SATÈL·LITS DE JÚPITER

Omar Boury
Lluis Justicia
2022-2023
Objectius

● Utilitzar el planisferi informàtic Celestia per observar el moviment d’alguns

astres i fer mesures de distàncies i dels períodes

Introducció

Quan Kepler va enunciar les seves tres lleis no s’imaginava que algun dia es podrien
aplicar a altres sistemes planetaris. Pocs anys més tard, Galileu va aconseguir un dels
primers telescopis i va utilitzar-lo per observar el firmament. Un dels descobriments
que va fer foren els quatres astres que giraven al voltant de Júpiter. En un moment en
que encara es discutia si la Terra era el centre de l’univers o no, la imatge d’uns
satèl·lits que giraven al voltant de Júpiter era un argument clau per als defensors de
l’heliocentrisme. Els 4 satèl·lits més grans de Júpiter ( satèllits ara se’n coneixen molts
més) s’anomenen Io, Europa, Ganímedes i Calisto.

Simulació i mesures

El sistema es pot estudiar utilitzant el programa Celestia, que permetrà veure el

sistema de Júpiter i mesurar-ne els períodes i els semieixos majors de les òrbites (són
gairebé circulars).

a. Preparar la vista

Obriu el programa Celestia i seguiu les instruccions que es donen a continuació

● Aneu a Navigation|GoTo Object: s’obre una finestra, ompliu les dades per a
que quedi com mostra la Figura:
Això us situarà sobre el pol Nord de Júpiter, a una distància de 5 milions de
quilòmetres, amb prou perspectiva per a veure els 4 satèl·lits del planeta.
● Aneu ara a Render|View Options i seleccioneu les opcions que s’indiquen en la
Figura:

● Cliqueu OK i ara veureu les òrbites i els noms dels satèl·lits a la seva posició
actual.
● Seleccioneu Navigation|Follow selection. Les òrbites dels satèl·lits apareixen
en color blau i l’òrbita de Júpiter al voltant del Sol apareix en color vermell.
● Ara podeu seguir el moviment dels satèl·lits en temps real. L’experiment a
aquesta velocitat tardaria en realitzar-se unes 3 setmanes, per a veure-ho en una
sessió de classe s’haurà d’accelerar el moviment dels sistema
considerablement. Si premeu la lletra L del teclat tot va 10 vegades més ràpid.
A l’extrem superior dret posa 10 faster. Premeu 2 vegades més la L per a que
vagi 1000 vegades més ràpid que la realitat. Si us passeu, la tecla K permet
reduir la velocitat.

b. Les observacions

Observeu el moviment dels 4 satèl·lits. Heu de mesurar el període de cada un d’ells.

Necessitareu una referència per a decidir en quin punt es considera que comença cada
òrbita. Podeu utilitzar el moment en el que passen (aparentment) a prop d’alguna
estrella o el moment en el que travessen la línia de l’òrbita de Júpiter (això darrer és
més còmode i, donat que Júpiter tarda molt més a completar la seva òrbita al voltant
del Sol del que tarden els satèl·lits a completar la seva òrbita al voltant de Júpiter,
pràcticament es pot considerar una referència fixa).

A la cantonada superior dreta s’indica la data i l’hora. La simulació es pot aturar en

qualsevol moment prement la barra d’espai.

RESULTATS

Calculem el període des d'on comencen a girar i quan tornessin a passar per on han
començat:
Inici orbita: data i hora final orbita: data i hora Període (s)

Io 24 febrer 3:25:13 25 febrer 21:43:33 152738

Europa 1 març 1:23:45 4 març 14:52:23 307423

Ganimedes 15 març 5:10:32 22 març 9:45:19 619500

Calisto 24 març 2:45:57 9 abril 19:24:11 1446019

Taula T2/L3:

T2 L3 T2/L3

Io 2,33x1010 9,55x1022 2,44x10-13

Europa 9,45x1010 3,46x1026 2,72x10-16

Ganimedes 3,84x1011 2,903x1027 1,3x10-16

Calisto 2,09x1012 9,70x1027 2,15x10-16

Valor mitjà de T2/L3?

(2,44x10-13+2,72x10-16+1,3x10-16+2,15x10-16)/4 = 6,115425x10-14s2/m3
Gràfica:

Conclusió

En conclusió, les lleis de Kepler m’han ajudat a calcular i veure les grans magnituds
d'un cos celeste en l’espai. També amb aquesta gràfica, he pogut guanyar més
coneixement sobre l’univers i el seu funcionament. Desenvolupar una visió amb el
programa Celestia m’ha agradat molt.