SÍNTESI DELS

ARTICLES EXPOSATS
MI1834-A Didàctica de la Llengua i la Literatura Catalana (2022/23)
DILLUNS 10 D'OCTUBRE - DIMARTS 11 D’OCTUBRE

celia falla miravete

ángela garcía gómez
MARÍA MESTRE GUIRAO
BLANCA LEMOINE MORALES
 ÍNDEX

1. LITERATURA Y COMPROMISO: HACER PREGUNTAS PARA BUSCAR RESPUESTAS

(ISABEL TEJERINA LOBO) 2

2. POR UNA EDUCACIÓN LITERARIA A PARTIR DE LIJ (JUAN LÓPEZ) 3

3. LA CLASSE DE LITERATURA, AVUI (BADIA I CASSANY) 4

4. ¿QUÉ HACEMOS CON LA LECTURA? (VÍCTOR MORENO) 5

5. LECTURA I LLENGUA A PRIMÀRIA: COM FORMAR LECTORS (BATALLA I

SEGARRA) 6

6. ANIMACIÓ A LA LECTURA (BALLESTER) 7

1
1. LITERATURA Y COMPROMISO: HACER PREGUNTAS PARA BUSCAR RESPUESTAS
(ISABEL TEJERINA LOBO)

En l’article d’Isabel Tejerina podem apreciar, segons comenten les nostres companyes 3
apartats dins del text: “El mundo, patas arriba. Pesimismo y esperanza”, Literatura,
compromiso y educación moral. La polémica entre la estética y ética” i, per últim, “Ideología,
libros infantiles y educación: formación vs manipulación”.

El primer apartat es mostren dades, segons l’informe de “Desenvolupament Humà”, elaborat

per Nacions Unides, on es plasma la part més trista de l’humanitat, com per exemple: 1300
milions de persones no estan cobertes amb unes exigències mínimes, 125 milions de
xiquets/es no van a l'escola o que no es compleixen els drets humans fonamentals.

A més, a més, les companyes van fer dues preguntes de reflexió on ens deixaren pensar si
el sistema capitalista, dona resposta a les necessitats bàsiques de la humanitat o si, pel
contrari, es fa una injusta distribució i açò provoca un perill en quant la pau del món i el futur
de tots. La reflexió d’elles va ser que no, no es fa tot el que es podria fer i citen a Eduardo
Geleano: “Actes i fets diaris, per petits que siguen, no acabaran amb la pobresa i no
arreglarà el món, però sí que encara que siga un poc, actuar sota la realitat és l'única
manera de crear un canvi i millorar alguna cosa.”

El segon apartat planteja una mica la idea que l’autora vol desenvolupar a l’article. Tejerina
reflecteix en la lectura que és partidària d’una literatura crítica i transformadora i insisteix
amb la necessitat de relats més crítics i que facen prendre consciència. A més, manté i
fomenta la idea d’oferir lectures lluny de relats que no qüestionen res i oferir lectures que
aporten, entre d’altres: històries que emocionen, que trenquen estereotips… per a formar
lectors entusiasmats i crítics.

El tercer i últim apartat, tracta els llibres infantils que són utilitzats com a missatges
ideològics com: resaltar la llibertat, rebutjar la rebel·lia, criticar la societat convencional… A
més, fomenta que, l’acolliment al treballador immigrant, la defensa de la pau i del medi
ambient, etc. ha de tractar-se des del respecte i l’atenció del xiquet i des d’una educació
integral i d’atenció a la diversitat.

2
2. POR UNA EDUCACIÓN LITERARIA A PARTIR DE LIJ (JUAN LÓPEZ)

La literatura sempre ha sigut una finestra oberta de coneixements, història i cultura, un

recurs que sovint passa desapercebut dins del sector educatiu. La falta de motivació cap a
la lectura de llibres de poesia, la no creació d’un període d’adaptació en la formació lectora;
així com l’obligació de llegir un llibre com a obligació i no com a plaer, ha contribuït a crear
una societat poc interesada en el món literari. I és que, sense una afició lectora, no
s’aconsegueix cap competència de cap tipus.

Segons dos estudis realitzats en 2004 i un altre en 2021, l'índex dels hàbits lectors en la
població espanyola és baix. Un nivell alarmant dins de l'àmbit lector. Ens trobem en un
conflicte greu que cal eliminar per tota la societat, ja que no només es tracta d’un tema
educatiu, el qual han de millorar i potenciar els docents; sinó també es tracta d’un tema
social, dins del qual la població ha de participar amb l’objectiu de millorar aquest panorama.

Però centrant-se més en l'àmbit educatiu, l’article reflexiona sobre el valor de l’educació en
la formació i desenvolupament lector. Des dels anys seixanta sempre s’ha intentat buscar
una adequada formació literària que garantisca un nivell mínim de competència literària,
però com la literatura no es tracta com a contingut ni com a objectiu d’aprenentatge, la seua
presència en les aules continua sent relativa.

Per aquests motius, Juan Lopez proposa diferents activitats que es poden treballar en l’aula
per treballar la competència literaria: lectura expressiva i gravacions de poemes amb
música, completar poemes imitant l’estil de l’autor, escriure una narració a partir d’un poema
curt, i dramatització de poemes, entre altres.

En conclusió, la lectura és una eina vital en l’educació literària, per això els llibres de
literatura infantil i juvenil es poden convertir en una alternativa que facilite i desenvolupe una
competència lectora literaria adient. Cal destacar que el conjunt d’obres de LIJ ha d’anar
enllaçar amb l’edat, necessitats i interessos de l’alumnat; així com també, s’ha de tindre en
compte els criteris didàctics i nivell de formació dels xiquets. A més a més, la literatura
infantil i juvenil no ha de ser un material exclusiu i s’ha de combinar amb altres escollides
pel estudiantat. Aleshores, podem dir que el més important no es saber dades, sinó fer que
la gent es motive i desenvolupen el gust per la lectura i la literatura (competència literària).

3
3. LA CLASSE DE LITERATURA, AVUI (BADIA I CASSANY)

Hui en dia, la manera d’impartir les classes, els continguts que s’han d’aprendre i la
metodologia que s’empra per a fer-ho ha canviat molt des dels últims 50 anys. I una de les
diferències més rellevants és que ara ens centrem i valorem més el procés que el resultat.
Tots aquests aspectes ens condueixen a qüestionar-nos com hem d’ensenyar, què hem
d’ensenyar i quines són les lectures que cal ensenyar actualment.

En relació amb el que hem mencionat, cal tenir en compte les diferents dimensions que té
l’educació literària. En primer lloc, trobem l’educació ètica, que fa referència als valors d’una
societat. En segon lloc, l’estètica, que afavoreix la construcció i la interpretació del text. En
tercer lloc, l’educació cultural, que té relació amb els aspectes culturals de la societat. I,
finalment, la lingüística, que té com a objectiu fer ús d’un llenguatge a partir de l’expressió i
la representació de les oracions.

Tots aquests models, vinculats amb la literatura, han d’estar lligats amb el currículum, de
manera que es cobreixin les necessitats, curiositats i interessos de l’alumnat. Per aquesta
raó, hi ha alguns aspectes que s’han de tenir en compte, com són: la formació del
professorat, ja que aquests són els responsables d’aconseguir un canvi i una millora; una
difusió de models i experiències, perquè els docents han de col·laborar i esforçar-se per
construir i formar experiències al llarg de la seua formació; i el paper del treball en equip, per
tal d’aconseguir un bon ensenyament cap als xiquets i les xiquetes.

En definitiva, com a docents, hem de saber decidir, avaluar i triar les pràctiques que més
s’adapten a nosaltres i als nostres alumnes. És a dir, hem de ser capaços d’identificar el
tipus de literatura que volem ensenyar i quina metodologia anem a aplicar per a fer-ho,
tenint en compte els gustos les necessitats dels nostres alumnes.

4
4. ¿QUÉ HACEMOS CON LA LECTURA? (VÍCTOR MORENO)

L’autor Víctor Moreno és conscient i així ho transmet que la lectura, en la majoria de nens i
adolescents, és una obligació. Cada vegada és menys gent la que llig pel plaer i no perquè
el o la docent obligue a aquesta persona a llegir, i és que no, l’escola no és una màquina per
fer lectors. Per tant, aquest baix percentatge de lector, no és culpa de l’escola, encara que
Moreno afirma que si tingueren millors recursos i sabessin utilitzar-los, aquests nivells tan
baixos, augmentarien.

Aquest article es centra en dos punts fonamentals: l’animació lectora i l’hàbit lector. Primer,
en quant l’animació lectora, l’autor del llibre ens vol fer entendre que llegir suposa un
problema quan arribem a edats de pubertat. I és que, no es que no sàpiguen llegir i per això
no ho fan, és que no els agrada, perquè des de menuts no se’ls ha fomentat correctament la
lectura. A més, encara que de petits ens ofereixen la lectura com a un joc, no ho és, ja que
requereix un atenció important al tractar-se d’una activitat cognitiva i metacognitiva.

En conclusió, portem tota la vida obligats a llegir, i quan arriba el moment de ser lector lliure,
no ho fem, i l’animació lectora tampoc va a fer que nosaltres vulguem llegir. I l’animació
lectora no fa miracles, tan sols convida a llegir totes aquelles persones, els crea curiositat,
però no fa lectors.

Segon, l’hàbit lector, va lligat amb el tema tractat anteriorment, amb l’animació lectora no
fem res, hem de crear un hàbit i continuar amb aquest a casa, no a l’escola. I ací està
l’errada, la força de voluntat i la pràctica per llegir, ha d’eixir de casa, els docents són qui
han d’utilitzar les seues eines per tal de formar als seus alumnes a ser lector, però no
obligar-los a ser-los. És a casa on els pares han de ser qui animen a llegir els seus fills i
agafen l’hàbit de llegir, gaudint dels beneficis que aquesta proporciona. I una bona manera
d’encoratjar els nens en la lectura és que els seus pares també llisquen, i amb ganes, temps
i treball, tal com han dit les meues companyes, s’aconseguiran lectors.

Per finalitzar, el professorat no és responsable dels nivells de lectors, sinó ha de ser

responsable de que l’alumnat sàpiga llegir, és a dir, desenvolupar una adequada
competència lectora. I com que no sabem utilitzar les eines/recursos que ens proporcionen,
les meues companyes plantegen tres: 1 l'alumnat ha de llegir les frases amb l’ajuda de la
docent i marcar l’opció correcta per a cada imatge; 2 fer hipòtesis o prediccions a partir de
llegir o observar la coberta d’un llibre o conte; 3 donar a l’alumnat una llista amb objectes
que han de trobar per l’aula.

5
5. LECTURA I LLENGUA A PRIMÀRIA: COM FORMAR LECTORS (BATALLA I
SEGARRA)

En aquest article, Patrici Batalla i Mercè Segarra, els seus autors, volen plasmar
fonamentalment tres punts: la recerca de recursos, les accions del personal docent i el
triangle interactiu que formen els docents, l’alumnat i la literatura.

D’una banda, es tracta la importància de la literatura, definida aquesta com una eina
didàctica utilitzada per fer possible l’aprenentatge. A més, es considera una oportunitat per
adquirir coneixements amb una funció comunicadora i comunicativa, la qual s'utilitza com a
motivació de la lectura. És a dir, és un “pont” que poden fer servir els docents per tal crear
curiositat respecte la lectura i gaudir d’aquesta.

D’altra banda, els docents tenen un paper fonamental amb les seues accions, i és que tenen
la responsabilitat de formar persones lectores actives, que aprofiten els beneficis de la
lectura i que els dure aquest interés. A més, han de saber extreure els gustos i interessos
de cadascun dels alumnes per fer-los servir com a viaconducte i fomentar la lectura. Així
mateix, Batalla i Segarra, creuen que dins el paper dels docents també inclou el fet
d’ensenyar als nens respectar els llibres tractats a classe.

I, per últim, per tal de treballar correctament la literatura, els autors d’aquest article
proposen, principalment, practicar la lectura. La lectura forma una part fonamental en la
literatura, i és que esta és la base, ja que com bé han comentat les companyes, és un
treball que es realitza a Educació Infantil i que després es veu reflexat a l’Educació
Primària,. Com que partim de nens amb coneixements previs, és a dir, no els ensenyem
nosaltres a llegir, cal activar aquestos i seguir creant en base al que ja coneixen. Per tal de
seguir fomentant i promoure la literatura, creuen necessari posar a l’abast llibres de qualitat
o recórrer als clàssics.

Per finalitzar, les meues companyes proposen, entre d’altres activitats, que es tinga en
compte les recomanacions de l’alumnat i crear un espai on predominen llibres amb els
interessos de cadascun. A més, creuen necessari dedicar un temps per presentar els llibres
a classe, treballar diferents autors literaris i anar incorporant les novetats de la literatura a
les classes.

6
6. ANIMACIÓ A LA LECTURA (BALLESTER)

A l'àmbit escolar, l’animació a la lectura es podria definir com una sèrie d’accions
encaminades a provocar un encontre satisfactori de les persones amb la lletra impresa i
l'escriptura. Aquestes accions es realitzen amb la finalitat de despertar la curiositat i l’interès
pels llibres i fomentar el desig de llegir. Animar a llegir és, finalment, intentar que la lectura
siga una pràctica habitual en la vida de les persones i aconseguir que els llibres ocupen un
nivell rellevant en la seva escala de valors culturals.

Tal i com han dit els nostres companys, qualsevol mestre pot fer al alumnat llegir, imposant
unes lectures obligatòries, però si el que pretenem és animar i entusiasmar en la lectura, tan
sols ho aconseguirem deslligant les lectures a les obligacions acadèmiques.

És important, que la mestra encarregada siga una bona lectora ja que es la persona que ha
de prendre aquesta iniciativa i al mateix temps ha de disposar de eixes ganes i eixa
motivació per a poder contagiarla als seus alumnes. Tanmateix, convé donar als xiquets i
xiquetes la possibilitat de conèixer la gran varietat de llibres que existeix, i que siguen ells
mateixos els que consideren si té una bona qualitat literària.

També és important tindre en compte i desenvolupar una manera atractiva per aconseguir
aquesta animació. Es pot aconseguir a través d’un objecte, d'una dramatització com per
exemple un teatre, o a partir d’una provocació.

En conclusió, com a futures docents hem de fomentar el plaer de llegir i l’animació s’ha de
convertir en una filosofia de vida que implica a totes les persones que conformen la
comunitat educativa: famílies, professorat i alumnat.