miocardi. S'assembla a un atac de cor, però les
artèries coronàries no estan obstruïdes
Al sisè període, de l’any 1931 fins al 1940, veiem que hi ha un total de 66

morts. D’aquestes morts en destaquen 25 causades per malalties infeccioses.
De les 25 morts, destaquen 10 morts per pneumònia i 3 per tuberculosi.
234
Al setè període, de l’any 1941 fins al 1950, trobem un total de 52 morts.

D’aquestes 52 morts en destaquen 15 causades per malalties no infeccioses.
De les 15 morts destaquen la insuficiència cardio-renal, l’hemorràgia cerebral ,
el reblaniment cerebral i l’arteriosclerosi amb 2 morts cadascuna.
Al vuitè període, que el trobem de l’any 1951 al 1960, veiem un total de 29

morts. D’aquestes 29 morts, en destaquen 12 causades per parades
cardiorespiratòries, on moltes d’aquestes morts pertanyen a grups d’edat gran.
Al novè i últim període, del 1961 al 1970, trobem un total de 29 morts, i

d’aquestes en destaquen les morts per causa desconeguda que en són 24, un
nombre molt alt dins del període ja que forma el 85,76% de les morts del
període.
235
INTERPRETACIÓ MALALTIES SANT SERNI

El primer període avarca des de l’any 1882 fins al 1891. En aquest, hi ha 95
morts de les quals 50 són causades per malalties infeccioses. En aquestes 50
morts, les malalties que més hi abunden són : 15 morts d’enteritis. És una
malaltia causada per la ingestió d’aliments o substàncies contaminades, i com
a conseqüència provoca una inflamació de l’intestí prim. Aquesta malaltia és
freqüent ja que les mancances higièniques en què es vivia i la manipulació dels
aliments comportava la transmissió d’infeccions. La següent malaltia és la
pulmonia amb 9 morts dels 50 ; i en tercer lloc trobem la coqueluche amb 7
morts dels 50. La coqueluche , també coneguda amb el nom de Tos ferina, és
una malaltia respiratòria infecciosa de les vies aèries, de alta contagiositat, que
evoluciona entre 4 i 6 setmanes i que te més incidència als mesos hivernals.
Afecta sobretot a nens.
Al segon període, de l’any 1892 fins al 1901, les morts són majoritàriament
causades per malalties infeccioses. De les 101 morts del període, 50 són
causades per malalties infeccioses. En aquest grup, les tres malalties que més
destaquen són: 10 morts són causades per difteria. És una malaltia infecciosa
epidèmica caracteritzada per l'aparició de falses membranes en les vies
respiratòries i digestives. En segon lloc hi ha el tifus i l’enteritis amb 7 morts
cadascuna.
El tercer període, va des de l’any 1902 al 1911. En aquest període hi ha 74

morts, de les quals 32 són degudes a malalties infeccioses. Dins les 32 morts,
en destaquen 9 per Enteritis, 5 per catarro, i 4 per pneumònia.
Al quart període, de l’any 1912 al 1921, destaquen 28 morts de les 58 que són
el total de morts del període , per malaltia desconeguda. No se’n sap la causa
de la mort.
El cinquè període, agafa els anys des de 1922 al 1931. Dels 73 morts que
formen el total del període, 26 són per malalties infeccioses. D’aquest grup en
destaquen 5 morts per Bronquitis, i 9 morts d’enteritis, miocarditis i
endocarditis, dividit en tres morts cada malaltia.
Al sisè període , de l’any 1932 al 1941, trobem un total de 50 morts de les quals
n’hi ha 19 de malalties infeccioses. Dins d’aquestes 19 morts,destaquen 5
morts per pneumònia i 4 morts per bronquitis.
El setè període, de 1942 al 1951, recull un total de morts. D’aquestes 51 morts

en destaquen 15 de parada cardiorespiratòria.
Al vuitè període, del 1952 al 1961, trobem un total de 31 morts. D’aquestes 31

en destaquen dos grups de 9 morts cadascun. El primer grup és el de les
236
parades cardiorespiratòries ; i el segon grup de 9 morts és el de les malalties

infeccioses, on hi destaca l’embòlia cerebral amb dos morts.
Al novè i últim període, només avarca dos anys, i va des del 1962 fins al 1964.
En aquest període hi ha un total de 9 morts, de les que en destaquen 5
provocades per malalties cardiorespiratòries.
237
ANÀLISI DE LES MALALTIES GAVET
Al primer període, de l’any 1964 fins al 1973, trobem un total de 48 morts.

D’aquestes morts en destaquen 18 causades per malalties cardiorespiratòries i
18 causades per malalties no infeccioses. D’aquest últim grup, en destaquen 4
morts per insuficiència cardíaca i 6 per embòlia cerebral i coma dividit en tres
morts cada malaltia.
Al segon període, de l’any 1974 al 1983, trobem un total de 59 morts on hi

destaquen 21 morts causades per malalties no infeccioses. D’aquestes
malalties en destaca la trombosis cerebral amb 7 morts, l’arteriosclerosi amb 4
morts i la cardiosclerosi amb 3 morts. L’arteriosclerosi és una malaltia en què
es produeix un engruiximent i enduriment de les parets de les artèries, així com
una disminució de la seva elasticitat.
Al tercer període, de l’any 1984 al 1993, veiem un total de 37 morts. D’aquestes

37 en destaquen 19 morts causades per malalties no infeccioses. Dins d’aquest
grup hi predomina la cardiosclerosi senil amb 5 morts i l’arteriosclerosi cerebral
amb 3 morts.
Al quart període, de l’any 1994 fins al 2003, observem un total de 25 morts dels
quals 19 són degudes a malalties desconegudes, és a dir, que no se’n sap la
seva causa.
Al cinquè període, de l’any 2004 fins al 2010, trobem un total de 7 morts.

D’aquestes 7 morts veiem que 3 són degudes a accidents. D’aquests accidents
en trobem 2 que han provocat la mort per un traumatisme craneoencefàlic,
degut a uns accidents de tractor, i l’altre, com ja diu en el gràfic, va causar la
mort per una electrocució.
238
2.2.6.
ESPERANÇA
DE
VIDA
239
ARANSÍS
ANY 0-1 2-15 16-30 31-60 +60 TOTAL ESPER. DE VIDA
Mitjana 0,5 8,5 23 45,5 75
1878 3 2 1 2 4 12 36,04167 36
1879 5 2 1 4 8 20 41,225 41
1880 8 1 2 0 4 15 23,9 23
1881 12 2 2 4 2 22 18,22727 18
1882 5 3 1 6 4 19 32,84211 32
1883 0 0 3 2 6 11 55,45455 55
1884 4 0 2 5 4 15 38,36667 38
1885 5 0 3 6 1 15 27,96667 27
1886 2 1 2 7 8 20 48,7 48
1887 1 1 0 4 5 11 51,45455 51
1888 3 1 2 1 3 10 32,65 32
1889 1 1 1 2 4 9 47 47
1890 3 2 0 2 6 13 43,03846 43
1891 0 0 2 2 3 7 51,71429 51
1892 7 3 1 2 10 23 38,82609 38
1893 7 2 0 4 4 17 29,55882 29
1894 4 4 3 3 4 18 30,08333 30
1895 5 0 2 5 4 16 36 36
1896 3 1 1 1 4 10 37,85 37
1897 5 2 3 1 4 15 28,93333 28
1898 2 1 0 3 4 10 44,6 44
1899 1 0 0 3 7 11 60,18182 60
1900 1 1 1 2 3 8 43,5 43
1901 0 1 0 3 4 8 55,625 55
1902 6 0 3 1 6 16 35,46875 35
1903 2 1 0 2 3 8 40,6875 40
1904 2 1 3 5 5 16 42,5625 42
1905 1 1 1 2 4 9 47 47
1906 2 3 0 3 2 10 31,3 31
1907 1 0 0 3 4 8 54,625 54
1908 1 0 0 2 4 7 55,92857 55
1909 0 1 1 2 0 4 30,625 30
1910 0 3 0 3 2 8
1911 0 0 1 1 7 9 65,94444 65
1912 0 0 1 0 2 3 57,66667 57
1913 1 1 1 3 8 14 54,89286 54
1914 4 3 0 3 3 13 29,92308 29
1915 1 1 1 2 4 9 47 47
240
1916 1 0 1 1 3 6 49 49
1917 0 4 1 1 6 12 46,04167 46
1918 1 1 3 2 5 12 45,33333 45
1919 0 0 1 1 11 13 68,73077 68
1920 0 0 0 3 2 5 57,3 57
1921 0 0 0 1 3 4 67,625 67
1922 2 0 1 2 3 8 42,5 42
1923 0 0 0 2 4 6 65,16667 65
1924 0 1 0 1 7 9 64,33333 64
1925 1 0 0 3 2 6 47,83333 47
1926 3 1 1 2 3 10 34,9 34
1927 0 0 0 1 8 9 71,72222 71
1928 1 1 0 1 7 10 57,95 57
1929 2 0 0 0 4 6 50,16667 50
1930 4 1 1 1 5 12 37,83333 37
1931 0 1 0 0 1 2 41,75 41
1932 0 1 0 0 0 1 8,5 8
1933 2 0 0 0 4 6 50,16667 50
1934 2 2 0 3 2 9 33,83333 33
1935 3 0 0 2 5 10 46,75 46
1936 0 0 0 0 6 6 75 75
1937 0 1 1 1 5 8 56,5 56
1938 1 0 0 0 5 6 62,58333 62
1939 0 1 0 0 3 4 58,375 58
1940 1 0 0 0 2 3 50,16667 50
1941 3 0 0 1 1 5 24,4 24
1942 0 0 0 0 1 1 75 75
1943 0 0 0 0 0 0
1944 0 0 0 0 0 0
1945 0 0 0 0 1 1 75 75
1946 0 0 1 1 4 6 61,41667 61
1947 0 0 0 0 3 3 75 75
1948 0 0 0 1 1 2 60,25 60
1949 0 0 0 0 5 5 75 75
1950 1 0 0 0 3 4 56,375 56
1951 0 0 0 0 1 1 75 75
1952 0 0 0 1 1 2 60,25 60
1953 0 0 0 0 4 4 75 75
1954 0 0 0 0 0 0 0
1955 0 0 0 1 2 3 65,16667 65
1956 0 0 0 0 6 6 75 75
1957 0 0 0 0 2 2 75 75
1958 0 0 0 0 3 3 75 75
1959 0 0 1 0 4 5 64,6 64
1960 0 0 0 0 2 2 75 75
241
1961 0 0 0 0 2 2 75 75
1962 0 0 0 1 4 5 69,1 69
1963 1 0 0 0 4 5 60,1 60
1964 0 0 0 0 2 2 75 75
1965 0 0 0 0 0 0
1966 0 0 0 0 4 4 75 75
1967 0 0 0 0 3 3 75 75
1968 0 0 0 0 2 2 75 75
1969 0 0 0 0 2 2 75 75
1970 0 0 0 0 0 0
1971 0 0 0 0 0 0
TOTAL 137 61 57 140 337
242
SANT SALVADOR
Mitjana 0,5 8,5 23 45,5 75
1881 7 1 2 1 6 17 32,55882 32
1882 4 3 0 1 8 16 42,0625 42
1883 3 1 4 3 4 15 35,9 35
1884 0 0 0 0 0 0
1885 0 0 0 0 0 0
1886 0 0 0 0 0 0
1887 0 0 0 0 0 0
1888 0 0 0 0 0 0
1889 0 0 0 0 0 0
1890 0 0 0 0 0 0
1891 0 0 0 0 0 0
1892 0 0 0 0 0 0
1893 0 0 0 0 0 0
1894 0 0 0 0 0 0
1895 0 0 0 0 0 0
1896 0 0 0 0 0 0
1897 0 0 0 0 0 0
1898 0 0 0 0 0 0
1899 0 0 0 0 0 0
1900 0 0 1 1 0 2 34,25 34
1901 2 1 1 1 6 11 48 48
1902 1 2 2 2 6 13 46,5 46
1903 5 3 0 4 5 17 34,41176 34
1904 1 0 0 1 3 5 54,2 54
1905 5 0 0 3 8 16 46,1875 46
1906 2 1 0 1 7 11 52,72727 52
1907 2 4 0 3 9 18 47,02778 47
1908 4 0 1 3 6 14 43,67857 43
1909 4 1 0 4 10 19 49,60526 49
1910 1 2 2 4 15 24 57,10417 57
1911 2 1 1 2 3 9 38,72222 38
1912 0 2 2 4 5 13 47,69231 47
1913 2 6 1 4 12 25
1914 4 2 1 4 6 17 39,64706 39
1915 3 1 1 2 5 12 41,58333 41
1916 0 0 0 0 7 7 75 75
1917 2 1 0 1 2 6 34,16667 34
1918 1 1 0 3 1 6 36,75 36
1919 0 1 3 4 6 14 50,67857 50
1920 2 0 2 1 5 10 46,75 46
243
1921 1 0 1 3 6 11 55,45455 55
1922 0 0 0 1 2 3 65,16667 65
1923 2 0 2 0 5 9 46,88889 46
1924 1 5 0 1 6 13 41,42308 41
1925 2 0 0 3 7 12 55,20833 55
1926 1 0 0 1 6 8 62 62
1927 3 1 0 2 8 14 50,07143 50
1928 1 2 0 0 8 11 56,13636 56
1929 2 0 1 1 5 9 49,38889 49
1930 2 0 0 0 6 8 56,375 56
1931 1 0 0 0 5 6 62,58333 62
1932 1 0 0 1 4 6 57,66667 57
1933 2 1 0 1 3 7 40 40
1934 0 0 2 0 1 3 40,33333 40
1935 1 0 0 0 5 6 62,58333 62
1936 0 0 2 2 5 9 56,88889 56
1937 5 1 1 3 2 12 26,70833 26
1938 1 0 3 0 2 6 36,58333 36
1939 0 3 1 0 5 9 47,05556 47
1940 0 0 0 1 0 1 45,5 45
1941 1 1 0 0 2 4 39,75 39
1942 3 0 0 1 2 6 32,83333 32
1943 0 0 0 1 7 8 71,3125 71
1944 2 0 0 0 1 3 25,33333 25
1945 0 0 0 2 2 4 60,25 60
1946 0 0 1 1 4 6
1947 0 0 1 3 3 7
1948 0 0 0 0 3 3 75 75
1949 0 0 0 1 4 5 69,1 69
1950 1 0 1 0 4 6 53,91667 53
1951 0 0 0 0 3 3 75 75
1952 0 0 0 0 2 2 75 75
1953 0 0 0 0 4 4 75 75
1954 0 0 0 0 3 3 75 75
1955 0 0 0 0 2 2 75 75
1956 0 0 0 1 2 3 65,16667 65
1957 0 0 0 0 0 0 0
1958 0 0 0 1 2 3 65,16667 65
1959 0 0 0 0 4 4 75 75
1960 0 0 0 0 3 3 75 75
1961 0 0 0 0 4 4 75 75
1962 0 0 0 0 1 1 75 75
1963 0 0 0 0 4 4 75 75
1964 0 0 0 0 3 3 75 75
1965 0 0 0 0 3 3 75 75
244
1966 0 0 0 0 0 0
1967 0 0 0 1 3 4 67,625 67
1968 0 0 0 0 2 2
1969 0 0 0 0 2 2 75 75
1970 0 0 0 0 0 0
1968 90 48 40 89 315 582 49,90979 49
1969 0 0 0 0 2 2 75 75
1970 0 0 0 0 0 0
1971 0 0 0 0 0 0
TOTAL 180 96 80 178 632
245
SANT SERNI
Mitjana 0,5 8,5 23 45,5 75
1882 0 0 0 0 1 1 75 75
1883 1 0 0 1 2 4 49 49
1884 5 3 0 1 3 12 24,875 24
1885 3 0 1 2 2 8 33,1875 33
1886 4 4 0 1 4 13 29,34615 29
1887 7 2 0 1 4 14 26,14286 26
1888 1 1 2 1 2 7 35,78571 35
1889 1 3 2 2 1 9 26,44444 26
1890 0 0 0 3 3 6 60,25 60
1891 2 1 1 5 2 11 37,27273 37
1892 0 11 0 1 2 14 20,64286 20
1893 1 1 4 6 4 16 42,125 42
1894 1 2 0 5 5 13 47,69231 47
1895 3 1 1 0 2 7 26,14286 26
1896 1 0 1 2 1 5 37,9 37
1897 2 0 0 1 4 7 49,5 49
1898 2 0 0 3 0 5 27,5 27
1899 2 3 1 4 6 16 42,59375 42
1900 0 1 1 2 0 4 30,625 30
1901 0 0 0 2 2 4 60,25 60
1902 0 1 0 2 3 6 54,08333 54
1903 0 1 1 1 3 6 50,33333 50
1904 1 1 0 0 0 2 4,5 4
1905 1 0 1 2 2 6 44,08333 44
1906 0 0 0 0 2 2 75 75
1907 1 0 4 1 4 10 43,8 43
1908 4 0 1 1 3 9 32,83333 32
1909 2 0 1 1 4 8 46,1875 46
1910 3 2 0 2 3 10 33,45 33
1911 2 0 1 1 4 8 46,1875 46
1912 0 1 0 1 2 4 51 51
1913 2 1 1 0 5 9 45,27778 45
1914 0 1 0 1 5 7 61,28571 61
1915 0 0 0 2 2 4 60,25 60
1916 1 0 0 2 3 6 52,75 52
1917 1 0 0 1 3 5 54,2 54
1918 0 1 1 4 4 10 51,35 51
1919 0 0 1 1 1 3 47,83333 47
1920 2 0 2 0 0 4 11,75 11
1921 0 0 2 1 3 6 52,75 52
246
1922 2 0 0 0 5 7 53,71429 53
1923 0 1 0 0 5 6 63,91667 63
1924 0 1 1 1 3 6 50,33333 50
1925 0 0 1 4 9 14 62,85714 62
1926 0 0 1 1 7 9 65,94444 65
1927 0 0 0 3 2 5 57,3 57
1928 0 0 0 0 2 2 75 75
1929 0 0 0 0 3 3 75 75
1930 2 0 0 3 2 7 41,07143 41
1931 0 1 0 0 1 2 41,75 41
1932 0 0 0 0 0 0
1933 0 0 0 0 0 0
1934 0 0 0 0 0 0
1935 0 0 0 0 0 0
1936 0 0 0 0 0 0
1937 0 0 0 0 5 5 75 75
1938 0 0 1 3 2 6 51,58333 51
1939 1 0 1 2 2 6 44,08333 44
1940 0 0 0 1 2 3 65,16667 65
1941 1 1 1 1 0 4 19,375 19
1942 2 0 0 2 3 7 45,28571 45
1943 0 0 0 2 3 5 63,2 63
1944 0 0 0 2 7 9 68,44444 68
1945 0 0 0 0 4 4 75 75
1946 0 0 0 0 2 2 75 75
1947 1 1 0 0 4 6 51,5 51
1948 1 0 1 0 1 3 32,83333 32
1949 0 0 0 0 4 4 75 75
1950 0 0 0 0 4 4 75 75
1951 0 0 0 0 0 0
1952 0 0 0 0 1 1 75 75
1953 0 0 0 0 5 5 75 75
1954 0 0 0 0 0 0
1955 0 0 0 1 0 1 45,5 45
1956 0 0 1 0 3 4 62 62
1957 0 0 0 0 2 2 75 75
1958 0 0 0 1 2 3 65,16667 65
1959 1 0 0 0 4 5 60,1 60
1960 0 0 0 1 1 2 60,25 60
1961 0 0 0 1 4 5 69,1 69
1962 0 0 0 0 5 5 75 75
1963 0 0 0 0 2 2 75 75
1964 0 0 0 0 0 0
TOTAL 67 47 38 96 217
247

Mitjana 0,5 8,5 23 45,5 75
1964 0 0 0 1 1 2 60,25 60
1965 0 0 0 1 2 3 65,16667 65
1966 0 0 0 2 6 8 67,625 67
1967 0 0 0 0 1 1 75 75
1968 0 0 0 0 2 2 75 75
1969 0 0 0 0 4 4 75 75
1970 0 0 1 1 2 4 54,625 54
1971 0 0 0 0 5 5 75 75
1972 0 0 0 2 7 9 68,44444 68
1973 0 0 0 2 5 7 66,57143 66
1974 0 0 0 0 2 2 75 75
1975 0 0 0 0 8 8 75 75
1976 0 0 0 1 7 8 71,3125 71
1977 0 0 0 0 4 4 75 75
1978 0 0 0 1 5 6 70,08333 70
1979 0 0 0 1 4 5 69,1 69
1980 0 0 0 0 3 3 75 75
1981 0 0 0 1 5 6 70,08333 70
1982 0 0 0 0 9 9 75 75
1983 0 0 0 1 5 6 70,08333 70
1984 0 0 0 0 4 4 75 75
1985 0 0 0 0 5 5 75 75
1986 0 0 0 0 6 6 75 75
1987 0 0 0 0 4 4 75 75
1988 0 0 2 1 5 8 58,3125 58
1989 0 0 0 0 2 2 75 75
1990 0 0 0 0 2 2 75 75
1991 0 0 0 1 2 3 65,16667 65
1992 0 0 0 0 1 1 75 75
1993 0 0 0 0 1 1 75 75
1994 0 0 0 1 3 4 67,625 67
1995 0 0 0 0 3 3 75 75
1996 0 0 1 1 5 7 63,35714 63
1997 0 0 0 0 1 1 75 75
1998 0 0 0 0 0 0
1999 0 0 0 0 3 3 75 75
2000 0 0 0 0 2 2 75 75
2001 0 0 0 0 3 3 75 75
2002 0 0 0 1 2 3 65,16667 65
2003 0 0 0 0 0 0
248
2004 0 0 0 0 1 1 75 75
2005 0 0 0 0 0 0
2006 0 0 1 0 1 2 49 49
2007 0 0 0 0 1 1 75 75
2008 0 0 0 0 0 0
2009 0 0 1 0 1 2 49 49
2010 0 0 0 0 1 1 75 75
TOTAL 0 0 6 19 146
249
B) GLOBAL
250
Esperança de vida Aransís

80
70
60
50
nº esp. Vida 40
30
20
10
0
1878
1882
1886
1890
1894
1898
1902
1906
1910
1914
1918
1922
1926
1930
1934
1938
1942
1946
1950
1954
1958
1962
1966
1970
anys
251
Esperança de vida Sant Salvador

80
70
60
50
nº esp. Vida 40
30
20
10
0
1881
1885
1889
1893
1897
1901
1905
1909
1913
1917
1921
1925
1929
1933
1937
1941
1945
1949
1953
1957
1961
1965
1969
1970
anys
252
Esperança de vida de Sant Serni

80
70
60
50
nº esp. Vida 40
30
20
10
0
1882
1885
1888
1891
1894
1897
1900
1903
1906
1909
1912
1915
1918
1921
1924
1927
1930
1933
1936
1939
1942
1945
1948
1951
1954
1957
1960
1963
anys
253
Esperança de vida del municipi de Gavet de la

Conca
80
70
60
50
nº esp. De vida 40
30
20
10
0
1964
1966
1968
1970
1972
1974
1976
1978
1980
1982
1984
1986
1988
1990
1992
1994
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
2010
anys
254
β. INTERPRETACIÓ DE L’ESPERANÇA DE
VIDA
En aquest apartat, analitzarem l’esperança de vida dels municipis d’Aransís,
Sant Salvador i Sant Serni. En aquests tres municipis es pot veure com
l’esperança de vida augmenta a mesura que passen els anys.
Al municipi d’Aransís, veiem que els primers anys l’esperança de vida era
baixa; concretament era de 36,41,18 ... anys. Aquesta esperança de vida tan
baixa, podria ser deguda a l’alta mortalitat infantil que hi havia, i el gran nombre
de morts per malalties infeccioses.
Al municipi de Sant Salvador, als primers anys ( des del 1900 degut a la pèrdua
del llibre anterior del registre ) l’esperança de vida és de 34, 48, 46 .. anys.
Aquesta també és una esperança de vida baixa.
Per últim, al municipi de Sant Serni, l’esperança de vida dels primers anys és
de 24, 49, 33, 29 ... anys.
Els anys amb una esperança de vida més baixa en tots els municipis són : l’any
1932 a Aransís amb una esperança de vida de 8 anys, l’any 1937 a Sant
Salvador de 26 anys i l’any 1904 a Sant Serni de 4 anys.
Resumint, observem que l’esperança de vida al principi era molt baixa, i a

mesura que augmenten els anys, també puja els anys de l’esperança de vida,
fins arribar al màxim de 75 anys, on s’ha mantingut durant el final dels tres
municipis.
Aquesta pujada de l’esperança de vida, ens posa de manifest la millora

higiènica que hi començava a haver, la millor qualitat de vida, les millores en
l’agricultura .... factors que han afectat positivament a la població.
255
INTERPRETACIÓ DE L’ESPERANÇA DE VIDA

MUNICIPI DE GAVET
Després d’haver fet la interpretació dels municipis d’Aransís, Sant Salvador i
Sant Serni, analitzem l’esperança de vida del municipi de Gavet de la Conca, la
més actual.
En aquest municipi és veu l’evolució de l’esperança de vida des de l’any 1964

fins al 2010. En aquests anys, l’esperança de vida ja és bastant alta ja que
majoritàriament ronda des dels 65 als 75 anys, tot i que els últims anys
s’observa que ja es manté bastant als 75. Tot i així, l’esperança de vida dels
últims anys, tampoc és una esperança de vida del tot certa, ja que no es
produeixen gaires morts per any. Les morts tan sols són una, dos o tres. La
majoria de les morts es produeixen en hospitals, i ja no es registren al municipi.
El que si que es pot comprovar és que la població actual del municipi és una
població envellida. Tot i així, també s’observa que l’esperança de vida, tot i que
la majoria de gent que es mor és gent gran, ha augmentat dins d’aquest grup
d’edat. Les millores que hi ha actualment amb la medicina, l’agricultura,
l’alimentació, i en general amb la vida de les persones han permès aquest nivell
d’esperança de vida entre la nostra societat.
256
C) PER
ANYS
257
morts per grups d'edat Aransís

400
350
300
250
nº de morts 200
150
100
50
0
0-1 2-15 16-30 31-60 +60
grups d'edat
morts per grups d'edat Sant Salvador

700
600
500
400
nº de morts
300
200
100
0
0-1 2-15 16-30 31-60 +60
grups d'edat
258
morts per grups d'edat Sant Serni

250
200
150
nº de morts
100
50
0
0-1 2-15 16-30 31-60 +60
grups d'edat
morts per grups d'edat Gavet de la Conca

160
140
120
100
nº de morts 80
60
40
20
0
0-1 2-15 16-30 31-60 +60
grups d'edat
259
β. INTERPRETACIÓ
Observant aquests gràfics de barres, veiem reflectida una alta mortalitat del
grup d’edat de gent gran. Als municipis d’Aransís, Sant Salvador i Sant Serni, la
mortalitat de gent gran és la més alta, al municipi d’Aransís, trobem 337 morts
de gent gran, al municipi de Sant Salvador 632 morts, al municipi de Sant Serni
217 i al municipi de Gavet ens trobem 146 morts.
El segon lloc l’ocupen al municipi actual de Gavet les morts d’adults de 31 a 60

anys, però als municipis de Sant Salvador, Sant Serni i Aransís, veiem que el
segon lloc oscil·la entre la mortalitat d’adults i la mortalitat infantil.
260
2.3. CREIXEMENT
VEGETATIU
261
CREIXEMENT VEGETATIU ARANSÍS

Anys Naixements Defuncions CV
1877 24 -24
1878 25 12 -13
1879 17 20 3
1880 17 15 -2
1881 22 23 1
1882 23 21 -2
1883 13 11 -2
1884 17 15 -2
1885 28 16 -12
1886 15 20 5
1887 23 12 -11
1888 18 10 -8
1889 19 9 -10
1890 16 13 -3
1891 13 7 -6
1892 27 23 -4
1893 20 18 -2
1894 13 18 5
1895 17 16 -1
1896 17 10 -7
1897 14 17 3
1898 14 11 -3
1899 16 11 -5
1900 14 8 -6
1901 16 8 -8
1902 18 16 -2
1903 23 8 -15
1904 17 17 0
1905 13 9 -4
1906 10 10 0
1907 14 8 -6
1908 12 9 -3
1909 11 4 -7
1910 13 8 -5
1911 8 9 1
1912 14 3 -11
1913 10 14 4
1914 9 13 4
1915 4 9 5
262
1916 7 6 -1
1917 10 12 2
1918 11 13 2
1919 8 13 5
1920 13 5 -8
1921 5 4 -1
1922 10 8 -2
1923 8 6 -2
1924 7 9 2
1925 13 6 -7
1926 6 10 4
1927 9 10 1
1928 7 10 3
1929 10 7 -3
1930 9 13 4
1931 7 2 -5
1932 11 1 -10
1933 11 6 -5
1934 6 9 3
1935 11 10 -1
1936 12 6 -6
1937 7 8 1
1938 4 6 2
1939 5 4 -1
1940 12 3 -9
1941 4 6 2
1942 6 6 0
1943 4 2 -2
1944 4 6 2
1945 2 4 2
1946 3 7 4
1947 6 4 -2
1948 7 5 -2
1949 6 6 0
1950 9 6 -3
1951 5 2 -3
1952 5 3 -2
1953 5 4 -1
1954 5 2 -3
1955 5 3 -2
1956 6 6 0
1957 3 2 -1
1958 2 3 1
1959 2 5 3
1960 0 2 2
263
1961 1 2 1
1962 0 5 5
1963 0 5 5
1964 2 3 1
1965 1 0 -1
1966 5 5
1967 3 3
1968 3 3
1969 2 2
1970 3 3
1971 1 1
264
CREIXEMENT VEGETATIU ST SALVADOR

1881 38 17 -21
1882 12 18 6
1883 0 15 15
1884 0 0 0
1885 0 0 0
1886 0 0 0
1887 0 0 0
1888 22 0 -22
1889 24 0 -24
1890 24 0 -24
1891 21 0 -21
1892 29 0 -29
1893 24 0 -24
1894 16 0 -16
1895 22 0 -22
1896 25 0 -25
1897 13 0 -13
1898 23 0 -23
1899 14 0 -14
1900 21 3 -18
1901 15 11 -4
1902 23 13 -10
1903 16 17 1
1904 15 5 -10
1905 20 16 -4
1906 17 11 -6
1907 13 18 5
1908 21 14 -7
1909 15 19 4
1910 7 24 17
1911 17 9 -8
1912 10 13 3
1913 12 25 13
1914 10 17 7
1915 15 12 -3
1916 13 7 -6
1917 10 6 -4
1918 11 6 -5
1919 7 14 7
1920 14 10 -4
1921 10 11 1
265
1922 15 3 -12
1923 11 9 -2
1924 11 11 0
1925 8 11 3
1926 9 8 -1
1927 11 14 3
1928 13 11 -2
1929 8 9 1
1930 11 8 -3
1931 8 6 -2
1932 10 6 -4
1933 9 7 -2
1934 16 3 -13
1935 3 6 3
1936 8 9 1
1937 5 12 7
1938 5 6 1
1939 5 9 4
1940 3 2 -1
1941 5 4 -1
1942 8 6 -2
1943 5 8 3
1944 7 3 -4
1945 5 4 -1
1946 8 6 -2
1947 3 7 4
1948 10 3 -7
1949 5 5 0
1950 6 6 0
1951 8 3 -5
1952 1 2 1
1953 5 4 -1
1954 6 3 -3
1955 4 2 -2
1956 6 3 -3
1957 1 0 -1
1958 1 3 2
1959 1 4 3
1960 0 5 5
1961 1 4 3
1962 2 1 -1
1963 6 6
1964 4 4
1965 3 3
1966 1 1
266
1967 4 4
1968 2 2
1969 3 3
1970 1 1
267
CREIXEMENT VEGETATIU ST SERNI

1879 1 -1
1880 0 0
1881 1 -1
1882 0 1 1
1883 2 4 2
1884 17 13 -4
1885 19 8 -11
1886 15 17 2
1887 16 15 -1
1888 18 7 -11
1889 15 10 -5
1890 11 8 -3
1891 6 12 6
1892 11 16 5
1893 4 18 14
1894 5 12 7
1895 3 7 4
1896 3 5 2
1897 3 9 6
1898 3 8 5
1899 6 16 10
1900 3 5 2
1901 4 4 0
1902 12 6 -6
1903 8 6 -2
1904 12 3 -9
1905 9 6 -3
1906 5 2 -3
1907 8 11 3
1908 11 9 -2
1909 11 10 -1
1910 12 13 1
1911 9 9 0
1912 6 4 -2
1913 6 9 3
1914 11 7 -4
1915 10 4 -6
1916 6 6 0
1917 8 5 -3
268
1918 13 10 -3
1919 6 3 -3
1920 9 4 -5
1921 8 6 -2
1922 13 7 -6
1923 8 6 -2
1924 8 6 -2
1925 6 14 8
1926 3 9 6
1927 4 5 1
1928 4 2 -2
1929 4 3 -1
1930 7 7 0
1931 15 14 -1
1932 10 4 -6
1933 9 5 -4
1934 6 4 -2
1935 11 2 -9
1936 18 6 -12
1937 10 9 -1
1938 5 6 1
1939 2 6 4
1940 3 4 1
1941 3 4 1
1942 4 8 4
1943 4 6 2
1944 5 9 4
1945 5 4 -1
1946 3 2 -1
1947 2 6 4
1948 4 4 0
1949 5 4 -1
1950 3 5 2
1951 3 3 0
1952 2 2 0
1953 0 5 5
1954 1 0 -1
1955 0 1 1
1956 0 4 4
1957 1 2 1
1958 5 5
1959 5 5
1960 2 2
1961 5 5
1962 5 5
269
1963 3 3
1964 1 1
270
CREIXEMENT VEGETATIU MUNICIPI DE GAVET

1964 2 2
1965 3 3
1966 9 9
1967 1 1
1968 3 3
1969 4 4
1970 4 4
1971 5 5
1972 9 9
1973 8 8
1974 2 2
1975 9 9
1976 8 8
1977 4 4
1978 6 6
1979 6 6
1980 3 3
1981 6 6
1982 9 9
1983 6 6
1984 4 4
1985 6 6
1986 6 6
1987 4 4
1988 8 8
1989 2 2
1990 2 2
1991 3 3
1992 1 1 0
1993 2 1 -1
1994 0 4 4
1995 3 3 0
1996 0 7 7
1997 0 1 1
1998 1 0 -1
1999 1 3 2
2000 1 2 1
2001 1 3 2
2002 1 3 2
2003 0 0 0
2004 2 1 -1
271
2005 0 0 0
2006 2 2 0
2007 0 1 1
2008 1 0 -1
2009 1 2 1
2010 0 1 1
272
2.3.2. REPRESENTACIÓ GRÀFICA
Creixement vegetatiu Aransís

valors
30
25
20
Naixements
15
Defuncions
10
0
1877
1881
1885
1889
1893
1897
1901
1905
1909
1913
1917
1921
1925
1929
1933
1937
1941
1945
1949
1953
1957
1961
1965
1969
anys
273
Creixement vegetatiu Sant Salvador

valors
40
35
30
25
20 Naixements
Defuncions
15
10
0
1881
1885
1889
1893
1897
1901
1905
1909
1913
1917
1921
1925
1929
1933
1937
1941
1945
1949
1953
1957
1961
1965
1969
anys
274
Creixement vegetatiu Sant Serni

valors
20
18
16
14
12
10 Naixements
Defuncions
8
0
1879
1883
1887
1891
1895
1899
1903
1907
1911
1915
1919
1923
1927
1931
1935
1939
1943
1947
1951
1955
1959
1963
anys
275
creixement vegetatiu municipi de Gavet

valors
10
Naixements
5
Defuncions
0
1964
1966
1968
1970
1972
1974
1976
1978
1980
1982
1984
1986
1988
1990
1992
1994
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
2010
anys
276
2.3.3. INTERPRETACIÓ CREIXEMENT

VEGETATIU MUNICIPIS SEPARATS
El creixement vegetatiu, també anomenat creixement natural, és la diferència
anual entre el nombre de naixements i el de defuncions en una població
determinada. El valor es calcula per la diferència de les dues variables.
Pel que fa al creixement vegetatiu dels municipis d’Aransís, Sant Salvador i

Sant Serni, ho dividim en cinc períodes:
1.- PRIMER PERÍODE (1877-1900): En aquest període, la taxa de creixement

vegetatiu és positiva ja que els naixements superen les defuncions en tots els
municipis menys al de Sant Serni.
Només hi ha quatre anys en què les defuncions són una mica superiors als
naixements al municipi d’Aransís l’any 1881 en què hi ha 22 naixements i 23
morts, i l’any 1886 en què hi ha 15 naixements i 20 morts. També l’any 1894
superen les defuncions al mateix municipi, ja que hi ha 13 naixements i 18
morts, i l’any 1897 en que es troben 14 naixements i 17 morts.
De l’any 1884 fins al 1889, al municipi de Sant Salvador no es pot estudiar el

creixement vegetatiu per la falta d’un llibre de registre de defuncions.
Al municipi de Sant Serni, els anys en què la taxa de natalitat és més alta que
la de mortalitats, són als anys : 1884 amb 17 naixements i 13 morts ; l’any 1885
amb 19 naixements i 8 morts ; l’any 1887 amb 16 naixements i 15 morts ; l’any
1888 amb 18 naixements i 7 morts; l’any 1889 amb 15 naixements i 10 morts i
per últim, l’any 1890 amb 11 naixements i 8 morts.
2.- SEGON PERÍODE ( 1900 – 1920 ) : En aquest període, s’observa un

creixement vegetatiu positiu al municipi d’Aransís, encara que hi ha anys on la
mortalitat és més alta. Al municipi de Sant Salvador, el creixement és negatiu
perquè en molts anys les defuncions superen als naixements, i al municipi de
Sant Serni, va variant entre les mortalitats i les natalitats que ocupen llocs alts.
3.- TERCER PERÍODE ( 1920 – 1940 ) : En aquest període es veu un

creixement vegetatiu positiu al municipi d’Aransís i al municipi de Sant
Salvador. Tot i així, hi ha un any a Aransís en què les defuncions mostren un
pic alt respecte als pics del període, que és l’any 1930 amb 13 morts i 9
naixements. Al municipi de Sant Salvador s’observa un pic alt de natalitats l’any
1934 amb 16 naixements i 3 morts.
Al municipi de Sant Serni, aquest és el període amb més desigualtats de tots.

És on la mortalitat i natalitat pugen i baixen de manera més destacada. Els pics
277
de la natalitat més pronunciats són als anys 1936 amb 18 naixements i 6 morts,
i al 1931 en el què els naixements són 15 tot i que les morts en són 14. De pics
alts de mortalitat trobem el de l’any 1931 en què no supera als naixements però
dins la mortalitat del període és elevat, i l’any 1925 en què es troben 6
naixements i 14 morts. Els punts més baixos del període es troben a la
mortalitat els anys 1935 amb 11 naixements i 2 morts i l’any 1928 amb 4
naixements i 2 morts.
4.- QUART PERÍODE ( 1940 – 1960 ) : En el quart període observem

variacions entre la mortalitat i la natalitat en tots els períodes, per tant el
creixement vegetatiu va variant al mateix temps. La diferència entre les dues
taxes és petita, als tres municipis, ja que tant la mortalitat com la natalitat són
baixes, i entre elles hi ha molt poca diferència.
5.- CINQUÈ PERÍODE : Aquest període, avarca menys anys. En el municipi

d’Aransís, va del 1960 al 1971, al municipi de Sant Salvador de l’any 1960 al
1970 i al municipi de Sant Serni tan sols 4 anys, del 1960 al 1964.
En tots els municipis, s’observa que la natalitat acaba abans que la mortalitat,
és a dir, el registre de naixements s’acaba uns anys abans que el de
defuncions.
Al municipi d’Aransís, el registre de naixements acaba l’any 1965, ja que l’any

1966 ja no trobem dades. Al municipi de Sant Salvador, el registre s’acaba l’any
1962, i al municipi de Sant Serni, s’acaba l’any 1957. Per tant, aquest fet fa que
en aquest període de menys anys no es pugui analitzar correctament el
creixement vegetatiu corresponent.
278
INTERPRETACIÓ DEL CREIXEMENT VEGETATIU

MUNICIPIS JUNTS
L’anàlisi del creixement vegetatiu del municipi de Gavet de la Conca és difícil

de realitzar, ja que la pèrdua d’un llibre de registres que recollia tots els
naixements des de l’any 1964 fins al 1991, obliga a començar l’anàlisi l’any
1992 en què tenim dades de naixements i defuncions.
En el gràfic, podem observar que la majoria d’anys, les defuncions superen als
naixements, ja que al ser una població envellida, es produeixen més morts que
naixements. Això fa que el creixement vegetatiu del municipi, actualment sigui
negatiu.
Els únics anys que es pot observar que els naixements són superiors a les
morts(creixement vegetatiu positiu), són als anys 1993 amb 2 naixements i 1
mort , l’any 1998 amb un naixement i cap mort, l’any 2004 amb dos
naixements i una mort, i l’any 2008 amb un naixement i cap mort.
El creixement vegetatiu negatiu és el que posa de manifest que la població que

resideix en el municipi és població envellida. Tot i així, tant el número de morts
com el número de naixements és molt petit durant tots els anys, ja que els
naixements no superen els 2 per any, i les morts no superen les 4 per any
excepte l’any 1996 que se’n registren 7.
279
280
MATRIMONIS ARANSÍS
ANY /
MES
1900 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 2 3
1901 1 2 1 1 0 2 2 0 0 0 1 2 12
1902 0 2 0 1 3 0 0 3 0 0 0 0 9
1903 0 0 0 0 0 1 1 0 0 1 2 1 6
1904 0 0 1 0 0 1 0 0 0 0 0 2 4
1905 2 1 1 0 0 0 0 1 0 0 1 0 6
1906 0 1 1 0 1 0 0 0 2 0 1 2 8
1907 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1
1908 1 3 1 0 0 1 0 0 0 0 1 1 8
1909 0 0 0 1 0 2 0 0 0 0 1 0 4
1910 0 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 3
1911 0 4 0 1 0 1 0 0 0 1 0 1 8
1912 1 0 0 1 1 1 0 0 0 0 0 0 4
1913 1 0 0 0 0 4 0 0 0 1 0 0 6
1914 0 1 0 0 1 0 0 1 1 0 0 2 6
1915 0 0 0 1 1 0 0 0 0 0 0 0 2
1916 0 0 0 1 0 0 0 1 1 0 0 1 4
1917 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1918 1 0 0 0 1 3 0 0 0 0 0 0 5
1919 0 1 0 0 0 0 0 0 1 0 1 0 3
1920 1 1 1 0 0 0 0 0 0 0 0 1 4
1921 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 0 2
1922 0 0 0 3 0 0 0 0 0 1 1 1 6
1923 0 0 0 0 1 0 0 1 1 0 1 0 4
1924 1 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 2
1925 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1926 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1
1927 0 0 1 0 0 0 0 1 1 0 0 0 3
1928 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 1
1929 1 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2
1930 0 0 0 0 0 2 0 0 0 0 0 0 2
1931 1 0 0 1 0 0 0 0 0 0 1 0 3
1932 0 0 0 0 0 2 0 0 0 1 0 0 3
1933 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2
1934 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1935 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1936 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1937 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1938 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
281
1939 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1940 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1941 0 0 0 0 0 0 0 3 0 0 0 1 4
1942 3 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 3
1943 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 1
1944 0 0 0 1 2 0 0 0 0 0 0 0 3
1945 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 1
1946 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 1
1947 0 0 0 1 1 0 0 0 0 0 1 2 5
1948 0 0 0 1 0 0 0 0 0 1 1 0 3
1949 0 1 0 0 0 0 0 0 1 1 0 0 3
1950 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1
1951 2 0 0 0 1 0 0 0 0 1 0 0 4
1952 0 0 0 0 2 0 0 0 1 1 1 1 6
1953 0 0 1 0 0 0 0 0 0 1 0 0 2
1954 0 0 0 0 1 0 0 0 1 0 1 0 3
1955 0 1 1 0 0 0 0 0 0 0 1 0 3
1956 0 0 1 0 0 0 1 0 0 0 0 0 2
1957 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 1
1958 0 0 0 2 0 0 0 0 1 1 0 0 4
1959 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1960 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 1
1961 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 2
1962 1 0 1 0 0 0 0 0 0 0 1 0 3
1963 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1
1964 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1965 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1
1966 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1967 0 0 1 1 0 0 0 0 0 0 0 0 2
1968 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 1
1969 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1970 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 1
20 22 13 18 20 21 4 11 11 13 22 24
282
MATRIMONIS ST. SALVADOR

ANY /
MES
1903 0 0 1 0 0 0 0 0 1 0 1 0 3
1904 0 0 0 1 0 1 0 0 1 0 2 1 6
1905 0 0 1 0 1 0 0 0 2 0 1 0 5
1906 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2 3
1907 1 1 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 3
1908 0 0 0 2 0 0 0 0 2 1 0 1 6
1909 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 1 2
1910 0 1 0 1 2 0 0 0 1 0 0 1 6
1911 2 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 4
1912 0 0 0 0 1 1 0 0 0 1 0 0 3
1913 1 0 2 1 1 0 0 0 0 1 0 0 6
1914 0 1 0 0 0 0 1 0 0 1 0 1 4
1915 1 1 1 0 1 1 0 0 0 1 0 0 6
1916 1 0 0 0 0 1 0 1 0 0 1 1 5
1917 1 1 0 1 1 0 0 0 0 0 0 0 4
1918 0 0 0 2 1 0 0 0 0 0 0 0 3
1919 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 1 2
1920 0 0 0 0 1 0 0 0 0 1 0 0 2
1921 0 0 0 0 0 1 0 0 0 1 0 1 3
1922 2 0 1 0 0 1 1 0 1 0 0 2 8
1923 1 0 0 0 2 1 0 0 0 0 0 0 4
1924 0 0 0 0 0 1 1 0 0 1 0 1 4
1925 0 1 0 0 0 0 1 2 0 0 0 0 4
1926 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 2 0 3
1927 0 0 1 0 0 1 1 0 0 0 0 0 3
1928 0 0 1 0 0 0 0 0 2 1 0 0 4
1929 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1930 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1
1931 0 0 0 0 1 1 1 1 0 0 0 2 6
1932 0 0 0 0 0 1 1 0 0 0 1 1 4
1933 0 0 1 0 1 0 0 0 0 0 1 2 5
1934 0 0 2 0 0 0 0 1 0 0 0 0 3
1935 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 1
1936 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1
1937 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1
1938 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1939 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 1
1940 0 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 3
1941 0 0 0 0 0 1 0 0 0 1 0 0 2
1942 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1
1943 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1
283
1944 0 0 0 0 0 0 0 1 1 0 0 0 2
1945 0 0 0 0 1 3 0 1 1 0 0 0 6
1946 0 0 0 0 0 0 0 1 1 0 1 0 3
1947 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 2 0 3
1948 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1949 1 0 0 2 0 0 0 0 1 1 0 2 7
1950 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 1
1951 0 1 1 1 0 0 0 0 0 0 0 0 3
1952 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1
1953 0 1 0 0 0 0 0 0 1 0 0 1 3
1954 0 0 0 0 0 1 0 0 1 1 0 0 3
1955 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1956 1 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 1 3
1957 0 0 0 0 0 0 0 0 1 3 0 0 4
1958 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 1
1959 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 1
1960 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1961 0 0 0 1 1 0 0 0 0 0 0 0 2
1962 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1963 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 2
1964 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 1 0 2
1965 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 1
1966 0 0 0 0 2 0 0 0 0 0 0 0 2
1967 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1968 0 0 0 0 0 1 0 0 0 2 0 2 5
1969 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1
1970 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 1
17 12 14 14 17 20 9 8 19 21 14 28
284
MATRIMONIS ST SERNI
ANY /
MES
1920 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1
1921 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1
1922 1 0 0 0 2 1 0 1 0 0 0 0 5
1923 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1924 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1925 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1926 0 0 1 0 1 0 0 0 1 0 0 0 3
1927 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2 1 3
1928 1 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 1 3
1929 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 2
1930 0 0 0 0 1 0 0 1 0 0 3 0 5
1931 0 0 0 0 0 1 0 1 1 0 0 0 3
1932 0 1 0 0 1 0 0 0 0 0 3 0 5
1933 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 1 2
1934 0 0 0 0 0 0 1 0 1 0 0 0 2
1935 0 0 0 1 0 0 0 0 1 0 0 0 2
1936 1 0 0 0 2 0 0 0 0 0 0 0 3
1937 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1
1938 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1939 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 1
1940 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1941 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1942 0 0 0 0 0 2 0 0 0 0 0 1 3
1943 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 1
1944 0 0 1 0 0 1 0 0 0 0 0 0 2
1945 0 1 0 1 0 0 0 0 0 0 0 1 3
1946 0 1 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 2
1947 0 1 0 1 0 0 0 0 0 1 0 0 3
1948 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1
1949 0 0 1 0 1 0 0 0 0 0 1 0 3
1950 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1
1951 0 1 0 0 1 0 1 0 0 0 0 0 3
1952 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 1
1953 0 0 1 1 0 1 0 0 1 0 0 0 4
1954 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 0 0 3
3 7 5 4 10 7 2 4 9 3 9 9
285
MATRIMONIS MUNICIPI DE GAVET

ANY /
MES
1932 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1
1933 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1934 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1935 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1936 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1
1937 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1938 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1939 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1940 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1941 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1942 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1943 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 1
1944 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1945 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1946 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1947 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1948 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1949 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1950 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1951 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1952 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1953 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1954 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1955 0 0 1 0 1 0 0 0 0 0 0 0 2
1956 1 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 2
1957 0 1 0 1 2 1 0 0 0 1 0 0 6
1958 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1
1959 0 0 0 0 0 0 0 0 2 0 3 1 6
1960 0 0 0 0 1 0 0 1 1 0 0 0 3
1961 0 0 0 1 0 0 0 0 0 1 0 1 3
1962 1 0 3 0 0 0 0 0 0 0 0 0 4
1963 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1
1964 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 1
1965 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1
1966 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1967 0 0 0 0 1 0 0 0 1 0 0 0 2
1968 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1969 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1970 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1
1971 0 0 0 0 0 0 0 3 0 0 0 0 3
1972 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
286
1973 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1
1974 0 0 1 0 1 0 0 0 0 1 0 0 3
1975 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 1 0 2
1976 0 0 0 0 1 1 0 0 1 1 0 0 4
1977 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 0 2
1978 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 1
1979 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 1
1980 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 1
1981 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 0 0 3
1982 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1983 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1984 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1985 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 1 0 2
1986 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1987 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 1
1988 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1989 0 0 0 0 0 0 0 0 2 0 0 0 2
1990 0 0 0 0 0 0 0 0 2 1 0 0 3
1991 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 1
1992 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 1
1993 0 0 0 0 0 1 1 0 1 0 0 0 3
1994 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 1
1995 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1996 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1997 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 1
1998 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1999 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
2000 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 1
2001 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
2002 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
2003 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 1
2004 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
2005 0 0 0 0 0 1 0 0 0 1 0 1 3
2006 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 1
2007 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
2008 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 1
2009 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
2010 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
2 3 7 3 10 6 2 6 17 10 7 6
287
2.4.2.
GLOBAL
288
matrimonis per anys Aransís

14
12
10
8
nº de matr.
6
0
1900
1904
1908
1912
1916
1920
1924
1928
1932
1936
1940
1944
1948
1952
1956
1960
1964
anys 1968
matrimonis per anys St. Salvador

9
5
nº de matr.
4
0
1903
1906
1909
1912
1915
1918
1921
1924
1927
1930
1933
1936
1939
1942
1945
1948
1951
1954
1957
1960
1963
1966
1969
anys
289
matrimonis per anys St Serni

6
nº de matr. 3
0
1920
1922
1924
1926
1928
1930
1932
1934
1936
1938
1940
1942
1944
1946
1948
1950
1952
1954
anys
matrimonis municipi de Gavet

7
4
nº de matr.
3
0
1932
1936
1940
1944
1948
1952
1956
1960
1964
1968
1972
1976
1980
1984
1988
1992
1996
2000
2004
2008
anys
290
B) INTERPRETACIÓ DE LA NUPCIALITAT
A l’anàlisi de la nupcialitat, estudiarem els matrimonis que hi ha hagut cada any
als municipis d’Aransís, Sant Salvador i Sant Serni.
El període de temps que estudiarem és: a Aransís des del 1900 fins al 1970; a
Sant Salvador des del 1903 fins al 1970; i a Sant Serni, des del 1920 fins al
1954.
En els tres municipis s’observen que els gràfics són molt oscil·lants, hi ha
moltes pujades i baixades.
A Aransís els pics que trobem més importants són els de l’any 1901 amb 12
matrimonis, i els anys 1906,1908 i 1911 amb 8 matrimonis. Els anys on hi
trobem menys matrimonis són els anys 1917,1925, del 1934 al 1939 ,
1959,1964, 1966 i 1969 on no hi trobem cap matrimoni. De l’any 1934 al 39 es
podria explicar per la guerra civil(1936-1939) que hi havia.
A Sant Salvador, els matrimonis també van oscil·lant. Els pics més alts els
trobem a l’any 1922 amb 8 matrimonis. El segueixen l’any 1949 amb 7
matrimonis, i els anys 1904, 1908, 1910, 1913, 1915, 1931 i 1945 amb 6
matrimonis cada any. Els anys en què no es registra cap matrimoni són els
anys 1929, 1938, 1948, 1955, 1960, 1962 i 1967.
A Sant Serni, els pics més alts es localitzen els anys 1922, 1930 i 1932 amb 5
matrimonis. El segueix l’any 1953 amb 4 matrimonis. Els anys que no es
registra cap matrimoni són als anys del 1923 al 1925, el 1938, el 1940 i 1941.
Els anys on es registra un matrimoni per any són els anys 1948, 1950 i 1952.
De la nupcialitat, se’n poden treure poques conclusions, ja que en molts

moments, que un matrimoni es realitzi o no depèn de l’economia familiar. El
que podem observar que és comú a tots els municipis és que durant alguns
dels anys de la Guerra Civil no hi ha cap matrimoni, especialment els anys
1938 i 1939; el front va estar situat al Pallars des de l’abril del 1938 fins al
desembre del mateix any.
291
INTERPRETACIÓ NUPCIALITAT MUNICIPI

GAVET
En aquest apartat, analitzarem els matrimonis que hi han hagut al municipi de
Gavet de la Conca des de l’any 1932 fins al 2010. Durant aquest període,
s’observen pocs matrimonis, ja que els punts màxims es troben als anys 1957 i
1959 amb 6 matrimonis. Els punts que el segueixen són els anys 1962 i 1976
amb 4 matrimonis.
Durant la resta d’anys, els matrimonis van oscil·lant entre tres matrimonis, un o
cap. Des del 1995 al 2004, els matrimonis van variant entre cap o 1 matrimoni a
l’any.
Això demostra que cada cop la gent que viu al municipi es casa menys, ja que
la majoria de la població és una població envellida. Molta de la gent jove que
actualment resideix al municipi, són neorurals, i no es casen. També n’hi ha
que es casen a fora del municipi.
292
2.4.3.
MENSUAL
293
matrimonis per mesos Aransís

30
25
20
nº de matr. 15
10
mesos
matrimonis per mesos St Salvador

30
25
20
nº de matr. 15
10
mesos
294
matrimonis per mesos Sant Serni

12
10
nº de matr. 6
mesos
Matrimonis per mesos municipi de Gavet

18
16
14
12
10
nº de matr.
8
6
4
2
0
mesos
295
B) INTERPRETACIÓ DELS GRÀFICS DE

BARRES DE LA NUPCIALITAT
En aquest apartat estudiem els matrimonis que hi ha hagut per mesos, i així
veure en quins mesos n’hi ha hagut més i en quins menys.
Al municipi d’Aransís, veiem que els mesos que hi ha més matrimonis són al
desembre amb 24 matrimonis, els mesos de febrer i novembre amb 22, el mes
de juny amb 21 i els mesos de gener i maig amb 20.
Al municipi de Sant Salvador els mesos amb més matrimonis són al més de
desembre amb 28 matrimonis, el mes d’octubre amb 21 i el mes de juny amb
20.
Al municipi de Sant Serni, els mesos on es registren més matrimonis són al

mes de maig amb 10 matrimonis i als mesos de setembre, octubre i desembre
amb 9.
Com a conclusió, podem veure que el mes que predomina amb més
matrimonis és al mes de desembre, i en general els mesos de finals de tardor i
a l’hivern. La gent es casava en aquests mesos perquè era quan els pagesos
no tenien feina al camp, i tenien temps per a poder casar-se. Un mes que
també té una xifra alta de matrimonis i que no correspon als mesos d’hivern, és
el mes de juny, ja que els treballs agrícoles començaven immediatament i el
nouvingut/da era una força més de treball al camp i/o a la casa.
296
INTERPRETACIÓ DE LA NUPCIALITAT PER

MESOS
Aquest és un gràfic que ens mostra els matrimonis que hi ha per mesos i així
saber els mesos que predominen amb més matrimonis i els mesos que amb
menys.
Estudiarem el període d’anys que va del 1932 fins al 2010. En aquest període,
el mes on trobem més matrimonis és al mes de Setembre amb 17 casaments.
El segueixen el mes d’octubre i el mes de maig amb 10 matrimonis cada mes.
El mesos que en tenen menys són els mesos de gener i juliol amb dos
matrimonis a cada mes.
El treball al camp fa marcar els mesos en què hi ha més casaments. A la

primavera i a l’estiu, es registren menys matrimonis, ja que la gent estava
ocupada amb feines de pagès, en canvi durant l’hivern, tenien més temps per a
poder contraure matrimoni.
A partir dels anys 60 però, això canvia. Molta població treballa a la ciutat, i
comencen els períodes de vacances.
La gent fa coincidir la data del seu casament en èpoques de vacances o

èpoques de bon temps, i és potser per això que trobem un nombre elevat de
matrimonis al mes de setembre i al mes de maig, i un nombre baix al mes de
gener.
297
298
3.1.
PER EDAT
I SEXE
299
PER EDAT I SEXE
GRUPS D'EDAT HOMES DONES

0a4 4 3 7
5a9 4 4 8
10 a 14 2 2 4
15 a 19 6 5 11
20 a 24 6 4 10
25 a 29 7 7 14
30 a 34 2 12 14
35 a 39 9 2 11
40 a 44 12 7 19
45 a 49 13 12 25
50 a 54 12 10 22
55 a 59 12 15 27
60 a 64 7 10 17
65 a 69 10 11 21
70 a 74 15 9 24
75 a 79 9 19 28
80 a 84 7 13 20
més de 85 12 11 23
305
300
3.1.3. PIRÀMIDE D'EDATS
HOMES DONES
-12 12 més de 85 11
-7 7 80 a 84 13
-9 9 75 a 79 19
-15 15 70 a 74 9
-10 10 65 a 69 11
-7 7 60 a 64 10
-12 12 55 a 59 15
-12 12 50 a 54 10
-13 13 45 a 49 12
-12 12 40 a 44 7
-9 9 35 a 39 2
-2 2 30 a 34 12
-7 7 25 a 29 7
-6 6 20 a 24 4
-6 6 15 a 19 5
-2 2 10 a 14 2
-4 4 5a9 4
-4 4 0a4 3
301
3.1.4. INTERPRETACIÓ DE LA PIRÀMIDE

D’EDATS
A l’hora d’examinar l’estructura de la població per edat i sexe, una de les eines
més valuoses són les piràmides d’edat.
Una piràmide d’edats, o piràmide de població, és una representació gràfica de

la distribució per edats i sexes d’una població determinada en un any concret.
En aquest cas, ens mostra la distribució de la població actual , any 2010, del
municipi de Gavet de la Conca.
La piràmide d’edats consta de dues meitats, que corresponen la part dreta a les
dones i la part esquerra als homes. Està disposada al voltant de dos grans
eixos; l’eix vertical recull les diferents edats de població, que en aquest cas
estan en agrupacions de 4 anys, i l’eix horitzontal assenyala la quantitat de
població inclosa en cadascun dels trams de 4 anys. Aquesta mesura està
expressada en xifres absolutes.
Aquesta piràmide es podria considerar un model d’urna. És un model de

piràmide vella, en què la població està envellida i en decreixement. La base de
la piràmide és força estreta per la poca població jove mentre que els grups
d’edat adulta i avançada hi són en gran nombre. Aquests factors són la
conseqüència de l’emigració dels joves cap a les ciutats, ja que marxen en edat
de procrear, i això desemboca directament en la baixa natalitat.
Dins la població jove ( de 0 a 14 anys), es troben 10 homes, que formen el

6.71% de la població masculina, i 9 dones que formen el 5,77% de la població
total femenina. En els adults (de 15 a 65 anys), s’hi troben 86 homes que
formen el 57,72% del total de població masculina, i 84 dones, el 53,85% del
total de la població femenina. En el grup d’edat vell ( de més de 65 anys) , s’hi
troben 53 homes, el 35,57% de la població masculina i 63 dones , el 40,38%
del total de dones del municipi.
L’índex d’envelliment del municipi és d’un 6,11 , per tant ens indica que hi ha
molts molta més població vella que jove, i ens confirma que és una societat
envellida.
En el nostre municipi s’hi troben 156 dones ( un 51,15%), i 149 homes ( un

48,85 %). L’índex de masculinitat, que és el que marca la quantitat d’homes per
cada 100 dones, és de 95. Aquest resultat ens indica que hi ha més dones que
homes, però això podria ser perquè les dones tenen una esperança de vida
superior a la dels homes, i fa que generalment hi hagi un nombre lleugerament
superior de dones que d’homes.
302
La piràmide té algun entrant significatiu al grup d’edat de 10 a 14 anys , tant

d’homes com de dones. En aquest grup d’edat, tan sols hi ha 2 homes ( l’1,36%
del total d’homes) i 2 dones ( l’1,28% del total de les dones). També es pot
veure un entrant a l’edat de 30 a 34 anys dins el sexe masculí , ja que hi ha 2
homes ( l’1,36 % del total dels homes ). En el sexe femení també es pot veure
un entrant significatiu als grups d’edat de 35 a 39 anys, on hi ha 2 dones que
formen l’1,28% del total de les dones.
De la mateixa manera que observem els entrants significatius, la piràmide

també ens mostra sortints importants. El més visible és el que hi ha al grup
d’edat de 75 a 79 anys al sexe femení, on hi ha 19 dones, que formen el
12,18% del total de la població femenina. Aquest sortint podria tenir l’explicació
en la guerra. Mentre va durar la guerra al país, els homes joves havien d’estar
al front, i molts perdien la vida. Durant la guerra, la població jove eren els que
actualment formen part de la població vella, per això podria tenir una explicació
que ara hi hagin més dones que homes en aquestes edats, ja que les dones no
anaven al front.
A partir de la dècada dels 70 va començar el despoblament rural cap a les

ciutats, i aquest fet podria explicar l’inici de la davallada de la població del
municipi (a partir dels 45 a 49 anys). Fets rellevants : els entrants de 35 a 39
anys en la població femenina es podria explicar pel fet que alguns dels homes
continuaven portant l’explotació familiar , seguint la feina de pagès ; i les dones,
marxaven pels seus estudis a la ciutat i ja no retornen. En pocs anys s’han
tancat moltes explotacions i ha fet que els homes també s’hagin de buscar la
vida a fora de la zona rural i comencem a veure l’arribada dels neorurals on
sobretot les dones s’incorporen millor al món rural.
Es tracta d’un país desenvolupat on la piràmide reflecteix un envelliment

progressiu de la població. Malgrat això, aquest petit augment de la població
infantil demostra el manteniment a curt termini dels pobles d’aquest municipi.
303
304
4.1. RECOLLIDA DE DADES
SANT SERNI
PRIMERA RESIDÈNCIA
NOM DE LA CASA POBLACIÓ
POBLACIÓ ACTIVA
INACTIVA
P MC E SP SS ST
CASA JUANA 2
CASA GUAMIS 1
CASA MINGUET 2
CASA MAGRE 3
CASA CHICURRILL 2
CASA JANETÓ 1 1 2 2
L'ESTUDI VELL 1 2
CASA SOLANS 2 1
CASA CARLOS 1 2 1
SANT CRISTÒFOL DE LA VALL

PRIMERA RESIDÈNCIA
POBLACIÓ ACTIVA
INACTIVA
P MC E SP SS ST
CASA XERO 1 1 2
CAL PLANA 2 1 1 1
CASA PATXÓ 1
305
SANT MARTÍ DE BARCEDANA

PRIMERA RESIDÈNCIA
POBLACIÓ ACTIVA
INACTIVA
P MC E SP SS ST
CASA PAU 1
CASA ROCA 2 3
CASA TONICO 2
CASA TONERA 2
CASA QUIQUET 2
CASA TIU 1
CASA DAVID 2
SANT MIQUEL DE LA VALL

PRIMERA RESIDÈNCIA
POBLACIÓ ACTIVA
INACTIVA
P MC E SP SS ST
CASA GUILLEM 1
CASA VENTURA GASOL 2
CASA JAUME 1
CASA REGANY 2
CASA L'EUSEBI 1 1
CASA SORIGUÉ 1
L'ERA DE MASSANÉS 1 2
CASA CLAUDIO 1
CASA LLUQUETÓ 1
CASA MINGUERA 1 1
CASA CRISTÓBAL 1
CASA MIRANDA 1
FONTSAGRADA
PRIMERA RESIDÈNCIA
POBLACIÓ ACTIVA
INACTIVA
P MC E SP SS ST
CASA RAMON 2 1
CASA CUBERES 2 1
CASA MATEU 2
CASA COTA 2
CASA EL CAMINÉ 1 2
306
ARANSÍS
PRIMERA RESIDÈNCIA
POBLACIÓ ACTIVA
INACTIVA
P MC E SP SS ST
CASA LLUÍS 1
CASA ESCOLÀ 2
CASA BUSQUÍ 1 1
CASA GRAUS 1 1 2
CASA NIN 2 2
MASIA CLAVEROL 2
MASIA FRARE 1 1
GAVET DE LA CONCA
PRIMERA RESIDÈNCIA
POBLACIÓ ACTIVA
INACTIVA
P MC E SP SS ST
CASA LA FARRERA 2
L'ESTUDI 2
CASA BREU 2
CASA MANUEL 2
CASA RANDO 2
CASA TURUGUET 1 1
CASA L'ADRIÀ 2
CASA TURÓN 2
CASA BOIXADÓS
CASA L'ARMINGOL 1 2
CASA MARTÍ 1
MASIA DEL SOLANS 2
MASIA DEL SENO 3
MATASOLANA
PRIMERA RESIDÈNCIA
POBLACIÓ ACTIVA
INACTIVA
P MC E SP SS ST
CASA JAVIER 1
CASA COTÓ 2
CASA ENRICO 1 1
307
SANT SALVADOR
PRIMERA RESIDÈNCIA
POBLACIÓ ACTIVA
INACTIVA
P MC E SP SS ST
CASA CATARINOI 1
CASA MARIANO 1
CASA MARIANO 2 1 1 1
CASA MARTIÓ 1
CASA CAFETER 1
CASA FILADOR 1
CASA PELLICER 1 1
CASA TAUR 1 1 1 1
CASA PELLAIRE 1
CASA ROYET 1
CASA MELÉ 2
CASA VINGUDA 2
CASA PELLICER 2
CASA LA NATI 2
CASA TONILLO 1 1
CASA MACIÀ 2
CASA PONSA 1
CASA QUICO 1 1 1
CASA ROSENDO 1
TOLÓ
PRIMERA RESIDÈNCIA
POBLACIÓ ACTIVA
INACTIVA
P MC E SP SS ST
CASA PETER I LOU 2
MEREA
PRIMERA RESIDÈNCIA
POBLACIÓ ACTIVA
INACTIVA
P MC E SP SS ST
CASA SUSI 2
308
MUNICIPI POBLACIÓ INACTIVA POBLACIÓ ACTIVA

P MC E SP SS ST
MUNICIPI DE GAVET
76 11 8 13 7 27
TOTAL 95 47
MUNICIPI POBLACIÓ INACTIVA POBLACIÓ ACTIVA

P MC E SP SS ST
MUNICIPI DE GAVET
80% 12% 8% 28% 15% 57%
TOTAL 67% 33%
309
4.2. REPRESENTACIÓ GRÀFICA
POBLACIÓ PER SECTORS
POBLACIÓ
ACTIVA ( 33% )
POBLACIÓ
INACTIVA (67%)
310
POBLACIÓ INACTIVA
P MC E
8%
12%
80%
POBLACIÓ ACTIVA
SP SS ST
28%
57%
15%
311
4.3. INTERPRETACIÓ
El que demostra el gràfic és que al municipi actual de Gavet de la Conca, hi
viuen més persones inactives que actives. Hi ha un 67% de població inactiva
dins el municipi de Gavet de la Conca que contrasta amb tan sols un 33% de
població activa.
Dins de la població inactiva destaca el tan per cent que formen els pensionistes
(P) , un 80% de la població inactiva. A continuació el segueixen un 12 % de
Mestresses de casa (MC) i un 8 % d’estudiants (E), un sector molt reduït.
Dins de la població activa destaca el sector terciari, el sector serveis,(ST) amb

un 57% del total de la població activa, el segueix el sector primari (SP) amb un
28% i el sector secundari (SS) amb un 15%.
Aquestes dades ens fan arribar a la conclusió que el municipi de Gavet de la

Conca està format majoritàriament per persones grans, una població envellida
que es troba dins el grup de pensionistes. Dins del grup de pensionistes però,
també hi trobem persones que pateixen malalties que els impedeixen formar
part de la població activa. El segueixen el nombre de persones que treballen al
sector terciari, i el sector primari en el qual s’hi trobem totes aquelles persones
que es dediquen a la ramaderia i a l’agricultura, activitats econòmiques
principals del municipi.
A continuació hi trobem les mestresses de casa, els estudiants i aquelles

persones que es dediquen al Sector Secundari.
312
IV .- CONCLUSIÓ I AGRAIMENTS
Aquest treball ens ha permès utilitzar fonts primàries, consultar arxius
municipals i fonts orals.
Hem pogut conèixer la bibliografia bàsica del municipi de Gavet de la Conca

com també del Pallars Jussà i saber els diferents llibres que tracten del
municipi i especialment els que tracten els temes de demografia històrica.
Ens ha permès conèixer l’evolució demogràfica del municipi de Gavet al llarg

d’un determinat període de temps, concretament des de l’any 1877 fins l’any
2010.
El que més ens ha cridat l’atenció de com ha evolucionat cadascuna de les

variables és : respecte la natalitat ens ha sorprès la davallada de naixements
que hi ha hagut amb el pas dels anys, ja que la població del municipi ha anat
envellint. Respecte la mortalitat hem pogut observar que augmenta amb el pas
dels anys, però allò que es pot veure més clarament és el destacat descens de
mortalitat infantil. A l’hora d’estudiar l’evolució de les malalties s’observa com
les malalties infeccioses disminueixen amb els anys i augmenten les no
infeccioses gracies als avenços mèdics i farmacològics. Respecte l’esperança
de vida hem vist que experimenta un augment que reflexa les millores en les
condicions de vida, ja que als anys vint és d’uns 30-40 i 50 anys, i als anys 60
ja augmenta cap als 60-70 anys i actualment es troba als 75 anys. Respecte al
creixement vegetatiu, hem pogut observar la seva evolució passant de ser
positiu a ser negatiu, cosa que posa de manifest la població envellida que
resideix al municipi i els pocs naixements que hi ha. De la nupcialitat crida
l’atenció el canvi en les èpoques en que es casaven la gent, i el número de
casaments varia molt entre abans i ara.
A la piràmide de població hi podem veure reflectit el model d’urna propi d’una

població envellida.
Com a conclusió, podem veure que aquests pobles que formen el municipi
estan abocats al despoblament. Tot i així, comencem a veure una incipient
recuperació gràcies a famílies que han canviat el seu lloc de residència perquè
els satisfà la qualitat de vida que aquí tenen. Tot i això, els pobles físicament
reformats i conservats veiem com la majoria de les cases es van convertint en
segones residències.
313
Per últim, m’agradaria agrair a totes aquelles persones que m’han aportat
informació, que m’han resolt dubtes i/o que m’han ajudat a saber més coses
sobre el municipi. A l’Alba Romero per ajudar-me amb la informació de l’arxiu
municipal i amb el recull de la informació de la població actual del municipi.
A la Marta Borrell, al Tonet Magrí, als meus pares Lourdes i Ventura, al meu
padrí Ventura , als meus tiets, Montse i Juan i al Josep Maria Roca per ajudar-
me amb la informació actual del municipi per cases.
Alhora, volia agrair a la Victòria i a la Dolors Castells la seva ajuda quan he

tingut problemes amb els documents d’excel.
També he d’agrair a la meva tutora Rosa Queralt, un gran ajut i guia

indispensable per elaborar aquest treball.
314
V .- ANNEXOS
En el Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España i les seves
possessions d’Ultramar, el seu autor Pascual Madoz (volum I, 1985, pàgina
535; volum II, 1985, pàgines 447, 448, 295, 292 i 99), ens descriu Gavet,
Fontsagrada, Tremp, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Salvador de
Toló de la següent manera:
MADOZ
GABET Y FONTSAGRADA : lugar con ayuntamiento en la provincia de
Lérida (16 horas) partido judicial y administración de rentas de Tremp ( 1 ½,
audiencia territorial y capitanía general de Barcelona (38), diócesis de Seo de
Urgel (16): la población se halla dividida en 3 caseríos con los nombre de
Gabet, Fontsagrada y Tarrasa : los 2 primeros están situados el uno a la
margen izquierda de un barranco denominado Riu de Gabet , sobre una alturita
al pie del monte de Aransis, y el de Fontsagrada a la parte opuesta del
barranco distancia de aquel ¼ de hora, y ¼ y ½ el de Tarrasa; aquellos se
encuentran batidos por todos los vientos , y solo el ultimo está resguardado de
los del Sudeste por el indicado monte Aransis, disfrutando todos de un
temperamento frío y CLIMA saludable. Tienen entre los tres 22 casas
distribuidas 13 en el primer punto, 6 en el segundo , y 3 en el tercero, de mala
construcción casi todas, inclusa la de ayuntamiento en Gabet que tiene un
pequeño local destinado para cárcel: la iglesia parroquial ( San Pedro ), esta
reputada como matriz, siendo su anejo otra que existe en Fontsagrada ( San
Bruno ), y se halla servida por un cura párroco, que se provee por el diocesano
mediante oposición en concurso general : el cementerio próximo á la iglesia
está en parage de poca ventilación y es bastante capaz, también á corta
distancia de los respectivos caserios hay fuentes de agua que se aprovecha
para los usos domésticos del vecindario. Confina del TERM . por Norte
Vilamitjana; Este Figuerola Y Llimiana; Sur otra vez Llimiana y Cerni, y Oeste
con el rio Noguera Pallaresa, estendiéndose hora y ½ de Este á Oeste, y 1 de
Norte a Sur. El barranco mencionado que separa los caseríos de Gabet y
Fontsagrada, corre en dirección de Este á Sud llevando poco caudal de aguas
que se aprovechan sin embargo en el riego de algunos huertecitos que
proveen, aunque con escasez, de hortalizas al vecindario ; i desagua á ½ hora
del pueblo en el Noguera Pallaresa, cuyo cáuce por ser bastante bajo, no
alcanza con sus aguas á fertilizar el TERRENO: este participa en monte y llano,
es flojo, de bastante mala calidad. Pasa por las inmediaciones de las casas de
Fontsagrada Y Gabet, el CAMINO real que dirije de Tremp á Llimiana, y el que
va á Villanueva de Meyá, por el pas nou, de herradura y en mal estado.
Productos : vino abundante, trigo, centeno y cebada, algún aceite y hortalizas;
315
cria ganado lanar y vacuno, y caza de liebres, conejos y perdices. Hay una
mina de yeso en las inmediaciones de Tarrasa, de común aprovechamiento del
vecindario. El COMERCIO se reduce á la venda de lo sobrante de sus
cosechas en el mercado de Tremp, donde compran lo necesario para su
subsistencia. Poblacion: 21 vecinos, 85 habitantes. Capital imponible : 25,200
rentas. Contribución : el 14,28 por 100 de esta riqueza.
TREMP : USOS Y COSTUMBRES : Los habitantes de los pueblos

cortos de la Conca y todos los labradores del país conservan los usos y
costumbres de sus antepasados, que son los que generalmente se observan
en toda la montaña de Cataluña: son religiosos sin fanatismo , sóbrios en todo,
sufridos, robustos y de maneras francas ; sencillos, dóciles á sus párrocos y
autoridades, temerosos de la justicia, poco habladores, pero sinceros,
laboriosos, aunque apegados á las antiguas rutinas y al país que les vió nacer.
Su trage ha variado poco del que era á principios de este siglo : gorro
encarnado ó morado, chaleco, faja encarnada, azul ó blanca, calzon corto,
calcetin y alpargata, y en invierno gambeto ó capote, y las clases mas bajas
manta. Los artesanos, como en su mayor parte salen de país para aprender
oficio, han tomado el trage y aun las costumbres y maneras de la tierra baja, y
las van introduciendo en las poblaciones mas crecidas de la Conca.
INDUSTRIA : Las artes é industria son poco conocidas; apenas hay

otras que los oficios de primera necesidad, telares de paños llamados buratas ,
y de lienzos ordinarios de las lanas y cáñanos del país, en el que se consumen,
habiendo de traerse todavía de fuera: algunas fábricas de aguardientes, de
curtidos, de chocolate, los molinos de harina y aceite, batanes, y uno de aserrar
y tornear a las maderas que bajan por el Noguera . El precio medio del jornal
del campo es en invierno 5 rentas , y en las demás estaciones del año 7.
SANT MARTIN DE BARCEDANA : ( Villa Barudana en la provincia de

Lérida, partido judicial de Tremp )
ARANSIS : Lugar con ayuntamiento en la provincia de Lérida ( 18

horas), partido judicial, administración de rentas y oficialato de Tremp (3),
audiencia territorial y capitania general de Cataluña ( Barcelona 34 ), diócesis
de Seo de Urgel (16), situado en llano, y aunque por el lado del Sur se eleva un
pequeño cerro, este no impide la libre ventilación; el CLIMA es frio, pero
bastante saludable y las enfermedades mas frecuentes algunos catarros y
pulmonías. Tiene 40 casas en general de un solo piso, mala fábrica y escasa
comodidad, distribuidas en una pequeña plaza, y en varias calles llanas, pero
mal empedradas, una iglesia parroquial dedicada al Apóstol San Pedro, servida
por un cura párroco llamado rector, cuyo destino es de primer ascenso , y lo
provee S. M. ó el diocesano según los meses en que vaca, y mediante
oposición en concurso general; y una ermita bajo la advocación de San
Fructuoso, construida en los alrededores del pueblo, la cual ninguna
316
particularidad ofrece. Cerca del mismo se encuentra el cementerio en parage

poco á propósito; y no lejos una fuente de esquisitas aguas, las que juntamente
con otras que nacen á mayor distancia aprovechan los vecinos para surtido de
sus casas, y otros usos. Confina con el término por el Norte con los C
onques y Figuerola, por Este y Sur con el de Llimiana, y por Oeste con
este último y con el de Gavet; estendiéndose de Norte á Sur 1 ¼ de hora, y de
Este á Oeste 1 hora. Dentro del mismo se encuentran dos masias ó casas de
campo, llamada la una del marques, y la otra Torre de Feliu. Pasa por esta
circunferencia un riachuelo denominado de Conques, cuyas aguas utilizan los
habitantes para riego de algunos trozos de tierra, y para dar impulso á un
molino harinero, que existe á 1 hora Norte del pueblo, y es propiedad de la
casa Feliu de Figuerola. El TERRENO aunque forma un pequeño declive hácia
el espresado riachuelo puede decirse que es llano, y de mediana calidad, y
rinde comúnmente el 4 por 1 de sembradura; carece de bosques, y el poco
arbolado que hay se halla en las márgenes de las heredades y en lo interior de
estas; las tierras ó monte comunal no produce otra cosa que arbustos,
matorrales y yerbas de pasto. Por las inmediaciones del pueblo cruza el
CAMINO de herradura que dirige de la Conca de Tremp á Artesa de Segre por
el atajo llamado pas nou , pero es muy poco transitado por hallarse en mal
estado: PRODUCCIÓN trigo, centeno, cebada avena, muchas patatas,
legumbres, algún vino y aceite, y pocas hortalizas y frutas ; sostiene ganado
vacuno, lanar y cabrio; y hay caza poco abundante de liebres, conejos y
perdices: POBLACIÓN: según los datos oficiales 18 vecinos 178 almas : y con
arreglo á noticias particulares 50 vecinos y 225 almas : CAPITAL IMPONIBLE :
39,900 rentas. El señorio de este pueblo pertenecía al duque de Ilijar( IIjar ) ,
quien nombraba alcalde y cobraba dos diezmos, escepto una pequeña parte
que con la primicia correspondia al párroco.
LLIMIANA : Vila con ayuntamiento en la provincia de Lérida ( 20 horas ),

partido judicial de Tremp (3), audiencia territorial y capitania general de
Cataluña ( Barcelona 40 ) , diócesis de Seo de Urgel (18): esta situada sobre
una peña que se eleva á ½ hora de la margen izquierdo del río Noguera
Paññaresa, en posición bien ventilada de todos los vientos, con CLIMA frio y
propenso á las afecciones de pecho, producidas principalmente por las
escesivas fatigas de los habitantes en las faenas del campo. Se compone de
121 CASAS de un solo piso, casi todas de mala construcción, casa de
ayuntamiento, cárcel, distribuidas aquellas en varias calles y una plaza,
empedradas, angostas y de figura irregular; escuela de primeras letras
concurrida por unos 50 ó 60 niños, cuyo maestro está dotado con 2,666 rs. y 13
mrs. anuales: iglesia parroquial ( la Asuncion de Ntra. Sra. ), cuyo curato de
término se halla servido por un cura párroco, que comprende los anejos de San
Cerni y San Cristobal de la Vall, existiendo además dentro de la población una
capilla particular dedicada á San Antonio de Padua; un poco separado de las
casas, en un ángulo de la villa hacia la parte Oeste se encuentra un pedazo de
317
muralla antiquísima que se cree ser restos de la fortificación que, según

tradición, tuvo esta villa en tiempos muy remotos, y algo mas separado está el
cementerio en parage poco saludable: los vecinos se sirven para beber y
demás usos de dos fuentes que se hallan á muy corta distancia, y si bien poco
abundantes sus agua son de la mejor calidad. Confina el término por Norte con
los de Gabet y Aransis; Este otra vez el de Aransis, Conques y San Salvador
de Toló ; Sur el de Santa María de Meya, y Oeste el de Guardia, mediando el
río Noguera-Pallaresa : este se estiende 3 horas y ½ de Norte á Sur , y 2 ½ de
Este á Oeste; dentro de sus límites están comprendidos los pueblos de San
Miguel, San Cristobal de la Vall, San Martin de Barcedana y San Cerni, los
cuales tienen su jurisdicción separada cada uno, excepto el último que está
comprendida en la de la villa que describimos en el archivo, de la cual se
conservan los libros de apeo y valoraciones de las tierras, decidiendo además
el ayuntamiento de la misma por medio de visorios extrajudicialmente, todas las
disputas que se efrecen sobre los límites de las tierras; también existen dentro
del término jurisdiccional de esta villa las casas de campo denominadas dels
Obachs, que son 10 casas aisladas y algo apartadas entre sí, situadas detrás
del penasco en que se encuentra aquella, y otras 10 al Sur Oeste del mismo
entre este y el río, llamadas el Manso de Bors, de Artus, de Salsugas, de
Pedro, den Rius, de Pere-jaya, de Portel, de Prunas, de Saran y de Serra; hay
2 ermitas, dedicada la una á los Stos. Gervasio y Protasio, y la otra al Salvador
del mundo, situada en el Monsech, en cada una de las cuales se celebra una
fiesta anual, el 25 de abril esta última, y el 1 de mayo la anterior, á donde
acuden en romería los vecinos de todos los pueblos inmediatos: al Oeste de la
población pasa el Noguera-Pallaresa, que antes proporcionaba riego a una
hermosa huerta, pero que en una de sus avenidas fue inundada, con gran
prejuicio de los vecino. Muy útil, de bastante interés consideramos la necesidad
de que uniéndose los vecinos de esta población con los de Guardia, que se
halla á la parte opuesta del rio, tratasen por medio de un plan combinado de
diques y plantación de árboles en ambas orillas, canalizar este río, con lo cual
se recobraría la huerta perdida, asegurándola de las avenidas en lo sucesivo, y
evitando los vecinos de Guardia que acaso suceda con las suyas una
desgracia que es fácil preveer. Al Sur, y 1 hora distancia de la población, corre
un arroyo ó torrente denominado Barcedana, y á ½ hora al Norte otro llamado
Gercules, que después de haber proporcionado riego á algunos huertecillos,
van ambos á desaguar al espresado Noguera. El TERRENO es áspero,
quebrado y pedregoso; en sus dos terceras partes son peñascos y tierra
pedregosa y árida, por cuya razón es poco productivo; la parte que ocupa entre
la villa y el río es lo único que existe de mediana calidad, y su arbolado
bastante regular, aunque solo para leña, consiste en encinas, robles, hayas,
fresnos y toda clase de árboles frutales: los CAMINOS son locales, de
herradura y en mal estado . PRODUCTOS : en un año común 1,200 cuarteras
de trigo, 400 de centeno, 15,000 cántaras de vino, 300 arrobas de aceite, frutas
y patatas; cria ganado cabrio, y el indispensable mayor para la labranza; hay
318
caza de conejos, liebres y perdices, y pesca de truchas, barbos y anguilas:

también se encuentran en el bosque lobos y cabras monteses. INDUSTRIA : la
principal es la agricultura, 6 tejedores de lienzos comunes, un molino harinero
en la orilla del Noguera, y otro aceitero al Este de la población. POBLACIÓN :
con San Cerni, 93 vecinos, 556 almas. CAPITAL IMPONIBLE : 127,667 rs. Vn.
CONTRIBUCION: el 14,48 por 100 de esta riqueza.
SALVADOR DE TOLÓ ( SAN ) : v. con ayunt. al que está agregado el

pueblo de Montedo, prov. de Lérida (47 hor.), part. jud. de Tremp (3 ½), aud.
terr. y c. g. de Barcelona (36), dióc. de Seo de Urgel (14). SIT. en la ladera de
un monte llamado de Tusal, sobre un pequeño llano, resguardada por el mismo
monte, de los vientos del E. y S.; su CLIMA sano, donde se padecen
inflamaciones. Hay 96 CASAS, 60 de las cuales ocupan la pobl. indicada, y las
36 restantes se hallan esparcidas por el térm.; casa de ayunt. y cárcel, aunque
en estado ruinoso; una fuente construida de piedra sillería en la pobl; una
fuentecilla inmediata, llamada la Fuente Vieja, y un grande pozo al O. de la v. á
dist. de 1/8 de hora; igl. parr. ( San Salvador ) con curato de segundo ascenso,
servida por un cura párroco, de provision en concurso general, y un beneficiado
de sangre; un cementerio al N. Confina el TÉRM. por N. con los de Congues,
Figuerola y Aransis; E. los de Ysona, Covet y Benabent; S. los de Montodó,
Villanueva y Sta. Maria de Meyá, y O. el de Llimiana. Se estiende 3 ½ hor. de
N. á S. y 3 de E. á O. Comprende dentro de su circunferencia los cas. llamados
Maria de Castellnou, de Perolet de la Merca, de Mas de Guillen, de Toló, de
Matasolana, de la Farrería, de Prasguiró y de Porredo; existiendo capillas
rurales en los ya nombrados de Matasolana, Merca, Perolet y Castellnou, y una
igl en el de Toló dedicada á San Vicente que era antiguamente la igl. parr.:
tanto en ella como en las capillas de las Marías de Guillen y Perolet, hay pila
bautismal y cementerio. Existen además sobre el camino que va de la Conca
de Tremp á Villanueva de Meyá y Artesa, un meson denominado Hostal Roig, á
poca dist. del cual hay una capilla bajo la advocación de Sta. Ana, y contiguo á
esta una ant. torre derruida; en lo alto de un monte y á 2 hor. S. de dist. de la
pobl. una casa con un santuario dedicado á la Vírgen de Bonrepos, que era
una granja de canónigos premostratenses de las Abellanas: hace poco tiempo
que se denunció una mina de varios metales. Dentro del mismo térm. y á ¾ de
hor. S. de la v. se forma un riach., que aumentando sus corrientes, toma el
nombre de r. de Bonrepos mientras corre por el térm., y al salir se llama r. de
Gabet. El TERRENO es en parte montuoso y parte llano, formando el primero
una cord. desde el Pasnou ó term. de Villanueva y Sta. Maria de Meyé ; al S.,
hasta los confines del N. y el llano las faldas de los mismos montes al O.: se
cultiva como una cuarta parte del térm. , la mitad de la cual está plantada de
viñas, olivos y árboles frutales; hay bastante bosque para leña, y á ¾ de hor. E.
de la pobl. tiene 3 jornales de tierra, que se riega con las aguas sobrantes de
dos molinos de la v., con bastante escasez. Los CAMINOS son comunales
para los pueblos inmediatos, habiendo uno llamado del Pasnou, que como ya
319
hemos dicho dirige de la Conca de Tremp á Villanueva de Meyá y Artesa: son

de herradura y malos. PROD. : trigo, centeno, carreon, cebada, vino, aceite,
patatas, frutas, legumbres y poca seda y lana; cria ganado lanar, cabrío y de
cerda, y caza de conejos, perdices y liebres. IND.: 2 telares de lienzos
ordinarios, 3 molinos harineros, y uno de aceite. POBL.: 402 vec., 545 alm.
RIQUEZA IMP.: 129,081 rs. CONTR.: el 14,48 por 100 de esta riqueza.
• He afegit els pobles de Tremp i Llimiana perquè fan referència a pobles

del municipi de Gavet, i perquè expliquen usos i costums comuns.
320
VI.- BIBLIOGRAFIA
A) LLIBRES I MONOGRAFIES
• Sabartés i Guixes, JM , Població i territori a l’alt Pirineu català ( pròleg de

Ramon Morell). Tremp : Garsineu edicions, 1998. ( Estudis 9 )
• Sabartés i Guixes, JM , L’èxode Pallarès ( crisi demogràfica i devallada
poblacional als Pallars i a l’Alta Ribagorça ( 1857 – 1991 ) ) (pròleg de F.
López Palomeque). Tremp: Garsineu edicions, 1993. (Estudis 5)
• Bernadó i Murgó, J [ et al.], El Pallars Jussà, Estructura sòcio-econòmica
i territorial del Pallars Jussà i de l’Alta Ribagorça. Barcelona : Caixa
d’Estalvis de Catalunya, Novembre del 1981.
• Madoz,P, Catalunya Pascual Madoz. Barcelona: Curial Edicions
Catalanes, 1985, volum I .
• Madoz,P, Catalunya Pascual Madoz. Barcelona: Curial Edicions
Catalanes, 1985, volum II .
• Serra, JM., Cucala, A., Busquets,J. , Geografia. Barcelona: Editorial
Barcanova, abril 2009.
• Aldomà I. [ et al.], Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Pallars
Sobirà, Pallars Jussà, Alta Ribagorça, Ribagorça , Llitera. Segona edició.
Barcelona : Enciclopèdia Catalana, març del 1995, volum 12.
• Bertran Isabal, M., Salàs de Pallars una aproximació demogràfica ,
urbanística i històrica. Tremp: Edicions a petició, SL.

• Autors diversos. Collegats vol. 2 . Lleida, Virigili i Pages edicions, 1988.
• Oliva, J. Tot el Pallars Jussà. Col·lecció: Catalunya, amunt i avall. Alcoi,
Amunt i Avall edicions, 1995.
B) PÀGINES WEB
http://www.guiainfantil.com/salud/enfermedades/coqueluche.htm
[consulta: 25 de novembre de 2010 ]
http://wiki2.esliceu.com/images/0/0c/Comesfaunapiramideoblacio.pdf
[consulta: 10 de juny del 2010 ]
http://www.slideshare.net/howna/geo-tema-3
[consulta: 15 d’agost del 2010]
http://www.comarcalia.com/comarques/pallars_jussa.asp?xxi=1
[consulta : 3 d’octubre de 2010]
321

Demografia Històrica Municipi de Gavet de La Conca

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Demografia Històrica Municipi de Gavet de La Conca

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Demografia Històrica Municipi de Gavet de La Conca

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Demografia històrica : municipi de Gavet de la Conca Núria Esquerra

Les activitats econòmiques principals de la comarca són l’agricultura i la

Algunes de les activitats industrials més importants de la comarca són , a més

d'autonomia energètica per a la regió barcelonina. L'any 1985 hom posà en

De les diverses activitats terciàries, les més importants tradicionalment han

Les comunicacions modernes se centren en el ferrocarril de Lleida a la Pobla

Limita al Nord amb l’enclavament de Tremp, al Nord-est amb el municipi

La principal base econòmica són les activitats relacionades amb el sector

La principal empresa, relacionada amb el sector de l’energia, és la central

L’antic municipi de Sant Serni es trobava a la part meridional de la Conca de

Per poder recollir les dades dels naixements, matrimonis i defuncions, he

Amb el recull de la informació de la població actual per pobles i cases del

Edat/any 0-1 2-15 16-30 31-60 + 60 Desconeg. TOTAL

Any/malaltia Tuberculosis Tosferina Accident

Una altra de diferent és la utilitzada en la recollida de dades del creixement

Any naixements defuncions Creix. vegetatiu

Una altra és la utilitzada per la recollida de dades de l’estructura de la població,

Grups d’edat HOMES DONES

L’última, i ben diferent de les anteriors, és la taula utilitzada per la recollida de

NOM DE LA PRIMERA RESIDÈNCIA

2.- REPRESENTACIONS GRÀFIQUES

Hem passat les dades de les graelles en gràfics de barres.

2.2 CORBES D’EVOLUCIÓ

2.3. CORBA DEL CREIXEMENT VEGETATIU

1.1. RECOLLIDA DE DADES

1.2. REPRESENTACIÓ GRÀFICA

1.3. INTERPRETACIÓ DEL GRÀFIC D’EVOLUCIÓ

El gràfic representa l’evolució de la població del municipi de Gavet de la Conca.

Fins l’any 1909, trobem al Pallars una societat tradicional precapitalista

Dins l’economia de subsistència també hi trobem activitats manufactureres

El sistema de valors utilitzat llavors era el següent : la casa de la família

Durant el període de 1860 a 1910, el Pallars pateix una crisi de l’agricultura de

Degut a aquesta crisi que hem nombrat, al territori hi va haver misèria,

En aquesta època és quan apareix el bandolerisme entre la conca i la

En aquest període també hi abunda l’emigració, ja que la misèria fa que la gent

El període que va des de 1930 a 1959 com indica el gràfic, hi ha una

Un cop acabada la guerra, també ens trobem amb la misèria de la postguerra.

La dècada dels 50 als 60, la població es manté. Durant aquests anys

A partir de l’any 1960, es veu una disminució progressiva de la població. Les

Desapareix la vinya i s’arranca l’olivera i s’abandonen moltes explotacions

Des del 1991 al 1996 es veu com la població va disminuint de la mateixa

Quin futur li espera a la població del municipi?

- En alguns pobles es podrà mantindre la població gràcies a l’aparició de

2.1.1. RECOLLIDA DE DADES

NAIXEMENTS SANT SALVADOR

NAIXEMENTS SANT SERNI

Naixements per anys Sant Salvador

Naixements per anys Gavet de la Conca

Les gràfiques de la natalitat pertanyen als municipis d’Aransís, Sant Salvador

L’evolució d’aquests tres municipis es dividirà en cinc etapes, caracteritzades

1.- 1877 – 1893: En aquesta etapa és on hi ha els pics més pronunciats de

Aquesta davallada de la natalitat que s’observa en aquesta etapa, està

La recuperació que hi ha en aquesta etapa és deguda a les obres que es fan

Exceptuant Sant Serni, al final de l’etapa es veu com la natalitat comença a

ANÀLISI DE LA NATALITAT MUNICIPI DE GAVET

Aquesta etapa es caracteritza per una crisi demogràfica, ja que actualment, en

En aquest període, l’any amb més naixements dins l’escassetat es troba al

Naixements per mesos Sant Salvador