Difracció de pols

L’objectiu de la sessió de problemes és desenvolupar nocions sobre les característiques de les dades
de difracció de raigs X de pols. Per aconseguir aquest objectiu s’utilitzarà el software VESTA per simular
dades de difracció a partir d’estructures cristal·lines.

El següent guió inclou 3 apartats:

 Llistat de fitxers necessaris per fer la pràctica.

 Explicació d’algunes funcionalitats de VESTA per generar dades de difracció de pols.
 Instruccions per accedir a la base de dades AMCSD
 Un qüestionari a omplir i entregar.

1. Llistat de fitxers
 alumini.cif: Estructura cristal·lina de l’alumini.
 alfilm.int: Difractograma de pols d’un film d’alumini.
 STO.cif: Estructura cristal·lina de la tausonita (SrTiO3).
 YBCO.cif: Estructura cristal·lina de l’òxid d’itri, bari i coure (YBa2Cu3O7).
 powdersample1.int: espectre de difracció d’una estructura cristal·lina desconeguda.

2. Funcionalitats de VESTA
Obrir fitxer especificant un cristall:

 Anar a File – Open i seleccionar un fitxer amb extensions .cif o .vesta.

Simular un difractograma a partir del contingut de la cel·la:

 Anar a Utilities – Powder Diffraction Pattern

 Polsar el botó Calculate.
 A la pestanya Plot apareix una simulació del difractograma de pols on les línies verdes indiquen
la posició dels pics per a Kα1 (dalt) i Kα2 (baix).
 A la pestanya Reflections apareix una llista indicant, per a cada pic al difractograma:
o h, k i l: Índex de Miller.
o d: Distància interplanar
o 2θ: Angle
o I: Intensitat relativa
o M: Multiplicitat. Número de plans reticulars idèntics que coincideixen en aquest pic.
o λ: 1 si la longitud d’ona del pic és Kα1 i 2 si és Kα2.

Exportar el difractograma en format numèric

 A la finestra Powder Diffraction Pattern anar a File – Export Data

 El difractograma queda enregistrat com un fitxer ASCII amb extensió .int que pot ser obert
amb qualsevol editor de text. Cada línia correspon a un punt del difractograma, indicant
primer l’angle 2θ i segon la intensitat de raigs X.

1
Representació gràfica de difractogrames

 Qualsevol programa que permeti representar gràfics i importar dades en format ASCII permet
visualitzar els difractogrames. Alguns exemples són Microsoft EXCEL, Libreoffice CALC, Origin,
gnuplot o SciDAVis
 Com a exemple, per importar el difractograma en format .int amb SciDAVis cal anar a Archivo
– Importar ASCII. Entreu a la finestra Importar archivo(s). A la finestra Importar archivo(s):
o Seleccionar el fitxer .int a visualitzar.
o A Separador seleccionar ESPACIO.
o A Ignorar las primeras seleccionar 2 líneas.
o Deseleccionar la casella Usar primera fila para nombrar columnas.
o Seleccionar la casella Simplificar espacios en blanco.

3. American Mineralogist Crystal Structure Database (AMCSD)

Per fer una cerca a la base de dades

 Anar al link http://rruff.geo.arizona.edu/AMS/amcsd.php. S’accedeix a un formulari web per

realitzar cerques a la base de dades.
 Omplir un o més camps del formulari. Polsant al nom de cada camp s’accedeix a una eina que
ajuda a omplir correctament el camp corresponent.
 Polsar Search. Apareix una llista de totes les estructures cristal·lines a la base de dades que
compleixen els requisits donats al formulari.
 Per cada estructura s’indica:
o Nom
o Document on apareix descrita aquesta estructura
o Codi de l’estructura a la base de dades
o Descripció de l’estructura, incloent paràmetres de cel·la.
o Links per descarregar l’estructura en formats AMC i CIF. VESTA pot obrir fitxers en
aquest últim format.
o Link amb una llista de pics observats per difracció de pols
o Link per visualitzar l’estructura en 3 dimensions.

Per fer una cerca segons la composició química del cristall

 Seguir el procediment per realitzar una cerca a la base de dades. Al formulari web, polsar a
Chemistry Search. S’obre una pàgina amb una taula periòdica.
 A la taula periòdica, seleccionar els elements químics que deu contenir el cristall. Els elements
apareixen ressaltats a la taula periòdica.
 Per excloure un element químic de la cerca, polsar dos cops sobre l’element. L’element químic
apareix ratllat a la taula periòdica.
 Per excloure tots els elements excepte els seleccionats, polsar Exclude Others.

Per fer una cerca segons els pics de difracció observats a un difractograma

 Seguir el procediment per realitzar una cerca a la base de dades. Al formulari web, polsar a
Diffraction Search. S’obre una pàgina per introduir els pics de difracció
 Comprovar que al camp Wavelength posa Cu.
 Al camp 2-theta introduir l’angle del pic de difracció, al camp Tolerance escriure 0.2 i polsar
Enter. Al quadre on posa Enter Values Above apareix l’angle introduït +/- la tolerància.

2
  Repetir el pas anterior introduint tots els pics que es volen considerar a la cerca. Un cop
introduïts tots els pics polsar Submit.

4. Qüestionari
Part I: Espectre de difracció de l’alumini.

a) Obre el fitxer alumini.cif corresponent a l’estructura cristal·lína de l’alumini i genera una vista
simulada del difractograma de pols. Han de ser visibles tots els pics amb 2θ < 120°.

b) Indica quins pics (hkl) amb |h|, |k| i |l| < 4 estan absents. Explica la raó d’aquestes absències.

c) Representa al mateix difractograma de pols el difractograma experimental alfilm.int

corresponent a un experiment de difracció de pols amb un film d’alumini. Indica les similituds
i diferències als angles i intensitats relatives de les reflexions dels dos difractogrames. Explica
breument l’origen de les diferències.

Part II: Espectre de difracció de la tausonita (STO, SrTiO3) i l’òxid d’itri, bari i coure (YBCO, YBa2Cu3O7).

a) Obre els fitxers STO.cif i YBCO.cif i genera, a partir de cadascun d’ells, una vista simulada dels
corresponents difractogrames de pols. Han de ser visibles tots els pics amb 2θ < 120°.

b) Explica en què s’assemblen i es diferencien les estructures STO i YBCO.

c) A quins plans reticulars corresponen els dos pics amb 2θ < 20° observats a l’YBCO i sense
equivalent al STO? Justifica la seva presència a l’YBCO i la seva absència al STO a partir de les
estructures respectives.

d) Explica per què apareixen els pics (001), (010) i (100) a l’YBCO mentre que a l’STO només
s’observa el (100).

e) Explica per què el pic (003) de l’YBCO apareix molt a prop del pic (100) del STO, i per què
aquests dos pics apareixen a prop dels pics (010) i (100) de l’YBCO.

f) Genera dues vistes de les estructures del STO i el YBCO situant un pla reticular del pic més
intens de cada estructura.

g) Edita la cel·la del STO augmentant el paràmetre de cel·la (a = 4,2 Å) i mantenint la cel·la cúbica.
Representa el difractograma de pols. Descriu i justifica les diferències i similituds observades
amb el difractograma del STO amb la cel·la original.

h) Sobre la versió modificada del STO, substitueix l’àtom de Sr+2 per un de Ba+2. Representa el
difractograma de pols. Descriu i justifica les diferències i similituds observades amb el
difractograma de l’apartat anterior.

Part III: Identificació d’una fase cristal·lina a partir del seu difractograma de pols.

a) Quines estructures cristal·lines diferents d’òxid de titani hi ha a la base de dades AMCSD? Per
identificar-les, indicar el nom i els paràmetres de cel·la.

3
b) A quina d’aquestes estructures cristal·lines correspon el difractograma al fitxer
powdersample1.int? Per saber-ho, representa el difractograma, identifica alguns pics i
utilitza’ls per fer una cerca a la base de dades. Indica quins pics has utilitzat a la cerca.

c) Genera una vista amb VESTA de l’estructura corresponent al difractograma

powdersample1.int.