LES VEUS DEL DISCURS

Qui parla, pren la paraula, narra, explica… en un text?

Veus textos no literaris textos narratius textos poètics textos
teatrals

EMISSOR (no exactament -3a persona, cap veu -3a persona NARRADOR (omniscient, 1a persona, JO poètic 1a pers
autor real) -1a persona:LOCUTOR equiscient, deficient) personatge
-1a persona NARRADOR (protagonista, que parla
testimoni)/PERSONATGE

Receptor (no lector real) 2a persona :AL·LOCUTARI 2a persona: NARRATARI 2a pesona, TU poètic 2a pers
no “veu” sinó al·lusió a ell personatge
a qui es
parla

ALTRES VEUS
- Citacions:
Persones reals o anònimes, personatges públics (polítics, autors, artistes, científics…), la veu popular (“la gent…”, refranys),
paraules o idees reproduïts extrets d´informes, investigacions, enquestes, diaris, programes ràdio o tv
en estil
-directe digué: “ ho faré”. Veu introduïda per les cometes
-indirecte digué que ho faria”. Veu introduïda per la conjunció QUE després de verb declaratiu
- indirecte lliure digué ho faré però no estava segur de poder complir. Veu introduïda sense marques
- ironia:
Veu diferent de la de l´emissor en el sentit que aquest no s´identifica amb el qu diu irònicament (pensa el contrari en realitat).
És com si l´afirmació fóra feta per un altre.

Un text amb més d´una veu té POLIFONIA (MOLTES VEUS) i, per tant riquesa expressiva