3.1 RPGE EATE Marzo 2021

ESTUDI AMBIENTAL I
TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL

PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE
PEDREGUER
Març-2021
ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER
Índex
1. ANTECEDENTS ........................................................................................................................... 7
1.1. JUSTIFICACIÓ LEGAL ........................................................................................................... 7
1.2. TRAMITACIÓ ....................................................................................................................... 8
1.3. CONTINGUT DE L’ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC ................................. 13
1.4. MARC LEGISLATIU ............................................................................................................ 14
1.4.1. Directives europees ................................................................................................... 14
1.4.2. Normativa estatal ...................................................................................................... 15
1.4.3. Legislació autonòmica ............................................................................................... 16
1.4.4. Ordenances municipals ............................................................................................. 18
2. CONTINGUT I OBJECTIUS PRINCIPALS DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL ............................... 19
2.1. PLANEJAMENT VIGENT: LES NORMES SUBSIDIÀRIES DEL 1983 ....................................... 19
2.1.1. Antecedents .............................................................................................................. 19
2.1.2. Grau de desenvolupament i execució del planejament vigent ................................. 20
2.1.3. Quadre-resum de superfícies .................................................................................... 24
2.2. PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN MATÈRIA URBANÍSTICA .................................................. 26
2.2.1. Agenda 21 Local ........................................................................................................ 26
2.2.2. Pla de Participació Pública de l’Estudi de Paisatge ................................................... 31
2.3. ESTUDI D’ALTERNATIVES .................................................................................................. 34
2.3.1. Introducció ................................................................................................................ 34
2.3.2. Alternativa 0: Normes Subsidiàries ........................................................................... 35
2.3.3. Alternativa 1: Document Consultiu ........................................................................... 36
2.3.4. Alternativa 2: Versió Preliminar del PGE-1................................................................ 39
2.3.7. Alternativa 5: Versió Definitiva del Pla VDP. ............................................................. 51
2.3.8. Comparativa de les alternatives ................................................................................ 55
2.3.7. Alternativa seleccionada ........................................................................................... 56
2.3.8. Conclusions dels diferents estudis sectorials ............................................................ 59
2.4. RELACIÓ DEL PLANEJAMENT AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES RELLEVANTS .............. 91
2.4.1. Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana (ETCV) ......................................... 91
2.4.2. Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals del Montgó (PORN) ................................... 95
2.4.3. Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana (PIRCV) .................................... 96
[2]
2.4.4. Pla Especial de la Comunitat Valenciana front al risc d’accidents greus en que
intervinguin mercaderies perilloses .................................................................................... 97
2.4.5. Planificació Hidrològica ............................................................................................. 97
2.4.6. Proposta del Pla d’Acció Territorial d’Infraestructura Verda i Paisatge de la
Comunitat Valenciana ....................................................................................................... 125
2.4.7. Pla d’Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana (PATFOR) ................... 125
2.4.8. Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana (PECV) .......................................................... 126
2.4.9. Pla d’Acció Territorial de caràcter sectorial de Corredors d’Infraestructures (PATCI)
........................................................................................................................................... 127
2.4.10. Adequació al planejament dels municipis veïns ................................................... 128
3. CARACTERÍSTIQUES TERRITORIALS ....................................................................................... 130
3.1. UBICACIÓ GEOGRÀFICA.................................................................................................. 130
3.2. CARACTERÍSTIQUES AMBIENTALS .................................................................................. 131
3.2.1. Característiques climàtiques ................................................................................... 131
3.2.2. Fisiografia, geologia i litologia. ................................................................................ 138
3.2.3.Hidrologia i hidrogeologia ........................................................................................ 142
3.2.5. Riscos ambientals .................................................................................................... 144
3.2.6.Vegetació.................................................................................................................. 160
3.2.7. Fauna ....................................................................................................................... 173
3.2.8. Espais Naturals Protegits ......................................................................................... 175
3.2.9. Paisatge ................................................................................................................... 178
3.2.10. Infraestructura verda ............................................................................................ 179
3.2.11. Senders .................................................................................................................. 182
3.3. CARACTERÍSTIQUES SOCIALS, ECONÒMIQUES I CULTURALS ......................................... 186
3.3.1. Breu aproximació històrica ..................................................................................... 186
3.3.2. Evolució demogràfica .............................................................................................. 187
3.3.3. Sectors econòmics ................................................................................................... 188
3.3.3. Patrimoni cultural.................................................................................................... 192
3.3.3. Infraestructures ....................................................................................................... 198
4. OBJECTIUS DE PROTECCIÓ MEDIAMBIENTAL ....................................................................... 203
4.1. Documents analitzats ..................................................................................................... 203
4.1.1. Àmbit internacional ................................................................................................. 203
4.1.2. Àmbit europeu ........................................................................................................ 204
4.1.3. Àmbit estatal ........................................................................................................... 204
4.1.4. Àmbit autonòmic..................................................................................................... 204
[3]
4.2. Integració dels objectius de protecció ambiental en la redacció del Pla General
Estructural ............................................................................................................................. 204
5. PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT ........................................... 208
5.1. Introducció ..................................................................................................................... 208
5.2. Efectes sobre l’atmosfera ............................................................................................... 209
5.3. Efectes ambientals sobre el sòl ...................................................................................... 213
5.4. Efectes ambientals sobre la hidrologia .......................................................................... 213
5.5. Efectes ambientals sobre la vegetació i la fauna ........................................................... 214
5.6. Efectes sobre el paisatge ................................................................................................ 215
5.7. Efectes sobre la població i la salut humana ................................................................... 215
5.8. Efectes sobre el patrimoni cultural ................................................................................ 216
6. MESURES PREVENTIVES, REDUCTORES I COMPENSATÒRIES ............................................... 217
6.1. Mesures preventives sobre l'atmosfera ......................................................................... 217
6.1.1. Protecció de la qualitat atmosfèrica ....................................................................... 217
6.1.2. Mesures preventives generals en la fase d'obres ................................................... 218
6.2. Mesures preventives sobre el sòl ................................................................................... 219
6.2.1. Utilització racional del sòl ....................................................................................... 219
6.3. Mesures preventives sobre els recursos hídrics ............................................................ 220
6.3.1. Ús eficient de l'aigua ............................................................................................... 220
6.3.2. Protecció de la qualitat de l'aigua ........................................................................... 221
6.3.3. Protecció dels barrancs i davant del risc d'inundació ............................................. 223
6.4. Mesures preventives sobre la vegetació i fauna ............................................................ 225
6.4.1. La protecció del medi natural ................................................................................. 225
6.5. Mesures preventives sobre el paisatge .......................................................................... 229
6.5.1. Protecció i posada en valor del paisatge ................................................................. 229
6.6. Mesures preventives sobre la població i la qualitat de vida .......................................... 231
6.6.1. Millora de l'entorn urbà .......................................................................................... 231
6.6.2. Foment de la mobilitat urbana sostenible .............................................................. 232
6.6.3. Equipaments i dotacions públiques ........................................................................ 233
6.6.4. Accés a l'habitatge................................................................................................... 234
[4]
6.7. Mesures preventives sobre el patrimoni cultural .......................................................... 234

6.7.1. Conservació i posada en valor ................................................................................. 234
6.7.2. Revitalització del patrimoni rural ............................................................................ 235
7. MESURES PREVISTES PEL SEGUIMENT: SISTEMA D’INDICADORS. ........................................ 237
8. RESUM NO TÈCNIC ................................................................................................................ 243
9. BIBLIOGRAFIA ....................................................................................................................... 246
10. CONCLUSIONS ..................................................................................................................... 248
[5]
Equip redactor
Francisco Forqués Moncho, Arquitecte Director de l’Equip Redactor
Nicolau Vives Riera, Geògraf i Màster en Gestió Ambiental i Desenvolupament Sostenible
Pedreguer, Agosto de 2019
[6]
1. ANTECEDENTS
1.1. JUSTIFICACIÓ LEGAL
L’Avaluació Ambiental Estratègica (AAE) és l’instrument de prevenció establert en la Directiva

2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de juny, per a la integració dels
aspectes ambientals en la presa de decisions de plans i programes públics. La mencionada
Directiva s’incorporà al dret intern per mitjà de la derogada Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre
avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, substituïda per la
vigent Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’Avaluació Ambiental.
La Llei 5/2014, de 25 de juliol, d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat

Valenciana, en el seu Títol III del Llibre I regula el procediment d’aprovació de tots els plans
que requerisquen una avaluació ambiental i territorial estratègica.
Segons l’Article 46 de la Llei 5/2014 relatiu als “Plans i programes que seran objecte de
l’avaluació ambiental i territorial estratègica”:
1. Són objecte d’avaluació ambiental i territorial estratègica ordinària els plans i programes,
així com les seues modificacions, que adopte o aprove una administració pública i l’elaboració i
l’aprovació dels quals estiga exigida per una disposició legal o reglamentària o per acord del
Consell, quan:
a) Establisquen el marc per a la futura autorització de projectes legalment sotmesos a

avaluació d’impacte ambiental relatius a: agricultura, ramaderia, silvicultura, pesca, energia,
mineria, indústria, transport, gestió de residus, gestió de recursos hídrics, riscos naturals i
induïts, ocupació del domini públic maritimoterrestre, telecomunicacions, turisme, ordenació
del territori urbanitzat o rural, o de l’ús del sòl.
b) Requerisquen una avaluació d’acord amb la normativa comunitària, estatal o autonòmica

reguladora de la Xarxa Ecològica Europea Natura 2000.
c) L’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, els plans d’acció territorial, els plans
generals estructurals, les actuacions territorials estratègiques o qualsevol altres plans o
programes i aquelles modificacions dels abans enunciats que establisquen o modifiquen
l’ordenació estructural, i així ho establisca l’òrgan ambiental i territorial.
Per tant, ja que el Pla General Estructural de Pedreguer és un instrument d’ordenació

territorial que pot tindre efectes significatius sobre el medi ambient, per estar inclòs en els
suposats establerts en l’Article 46 de la Llei 5/2014, procedeix que siga objecte d’avaluació
ambiental.
La present versió de l’Estudi Ambiental i Territorial Estratègic està adaptada a la Versió

Preliminar del Pla General Estructural de juny del 2017, la qual té en compte les
determinacions dels diferents informes de les administracions competents, la totalitat dels
estudis sectorials i el resultat de la exposició al públic efectuada (DOCV núm. 7545
d’11/06/2015 i DOCV núm. 7590 d’11/08/2015).
[7]
1.2. TRAMITACIÓ
En el municipi de Pedreguer estan vigents en l’actualitat les Normes Subsidiàries de

Planejament (d’ara endavant, NN. SS.), del tipus “b” tal com es definien en l'antic Reglament
de Planejament, aprovades el 23 de març de 1983, a l’empara de la Llei del Sòl de 1975 i del
Text Refós de la Llei del Sòl i Ordenació Urbana, promulgat pel Reial Decret 1346/1976, de 9
d’abril.
Ara bé, en dites NN. SS. s’indicava que la vigència era de 8-10 anys, resultant evident que la
seua validesa es mostra qüestionada passades més de tres dècades. Aquest fet provoca que ja
siga bastant necessari un nou instrument urbanístic que estiga adaptat a les normatives
actuals i a les exigències socials, ambientals i econòmiques del municipi.
No obstant, des de l’Ajuntament de Pedreguer, en els últims anys, estan realitzant-se els
tràmits oportuns per a l’actualització del planejament. Concretament, l’abril del 2001 amb
l’adjudicació del contracte per a la redacció de l’aleshores anomenat Pla General d’Ordenació
Urbana, s’inicien els tràmits del procediment que per diversos motius (canvis en les
corporacions municipals i en els criteris de planificació, afegits a les modificacions legislatives
produïdes), es perllonga fins a dia d’avui.
Així, el 7 de maig del 2005, es produeix l’evacuació del tràmit de Concert Previ pel Director
General de Planificació i Ordenació Territorial (Expedient PL-02/0353). Aquesta primera versió
del Concert Previ es desestima per part de la nova corporació municipal sorgida en la
convocatòria electoral de 2003.
En el Ple de l’Ajuntament de l’1 de març de 2007, s’acorda l’exposició al públic d’un nou
Concert Previ durant un mes. El model territorial proposat s’ajustava a les conclusions de
l'Agenda 21 Local, adaptant-se a la Llei Urbanística Valenciana (LUV). Aquest acord surt
publicat en el BOP núm. 59 (21/03/2007) i en el DOCV núm. 5492 (18/04/2007).
Durant el període d'informació pública es presentaren 1.287 al·legacions (tres d'elles fora de
termini). D'aquestes al·legacions, 1.048 es manifestaven contràries a la Ronda Oest proposada;
3 es manifestaven a favor de la Ronda Oest (una d'elles subscrita per 28 persones), i la resta es
referien a diversos aspectes del model territorial o al·legacions concretes sobre parcel·les.
Aquestes al·legacions es van resoldre en quatre successives Comissions de Planificació

(4/06/08, 11/06/08, 17/06/08 i 24/06/08), però no van arribar a elevar-se al Ple per a la seva
aprovació.
L’Avaluació Ambiental Estratègica del Pla General de Pedreguer es va iniciar d’acord amb la Llei
9/2006 la qual ha sigut derogada per la Llei 21/2013. A nivell autonòmic, la Llei 5/2014
incorpora les determinacions de la legislació estatal citada.
[8]
Segons l’Article 49 de la LOTUP, la tramitació d’un pla o programa que requereix avaluació
ambiental i territorial estratègica comprèn les actuacions successives següents:
a) Sol·licitud d’inici de l’avaluació ambiental i territorial estratègica per l’òrgan promotor.
b) Consulta a les administracions públiques afectades.
c) Document d’abast de l’estudi ambiental i territorial estratègic, en el cas del procediment

ordinari, o resolució d’informe ambiental i territorial emès per l’òrgan ambiental i territorial, en
el cas del procediment simplificat.
d) Formulació, per l’òrgan promotor, d’una versió preliminar del pla o programa, que inclourà
un estudi ambiental i territorial estratègic.
e) Sotmetiment de la versió preliminar del pla o programa i de l’estudi ambiental i territorial

estratègic al procés de participació pública, informació pública i consultes.
f) Elaboració de la proposta de pla o programa.
g) Declaració ambiental i territorial estratègica.
h) Si és el cas, adequació del pla o programa a la declaració ambiental i territorial estratègica.
i) Si és necessària, d’acord amb els criteris establits en esta llei en els casos en què
s’introduïsquen modificacions en el document de pla o programa, nova informació al públic.
j) Aprovació del pla o programa i publicitat.
k) Aplicació del pla de seguiment ambiental i territorial, després de l’aprovació del pla o
programa i durant la seua execució, per a verificar el compliment de les previsions ambientals i
territorials.
Tenint en compte la relació documental anterior, en data de 4 de desembre de 2009,

l’Ajuntament de Pedreguer va remetre a la Direcció General de Gestió del Medi Natural, el
Document Consultiu (l’equivalent al denominat en la LOTUP com Document Inicial Estratègic).
Un vegada rebut el Document Consultiu i verificada la documentació, la CITMA va iniciar el 23

de març de 2010 el període de consultes a les administracions afectades. En la taula següent es
pot observar la relació d’administracions consultades, indicant-ne la data de la pròpia consulta,
la recepció de la mateixa i la notificació (en cas de no haver una data concreta significa que no
es va obtenir resposta).
[9]
Taula 1. Administracions consultades per part de la CITMA.
Administració Consulta Recepció Notificació
Àrea de Planejament, Normativa i Gestió Urbanística - - 09/09/2011
Àrea de Residus 23/03/2010 31/03/2010 -
Servei de Coordinació Territorial 23/03/2010 31/03/2010 -
Àrea de Qualitat Ambiental 23/03/2010 31/03/2010 14/04/2010
Servei d’Ordenació Sostenible del Medi 23/03/2010 31/03/2010 26/04/2010
Direcció General de l’Aigua 23/03/2010 31/03/2010 19/05/2010
Servei de Gestió de Parcs Naturals 23/03/2010 31/03/2010 30/06/2010
Servei de Biodiversitat 23/03/2010 31/03/2010 05/07/2010
Servei de Gestió Forestal 23/03/2010 31/03/2010 27/08/2010
Servei de Paisatge 23/03/2010 31/03/2010 10/11/2010
Ajuntament de Beniarbeig 31/03/2010 06/04/2010 -
Consorci del Pla Zonal de Residus, Zona XV (Àrea Gestió A1) 31/03/2010 - -
Ajuntament de Dénia 31/03/2010 06/04/2010 -
Ajuntament de Gata de Gorgos 31/03/2010 06/04/2010 -
Ajuntament d’Ondara 31/03/2010 07/04/2010 -
Ajuntament de Xaló 31/03/2010 06/04/2010 -
Ajuntament d’Alcalalí 31/03/2010 06/04/2010 16/04/2010
Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i 31/03/2010 - 26/04/2010

Emergències
Direcció Territorial d’Agricultura en València 31/03/2010 - 26/04/2010
Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana 31/03/2010 06/04/2010 28/04/2010
Ajuntament de Benidoleig 31/03/2010 07/04/2010 03/05/2010
Ajuntament de Llíber 31/03/2010 06/04/2010 03/05/2010
Servei Territorial de Carreteres 31/03/2010 - 07/05/2010
Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals 31/03/2010 06/04/2010 12/05/2010
Diputació d’Alacant, Àrea d’Infraestructures 31/03/2010 06/04/2010 13/05/2010
Conselleria d’Educació, Direcció General de Règim Econòmic 31/03/2010 - 20/05/2010
[10]
Conselleria de Cultura i Esport, Unitat d’Inspecció del 31/03/2010 - 04/06/2010

Patrimoni Històric-Artístic
Conselleria de Sanitat, Servei de Recursos Sanitaris 31/03/2010 - 18/06/2010
Direcció Territorial Medi Ambient Alacant 31/03/2010 06/05/2010 08/07/2010
Confederació Hidrogràfica del Xúquer 31/03/2010 06/04/2010 12/07/2010
Direcció Territorial d’Agricultura d’Alacant 04/05/2010 13/05/2010
Font: CITMA.
Una vegada rebuts i analitzats els informes de les administracions afectades, la Comissió
d’Avaluació Ambiental de la Direcció General d’Avaluació Ambiental i Territorial de la CITMA,
en sessió celebrada el 20 de juny de 2012, acorda l’emissió del Document de
Referència(denominat en la LOTUP com a Document d’Abast de l’Estudi Ambiental i Territorial
Estratègic) del Pla General Estructural de Pedreguer. Aquest Informe, amb número d’expedient
102/09-EAE, té registre d’entrada a l’Ajuntament de Pedreguer en data de 19 de juliol de 2012.
Per tant, resulta procedent l’elaboració de l’Estudi Ambiental i Territorial Estratègic.
En el següent esquema es pot consultar el procediment d’elaboració i aprovació dels Plans.
[11]
Imatge 1. Procediment d’elaboració i aprovació dels Plans segons la LOTUP.
Font: CITMA.
1.3. CONTINGUT DE L’ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC
L'annex VII de la Llei 5/2014, d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge, determina la
informació que ha de contenir l’Estudi Ambiental i Territorial Estratègic (EATE) previst en
l’article 52 de la citada llei i que haurà de ser, com a mínim, la següent:
a) Un esborrany del contingut, objectius principals del pla o programa i relacions amb altres
plans i programes pertinents.
b) Els aspectes rellevants de la situació actual del medi ambient i del model territorial, així com
la seua probable evolució en cas de no aplicació del pla o programa.
c) Les característiques mediambientals i territorials de les zones que puguen veure’s afectades
de manera significativa i la seua evolució tenint en compte el canvi climàtic esperat en el
termini de vigència del pla o programa.
d) Qualsevol problema mediambiental o territorial existent que siga rellevant per al pla o
programa, incloent-hi en particular els problemes relacionats amb qualsevol zona d’especial
importància mediambiental o territorial, com ara les zones designades de conformitat amb la
legislació aplicable sobre espais naturals i espècies protegides.
e) Els objectius de protecció mediambiental i de sostenibilitat del model territorial fixats en els
àmbits internacional, comunitari o nacional que tinguen relació amb el pla o programa i la
manera en què estos objectius i qualsevol aspecte mediambiental s’han tingut en compte
durant l’elaboració.
f) Els probables efectes significatius en el medi ambient i en el model territorial, incloent-hi

aspectes com la biodiversitat, la població, la salut humana, la fauna, la flora, la terra, l’aigua,
l’aire, els factors climàtics, la seua incidència en el canvi climàtic, en particular, una avaluació
adequada de l’empremta de carboni associada al pla o programa, els béns materials, el
patrimoni cultural, el paisatge i la interrelació entre estos factors. Estos efectes han de
comprendre els efectes secundaris, acumulatius, sinèrgics, a curt, mitjà i llarg termini,
permanents i temporals, positius i negatius.
g) Incidència de l’actuació en el model territorial i sobre les determinacions específiques per a

la zona en l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana.
h) Les mesures previstes per a previndre, reduir i, en la mesura que siga possible, compensar
qualsevol efecte negatiu important en el medi ambient i en el territori de l’aplicació del pla o
programa, incloent-hi aquelles per a mitigar la seua incidència sobre el canvi climàtic i
permetre’n l’adaptació a este.
i) Un resum dels motius de la selecció de les alternatives previstes i una descripció de la manera
en què es va realitzar l’avaluació, incloent-hi les dificultats, com ara deficiències tècniques o
falta de coneixements i experiència que van tindre a l’hora de demanar la informació
requerida.
j) Una descripció de les mesures previstes per al seguiment, de conformitat amb l’article 56
d’esta llei.
k) Un resum de caràcter no tècnic de la informació facilitada en virtut dels epígrafs precedents.
En el present Estudi Ambiental i Territorial Estratègic de la Versió Preliminar del Pla General
Estructural de Pedreguer es tindran en compte tots aquests aspectes per tal d'aconseguir un
elevat nivell de protecció del medi ambient i contribuir a la integració dels aspectes ambientals
en el planejament urbanístic municipal.
Cal remarcar, no obstant, que els aspectes indicats per l’Annex VII de la Llei 5/2014 han sigut
alterats pel que fa al seu ordre en aquest EATE, amb la finalitat de donar coherència al
document en una successió lògica del procés d’avaluació.
1.4. MARC LEGISLATIU
A continuació, es mostra un llistat ordenat cronològicament de les principals referències

legislatives que afecten en major o menor mesura al Pla General Estructural de Pedreguer. En
una ràpida ullada al llistat es pot apreciar l’abundància legislativa existent en l’actualitat.
1.4.1. Directives europees
En primer lloc, es proporciona un llistat amb les directives europees:
Directiva 79/409/CEE del Consell, de 2 d'abril de 1979, relativa a la conservació de les aus
silvestres (DOCE nº L103 de 25/04/1979).
Directiva 85/337/CEE del Consell, de 27 de juny de 1985, relativa a l'avaluació de les
repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient (DOCE nº L175
de 05/07/1985).
Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats
naturals i de la fauna i flora silvestres (DOCE nº L206 de 22/07/1992).
Directiva 97/11/CE del Consell, de 3 de març de 1997, per la qual es modifica la Directiva
85/337/CEE relativa a l'avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i
privats sobre el medi ambient (DOCE nº L073 de 14/03/1997).
Directiva 49/97/CE, de la Comissió, de 29 de juliol, per la qual es modifica la Directiva
79/409/CEE, del Consell, relativa a la conservació de les aus silvestres (DOCE nº L223 de
13/08/1997).
Directiva 97/62/CE del Consell, de 27 d'octubre de 1997, per la qual s'adapta al progrés
científic i tècnic la Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de
fauna i flora silvestres (DOCE nº L305 de 08/11/1997).
Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de juny de 2001, relativa a
l'avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient (DOCE nº
L197/30 de 21/07/2001).
[14]
Directiva 2003/35/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de maig de 2003, per la qual
s'estableixen mesures per a la participació del públic en l'elaboració de determinats plans i
programes relacionats amb el medi ambient i per la qual es modifiquen, pel que fa a la
participació del públic i l'accés a la justícia, les Directives 85/337/CE i 96/61/CE del Consell
(DOCE nº L156/17 de 25/06/2003).
Directiva 2004/35/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 d'abril de 2004, sobre
responsabilitat mediambiental en relació amb la prevenció i reparació de danys
mediambientals (DOCE nº 143/56 de 30/04/2004).
1.4.2. Normativa estatal
Tot seguit, es mostra una relació de la normativa estatal:
Llei 29/1985, de 2 d’agost, d’Aigües (BOE 189 de 08/08/1985).

Llei 3/1995, de 23 de març, de Vies Pecuàries (BOE 71 de 24/03/1995).
Reial Decret 1197/1995, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen mesures per contribuir a
garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora
silvestres (BOE 310 de 28/12/1995).
Reial Decret 1193/1998, de 12 de juny, pel qual es modifica el Reial decret 1997/1995, de 7 de
desembre, pel qual s'estableixen mesures per contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant
la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre (BOE 151 de 25/06/1998).
Llei 39/2003, de 17 de novembre, del sector ferroviari (BOE 276 de 18/11/2003).
Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Muntanyes (BOE 280 de 22/11/2003).
Reial Decret 1513/2005, de 16 de desembre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de
novembre, del Soroll, pel que fa a l'avaluació i gestió del soroll ambiental (BOE 301 de
17/12/2005).
Llei 27/2006, per la qual es regulen els drets d'accés a la informació, de participació pública i
d'accés a la justícia en matèria de medi ambient (BOE 171 de 19/07/2006).
Llei 34/2007, de 15 de novembre, de Qualitat de l’Aire i Protecció de l’Atmosfera (BOE 275, de
16/11/2007).
Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat (BOE 299 de
14/12/2007).
Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Llei del sòl
(BOE 154 de 26/06/2008).
Reial Decret 139/2011, de 4 de febrer, per al desenvolupament del Llistat d'Espècies Silvestres
en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades (BOE 46 de
23/02/2011).
Llei 8/2013, de 26 de juny, de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes (BOE 153 de
27/06/2013).
Reial Decret 630/2013, de 2 d’agost, pel qual es regula el Catàleg espanyol d’espècies
exòtiques invasores (BOE 185 de 03/08/2013).
Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’Avaluació Ambiental (BOE 296 d’11/12/2013)
[15]
1.4.3. Legislació autonòmica
Per continuar amb el recull legislatiu, es relacionen els textos normatius d’àmbit autonòmic:
Ordre de 31/07/1987, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la qual es regula la

concessió d'autoritzacions per a la realització d'activitats arqueològiques a la Comunitat
Valenciana (DOGV 645 de 13/08/1987).
Resolució de 26 d'abril de 1988, de la Direcció general de Producció Agrària, per la qual
s'estableixen normes per a la senyalització de les vies pecuàries (DOGV 4993 de 26/04/2005).
Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana d'Impacte Ambiental (DOGV 1021 de
08/03/1989).
Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el
reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'Impacte Ambiental (DOGV 1412
de 30/10/1990).
Llei 6/1991, de 27 de març, de Carreteres de la Comunitat Valenciana (DOGV 1516 de
05/04/1991).
Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, Forestal de la Comunitat
Valenciana (DOGV 2168 de 21/12/1993 i DOGV 2195 de 28/01/1994).
Decret 218/1994, de 17 d'octubre, del Govern Valencià, pel qual es crea la figura de protecció
d'espècies silvestres denominada microreserva vegetal (DOGV 2379 de 03/11/1994).
Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'espais naturals protegits de la
Comunitat Valenciana (DOGV 2423 de 09/01/1995).
Decret 98/1995, de 16 de maig, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei
3/1993, de 9 de desembre, forestal de la Comunitat Valenciana (DOGV 2520 de 01/06/1995).
Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOGV 3267 de 18/06/1998).
Acord del Govern Valencià, de 10 de juliol de 2001, pel qual s'aprova la llista i delimitació dels
Llocs d'Interès Comunitari (LIC), com a contribució a la constitució de la Xarxa Natura 2000, per
a la remissió al Ministeri de Medi Ambient, als efectes de la seva proposta a la Comissió
Europea.
Llei 7/2002, de 3 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de protecció contra la
contaminació acústica (DOGV 4394 de 09/12/2002).
Acord de 28/01/2003, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova definitivament el Pla
d'Acció Territorial de caràcter sectorial sobre prevenció del risc d'inundació a la Comunitat
Ordre de 27 de novembre de 2003, de la Conselleria de Territori i Habitatge, per la qual es crea
el Banc de Dades de Biodiversitat de la Comunitat Valenciana (DOGV 4656 de 23/12/2003).
Decret 7/2004, de 23 de gener, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el plec general
de normes de seguretat en prevenció d'incendis forestals que s'han d'observar en l'execució
d'obres i treballs que es realitzen en terreny forestal o en els seus voltants (DOGV 4678 de
27/01/2004).
Decret 179/2004, de 24 de setembre, del Consell de la Generalitat, de regulació del
senderisme i esports de muntanya de forma compatible amb la conservació del medi natural
(DOGV 4853 de 30/09/2004).
Llei 7/2004, de 19 d'octubre, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny,
del Patrimoni Cultural Valencià (DOGV 4867 de 21/10/2004).
[16]
Decret 266/2004, de 3 de desembre, del Consell de la Generalitat, pel qual s'estableixen

normes de prevenció i correcció de la contaminació acústica en relació amb activitats,
instal·lacions, edificacions, obres i serveis (DOGV 4901 de 13/12/2004 i DOGV 4962 de
09/03/2005).
Decret 32/2004, de 27 de febrer, del Consell de la Generalitat, pel qual es crea i regula el
Catàleg Valencià d'Espècies de Fauna Amenaçades, i s'estableixen categories i normes per a la
seva protecció (DOGV 4705 de 04/03/2004).
Ordre de 3 de gener de 2005, de la Conselleria de Territori i Habitatge per la qual s'estableix el
contingut mínim dels estudis d'impacte ambiental que s'hagen de tramitar davant d'aquesta
Conselleria (DOGV 4922 de 12/01/2005).
Decret 104/2006, de 14 de juliol, del Consell, de planificació i gestió en matèria de
contaminació acústica (DOGV 5305 de 18/07/2006).
Llei 4/2006, de 19 de maig, de la Generalitat, de patrimoni arbori monumental de la Comunitat
Valenciana (DOCV 5265 de 24/05/2006).
Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del
Patrimoni Cultural Valencià (DOGV 5449 de 13/02/2007).
Acord de 15 de juny de 2007, del Consell, pel qual s'aprova l'Inventari Forestal de la Comunitat
Llei 11/2008, de 3 de juliol de 2008, de la Generalitat, de Participació Ciutadana de la
Comunitat Valenciana (DOCV 5803 de 10/07/2008).
Decret 70/2009, de 22 de maig, del Consell, pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià
d'Espècies de Flora Amenaçades i es regulen mesures addicionals de conservació(DOCV 6021
de 26/05/2009).
Llei 6/2011, d'1 d'abril, de la Generalitat, de Mobilitat de la Comunitat Valenciana (DOCV 6495
de 05/04/2011).
Decret 1/2011, de 13 de gener de 2011, del Consell, pel que s’aprova la Estratègia Territorial
de la Comunitat Valenciana (DOCV 6441 de 19/01/2011).
Instrucció de 13 de gener de 2012, de la Direcció General del Medi Natural, sobre camins
ramaders (DOCV 6694 de 18/01/2012).
Ordre 22/2012, de 13 de novembre, de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi
Ambient, per la qual es publica el Catàleg d'arbres monumentals i singulars de la Comunitat
Valenciana (DOCV 6909 de 23/11/2012).
Decret 14/2013, de 18 de gener, del Consell, de modificació del Decret 213/2009, de 20 de
novembre, pel qual s’aproven mesures per al control d’espècies exòtiques invasores a la
Comunitat Valenciana (DOCV 6947 de 21/01/2013).
Decret 58/2013, de 3 de maig, del Consell, pel qual s’aprova el Pla d’Acció Territorial Forestal
Decret 81/2013, de 21 de juny, del Consell, d’aprovació definitiva del Pla Integral de Residus de
la Comunitat Valenciana (DOCV 7054 de 26/06/2013).
Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge
Decret 74/2016, de 10 de juny, del Consell, pel qual s’aprova el Reglament pel qual es
determina la referenciació cartogràfica i els formats de presentació dels instruments de
planificació urbanística i territorial de la Comunitat Valenciana(DOCV 7806 de 15/06/2016).
[17]
1.4.4. Ordenances municipals
Finalment, es relacionen les ordenances municipals vinculades amb l’urbanisme, el medi

ambient i el paisatge de Pedreguer:
Ordenança reguladora de l’edificació secundària en sòl urbà i urbanitzable (BOP núm. 68 del
22/03/2006).
Ordenança especial reguladora de la neteja i manteniment de parcel·les agrícoles (BOP núm.
19 del 25/01/2005).
[18]
2. CONTINGUT I OBJECTIUS PRINCIPALS DEL PLA GENERAL

ESTRUCTURAL
2.1. PLANEJAMENT VIGENT: LES NORMES SUBSIDIÀRIES DEL 1983

2.1.1. Antecedents
En el municipi de Pedreguer estan vigents en l’actualitat les Normes Subsidiàries (d’ara

endavant, NN. SS.) de Planejament, del tipus “b” tal com es definien en l'antic Reglament de
Planejament, aprovades el 23 de març de 1983, a l’empara de la Llei del Sòl de 1975 i del Text
Refós de la Llei del Sòl i Ordenació Urbana, promulgat pel Reial Decret 1346/1976, de 9 d’abril.
El model territorial implantat per les NN. SS. de 1983 no va ser avaluat ambientalment ja que
va ser aprovat amb anterioritat a l’entrada en vigor de la legislació en matèria mediambiental.
Aquestes NN. SS. han sigut un exemple de model de planejament no sostenible, és a dir,
dispers, amb baixa densitat edificatòria i centrada en terrenys forestals amb una gran
visibilitat, derivant en les urbanitzacions existents. Aquest model ha destruït zones amb un
gran interès ambiental i ha degradat de manera irreparable el paisatge de Pedreguer.
Aquestes NN. SS. van ser redactades per l’Enginyer de Camins, Canals i Ports En Juan Ferrer
Marsal, del Estudio de Ingeniería y Urbanismo. Anteriorment a estes NN. SS., el municipi es
regulava urbanísticament amb les Ordenances Municipals de la Construcció. La finalitat de les
NN. SS. era, segons l’article 1.1. del Capítol I dedicat a Normes Generals, “dotar al municipi de
Pedreguer d’un instrument eficaç d’ordenació urbanística, d’acord amb la legislació vigent”.
La descripció de l’ordenació de les NN. SS. vigents és la següent:
SÒL URBÀ. Les NN. SS. de 1983 van classificar 255,51 hectàrees de sòl urbà, dividit en tres
nuclis: el nucli urbà pròpiament dit, amb una superfície de 65,30 ha i dos urbanitzacions
separades del nucli urbà, denominades Monte Pedreguer i la Sella, amb una superfície de
190,21 ha. Les zones d'ordenació urbanística del sòl urbà són:
ZONA 1-a. SÒL URBÀ TRADICIONAL. Constitueix el nucli més antic del municipi. Es correspon
amb el sistema d'ordenació per alineació de vial i tipologia en illa tancada. Predominen les illes
de cases amb dues plantes d'alçada, però hi ha amb tres plantes i una de fins a quatre plantes
(sobre totes elles es permet sempre la creació de la cambra tradicional) i ús global residencial.
En aquesta zona es delimita un espai protegible per protecció ambiental que és el casc urbà.
ZONA 1-b. EIXAMPLE. A la zona de l'eixample es permeten els següents tipus edificatoris:
Edificació entre mitgeres
Edificació en blocs oberts
Edificació unifamiliar aïllada
Edificació industrial
Equipament comunitari.
Les altures permeses varien des de 2 fins a 5 plantes.
ZONA-2. PLA PARCIAL MONTE PEDREGUER. Les NN. SS. de 1983 respecten les ordenances
d'aquest Pla Parcial redactat amb anterioritat a elles, amb alguns matisos. Hi ha dues zones: la
[19]
d'habitatges agrupats i la d'habitatges aïllats en parcel·la, amb dues plantes d'altura màxima i
ús global residencial.
ZONA-3. PLA PARCIAL LA SELLA. Les NN.SS. de 1983 modifiquen i regularitzen el perímetre del
Pla Parcial aprovat en 1977. Es distingeixen dues zones: edificació intensiva i edificació
extensiva, amb dues plantes d'altura màxima i ús global residencial.
Hi ha delimitades 3 Unitats d'Execució (polígons d'actuació, indicatius) en sòl urbà, per a la
gestió del nou accés vial des de la N-332. No hi ha definides explícitament àrees de
repartiment ni aprofitament tipus.
SÒL APTE PER A LA URBANITZACIÓ. Les NN. SS. de 1983 van classificar tres tipus de sòl apte
per a la urbanització: el residencial, el turístic i l'industrial.
RESIDENCIAL. En el residencial es fixa una edificabilitat bruta de 1,10 m²t/m²s, una densitat de
75 hab/hai com a usos permesos estableix: residencial plurifamiliar, oficines, comercial
concentrat i serveis generals. La superfície d'aquest sòl és de 20,63 ha.
TURÍSTIC. En el turístic es fixa una edificabilitat bruta de 0,20 m²t/m²s, una densitat de 10
hab/ha icom a usos permesos estableix: residencial familiar, residencial plurifamiliar, hoteler,
comercial i serveis propis. La superfície d'aquest sòl és de 370,60 ha.
INDUSTRIAL. Al sòl industrial es fixa una edificabilitat bruta de 0,80 m²t/m²s i com a usos
permesos estableix: l'industrial i amb caràcter accessori el d'habitatges en blocs aïllats. La
superfície d'aquest sòl és de 78,50 ha.
SÒL NO URBANITZABLE. La resta del sòl del terme es classifica com a no urbanitzable amb una
superfície de 2.308,76 ha, de les que 1.939,15 són de sòl no urbanitzable agrícola i forestal i
369,61 has ho són de sòl no urbanitzable agrícola especial. Es fa referència també a espais
protegibles per protecció paisatgística i s'inclouen els Picatxos de la Sella, una zona de la
Muntanya Gran i la zona dels Molinets.
2.1.2. Grau de desenvolupament i execució del planejament vigent
Desenvolupant aquestes NN. SS. s’han projectat i aprovat una sèrie de modificacions puntuals
del planejament i diversos plans parcials, a conseqüència de l’evolució territorial municipal.
Concretament, s’han aprovat 14 modificacions de les NN. SS., 7 Plans Parcials, 3 modificacions
de Plans Parcials, 2 Plans Especials, 3 Estudis de Detall i 2 Unitats d’Execució en sol urbà. En la
taula següent s’exposen cronològicament totes les figures urbanístiques en vigor en el
municipi de Pedreguer, indicant el tipus de planejament, la data d’aprovació i el grau de
vigència.
[20]
Taula 2. Figures de planejament vigents a Pedreguer.
Tipus de Planejament Data d’aprovació Grau de vigència
NN. SS. de Planejament 29/03/1983 Total (excepte les modificacions

puntuals posteriors)
Modificació Puntual de les NN. 29/07/1987 Total
SS. (Partida la Solana)
Pla Parcial la Solana. Residencial 29/07/1987 Total

SS. (Adaptació Pla Parcial la
Sella)
SS. (S.A.U. Industrial, Sector-2)
SS. (Monte Pedreguer)
Polígon II, Nou Accés 19/04/1991 Total
SS. (Us industrial en sòl urbà)
SS. (S.A.U. Industrial, Sector-1)
Pla Parcial del Sector 2.1. 17/12/1993 Total
Industrial (les Galgues)
Residencial (Nou Alfàs)
Modificació Puntual núm. 11 de 14/06/1996 Total
les NN. SS. (Ample de vial)
Homologació i Modificació 14/02/1997 Total
Puntual de les NN. SS. (les
Galgues, Sectors 1 i 2.2.)
Pla Parcial del Sector 1 Industrial 14/02/1997 Total

(les Galgues)
Modificació Puntual nº 1/99 de 24/01/2001 Total

les NN. SS. (Art. 3.3.3 del Sòl
Urb. Industrial)
Modificació del Pla Parcial Les 25/04/2001 Total
Galgues Sector 2.1 (Diversos
articles)
Pla Parcial Aldea de Pedreguer- 24/05/2001 Total
Solana-II
Modificació Puntual nº 2 de les 23/07/2001 Total
NN. SS. (Art. 3.3.3 del Sòl Urb.
[21]
Industrial)
Industrial (les Galgues - II)
Modificació Puntual nº 1/2002 29/10/2002 Total

de les NN. SS. (Art. 3.3.1 del Sòl
Urb. Residencial)
Pla Parcial del Sector 3. 29/10/2002 Total
Residencial. Borissa.
Pla d’Ordenació dels Recursos 05/11/2002 Total
Naturals (PORN) del Montgó
Pla Especial de Reserva de Sòl 14/04/2003 Total
per a l’ Institut d’Educació
Secundària
Pla Especial de Reserva de Sòl 26/10/2004 Total
per a Escola Infantil
Estudi de Detall del Pla Parcial 01/12/2004 Total
Nou Alfàs, Sector 1.1
Modificació Puntual 1/2005 de 28/09/2005 Total
les NN. SS. (Edificacions en SNU,
diversos articles)
Modificació del Pla Parcial La 31/01/2006 Total
Sella
Pla Parcial dels Sectors 3 y 4 de 08/03/2006 Total
ús industrial (els Molinets)
Estudi de Detall a la zona entre 06/07/2006 Total
Av. Constitució, C. Tirant lo
Blanc, Av. Joan Carles I i Av.
Ausiàs March
Modificació del Pla Parcial 01/08/2006 Total
Industrial les Galgues, sector 2.2
Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG) 23/11/2007 Total
del Parc Natural del Montgó
les NN. SS. Desclassificació de la
zona de la Solana i Sectors 4 i 5
de clau 4.
Programa d’Actuació Integrada 24/01/2008 Total
en Sòl Urbà Sector Sud-Maria
López
Estudi de Detall Nou Alfàs, a la 24/04/2008 Total
zona entre C. Jeremies Andrés,
C. Blasco Ibáñez, C. Isa Tròlec i
[22]
carretera CV-733
les NN. SS. Ús artesanal
(diversos articles)
Font: PGE.
Pel que fa a l’execució del planejament vigent, cal destacar els següents aspectes, tant en el sòl
urbà com en el sòl apte per a la urbanització:
SÒL URBÀ. Dels tres polígons d'actuació previstos en les NN. SS., s'ha gestionat un, quedant els
altres dos pendents de desenvolupament. En l'actualitat existeix un PAI (Sector Sud: Maria
López) que abasta una nova unitat d'execució en sòl urbà, aprovat.
Les unitats d'execució (polígons d'actuació) del sòl urbà gestionades des de l’aprovació de les
NN. SS. municipals vigents i el seu grau de desenvolupament són les següents:
POLÍGON D’ACTUACIÓ II, NOU ACCÉS. Inclou un dels tres polígons d’actuació delimitats en les
NN. SS. En l'actualitat estan aprovats els instruments de gestió i urbanització de la mateixa. El
seu grau de desenvolupament és complet, pel que fa a la gestió i urbanització de la mateixa,
havent de considerar en el nou Pla General Estructural com a sòl urbà consolidat. S'ha realitzat
per Gestió Directa.
UNITAT D'EXECUCIÓ C/ CANONGE VALERIÀ COSTA. En l'actualitat està fase de gestió. El seu
grau de desenvolupament és nul, pel que fa a la gestió i urbanització del mateix, havent de
considerar-se en el nou Pla General Estructural com a sòl urbà subjecte al règim d'actuacions
integrades.
PAISECTOR SUD MARIA LÓPEZ. En l'actualitat estan aprovats els instruments de gestió i
urbanització de la mateixa. Està pendent el projecte de reparcel·lació. S'ha realitzat per Gestió
Indirecta.
SÒL APTE PER A LA URBANITZACIÓ. Els plans parcials desenvolupats, des de l'aprovació de les
NN. SS. municipals vigents i el seu grau de desenvolupament són els següents (els antics plans
parcials de la Sella i Monte Pedreguer poden considerar-se a tots els efectes com a sòl urbà, ja
que en ells es pot actuar per actuacions aïllades):
PLA PARCIAL LA SOLANA-I. SECTOR 1 TURÍSTIC. Aquest sector es troba en execució. En

l'actualitat estan aprovats els instruments de gestió i urbanització del mateix. El seu grau de
desenvolupament és elevat, podent considerar a tots els efectes en el nou Pla General
Estructural com a sòl urbà. La seva superfície és de 490.040 m². En la gestió d’aquest sector
s'ha cedit una superfície de parc natural, exterior al sector, de 73.880 m².
PLA PARCIAL LES GALGUES. SECTOR 2.1 INDUSTRIAL. Aquest sector es troba completament
gestionat i urbanitzat, podent considerar-se a tots els efectes en el nou Pla General Estructural
com a sòl urbà. La seva superfície és de 69.040 m².
PLA PARCIAL NOU ALFÀS. SECTOR 1.1 RESIDENCIAL. Aquest sector es troba completament
[23]
PLA PARCIAL LES GALGUES. SECTOR 1 INDUSTRIAL. Aquest sector es troba completament
PLA PARCIAL LES GALGUES-II. SECTOR 2.2 INDUSTRIAL. Aquest sector es troba completament
PLA PARCIAL LA SOLANA-II. SECTORS 2 i 3 TURÍSTICS. Aquest sector es troba en execució. En
l'actualitat està aprovat el planejament de desenvolupament, però no els instruments de
gestió i urbanització del mateix. En el nou Pla General Estructural ha de classificar-se com a sòl
urbanitzable en execució. La seva superfície és de 778.189 m² dels quals s'han desclassificat
661.201 m², de manera que la superfície del sòl que s'ha de considerar com urbanitzable en
Execució és de 116.988 m², que coincideix amb la Unitat d'ExecucióUE-1 del Pla Parcial. En la
gestió d'aquest sector s'ha cedit una superfície de parc natural, exterior al sector, de 15.206
m².
PLA PARCIAL BORISSA. SECTOR 3 RESIDENCIAL. Aquest sector es troba completament gestionat
i urbanitzat, podent considerar-se a tots els efectes en el nou Pla General Estructural com a sòl
urbà. La seva superfície és de 59.233 m².
PLA PARCIAL ELS MOLINETS. SECTORS 3 i 4 INDUSTRIALS. Aquest sector es trobava en
tramitació en la anterior versió del PGE. Estava aprovat el planejament de desenvolupament,
però no els instruments de gestió i urbanització del mateix. En el nou Pla General Estructural
classifica com a Sòl No Urbanitzable Comú (SNU-C). La seva superfície era de 181.074 m².
Finalment, aquest sector industrial es descarta per la seua inviabilitat.
PLA PARCIAL OQUINS-GOLFES. SECTORS 5,6 i 7 INDUSTRIALS. Aquests sectors es troben en
tramitació. En el nou Pla General Estructural han de classificar-se com a sòl urbanitzable en
execució. La seva superfície és de 291.497m².
2.1.3. Quadre-resum de superfícies
Les NN. SS. vigents, amb totes les modificacions introduïdes, deriven en el següent quadre de
superfícies:
Taula 3. Superfícies del planejament vigent.
CLASSE DE SÒL QUALIFICACIÓ SUPERFÍCIE (Ha) PERCENTATGES (%)
PARCIAL TOTAL PARCIAL TOTAL GENERAL
SÒL URBÀ Casc Urbà + 255,51 255,51 100 8,42 8,42

Ampliació
SÒL APTE PER A LA Residencial 20,63 163,98 12,59 0,68 5,40

URBANITZACIÓ
Turístic 64,84 39,54 2,14
Industrial 78,50 47,87 2,59
SÒL NO URBANITZABLE Agrícola i Forestal 1.939,15 2.614,52 74,17 63,91 86,18
[24]
Agrícola Especial 369,61 14,14 12,18
Especial Protecció 305,75 11,69 10,08
TOTAL TERME MUNICIPAL 3.034,00 100,00 100,00
Font: Normes Subsidiàries amb les modificacions introduïdes.
Respecte a la capacitat demogràfica, les NN. SS. amb totes les modificacions introduïdes,
suposen la següent estimació, adoptant pel seu càlcul 2,5 habitants/vivenda:
Taula 4. Densitats del planejament vigent.
CLASSE DE SÒL QUALIFICACIÓ SUPERFÍCIE (Ha) CAPACITAT DEMOGRÀFICA
PARCIAL TOTAL DENSITAT NÚMERO NÚMERO

(VIV/HA) DE D’HABITANTS
VIVENDES
SÒL URBÀ Casc

255,51 255,51 - - 8.000
Urbà+Ampliació
SÒL APTE PER A Residencial 20,63 75 1.547 3.868

LA
URBANITZACIÓ Turístic 64,84 469,73 10 648 1.620
Industrial 78,50 0 0 0
SÒL NO Agrícola i
1.939,15 0 0 0
URBANITZABLE Forestal
Agrícola
369,61 2.614,52 0 0 0
Especial
Especial
205,75
Protección
TOTAL TERME MUNICIPAL 3.034,00 13.488 Hab.
Font: Normes Subsidiàries amb les modificacions introduïdes.
S’ha de tindre en compte que els criteris pel càlcul de la població del casc urbà son molt
diferents als utilitzats en el planejament vigent pel qual la població de 13.488 habitants no pot
comparar-se amb la que resulta del planejament actual.
[25]
2.2. PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN MATÈRIA URBANÍSTICA
2.2.1. Agenda 21 Local
En aquest apartat, es realitzarà un anàlisi de l’evolució al llarg del temps de la implementació

de l’Agenda 21 Local de Pedreguer, que ha sigut el fil conductor del procés d’actualització del
planejament urbanístic de Pedreguer. Així, es farà un repàs “històric”, des de l’any 2004 fins a
hui, estudiant els resultats i les conclusions de cadascuna de les fases que s’han anat
desenvolupant en el municipi.
El 8 de gener de 2004, per acord plenari i per unanimitat, s’aprova que la participació
ciutadana s'eleve a la categoria de principi rector del procés de redacció del PG mitjançant
l’Agenda 21 Local.
El 21 de Gener de 2004, es crea la Comissió de Planificació.
L’1 d’abril de 2004, segons acord plenari de l’Ajuntament de Pedreguer, es va aprovar l’adhesió
a la Campanya de Ciutats Europees Sostenibles i a la Carta de Aalborg, amb el vot favorable
de la majoria dels membres del Ple de l’Ajuntament.
El mateix dia, el Ple, per unanimitat, va acordar deixar damunt de la taula el plec de clàusules
de la contractació, mitjançant concurs, de la prestació del servei de consultora i assistència
tècnica per a l’elaboració d’un estudi socioambiental i un pla d’acció cap a la sostenibilitat com
a base de l’Agenda 21 Local. Aquest plec de clàusules va ser aprovat finalment i per unanimitat
en el Ple de 6 de maig de 2004.
El 19 de novembre de 2004 es realitza la I Assemblea del Pla General per donar a conèixer
l’inici del procés de participació ciutadana, amb el lema “Projectem, parlem del poble on volem
viure”.
Tenint en compte l’Ordre de 16 de desembre de 2004 de la Conselleria de Territori i Habitatge,

sobre concessió d’ajudes en matèria de medi ambient, gestionades per la Direcció General de
Qualitat Ambiental, per a la promoció de la sostenibilitat en l’àmbit local, mitjançant la
realització de treballs dirigits a la implantació i desenvolupament de l’Agenda 21 Local, el Ple
de l’Ajuntament, per unanimitat, va acordar facultar l’alcalde per formular-ne la sol·licitud,
comprometre’s a elaborar un estudi socioambiental i el pla d’acció de l’Agenda 21 Local i
realitzar la proposta d’adjudicació dels serveis de consultora i assistència tècnica per a
l’elaboració de l’estudi socioambiental i del pla d’acció de l’Agenda 21 Local. Relacionat amb
això, vist l’expedient per a la contractació per concurs i en procediment obert, l’informe
realitzat per l’àrea de Medi Ambient de la Diputació d’Alacant i el dictamen favorable de la
Comissió d’Urbanisme i Medi Ambient de 27 de gener, el Ple de l’Ajuntament, per unanimitat,
va adjudicar els esmentats serveis a l’empresa IMEDES.
En el Ple de l’Ajuntament del dia 7 d’abril de 2005, per unanimitat, va acordar l’adhesió a la
Xarxa Provincial de l’Agenda 21 Local, als compromisos d’Aalborg i a la Carta Provincial
d’Alacant.
[26]
En el marc d’actuacions previstes per a la implantació de l’A21L a Pedreguer, l’11 de maig de

2005 es va dur a terme la presentació pública a tots els veïns i veïnes del poble. L’objectiu
d’eixa reunió va ser el d’explicar en què consistia aquest procés, la manera d’implantar-lo i,
sobretot, de quina forma la gent del poble podia formar-ne part del mateix. A tal fi es va
comptar amb l’assistència dels representants del govern, de l’equip tècnic extern i de totes
aquelles persones, empresaris, col·lectius... interessades a contribuir a la planificació del futur
del municipi.
Imatge 2. Logotip de l’Agenda 21 Local de Pedreguer.
Font: Ajuntament de Pedreguer.
El 16 de juny de 2005 es va programar una xerrada-col·loqui sobre Urbanisme i Participació

Ciutadana, per debatre sobre el creixement urbanístic de Pedreguer, de la visió dels veïns i de
les possibilitats de participar en l’elaboració del Pla General d’Ordenació Urbana. En aquest
acte van participar, a més, l’arquitecte redactor del nou planejament i els tècnics assessors del
procés d’A21L.
Paral·lelament, es va realitzar una enquesta sobre el desenvolupament urbanístic a

Pedreguer. Es van arreplegar 241 enquestes de caràcter anònim fins al mes de maig de 2005.
Sintetitzant els resultats, els ciutadans aposten per un creixement en altura limitat, sense
grans edificis, restringir el creixement urbanístic, protegir el patrimoni cultural i històric i
millorar estètica i funcionalment el municipi.
Cal destacar que en eixos moments ja es disposava d’una pàgina web de l’A21L. En aquesta
web es podia trobar informació general sobre l’Agenda 21 Local, el Desenvolupament
Sostenible, els antecedents, les fases del procés,... Així mateix, hi havia informació sobre
aquestes dades aplicades al cas concret de Pedreguer. Es podien descarregar alguns dels
documents que formen part del procés, hi havia enllaços interessants i una secció de novetats.
El 18 de juny de 2005 es va dur a terme un Taller de Participació Ciutadana. S’hi va utilitzar

com a fil conductor del debat la revisió del planejament urbanístic que s’estava i s’està
realitzant. Hi van participar 28 persones relacionades amb el municipi, entre les quals hi havia
tècnics municipals, representants polítics, empresaris, membres d’associacions i veïns en
general. Es va fer un anàlisi de la situació actual de Pedreguer i, sobretot, de les tendències
futures que poden millorar la qualitat de vida dels habitants.
Segons les conclusions obtingudes, es va considerar que l’actual trajectòria social, econòmica i
ambiental del poble farà que en un futur pròxim apareguen o s’agreugen els problemes
següents:
Difícil gestió dels residus urbans.
[27]
Dèficit d’infraestructures públiques.

Desaparició de l’activitat agrícola.
Disminució de la quantitat i qualitat dels recursos hídrics.
Augment del soroll pel trànsit de vehicles.
Absència de suficients àrees d’esbargiment dins del poble.
Per tal de fer front a aquests efectes negatius i a altres, els participants en el Taller van
consensuar com a prioritàries les propostes d’actuació següents:
Millorar la mobilitat. Creació de llocs d’aparcament a l’extrarradi, construir una circumval·lació

de les carreteres que travessen el poble, adaptar el nucli urbà als vianants per afavorir el
comerç local, limitar el trànsit rodat durant el cap de setmana, adequar les voreres als
vianants, construir una xarxa de carril bicicleta (sobretot entre edificis dotacionals) i elaborar
un pla d’accessibilitat.
Protegir el paisatge. No reclassificar el sòl si perjudica això al medi natural, declaració d’espais
protegits (la Muntanya Gran, barrancs, aqüífers), protegir el sòl agrícola, conservar els senders
i els camins rurals.
Fomentar les energies alternatives. Afavorir l’automanteniment dels edificis nous i la
ecoeficiència en la construcció.
Crear més infraestructures socials. Construir escoles, centres sanitaris, infraestructures
esportives i d’oci, preferiblement, de forma mancomunada.
No incrementar el sòl industrial.
Harmonitzar arquitectònicament el poble. Les construccions haurien de respectar una línia
comuna. Declarar el centre antic com a àrea de protecció especial.
Promoure habitatges socials. Cedir terrenys municipals per a la construcció d’habitatges de
protecció oficial (HPO) amb mecanismes selectius per accedir-hi.
Augmentar les zones verdes urbanes. Crear nous espais verds al nucli urbà i incrementar
l’índex de zona verda per habitant.
A més d’aquestes propostes, del Taller es van extraure un conjunt de reflexions, idees,
valoracions molt interessants pel que fa al procés de planificació del futur del poble a mitjà i
llarg termini.
El 17 d’octubre de 2005 es va convocar la primera sessió de treball del Fòrum de Participació

Ciutadana, tractant-se aspectes socioculturals, econòmics, del medi natural, factors
ambientals i relatius a l’urbanisme. Aquest inici del Fòrum va comptar amb la presència de més
de seixanta habitants de Pedreguer i va reflexionar sobre problemes que afecten al poble
(mobilitat urbana, creixement urbanístic, convivència, diversificació econòmica...) i es van
proposar les principals línies estratègiques a partir de les quals es definiran les accions
concretes que formaran el Pla d’Acció Local de Pedreguer. El 7 de novembre es va dur a terme
la segona sessió de treball del Fòrum de Participació Ciutadana, amb els mateixos continguts
que la convocatòria anterior. El 22 de novembre es va tancar la primera fase de participació
del Fòrum, assemblea en la qual es van escollir les deu accions del Pla d’Acció Local. Aquestes
accions esdevindran el decàleg que l’Ajuntament de Pedreguer es compromet a executar amb
caràcter prioritari.
[28]
En la segona fase del Fòrum, es pretenia aprofundir en el debat del model de poble que volen
els veïns i veïnes de Pedreguer. El Fòrum de Participació Ciutadana de l’Agenda 21 Local
aprofitava l’oportunitat que es presentava, amb l’elaboració del nou Pla General, per treballar
i proposar aquelles actuacions (de mobilitat, de creixement urbanístic o de protecció
paisatgística) que els habitants del poble desitgen aconseguir per millorar la qualitat de vida i
progressar cap a la sostenibilitat. Així, el 12 de desembre de 2005 va començar el debat sobre
urbanisme. En aquesta sessió es va donar inici al debat sobre l’ordenació del territori, amb
motiu de la revisió del planejament urbanístic municipal.
Després de recollir i sistematitzar les propostes sorgides del Fòrum al darrer trimestre de 2005,
es va reprendre el calendari de treball de l’A21L, per avaluar el Pla d’Acció Local (aprovat en el
Ple de l’Ajuntament el 6 d’abril de 2006) que es va prioritzar i per decidir sobre qüestions
relacionades amb el document de criteris per al Concert Previ, elaborat a partir dels resultats
de les sessions de desembre de 2005.
El Pla d’Acció Local (PAL) és un document programàtic que contempla accions de caràcter
ambiental, d’ordenació del territori, accions socials, econòmiques i organitzatives, totes elles
com a resultat del diagnòstic socioambiental i el Fòrum de Participació Ciutadana.
Les línies estratègiques que es van perfilar en funció dels resultats del diagnòstic i del procés
participatiu, amb els corresponents programes, van ser: “Pedreguer integra, fa vida al carrer,
treballa, estalvia, educa en valors, s’implica”, juntament amb les bases del model territorial per
a la redacció del Concert Previ del PG.
Entre febrer i març del 2006, es realitzen tres reunions de la Comissió de Planificació
(21/02/2006, 24/03/2006 i 31/03/2006).
Les noves sessions de Planificació i Ordenació del Territori es van programar per al mes de
maig de 2006. La primera d’elles, el 12 de maig, va ser la II Assemblea que consistia en
informar sobre els aspectes comentats en relació al Concert Previ del PG. La segona, una
setmana més tard, versava sobre el anàlisi i les reflexions sobre l’anterior assemblea, aquesta
vegada en sessió de treball. La convocatòria es va centrar en la proposta de classificació del sòl
plantejada a partir dels resultats del període de participació previ. Tal i com va quedar reflectit
en la segona assemblea, existia un ampli consens respecte a certs punts bàsics que hauran de
regir el PG, com la moderació en el procés d’expansió urbanística, la desclassificació del sòl
urbanitzable de la Solana, la consolidació de les àrees urbanes, la limitació del creixement
industrial, la creació d’una ronda perimetral per minimitzar el trànsit rodat a través del poble o
la protecció de les zones de muntanya del municipi.
Però, amb tot això, determinades qüestions relacionades amb el model territorial consensuat
necessitaven d’un anàlisi a la llum de les particularitats del cas de Pedreguer. En concret, pel
que fa a les borses de sòl que es poden reservar per al futur creixement i, també, a les àrees
afectades per la construcció d’edificacions disperses al marge de l’ordenació vigent (pràctica
tant comuna en el conjunt de la Marina Alta i el territori valencià). Lògicament, la revisió
urbanística haurà de contemplar aquestes zones, compatibilitzant els interessos particulars
amb els generals del poble, en la mesura del possible.
[29]
En juliol del mateix any, es va programar una altra sessió de treball sobre Ordenació del
Territori1. A gener de 2006 es va presentar el Document de Concertació del Fòrum de lÁgenda
21 on sárrepleguen els criteris bàsics que hauran de regir la redacció del futur Pla General de
Pedreguer. En ell, el conjunt de ciutadans que al llarg de lány 2005 van assistir a les
successives reunions de treball comparteixen una visió comuna pel que fa al model
dórdenació territorial que defenen com a més sostenible per a Pedreguer i que parteix dúna
aposta ferma per la moderació en el procés déxpansió urbanística. Pedreguer Poble es
tradueix, així doncs, en una filosofia de planificació que pretén preservar les fonts de riquesa
local –entre les quals es troba, evidentment i cada vegada amb major força, el territori-, tot
avaluant, des dúna reflexió que naix de la complexitat, les diferents alternatives i opcions que
el futur obri pel que fa al desenvolupament i la qualitat de vida al municipi.
En aquest sentit, cal assenyalar que les propostes Fòrum han estat inspirades en els principis
d’una nova cultura del territori2, segons els quals es fa necessari un esmortiment dels impactes
que el procés d’urbanització accelerada ha comportat al llarg de les últimes dècades al
conjunt de municipis de la comarca –i del qual Pedreguer, tot i que sense arribar als nivells
d’alguns termes veïns, també n’ha format part–. La visió del Fòrum podria resumir-se amb la
següent premissa: Pedreguer haurà de planificar-se, sobretot, com a poble.
Amb tot i la claredat de l’afirmació, val a dir que l’aplicació “sobre el plànol” d’aquest punt de
partida resulta bastant més complexa del que podria entreveure´s a priori: la pre-existència de
distints nuclis dispersos o urbanitzacions fan que aquesta idea de poble haja de
compatibilitzar-se, per força, amb tot allò que ja es troba consolidat i que no sempre coincidirà
amb el model compacte o tradicionalment mediterrani.
Així, s´ha de tenir en compte que la tendència a la expansió dédificacions turístic-residencials

disperses que en el seu moment va donar lloc a urbanitzacions com la Solana, la Sella i Monte
Pedreguer es troba en láctualitat en fase de superació en els municipis més compromesos
amb el seu propi territori i, tal i com s´ha fet palès al llarg del debat ciutadà, també al sí del
Fòrum: a Pedreguer no li convenen més urbanitzacions.
En octubre de 2006, es van reprendre les sessions del Fòrum de Participació Ciutadana. Es va
informar a l’òrgan participatiu l’estat de les gestions sobre el Concert Previ del PG. L’equip de
coordinació va aportar un esborrany del document en forma de cartografia del terme
municipal de Pedreguer, determinant, en línies generals, la classificació i qualificació del sòl del
poble. En primer lloc, l’òrgan de participació valida i dona per correcta la proposta presentada
-mitjançant plànol- de classificació i qualificació del sòl, per entendre que està totalment
d’acord amb allò consensuat prèviament pel propi Fòrum.
Juntament amb açò, i respecte a la futura construcció d’una circumval·lació o ronda a la banda
oest del terme municipal, que escometria la Conselleria d’Infraestructures i Transport i que
s’ha d’incloure com afecció al document de Concert Previ, el Fòrum considera que:
Per raons de compliment de terminis, és oportú incorporar al Concert Previ el traçat de la

circumval·lació tal i com es planteja per Conselleria d’Infraestructures i Transport.
1
Document de Proposta del Fòrum sobre el tractament del Sòl No Urbanitzable (sessió de 03-07-06).
2
Manifest per Una Nova Cultura del Territori, impulsat pel Col·legi de Geògrafs, maig de 2006.
[30]
Tot i això, i donat que no existeix un consens unitari respecte a la conveniència de la

construcció d’aquesta infraestructura per a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans de
Pedreguer, seria convenient fer palès a la Memòria que el futur projecte per a la construcció
d’aquesta ronda haurà de comptar prèviament amb un Estudi d’alternatives que contemple,
almenys, l’estudi de les distintes variables que caracteritzen a la zona viària afectada, l’anàlisi
cost – benefici (en termes econòmics, socials i ambientals) i la valoració ciutadana.
Entre octubre de 2006 i gener del 2007 es realitzen tres reunions de la Comissió de Planificació
(26/10/2006, 27/11/2006 i 11/01/2007).
En el Ple de l’1 de març de 2007, s’acorda l’exposició al públic del segon Concert Previ
(número 2).
Aquest Concert Previ va rebre nombroses al·legacions, com s’ha comentat anteriorment,
desestimant-se i reprenent el procediment tenint en compte la Llei 9/2006.
Uns anys després, el 13 de setembre de 2013, es convoca la III Assemblea Informativa per
reiniciar la participació pública per a la redacció del PGE de Pedreguer.
2.2.2. Pla de Participació Pública de l’Estudi de Paisatge
2.2.2.1. Tallers de Paisatge
Els Tallers de Paisatge es van desenvolupar de manera conjunta (sense diferenciació dels
participants segons grup d’adscripció) al llarg de dissabte 9 (matí i vesprada), del dissabte 16
(matí i vesprada) i diumenge 17 de novembre de 2013 (matí).
L’inici dels tallers va tindre lloc el dissabte 9 de novembre a les 9.30 hores. Després d’introduir
i contextualitzar el taller dins del marc de l’Estudi de paisatge, es va realitzar una presentació
dels objectius de la dinàmica així com també de la seua metodologia. A continuació, es van
explicar els quatre itineraris previstos per a dur a terme una passejada crítica, consistent en
una ruta d’aproximadament tres hores a través de la qual els participants, dividits en quatre
grups, farien una aproximació visual i perceptiva al territori de Pedreguer en clau
d’identificació i valoració paisatgística.
Els itineraris definits per a la passejada crítica van ser els següents:
1. Itinerari urbà.
2. Itinerari Monte-Pedreguer i Oquins.
3. Itinerari la Sella.
4. Itinerari la Solana.
[31]
Durant les respectives passejades es va generar deliberació i van començar a sorgir

valoracions, opinions i propostes al voltant del paisatge visible des de cadascun dels itineraris.
El dissabte per la vesprada els participants van treballar en els mateixos quatre grups en què
s’havien distribuït les passejades. L’objectiu d’aquesta sessió va ser la posada en comú de les
observacions de cada itinerari, la delimitació de possibles unitats de paisatge a distingir, així
com també la valoració individualitzada de les mateixes i la identificació d’aspectes positius i
de punts febles vinculats a les distintes unitats assenyalades. Esta primera jornada va finalitzar
amb una sessió plenària on els resultats de cadascun dels grups es van presentar al conjunt de
participants.
La següent sessió dels tallers es va celebrar el dissabte 16 pel matí, realitzant-se un itinerari en
cotxe i de tots els participants en grup, pels principals punts visitats a les quatre rutes de la
setmana anterior. Este trajecte va ajudar a concretar algunes de les qüestions plantejades al
temps que va permetre a tots els assistents tindre accés a les fites visuals més significatives del
terme municipal.
El dissabte per la vesprada i una vegada delimitades les Unitats de Paisatge a partir de la
confluència entre les distribucions proposades pels diferents grups a les sessions precedents,
els participants en sessió plenària van deliberar sobre la valoració de cadascuna de les unitats,
identificant així mateix quines fortaleses i oportunitats o febleses i amenaces es trobaven
presents i establint, en darrer lloc, quins haurien des ser els Objectius de Qualitat per a cada
unitat de paisatge.
Totes les aportacions realitzades van quedar reflectides a un panell de propostes, el qual va
servir de base per a la següent i darrera dinàmica, consistent en establir les mesures adients
per assolir els objectius assenyalats.
A continuació es relacionen els resultats obtinguts en relació a les unitats de paisatge

identificades, que van ser les següents:
1. Paisatge Industrial.
2. Paisatge d’Infraestructures de Comunicació.
3. Paisatge de Casc Tradicional.
4. Paisatge d’Eixample.
5. Paisatge de “Xalets al poble”, Nou Alfàs (Ciutat Jardí).
6. Paisatge de Transició: Vores Urbanes.
7. Paisatge d’Accessos al Poble.
8. Paisatge d’Àrees d’Influència de Barrancs.
9. Paisatge de Dotacions.
10. Paisatge Residencial Intensiu.
[32]
11. Paisatge d’Urbanitzacions.
12. Paisatge de Transició Camp-Muntanya.
13. Paisatge de Muntanya.
14. Paisatge de Disseminat.
15. Paisatge Agrícola.
Seguidament, en la memòria del PPP es realitza per a cadascuna de les unitats de paisatge
anteriors, una valoració, la relació dels aspectes positius i negatius, els objectius de qualitat a
aconseguir i una sèrie de mesures concretes.
2.2.2.2. Resultats de les Enquestes sobre paisatge
Es va proporcionar un formulari tipus per a avaluar les preferències i percepció del paisatge
que va ser emplenat per un total de 45 participants.
Les enquestes es van posar a disposició de la ciutadania durant el mes de febrer de 2014,
oferint-se la possibilitat de realitzar-les en paper (hi havia còpies a l’abast dels veïns a la Casa
de Cultura i a l’edifici de l’Ajuntament) o també per via electrònica (mitjançant un formulari
digital enllaçat a la pàgina web municipal).
La síntesi de les respostes dels participants es pot consultar detalladament en la memòria del
Pla de Participació Pública de l’Estudi de Paisatge del Pla General Estructural.
Finalment, pel seu interès, es transcriuen literalment les conclusions del document:
El desenvolupament del Pla de Participació Pública per a la redacció de l’Estudi de Paisatge del
Pla General ha suposat per als ciutadans, associacions, representants polítics i equip tècnic el
retrobament amb un llenguatge comú de forta component emocional, vivencial i perceptiva.
Analitzar el paisatge té a veure amb reconèixer els noms dels llocs i de les coses que es
mantenen arrelats entre la gent i pertanyen a la memòria col·lectiva, els valors i les dinàmiques
(passades, presents i futures) que intervenen en la transformació del territori.
El procés de participació ha servit no sols per a traduir en unitats el paisatge del terme
municipal, sinó també i sobretot per a constatar quines són les claus sense les quals Pedreguer
no podria entendre’s. Tot i que el nombre de veïns i veïnes que han assistit als tallers o que han
reomplert les enquestes no ha estat numèricament significatiu (no s’ha superat el centenar de
participants), la riquesa de les seues aportacions ha permès perfilar amb detall el mapa dels
valors intangibles presents a Pedreguer, eixa informació complexa que difícilment es pot
obtenir per altres mitjans que no siguen la participació ciutadana.
Són aquestos valors intangibles els que condueixen, també, als grans interrogants sobre el
paisatge del municipi: tant dels tallers com de les enquestes sorgeixen determinades línies de
[33]
fuga més enllà de les quals resulta difícil albirar el futur: què fer exactament amb el disseminat,
com posar en valor la muntanya, de quina manera es podrien revitalitzar els conreus, com
aturar la degradació i pèrdua del patrimoni cultural i arquitectònic tradicional. També, allò que
ve de fora: quina serà l’opció que finalment es decidirà per al traçat del tren costaner.
No tot són però preguntes sense resposta. A la Memòria s’apunten posicionaments –duals en
referència a algunes de les qüestions anteriors, unànims en el cas d’altres- i adquireixen forma
reivindicacions compartides, sense fisures, que projecten un paisatge més amable. Projecten
molts arbres, moltes zones verdes als carrers, al polígon industrial, a la vora de les carreteres.
Imaginen carrers concebuts més per a les persones que per als vehicles, amb espais transitables
per als vianants, amb zones d’estacionament perimetral fora del casc antic. Desitgen cases
amb socalades, façanes i balcons millor conservats. Construccions i edificis més bonics, més
harmònics. Enyoren un creixement urbà –que s’hauria preferit- més ordenat, amb menys
altures. Troben a faltar camins al camp més segurs i transitables, per anar a peu o en bici.
Senders de muntanya més condicionats.
També es mencionen al document les ferides del paisatge; les visibles: infraestructures de
comunicació poc respectuoses i gens integrades, urbanitzacions disperses amb edificacions
massa intensives. I d’altres, que es coneixen encara que no resulten evidents quan s’observa el
territori des d’un mirador: la contaminació del subsòl per l’absència, a algunes zones, de
clavegueram; la incomunicació fàctica entre les zones industrials; l’estima incondicional a les
casetes; l’afirmació -entre esperançada i escèptica- de la muntanya com un bé valuós; el
creixement accelerat dels bancals erms.
El Pla General serà una eina idònia per a donar resposta a les qüestions que han assolit major
rellevància en el procés de participació. Tanmateix, no s’ha d’oblidar que molts dels reptes i de
les oportunitats que condicionaran el futur de Pedreguer –traspassant la dimensió
paisatgística-, hauran d’abordar-se des de la complexitat, afegint als instruments d’ordenació
territorial els recursos econòmics, normatius, socioculturals i institucionals que resulte possible
activar.
La present Memòria no pot concloure sense fer referència explícita a tots els veïns i veïnes que
a títol individual o en nom d’una associació, amb o sense interessos directes i particulars, han
pres part en el procés. Gràcies a tots ells, per haver ajudat amb el seu temps, energia i idees a
transformar una planificació teòrica sobre participació pública en la realitat d’una visió coral,
on s’escolta la veu de les persones, parlant del paisatge que tenen. Del paisatge que volen.
2.3. ESTUDI D’ALTERNATIVES

2.3.1. Introducció
Es relacionen a continuació les alternatives de planificació i ordenació territorial que s’han

estudiat en profunditat:
[34]
Alternativa 0: Significaria la no realització del PGE, és a dir, continuar amb les NN. SS. Vigents,
amb totes les modificacions introduïdes durant la vigència de les mateixes.
Alternativa 1: El planejament formulat en el Document Consultiu enviat a la Conselleria
d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient.
Alternativa 2: Versió Preliminar VPP-1. El planejament derivat de les determinacions del
Document de Referència, els informes sectorials i els estudis complementaris realitzats.
Exposició al públic al DOCV núm. 7545 d’11/06/2015 i DOCV núm. 7590 d’11/08/2015)
Alternativa 3: Versió Preliminar VPP-2. Es tracta del planejament derivat de l’Alternativa 2, junt
amb el resultat de la exposició al públic, els informes sectorials i l’estudi d’inundabilitat.
Exposició al públic al DOCV núm. 8357 d’8/08/2018.
Alternativa 4: Versió Preliminar VPP-3. Es tracta del planejament derivat de l’Alternativa 3, junt
amb el resultat de la exposició al públic. Exposició al públic al DOCV núm. 8569 d’13/06/2019.
Alternativa 5: Versió Definitiva del Pla VDP. Es tracta del planejament derivat de l’Alternativa 4,
junt amb el resultat de la exposició al públic, els informes sectorials i el nou estudi
d’inundabilitat.
2.3.2. Alternativa 0: Normes Subsidiàries
La denominada Alternativa 0, suposaria continuar amb l’actual instrument de planejament

urbanístic, és a dir, les Normes Subsidiàries de 1983. Les característiques de les NN. SS. ja han
sigut analitzades en l’apartat 2.1. d’aquest document, per tant, no procedeix repetir de nou les
mateixes dades. Per a més informació, cal acudir al mencionat apartat.
El model territorial derivat d'aquesta alternativa es presenta en el Plànol 1

denominatAlternativa0: Model Territorial a escala 1/10.000.
A. Avantatges que presenta aquesta alternativa.
Cap.
B. Inconvenients que presenta aquesta alternativa.
Manté com a urbanitzable el sector-2 (clau-3) no desenvolupat.

No potencia una ciutat compacta, ja que permet nous desenvolupaments residencials.
No protegeix el nucli històric, ja que no té normativa reguladora.
No es preveuen les adequades proteccions del sòl no urbanitzable, adaptades a la normativa
vigent i a la sensibilitat actual.
No preveu una xarxa de recorreguts no motoritzats ni contempla la Infraestructura Verda.
No té catàleg de béns i espais protegits, pel que no preveu la seva protecció.
No preveu els riscos existents en el terme municipal.
No contempla la inclusió de la urbanització Cometa (únicament la part consolidada per
l'edificació més les parcel·les intersticials), la classificació de la qual era sòl no urbanitzable; i
una petita bossa de sòl consolidat per l'edificació, i envoltada de sòl urbà a la zona de l'Alfàs, la
classificació de la qual era sòl apte per a la urbanització residencial Clau-3, com a sòl urbà.
[35]
No contempla la delimitació de zones per al desenvolupament de plans especials per a la

minimització d'impactes en sòl no urbanitzable.
No reserva sòl per a habitatge de protecció pública.
No preveu l'adequada zonificació del sòl no urbanitzable.
No preveu un corredor d’infraestructures.
No preveu les necessàries infraestructures pel desenvolupament urbà (ecoparc, reserva
escolar, etc).
No està adaptada a la normativa vigent.
2.3.3. Alternativa 1: Document Consultiu
Aquesta alternativa ha estat el resultat d'un llarg procés de participació pública iniciat amb
l'Agenda 21 Local i que va culminar amb la redacció del Document Consultiu.
El model territorial derivat d'aquesta alternativa es presenta en el Plànol 2 denominat

Alternativa 1: Model Territorial a escala 1/10.000.
Descripció de la proposta:
Desclassificació de tots els sòls no gestionats. Durant el procés de tramitació del Pla s'ha
tramitat un modificació puntual de planejament per desclassificar la totalitat del sòl apte per a
la urbanització Clau-4 (Residencial extensiu), a la zona de la Solana i Rafalets, no tramitat, i
classificar-lo com a sòl no urbanitzable d'especial protecció, per ocupar uns terrenys d'alt valor
ecològic; en aquesta modificació es va incloure també la totalitat del sector Muntanya Solana-
II, excepte la unitat d'execució UE-1. En aquest document es va més enllà, i es desclassifica
també l'únic sector restant, no immers en procés de programació: és la part restant del sector
residencial Clau-3, situat al nord-oest del nucli urbà a la zona de l'Alfàs, i això amb la finalitat
de complir els objectius i directrius estratègiques del Pla.
Classificació únicament de dos sectors com a sòl urbanitzable industrial: Sector-1 Molinets i
Sector-2 Oquins-Golfes, per estar immersos en processos de programació en el moment de
tramitar el Pla.
Potenciació de la ciutat compacta. El model previst no preveu zona per al desenvolupament
urbanístic del municipi.
Es fomenta la rehabilitació del patrimoni arquitectònic existent, en no preveure nous
desenvolupaments urbanístics.
En sòl no urbanitzable es preveu la protecció i recuperació del domini públic hidràulic.
Creació d'un ecoparc o punt net que permeta el reciclatge dels materials de rebuig i que evite
la proliferació dels abocadors incontrolats. S'estudiarà la possibilitat de mancomunar amb
Dénia per utilitzar conjuntament el de Caragusos.
Protegir i potenciar el patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic. És objectiu d'aquest Pla, a
més d'identificar els elements de patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic del terme
municipal de Pedreguer, que requereixen la seva protecció i preservació, regular en funció dels
diferents nivells de protecció requerits les possibles intervencions en el mateix. S'inclouen en
aquest tipus de protecció dels arbres més significatius existents en el terme municipal.
[36]
Protecció del nucli històric de la població. Conservant tipologies, trama viària, parcel·lari i
edificacions d'interès. Es limita el creixement en alçada dels edificis.
Protecció efectiva de la Muntanya Gran, de gran interès ecològic, així com d'altres muntanyes
pel seu interès com a reguladors del paisatge.
Minimitza la utilització del recurs sòl: desclassifica tots els sectors no desenvolupats i no
proposa noves classificacions. És l'alternativa que menor consum de sòl proposa.
Propugna una ciutat compacta: en no permetre nous desenvolupaments potència el rebliment
dels solars vacants i la rehabilitació i renovació urbanes.
Protegeix el nucli històric, ja que preveu un nombre d'altures compatible amb la conservació
de les tipologies tradicionals existents.
Resol la demanda de sòl terciari-industrial existent al municipi.
Preveu les adequades proteccions del sòl no urbanitzable, adaptades a la normativa vigent i a
la sensibilitat actual.
Preveu una xarxa de recorreguts no motoritzats.
Evita les zones inundables o adopta les mesures correctores necessàries.
Suplementa els dèficits de dotacions existents en el sòl urbà consolidat.

No contempla la creació d'una trama d'itineraris de vianants i ciclistes.
No contempla la Infraestructura Verda ni està adaptada a la ETCV.
No contempla la inclusió de la urbanització Cometa (únicament la part consolidada per
l'edificació més les parcel·les intersticials), la classificació de la qual era sòl no urbanitzable; i
una petita bossa de sòl consolidat per l'edificació, i envoltada de sòl urbà a la zona de l'Alfàs, la
classificació era sòl apte per a la urbanització residencial Clau-3, com a sòl urbà.
No contempla la delimitació de zones per al desenvolupament de plans especials per a la
minimització d'impactes en sòl no urbanitzable.
No reserva sòl per a habitatge de protecció pública.
No preveu l'adequada zonificació del sòl no urbanitzable.
No preveu un corredor d’infraestructures.
No preveu les necessàries infraestructures pel desenvolupament urbà (ecoparc, reserva
escolar, etc).
Les superfícies incloses en cada tipus de sòl en l’Alternativa 1 que es proposa son les següents:
[37]
Taula 5. Superfícies de l’Alternativa 1.
TOTALS
SUPERFÍCIE
CLASSIFICACIÓ QUALIFICACIÓ SECTOR SUPERFÍCIE PERCENTATGE
(m²)
(m²) (%)
URBÀ CASC URBÀ - 643.909 3.537.599 11,92
RESIDENCIAL Solana-1 490.040
EXTENSIU Nou Alfàs 31.098
Monte 556.591
Pedreguer
La Sella 1.365.026
INDUSTRIAL Galgues-1 53.605
Galgues-2.1 69.040
Galgues-2.2 124.477
DOTACIONAL - 203.813
URBANITZABLE EN AMPLIACIÓ DEL Borissa 59.233 646.582 2,18
EXECUCIÓ DEL SEU CASC
PLA RESIDENCIAL Solana-2 116.988
EXTENSIU
INDUSTRIAL Golfes- 289.287
Oquins
Molinets 181.074
NO URBANITZABLE PROTEGIT 11.321.839 25.495.406 85,90
COMÚ 14.162.998
DOTACIONAL 10.569
TOTALS 29.679.587 29.679.587 100,00

Font: PGE.
Aquestes superfícies, que reflecteixen l’evolució urbana en el territori, es complementen amb

la taula següent que reflecteix l’evolució demogràfica, en base a les densitats calculades.
La mida mitjana familiar a Pedreguer, segons la prospecció que per l’any 2001 es va realitzar
en la publicació anomenada “Previsions de població i habitatge per al planejament a la
Comunitat Valenciana” (COPUT, 1997) és de 2,60 habitants/vivenda.
Dita prospecció es realitza pel període 1991-2001, observant-ne un decreixement gradual del
número d’habitants per vivenda pel que, tot i no disposar de dades més actualitzades, es
considera un valor conservador.
Així, les densitats del model proposat en l’Alternativa 1 són les següents:
[38]
Taula 6. Densitats de l’Alternativa 1.
SUPERFÍCIE DENSITAT
CLASSIFICACIÓ QUALIFICACIÓ SECTOR VIVENDES HABITANTS
(m²) (Vivendes/Ha)
URBÀ CASC URBÀ - 643.909 90 5.795 15.067
RESIDENCIAL Solana-1 490.040 10 490 1.274
EXTENSIU Nou Alfàs 31.098 10 31 81
Monte 556.591 7 416 1.082
Pedreguer
La Sella 1.365.026 10 1.365 3.549
INDUSTRIAL Galgues-1 53.605 - - -
Galgues- 69.040 - - -
2.1
Galgues- 124.477 - - -
2.2
DOTACIONAL - 203.813 - - -
URBANITZABLE AMPLIACIÓ Borissa 59.233 35 207 539
EN EXECUCIÓ DEL CASC
DEL SEU PLA RESIDENCIAL Solana-2 116.988 10 117 304
EXTENSIU
INDUSTRIAL Golfes- 289.287 - - -
Oquins
Molinets 181.074 - - -
NO PROTEGIT 11.321.839 - - -
URBANITZABLE COMÚ 14.162.998 - - -
DOTACIONAL 10.569 - - -
TOTALS 29.679.587 8.422 21.896

Font: PGE.
2.3.4. Alternativa 2: Versió Preliminar del PGE-1
L'Alternativa 2 és la resultant d'adequar l'Alternativa 1 (Document Consultiu) als diferents

informes sectorials i recomanacions contingudes en el Document de Referència, així com als
diferents estudis realitzats (Estudi de Paisatge, Estudi Acústic, Catàleg de Proteccions, etc ..)
El model territorial derivat d'aquesta alternativa es presenta en el Plànol 3

denominatAlternativa2: Model Territorial a escala 1/10.000.
la urbanització Clau-4 (Residencial extensiu), a la zona de la Solana i Rafalets, no tramitat i
classificar com a sòl no urbanitzable d'especial protecció, per ocupar uns terrenys d'alt valor
[39]
també l'únic sector restant, no immers en procés de programació: és la part restant del sector
residencial Clau-3, situat al nord-oest del nucli urbà a la zona de l'Alfàs, i això amb la finalitat
Classificació únicament de dos sectors com a sòl urbanitzable industrial: Sector-1 Molinets i
Sector-2 Oquins-Golfes, per estar immersos en processos de programació en el moment de
tramitar el Pla.
urbanístic del municipi, ja que s'ha constatat que els solars vacants existents són suficients per
absorbir la demanda d'habitatge generada pel Pla en els propers 20 anys. Únicament es
planteja ampliar el sòl urbà existent amb la finalitat d'incloure la urbanització Cometa
(únicament la part consolidada per l'edificació més les parcel·les intersticials), la classificació
de la qual era sòl no urbanitzable; i una petita bossa de sòl consolidat per l'edificació, i
envoltada de sòl urbà a la zona de l'Alfàs, la classificació de la qual era sòl apte per a la
urbanització residencial Clau-3.
Creació d'un ecoparc o punt net en condicions (més gran que l’existent) que permeta el
reciclatge dels materials de rebuig i que evite la proliferació dels abocadors incontrolats.
S'estudiarà la possibilitat de mancomunar amb Dénia per utilitzar conjuntament el de
Caragusos.
S'han delimitat zones per al desenvolupament de plans especials per a la minimització
d'impactes en sòl no urbanitzable.
aquest tipus de protecció dels arbres més significatius existents en el terme municipal.
edificacions d'interès. Es limita el creixement en alçada dels edificis.
Es canvia la qualificació urbanística d’algunes ïlles colindants en la seua majoria amb
l’Avinguda Jaume I i l’Avinguda Arquitecte Antoni Gilabert, que passen de la tipologia de blocs
oberts de les NN. SS. (amb 5 plantes d’altura) a la tipologia d’Ampliació de Casc (amb 3 o 4
plantes d’altura), degut a que la major part de les edificacions existents en elles es correspon
amb aquesta tipologia.
Reserva de sòl per a habitatge de protecció pública. La reserva de sòls per habitatge de preu
assequible (preu taxat, protecció oficial o promoció pública) a la zona de Borissa (Sector-3 de
les NN.SS).
Protecció efectiva de la Muntanya Gran, de gran interès ecològic, així com d'altres muntanyes
Zonificació del sòl no urbanitzable establint també una zona de protecció agrícola a les zones
més aptes per a això i als voltants dels sòls de major valor ambiental.
La concepció d'una malla d'interès ambiental i paisatgística (Infraestructura Verda) d'itineraris
municipals, posant en valor, de forma compatible amb la seva preservació, el valuós patrimoni
[40]
natural i cultural del terme municipal de Pedreguer, com a atractiu complementari de les
activitats d’oci tradicionals i més intenses situades al litoral.
Creació d'una trama d'itineraris de vianants i ciclistes. Es pretén d'una banda la identificació i
recuperació de les vies pecuàries existents en el terme municipal, com itineraris de vianants o
ciclistes per enllaçar amb la xarxa de senders (PR) existents, amb els camins rurals, i amb les
vies de nova creació que connecten els sectors de sòl extensiu amb el casc urbà i els diferents
sectors entre si, com a alternativa a l'ús del vehicle rodat.
Es millora l’accés a la Urbanització Montepedreguer.
Complement de les dotacions públiques existents amb les necessàries pel desenvolupament
previst i les demandes actuals: ecoparc, reserva escolar, etc.
Suposa una disminució de l'ocupació del sòl que preveu l'Alternativa 0, ja que es desclassifica
el sector-2 residencial (clau-3). Potser no s’aprecie massa aquesta disminució degut a que
s’incorpora com a sòl urbà la urbanització Cometa, classificada com a sòl no urbanitzable i per
la nova classificació de sòl dotacional (reserva escolar).
proposa noves classificacions.
Propugna una ciutat compacta: en no permetre nous desenvolupaments potència el rebliment
Protegeix el nucli històric, ja que preveu un nombre d'altures compatible amb la conservació
de les tipologies tradicionals existents.
Planteja millores en l'accés a la urbanització Montepedreguer.
Està adaptada a la ETCV.
Contempla la Infraestructura Verda
Els establerts en els diferents informes sectorials.

Incompliment del PATRICOVA.
[41]
CLASSIFICACIÓ QUALIFICACIÓ SECTOR O ZONA SUPERFÍCIE SUPERFÍCIE %

(m²) (m²)
URBÀ ZONA URBANITZADA NUCLI HISTÒRIC 242.201 3.725.761 12,55

ZONA URBANITZADA AMPLIACIÓ DEL CASC 203.381
RESIDENCIAL
EDIFICACIÓOBERTA 178.171
VIVENDES ADOSSADES 428.767
VIVENDES AILLADES 1.812.146

ZONA URBANITZADA 261.505
INDUSTRIAL
ZONA URBANITZADA 81.617

TERCIÀRIA
ZONA URBANITZADA EQUIPAMENTS I ZONES 517.973

DOTACIONAL VERDES
URBANITZABLE ZONES DE SECTOR MOLINETS 181.074 481.408 1,62
NOUDESENVOLUPA
SECTOR GOLFES 288.568
MENT INDUSTRIAL
ZONA DE 11.766
NOUDESENVOLUPA
MENT DOTACIONAL
NO ZONA RURAL NATURAL-CONECTORS 80.350 14.140.609 85,82
URBANITZABLE PROTEGIDA AMBIENTALS-PORN
NATURAL-ÀREES 701.653
NATURALS-PORN
NATURAL- 10.451.498
ECOLÒGICPAISATGÍSTI
CA
NATURAL-BARRANCS 70.060
NATURAL-VIES 121.935
PECUÀRIES
AGROPECUÀRIA 2.715.113
ZONA RURAL COMÚ AGROPECUÀRIA-ÀREES 4.254.434 11.331.809
NATURALS-PORN
AGROPECUÀRIA-1 5.536.211
AGROPECUÀRIA-2 345.821
AGROPECUÀRIA-3 1.145.671
DOTACIONAL 49.672
TOTALS 29.679.587 100
Font: PGE.
[42]
Aquestes superfícies, que reflecteixen l’evolució urbana en el territori, es complementen amb

la taula següent que reflecteix l’evolució demogràfica, en base a les densitats calculades.
La mida mitjana familiar a Pedreguer, segons la prospecció que per l’any 2001 es va realitzar
en la publicació anomenada “Previsions de població i habitatge per al planejament a la
Comunitat Valenciana” (COPUT, 1997) és de 2,60 habitants/vivenda. Dita prospecció es realitza
pel període 1991-2001, observant-ne un decreixement gradual del número d’habitants per
vivenda pel que, tot i no disposar de dades més actualitzades, es considera un valor
conservador.
Així, les densitats del model proposat en l’Alternativa 2 són les següents:
Taula 8. Densitats de l’Alternativa 2.
Classificació Qualificació Sector o zona Superfície Densitat Vivendes Habitants

(m²) (viv/ha)
URBÀ ZONA NUCLI HISTÒRIC 242.201 59 1.437 3.593
URBANITZADA
ZONA AMPLIACIÓ DEL 203.381 73 1.490 3.725
URBANITZADA CASC
RESIDENCIAL EDIFICACIÓ 178.171 125 2.230 5.575
OBERTA
VIVENDES 428.767 14 611 1.528
ADOSSADES
VIVENDES 1.812.146 9 1.624 4.060
AÏLLADES
ZONA 261.505
URBANITZADA
INDUSTRIAL
ZONA 81.617
URBANITZADA
TERCIÀRIA
ZONA EQUIPAMENTS I 517.973
URBANITZADA ZONES VERDES
DOTACIONAL
URBANIT- ZONES DE NOU SECTOR 181.074 0 0
ZABLE DESENVOLUPA- MOLINETS
MENT SECTOR OQUINS- 288.568 0 0
INDUSTRIAL GOLFES
ZONES DE NOU 11.766
DESENVOLUPA-
MENT
DOTACIONAL
NO ZONA RURAL NATURAL- 80.350
URBANITZA- PROTEGIDA CONECTORS
BLE AMBIENTALS-
PORN
NATURAL-ÀREES 701.653
NATURALS-PORN
NATURAL- 10.451.498
ECOLÒGIC
[43]
PAISATGÍSTICA
NATURAL- 70.060
BARRANCS
NATURAL-VIES 121.935
PECUÀRIES
AGROPECUÀRIA 2.715.113
ZONA RURAL AGROPECUÀRIA- 4.254.434
COMÚ ÀREES
NATURALS-PORN
AGROPECUÀRIA- 5.536.211
1
AGROPECUÀRIA- 345.821
2
AGROPECUÀRIA- 1.145.671
3
DOTACIONAL 49.672
TOTALS 7.392 18.480
Font: PGE.
L'Alternativa 3 és la resultant d'adequar l'Alternativa-2 (Versió preliminar del PGE-1) al resultat

de l'exposició al públic, informes sectorials i l’estudi d’inundabilitat.
El model territorial derivat d'aquesta alternativa es presenta en el Planol 4 denominat

Alternativa-3: Model Territorial a escala 1/10.000.
Les superfícies que resulten d'aquesta alternativa són les detallades al quadre següent:
Taula 9: Superfícies de l’Alternativa 3.
Zones d’Ordenació Sigles Subzones Superficie Superficie Nº Hab.

Estructural viv.
(m²) (m²)
Zona Zona ZUR-NH Nucli històric 253.776 1.437 3.593

urbanit- urbanitzada
zada
Zona ZUR-RE- Ampliació de casc 204.252 1.475 3.688
urbanitzada ACA
residencial
ZUR-RE- Edificació oberta 184.700 2.230 5.575
EDA
ZUR-RE- Vivendes adossades 426.388 572 1.430

ADO 3.658.929
ZUR-RE- Vivendes aïllades 2.213.917 1.521 3.803
AIS
Zona ZUR-IN 330.712

urbanitzada
[44]
industrial
Zona ZUR-TR 45.184

urbanitzada
terciària
Zones de Zones de nou Sector Oquins 287.539

nou desenvolupa-
desenvo- ment
lupamen industrial ZND-IN 287.539 0 0
t
Zona Zona rural ZRP- Natural-connectors 77.054

rural protegida NA-LG1 ambientals PORN
ZRP- Natural-àrees 684.813

NA-LG2 naturals PORN
ZRP- Natural-ecològico 9.294.713

NA-EP paisatgística
ZRP-AF- Afeccions-barrancs 149.535

CA
ZRP-AF- Afeccions-vies 123.615 13.939.215

VP pecuàries
ZRP-AF- Afeccions- 921.872

I infraestructures
ZRP-AG Agropecuària 2.687.613
Zona rural ZRC- Agropecuària-àrees 4.342.924

comú AG-AA agrícoles PORN
ZRC- Agropecuària-1 7.014.271

AG-1
11.714.224
ZRC- Forestal 357.029
AG-2
TOTALS 29.599.907 7.235 18.088

Font: PGE.
també l'únic sector restant, no immers en procés de programació: és la part restant del sector-
[45]
2 residencial (clau-3), situat al Nordoest del nucli urbà a la zona de l'Alfàs, i això amb la finalitat
Classificació únicament d'un sector com a sòl urbanitzable industrial: Sector "Oquins", ja que
després de l'aprovació del PATRICOVA i estudi d'inundabilitat realitzat, el sector Molinets de
les NN. SS. queda descartat per la gran superfície afectada que ho fa econòmicament inviable.

era sòl no urbanitzable; i una petita bossa de sòl consolidat per l'edificació, envoltada de sòl
urbà a la zona de l'Alfàs, la classificació era sòl apte per a la urbanització sector-2 residencial
(clau-3).

Creació d'un ecoparc o punt net en condicions (molt més gran que el existent) que permeta el
S'estudiarà també la possibilitat de mancomunar amb Dénia per utilitzar conjuntament el de
Caragusos.


aquest tipus de protecció dels arbres més significatius existents al terme municipal.
edificacions d'interès. Es limita a tres plantes l'altura màxima de les edificacions en el nucli
històric. El perímetre del nucli històric s'ajusta al de les NN. SS. vigents, més ampli que el
recomanat en el Catàleg de Béns i espais protegits, amb l'única excepció d'una part d'una illa
que no estava inclosa en el perímetre del Casc Històric i ara si s'inclou.
Es canvia la qualificació urbanística d'algunes illes confrontants, en la seua majoria, amb l'Av.
Jaume I i Av. Arquitecte Antoni Gilabert, que passen de la tipologia de blocs oberts de les NN.
SS. (amb 5 plantes d'alçada) a la tipologia d'Ampliació del Casc (amb 3 o 4 plantes d'alçada),
pel fet que la major part de les edificacions existents en elles es corresponen amb aquesta
tipologia.
Es redueix l'altura de la zona d'ordenació edificació oberta a 4 plantes d'alçada màxima.
[46]
Reserva de sòl per a habitatge de protecció pública. La reserva de sòls per a habitatge de preu
assequible (preu taxat, protecció oficial o promoció pública)a la zona de Borissa (Sector-3 de
les NN.SS).
Protecció efectiva de la Muntanya Gran, de gran interès ecològic, així com de altres muntanyes

activitats de lleure tradicionals i més intenses situades al litoral.
recuperació de les vies pecuàries existents al terme municipal, com itineraris de vianants o
vies de nova creació que connecten els sectors de sòl extensiu amb el nucli urbà i els diferents
Es millora l'accés a la urbanització Montepedreguer.
Suposa una disminució de l'ocupació del sòl prevista en l'Alternativa 2,en desclassificar el
sector industrial Molinets
Propugna una ciutat compacta: en no permetre nous desenvolupaments potencia la rebliment
Protegeix el nucli històric, ja que preveu un nombre d'altures compatible ambla conservació de
les tipologies tradicionals existents.
Planteja millores en l'accés a l'urbanització Montepedreguer.
Està adaptada a l'ETCV.
[47]
Desclassifica el sector Molinets, classificat des de sempre com a sòl urbanitzable industrial.
L'exposició al públic de l'Alternativa-3, va esser fallida, pues hi havien incongruències entre els
plànols exposats al públic a la web municipal i la documentació en paper obrant a
l'Ajuntament, per això es va realitzar una nova exposició al públic amb la correcció d'errades
observada. El model territorial de l'Alternativa 4 es doncs idèntic al de la Alternativa-3 (Versió
preliminar del Plan-2) i al resultat de l'exposició al públic, que encara que fallida, s'han tingut
en conter las al·legacions efectuades en ella.
El model territorial derivat d'aquesta alternativa, idèntic al de la Alternativa 3, es presenta en

el Plànol 5 denominat Alternativa-4: Model Territorial a escala 1/10.000.
Taula 10: Superfícies i densitats de l’Alternativa 4.
Zones d’Ordenació Sigles Subzones Superficie Superficie Nº Hab.

Estructural (m²) (m²) viv.
zada Zona ZUR-RE- Ampliació de casc 204.252 1.475 3.688
urbanitzada ACA
residencial ZUR-RE- Edificació oberta 184.700 2.230 5.575
EDA
ZUR-RE- Vivendes adossades 426.388 3.658.929 572 1.430
ADO
AIS
Zona ZUR-IN 330.712
urbanitzada
industrial
Zona ZUR-TR 45.184
urbanitzada
terciària
nou desenvolupa-
desenvo- ment ZND-IN 287.539 0 0
lupamen industrial
t

[48]

CA 13.939.215
ZRP-AF- Afeccions-vies 123.615
VP pecuàries
I infraestructures

AG-1 11.714.224
AG-2
TOTALS 29.599.907 7.235 18.088
Font: PGE.

(clau-3).

[49]
Caragusos.


tipologia.
les NN.SS).

[50]
Suposa una disminució de l'ocupació del sòl prevista en l'Alternativa 2,en desclassificar el
sector industrial Molinets
Desclassifica el sector Molinets, classificat des de sempre com a sòl urbanitzable industrial.
2.3.7. Alternativa 5: Versió Definitiva del Pla VDP.
L'Alternativa 5 és la resultant d'adequar l'Alternativa-4 (Versió preliminar del PGE-3) al resultat

de l'exposició al públic, informes sectorials i l’estudi d'inundabilitat.
El model territorial derivat d'aquesta alternativa es presenta en el Plànol 6 denominat

Alternativa-5: Model Territorial a escala 1/10.000.
[51]
Taula 11: Superfícies i densitats de l’Alternativa 5.
Zones d’Ordenació Sigles Subzones Superfície Superfície Nº Hab.

Estructural (m²) (m²) viv.

zada Zona ZUR-RE- Ampliació de casc 204.252 1.475 3.688
urbanitzada ACA
residencial ZUR-RE- Edificació oberta 184.700 2.230 5.575
EDA
ZUR-RE- Vivendes adossades 426.388 3.658.929 572 1.430
ADO
AIS
Zona ZUR-IN 330.712
urbanitzada
industrial
Zona ZUR-TR 45.184
urbanitzada
terciària
nou desenvolupa-
desenvo- ment ZND-IN 444.801 0 0
lupamen industrial Sector Molinets 157.262
t
ZRP- Natural-ecològic 9.294.713
NA-EP paisatgístic
13.939.215
CA
VP pecuàries
I infraestructures

AG-1 11.556.962
AG-2
TOTALS 29.599.907 7.235 18.088
Font: PGE.
[52]

(clau-3).

Caragusos.


[53]
tipologia.
les NN.SS).

Suposa una disminució de l'ocupació del sòl prevista en l'Alternativa 2,en desclassificar part del
sector industrial Molinets (la part afecta pel ric d'inundació)
[54]
Manté el sector de sòl industrial Molinets, eliminant del àmbit les zones amb risc d'inundació
en base al nou estudi d'inundabilitat realitzat.
Cap.
2.3.8. Comparativa de les alternatives
En la següent taula es proporciona un quadre comparatiu de les superfícies de les diferents

alternatives.
Taula 9. Quadre comparatiu de superfícies de les alternatives proposades.
ALTERNATIVA 0 ALTERNATIVA 1 ALTERNATIVA 2 ALTERNATIVES 3 y 4 ALTERNATIVA 5
(Ha) (%) (Ha) (%) (Ha) (%) (Ha) (%) (Ha) (%)
SÒL URBÀ 255,51 8,42 353,76 11,92 372,57 12,55 365,89 12,36 365,89 12,36
SÒL 163,98 5,40 64,65 2,18 48,14 1,62 28,75 0,97 44,48 1,50
URBANITZABLE
SÒL NO 2.614,52 86,18 2.549,54 85,90 2.547,24 85,82 2.565,34 86,67 2.549,96 86,14
URBANITZABLE
TOTAL 3.034,00 100,00 2.967,95 100,00 2.967,95 100,00 2.959,99 100,00 2.959,99 100,00
Font: Elaboració pròpia a partir del PGE.
En la següent taula es proporciona un quadre comparatiu de les densitats de població de les

diferents alternatives.
Taula 10. Quadre comparatiu de les densitats de població de les alternatives proposades.
ALTERNATIVA 0 ALTERNATIVA 1 ALTERNATIVA 2 ALTERNATIVES 3, 4 i 5
Vivendes Hab. Vivendes Hab. Vivendes Hab. Vivendes Hab.

SÒL URBÀ -- 8.000 8.098 21.053 7.392 18.480 7.235 18.088
SÒL 2.195 5.488 324 843 0 0 0 0
URBANITZABLE
SÒL NO 0 0 0 0 0 0 0 0
URBANITZABLE
TOTAL --- 13.488 8.422 21.896 7.392 18.480 7.235 18.088
[55]
Font: Elaboració pròpia a partir del PGE.
2.3.7. Alternativa seleccionada
Una vegada analitzats els avantatges i inconvenients de les diferents alternatives, l’alternativa
3 ha sigut la finalment seleccionada. S’ha de dir, que un dels motius principals de la selecció
d’aquesta alternativa es que s’adapta a la legislació autonòmica i estatal vigent en matèria
urbanística i mediambiental i, per sobre de tot, per l’adopció d’un model territorial que no
suposa un increment de consum de sòl, apostant per deixar de banda nous desenvolupaments
urbanístics.
El Pla General Estructural de Pedreguer aposta per una sèrie d’objectius i criteris ambientals
estratègics referents als següents aspectes:
Utilització racional del sòl.

Protecció del medi natural.
Prevenció de riscos naturals i induïts.
Ús sostenible i protecció dels recursos hídrics.
Conservació del patrimoni cultural i revitatlització del patrimoni rural.
Adequada gestió dels residus.
Implementació de les infraestructures i eficiència dels recursos energètics.
Millora de l’entorn urbà.
Integració de la infraestructura verda.
Eficiència de la mobilitat urbana i foment del transport públic.
Millora de la ordenació i implantació dels equipaments i dotacions públiques.
Protecció del paisatge.
Educació ambiental i participació ciutadana.
Tot seguit, es desenvolupa breument cadascun dels aspectes anteriors.
Utilització racional del sòl.
No es produeixen nous creixements urbanístics. Es potencia el model de ciutat compacta. Es

prioritza la utilització de vivendes i solars vacants en el sòl urbà per a satisfer les necessitats de
vivendes previstes. Només es manté una zona de nou desenvolupament en execució, és a dir,
el sector industrial ubicat en la partida dels Oquins. Este sector prové de les determinacions de
les NN. SS. de 1983. També es plantegen dues zones de desenvolupament dotacional, com son
l’ampliació de l’Institut d’Educació Secundària i una reserva escolar.
A més, es zonifica el Sòl No Urbanitzable Comú. Dins d’aquesta classificació trobem les zones
següents:
Zona Rural Comú Agropecuària-Àrees Naturals-PORN

Zona Rural Comú Agropecuària-1
Zona Rural Comú Agropecuària-2
[56]
Zona Rural Comú Dotacional
Protecció del medi natural.
El planejament integra la protecció del medi natural. Es classifiquen com a Sòl No Urbanitzable
Protegit aquells terrenys que tenen valors naturals, paisatgístics, culturals, etc.
Es protegeix el patrimoni arbori monumental.
Prevenció de riscos naturals i induïts.
S’identifiquen totes les zones del terme municipal que presenten algun tipus de risc.
S’estableix una classificació del sòl i dels usos permesos d’acord amb els riscos existents.
Ús sostenible i protecció dels recursos hídrics.
Es preserven les captacions d’aigua destinades al consum humà per mitjà dels corresponents
perímetres de protecció.
Conservació del patrimoni cultural i revitalització del patrimoni rural.
S’elabora un Catàleg de Proteccions amb la finalitat de conservar el patrimoni cultural.
A més, concretament s’han establert mesures excepcionals per a que les edificacions
tradicionals vinculades al conreu de secà existents en les partides Pouets i Font d’Aixa a la
Muntanya Gran, incloses en el Sòl d’Especial Protecció ZRP-NA-EP puguen reformar-se,
rehabilitar-se i recuperar-se. També i en congruència amb el PEDAS (Pla Estratégic de
Desenvolupament Agrari Sostenible) en desenvolupament al municipi de Pedreguer, es
permeten nous usos en el sols protegits per incentivar la agricultura i afavorir la protecció.
Adequada gestió dels residus.
Es garantirà una adequada gestió dels residus produïts per mitjà de la reducció, reutilització,
valoració, aprofitament energètic i, en última instància, la eliminació.
Implementació de les infraestructures i eficiència dels recursos energètics.
El traçat de les reserves de terrenys necessàries per a facilitar la creació o implantació

d’infraestructures serà respectuós amb el medi natural i cultural, i haurà de planificar-se pels
corredors d’infraestructures ja existents o, en el seu defecte, tractant d’agrupar les reserves de
les diferents infraestructures per un mateix corredor amb la finalitat de produir el menor
impacte en el territori.
En aquest sentit, pel que fa al “document de delimitació de l’àrea de reserva del tram Gandia-
Dénia de la connexió ferroviària València-Alacant”, elaborat per la CITMA, exposat a
informació pública en el DOCV núm. 6599 de 01/09/2011, l’Alternativa 2 que es planteja en el
Pla General Estructural proposa que el traçat discórrega de manera paral·lela a les vies de
comunicació ja existents, la carretera N-332 i l’autopista AP-7. Els motius, en síntesi, són els
següents:
[57]
Econòmics. L’estació en el camí de l’Advocat estaria allunyada dels nuclis de població,

suposant una major inversió econòmica. Discórrer de manera paral·lela a l’autopista i la
carretera nacional, suposaria una reducció dels quilòmetres necessaris.
Ambientals. Consum desmesurat de sòl en el terme municipal. Afecció al PN del Montgó.
Major afecció al paisatge. Creació de més barreres fraccionadores en el territori.
Així, es planteja una zona de reserva d’infraestructures, denominada Zona Rural Protegida per
Afeccions Reserva d’Infraestructures (ZRP-AF-RI). Aquesta zona, lògicament, discorre de
manera paral·lela al corredor d’infraestructures existent, conformat per la carretera N-332 i
l’autopista AP-7.
Millora de l’entorn urbà.
Es pretén promoure la edificació en els solars vacants, ja que no es proposa nou sòl
urbanitzable. Es fomentarà la rehabilitació urbana per regenerar les zones urbanes.
Integració de la infraestructura verda.
El planejament defineix tots els elements integrants de la infraestructura verda, base del
model territorial que es proposa, ja que serveix de marc en la definició de la planificació
urbanística.
Eficiència de la mobilitat urbana i foment del transport públic.
Es proposen recorreguts peatonals o no motoritzats, separats del trànsit rodat i segurs, que
permeten la connexió interurbana i l’accès als equipaments i dotacions existents.
Millora de la ordenació i implantació dels equipaments i dotacions públiques.
S’estableixen les garanties necessàries per aconseguir un ús racional dels serveis i

infraestructures, assegurant un equilibri entre els assentaments de població i les seues
dotacions.
Protecció del paisatge.
Amb el creixement zero que proposa el nou Pla General Estructural, s’aconsegueix protegir el
paisatge de Pedreguer, evitant nous desenvolupaments urbanístics i protegint i posant en
valor els paisatges de major valor ecològic, cultural i visual.
Educació ambiental i participació ciutadana.
S’ha fomentat la participació ciutadana i s’ha donat publicitat a totes les actuacions que s’han
realitzat en referència a l’urbanisme, la ordenació del territori, el medi ambient i el paisatge.
En conjunt, comptant el desenvolupament de l’Agenda 21 Local, l’Estudi de Paisatge i les
Assemblees, es calcula que s’han dut a terme entre 15-20 activitats per fomentar la
participació ciutadana.
[58]
2.3.8. Conclusions dels diferents estudis sectorials
2.3.8.1. Estudi de Trànsit i Mobilitat
L’Estudi de Trànsit i Mobilitat ha sigut dirigit per Jose Fco. Campello García, Enginyer de
Camins, Canals i Ports. Les conclusions de l’estudi s’exposen a continuació.
Les dades de motorització de l’any 2012 a Pedreguer (920 vehicles totals per 1.000 habitants)
són molt superiors als valors mitjans de la província d'Alacant i de la Comunitat Valenciana.
Pedreguer compta amb un parc de vehicles important, tant en total com en cada un dels tipus
registrats, en relació al seu nombre d'habitants. El 2012 el parc de turismes era superior als
4.200, i el total de vehicles de motor era de 7.130. El parc mòbil de la població de Pedreguer va
créixer un 7,2% en el període comprès entre 2007 a 2012, quan en aquest mateix període la
població va créixer un 9,2%.
Pel que fa a la xarxa viària que discorre pel terme municipal de Pedreguer està composta per:
• Carreteres titularitat del Ministeri de Foment: AP-7 i la N-332.
• Carreteres titularitat de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient: CV-720 i

CV-724.
• Carreteres titularitat de la Diputació d'Alacant: CV-732 i CV-733.
L'AP-7 no afecta significativament el trànsit viari i a la mobilitat del municipi de Pedreguer, ja

que passa pel terme municipal però el trànsit majoritari que la utilitza és de llarg recorregut.
La N-332 discorre durant un tram de manera sensiblement paral·lela i molt propera a l'AP-7, en
el seu recorregut pel terme de Pedreguer, travessant d'oest a est. Es tracta d'un eix
interprovincial que connecta els municipis del sud de la província de València (com Gandia i
Oliva) amb els del nord de la província d'Alacant (Ondara, Pedreguer, Gata de Gorgos, Teulada,
Benissa ...) i més al sud amb la costa a la zona de Calp, Altea i Benidorm, sense la necessitat
d'utilitzar l'AP-7. Aquesta carretera té un trànsit important, principalment motivat per motius
laborals, de compres, etc. Constitueix a més un eix d'atracció del trànsit induït pel Centre
Comercial La Marina, situat a Ondara, però la influència afecta el municipi de Pedreguer.
La nacional N-332 al seu pas pel terme municipal de Pedreguer compta amb limitació de
velocitat a 80 km/h. Es tracta d'un tram amb certa accidentalitat, amb distintes activitats
comercials a banda i banda de la mateixa i que compta amb controls de velocitat en el seu
recorregut.
La connexió de Pedreguer amb els municipis limítrofs es realitza per mitjà de les carreteres de
la xarxa autonòmica i provincial principalment. Les principals vies de comunicació d'aquest
tipus són la CV-720, CV-724, CV-732 i CV-733. Aquestes carreteres són usades principalment
per motius laborals i per a l'accés als habitatges particulars ja que existeix una gran població
que resideix en habitatges disseminats per tota la zona. En aquestes carreteres d'accés i
sortida del municipi de Pedreguer el trànsit de pesats és molt baix, destacant el tràfic de
[59]
turismes per motius laborals, de compres i d'oci. Aquestes carreteres tenen limitacions de
velocitat a 50-60 km/h habitualment. En general compten amb un traçat sinuós i una
geometria adaptada a diferents condicionants com nombrosos accessos a parcel·les
confrontants i als habitatges disseminats per tot el terme municipal. La carretera CV-724
dependent de la Conselleria d'Infraestructures compta amb unes condicions lleugerament
millors que la CV-720 i les dependents de la Diputació d'Alacant CV-732 i CV-733, amb un ferm
en millor estat i vorals en gairebé tot el recorregut.
En resum a les anàlisis i dades aportades i consultats el diagnòstic de la situació del trànsit
motoritzat actual és la següent:
L'AP-7 és una via d'alta capacitat que no afecta significativament el trànsit viari i a la mobilitat
del municipi de Pedreguer, ja que no té connexió directa cap al nucli urbà i el trànsit majoritari
que la utilitza és llarg recorregut. La N-332 sí que recull el trànsit de llarg recorregut que,
sortint de l'autopista al peatge d'Ondara, pren la N-332 per dirigir-se als nuclis costaners com
Xàbia.
La carretera amb més problemes de nivell de servei seria la carretera nacional N-332, que
compta amb nombrosos accessos a propietats confrontants i amb activitats comercials a
banda i banda de la mateixa. Compta amb un nivell de servei E, podent arribar a nivells de
saturació en alguns trams. Les majors IMD en aquesta via es produeixen en època estival quan
un major nombre de vehicles surt a la N-332, principalment per dirigir-se a zona costaneres,
urbanitzacions properes o municipis com Gata de Gorgos o el mateix Pedreguer.
Els nivells de servei a la xarxa viària de la Conselleria d'Infraestructures i de la Diputació
d'Alacant es mantenen en nivells satisfactoris, amb circulació fluïda i estable. Només podrien
arribar a tenir problemes de saturació en moments puntuals en els accessos al nucli urbà de la
població. La CV-724, principal via d'accés al municipi pel nord, és la que compta amb més
trànsit, amb un nivell de servei D i podria tenir més problemes en un futur.
El percentatge de vehicles pesants se situa a l'entorn del 8% a la N-332, mentre que és molt
inferior a les carreteres de titularitat de la Conselleria d'Infraestructures i de la Diputació
d'Alacant, amb valors que no solen superar el 3 - 3,5%. En aquestes carreteres d'accés i sortida
del municipi de Pedreguer el trànsit de pesats és molt baix, destacant el tràfic de turismes per
motius laborals i de compres.
Les diferents vies d'accés al municipi, es caracteritzen per disposar d'una secció amb vorals
reduïts, fins i tot inexistents en nombroses ocasions, i limitació a velocitats molt reduïdes,
majoritàriament 50 km/h, i fins i tot en algunes zones de la CV-733 i la majoria del nucli urbà a
40 km/h.
En la mateixa mesura, l'alternança d'alineacions rectes i corbes de reduït radi de curvatura
limiten encara més la velocitat de circulació i les possibilitats d'avançament del que es justifica
amb una ràtio per sobre del 70% de línia contínua.
L'existència d'una densa xarxa de camins i accessos a propietats que connecten de manera
directa a les carreteres que accedeixen al municipi limiten i obstaculitzen les condicions de la
circulació a més de representar una problemàtica de seguretat vial que afecta negativament a
les condicions de seguretat de les carreteres.
El diagnòstic de la situació actual de trànsit motoritzat a la població de Pedreguer respon a un

escenari de carreteres d'accés i sortida de la mateixa amb uns nivells de servei acceptables,
[60]
però perillositat pels nombrosos accessos directes a propietats confrontants, amb nombrosos
habitatges disseminats en el territori, vorals reduïts o inexistents i un traçat que imposa
limitacions de velocitat a 50 km/ha la major part del recorregut. La N-332 compta amb un
traçat que permet majors velocitats, però també compta amb nombrosos accessos directes a
causa de la ubicació de nombroses activitats a banda i banda de la mateixa i un volum de
trànsit molt superior, amb alguns problemes de circulació.
En conseqüència, de no actuar amb l'adopció de les mesures previstes en el planejament

urbanístic, la situació futura previsible és la d'unes carreteres d'accés i sortida del municipi
cada vegada en pitjor estat, més perilloses i amb més trànsit i una N-332 amb nivells de trànsit
de saturació i congestió.
En relació amb la mobilitat de vianants, podem admetre que el total dels desplaçaments que
s'efectuen a peu o bicicleta és gairebé la meitat del total dels desplaçaments que es generen.
En la mateixa mesura els desplaçaments en vehicle propi es poden estimar en el 40%.
(extrapolació de les dades de l'enquesta MOVILIA 2006, Ministeri de Foment).
Certs carrers de Pedreguer, situats sobretot a les zones cèntriques, tenen voreres massa
estretes, clarament insuficients per al pas de dos vianants. Convindria eixamplar-les, sempre
que les restriccions de l'ample total del carrer ho permeten. Aquestes actuacions haurien de
compatibilitzar-se amb la possible peatonalització de certs carrers i l'accessibilitat a habitatges,
comerços i trànsit dels serveis de recollida d'escombraries i vehicles d'emergència.
En els nous desenvolupaments urbans convindrà que es tinguen en consideració els fluxos de
vianants per tal de projectar amples de vorera que resultin suficients per canalitzar
adequadament els trànsits de vianants.
La problemàtica del transport de vianants no es limita als amples insuficients de les voreres, hi
ha altres elements que perjudiquen al vianant, com és l'aparcament indegut o insuficientment
ordenat, la reducció de l'ample per l'aparcament en bateria o l'ocupació de la vorera per
motocicletes així com l'escassetat i deficient situació i marcat dels passos de vianants, o la
semaforització concebuda pensant exclusivament en el tràfic d'automòbils. Es recomana que
s'actue sobre totes aquestes qüestions en la mesura que es vagin duent a terme les actuacions
i desenvolupaments programats en el Pla General Estructural.
La mobilitat ciclista està motivada principalment a grans trets pels itineraris existents des del
nucli urbà cap al poliesportiu municipal i institut i pel qual discorre per alguns carrers fins al
Col·legi Alfàs. Addicionalment hi ha una gran mobilitat ciclista a les carreteres d'accés i sortida
al municipi, amb vorals molt reduïts i fins i tot inexistents, que agreugen la perillositat.
Actualment l'ús dels vorals és pràcticament nul per les bicicletes per la seva escassa o nul·la
amplada per la qual cosa han de circular en moltes ocasions la calçada per la impossibilitat de
circular pel voral.
Al nucli urbà hi ha alguns carrils bici, però no són molt abundants. L'itinerari ciclista més
destacable és la senda de vianants i ciclista existent entre el nucli urbà i la zona del poliesportiu
i de l'Institut d'Educació Secundària, que es troba empedrat i il·luminat. Al costat del inici
[61]
d'aquesta via, hi ha alguns carrers amb carrils reservats per a bicicletes, destacant el carrer 9
d'Octubre i Camí del Posmó que compten amb carril reservat per a bicicletes independitzat.
A la zona oest del municipi destaca un altre itinerari ciclista que discorre pel carrer del Príncep,
el Carrer Blasco Ibáñez i Carrer Maria Ivars que compten amb carril reservat per a bicicletes
per facilitar el trànsit ciclista cap al centre educatiu existent (Col·legi l’Alfàs).
A més existeixen itineraris compartits en alguns carrers, per donar prioritat al ciclista enfront
del tràfic rodat, mitjançant marques vials a la calçada.
Es considera que Pedreguer té potencialitats clares que permetrien desenvolupar aquest tipus
de transport i ajudar a millorar la mobilitat urbana amb les seves àrees residencials i amb
alguns municipis confrontants.
El trànsit ciclista podria constituir-se com un trànsit de connexió de les àrees residencials del
municipi amb el nucli urbà i alhora amb els municipis limítrofs.
Tenint en compte allò indicat en el Document de Referència elaborat per la CITMA, un dels
principals objectius del nou model territorial és la identificació i recuperació de les vies
pecuàries, creant al seu torn, itineraris ciclistes i vianants associats a aquestes.
Com a principals actuacions es proposa el condicionament de les carreteres d'accés i sortida

del nucli urbà del municipi de Pedreguer (CV-724, CV-720, CV-732 i CV-733). Es considera que
una millora de vorals a 2 metres d'amplada, com la proposta en el "Projecte
d'Acondicionament de la Ctra. CV-733 de Benidoleig a Pedreguer. Fase 1"de la Diputació
d'Alacant, seria adequada per l'abundant trànsit ciclista existent a la zona, millorant
substancialment les condicions de seguretat i mobilitat actuals.
A més dels aspectes esmentats referents a la secció i traçat de les carreteres d'accés i sortida
del nucli urbà de Pedreguer, es considera que aquestes carreteres necessiten millores
addicionals, pel que fa a senyalització i cartelleria que avise al conductor del nombrós trànsit
ciclista que discorre per les mateixes. Totes aquestes mesures milloraran la seguretat de
vianants i ciclistes que circulen per les mateixes.
Pel que fa al transport públic col·lectiu, el municipi compta amb comunicacions amb autobús
tant en la seva connexió amb els municipis propers, com amb les ciutats de València i Alacant.
A més hi ha diversos serveis de taxi que presten servei en el municipi de Pedreguer. El municipi
no compta amb una xarxa d'autobús urbà, a causa principalment a la reduïda grandària de la
població. La connexió mitjançant autobús amb els municipis veïns i amb Alacant i València és
bastant fluida amb nombrosos serveis diaris que tenen parada al municipi.
Pel que fa a la mobilitat futura, es tenen en compte les directrius indicades en el Document de
Referència en el qual principalment es fa referència a la no classificació de nous sectors de sòl
urbanitzable, no augmentar el sòl destinat a nous desenvolupaments urbans i a una estratègia
de consolidació del nucli urbà i les urbanitzacions la Sella i Montepedreguer, mantenint la
borsa de sòl que en l'actualitat es troba en procés de desenvolupament. S’advoca pel
creixement contigu al nucli urbà existent, en direcció a la zona de Borissa-Galgues.
[62]
L'augment de la població es produirà principalment a la zona compresa entre el nucli urbà

tradicional i el Polígon Les Galgues. El desenvolupament residencial d'aquesta zona ja s'ha
programat amb característiques capaços d'absorbir la demanda de trànsit futura. Aquesta
zona compta amb vials de nova execució, de major secció transversal, amb voreres a banda i
banda i més àmplies, que a la resta del municipi.
Els càlculs dels nivells de servei futurs en les carreteres que discorren pel municipi indiquen
problemes de congestió per la N-332. Es depassen els nivells màxims d'intensitat màxima la
qual cosa suposa que s'esgota la capacitat de la secció i en conseqüència, el Nivell de Servei a
la carretera, si no s'actués sobre les actuals condicions de la calçada, seria F en l'any horitzó.
En el Document Consultiu ve recollida com a obra en estudi el condicionament de la N-332 en

el tram Benissa-Gata de Gorgos-Pedreguer. Els nivells de servei futurs en aquesta via permeten
afirmar la necessitat de realitzar actuacions sobre la mateixa, en la mesura que es desenvolupe
el sòl industrial confrontant.
Per tot l'exposat, es considera justificat el futur desdoblament de la N-332, en tot el recorregut
pel terme municipal, tal i com ja contempla de manera parcial el "Projecte d'urbanització dels
sectors 5, 6 i 7 de Sòl Urbanitzable de les NNSS de Pedreguer (Alacant)"de desembre de 2013.
D'altra banda, en el Document Consultiu es fa esment a la previsió per part de la Conselleria

d'Infraestructures d'una ronda oest del municipi de Pedreguer amb la finalitat de reduir el
trànsit a la travessia urbana de la CV-720.L'execució d'una ronda al municipi es pot considerar
com una actuació de millora a llarg termini, però amb un alt cost d'ocupació de sòl, no veient-
se justificada la seva necessitat en base al trànsit existent en els accessos viaris que conflueixen
en la travessia de la població, si bé es poden prendre diferents mesures d'adequació de les
mateixes que permeten uns nivells de servei i circulació acceptables.
Com a conclusió es pot afirmar que amb l'excepció de la N-332, dependent del Ministeri de
Foment, en la qual s'estima necessari el desdoblament, a les carreteres dependents de
Conselleria d'Infraestructures i de Diputació d'Alacant, tindríem nivells de servei sostenibles,
amb alguns problemes de capacitat a la CV-724. Tenint en compte que s'ha fet una prognosi de
trànsit amb uns condicionants i un increment de trànsit molt desfavorables, no s'arribaria a la
congestió, tot i que la circulació podria ser problemàtica en les hores punta d'accés i sortida
del municipi en les carreteres esmentades. La situació seria més desfavorable en el cas de la
CV-724, ja que suporta un major trànsit i es tracta d'una via fonamental d'accés a Pedreguer.
Per tot això també seria desitjable millorar la connexió de la CV-724 amb la principal avinguda
del municipi (Av. Jaume I), mitjançant un augment de la capacitat de la glorieta d'accés a
aquest, igual que un condicionament de la pròpia CV -724, amb un increment de les voreres de
la mateixa.
Una altra actuació recomanable seria la reconversió en glorieta de l'accés al municipi per la CV-
720 (accés al nucli urbà pel sud-oest), ja que actualment l'accés a la població es realitza en
corba i la incorporació dels vehicles que surten des de la zona alta del municipi a la carretera,
en direcció a La Llosa de Camacho i Parcent, es realitza mitjançant un Stop amb unes
condicions de visibilitat molt reduïdes.
[63]
En resum, seria desitjable un condicionament dels accessos a la població i de la totes les

carreteres d'accés i sortida del municipi, incrementant les voreres, per millorar la circulació
tant del trànsit rodat com la de ciclistes, millorant ostensiblement les condicions de seguretat
existents en l'actualitat.
2.3.8.2. Catàleg de Proteccions
Segons l’Art. 42 i Annex VI de la LOTUP, tot PGE contindrà necessàriament un Catàleg de

Proteccions.
L'objectiu dels catàlegs en general, i del present en particular, és variat, que podríem resumir i
classificar en:
• Compliment de la legislació vigent, catalogant els edificis o espais urbans de valor

arquitectònic o històric.
• Graduar els diferents nivells de protecció, segons el seu valor.
• Superar el concepte més clàssic de protecció, entesa des de posicions defensives a ultrança,
amb postures arqueologistes o historicistes, l'excés de zel i desconeixement de la praxi
arquitectònica, provoquen un efecte contrari als fins proposats.
• Crear un document àgil i dinàmic que impulse intervencions en els edificis des d'una postura
proteccionista però generosa, conservant les seves característiques més rellevants.
El Catàleg de Proteccions ha sigut redactat un equipo pluridisciplinari composat per els tècnics
següents:
Josep Ivars Pérez, arquitecte.

Pasqual Costa Cholbi, llicenciat en història, i especialitzat en arqueologia i
etnologia.
Josep Marqués Costa, llicenciat en història, i especialitzat en arqueologia i
etnologia.
Nico Vives Riera, Tècnic en Gestió Ambiental, Paisatgisme, Sistemes d’Informació Geogràfica i
Ordenació del Territori
Francisco Forqués Moncho, arquitecte, especialitzat en planejament urbà
El Catàleg s’estructura de la següent forma:
1. PATRIMONI CULTURAL
1.1. Catàleg de bens arquitectònics.
1.2. Catàleg de jaciments arqueològics.
1.3. Catàleg de bens etnològics.
1.4. Catàleg de vies pecuàries.
[64]
2. PATRIMONI NATURAL.
2.1. Catàleg d’arbres monumentals.
2.2. Catàleg de jaciments paleontològics.
3. PAISATGE.
3.1. Catàleg de paisatges.
Es proporciona seguidament un resum del Catàleg
1. BENS ARQUITECTONICS
A continuació es reprodueix un llistat amb el resum dels Bens Arquitectònics catalogats:
Taula 11. Resum dels Bens Arquitectònics catalogats.
FITXA REFERÈNCIA CADASTRAL SITUACIÓ CLASSES NIVELL DE

DE BENS PROTECCIÓ
01 3481303BC6938S0001PA Migdia, 1 BRL INTEGRAL
02 3481301BC6938S0001GA Migdia, 7 BRL INTEGRAL
03 3683101BC6938S0001QA Ajuntament, 7 BNI AMBIENTAL
04 3583602BC6938S0001GA Ajuntament, 21-23 BNI AMBIENTAL
3583601BC6938S0001YA
05 3683132BC6938S0001GA Santa Bàrbera, 3 BNI AMBIENTAL
06 3583831BC6938S0001LA Santa Bàrbera, 19 BNI AMBIENTAL
07 3483602BC6938S0001MA Sant Blai, 4 BNI AMBIENTAL
08 3682937BC6938S0001KA Clavell, 2 BNI AMBIENTAL
09 3783126BC6938S0001EA Sant Joan, 15 BNI AMBIENTAL
10 3584128BC6938S0001LA Plaça de l’Empecinado, 14 BNI AMBIENTAL
11 3584126BC6938S0001QA Plaça de l’Empecinado, 10 BNI AMBIENTAL
12 3584124BC6938S0001YA Sant Valerià, 01 BNI AMBIENTAL
13 3584710BC6938S0001MA Sant Valerià, 6 BNI AMBIENTAL
14 3584713BC6938S0001RA Sant Valerià, 12 BNI AMBIENTAL
15 3584117BC6938S0001HA Sant Valerià, 15 BNI AMBIENTAL
16 3584704BC6938S0001LA Desemparats, 13 BNI AMBIENTAL
17 3683304BC6938S0001DA Plaça Major, 1 BNI AMBIENTAL
18 3683302BC6938S0001KA Plaça Major, 5 BNI AMBIENTAL
19 3683405BC6938S0001EA Azorín, 7 BNI AMBIENTAL
20 3783212BC6938S0001MA Sant Josep, 5 BNI AMBIENTAL
21 3783103BC6938S0001AA Sant Josep, 6 BNI AMBIENTAL
22 3783206BC6938S0001LA Cova Santa, 7 BNI AMBIENTAL
23 3585129BC6938S0001PA Sant Doménech, 20 BNI AMBIENTAL
24 3584715BC6938S0001XA Plaça de Sant Cristòfol, 1 BNI AMBIENTAL
25 3584703BC6938S0001PA Plaça del Dr. Calatayud, BNI AMBIENTAL
11
26 3584702BC6938S0001QA Plaça del Dr. Calatayud, BNI AMBIENTAL
[65]
13
27 3685122BC6938S0001IA Mataflorida, 1 BNI AMBIENTAL
28 3684209BC6938S0001DA Plaça Dr. Calatayud, 17 BNI AMBIENTAL
29 3684207BC6938S0001KA Plaça Dr. Calatayud, 21 BNI AMBIENTAL
30 3684206BC6938S0001OA Plaça Dr. Calatayud, 23 BNI AMBIENTAL
31 Porxens BRL INTEGRAL
32 3683312BC6938S0001SA Plaça Dr. Calatayud, 9 BNI AMBIENTAL
33 3683313BC6938S0001ZA Plaça Dr. Calatayud, 7 BNI AMBIENTAL
34 3683314BC6938S0001UA Plaça Dr. Calatayud, 5 BNI AMBIENTAL
35 3684624BC6938S0001KA Plaça Major, 16 BNI AMBIENTAL
36 3585105BC6938N0001OE Alfonso XIII, 7 BNI AMBIENTAL
37 3585812BC6938S0001RA Cavallers, 7 BNI AMBIENTAL
38 3685127BC6938S0001UA/ Cavallers, 8-10 BNI AMBIENTAL
3685128BC6938S0001HA
39 3685133BC6938N0001AE Cavallers, 20 BNI AMBIENTAL
40 3685102BC6938N0001BE Cavallers, 34 BNI AMBIENTAL
41 3685101BC6938N0001AE Cavallers, 36 BNI AMBIENTAL
42 3685118BC6938S0001XA Mataflorida, 9 BNI AMBIENTAL
43 3685110BC6938N0001LE Ventura Costa, 1 BNI AMBIENTAL
44 3685106BC6938N0001PE Ventura Costa, 9 BNI AMBIENTAL
45 3684203BC6938S0001TA Plaça Major, 15 BNI AMBIENTAL
46 3684631BC6938S0001IA Plaça Major, 20 BNI AMBIENTAL
47 3684632BC6938S0001JA Plaça Major, 22 BRL INTEGRAL
48 3684633BC6938S0001EA Plaça Major, 22 BRL INTEGRAL
49 3684601BC6938S0001EA Major, 4 BNI AMBIENTAL
50 3684604BC6938S0001UA Major, 10 BNI AMBIENTAL
51 3684605BC6938S0001HA Major, 12 BNI AMBIENTAL
52 3684608BC6938S0001BA Major, 18 BNI AMBIENTAL
53 3884127BC6938S0001OA Santa Isabel, 1 BNI AMBIENTAL
54 3884101BC6938S0001DA Avda. d’Alacant, 2 BNI AMBIENTAL
55 3585322BC6938N0001QE Alfonso XIII, 16 BNI AMBIENTAL
56 3386821BC6938N0001PE Salvador Ferràndiz, 33 BNI AMBIENTAL
57 3487227BC6938N0001FE Salvador Ferràndiz, 36 BNI AMBIENTAL
58 3486126BC6938N0001LE L’Avenir, 5 BNI AMBIENTAL
59 3585303BC6938N0001XE Salvador Ferràndiz, 15 BNI AMBIENTAL
60 3585304BC6938N0001IE Salvador Ferràndiz, 13 BNI AMBIENTAL
61 3585305BC6938N0001JE Salvador Ferràndiz, 11 BNI AMBIENTAL
3585305BC6938N0002KR
62 3486510BC6938N0001PE Cervantes, 42 BNI AMBIENTAL
63 3486511BC6938N0001LE Cervantes, 44 BNI AMBIENTAL
64 3486503BC6938N0001BE Salvador Ferràndiz, 4 BNI AMBIENTAL
65 3486502BC6938N0001AE Salvador Ferràndiz, 2- BNI AMBIENTAL
Gabriel Miró, 3
66 3486517BC6938N0001RE Gabriel Miró, 21 BNI AMBIENTAL
67 3486519BC6938N0001XE Gabriel Miró, 17 BNI AMBIENTAL
[66]
68 3486520BC6938N0001RE Gabriel Miró, 15 BNI AMBIENTAL

69 3486527BC6938N0001ZE Gabriel Miró, 13 BNI AMBIENTAL
70 3486523BC6938N0001IE Gabriel Miró, 9 BNI AMBIENTAL
71 3486501BC6938N0001WE Gabriel Miró, 1 BNI AMBIENTAL
72 3587811BC6938N0001TE Gabriel Miró, 12 BNI AMBIENTAL
73 3587809BC6938N0001FE Gabriel Miró, 6 BNI AMBIENTAL
74 3587818BC6938N0001XE Escoles velles. Glorieta de BRL PARCIAL
la creu, 14
75 3586621BC6938N0001OE Col.legi, 6-8 BNI AMBIENTAL
76 3585314BC6938N0001WE Glorieta de la Creu, 3 BNI AMBIENTAL
77 3586618BC6938N0001OE Glorieta de la Creu, 10 BNI AMBIENTAL
78 3586616BC6938N0001FE Glorieta de la Creu, 6 BNI AMBIENTAL
79 3586615BC6938N0001TE Glorieta de la Creu, 2 BNI AMBIENTAL
80 3586613BC6938N0001PE Ventura Costa, 18 BNI AMBIENTAL
81 3586611BC6938N0001GE Ventura Costa, 12 BNI AMBIENTAL
82 3685418BC6938N0001AE Ventura Costa, 8 BNI AMBIENTAL
83 3685413BC6938N0001SE Mestre Serrano, 1 – BNI AMBIENTAL
Assutzena, 2
84 3685409BC6938N0001EE Mestre Serrano, 9 BNI AMBIENTAL
85 3685405BC6938N0001DE Mestre Serrano, 19 BNI AMBIENTAL
86 3685402BC6938N0001OE Mestre Serrano, 25 BNI AMBIENTAL
87 3685401BC6938N0001ME Mestre Serrano, 27 BNI AMBIENTAL
3785122BC6938N0002QR
90 3785118BC6938N0001FE Mestre Serrano, 12 BNI AMBIENTAL
91 3785117BC6938N0001TE Mestre Serrano, 10 BNI AMBIENTAL
92 3785116BC6938N0001LE Mestre Serrano, 8 BNI AMBIENTAL
93 3785112BC6938S0001YA Major, 3 BNI AMBIENTAL
95 3785110BC6938S0001AA Major, 7 BNI AMBIENTAL
3785110BC6938S0002SS
3785110BC6938S0003DD
96 3785109BC6938S0001YA Major, 9 BNI AMBIENTAL
98 3784412BC6938S0001DA Major, 19 BNI AMBIENTAL
99 3784411BC6938S0001RA Major, 21 BNI AMBIENTAL
100 3784410BC6938S0001KA Major, 23 BNI AMBIENTAL
101 3784402BC6938N0001LE Sol, 37 BNI AMBIENTAL
102 3885821BC6938S0001AA Lluna, 1 BNI AMBIENTAL
103 3884726BC6938S0001QA Alacant, 1 BNI AMBIENTAL
104 3884723BC6938S0001BA Alacant, 7 BNI AMBIENTAL
105 3488215BC6938N0001UE Avinguda d’Andreu Pons, BRL INTEGRAL
s/n.
106 3489902BC6938N0001LE Avinguda d’Andreu Pons, BRL PARCIAL
[67]
9
107 03101A012000990000OQ Partida Molinets, 14 BRL PARCIAL
108 03101A013007050000OH Partida de l’Ocaive BIC INTEGRAL
03101A013015700000OK
03101A013015710000OR
109 03101A014001700000OS Partida torre de BIC INTEGRAL
03101A014001700001PD Benimarmut, 55
110 03101A003001790000OL Pda. Barranquet, 28 BRL INTEGRAL
03101A003001790001PB
111 03101A012000150000OD Molinet 1. Tossal dels BRL INTEGRAL
Molinets
112 03101A012000150000OD Molinet 2. Tossal dels BRL INTEGRAL
Molinets
113 03101A006004940000OL Partida Albardanera, BIC PARCIAL
03101A006004940001PB 120-121-122-123
03101A006004940002AZ
03101A006004940003SX
03101A006004940004DM
03101A006004940005FQ
03101A006004940006GW
03101A006004940007HE
03101A006004940008JR
114 03101A010000660000OI Partida Oquí, 4. BNI AMBIENTAL
115 03101A010000650000OX Partida Oquí, 20. BRL PARCIAL
116 03101A005000140000OD Partida Caragusos, 14. BNI AMBIENTAL
Font: Catàleg de Bens Arquitectònics i Espais Urbans.
Taula 12. Resum dels espais urbans catalogats.

FITXA REFERÈNCIA SITUACIÓ CLASSES DE NIVELL DE
CADASTRAL BENS PROTECCIÓ
117 - NHT 1 BRL INTEGRAL
120 - Porxens BRL INTEGRAL
121 - Glorieta de la BRL INTEGRAL
creu
122 - Plaça Major BRL INTEGRAL
Font: Catàleg de Bens Arquitectònics i Espais Urbans.
2. JACIMENT ARQUEOLOGICS.
L’Inventari de Jaciments Arqueològics ha sigut elaborat per l’arqueòleg Pasqual Costa Cholbi.
Tot seguit, es proporciona una síntesi del mateix.
[68]
Del total dels vint-i-tres jaciments arqueològics que s’han fitxat, cadascun té unes
característiques pròpies, n’hi ha de tot tipus, es localitzen en el pla i en la serra, en als alts cims
i en les vessants de les muntanyes, en terres de conreu i en penyals rocosos. Alguns tenen
grans estructures arquitectòniques visibles, com el Castell de l’Ocaive o la Torre de
Benimarmut, i altres tan sols es redueixen a escassos centímetres de potencia arqueològica en
un forat en la roca, com la Penya Calenta o la Coveta del Barranc de les Fonts. Amb tot i amb
això la seua importància és la mateixa i les mesures de protecció que se’ls han d’aplicar també.
Respecte de la protecció es poden distinguir aquests apartats:
a) Assentaments arqueològics en coves i abrics.
Tots es localitzen en zones muntanyenques, alguns en la base de grans cingleres, com el cas de
la Cova de la Penya del Cingle o la Cova del Comte; altres en parets rocoses on cal escalar uns
metres com en el cas de la coveta del Barranc de les Fonts; altres apareixen en abrics i balmes,
com el cas de la Penya Calenta i el conjunt de covetes del Barranc del Cafe. En el cas de la cova
del Randero, es localitza en la vessant de la muntanya, i la cova és més un forat en terra a
mena de sima, que no una cova en una boca vertical.
En el cas de les coves i abrics els jaciments són puntuals, ja que les restes arqueològiques es
distribueixen al seu interior i als voltants més immediats, sobre tot a la boca d’aquestes. Així,
interior i exterior més immediat, formen part de la mateixa cova, arqueològicament parlant. A
més, cal salvaguardar l’entorn de les cavitats, ja que aquestes s’inclouen en un espai natural
que les envolta i del qual en formen part. Per tant, en aquests casos cal que l’àrea de protecció
de les grutes i balmes, no tan sols conste de la cova en sí, si no també de les àrees que les
envolten.
b) Assentaments arqueològics en zona agrícola.
Aquests assentaments es localitzen en el pla, en turons de poca alçada i en les vessants de les
muntanyes. Principalment es dediquen a l’explotació agrícola i ramadera del territori. En molts
casos corresponen al poblament romà del terme municipal de Pedreguer, però a vegades es
reocupen o són de moments posteriors, com el cas de Montroi. Del període romà es poden
definir com a vil·les, els assentaments de Matoses, Mont-roig, Oquins, Ombrereta, Mirabò,
Albardanera i Eretes. En el cas de Matoses o Albardanera també hi ha nivells arqueològics
d’època medieval i post-medieval, relacionades amb les denominades alqueries.
Encara a l’actualitat aquests jaciments arqueològics es troben en zones agrícoles.

Tradicionalment, el conreu predominant ha estat el de secà (vinya, ametlers, etc.), però hui va
substituint-se pel regadiu, amb el monocultiu del tarongerar. Per aquest motiu es produeixen
grans transformacions del sòl i conseqüentment la destrucció dels nivells arqueològics.
Aquests assentaments no presenten un perill immediat de destrucció però cal estar molt a
l’aguait davant transformacions de terreny a curt i mitjà plaç. Moltes de les vil·les romanes
tenen part de la seua extensió en bancals de secà i en parcel·les ja transformades de
tarongerar, és el cas de Matoses, Oquins, Mirabò, Albardanera.
[69]
c) Assentaments arqueològics en zona urbana.
Els jaciments que s’inclouen dins d’aquest apartat es poden dividir en dues categories: els que
es trobem dins d’una àrea pròpiament urbana, consolidada o pendent d’urbanitzar, i els que
estan inclosos en les zones verdes de les diferents urbanitzacions del terme municipal.
De la primera categoria en aquest apartat són els que estarien en una zona urbana
consolidada, en el casc urbà de Pedreguer. Per una banda tindriem les restes arqueològiques
de l’alqueria medieval i post-medieval de Pedreguer, localitzades en el mateix solar que ocupa
hui el poble, més o menys en el casc antic d’aquest, unes vegades amb estructures ben visibles
com l’Església de la Santa Creu, i altres amb elements per descobrir com és el cas del Palau
dels Comtes d’Anna, etc. Per altra banda, tenim els jaciments arqueològics dels Fossarets-Av.
Jaume I, amb una necròpolis possiblement romana, i l’assentament íbero-romà del c/ Joana
Escorna-camí del Fossaret. Aquest darrer en una zona de clara expansió urbana i pendent
d’urbanitzar a curt plaç de temps.
En aquests casos on l’activitat humana de transformació del medi és pràcticament continuada

caldria fer un seguiment de les obres constructives, be en el subsòl be en les estructures
aèries, sempre que hagen indicis de l’existència de restes arqueològiques.
En el cas del jaciment de la Solana, es localitza en una zona urbanitzable i tan sols un camí la
separa de les urbanitzacions de la Solana. De ben segur tot això repercutirà en l’assentament
andalusí i en un futur pròxim aquesta zona tindrà una forta pressió urbanística.
Els cims més alts de les muntanyes de la Sella estan declarades com a zona verda protegida de
la Urbanització de la Sella, tan el pic del Miquelet com el Picatxo Sud presenten ambdós
jaciments arqueològics en poblats d’altura que corresponen a l’Edat del Bronze i a l’època
ibèrica. Passa el mateix amb la Penya del Cingle, altre poblat de l’Edat del Bronze que també
està dins una zona verda de la Urbanització Mont-Pedreguer.
En aquest darrer cas, el de la Penya del Cingle, l’espai més alt de la penya ha estat ocupada per
contínues construccions, per nombroses antenes de telecomunicacions, carreteres, un
mirador, etc. que pràcticament han fet desaparèixer l’assentament arqueològic. Per això, no
tan sols és necessària la declaració de zona verda si no també la de protecció arqueològica.
d) Assentaments arqueològics declarats Bé d’Interès Cultural (BIC).
Al terme municipal de Pedreguer hi tenim dos jaciments arqueològics als que s’aplica la
disposició addicional segona de la Llei 16/1985 de 25 de juny del Patrimoni Històric Espanyol i
el decret de 22 d’abril de 1949 sobre la protecció dels castells espanyols. Es tracta del Castell
de l’Ocaive i de la Torre de Benimarmut. El primer es localitza a la Penya de l’Ocaive i fou el
centre castral de totes les alqueries medievals del terme, a més d’un assentament de l’Edat del
Bronze i d’època ibèrica. La segona és una torre andalusina, centre de l’alqueria de la mateixa
època i de moments posteriors, un dels escassos edificis antics que encara conservem a
Pedreguer.
Mentre que el castell es localitza en una penya molt enlairada, difícil de ser motiu de grans
transformacions, en el cas de la Torre de Benimarmut passa tot el contrari doncs està
[70]
reutilitzada en caseta de camp i actualment viuen els propietaris. A més, el jaciment

arqueològic de la Torre no és tan sols l’edifici militar, és molt més extens ja que engloba el que
era l’alqueria, la necròpolis, etc. Actualment es troba en una zona de clara expansió
urbanística, on cada dia es construeixen noves cases de camp i on les transformacions del
terreny (transformacions de parcel·les, de camins, etc.) estan a l’ordre del dia.
En tots dos casos s’hauria de fer valdre la legislació corresponent al Bé d’interès Cultural en
matèria de protecció i conservació patrimonial, i a més, fer extensible aquest tractament a les
àrees arqueològiques que envolten aquests monuments.
A mena de consideracions finals d’aquest apartat cal recordar que la llei 4/1998, d’11 de juny,
de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià, té com a objecte la protecció, la
conservació, la difusió, el foment, la investigació i l’acreixement del patrimoni cultural valencià,
i que els jaciments arqueològics entren de ple dins d’aquesta consideració.
A més, el territori del terme municipal de Pedreguer és molt gran i sempre és susceptible de
l’aparició de nous jaciments arqueològics. Aquest inventari és un recull dels assentaments
coneguts des d’antic i d’altres nous descoberts a l’actualitat però el ben cert és que en
qualsevol moment la llista es pot ampliar.
Imatge 3. Ubicació geogràfica dels jaciments arqueològics.
[71]
Font: Inventari de Jaciments Arqueològics, Pasqual Costa Cholbi.
3. BENS ETNOLÒGICS
Tot seguit, es proporciona el llistat dels elements inclosos:
NÚM. FITXA BÉ DE CARÀCTER ETNOLÒGIC
Descansador del pou dels Òlbits

Abeurador del pou del Lluc
Abeurador del pou de la Pica del Muntarà
Abeurador del pou del Rector
Abeurador del pou de l’Ocaive
Abeurador del pou de l’Ovella
Abeurador del pou de l’Assagador de l’Ocaive
Abeurador del pou de la Murta
Pou de l’Assagador dels Oquins a la Llosa
Pou del Posmó
Pou de la Teuleria
Pou de la Rajà o del “Fomento Agrícola”
Pou del Molinet
Pou del Murtar
Pou del Porvenir
Pou del Rafalet o “Primitiva de Riegos”
Sénia polígon 11 parcel·la 245
Sénia del Cotna
Sènia del Patxarell
Sénia de Ventura Costa
Sénia del Tollero
Font d’Aixa i bassa
Font de l’Ocaive i basses
Font del Romangat
Font urbana de la Plaça Major
Font urbana del c/ Sant Domènec
Font del c/ Fang
Cava del Caragús
Cava de l’Ombrereta
[72]
Molinet 01
Molinet 02
Molí de vent aiguader de Jaime Pons
Molí de vent aiguader de Pedro Salvador
Molí de vent aiguader del Gil
Molí de vent aiguader de l’Agulles
Molí de vent aiguader del Pinzeller
Molí de vent aiguader de Ventura Costa
Xalet del Mira
Casa de l’av. Jaume I, núm. 3
Riurau de Jaume Costa Cots
Riurau de Gadea
Riurau annex del Caragús
Riurau integrat del Caragús
Riurau del Metge Peris
Riurau integrat dels Rosers
Riurau integrat de Monterroi
Conjunt panser de l’Hort de l’Alè
Riurau annex de l’Albardanera
Riurau annex de Terra Comtessa
Alqueria de don Secundino
Caseta dels Pouets amb riurau i sequer
Corral de la tia Paula
Corral del Blanquet
Corral de l’Ocaive
Caseta del Romangat
Caseta amb riurau exempt l
Caseta tradicional dels Pouets
Casa del Monterroi, pol. 9 parc. 5
Era de les Raboses
Forn de calç de la Solana
Forn de l’avinguda de Maria López
Teulera de la Font Coberta
Teulera i font del Rull
Teulera del Riera
Teulera de la Font d’Aixa
Ermiteta de sant Miquel de la Sella
Fornícula de Sant Blai, c/ Ample, 7
Fornícula amb sant Vicent, c/ st. Vicent 9
Fornícula de Sant Domènec, c/ Sant Domènec, 11
Creu de terme entrada del poble vora Asil-Hospital
Creu de Matoses
Campanes de l’església de la Santa Creu
[73]
Placa commemorativa de Celedonio Calatayud a la plaça del mateix nom

Placa commemorativa de Bonaventura Costa al carrer del mateix nom
Placa commemorativa d’Augusto Villalonga al carrer del mateix nom
Dipòsit d’aigua del llavador de l’Av. Maria López
Escorxador
Torre “de la llum” de Matoses
105 Caseta de Pedro el teuler
4. VIES PECUÀRIES.
Segons el Projecte de Classificació de Vies Pecuàries de l’any 1992 a Pedreguer existeixen les
següents vies i elements pecuaris:
Colada de Pedreguer Colada Entre términos

Colada de Oquins a la Llosa Colada del Pou dels Olbits
Colada del camino de Ondara Colada de Rafalets
Colada del azagador Abrevadero del pou del Lluc
Abrevadero del pou del Retor Abrevadero del pou de la Ovella
Abrevadero del pou dels Olbits Abrevadero del pou del Ocaive
Abrevadero del pou del Assagador Descansadero del pou dels Olbits
Abrevadero del pou de la Picá del Muntará
5. ARBRES MONUMENTALS
Segons el que estableix l’Ordre 22/2012, de 13 de novembre, de la Conselleria de

Infraestructures, Territori i Medi Ambient, en la que es publica el Catáleg de arbres
monumentales i singulars de la Comunitat Valenciana, en el Térme Municipal de Pedreguer
únicament existeix un ejemplar inclòs en el anomenat catàleg; te les següents característiques:
NÚM. FITXA ARBRE MONUMENTAL
Garrofera de l’Alberca
6. PAISATGES
A L’Estudi de Paisatge es conté la justificació del paisatges i Recursos Paisatgístics a protegir,

que son els següents:
NÚM. FITXA PAISATGE PROTEGIT
1 Unitat de paisatge PORN-Agrícola

2 Unitat de paisatge de Muntanya
3 Unitat de paisatge Casc Tradicional
4 Unitat de paisatge Agrícola
[74]
5 Recurs paisatgístic Castell de l’Ocaive

6 Recurs paisatgístic Torre de Benimarmut
7 Recurs paisatgístic Molinets 1 i 2
8 Recurs paisatgístic Casa Ventura
9 Recurs paisatgístic Senia de Ventura Costa
10 Recurs paisatgístic Moli de vent aiguader de Ventura Costa
11 Recurs paisatgístic Capelleta de Sant Blai i el Calvari
2.3.8.3. Estudi de Paisatge
Emili Portes (Arquitecte) ha sigut l’encarregat de l’elaboració de l’Estudi de Paisatge, una

síntesi del qual s’ofereix tot seguit.
El Pla General Estructural ha de contindre un Estudi de Paisatge, segons l’Article 34.2 c), de la
Llei 5/2014, de 25 de juliol, d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge (en avant, LOTUP).
El contingut de l’Estudi de Paisatge ve determinat per l’Annex I de la LOTUP.
En la següent taula es detalla el valor paisatgístic assignat a cadascuna de les unitats de

paisatge diferenciades en el terme municipal.
Taula 13. Valor paisatgístic de les unitats de paisatge.
Unitats de paisatge Valor Fragilitat del Fragilitat Objectiu de qualitat

paisatge visual paisatgística
Paisatge industrial Baix Mitja Baixa 5
Paisatge d’infraestructures Molt baix Baixa Molt baixa 5
Paisatge de casc tradicional Alt Mitja Mitja 1
Paisatge d’eixample Alt Mitja Baixa 1-2-3
Paisatge de xalets (ciutat Mitjà Baixa Molt baixa 2-3-4
jardí)
Paisatge de transició, vores Molt baix Mitja Mitja 5
urbanes
Paisatge d’accessos al poble Molt baix Alta Alta 5
Paisatge d’àrea d’influència Mitjà Baixa Baixa 2-3-4
de barrancs
Paisatge de dotacions Mitjà Mitja Mitja 2-3-4
Paisatge residencial intensiu Molt baix Baixa Molt baixa 5
Paisatge d’urbanitzacions Mitjà Alta Mitja 3-4
Paisatge de transició camp Mitjà Alta Alta 3-4
a muntanya
[75]
Paisatge de muntanya Molt alt Molt alta Molt alta 1-2

Paisatge de disseminat Alt Mitja Alta 1-2-3
Paisatge agrícola Alt Mitja Alta 1
Paisatge PORN-agrícola Molt alt Molt alta Molt alta 1
Font: Estudi de Paisatge del PGE de Pedreguer.
La llegenda pel que fa als objectius de qualitat paisatgística és la següent:
Conservació i manteniment del caràcter existent.

Restauració del caràcter.
Millora del caràcter existent a partir de la introducció de nous elements a la gestió dels
existents.
Creació d’un nou paisatge.
Combinació dels anteriors.
Pel que fa a l’anàlisi dels diferents recursos paisatgístics identificats, es remet a l’Estudi de
Paisatge ja que la seua extensió desaconsella la reproducció dels mateixos en aquest
document.
Finalment, l’Estudi de Paisatge recull una serie de normes d’integració paisatgística i diferents
programes de paisatge.
2.3.8.4. Estudi Acústic
L’Estudi Acústic del PGE de Pedreguer ha sigut redactat per l’empresa ATA, Asesores Técnicos
Ambientales. Tot seguit es proporcionen les conclusions d’aquest estudi.
S'ha d'indicar en primer lloc que el terme municipal de Pedreguer presenta una situació
acústica acceptable en bona part del mateix.
Atès que el terme municipal està travessat per dues vies de comunicació de certa entitat, l'AP-
7 i la N-332, les zones adjacents es veuen impactades en certa mesura pel trànsit que
comporten.
En tractar-se d'un PGE que no genera noves expectatives decreixement, sinó que ordena els
usos existents i sobre els quals no hi ha possible reubicació, l'estudi acústic no pot sinó, establir
les mesures més adequades per millorar les desviacions acústiques identificades.
Respecte del nucli urbà, la pròpia activitat de la població estableix uns nivells que es
reconeixen normals, podent ser millorats amb mesures de control de trànsit i la utilització
progressiva de paviments fonoabsorbents.
Les zones residencials conformades en urbanitzacions, mostren valors molt normals i fins i tot
bastant més ajustats a un sòl no urbanitzable que a un urbà residencial de mitja o baixa
[76]
densitat. Sens dubte l'època de l'any en la que realitzen els mostrejos influeix en les dades
obtingudes.
Tots aquells usos que interactuen amb les vies de major pes acústic queden sotmesos a la seva
afecció. Atès que els únics usos que se situen a la zona d'influència d'aquestes vies són els
industrials, es mostren compatibles fins al punt de no requerir mesures correctores.
Algunes zones denominades "nuclis d'habitatges consolidats" si mostren interacció amb

algunes vies, donada la seva posició confrontant amb elles. Sempre situades a les zones més
pròximes al nucli urbà, les zones més afectades poc poden resoldre en disposar la tanca en
contacte amb la carretera. Les propostes correctores passen per reduir la velocitat dels
vehicles a l'ingrés o eixida del nucli urbà durant els primers 300 m, i alternativament potenciar
la mesura amb paviments fonoabsorbents.
La resta del terme de caràcter agrícola i muntanyós, es troba en una situació acústica
adequada.
Es conclou acústicament compatible el model territorial proposat en el Pla General Estructural

de Pedreguer.
2.3.8.5. Estudi de Demanda de Vivenda
Aquest apartat està extret íntegrament de la memòria del PGE de Pedreguer, redactat per
l’Arquitecte Francisco Forqués Moncho.
L'alternativa escollida compleix amb els següents condicionants especificats en l'article7 de la

LOTUP:
“1. La planificació urbanística i territorial classificarà sòl urbà i sòl urbanitzable en una
dimensió suficient per satisfer les demandes que ho justifiquen i impedir l'especulació, basant-
se en necessitats reals, previstes o sobrevingudes, i es justificarà mitjançant paràmetres
objectius que analitzen les expectatives i possibilitats estratègiques de cada municipi en el seu
context supramunicipal, d'acord amb l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana."
En l'estudi sobre la demanda d'habitatge, contingut en un Annex a la Memòria del PGE de

Pedreguer es descriu la demanda real d'habitatge en els propers 20 anys (període de vigència
del Pla); en el plànol de "Solars vacants a Sòl Urbà" del Document d'Informació del PGE i en
l'Annex-2 de la Memòria del PGE es detallen els solars vacants en els diferents tipus de sòl, per
a les diferents tipologies i per als diversos usos.
En la següent taula es proporcionen les xifres de les llicències d’obra concedides en els últims
20 anys (1995-2014).
[77]
Taula 14. Llicències d’obra concedides en els últims 20 anys.
Ús residencial (vivenda)
Any Ús industrial (naus)
Unifamiliars Col·lectives
1995 45 14 2
1996 37 17 5
1997 43 12 3
1998 65 38 3
1999 103 48 14
2000 84 50 7
2001 74 77 7
2002 71 121 1
2003 96 164 0
2004 53 234 2
2005 32 414 1
2006 38 29 6
2007 12 61 20
2008 7 1 2
2009 4 0 0
2010 5 0 0
2011 4 2 0
2012 3 1 0
2013 4 0 1
2014 2 0 2
Total 782 1283 76
Font: Ajuntament de Pedreguer.
En la taula següent es mostren els solars vacants existents a Pedreguer.
Taula 15. Solars vacants en les diferents zones urbanístiques del sòl urbà i les vivendes o naus
potencials.
Núm. de Vivendes potencials

Tipus de sòl Naus
parcel·les Aïllades Col·lectives
Nucli Històric
93
(NUH)
Ampliació del
450
Casc (ACA)
Eixample (EDA1) 607
Borissa (EDA2) 138
Aïllades Nou
10 10
Alfàs (AIS-NA)
Aïllades Casc
8 8
(AIS-CA)
(INC) Industrial
1 1
Casc
[78]
Galgues 1
0 0
(INMG1)
Galgues 2.1
0 0
(INMG2)
Galgues 2.2.
30 30
(INMG3)
La Sella 76 76
Monte
52 52
Pedreguer
La Solana-1 117 117
La Solana-2 67 67
Cometes 17 17
TOTAL 347 1.288 31
Font: PGE.
D'ambdós estudis es conclou que els solars vacants existents en el sòl urbà, qualificats com a
sòl residencial, són suficients per absorbir la demanda d'habitatge prevista en els propers 20
anys (període de vigència del PGE); i que els solars vacants existents en el sòl urbà, qualificats
com a sòl residencial, però els resultant dels dos sectors en tramitació també amb la
qualificació d’industrial-terciari, són suficients per absorbir la demanda de sòl per a activitats
econòmiques prevista en els propers 20 anys (període de vigència del PGE).
Per aquest motiu, i en compliment també de les directrius derivades de l'Agenda 21 Local, no
es classifiquen nous sòls per al desenvolupament urbanístic; i encara es desclassifica tot el sòl
residencial no desenvolupat(Sector-2 residencial clau-3, a la zona del Alfàs).
2.3.8.6. Estudi de Recursos Hídrics
Aquest apartat està extret íntegrament de la memòria del PGE de Pedreguer, redactat per
l’Arquitecte Francisco Forqués Moncho.
Dades de l’abastiment existent
L'aigua potable de Pedreguer està gestionada en l'actualitat per l'empresa concessionària

Tecvasa, pel que fa a l'abastament de la totalitat del terme municipal, amb excepció de les
urbanitzacions de la Sella i Montepedreguer.
La infraestructura de proveïment municipal, gestionada per Tecvasa consta dels pous i dipòsits
següents:
Pou de l’Ocaive de proveïment d'aigua potable municipal, situat a la partida Ocaive, parcel·la
576 del polígon 13 de Pedreguer (Expt. 2011CP0054).
Pou Barranc de la Parra de de proveïment d'aigua potable municipal, situat a la partida
Rafalets,
[79]
Dipòsit María López, d'aigua potable municipal, amb una capacitat de 3.200 m³, situat al C/
Maria López.
Dipòsit Ermita-1, d'aigua potable municipal, amb una capacitat de 900 m³, juntament a l'ermita
de Sant Blai.
Dipòsit Ermita-2, d'aigua potable municipal, amb una capacitat de 900 m³, juntament a l'ermita
de Sant Blai.
Dipòsit de Monte Solana, d'aigua potable municipal, amb una capacitat de 300m³, situat a la
urbanització Monte Solana-I.
Dipòsit de Monte Solana, d'aigua potable municipal, amb una capacitat de 350 m³, situat a la
urbanització Monte Solana-I.
Dipòsit de Montepedreguer, d'aigua potable municipal, amb una capacitat de 900 m³, situat a
la urbanització Montepedreguer.
Dipòsit de Mirabarques, d'aigua potable municipal, amb una capacitat de 25 m³, situat a la
urbanització Montepedreguer.
Dipòsit de Albardaneres, d'aigua potable municipal, amb una capacitat de 150 m³, situat a la
partida Albardanera, polígon 6 parcel·la 411.
Dipòsit de la Sella, d'aigua potable de Lase Ays SL, amb una capacitat de 850 m³, situat a la
Urbanització La Sella, inclòs al parc públic PVP-3.
Pou núm. 3 de La Sella de proveïment d'aigua potable municipal, per a proveïment de la
urbanització La Sella, situat a la Urbanització La Sella, inclòs al parc públic PVP-3.
Pou núm. 4b de la Sella de proveïment d'aigua potable, propietat de Lase Ays SL, per a
proveïment de la urbanització La Sella, situat a la pda. La Sella, parcel·la718 del polígon 8.
Pou núm. 1 de La Sella de proveïment d'aigua potable, propietat de Lase Ays SL, per a
proveïment de la urbanització La Sella, situat a la pda. La Sella, parcel·la734 del polígon 8.
El volum màxim autoritzat per a la seva extracció al pou municipal de l’Ocaive, per la
Confederació Hidrogràfica del Xúquer (Expedient: 2017RP0011) és de 826.577,55 m³/any; i el
volum màxim autoritzat per a la seva extracció al pou municipal de Barranc de la Parra, per la
Confederació Hidrogràfica del Xúquer (Expedient: 2017RP0011) és de 100.000,00 m³/any.
La urbanització La Sella s'abasteix a partir de tres preses: el pou municipal Pou nº 3 de La Sella,
amb un volum màxim autoritzat de 178.765,80 m3/any) y els pous privats. gestionats per
l'empresa Lase-Ays SL.
La urbanització Montepedreguer i la urbanització Cometa s'abasteixen d'una presa de la

conducció que l'empresa municipal d'abastament d'aigua de Xàbia (AMJASA) té en el terme
municipal de Pedreguer.
Dades de la demanda de recursos hídrics generada pel nou PGE.
A l'efecte de determinar la demanda es diferencia entre les demandes que es concreten en el

PGE per conegudes i les que es concretaran a través de posteriors instruments urbanístics
(sectors Oquins i Molinets).
Demanda concretada en el PGE.
[80]
La demanda concretada en el PGE, és la corresponent únicament al sòl urbà, i dins del sòl urbà
es dedueix la generada pels nuclis de Montepedreguer (proveït per Amjasa).
La previsió d'habitatges i la necessitat d'aigua en aquest tipus de sòl és la següent:
Taula 16. Habitatges i necessitats d’aigua.
Zones Superfície Parcel·la Densitat Criteri de càlcul Número

d’ordenació neta (m²s) mínima vivendes màxim
o sectors (m²s) (viv/ha) de
vivendes
ZUR- Nucli 193.129 1 viv/parcel·la 1.437

NH Històric cadastral
ZUR- Ampliació 147.529 100 147.529*100/10.000 1.475

RE- del Casc
ACA
ZUR- Edificació 86.664 86.664*2,40/100 2.080

RE- oberta-
EDA1 Eixample
ZUR- Edificació 37.848 37.848*0,396/100 150

RE- oberta-
EDA2 Borisa
SÒL URBÀ
ZUR- Vivendes 342.922 600 342.922/600 572

RE- adossades
ADO
ZUR- Vivendes 58.139 400 58.139/400 145

RE- aïllades casc
AIS-
CA
ZUR- Vivendes 1.376.064 1.000 1.376.064/1000 1.376

RE- aïllades
AIS
TOTAL 7.335
Font: PGE.
[81]
Taula 17. Càlcul de les necessitats de consum d’aigua segons usos.
Sòl Urbà Residencial
Núm. Total de vivendes del Sòl Urbà 7.235
Núm. Total de vivendes en les Urb. La Sella i Monte Pedreguer 1.504
Núm. Total de vivendes a abastir 5.731
Núm d’habitants/vivenda 2,50
Consum d’aigua (litres/habitant/dia) 250 l/hab/dia
Volum anual necessari pel consum humà (m³) 1.307.396 m³
Sòl Urbà Industrial
Superfície de sòl industrial i terciari 375.896 m²s
Consum d’aigua del sòl industrial i terciari 10 m³/ha/dia
Volum anual necessari pel consum industrial i terciari 137.202 m³
Total
Volum anual total necessari en la hipòtesi d’edificació màxima 1.444.598 m³
Font: PGE.
Com s'observa el consum màxim de recursos hídrics, derivat del desenvolupament total del
PGE, pel que fa al sòl urbà ascendeix a 1.444.598 m³/any, quantitat superior als 1.105.343,35
m³/any que té garantits l'Ajuntament, amb els pous de l’Ocaive, Barranc de la parra y Pou nº 3
de La Sella.
Si bé és cert que aquesta previsió és molt hipotètica, ja que es correspon amb la previsió de
colmatació completa de tot el sòl urbà, fins i tot la reedificació dels edificis amb menors altures
dels permesos pel PGE. Sembla una previsió més raonable, i més d'acord amb la realitat, la
realitzada amb els criteris establerts en la ETCV, que estableixen l'horitzó del PGE (20 anys) una
previsió de creixement de 9.536 habitants.
Per a aquest creixement les necessitats serien de:
9.536 hab x 250 l/hab/dia x 365 dies = 870.160 m³.
Que més la demanda del sòl industrial i terciari ja existent (84.319 m³) suposaria un total de
954.479 m³/any, quantitat aquesta inferior a l'autorització concedida, i suficient si tenim en
compte que la Urbanització de Montepedreguer ja ten el seu propi proveïment; i la
Urbanització La Sella te la ayuda de la empresa Lase Ays.
Demanda a concretar per mitjà de posteriors instruments urbanístics.
[82]
La demanda a concretar per mitjà de posteriors instruments urbanístics, és la corresponent al

sòl urbanitzable: sectors Oquins i Molinets, ambdós d'ús industrial, de manera que la
necessitat d'aigua en aquest tipus de sòl és la següent:
Taula 18. Necessitats d’aigua del sòl industrial en execució.
Zones Superfície Superfície Parcel·la Densitat Criteri de Número

d’ordenació neta (m²s) bruta mínima vivendes càlcul màxim de
o sectors (m²s) (m²s) (viv/ha) vivendes
Sector (IND) - 287.539 - 0 0

Oquins
10
SÒL URBANITZABLE
m³/ha/dia
Sector (IND)
Molinets -- 157.262 -- 0 0
TOTAL 0
Font: PGE.
Taula 19. Càlcul de les necessitats de consum d’aigua segons usos.
Sòl Urbanitzable Residencial
Núm. Total de vivendes del Sòl Urbanitzable 0
Núm d’habitants/vivenda 2,50
Núm. Total d’habitants sense ordenació pormenoritzada 0
Consum d’aigua (litres/habitant/dia) 250 l/hab/dia
Volum anual necessari pel consum humà (m³) 0 m³
Sòl Urbanitzable Industrial
Superfície bruta de sòl industrial 444.801 m²s
Consum d’aigua del sòl industrial 10 m³/ha/dia
Volum anual necessari pel consum industrial 162.352 m³
Total
Volum anual total necessari en la hipòtesi d’edificació màxima 162.352 m³
Font: PGE.
El consum màxim de recursos hídrics, derivat del desenvolupament total del PGE, en el
referent al sòl urbanitzable ascendeix a 162.352 m³/any.
[83]
Conclusió
Tenint en compte els càlculs anteriors, es conclou que el municipi disposa de suficients
recursos hídrics per absorbir la demanda prevista pel nou Pla General Estructural, pel que fa al
sòl urbà; pel que fa al sòl urbanitzable. Per a la tramitació del sòl urbanitzable es precisaran
noves concessions d’aigua per a l’abastiment.
Hi ha que tindre en conter que el Pla no reclassifica nous sòls residencials, i tota la
demanda generada ho serà per la colmatació de les zones ja urbanitzades, per lo que si es
requereixen majors demandes d’aigua en el sòl urbà al anar augmentant la població, hi hauria
que tramitar noves concessions.
2.3.8.7. Estudi d’Inundabilitat
El primer Estudi d’Inundabilitat del PGE de Pedreguer ha sigut redactat per l’empresa INYPSA;
amb posterioritat i a requeriment de la Conselleria competent, s’ha redactat una Addenda al
mateix, per la mateixa empresa. Per últim s’ha aportat durant el període d’exposició al pública
del Pla un nou estudi d’inundabilitat, particularitzat per al sector Molinets, redactat per
l’Enginyer de Camins Vicente Bellver Jiménez.
Tot seguit s’extrauen les conclusions d’aquests estudis:
PRIMER ESTUDI D’INUNDABILITAT.
S'ha realitzat un estudi hidrològic de les conques i subconques del municipi de Pedreguer en
base a un model agregat de transformació pluja-escorrentia basat en el programa de càlcul
HECHMS. Gràcies a aquest estudi s'han obtingut els diferents hidrogrames utilitzats per
determinar les zones inundables del terme municipal.
L'estudi hidràulic realitzat mitjançant model bidimensional posa de manifest que:
• Els resultats de les simulacions posen de manifest la manca de capacitat hidràulica de les
lleres existents per avingudes de mitjana i baixa probabilitat d'ocurrència (25, 100 i 500 anys
de període de retorn).
• El comportament dels diferents barrancs que en la part alta discorren encaixats en una vall
fluvial molt marcada però que en arribar a la zona baixa, amb menor pendent, es produeix un
desbordament massiu provocat principalment per la presència d'uns cons de dejecció que
contenen unes vies amb unes dimensions insuficients per a la pendent i el cabal que circula
per ells.
• El Barranc de l'Alberca que recull les aigües del propi Barranc de l'Alberca, el Barranc de la
Parra i del Barranquet del Moro discorren en la major part les seues taques d'inundació per
terrenys de caràcter agrícola a excepció del tram d’eixida de la vall del Barranquet del Moro a
la plana on inunda parcialment habitatges de la urbanització de la Solana pròximes al seu llit
per períodes de retorn de 500 anys. També s'ha de destacar el caràcter inundable de la
[84]
carretera CV-733.En el cas d'avingudes superiors a la de 100 anys de període de retorn es

produeix un desbordament del Barranquet Bo cap a la conca del Barranquet del Moro.
• Com en la majoria de barrancs que creuen el municipi de Pedreguer, el Barranquet Bo circula

per una vall relativament encaixada a la seva zona alta a la que la seva plana d'inundació està
bastant fitada. En aquest tram les afeccions més significatives són les produïdes a habitatges
aïllats que se situen pròximes a la llera. Les obres de drenatge existents en aquest tram alt,
corresponents a la carretera CV-720 no tenen capacitat hidràulica suficient perquè permeta el
pas, a través seu, de les avingudes superiorsa25 anys de període de retorn.Com ja s'ha
comentat anteriorment, en arribar a la plana es produeix un desbordament massiu de les
aigües cap a les dues planes d'inundació. Cap a la marge dreta el desbordament del Barranquet
Bo provoca la inundació del casc urbà de Pedreguer i aquestes aigües desbordades continuen
la seva circulació fins a arribar a barrejar-se amb les aigües del Barranc de l'Almarx. D'altra
banda cap a la marge esquerra es produeixen desbordaments de poca entitat cap a la conca
del Barranquet del Moro i ja de gran identitat en el tram de paral·lelisme a l'autopistaAP-7
l'obra de fàbrica de la qual no permet l'evacuació de les aigües del barranc i han de circular
aparal·lel fins a arribar al pont que permet el pas del Barranc de l'Alberca. En el tram baix, a
més de la inundació de la zona urbana de Pedreguer es produeix la inundació de diverses cases
aïllades de la plana així com les carreteres CV-720, CV-732 i CV-733.
• Les conques associades al Barranc de l'Almarx tenen un clar comportament de

desbordament enventall en arribar a la zona de cons de dejecció existents a la plana. Sumant
aquesta característica geomorfològica a que el nucli urbà de Pedreguer està assentat en
aquests cons es pot observar la circulació de les aigües pels carrers amb calats que alguns
punts aconsegueixen més de2,00 m (C. de l'Angel, C. Cristòfol Colom, C. Dr. Fleming, C. Santa
Isabel, av. Alacant, etc.) per períodes de retorn de 500 anys. La inundació de la zona urbana del
Pedreguer es produeix principalment pels desbordaments de:
Barranc (SC-10) situat a l'oest del nucli i que barreja les seves aigües amb l'aigua desbordada
del Barranquet Bo.
Barranc dels Pouets. Responsable de gran part de la inundació del centre del nucli
urbà i de l'est d'aquest.
Barrancs del Càfer, innominat (SC-16) i de les Fonts. Causants de la inundació de l'oest
del nucli urbà.
La zona del polígon industrial de les Galgues, el poliesportiu i l'IES Pedreguer es troben en
una zona inundable que podria catalogar-se de catastròfica atès que els calats obtinguts en el
model posen de manifest que poden produir-se calats que podrien superar els 3,00 m.
Al llarg dels diferents cons de dejecció i en les planes d’inundació del Barranc de
l'Almarx es detecten molts habitatges o grups d'habitatges que es veuen afectats pels
desbordaments de tots els barrancs estudiats.
Les vies de comunicació més importants que es veuen afectades són la CV-732 i CV-724 en
gran part del seu traçat pel terme municipal, la N-332 a la zona d'encreuament.
L'anàlisi de perillositat del municipi del Pedreguer s'ha realitzat mitjançant l'aplicació de la
metodologia recollida dins el DECRET 201/2015.
[85]
Tota la zona plana del municipi de Pedreguer està subjecta a un o altre nivell de perillositat. Pel
que fa a la perillositat de caràcter únicament hidràulic (nivellsd'1 a 6) cal destacar que la
modelització realitzada ha permès definir amb més precisió les àrees afectades per avingudes
segons la seva probabilitat d'ocurrència.
La resta de la zona amb perillositat geomorfològica (Nivell 7) s'ha definit dins el marc del
Patricova degut principalment a l'existència de ventalls fluvials o cons de dejecció.
De l'anàlisi de la perillositat obtinguda, de les Zones d'Ordenació Urbanística i de les
limitacions d'ús establertes en el DECRET 201/2015 s'han identificat dues zones que podrien
utilitzar-se per a la construcció d'un centre docent en el T. M. de Pedreguer:
• Finques situades en zona urbana residencial oberta (ZUR-RE-EDA) confrontada amb el carrer
Joana Escorna amb una superfície aproximada de 14.080 m². A la part nord d'aquesta finca es
pot observar que a més de perillositat de nivell 7 present en tota la plana hi ha una xicoteta
superfície amb nivell 6 de perillositat. En tractar-se d'una zona de sòl urbà amb programa de
actuació aprovat es recomana que la part de finca afectada per perillositat de nivell 6 siga
destinada com a pati o zona verda que no supose un obstacle al flux evitant la construcció de
cap tipus d'edificació en ella.
Pel que fa a l'afecció geomorfològica per situar-se en un ventall fluvial, es considera que
aquest ventall es troba fortament consolidat per la presència del nucli urbà de Pedreguer per
la qual cosa no es considera que la finca es trobe en una situació de risc per aquest tipus de
perillositat identificat en el marc del Patricova.
• Finques situades a Zona Rural Comú Agropecuària 1 (ZRC-AG-1) confrontades amb l'Av. De
Ausiàs March i Carrer de la Segona Germania amb una superfície aproximada de 22.000 m².
Aquesta finca es troba afectada únicament per perillositat de caràcter geomorfològic. No
obstant això, igual que les finques comentades a la localització anterior no són esperables
fenòmens de mobilització o modificació de llits en el ventall fluvial en el qual es troba ja que
està fortament consolidat per la presència del nucli urbà de Pedreguer.
D'altra banda s'ha realitzat la identificació de les zones situades a Zona Rural Comú en l'àmbit
de estudi en què podrien construir habitatges o grups d'habitatges segons el que estableix
l'Article 18del DECRET 201/2015 per a usos en zones de perillositat 6 o 7:
• A l'est del nucli urbà del Pedreguer s'han identificat una àrea de 70,1 Ha que permeten la
construcció d'edificacions per a ús com a habitatges o establiments hotelers. No obstant això,
es recomana la realització d'un estudi geomorfològic dels ventalls fluvials existents per
determinar si són estables o caldrà l'adopció de mesures correctores.
• A l'oest del nucli urbà del Pedreguer s'han identificat una àrea de 256,25 Ha que permeten
la construcció d'edificacions per a ús com a habitatges o establiments hotelers. No obstant
això, com en el cas anterior, es recomana la realització d'un estudi geomorfològic dels ventalls
fluvials existents per determinar si són estables o caldrà l'adopció de mesures correctores.
[86]
ADDENDA AL PRIMER ESTUDI D’INUNDABILITAT.
S’Extrauen de ella les següents conclusions
“Las deficiencias indicadas en el informe desfavorable por parte del Servicio de Ordenación del
Territorio, perteneciente a la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del
Territori han sido solventadas del siguiente modo:
Se ha variado, del estudio hidrológico, el tiempo de desfase de los cálculos de los hidrogramas
pertenecientes a las 24 subcuencas estudiadas:
Tlag=0.35*Tc
De esta manera obtenemos mayores caudales en los hidrogramas que en el “Estudio de
inundabilidad el PGE de Pedreguer (Alicante)”. Esta solución nos permite ponernos del lado de
la seguridad a la hora de plantear el mapa de peligrosidades de la zona.
Se ha introducido la subcuenca perteneciente al barranco de l’Albardanera, situada al noreste
del término municipal. De esta manera se incluye la totalidad del área a estudiar para realizar
las actuaciones urbanísticas descritas.
En el cálculo hidráulico se han introducido todas las condiciones de entrada, en forma de
hidrogramas o de hietogramas, como ya se ha explicado en el punto 4.3, así como la
localización de cada una de ellas.
Para mejorar la visualización de los hidrogramas, se ha optado por adjuntar en el apéndice 1
los hidrogramas pertenecientes a cada subcuenca en los tres periodos de retorno.
Se ha realizado, en el punto 4.6, el estudio de la zona de flujo preferente a partir de los datos
extraídos del programa IBER (para la Vía de Intenso Desagüe), y de los rásters de resultados de
caudal y velocidad para la simulación T100 (para la zona de inundación peligrosa).
Se muestra en un el punto 4.3, en la figura 9., los coeficientes de Manning empleades en el
modelo.
Los planos de calados para cada periodo de retorno se ha hecho a una escala que permita una
mejor vista de los resultados, eliminando las zonas con calados menores de 0.15 m.
Tras hacer estas modificaciones, se puede concluir que los resultados son similares a los
establecidos en el “Estudio de inundabilidad el PGE de Pedreguer (Alicante)”. Obtenemos una
superficie menor de terreno que puede dedicarse a viviendas y establecimientos hoteleros
(295.06 Ha frente a las 326.35 Ha del estudio previo). Además, la peligrosidad marcada en el
norte de la parcela confrontada con la calle Joana Escorna es más restrictiva que en el estudio
anterior, por lo que se descarta esta localización para el centro docente.
El centro docente podrá proyectarse para ser construido en la localización aconsejada, en zona
no urbanizable cuyas parcelas están confrontadas con la Av. de Ausiàs March y Calle de la
Segona Germania con una superficie aproximada de 22.000 m2, siendo necesaria una
recalificación del terreno.”
ESTUDI D’INUNDABILITAT PER AL SECTOR MOLINETS.
Aquest estudi acaba concloent lo següent:
[87]
“A petición de los propietarios del suelo incluido en el sector urbanizable Els Molinets, ante la
posibilidad de que se proceda a la desclasificación de los terrenos, se procede a la redacción
del presente Estudio de lnundabilidad.
La cartografía de Patricova indica peligrosidad geomorfológica en prácticamente la totalidad

del ámbito del sector de suelo urbanizable.
La cartografía del SNCZI, dispone de mapas de calados en la zona, que incluyen la modelación
de los tramos "70.21. Barranc de la Fusta", "70.19 Afluente B. del Café" y "70.20 Barranc del
Café". Esta cartografía presenta graves deficiencias, que ponen en duda su validez. Además de
fallos en la modelación hidráulica, se observa que el caudal de diseño empleado es el
correspondiente a la cuenca completa del barranc de la Fusta.
El Plan Director de defensa contra las Avenidas en la Comarca de la Marina Alta, redactado en
2.013 por las consultoras lnypsa y Paymacotas, entre otros trabajos, incluye un completo
estudio pluviométrico, hidrológico e hidráulico de la comarca. En lo que respecta a la
pluviometría, se realizó un estudio que analiza las precipitaciones en la comarca de la Marina
Alta, con generación de tormentas sintéticas representativas de las precipitaciones, mediante
el programa RAlNGEN, calibradas con eventos reales facilitados por el SAlH. También se
efectuó un completo y riguroso estudio hidrológico de las principales cuencas y barrancos de la
comarca, con el fin de establecer las avenidas de diseño asociadas a diferentes períodos de
retorno en varios puntos de interés de la red de drenaje, para lo que se utilizó el modelo
distribuido Tetis. Se dispone del caudal de diseño de la cuenca del barranc de la Fusta en su
desembocadura en L'Alberca, con un valor de 103, 233 y 415 m3/seg para 25, 100 y 500 años
de periodo de retorno. Desafortunadamente, el barranc de la Fusta en Pedreguer no se incluyó
en las zonas modeladas hidráulicamente.
En 2.016, la consultoría lnypsa {autora también del Plan Director de la Marina Alta), redacta el
"Estudio de Inundabilidad para el PGE de Pedreguer (Alicante)". En este estudio, se delimitan la
totalidad de cuencas vertientes que afectan al término municipal, y se utiliza el modelo
HecHms para la modelación hidrológica. La modelación hidráulica, se realiza con el modelo
lber. En este estudio, para 500 años de retorno, se asigna un caudal al barranc de la Fusta, de
817, 8 m3/seg, para una cuenca de 13,85 km2 {aguas arriba de la N-332) valor muy superior al
establecido en el Plan Director de la Marina Alta para la cuenca completa. El nivel técnico del
estudio incluido en el Plan Director es muy superior, está calibrado tanto hidrológica como
hidráulicamente con datos reales del SAlH, y se trata de un estudio oficialmente aprobado y
validado por Confederación Hidrográfica del Júcar. Consideramos que los caudales de diseño
incluidos en el Plan Director son correctos y que los utilizados en el Estudio de lnundabilidad
del PGE son excesivos y no tienen validez, lo que trae como consecuencia unos mapas de
calados con resultados muy superiores a los esperables en realidad.
En lo que respecta a las inundaciones históricas, debemos recordar que nos encontramos en la
zona de España que presenta las mayores intensidades de precipitación. Se han producido
numerosos eventos a lo largo de la historia, entre los que sin duda destaca el de octubre de
2.007, con precipitaciones que sobrepasaron los 400 mm, lo que provocó el desbordamiento
del riu Girona y otros cauces de la comarca, provocando graves daños generalizados.
[88]
Geomorfológicamente, el barranc de la Fusta, discurre en dirección oeste por el fondo del valle
de Pedreguer {en este tramo también se conoce como barranc de Marx) y vehicula las aguas
dispersadas en los diferentes conos adosados a la sierra del Castell d'Aixa, así como el flujo
laminar que recoge la rampa coluvial del Mirabet, el Miquelet y la Sella. En el tramo del
polígono de les Galgues ha sido canalizado recientemente, aunque sigue presentando gran
riesgo de inundación por su configuración geomorfológica. La salida natural del valle, ha sido
bloqueada por la progradación del cono aluvial del Barranco de la Llosa, de forma que el
barranc de la Fusta, se ve obligado a describir un brusco giro hacia el norte, saliendo al glacis
del llano de Dénia.
A la altura del sector Els Molinets, el barranc de la Fusta atraviesa la A-7 bajo un puente
compartido con la carretera CV-274. En este punto, la presencia del terraplén de la autopista,
restringe en gran medida el paso del cauce, por lo que es esperable que en este tramo se
produzcan desbordamientos para bajos periodos de retorno, inundándose la CV-274. Pero sin
duda, el punto más conflictivo es el paso bajo la N-332, que está resuelto actualmente con un
cajón de hormigón de 2,00 m de ancho y 1,50 de alto, más una sección en arco, de 2,20 m de
ancho y 1,35 m de altura máxima. Se trata de una sección absolutamente insuficiente para
evacuar una crecida del barranc de la Fusta, por lo que en caso de crecida, quedará inundada
la N-332.
Se ha realizado un estudio pluviométrico, basado en las determinaciones del incluido en el

Plan Director de Defensa contra las Avenidas en la Marina Alta, resultando unos cuantiles de
precipitación diaria de 239, 335 y 480 mm para 25, 100 y 500 años respectivamente.
Para realizar una correcta modelación hidráulica del barranc de la Fusta a la altura del sector
de suelo urbanizable Els Molinets, es necesario conocer los hidrogramas de diseño del citado
barranco a la altura de la N-332. Por otro lado, también es necesario conocer los hidrogramas
del barranc de la Llosa para tener en cuenta un posible desbordamiento. Para lograr este
objetivo, se ha efectuado la modelación hidrológica de la cuenca completa del barranc de la
Fusta. A continuación, se han calibrado los resultados obtenidos en base al estudio hidrológico
del Plan Director de la Marina Alta. Finalmente, ya con el modelo hidrológico calibrado, se han
obtenido los hidrogramas de diseño en el cruce con la N-332. Para ello se ha utilizado el
modelo HecHms. La precipitación se modela mediante un hietograma de bloques alternativos,
obtenido a partir de la curva lDF de Témez, con discretización de 10 min y duración de 5 horas.
Como modelo de infiltración se ha usado el del SCS y como modelo de propagación el
hidrograma unitario del SCS. El tiempo de tránsito en los cauces se evalúa mediante el modelo
de Muskingum-Cunge con sección de ocho puntos. Los caudales obtenidos en la cuenca del
barranc de la Fusta a la altura de la N-332, han sido de 65, 143 y 288 m3/seg respectivamente
para 25, 100 y 500 años de periodo de retorno.
La modelación hidráulica se ha efectuado con el modelo HecRas 5.0. El ámbito elegido es

suficientemente amplio para que las condiciones de contorno no influyan en el resultado en el
área de interés. La cartografía de partida es un Modelo de Elevación Digital LlDAR, con tamaño
de celda de 2 metros, sobre la que se han realizado trabajos de depuración y mejora. El
modelo incluye las 6 obras de drenaje transversal del barranc de la Fusta que existen en el
tramo modelado.
[89]
Los mapas de calados muestran que el desbordamiento del barranc de la Llosa es mínimo y
solo se da para 500 años de retorno. Aguas arriba de la A-7, el flujo queda bastante
concentrado, salvo en las proximidades de la A-7, por la retención que provoca su terraplén.
Entre la autopista y la nacional, podemos observar que el flujo principal se mantiene
concentrado por los bancales de los terrenos de ambas márgenes. La carretera CV-724 es
inundable hasta las proximidades de la rotonda del enlace con la nacional. Esta rotonda se
sitúa elevada sobre la cota natural del terreno, por lo que ya no está afectada por los flujos
desbordados. El aspecto más condicionante en el funcionamiento hidráulico del barranc de la
Fusta en este tramo es la obra de drenaje transversal de la nacional N-332, cuya capacidad es
totalmente insuficiente para evacuar los caudales de diseño, quedando la vía inundada incluso
para 25 años de periodo de retorno. El paso inferior de la CV-724, también se ve afectado por
las crecidas de 100 y 500 años.
En lo que respecta a las velocidades, las máximas se alcanzan, como es lógico, en el interior del
barranc de la Fusta, con valores máximos de 6 m/seg. Fuera del cauce, la velocidad es mucho
menor, con valores en general inferiores a 1 m/seg.
A la vista de los resultados de los modelos hidráulicos, consideramos que existen medidas
correctoras viables, que permitirían el desarrollo del sector urbanizable. El sector de suelo
urbanizable "Els Molinets" no es inundable en su mayor parte, tan solo la franja de terreno
más próxima al cauce presenta inundabilidad.
Los problemas de drenaje de la N-332, causan de forma indirecta una afección al sector en lo
que respecta a la accesibilidad en caso de crecida. Como puede apreciarse en los mapas de
calados, en caso de lluvias torrenciales, quedaría cortada la N-332, siendo imposible elacceso o
la salida desde el sector hacia el oeste. Por el contrario, los movimientos en dirección este,
hacia Alicante, sí que serían posibles, por lo que se considera que ya en situación actual el
sector dispone de accesibilidad en caso de inundaciones. Para garantizar la accesibilidad desde
el oeste, existen dos alternativas, la mejora del drenaje transversal de la N-332, o la
construcción de un nuevo puente para el acceso al sector. Se elige esta segunda solución,
aunque sería posible adoptar la primera, tramitando una Adenda al presente Estudio de
lnundabilidad en la que se incluya el diseño hidráulico de la obra de drenaje de la N-332, junto
con la comprobación de que no se produce afección a terceros.
Se proponen las siguientes medidas correctoras, con el fin de mejorar tanto la accesibilidad
como las condiciones de drenaje del sector de suelo urbanizable "Els Molinets".
Elevar Parcelas: Una importante superficie de sector resulta inundable, con calados muy bajos.
En la parte de calados bajos, se ha comprobado que realmente no hay flujo, ya que éste se
concentra en las proximidades del cauce. Por este motivo, se considera viable y
recomendable liberar este espacio, con el fin de que pueda ser objeto de aprovechamiento
urbanístico.
Puente Nuevo para acceso al sector: Con el fin de mejorar la accesibilidad desde el oeste, se
propone la construcción de un nuevo puente que enlace el sector con la rotonda sur del enlace
de la nacional N-332 con la carretera CV-724. La ubicación aproximada del nuevo puente que
se propone es la mostrada en la imagen. Para el diseño de este puente, se podrán apoyar las
pilas en la zona inundable, mientras que en la zona no inundable podrá utilizarse un terraplén
[90]
Elevar ramal de entrada a la rotonda desde la N-332: La construcción del nuevo puente
propuesto, requiere una actuación adicional, que es la elevación del ramal de entrada desde la
N-332, de forma que también quede liberado de problemas de inundación para 500 años de
retorno. En la imagen se muestra la superficie a elevar, junto con la nueva cota del ramal, lo
que supone una elevación máxima de 40 cm en la parte del centro.
Elevar camino junto paso inferior: También se propone una medida muy sencilla, que permite
proteger el paso inferior de la entrada de agua para crecidas de alto periodo de retorno. Se
trata de elevar 60 cm el camino de tierra que existe junto al paso inferior, al norte de la
nacional.
Ordenación del Sector: Finalmente, se propone como medida correctora, realizar una
ordenación adecuada del sector de suelo urbanizable, de forma que no se permita la
implantación de usos vulnerables en la zona que ha quedado delimitada como inundable en el
modelo del escenario de situación futura para 500 años de periodo de retorno.
A la vista de todo lo anterior, se considera que el Sector de suelo Urbanizable Els Molinets, con
la aplicación de las medidas correctoras previstas, cumple las prescripciones de Patricova y por
tanto es viable desde este punto de vista. En particular se ha comprobado que existen medidas
viables técnica y económicamente, para evitar la inundabilidad tanto del sector como de los
accesos, con lo que se demuestra que no es necesario proceder a la desclasificación de los
terrenos”
2.4. RELACIÓ DEL PLANEJAMENT AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES

RELLEVANTS
2.4.1. Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana (ETCV)
L’apartat g) de l’Annex VII de la LOTUP requereix l’anàlisi de la “incidència de l’actuació en el

model territorial i sobre les determinacions específiques per a la zona en l’Estratègia Territorial
de la Comunitat Valenciana”.
El Decret 1/2011, de 13 de gener, del Consell, pel qual s’aprova l’Estratègia Territorial de la
Comunitat Valenciana (DOCV núm. 6441 de 19/01/2011) resulta d’aplicació al Pla General
Estructural de Pedreguer.
L'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana és un instrument de planificació espacial,

que té com a principal objectiu l'establiment, de manera rigorosa però flexible, dels criteris,
directrius i recomanacions a aplicar en matèria de política territorial durant els propers 20
anys. Servirà de referent per al desenvolupament coherent de les polítiques sectorials al
territori, aprofitant al màxim les vocacions i potencialitats que aquest ofereix. L'Estratègia
Territorial ha d'orientar en benefici de la col·lectivitat els processos de transformació i canvi al
territori, garantint l'accés equitatiu a les rendes i als serveis de la societat del benestar a tots
els ciutadans de la Comunitat Valenciana, amb independència del seu lloc de naixement i
residència. Per a la seva aplicació, l'Estratègia Territorial divideix el territori de la Comunitat
[91]
Valenciana en un total de 15 àrees funcionals, definides per criteris funcionals, urbanístics i

estratègics.
A continuació, s'exposen les propostes estratègiques que es pretenen per a l'àrea funcional de
la Marina Alta, en la qual es troba Pedreguer. La versió preliminar del PGE s’ajusta a les
determinacions de l’ETCV.
Sistema d’Assentaments
El municipi de Pedreguer es defineix com una nova polaritat, basant-se en un teixit urbà que
presenta un major grau de compacitat.
Imatge 4: Sistema d’assentaments proposat per a l’àrea funcional de la Marina Alta.
Font: ETCV.
Infraestructures de Comunicació, Energètiques i Hídriques
En relació a les infraestructures energètiques es citava el gasoducte Marina Alta, ja construït

en els darrers anys. Pel que fa a les infraestructures de vertebració interna i externa per a la
millora de la connectivitat global de l’àrea funcional, es proposa la millora de l’eix Orba-
Pedreguer.
[92]
Imatge 5. Infraestructures de comunicació, energètiques i hídriques proposades per a l’àrea

funcional de la Marina Alta.
Font: ETCV.
Activitat Econòmica i Innovació
Pedreguer es proposa com a zona on ubicar un cluster de cuina creativa. És a dir, una
concentració geogràfica d'empreses, institucions i agents relacionats amb aquest sector. A
més, el municipi estaria inclòs en la ruta de mercats ambulants. Finalment, entre els termes
municipals de Pedreguer i Gata de Gorgos es pretén la implantació d’un centre de transport.
[93]
Imatge 6. Activitat econòmica i innovació proposada per a l’àrea funcional de la Marina Alta.
Font: ETCV.
Infraestructura Verda
El municipi de Pedreguer es troba situat entre els corredors fluvials del riu Girona i del riu
Gorgos, els quals es pretén restaurar paisatgísticament. Es proposen una sèrie d’actuacions,
com unes rutes temàtiques, que no tenen influència en el municipi de Pedreguer.
[94]
Imatge 7. Infraestructura Verda proposada per a l’àrea funcional de la Marina Alta.
Font: ETCV.
2.4.2. Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals del Montgó (PORN)
El PORN del Montgó va ser aprovat pel Decret 180/2002, de 5 de novembre, del Govern
Valencià, mentre que el seu Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG) va ser aprovat pel Decret
229/2007, de 23 de novembre. Les determinacions del PORN prevaldran sobre qualsevol
instrument d’ordenació territorial o física existent sempre que signifiquen un major nivell de
protecció sobre els recursos hidrològics, els sòls, la vegetació silvestre, la fauna, el paisatge, el
patrimoni cultural i les vies pecuàries.
Observant la zonificació del PORN, la zona al nord de la carretera N-332 del Terme Municipal
de Pedreguer s’inclou dins de la zona perifèrica d’esmorteïment d’impactes, zonificada en
àrees naturals, àrees agrícoles i àrees urbanes. El Pla General de Pedreguer s’ajusta a les
determinacions del PORN del Montgó, tant en la seua normativa com en la documentació
gràfica.
[95]
2.4.3. Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana (PIRCV)
El municipi de Pedreguer pertany a l’Àrea de Gestió A1 (anteriorment denominada Zona XV) i

Pla Zonal 6 del Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana segons el Decret 81/2013,
de 21 de juny, del Consell, d’aprovació definitiva del Pla Integral de Residus de la Comunitat
Valenciana (PIRCV).
En l'àmbit autonòmic es preveuen dos tipus de plans, el Pla Integral de Residus i els
plans zonals, ambdós d'obligat compliment per a totes les administracions públiques i
particulars, mitjançant els quals es distribueixen en el territori de la Comunitat Autònoma el
conjunt d'instal·lacions necessàries per garantir el respecte dels principis de
autosuficiència i proximitat.
El Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana(PIRCV), així com el seu desenvolupament

en els plans zonals, preveu infraestructures de valorització, emmagatzematge, tractament i
abocament per zones, sense que es concrete la localització exacta d'aquestes.
En el municipi de Pedreguer, existeixen àrees designades com a zones aptes per a abocadors,
segons la cartografia de la CITMA.
Imatge 8: Zones aptes per a abocadors segons estudi.
[96]
Font: CITMA.
Sorprenentment, les àrees designades com a aptes per a instal·lar abocadors segons l’estudi
realitzat a l’efecte son part d’urbanitzacions existents, com la Sella, o zones amb un elevat
valor ecològic i paisatgístic, com la Muntanya Gran.
El servei de recollida de residus urbans i neteja urbana està gestionat en l’actualitat per
l’empresa TETMA, S.A.
El municipi de Pedreguer compta amb el servei d’un ecoparc ubicat al Polígon Industrial les
Galgues des de l’any 2010.
2.4.4. Pla Especial de la Comunitat Valenciana front al risc d’accidents greus en que
intervinguin mercaderies perilloses
Segons el Pla Especial de la Comunitat Valenciana front al risc d’accidents en el transport de

mercaderies perilloses, l’autopista AP-7 i la carretera nacional N-332 estan considerades com a
vies de circulació preferent d’estes mercaderies i es considera zona d’alt risc la franja de 500
metres al voltant de les mateixes. Per a no incrementar el risc en aquestes zones, cal evitar la
localització d’aquells usos més sensibles, aquells que exposen a un gran nombre de població a
aquest risc en el cas d’un accident en les mencionades vies.
Segons l’informe de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Emergències, a les

franges de 500 metres al voltant d’estes vies i que es consideren zones d’alt risc, es localitzen
les següents zones urbanes residencials no desenvolupades: la zona nord del nucli urbà (que
limita amb el sector industrial les Galgues) i la zona sud del sòl classificat com urbà en la
urbanització la Sella.
Cal assenyalar que serà l’òrgan competent en urbanisme el que determine els usos del sòl
admissibles a les zones exposades a aquest risc.
2.4.5. Planificació Hidrològica
Segons la Llei d’Aigües, son objectius generals de la planificació hidrològica aconseguir un bon
estat ecològic del domini públic hidràulic i la satisfacció de les demandes d’aigua, l’equilibri i
harmonització del desenvolupament regional i sectorial, incrementant la disponibilitat del
recurs, protegint la seua qualitat, economitzant el seu ús i racionalitzant els seus usos en
harmonia amb el medi ambient i els demés recursos naturals.
El Pla Hidrològic de la conca del Xúquer va ser aprovat pel Real Decret 1664/1998, de 24 de
juliol. La seua normativa es recull en la Ordre de 13 d’agost de 1999. La Confederació
Hidrogràfica del Xúquer, a través de la seua Oficina de Planificació Hidrològica, té encomanat
[97]
el seguiment del Pla Hidrològic de conca vigent, així com l’elaboració del nou Pla Hidrològic de
Conca i la millora i coneixement de diferents aspectes relacionats amb la planificació.
El Pla Director de Defensa contra les Avingudes en la comarca de la Marina Alta deu servir
per a “organitzar l’actuació de les administracions implicades i del conjunt de la societat per a
fer front al problema de les avingudes, tant en el moment actual com en el futur”.
Pel que fa al Terme Municipal de Pedreguer, aquest Pla detecta i recopila les zones inundables
i les pondera (d’1 a 3) en relació al risc que puga ocasionar-se, entenent el risc com un
producte de la perillositat (probabilitat d’ocurrència de l’afecció) i la vulnerabilitat (valoració
de danys i afeccions en una àrea determinada). En Pedreguer trobem cinc zones amb valoració
1 i una zona amb valoració 2. En les zones en les que s’estableix la prioritat 1 s’entén que no
suposen suficient importància o s’emmarquen en una problemàtica local aliena als objectius
de l’estudi. Pel que fa a les zones en les que s’estableix la prioritat 2, si bé es contemplen
possibles danys a vivendes, generalment es tracta de problemes més puntuals que no
requereixen d’una modelació hidràulica i resulta suficient un estudi hidrològic que quantifique
els cabals esperats en estos punts significatius per a diferents períodes de retorn i, en base a
ells, predimensionar aquelles infraestructures que s’estime oportú. A Pedreguer no hi trobem
cap zona valorada amb prioritat 3, només reservada per a cursos hídrics com el Gorgos o el
Girona per exemple, en les que es realitza un complet estudi hidrològic i hidràulic per a
modelitzar la capacitat de desaigüe dels cursos hídrics i poder avaluar també les actuacions
previstes en posteriors fases.
Seguidament, es proporciona una taula amb la descripció de les zones inundables que
determina el Pla Director de Defensa contra les Avingudes en la comarca de la Marina Alta i
que el Pla General Estructural tindrà en compte.
[98]
Taula 20. Recopilació de dades sobre les zones amb problemes d’inundació en el Terme Municipal de Pedreguer.
Inundacions Danys Detectada per
Longitud Altres
Equipaments Indústries Actuacions Suggerències
aproximada municipis Prioritat
Vivendes/ Finques estratègics perilloses correctores d’actuacions
Zones Origen Freqüència Camins Altres PATRICOVA SNCZI del tram afectats
Vehicles rústiques
No s’han Es deuria realitzar

Falta de neteja en el llit. Hi ha Pluges
Bc. de la Murs realitzat un pas inferior per
trams que el barranc és un octubre No Si Si No No 150 m No 1
Parra marges. mesures sota de la carretera
camí. No està ben canalitzat. 2007
correctores. de Benidoleig.
Augmentar el pas
inferior de
l’encreuament ja
Bc. de la Falta de secció hidràulica del S’ha reparat
Anual No No Si - No No Puntual No que és insuficient i 1
Cova pas inferior del camí. l’encreuament.
segueixen havent
problemes
d’inundació.
Tots els anys hi ha problemes

d’inundació i algun tall Realitzar uns
Bc. de les puntual del trànsit en esta Un centre de drenatges en esta
Tall de la No s’han
Fonts zona de la carretera, degut a salut, dos zona de la carretera
calçada al No realitzat
(creuament que en el curs natural del Anual Si No No No No col·legis, un Puntual No per evitar que 1
trànsit existeixen mesures
amb CV- barranc s’han col·locat murs institut, s’inunde quan ploga
rodat. indústries correctores.
732) de contenció de policia local, bastant sobretot en
perilloses.
mamposteria, el que provoca protecció civil época hivernal.
la inundació de la calçada. i guàrdia civil.
No s’han
realitzat Augmentar el pas
Poliesportiu mesures inferior de
Falta de canalitzacions i pasos i part del correctores, l’encreuament ja
Bc. del Marx inferiors insuficients en Anual No Si Si Polígon No Si 1000 m No excepte en la que és insuficient i 2
encreuaments de camins. Industrial zona segueixen havent
les Galgues. poliesportiva on problemes
s’ha realitzat una d’inundació.
canalització.
2097 m Bc.
Bc. del Càfer
del Càferi
i el seu No tenen problemes. - No No No - No Si No No procedeix No procedeix 1
1948 m
afluent
afluent del
Bc. de Càfer
[99]
segons
SNCZI
Realitzar uns
Camí Vell Sempre que plou bastant, Tots els Inunda els
drenatges adequats
del sobretot en época hivernal, anys passa baixos
No s’han en esta zona per a
Poliesportiu, passa gran quantitat d’aigua en alguna d’algunes Zona del
realitzat evacuar
creuament per esta zona i, algun any, ha ocasió, Si No No naus No No Polígon No 1
mesures eficientment l’aigua
amb pas arribat a entrar aigua en amb major industrials Industrial.
correctores. i evitar els danys en
inferior de algunes naus del Polígon o menor uns 10-15
els baixos de les
l’AP-7 Industrial. intensitat. cm d’altura.
naus industrials.
Font: Pla Director de Defensa contra les Avingudes en la comarca de la Marina Alta, Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
[100]
2.4.6. Proposta del Pla d’Acció Territorial d’Infraestructura Verda i Paisatge de la

Comunitat Valenciana
El Pla d'Acció Territorial d'Infraestructura Verda i Paisatge tindrà els objectius següents: identificar i
protegir els paisatges de rellevància regional, i establir criteris i directrius per a l'elaboració dels
estudis de paisatge, la valoració del paisatge i la seva conseqüent protecció.
A aquests dos objectius inicials, el Reglament del Paisatge de la Comunitat Valenciana va afegir dos
més que són delimitar els àmbits territorials que hagen de ser objecte de planificació i actuació a
escala supramunicipal, i delimitar els recorreguts escènics i les zones d'afecció visual des de les vies
de comunicació. A més, en coherència amb la nova política de paisatge resulta imprescindible
identificar la Infraestructura Verda de la Comunitat Valenciana.
El T. M. de Pedreguer es troba inclòs parcialment en el Paisatge de Rellevància Regional (PRR24) del

Montgó, concretament en la zona de la muntanya de la Sella.
Imatge 9. Detall del Mapa de Paisatges de Rellevància Regional (PRR).
Font: CITMA.
2.4.7. Pla d’Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana (PATFOR)
Segons el PATFOR, ratificat pel Decret 58/2013, de 3 de maig, del Consell, pel qual s’aprova el Pla
d’Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana (DOCV núm. 7019 de 08/05/2013),es
cataloguen com a terrenys forestals la Muntanya Gran, els Molinets i la cara sud de la Sella, entre
altres taques forestals més reduïdes.
[125]
Imatge10. PATFOR.
Font: CITMA.
2.4.8. Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana (PECV)
El Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana (PECV), va ser aprovat per Acord de 26 de juliol de 2001, del
Govern Valencià i desenvolupat per mitjà de la Resolució de 25 de febrer de 2003 del Conseller
d’Indústria, Comerç i Energia, sobre la convocatòria pel desenvolupament i execució del PECV. El
terme de Pedreguer no es veu afectat per aquest Pla, tal com es pot apreciar en la següent imatge:
[126]
Imatge 11. Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana.
Font: Agència Valenciana de l'Energia (AVEN).
2.4.9. Pla d’Acció Territorial de caràcter sectorial de Corredors d’Infraestructures

(PATCI)
Per mitjà del Decret 78/2005, de 15 d'abril, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova
definitivament el Pla d'acció territorial de caràcter sectorial de corredors d'infraestructures de la
Comunitat Valenciana, es preveu la reserva de sòl per a l'execució del Projecte de Transferències de
Recursos Hídrics de la Conca de l'Ebre a diverses conques, entre les quals es troben les del Xúquer i
les de Segura a la Comunitat Valenciana. El PATCI no presenta incidència en el Terme Municipal de
Pedreguer, ja que el curs del possible transvasament circularia per l’interior de la província
d’Alacant, com es pot observar tot seguit:
[127]
Imatge 12. Pla d’Acció Territorial de caràcter sectorial de Corredors d’Infraestructures.
Font: CITMA
2.4.10. Adequació al planejament dels municipis veïns
L'adequació al planejament dels municipis confrontants s'ha expressat en els plànols del PGE,
dibuixant la classificació i qualificació dels sòls dels termes limítrofs en una franja de 100metres.
Així mateix, a una escala menor es realitza una anàlisi referent a un àmbit major (la totalitat de la
superfície dels termes confrontants) en què s'observa l'ordenació d'aquests municipis, així com
interrelació i estructuració amb la proposta per a Pedreguer.
Els municipis confrontants amb el terme municipal de Pedreguer són: Dénia, Ondara, Beniarbeig ,
Benidoleig, Alcalalí, Xaló, Llíber i Gata de Gorgos.
L'ordenació i la seva possible incidència en el territori es pot apreciar amb més detall en la
documentació gràfica del PGE, en la qual es comprova l'absència d'incompatibilitats radicals entre
les previsions de planejament dels municipis confrontants amb el de Pedreguer.
Com a conclusió a aquest apartat cal dir que les interrelacions més importants de la ordenació
proposada es realitzen amb els termes municipals de Beniarbeig, Benidoleig, i Gata de Gorgos,
doncs aquests municipis tenen zones urbanes o urbanitzables en execució confrontants amb les
[128]
línies de separació de termes on el Pla General Estructural de Pedreguer preveu Sòl No Urbanitzable
d'Especial Protecció, tot i que des del Pla General Estructural de Pedreguer no es pot solucionar
aquesta disfunció, bé per estar consolidada ja la urbanització, bé per no ser de la seva competència,
la desclassificació d'aquestes àrees. També es produeix una interrelació negativa amb el terme
municipal de Dénia ja que aquest municipi ha classificat sòl no urbanitzable d'especial protecció
(PORN del Montgó: ús moderat) al costat de la urbanització la Sella de Pedreguer, urbanització ja
consolidada.
Es troba a faltar una perspectiva comarcal a l'hora d'establir, els diferents municipis, la seva
ordenació territorial. Perspectiva que hauria d'impulsar per l'administració autonòmica i que
evitaria les discordances que s'observen entre els diferents termes municipals.
[129]
3. CARACTERÍSTIQUES TERRITORIALS
3.1. UBICACIÓ GEOGRÀFICA
El terme municipal de Pedreguer es localitza en una posició central a la comarca de la Marina Alta,
al nord de la província d’Alacant. Presenta una extensió3 de 29,6795 km² i un cens demogràfic
d’exactament 7.431 habitants segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE, 01/01/2016), derivant en
una densitat de població de 250,37 Hab/km². El nucli de població principal s’ubica a 83 metres
sobre el nivell del mar. L’altitud oscil·la entre els 33 metres sobre el nivell del mar que hi ha al límit
nord junt al terme municipal de Dénia i els 500 metres en la cota més elevada al sud del terme, junt
al terme municipal de Xaló, corresponent a la serra del Castell de la Solana.
Imatge 13. Localització geogràfica de Pedreguer en l’àmbit de la Marina Alta.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la CITMA, l’INE i Confederació Hidrogràfica del
Xúquer.
Pedreguer limita al nord amb els municipis de Beniarbeig, Ondara i Dénia; a l’est amb Dénia
(EATIMs4 de la Xara i Jesús Pobre) i Gata de Gorgos; al sud amb Llíber i Xaló i, finalment, a l’oest
3
Per a la tramitació del Pla General, la cartografia utilitzada en el Concert Previ de 2007 va ser elaborada per l’empresa DIGICART, SL en
base a una restitució fotogramètrica del vol realitzat amb data de març de 2001, per a les escales de 1/5.000 i 1/1.000. A resultes de la
qual, i després de les delimitacions realitzades amb els termes municipals de Beniarbeig, Benidoleig i Alcalalí, la superfície del terme
municipal de Pedreguer és de 2.967,95 hectàrees enfront de les 3.034,00 hectàrees que estimaven les NN. SS. de 1983.
4
Entitat d’Àmbit Territorial Inferior a Municipi.
[130]
amb Alcanalí, Benidoleig i Beniarbeig. Les coordenades geogràfiques de Pedreguer son 38º 47’ 36’’
de latitud nord i 0º 02’ 03’’ de longitud est.
Per la seua part, la comarca de la Marina Alta limita al nord amb la Safor, a l’est amb la mar
Mediterrània, al sud amb la Marina Baixa i a l’est amb la comarca del Comtat. La Marina Alta està
constituïda per 33 municipis, amb una extensió total de 758,02 km² i una població de 178.052
habitants (INE, 01/01/2014). La densitat demogràfica es situa, per tant, en els 234,89 Hab/km².
Paisatgísticament, el terme municipal es pot classificar en dues unitats paisatgístiques ben

diferenciades:
La zona nord. Es tracta d’un espai bastant pla i ocupat per conreus (majoritàriament cítrics en
progressiu abandonament), edificacions disseminades i infraestructures (carretera nacional,
autopista, línia d’alta tensió i gasoducte) amb els accidents geogràfics de la Sella (amb la vessant
nord ocupada per una urbanització homònima) i els Molinets, on es situen dos antics molins
fariners de l’any 1850. Suposa aproximadament un 60% de la superfície del terme municipal.
La zona sud. Aquesta és una àrea muntanyosa i abrupta, amb nombrosos barrancs que hi circulen
esporàdicament. Ací trobem l’anomenada Muntanya Gran i la Solana. A més, trobem diverses
urbanitzacions que alteren greument el paisatge natural (Monte Pedreguer i la Solana. Suposa un
40% del territori municipal.
L’il·lustre botànic i naturalista valencià Antoni Josep Cavanilles en les seues “Observaciones sobre el
Reyno de Valencia...” publicades l’any 1795, descrivia el municipi de Pedreguer de la següent
manera:
A corta distancia de Benidoleig se halla el origen del Alberca y Pedreguer, pueblo de 400 casas, las
ciento aumentadas en el siglo actual; sus moradores cultivan con esmero casi todo el término
ondeado hacia la parte meridional, pero fértil y excelente para olivos, almendras y algarrobos. Los
frutos se regulan en 4 arrobas de aceyte, 40 de algarrobas, 4 de pasa, 800 de higos, unas libras de
seda, 500 cahices de trigo y otros 400 granos, 100 de legumbres y 500 de almendras.
Per tant, Pedreguer tenia en aquell moment uns 1.850 habitants (Dénia en tenia 2.250) que
conreaven de manera notable el fèrtil terme, exceptuant la zona forestal ubicada al sud del casc
urbà. A més, Cavanilles realitza un acurat recompte de la regulació dels fruits.
3.2. CARACTERÍSTIQUES AMBIENTALS

3.2.1. Característiques climàtiques
El territori valencià és conegut, sobretot exteriorment, per la seua benignitat climàtica. Aquesta
afirmació requereix de molts matisos, ja que molts trets d’aquest clima són extremats, com per
exemple són les llargues sequeres, les pluges torrencials o las gelades sobtades. El coneixement
dels factors que determinen el clima i influeixen en ell és imprescindible per a una planificació
territorial adequada al medi natural i així previndre els possibles efectes negatius posteriors.
[131]
Aquest territori forma part de la regió de clima mediterrani, amb característiques de clima
subtropical, d’hiverns moderats i estius relativament calorosos. Posseeix un clar període sec durant
l’estiu, tret diferenciador en relació als altres climes mundials. Les precipitacions, a excepció de
l’escassesa estival, disten prou de ser semblants en les diferents regions de clima mediterrani.
Els factors geogràfics, tant interns com externs, cobren una extraordinària importància en el clima
del territori valencià:
Els canvis en la orografia i el caràcter compartimentat del relleu.

La orientació de l’esmentat relleu i de la costa.
La ubicació del territori en relació amb la Península Ibèrica i en la vessant descendent de la Meseta i
les estructures orogràfiques que l’emmarquen.
El paper de suavitzador de les temperatures i com a font d’humitat que comporta la presència de la
mar Mediterrània.
Segons l’Atlas Climàtic de la Comunitat Valenciana5 [PÉREZ CUEVA, 1994], el municipi de Pedreguer
s’insereix en l’anomenat clima de planura litoral plujosa. En esta àrea, les precipitacions solen
situar-se en torn als 650 mm anuals, amb un pic màxim principal a la tardor i un altre secundari a la
primavera. L’estiu resulta ser molt sec. La pluviositat d’aquesta zona s’explica per la orientació de la
costa, quasi en perpendicular als fluxos del nord-est que genera la ciclogènesi mediterrània o les
depressions aïllades en nivell alts (DANA), conegudes col·loquialment com gotes fredes. En estiu, el
predomini de pantans baromètrics en superfície, sota les altes pressions subtropicals, aguditzen la
sequera.
L’observatori de Pedreguer (amb el codi d’identificació 8 – 051I) està ubicat a una altitud de 80
metres sobre el nivell del mar, amb les coordenades geogràfiques següents:
Latitud: 38º 48’ nord.

Longitud: 0º 02’ est.
3.2.1.1. Temperatures
El paràmetre referent a la temperatura és un dels principals elements climàtics. L’observatori de

Pedreguer ofereix les següents dades:
Taula 21. Dades de temperatures en ºC en el període 1961-1990.
Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
T 10.8 11.4 12.4 14.4 17.5 21.1 24.5 24.6 22.1 18.0 13.7 10.9
TM 15.7 16.4 17.8 19.6 22.8 26.3 29.8 29.6 27.1 22.9 18.5 15.7
Tm 5.8 6.4 7.1 9.1 12.2 15.9 19.2 19.6 17.2 13.2 8.9 6.2
5
S’utilitza aquest Atlas, tot i la seua data de publicació (1994), ja que es considerat una publicació de
referència en l’àmbit climatològic, degut a la fiabilitat i amplitud de les seues dades.
[132]
Ma 29.0 28.0 33.0 32.4 34.0 40.0 42.4 42.0 39.0 36.0 33.4 27.0
ma -3.6 -5.0 -2.0 -1.0 4.4 8.0 11.4 13.6 10.6 5.0 -0.6 -3.0
T: Temperatura mitjana, TM: Mitjana de les màximes, Tm: Mitjana de les mínimes, Ma: Màximes absolutes, ma: Mínimes absolutes.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Atlas Climàtic de la Comunitat Valenciana, 1994.
De les xifres anteriors es poden extraure alguns aspectes interessants. Pel que fa a la temperatura
mitjana anual (T), el valor concret és de 16,8ºC, amb juliol i agost com a mesos de major xifra de
temperatura mitjana mensual i desembre i gener com a mesos amb menor valor. Cal dir però, que
es tracta habitualment de temperatures bastant suaus i agradables. La temperatura mitjana de les
màximes (TM) obté un valor de 21,9ºC anuals, mentre que la temperatura mitjana de les mínimes
(Tm) es situa en els 11,7ºC anuals. La màxima absoluta (Ma) registrada en el període 1961-1990 va
ser de 42,4ºC en un mes d’agost i la mínima absoluta (ma) de -5,0ºC en un mes de febrer.
Imatge14. Temperatures mitjanes mensuals.
30
25
Temperatura (ºC)
20
15
10
En el gràfic anterior es pot observar l’evolució al llarg de l’any de les temperatures mitjanes
mensuals, destacant els màxims de juliol i agost, propers als 25ºC.
3.2.1.2. Precipitacions
Respecte a les precipitacions, la mitjana anual del període 1961 – 1990 es situa en els 759 mm.
Aquest paràmetre, junt a les temperatures i a les dades d’humitat, determina majoritàriament el
clima d’un determinat espai geogràfic. En la següent taula es proporcionen les dades fonamentals
de precipitacions:
Taula 22. Dades de precipitacions en mm en el període 1961-1990.
Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
Pm 60.1 53.4 64.9 67.5 54.6 17.0 5.6 33.7 92.1 112.9 115.3 81.9
Dm 4.7 4.4 4.0 5.9 5.1 2.2 1.3 2.0 3.5 4.8 5.2 4.2
[133]
Me 36.8 47.5 25.0 67.5 55.0 9.0 1.5 18.0 22.0 66.5 71.0 29.2
Pm: Precipitació mitjana, Dm: Dies mitjans de precipitació, Me: Precipitació mediana.
Font: Atlas Climàtic de la Comunitat Valenciana, 1994.
En la taula anterior, respecte a la precipitació mitjana (Pm) s’ha de destacar que els mesos que
inclouen des de setembre a desembre son els més propensos a rebre precipitacions, amb el mes de
novembre com a pic màxim (115,3 mm). Com a xifra mitjana, plou 47,3 dies a l’any i hi ha una
mitjana de 9,8 tempestes a l’any. La manera de ploure, doncs, és irregular, basada en episodis de
pluges torrencials, ja que en poc dies es poden recollir importants quantitats de precipitació.
Imatge 15. Precipitacions mitjanes mensuals.
140
120
Precipitacions (mm)
100
80
60
40
20
En la gràfica anterior s’aprecia clarament l’evolució mensual de les quantitats de precipitacions,

destacant el pic del mes d’octubre i, sobretot, de novembre.
En la taula següent, es pot analitzar l’evolució anual de les precipitacions a Pedreguer al llarg de les
últimes tres dècades (1983-2014).
Imatge 16. Evolució de les precipitacions a Pedreguer (1983-2014).
[134]
1600
1436
1400 1336
Precipitació anual (mm)
1236 1268
1200
1029 1024
991 979984
1000 897 871
845 856
781 799
736 759
800 724
685
633651 668 666
559 546 577
600
415 444 410
358
400 277 250
200
0
1988
1983
1984
1985
1986
1987
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
Fonts: Pedreguer, memòria d’un poble i Oratge a Pedreguer (www.uv.es/femenia/oratge/).
Fent una ullada al gràfic anterior, destaca la clara variabilitat de les precipitacions anuals. Així,
trobem anys amb elevades xifres, com l’any 1989 (1.586 mm) o l’any 2010 (1.484 mm) i anys amb
xifres bastant per baix de la mitja anual, com l’any 1983 (277 mm) o l’any 1998 (360 mm) i,
sobretot, l’any 2014 amb només 250 mm. La mitja anual de precipitació del període 1983-2014 és
de771 mm.
Episodi de precipitacions d’octubre de 2007
Tot seguit, es realitza una breu menció a l’episodi de pluges intenses ocorregut el mes d’octubre de
2007, com un exemple recent de la capacitat en quant a pluges d’aquesta zona.
Segons l’informe elaborat per l’AEMET, “a partir de dimarts dia 9 d'octubre, una depressió aïllada
en nivells mitjans i alts situada sobre les Illes Britàniques va anar descendint en latitud fins a situar
el seu centre el dijous 11 sobre el territori valencià. Amb el desplaçament cap al sud de la depressió
en altura, es va anar configurant un flux de vents de l'est en tota la troposfera, que va anar
progressant de nord a sud, de manera que les precipitacions es van anar desplaçant des de Castelló
en el matí del dia 11, fins a Alacant, a la matinada i matí del 12. En superfície, un potent anticicló
sobre Europa canalitzava un flux de vents de l'est amb llarg recorregut pel Mediterrani. Un dels
elements més importants que expliquen les grans acumulacions de precipitació va ser la focalització
d'un màxim de vent humit en capes baixes de l'atmosfera sobre el sud de València i nord
d'Alacant”.
Imatge 17. Pluja acumulada i tasa de pluja enregistrada els dies 11 i 12 d’octubre del 2007.
[135]
Font: Oratge a Pedreguer.
Recopilant dades, la màxima taxa de pluja va arribar a ser de 304’8 mm/h el dia 12/10/2007. Durant
tot el dia van ploure 284’86 mm. En el conjunt d’aquell mes d’octubre s’arreplegaren 599’561 mm
durant els 13 dies en que va ploure.
3.2.1.3. Règim de vents
El vent està estretament associat a les diferències de pressió que hi ha entre distintes zones. Encara
que s’ha de considerar tant en el pla vertical com horitzontal, les velocitats horitzontals son quasi
sempre molt superiors a les verticals. El vent constitueix una magnitud vectorial definida per la
direcció i la velocitat.
Tot i la importància que té el vent en relació amb altres fenòmens climàtics, no hi ha massa
observatoris dedicats al seu enregistrament, i els emplaçaments d’aquests no són sempre els mes
adequats.
En l’àmbit local, com és el cas de Pedreguer, el règim de vents es pot veure influït per factors
orogràfics (Muntanya Gran, en el cas de l’observatori de Pedreguer6).
En tots els observatoris valencians s'aprecia una clara alternança estacional, amb predomini de
vents de component Oest (Ponent) a la tardor i a l’hivern (a causa de la circulació atmosfèrica
general de latituds mitjanes), i màxima freqüència de les components Est (Llevant) a la primavera i a
l’estiu, ja que els vents marins es veuen reforçats per les brises.
6
Les dades han sigut extretes de la web www.uv.es/femenia
[136]
Respecte a les calmes, podria assenyalar-se que oscil·len, segons les estacions, entre un 10% i un
30% dels dies. Les màximes freqüències es registren precisament a la tardor i hivern, que és quan
les intensitats de vent són majors. Les intensitats mitjanes del vent són en general dèbils, ja que no
solen sobrepassar els 15-20 km/h. Les màximes velocitats mitjanes es produeixen a l'hivern, amb
cert desplaçament cap a la primavera, i són els vents de component Oest (Ponent) els més forts.
Les velocitats mitjanes mínimes es detecten en els llevants durant l'hivern, i en els terrals durant
l'estiu.
En la següent taula es pot observar la freqüència (%) de direcció del vent. Destaca per sobre de tots
el vent del Nord-oest (18’7%), és a dir, el vent de Mestral. El segueixen, els vents de l’Est (Llevant)
amb un 14’5% i del Sud-est (Xaloc) amb un 14%.
Taula23. Freqüència (%) de direcció del vent
N NNE NE ENE E EIXE SE SSE S SSW SO WSW W WNW NW NNW CALMA

7,8 0,8 6,9 3,7 14,5 0,5 14 3,3 8,8 1 3,4 0,4 6,5 1,8 18,7 1,6 6,2
Font: Atles Climàtic de la Comunitat Valenciana (1994).
En la següent taula es pot observar la velocitat mitjana del vent, segons la direcció del mateix. La
màxima velocitat mitjana es detecta en el vent procedent de l’ Est-nord-est (14’4 km/h).
La velocitat mitja del vent a Pedreguer des de l’any 2004 fins al 2013 ha sigut de 4,133 km/h.
Taula24. Velocitats mitjanes (km/h) del vent.
N NNE NE ENE E EIXE SE SSE S SSW SO WSW W WNW NW NNW

6,5 7,2 9,7 14,4 12 7,8 10 10,8 11,1 11,1 9,3 10,1 10,7 11,7 9,1 8,7
Font: Atles Climàtic de la Comunitat Valenciana (1994).
En el següent gràfic es pot apreciar la direcció mitjana del vent per hora. Es pot concloure que no hi
ha una gran diferència en la direcció del vent per hores. S’aprecia que la direcció del vent oscil·la
entre el Sud-oest (Llebeig) i el Sud (Migjorn).
Imatge 18. Direcció mitjana del vent per hora (2004-2013).
En el següent gràfic es pot observar la velocitat mitjana del vent per hora. S’aprecia una clara
diferència entre les hores nocturnes i les diürnes. Fins les 8 del matí el vent està encalmat (per baix
dels 3 km/h), mentre que a partir d’eixa hora s’engega fins l’arribada de la nit, arribant als vora 7
km/h.
Imatge 19. Velocitat mitjana del vent per hora (2004-2013).
[137]
3.2.2. Fisiografia, geologia i litologia.
El relleu comarcal està estructurat per una sèrie de plecs on les alineacions muntanyoses
coincideixen amb anticlinals, dominats per roques de naturalesa calcària, i entre ells es localitzen
depressions margoses de valor sinclinal. El territori interior es troba molt fragmentat per una
successió de serres quasi paral·leles i amb una orientació predominant SO-NE, entre les quals es
localitzen unes valls compartimentades. Mentrestant, a la part oriental prop de la mar
Mediterrània, s’obrin unes planes de relativa dimensió disposades entre els relleus muntanyosos
orientats en direcció a la costa. Entre les serres de Segària i del Seguili discorre la conca mitjana del
riu Girona. Al costat de la mar s’eleva amb força el massís del Montgó amb 753 metres d’altitud,
separant la plana de Dénia de la vall de Xàbia. Entre les serres de Segària i del Montgó, la franja
litoral conté espais de topografia suau, coberts en part per sediments quaternaris, formant costes
de platges. Al sud del Montgó hi ha un pla d’acumulació. El cap de Sant Antoni i el promontori de la
Nau projecten sectors litorals rocosos i amb penya-segats.
En la següent imatge, es pot apreciar la caracterització fisiogràfica del terme municipal.
[138]
Imatge 20. Fisiografia.
Font: CITMA.
El terme municipal de Pedreguer presenta una estratigrafia molt variada i de dificultós estudi. La
litologia de sediments que pertanyen a diferents èpoques geològiques, les variacions de les fàcies i
les potències que presenten estos mateixos trams i la violència tectònica a que ha estat sotmesa la
zona, compliquen extraordinàriament el seu anàlisi [DIAGO, 2003].
El terme es localitza en el sistema Bètic, una àrea que abasta tota la província d'Alacant i el sud de
València. Dins d'aquest sistema, es distingeixen, de nord a sud, les zones Prebètica, Subbètica i
Bètica pròpiament dita. Concretament, és en la zona Prebètica en què s'emmarca geològicament el
terme municipal de Pedreguer.
Aquesta zona Prebètica, que abasta pràcticament fins al paral·lel d'Elx, dominen els plecs de
direcció ENE-WSW (o NE-SW) amb un sistema de falles paral·leles i altres de direcció NW-SE i NNE-
SSW, i és la més extensa del Sistema Bètic. En general, aquestes estructures són senzilles, amb plecs
i falles normals i, eventualment, encavalcaments o plecs bolcats.
En el prebètic existeixen variacions d'uns punts a uns altres del territori valencià, i es poden
diferenciar dos dominis, l'extern i l'intern. És en el primer, l'extern, en el qual es troba ubicat
Pedreguer. Aquest ambient de Prebètic Extern ocupa la zona septentrional de la Província
d'Alacant, és el que s'ha anomenat la "plana costanera septentrional", i és adjacent a la costa més
[139]
septentrional, que es caracteritza per estar formada fonamentalment per acumulació de materials
de procedència marina, eòlica, fluvial i de vessant. A més, en ella és comú la presència d'un
important gruix de materials calcaris i dolomítics dipositats en mitjans marins poc profunds
pertanyents al Cretaci superior, fortament plegats.
El municipi està inclòs en el Full de Benissa (número 822) publicada per l’Institut Geològic i Miner
d’Espanya (IGME) l’any 1993 a escala 1:50.000.
Imatge21.Detall del mapa geològic núm. 822 (Full de Benissa).
Font: IGME.
Pel que fa a l’estratigrafia, en la majoria dels trams hi abunden fòssils i, juntament amb l’anàlisi
micropaleontològic, ajuden a establir la columna estratigràfica.
Respecte a l’era Secundària, pertanyen al Cretàcic inferior els estrats més antics que apareixen en el
terme de Pedreguer. En l’entorn de la Font d’Aixa i la Sella es localitzen arenisques del Barremià,
conformada per margues i argiles bastant pures. Hi abunden els fòssils pirititzats.
En cotes inferiors, trobem el període Aptià superior – Albià, format per calcàries i margues. Aquest
estrat correspon a la partida dels Pouets i el Bisserot.
El Cretaci superior emergeix en els voltants del barranc de l’Ocaive, a l’Oest de la Solana, els
Molinets i el pic oriental de la Sella.
En la partida dels Oquins, a la part oriental de l’autopista AP-7, hi trobem calcàries compactes,
grises en superfície i blanques en fractura.
[140]
En l’àmbit temporal de l’era Terciària, ocupen gran part del barranc de l’Ocaive materials que
pertanyen a esta edat geològica, principalment de l’Oligocè. En la majoria dels afloraments
s’observen calcàries en bancs grossos, durs i compactes, grisos en superfície i blancs al tall.
En l’entorn de les Ventes de Pedreguer hi trobem un xicotet estrat de calcàries del Miocè.
De l’era quaternària, localitzem uns dipòsits poc potents en el vall de Pedreguer, en la zona més
plana del terme. Aflora de seguida la roca subjacent i estan constituïts per elements detrítics i
terres argiloses.
Finalment, cal destacar una singularitat geològica existent a Pedreguer. El 8 d’agost de 1982, a la
partida de la Torre de Benimarmut, es va produir un moviment de la terra que va originar un gran
avenc de 17 x 25 m. La profunditat vertical és de 53 metres, continuant 16 metres addicionals amb
una inclinació de 60º. Les coordenades geogràfiques concretes són 38º 47’ i 42’’ latitud nord i 3º 42’
i 11’’ latitud est. Un informe del Grup Espeleològic Vilanova i Piera de la Diputació de València
relacionava la intervenció humana amb l’accident geològic de l’enfonsament, en virtut d’un
mecanisme de causa-efecte, per l’abús excessiu i desordenat en l’explotació dels aqüífers. Aquest
indret és conegut popularment com el Clot del Lirio.
En la següent imatge es pot observar la caracterització litològica del terme municipal.
Imatge 22. Litologia.
[141]
Font: CITMA.
3.2.3.Hidrologia i hidrogeologia
3.2.3.1. Xarxa de barrancs
En el terme de Pedreguer hi trobem gran quantitat de xicotets barrancs, cap d’ells amb un règim
continu d’aigua. Estos barrancs romanen secs gran part de l’any, podent discórrer aigua en èpoques
de pluja o episodis de tempesta.
La xarxa fluvial de Pedreguer la podem dividir, a grans trets, en dues xicotetes conques
hidrogràfiques:
Conca del barranc de la Font d'Aixa que desemboca en el riu Gorgos.

Conca del barranc de l'Alberca.
Imatge 23. Xarxa de barrancs.
[142]
Font: Pedreguer, Memòria d’un Poble (2009).
Conca del barranc de la Font d'Aixa
Al sud de la muntanya Gran i fitant amb el terme municipal de Llíber, trobem el barranc de la Font
d'Aixa, que conflueix amb el riu Gorgos. En el barranc de la Font d'Aixa desemboquen altres xicotets
cursos hídrics: el barranc de l'Aigua, el barranc del Ministre o del tio Marto i el barranc dels Arcs.
Conca del barranc de l'Alberca
A l'oest del terme discorre el barranc de l'Alberca, que compta amb el següents afluents: el barranc
de la Cova, amb naixement a la cova de les Calaveres de Benidoleig, el barranc de la Parra i el
barranquet Bo. Aquest últim descendeix des de la vall de la Llosa flanquejat entre la muntanya Gran
i el Seguili, on s'anomena barranc de la Llosa i arreplega les aigües del barranc de l'Ocaive i del
barranc de la Rabosa. Desemboca en el barranc de l'Alberca ja en el terme municipal d'Ondara.
Per la zona nord del terme transcorre el barranc del Marx. En el seu naixement, en la partida Oquí,
arreplega les aigüeres del terme de Gata. Al barranc del Marx desemboquen també les aigües del
barranc de les Fonts i el seu afluent el barranc Fondo, encara que de manera dispersa. També recull
les aigües d'un conjunt de barrancs que es dirigeixen cap al nucli urbà de Pedreguer o als seus
voltants: aquestos són el barranc dels Pouets (al qual desemboca el barranc dels Llops), el barranc
del Càfer i el barranc del Nai. Aquestos dos últims no arriben a connectar de manera directa amb el
barranc del Marx. A l'alçada del cementeri municipal, el barranc del Marx rep les aportacions de
l'aigüera del Carrió, que procedeix de la partida dels Rosers. Més al nord hi desemboquen també el
barranc de l'Albardanera i el barranc de l'Aigualós. El barranc del Marx desemboca, finalment, en el
barranc de l’Alberca en la fita dels termes municipals de Dénia i Ondara, on l’anomenen barranc del
Pont de Fusta.
Imatge 24. Conques hidrogràfiques de la Marina Alta.
Font: CHX.
Tots els cursos mencionats romanen secs o quasi secs durant gran part de l’any, sotmesos al règim
climàtic mediterrani, tenint la possibilitat de dur aigua en èpoques de pluges tardorenques o
[143]
episodis de tempestes. Molts d’ells constitueixen reductes importants de vegetació i fauna degut a
que mantenen un grau d’humitat major que el seu entorn. Això els converteix en espais a mantenir,
ja que les espècies que apareixen son pròpies i diferents a les que hi ha en altres zones del territori.
3.2.3.2. Hidrogeologia
Les aigües subterrànies conformen una part fonamental del cicle de l’aigua, estretament
relacionades amb la climatologia i la geologia. Es tracta d’un recurs molt important. L’Institut
Geològic i Miner d’Espanya (IGME) és l’organisme que posseeix les competències per a l’estudi de
les aigües subterrànies. Els aqüífers que afecten a Pedreguer s’inclouen en el grup dels massissos
calcaris mesozoics, que contribueixen a recarregar lateralment els aqüífers costaners. Aquestos
aqüífers s’agrupen en el sistema denominat amb el número 50.1 Zona Nord, Prebètic de València –
Alacant. Segons l’IGME, aquest sistema està format per alineacions muntanyoses i valls del Prebètic
extern i nord – oriental i una xicoteta part d’alineacions de directrius ibèriques que conformen la
Serra de les Agulles. Aquest sistema ocupa una superfície d’uns 2.600 km². Es diferencien nou
subsistemes dins del sistema 50.1, dels quals, el denominat subsistema del Penyal – Montgó –
Bèrnia – Benissa és el que afecta al municipi de Pedreguer.
Aquest mateix subsistema es divideix en tres blocs d’aqüífers independents: Depressió Benissa –
Plana de Xàbia, Carrascar de Ferrer i Penyal – castell de la Solana – Montgó. Aquest últim aqüífer és
el que inclou a Pedreguer. Ocupa una superfície pròxima als 160 km², estenent-se d’OSO a ENE, des
de la serra del Cocoll fins al Montgó, amb una formació d’uns 750 metres de potència mitjana de
calcàries de diverses fàcies. El límit septentrional de l’aqüífer és, en general, tancat, constituït per
les falles inverses que actuen de fita amb les estructures del Penyal i el castell de la Solana produint
en ocasions l’aflorament o subaflorament de l’impermeable de base posant, en alguns sectors, en
contacte la formació permeable amb la impermeable de sostre. En l’extrem oriental el límit és obert
i està constituït pel subsistema Gandia – Dénia. El límit meridional està definit per les margues del
Necomiense aflorants o subaflorants i per materials triàsics impermeables. El límit occidental està
constituït per l’agrupació d’un aqüífer detrític, l’Aqüífer de Xaló i dels sis carbonatats que, tot
seguit, s’enumeren: aqüífer del castell de la Solana de la Llosa, de Cocoll, del Penyal, d’Orba, del
Montgó i l’aqüífer Neocomiense de la Marina.
La qualitat de l’aigua subterrània resulta l’adequada per a tots els usos. Les fàcies químiques que
predominen son les bicarbonatades càlciques – magnèsiques, encara que, en alguns sectors, els
límits externs arriben a ser clorats, degut a fenòmens d’intrusió marina (zones de Montgó i Dénia).
A més, s’observa un augment progressiu important de la contaminació per nitrats en l’àrea
d’influència dels regadius, superant els límits establerts per la legislació en vigor.
3.2.5. Riscos ambientals
3.2.5.1. Risc d’inundació
Segons s’afirma en l’informe de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (Referència núm. 2010-
AM-0132), en el Terme Municipal de Pedreguer no existeixen zones amb risc d’inundació, d’acord
amb el Pla d’Acció Territorial de Caràcter Sectorial sobre Prevenció del Risc d’Inundació a la
[144]
Comunitat Valenciana (PATRICOVA, 2003). No obstant, en l’informe de la Direcció General de

Prevenció, Extinció d’Incendis i Emergències s’afirma que existeixen quatre zones on hi ha risc
d’inundació de nivell 6.
Siga com siga, el municipi de Pedreguer es troba ubicat junt a la muntanya. Per tant, els barrancs
que flueixen cap a la vall han de creuar el nucli urbà, comportant així un possible risc d’avingudes.
Hi ha quatre punts on el risc d’inundació està present. Dos d’ells afecten al nucli urbà, derivats del
contacte entre les edificacions i els barrancs dels Pouets i del Càfer. Els altres barrancs que poden
provocar problemes són el barranc de les Fonts, que perd el seu traçat visible a l’altura de la
carretera de Pedreguer a Gata (CV-732), i el barranc de la Parra, a l'alçada de la carretera que
enllaça Pedreguer amb Benidoleig (CV-733). S’ha de precisar, no obstant, que es tracta d’un risc
baix d’inundació, amb una baixa freqüència i un calat de l’aigua que es calcula inferior a 0’8 metres.
El barranc del Marx recull l'aigua de quatre barrancs (el de les Fonts, el dels Pouets, el de
l'Albardanera i l'Aigualós) i una aïguera (la del Carrió), és a dir, una part important de les aigües que
discorren pel terme municipal. Per tant, s'ha de tenir precaució en episodis de pluges intenses i
persistents per les importants crescudes de cabal. Com a mostra, cal destacar la riuada del 1957 i la
més recent del 2002. En cadascún dels episodis va haver una víctima mortal.
Cal destacar que el PATRICOVA es troba en procés d’actualització, per mitjà de la Resolució de 31
d’octubre de 2013, de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, per la qual se
sotmet a informació pública la revisió del Pla d’Acció Territorial sobre prevenció del Risc
d’Inundació de la Comunitat Valenciana (DOCV núm. 7159 de 25/11/2013).
Tot seguit es resumeixen les determinacions i propostes establerts en el nou PATRICOVA per a
Pedreguer.
[145]
Imatge 25. Zonificació de la perillositat.
Font: PATRICOVA 2013.
En la imatge anterior es pot apreciar la zonificació de la perillositat del TM de Pedreguer. Hi trobem,

per una banda, la perillositat geomorfològica (1.052,42 ha d’extensió) que suposa la zona més plana
del territori i, d’altra, quatre punts (26,58 ha d’extensió) on hi ha una perillositat de nivell 6
(freqüència baixa -500 anys- i calat baix -menys de 0,8 mts-). Aquests quatre punts son els mateixos
que els determinats pel PATRICOVA del 2003.
[146]
Imatge 26. Zonificació del risc d’inundació.
El risc d’inundació (danys/superfície) és, en tot cas, baix o molt baix. La superfície municipal que és
inundable suposa 26,21 ha. La població afectada pel risc d’inundació, segons el PATRICOVA, és de
235 habitants. Respecte a les infraestructures, un total de 0,6 km lineals de carreteres es troben
afectats pel risc d’inundació.
No obstant, per a un major detall del risc d’inundació al terme de Pedreguer, cal consultar els
estudis d’Inundabilitat realitzats a l’efecte, unes conclusions del qual s’han incorporat en l’apartat
2.3.8.7. del present document.
Pel que fa a les actuacions previstes, en tenim de dos tipus: actuacions estructurals i actuacions de
restauració hidrològico-forestal. Seguidament, es proporcionen les fitxes descriptives que contenen
la informació rellevant d’aquestes actuacions.
[147]
Imatge 27. Actuacions estructurals previstes per a Pedreguer (1).
[148]
Imatge 28. Actuacions estructurals previstes per a Pedreguer (2).
[149]
Imatge 29. Actuacions de restauració hidrològico-forestal previstes per a Pedreguer (1).
[150]
Imatge 30. Actuacions de restauració hidrològico-forestal previstes per a Pedreguer (2).
[151]
3.2.5.2. Risc d’erosió actual i potencial i risc d’esllavissada i despreniment
Els processos erosius que fan perillar el sòl son molt importants en el territori valencià, més en
aquells terrenys on la coberta vegetal ha sigut eliminada total o parcialment. El terme municipal de
Pedreguer no s’escapa a aquest problema. Tot seguit es proporciona la cartografia del risc d’erosió
actual i potencial del municipi. En primer lloc, es presenta la cartografia d’erosió actual.
Imatge 31. Erosió actual.
Font: CITMA.
En la cartografia anterior es pot observar que els majors valors d’erosió actual coincideixen amb les
àrees muntanyoses de Pedreguer. En l’entorn de la Muntanya Gran, la Sella o els Molinets, el risc
d’erosió actual és alt o molt alt. Per això, resulta necessari establir mesures correctores per tal de
minimitzar aquest problema. A continuació, es presenta el risc d’erosió potencial.
[152]
Imatge 32. Erosió potencial.
Font: CITMA.
En el mapa d’erosió potencial es pot apreciar que les zones que tenen un risc actual elevat,
potencialment poden tenir un perill erosiu molt alt, és a dir, posseeixen una tendència
d’erosionabilitat important.
A més, cal destacar que a Pedreguer existeix un cert risc de despreniment i d’esllavissada. Diversos
factors influeixen en la inestabilitat del terreny i la posterior esllavissada. D’una banda, la naturalesa
dels materials, la relació estructura – vessant, el pendent i la seua morfologia i la vegetació. Junt a
aquestos elements, els factors climàtics, la sismicitat de l’àrea i les activitats antròpiques també
tenen influència.
[153]
Imatge 33. Risc de despreniment i d’esllavissada.
Font: CITMA.
D’aquesta manera, existeix un risc elevat d’esllavissada en la zona de la Torre de Benimarmut

(coincidint amb el Forat) i en el curs del barranc de la Parra. A més, en la zona del barranc de
l’Aigua, els Aspres, les vores de la carretera CV-720 i el curs del barranc de la Parra existeix un risc
d’esllavissada mitjà o baix, mentre que hi ha risc de despreniments en l’ombria de la Muntanya
Gran i en la intersecció de l’autopista amb els Oquins.
3.2.5.3. Vulnerabilitat a la contaminació dels aqüífers
La vulnerabilitat a la contaminació de les aigües subterrànies deguda als usos del territori que s’hi
realitzen va ser quantificada per l’antiga Conselleria d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports
(COPUT), confeccionant una cartografia de tot el territori valencià i establint diverses categories
determinades en funció de diferents paràmetres, com les característiques hidrogeològiques de
l’estat geològic, la qualitat de l’aigua i el funcionament hidràulic de l’aqüífer.
[154]
Imatge 34. Vulnerabilitats dels aqüífers.
Font: CITMA.
El terme de Pedreguer té una vulnerabilitat alta en la Sella, els Molinets, part de la Solana, l’Alberca
i la Font d’Aixa. Dita elevada vulnerabilitat comporta que ni tan sols estiga garantida
l’autodepuració microbiològica, amb el risc de contaminació de l’aqüífer subjacent. La resta del
terme té una vulnerabilitat mitja, excepte una xicoteta franja a la vora esquerra de la carretera CV-
720 en direcció a la Llosa de Camatxo.
3.2.5.4. Risc sísmic
Algunes comarques valencianes tenen un risc elevat de sismicitat. A banda de les comarques de la
província de València, la totalitat de les comarques alacantines tenen aquest risc. Són diversos els
factors que provoquen la perillositat sísmica del territori valencià: en les terres alacantines és la
posició geogràfica en l’àrea de relleus Bètics que la fa partícip de l’activitat geològica pròpia de
l’àrea de contacte entre les plaques Africana i Ibèrica. L’ocupació humana d’aquests espais
plasmada en un intens grau d’urbanització i utilització del sòl per a diferents fins agreuja el risc
sísmic.
El Pla Especial front al risc sísmic de la CV aprovat pel Decret 44/2011, de 29 d’abril, del Consell
indica per a Pedreguer una intensitat sísmica de VII (EMS) per a un període de 500 anys.
[155]
El terme municipal de Pedreguer no trobem enregistrat instrumentalment cap moviment sísmic des
de 1919, com es pot comprovar en la cartografia següent.
Imatge 35. Sismicitat instrumental en el període 1919-2013.
Font: Unitat de Registre Sísmic de la Universitat d’Alacant.
Finalment, segons la Norma de Construcció Sismorresistent de l’any 2002 (NCS-02), el municipi de

Pedreguer té una acceleració sísmica de 0,06. Per tant, en l’actual redacció del Pla General
s’assumiran totes les mesures establertes a l’efecte en la NCS-02.
[156]
3.2.5.5. Risc d’incendi
S’han produït en les últimes dècades diversos incendis forestals que han afectat als espais naturals
de Pedreguer. Tot seguit, es proporciona una taula amb les dades disponibles d’aquestos incendis.
Taula 25. Estadístiques d’incendis forestals en el T. M. de Pedreguer (1992-2010).
Data Hora Paratge Causa Superfície cremada (Ha)
Superfície no arbrada Superfície arbrada Total
24/07/09 21:15 Font d’Aixa Intencionat 31,00 10,00 41,00
04/09/09 18:25 Font d’Aixa Intencionat 9,00 6,00 15,00
04/07/08 21:41 Creueta de la Llagosta Intencionat 0,00 0,30 0,30
07/05/07 19:10 Molinets Negligència 0,01 0,00 0,01
09/03/07 01:30 Mirabarques Intencionat 4,50 0,00 4,50
01/06/05 14:48 La Sella Negligència 0,02 0,00 0,02
09/07/04 14:45 Molinets Negligència 0,30 0,00 0,30
12/06/04 16:40 Barranquet Bo Negligència 0,80 0,00 0,80
10/04/01 - Barranc dels Pouets Negligència 1,20 0,00 1,20
28/12/00 - - Altres 47,00 7,00 54,00

31/08/00 - - Raig 0,03 0,00 0,03
24/09/99 - - Negligència 1,50 0,00 1,50
26/06/99 - - Negligència 0,05 0,00 0,05
14/07/96 - Oquins Raig 1,00 0,00 1,00
1994 - - - - - 6,40
20/08/93 - Muntanya Gran Negligència - 405,50
1992 - - - - - 3,00
TOTAL 534,61 hectàrees
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la CITMA i la Diputació d’Alacant.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la CITMA i la Diputació d’Alacant.
Cal remarcar que, segons el que estableix la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana,
especifica en el seu article 59.1, que els terrenys forestals que hagen patit els efectes d'un incendi
queden subjectes a les prohibicions de classificació o reclassificació urbanística.
[157]
Per la seua importància, es reflecteix visualment en la següent cartografia l’incendi forestal de l’any
1993, que va afectar més de 400 ha.
Imatge 36. Distribució geogràfica de l’incendi forestal de l’any 1993.
Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia de la CITMA.
Pedreguer està inclòs en la Demarcació Forestal d’Altea, la qual té aprovat el corresponent Pla de
Prevenció d’Incendis Forestals, aprovat l’any 2007 i actualitzat el 2012.
Aquest pla, en les fitxes municipals, realitza el següent anàlisi estadístics dels incendis produïts a
Pedreguer:
[158]
Imatge 37. Anàlisi estadístic dels incendis (número, superficie i causes).
Font: Pla de Prevenció d’Incendis Forestals de la Demarcació d’Altea, CITMA.
En la següent imatge es pot observar un mapa de les àrees tallafocs previstes per a Pedreguer. Hi ha
plantejat un tallafoc d’ordre 1 en la zona de contacte entre la part més forestal al sud i la part
agrícola al nord. L’altre tallafoc d’ordre 1 coincideix amb la carretera N-332. Per la seua part, es
proposen tres tallafoc d’ordre 2: un a la muntanya de la Solana, un altre que coincideix amb la
carretera CV-720 i l’últim per Mirabarques i la zona de la font d’Aixa.
Imatge 38. Mapa d’àrees tallafocs.
Font: Pla de Prevenció d’Incendis Forestals de la Demarcació d’Altea, CITMA.
Pedreguer compta amb un Pla Local de Cremes que indica les zones on cal sol·licitar autorització,
així com el calendari i les condicions específiques per realitzar les cremes.
Les zones urbanes confrontants amb sòl forestal estan afectades pel risc d’incendi forestal, pel qual
s’hauran d’adoptar les mesures corresponents per minimitzar aquest risc. Per tant, en el seu
desenvolupament caldrà aplicar totes les mesures establertes en el Document Bàsic de Seguretat
[159]
en cas d’Incendi, secció SI 5, del Codi Tècnic d’Edificació (suplement del BOE núm. 74 del 28 de
març de 2006).
3.2.6.Vegetació
3.2.6.1. Introducció
Des del punt de vista de la vegetació, les zones forestals presenten en l’actualitat un estat de
conservació bastant deteriorat, per la degradació de l’etapa climàcica, el carrascar, a etapes prèvies
de la successió vegetal, bàsicament matolls de diferent tipus, a causa de les diverses activitats
antròpiques i sobretot pels incendis forestals que han assolat la muntanya de Pedreguer. A aquest
efecte, cal recordar l’incendi que el 20 d’agost de 1993 va cremar quasi completament la serra del
Castellet de la Solana, amb una extensió d’unes 400 hectàrees de matoll, bosc baix i pinar arrasades
pel foc, afectant els termes de Pedreguer, Llíber i Xaló. El vent de ponent, l’orografia accidentada
per nombrosos barrancs i els cinc punts d’inici del foc van dificultar l’extinció d’aquest tràgic colp a
la muntanya. Les característiques de l’incendi van apuntar a que va ser intencionat.
Les zones forestals estan dominades en gran part per matolls, a conseqüència dels incendis
comentats. Dispersos entre aquests matolls (coscoll, ginebres, argelagues, xares, brucs, etc.)
trobem exemplars de pi blanc i carrasques, amb algunes xicotetes masses de pins que han
aconseguit sobreviure als incendis. També es localitzen algunes zones reduïdes de carrascar en
regeneració, amb alguns exemplars de dimensions destacades, suposant una excepció a l’aspecte
general de la vegetació.
3.2.6.2. Vegetació potencial
Seguint la tipologia biogeogràfica proposada per Rivas Martínez (1987), el terme municipal es troba
en el Regne Holàrtic, Regió Mediterrània, Subregió Mediterrània Oriental, Superprovíncia
Mediterrània – Iberollevantina, Província Catalano – Valenciano – Provençal, Sector Xativí,
Subsector Alcoià – Diànic i, finalment, districte Diànic.
Per a comprendre qual és la situació de la vegetació natural, és convenient analitzar quina era la
situació de partida, abans de la intensa alteració antròpica, i comparar-la amb l'actual.
La vegetació clímax és la vegetació que hi hauria sense la intervenció humana, condicionada només
pel clima, el substrat i els processos històrics de dispersió. Esta vegetació coincideix amb la
vegetació natural originària d'un lloc determinat, sempre que considerem un període de temps no
massa ampli a escala geològica.
La vegetació potencial de Pedreguer pertany a l'associació Rubio longifoliae – Querceto

rotundifoliae, la qual es correspon a un carrascar basòfil termomediterani.
Cal destacar que no és la mateixa la qualitat de les funcions ecològiques que realitzen diferents
tipus de vegetació. La vegetació clímax d'un lloc determinat és la que aconsegueix una major
biomassa, cobertura, diversitat i riquesa d'interrelacions. Les etapes de degradació, així com molts
ecosistemes simplificats i artificials, resultat de plantacions, poden allunyar-se més o menys
d'aquest òptim ecològic. La degradació suposa una alteració de les característiques naturals de la
vegetació originària que pot implicar la desaparició o el canvi de les espècies, la modificació de
[160]
l'estructura la vegetació, la disminució de la coberta vegetal, etc. Com més s'allunya la vegetació de
l'òptim ecològic, més deficientment compleix les mencionades funcions ecològiques.
Els carrascars ocupaven la major part del territori, no obstant, no es pot parlar d'ells com a
vegetació real ja que la pressió antròpica ha acabat quasi totalment amb ells, dominant hui en dia
els matolls.
Després d'una alteració natural o artificial d'un ecosistema, la vegetació tendeix, amb el pas del
temps, a reconstruir una formació vegetal adaptada a les condicions naturals de substrat i clima, a
través d'un procés que es denomina successió ecològica i que acaba en la vegetació clímax, després
de passar per etapes transitòries de la successió. Una nova alteració farà retrocedir l'ecosistema cap
a etapes més joves o primitives, fenomen que podem denominar degradació. Si la successió avança
novament, podem considerar que es tracta d'una reconstrucció cap a etapes més madures,
pròximes al clímax.
En els llocs més humits i frescos trobaríem la presència del Fraxinus ornus (fleix de flor), típica del
sector Xativí a què pertany el territori, on apareix dispers i escàs.
3.2.6.3. Vegetació actual
La vegetació que actualment tenim en el nostre territori no s'ajusta, en general, a allò que hem vist
al parlar de la vegetació potencial, a causa de l'antropització del territori, que ha sigut especialment
intensa en les regions mediterrànies per l'antiguitat i densitat dels assentaments humans que han
actuat, a més, sobre uns ecosistemes relativament fràgils.
Encara que el carrascar representa la vegetació potencial de tota esta zona, en el municipi de
Pedreguer es troba una porció molt xicoteta localitzada en la zona de la Muntanya Gran. Aquestos
carrascars apareixen dominats per l'espècie Quercus ilex (carrascar).
Així, la primera etapa de substitució de la vegetació potencial de carrasques correspon a la màquia

Querco – Pistacietum lestisci, comunitat integrada essencialment per les espècies Quercus coccifera
(coscoll) i Pistacia lentiscus (llentiscle). Per degradació d'aquestos coscollars a causa de la pressió
humana, apareixen els matolls formats per xicotets arbustos de la comunitat Erico – Lavanduletum
dentatae, caracteritzada per les espècies Lavandula dentata (espígol dentat) i Elaeoselinum
asclepium.
Si la degradació continua, trobem en contacte amb les màquies comunitats d'herbassars Teucrio –
Brachypodietum ramosi, on a part del Brachypodium retusum creix, entre altres molts, el Thymus
Vulgaris (timó).
A continuació, es mostra un extens llistat de la flora present al TM de Pedreguer, per a la qual cosa
s'ha utilitzat el Banc de Dades de Biodiversitat de la CITMA.
[161]
Taula26.Flora existent al TM de Pedreguer.
Nom científic Nom en valencià Estat legal

Acanthus mollis
Acaulon triquetrum
Adiantum capillus-veneris
Aeonium arboreum
Aeonium canariense
Agrimonia eupatoria
Agrostis stolonifera
Ailanthus altissima Ailant Decret Control d’Espècies Exòtiques Invasoras de la Comunitat
Valenciana · Anex II
Llistat i Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores · Annex I
(Catàleg Espècies Exòtiques Invasores)
Ajuga iva
Allium ampeloprasum All porro
Allium paniculatum ssp. pallens
Allium roseum
Amaranthus albus
Amaranthus blitoides
Amaranthus hybridus
Amaranthus muricatus Amarant muricat
Amaranthus retroflexus Blet punxoset
Amaranthus viridis Blet
Anacamptis pyramidalis Barreret
Anacyclus clavatus Panigroc
Anagallis arvensis Morrons
Anagallis arvensis ssp. arvensis
Anagallis arvensis ssp. foemina
Andropogon distachyos
Andryala integrifolia Herba blanca
Andryala ragusina
Anthyllis tetraphylla Trèvol de mamella
de vaca
Antirrhinum controversum
Apium nodiflorum Api de séquia
Araujia sericifera Decret Control d’Espècies Exòtiques Invasoras de la Comunitat
Llistat i Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores · Annex I
(Catàleg Espècies Exòtiques Invasores)
Arenaria montana
Arenaria montana ssp. intricata Herba pixadora
Arenaria valentina
Argyrolobium zanonii Citís platejat
Arisarum vulgare
Aristolochia paucinervis Carabasseta de
pobre
Arundo donax Canya Decret Control d’Espècies Exòtiques Invasoras de la Comunitat
Asparagus acutifolius Esparraguera
Asparagus albus
Asparagus horridus Esparreguera de
menjar
Asplenium fontanum
Aster squamatus Àster americà
Asteriscus spinosus
Asterolinon linum-stellatum Lli estelat
Avena barbata
Avena barbata ssp. barbata
Avena byzantina
[162]
Avena sterilis ssp. ludoviciana

Avena sterilis ssp. sterilis
Avenula bromoides
Ballota hirsuta Marrubi hirsut
Barbula convoluta
Barlia robertiana * Catàleg Valencià d’Espècies de Flora Amenaçades · Annex II.
Protegides no catalogades
Bellis sylvestris
Bidens aureus
Bidens subalternans
Biscutella montana Llunetes, herba de
llunetes
Biscutella riberensis Llunetes
Biscutella stenophylla Categoria UICN · Vulnerable
Biscutella stenophylla ssp. Herba de llunetes
stenophylla
Blackstonia perfoliata ssp.
grandiflora
Blackstonia perfoliata ssp.
perfoliata
Borago officinalis
Bougainvillea spectabilis
Brachypodium phoenicoides
Brachypodium retusum Cerverol
Brassica repanda ssp. maritima Ravenissa de roca
Bromus diandrus
Bromus erectus
Bromus hordeaceus ssp.
hordeaceus
Bromus madritensis
Bromus rubens Estripa-sacs
Bromus unioloides
Bryum dichotomum
Bryum radiculosum
Calamintha alpina
Calendula arvensis Ungla de gat
Calicotome spinosa
Callitriche stagnalis
Campanula erinus
Capsella bursa-pastoris Bosses de pastor
Carduus assoi ssp. hispanicus Card de mont
Carex divulsa
Carex halleriana
Carlina hispanica
Carthamus lanatus Assotacrist
Carthamus lanatus ssp. lanatus
Celtis australis Lledó
Centaurea aspera ssp. Margenera vera
stenophylla
Centaurea melitensis
Centaurea pullata
Centaurea rouyi Bracera, margenera
Centaurea rouyi ssp. sufrutescens Bracera major
Centranthus ruber
Cephaloziella baumgartneri
Cerastium glomeratum
Ceratonia siliqua Garrofer
Ceterach officinarum Dauradeta
Chamaerops humilis Margalló
Chamaesyce nutans
Cheilanthes acrostica
Chenopodium album
Chenopodium ambrosioides Te bord
Christella dentata
Cichorium intybus Cama-roja
Cichorium pumilum
Cirsium valentinum Card morat, card
prim, calcida
Cistus albidus Estepa blanca
Cistus monspeliensis
Clematis flammula
[163]
Clinopodium nepeta
Convolvulus althaeoides Corretjola
Convolvulus arvensis Corretjola
Conyza bonariensis
Coronilla juncea Ginestera
Coronilla scorpioides
Cortaderia selloana Decreto Control de Especies Exóticas Invasoras de la Comunidad
Listado y Catálogo Español de Especies Exóticas Invasoras · Anexo I
(Catálogo Especies Exóticas Invasoras)
Crataegus monogyna Bolqueret
Crepis vesicaria ssp. taraxacifolia
Cynara cardunculus Penquera
Cynara cardunculus var. altilis
Cynodon dactylon Gespa
Cynoglossum cheirifolium
Cynoglossum creticum Besneula
Cyperus rotundus Jonça
Dactylis glomerata ssp. hispanica
Daphne gnidium Astruc
Datura innoxia
Daucus carota
Daucus carota ssp. carota
Daucus crinitus Catálogo Valenciano de Especies de Flora Amenazadas · Anexo III.
Especies Vigiladas
Delphinium staphisagria Catálogo Valenciano de Especies de Flora Amenazadas · Anexo III.
Especies Vigiladas
Desmazeria rigida ssp. rigida
Dianthus broteri ssp. valentinus Clavellinera de
pastor
Dianthus hispanicus Convenio de Berna · Anexo I
Dianthus saetabensis ssp.
saetabensis
Didymodon luridus
Dipcadi serotinus Marcet
Diplotaxis erucoides Ravenell
Dipsacus fullonum
Dittrichia viscosa Olivarda
Dorycnium pentaphyllum
Echium creticum ssp. coincyanum Viperina
Elaeoselinum tenuifolium Julivert marí
Emex spinosa Bleda borda
Entosthodon pulchellus
Erica arborea
Erica multiflora Petorreta
Erodium chium
Erodium malacoides Agulletes
Erodium moschatum
Erodium neuradifolium
Erophila verna
Eryngium campestre Panical
Eucladium verticillatum
Euphorbia characias Bambollera
Euphorbia exigua
Euphorbia helioscopia Lletera
Euphorbia lagascae
Euphorbia peplus Lletera
Euphorbia segetalis Lletera
Euphorbia serrata Lletera de vinya
Euphorbia squamigera
Ferula communis ssp. catalaunica
Foeniculum vulgare
Fossombronia caespitiformis
Fraxinus angustifolia
Fumana laevipes
Fumana thymifolia
Fumaria capreolata Julivert bord
Fumaria gaillardotii
Fumaria officinalis ssp. officinalis
Fumaria parviflora
Funaria hygrometrica
[164]
Galactites duriaei
Galactites tomentosa Card blanc
Galium aparine Amor d'hortolà
Galium valentinum Qualla-llets,
qualladora
Galium verrucosum
Gaudinia fragilis
Geranium molle
Geranium purpureum
Geranium rotundifolium
Gladiolus illyricus
Glaucium flavum Carxofera de prat
Globularia alypum Coroneta de frare
Gymnostomum viridulum
Hedera helix
Hedypnois cretica
Helianthemum asperum ssp.
asperum
Helianthemum rotundifolium
Helichrysum italicum ssp.
serotinum
Helichrysum stoechas Sempreviva borda
Heliotropium europaeum Herba berruguera
Hippocrepis valentina Ferradura de cingle
Hordeum murinum ssp. Margall bord
leporinum
Hordeum vulgare
Hornungia petraea ssp. petraea
Hyoseris scabra
Hyparrhenia hirta Fenàs
Hyparrhenia sinaica
Hypericum perforatum Pericó
Hypericum perforatum ssp.
angustifolium
Hypochoeris radicata
Ipomoea indica Campanetes de jardí Decreto Control de Especies Exóticas Invasoras de la Comunidad
Iris germanica
Kickxia lanigera
Lamarckia aurea Cua de gos
Lamium amplexicaule Peu de gall
Lapiedra martinezii
Lathyrus cicera Guixó
Lathyrus clymenum
Lathyrus latifolius
Lathyrus odoratus
Laurus nobilis Llorer Catálogo Valenciano de Especies de Flora Amenazadas · Anexo III.
Especies Vigiladas
Categoria UICN · En peligro
Lavandula dentata Tomaní dÁlacant
Lavandula multifida
Lavatera cretica Malva
Lavatera maritima
Lemna minor
Leontodon longirrostris
Leontodon tuberosus
Leucaena leucocephala
Leucanthemum gracilicaule Margarida fina o de
runar
Leucanthemum paludosum
Linum strictum
Linum strictum ssp. strictum
Lobularia maritima
Lobularia maritima ssp. maritima Caps blancs
Lonicera japonica Decreto Control de Especies Exóticas Invasoras de la Comunidad
Listado y Catálogo Español de Especies Exóticas Invasoras · Anexo II
(Listado especies exóticas con potencial invasor)
Malva parviflora Malva
Malva sylvestris Malvera
Medicago littoralis
[165]
Medicago orbicularis
Medicago suffruticosa ssp.
leiocarpa
Melilotus indicus Melilot
Melilotus siculus Catálogo Valenciano de Especies de Flora Amenazadas · Anexo III.
Especies Vigiladas
Mercurialis ambigua Melcoratge
Microbryum davallianum
Microbryum starkeanum
Micromeria graeca
Minuartia hybrida
Muscari neglectum All de bruixa
Narcissus perezlarae * Catálogo Valenciano de Especies de Flora Amenazadas · Anexo Ia.
En Peligro de Extinción
Narcissus serotinus
Nerium oleander Baladre
Nicotiana glauca Tabac de jardí Decreto Control de Especies Exóticas Invasoras de la Comunidad
Oenothera rosea
Olea europaea Olivera
Olea europaea ssp. europaea
Olea europaea ssp. sylvestris
Ononis minutissima Gavó menut
Ononis mitissima
Ononis ornithopodioides
Ononis reclinata
Ononis viscosa ssp. breviflora
Ophrys apifera
Ophrys dianica
Ophrys fusca Mosques negres
Ophrys lutea
Ophrys scolopax
Ophrys speculum Mosques blaves
Opuntia ficus-barbarica
Opuntia subulata Agulles d'Eva
Orchis conica * Catálogo Valenciano de Especies de Flora Amenazadas · Anexo Ib.
Vulnerables
Origanum vulgare ssp. virens
Ornithogalum arabicum
Orobanche schultzii * Catálogo Valenciano de Especies de Flora Amenazadas · Anexo II.
Protegidas no catalogadas
Oxalis corniculata
Oxalis pes-caprae Agret Decreto Control de Especies Exóticas Invasoras de la Comunidad
Papaver hybridum
Papaver rhoeas Rosella
Parietaria judaica Blet de paret
Parietaria lusitanica
Paronychia argentea Herba de neu
Paspalum dilatatum Gram d'aigua
Paspalum paspalodes Listado y Catálogo Español de Especies Exóticas Invasoras · Anexo II
Pelargonium zonale
Pennisetum setaceum Decreto Control de Especies Exóticas Invasoras de la Comunidad
Valenciana · Anex I
Listado y Catálogo Español de Especies Exóticas Invasoras · Anexo I
(Catálogo Especies Exóticas Invasoras)
Phagnalon saxatile Botgeta
Phlomis lychnitis Orella de llebre
Phoenix canariensis
Phoenix dactylifera
Phoenix x intermedia
Phyllitis sagittata * Catálogo Valenciano de Especies de Flora Amenazadas · Anexo Ia.
En Peligro de Extinción
Categoria UICN · Extinta en estado silvestre
Phyllitis scolopendrium * Catálogo Valenciano de Especies de Flora Amenazadas · Anexo II.
Protegidas no catalogadas
[166]
Categoria UICN · En peligro crítico

Pinus halepensis Pi blanc
Pinus pinea
Piptatherum miliaceum Ripoll
Piptatherum miliaceum ssp.
miliaceum
Pistacia lentiscus Llentiscle
Pisum sativum ssp. elatius
Plantago afra
Plantago albicans Penosella
Plantago coronopus Cervina
Plantago lagopus Herba de cinc nervis
Plantago lanceolata Poa
annua ssp. annua
Polygala rupestris Polígala
Polygonum persicaria Herba presseguera
Polypogon viridis
Populus deltoides Populus x
canadensis
Portulaca oleracea ssp. oleracea
Protobryum bryoides Prunus
armeniaca Prunus dulcis
Psoralea americana Psoralea
bituminosa Pteridium
aquilinum Pulicaria odora
Quercus coccifera Coscoll
Quercus ilex ssp. rotundifolia
Ranunculus bulbosus ssp. aleae
Rapistrum rugosum
Reichardia intermedia
Reichardia tingitana Reseda
phyteuma
Reseda valentina Frare de muntanya
Rhagadiolus stellatus
Rhamnus alaternus Aladern
Rhamnus lycioides
Rhamnus lycioides ssp. borgiae Aranyoner
Rhamnus lycioides ssp. lycioides Arçot
Rhamnus oleoides ssp.
angustifolia Rhynchostegiella
tenella
Rhynchostegium megapolitanum
Riccia trabutiana
Rorippa nasturtium-aquaticum Creixen
Rosmarinus officinalis Romaní
Rosulabryum capillare
Rosulabryum donnianum Rubia
peregrina ssp. longifolia
Rubus ulmifolius Esbarzer
Rumex bucephalophorus Rumex
pulcher ssp. woodsii Ruta
chalepensis
Sagina apetala
Salvia verbenaca Tàrrec
Salvia verbenaca ssp. verbenaca
Satureja obovata
Satureja obovata ssp. valentina
Scabiosa atropurpurea Cardeta marítima
Scleropodium purum
Scorpiurus subvillosus Orella de ratolí
Scorpiurus sulcatus
Scrophularia tanacetifolia Conillets rojos
Secale cereale Sedum
acre
Sedum album Raïmet de Pastor
Sedum dasyphyllum Crespinell
Sedum rubens
Sedum sediforme Raïmet de pastor
Sedum sediforme ssp. dianium
[130]
Selaginella denticulata
Senecio angulatus Decreto Control de Especies Exóticas Invasoras de la Comunidad
Senecio malacitanus
Senecio vulgaris Citró
Setaria verticillata Aferradissos
Sherardia arvensis
Sideritis tragoriganum Categoria UICN · Vulnerable
Silene colorata
Silene diversifolia
Silene mellifera Esclafidora apegalosa
Silene vulgaris
Silene vulgaris ssp. vulgaris
Sisymbrium irio Apagallums
Smilax aspera Arítjol
Solanum villosum
Sonchus asper ssp. asper
Sonchus oleraceus Lletsó
Sonchus tenerrimus Lletsó
Sonchus tenerrimus ssp.
tenerrimus
Sorghum halepense Canyamussa
Spergularia bocconii
Stachys heraclea
Stachys ocymastrum
Stellaria media ssp. media
Tamus communis
Tanacetum parthenium
Taraxacum obovatum
Teucrium capitatum ssp. Timó blanc
gracillimum
Teucrium flavum
Teucrium pseudochamaepitys Cresta de gall
Thapsia villosa
Thymus vulgaris Timó
Thymus vulgaris ssp. aestivus Timonet, timó,
farigola
Thymus vulgaris ssp. vulgaris
Torilis arvensis ssp. arvensis
Tortella nitida
Tortula muralis
Trachelium caeruleum
Trichostomum brachydontium
Trifolium angustifolium
Trifolium campestre
Trifolium lappaceum
Trifolium scabrum
Trifolium stellatum
Ulex parviflorus Argelaga
Umbilicus gaditanus
Urginea maritima
Urospermum dalechampii
Urospermum picroides Amargot
Vaccaria hispanica
Valantia hispida
Valantia muralis
Verbascum thapsus ssp.
giganteum
Verbena officinalis Berbena
Veronica anagallis-aquatica Anagall d'aigua
Veronica arvensis
Veronica hederifolia
Veronica polita Verònica polida
Vicia sativa ssp. nigra
Vinca difformis
Font: Banc de Dades de Biodiversitat, CITMA.
[168]
Segons el Servei de Biodiversitat de la CITMA (Informe referència 0050/2010), després de la

consulta realitzada al Banc de Dades de la Biodiversitat de la CV, s’informa de la presència de
les següents espècies prioritàries en el terme municipal:
• Orchis conica. Orquídia de distribució rara en el territori valencià, inclosa en l’Annex Ib

Vulnerables del Catàleg Valencià d’Espècies Amenaçades. S’ubica al sudoest del
municipi en la quadrícula UTM 1x1 km 31SBC4095, en sòl no urbanitzable protegit.
No obstant, es considera que no hi haurà afecció sobre la Orchis conica ja que es troba en sòl
proposat com a no urbanitzable protegit.
3.2.6.4. Hàbitats d’Interès Comunitari
Les diferents comunitats vegetals (hàbitats) es distribueixen en el territori en funció de l'òptim

ecològic de cadascuna d'elles, de manera que no es distribueixen a l'atzar en el territori, ja que
aquesta combinació de factors ambientals només es dona en situacions molt concretes.
Habitualment es diu que l'hàbitat d'una comunitat vegetal és el "conjunt de condicions
ecològiques apropiades per al desenvolupament de la mateixa", però com que conegudes les
relacions entre la comunitat i l'hàbitat es pot reconèixer la presència de l'últim en detectar el
tipus de vegetació que s'assenta en el mateix, també és possible utilitzar la comunitat vegetal
com indicadora de l'hàbitat que la sustenta. Per aquestes raons en la Directiva 92/43 es va
utilitzar genèricament el terme "hàbitat" per nomenar els tipus de vegetació d'interès a la
Comunitat Europea.
En el TM de Pedreguer trobem diversos hàbitats d’interès comunitari, com es pot observar en

la següent imatge, coincidint amb les muntanyes existents.
Imatge 39. Hàbitats d’Interès Comunitari.
[169]
Font: CITMA.
Tot seguit, es detalla per a cadascuna de les zones anteriors, les associacions fitosociològiques,
el seu percentatge de cobertura, el codi de la UE i informació sobre si és tracta d’un hàbitat
prioritari o no.
Taula 27. Hàbitats d’Interès Comunitari.
Hàbitats presents a l’Albardanera

Codi Cobertura Descripció
UE (%)
5330 90 Querco cocciferae-Lentiscetum Br.-Bl., Font Quer, G. Br.-Bl., Frey,
Jansen, & Moor 1936
6220* 10 Thero-Brachypodion ramosi Br.-Bl. 1925
Hàbitats presents a la zona pròxima al camp de golf

UE (%)
Jansen, & Moor 1936
6220* 10 Teucrio pseudochamaepityos-Brachypodietum ramosi O. Bolòs 1957
934 1 Rubio longifoliae-Quercetum rotundifoliae Costa, Peris & Figuerola
1983
Hàbitats presents a la cara sud de la Sella
UE (%)
5330 60 Rosmarinion officinalis Br.-Bl. ex Molinier 1934
Jansen, & Moor 1936
[170]

6220* 1 Saxifrago tridactylitae-Hornungietum petraeae Izco 1974
1983
Hàbitats presents als Oquins i la font d’Aixa

UE (%)
Jansen, & Moor 1936
6110* 1 Sedetum micrantho-sediformis O. Bolòs & Masalles in O. Bolòs 1981
Hàbitats presents a la muntanya Gran

UE (%)
Jansen, & Moor 1936
8210 2 Resedo paui-Sarcocapnetum saetabensis Sánchez Gómez & Alcaráz
1993
1983
8130 1 Scrophulario sciophilae-Arenarietum intricatae O. Bolòs 1957
8210 1 Hippocrepido-Scabiosetum saxatilis Rivas Goday ex O. Bolòs 1957
Hàbitats presents a la Solana

UE (%)
Jansen, & Moor 1936

Font: CITMA.
El desenvolupament del PGE de Pedreguer no afectarà a cap dels Hàbitats d’Interès Comunitari
relacionats anteriorment. En la zona del sector de la Solana-II (sectors 4 i 5 de les NN SS), es
van realitzar de manera il·legal una sèrie de vials per part de la urbanitzadora abans de la
desclassificació per part de l’Ajuntament, pel que en el moment de la seua execució no era sòl
d’especial protecció. La proposta del PGE per a aquesta zona és classificar-ho com a Zona Rural
Protegida Natural Ecològico-Paisatgística (ZRP-NA-EP). Com a mesura correctora, es proposa la
[171]
restauració paisatgística de la zona, estudiant la possibilitat d’adequar topogràficament la zona

i escometre una plantació d’espècies autòctones. Aquesta proposta va en consonància amb els
informes del Servei de Biodiversitat i del Servei Territorial de Medi Ambient d’Alacant.
3.2.6.5. Patrimoni arbori monumental
La Llei 4/2006, de 19 de maig, de Patrimoni Arbori Monumental de la Comunitat Valenciana,

estableix el marc normatiu per a garantir la protecció, la conservació, la difusió, el foment, la
investigació i el creixement del patrimoni arbori monumental de la Comunitat Valenciana.
El patrimoni mencionat engloba qualsevol exemplar arbori les característiques botàniques de

monumentalitat dels quals o les circumstàncies extraordinàries d'edat, el port o els altres tipus
d'esdeveniments històrics, culturals, científics, de recreació o ambientals lligats a estos i al seu
llegat, els faça mereixedors de protecció i conservació. Per això, els articles 4, 5 i 6 de la llei
esmentada determinen dos tipus de protecció del patrimoni monumental mencionat, la
genèrica i l'expressa, així com les administracions competents per a això, la Generalitat i els
ajuntaments.
Des de l'entrada en vigor de la Llei de Patrimoni Arbori Monumental, els servicis competents
de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient han començat una labor d'estudi i
documentació que ha permès identificar un conjunt d'exemplars que tenen els requisits
indicats en l'article 4 i que, per tant, són mereixedors de protecció genèrica. A més d'això,
alguns ajuntaments de la Comunitat Valenciana han començat a fer ús de les competències
previstes en l'article 6, que regula les condicions per a la declaració d'arbres monumentals
d’interès local per mitjà d'un acord del Ple del corresponent ajuntament. Així, tot això ha
marcat l'inici de la recopilació de dades fiables i contrastades sobre el verdader patrimoni
arbori monumental de la Comunitat Valenciana, i s'assenten així les bases per a disposar en el
futur d'un panorama complet i detallat d’aquest.
En aquest sentit, i amb l'objectiu de donar a conèixer el dit patrimoni arbori monumental,
l'article 8 de la Llei de Patrimoni Arbori Monumental crea el Catàleg d'arbres monumentals i
singulars de la Comunitat Valenciana, i s'indica expressament que la direcció general amb
competència en la gestió del medi natural procedirà a la inscripció subsegüent en el catàleg de
les declaracions comunicades per les corresponents administracions, amb indicació de les
característiques de l'exemplar, l'espècie de què es tracte, els motius de la seua catalogació, la
propietat i l'entorn de protecció que, com a mínim, inclourà un cercle al voltant de la base de
l'arbre per on s'estenguen les seues arrels.
Per tant, l’Ordre 22/2012, de 13 de novembre, de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i

Medi Ambient, per la qual es publica el Catàleg d’arbres monumentals i singulars de la
Comunitat Valenciana, inclou pel TM de Pedreguer el següent exemplar d’arbre monumental.
[172]
Taula28. Catàleg d’arbres monumentals i singulars.
Espècie Nom Núm. X Y Z Polígon Edat Alçada Perímetre Diàmetre Propietat Entorn
popular Inventari i copa de
Parcel·la protecció
Ceratonia Garrofera 1428 761.771 4.299.104 60 Polígon - 8’10 7’00 9,30 Privada 14’65
Siliqua L. de 2,
l’Alberca Parcel·la
465
Font: CITMA.
Si existiren altres exemplars d’arbres monumentals que igualen o superen els paràmetres
establerts en la Llei 4/2006, es deuran incorporar al planejament, dotant-los de l’adequada
protecció ambiental.
3.2.7. Fauna
El procés d’expansió urbanística del sobre el medi natural ha suposat una de les causes
principals de reducció, fragmentació i degradació de l’hàbitat de nombroses espècies
biològiques. Resulta urgent, per tant, establir mesures de protecció i minimització de l’impacte
ambiental que suposa aquesta alteració del territori. Dites mesures no tindran efectivitat si
prèviament no es realitza un exhaustiu coneixement de la realitat física i biològica del mateix.
En la taula següent es proporciona un llistat de les espècies de fauna existents a Pedreguer

segons el Banc de Dades de la Biodiversitat de la CV.
Taula 29. Espècies de fauna presents a Pedreguer (*= prioritàries, **= restringides).
Nom científic Nom en valencià

Alectoris rufa Perdiu
Ammotragus lervia Arruí
Anax imperator -
Anillochlamys bueni -
Apus apus Falcia
Aquila chrysaetos* Àguila reial
Aquila fasciata* ** Àguila de panxa blanca
Argiope bruennichi -
Argiope lobata -
Argiope trifasciata -
Bubo bubo* Brúfol, duc
Bufo bufo Gripau comú, renoc comú
Carduelis chloris Verderol
Circaetus gallicus* Àguila serpera
Crocidura russula Musaranya comuna

Crocothemis erythraea -
Cyrtauchenius walckenaeri -
Eupithecia ultimaria -
Falco tinnunculus Soliguer
Felis silvestris Gat salvatge
[173]
Fringilla coelebs Pinsà

Genetta genetta Geneta
Hirundo rustica Oroneta
Ischnura pumilio -
Lanius senator Capsot
Lepus granatensis Llebre
Loxosceles rufescens -
Malpolon monspessulanus Serp verda
Meles meles Teixó
Metellina segmentata -
Muscicapa striata Papamosques gris, mastegatatxets
Mustela nivalis Mostela
Myotis capaccinii* Rata penada de peus grans
Orthetrum chrysostigma -
Orthetrum coerulescens -
Oryctolagus cuniculus Conill
Palliduphantes lorifer -
Passer domesticus Teuladí
Pholcus phalangioides -
Rattus norvegicus Rata comuna
Rattus rattus Rata negra
Rhinechis scalaris Serp blanca
Rhynchophorus ferrugineus Morrut roig
Sciurus vulgaris Esquirol
Steatoda grossa -
Streptopelia decaocto Tórtora turca
Suboestophora boscae -
Sus scrofa Porc senglar
Sympetrum fonscolombii -
Sympetrum sinaiticum -
Tarentola mauritanica Andragó
Tegenaria domestica -
Tegenaria pagana -
Tegenaria racovitzai -
Thorectes valencianus -
Tourneuma morandae -
Vulpes vulpes Rabosa
Font: Banc de Dades de la Biodiversitat de la CV.
Segons el Servei de Biodiversitat de la CITMA (Informe amb referència 0050/2010), després de

la consulta realitzada al Banc de Dades de la Biodiversitat de la CV, s’informa de la presència
de les següents espècies prioritàries en el terme municipal:
• Àguila reial (Aquila chrysaetos). La seua àrea de campeig s’estén pel sudoest del
municipi, en sòl no urbanitzable protegit.
• Mussol reial (Bubo bubo). Existeixen cites de tres ubicacions en el terme municipal, dos
d’elles en el sudoest del municipi sobre sòl no urbanitzable protegit i una altra en sòl
que es proposa com a sòl urbà (Urbanització la Solana).
[174]
• Àguila de panxa blanca (Aquila fasciata). És una espècia d’ampla distribució. En el

Catàleg Valencià d’Espècies Amenaçades es troba en l’Annex I, com a espècie
Vulnerable.
• Àguila serpera (Circaetus gallicus). Es troba inclosa en el Llistat d’Espècies Silvestres en
Règim de Protecció Especial (LESRPE).
• Rata penada de peus grans (Myotis capaccinii). Aquesta rata penada es troba en perill
d’extinció (Annex I del Catàleg Valencià d’Espècies Amenaçades).
No obstant, es considera que no hi haurà afecció sobre l’Àguila reial ja que es troba en sòl
proposat com a no urbanitzable protegit. Respecte al Mussol reial, el lloc on s’ubica el niu ja
està urbanitzat, per tant, tampoc haurà afecció. Pel que fa a les Àguiles de panxa blanca i
serpera, no es produirà afecció degut a la seua mobilitat i a que no es proposen nous sòls
urbanitzables. Per últim, la rata penada de peus grans no es veurà afectada ja que el seu
hàbitat no serà alterat.
3.2.8. Espais Naturals Protegits
En el TM de Pedreguer no trobem cap espai inclòs en el Catàleg de Zones Humides, així com
tampoc Microrreserves, Paisatges Protegits, Paratges Naturals Municipals ni Monuments
Naturals. Cal destacar la presència de dos espais naturals protegits: part del PORN del Montgó
i, per últim, el Forat i la cova del Comte, incloses en el Catàleg de Coves. Passem a descriure
sintèticament cadascú d’ells tres.
Cal destacar que el LIC del riu Gorgos no afecta territorialment al Terme Municipal de
Pedreguer, tal i com s’assegura en l’informe del Servei d’Ordenació Sostenible del Medi
(201/2010-OSM JO). S’ha consultat la cartografia del visor temàtic de la pròpia CITMA i es
conclou que el LIC no afecta a Pedreguer.
Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) del Montgó
El Montgó, declarat parc Natural en 1987, comprèn una extensió de 2117,68 ha i s'eleva fins
als 753 metres d'altura. Testimoni del pas de l'home des d'èpoques ancestrals posseeix un
elevat valor cultural i arqueològic. Destaca per les més de 650 espècies de flora. El Montgó
arriba a la mar en el Cap de Sant Antoni, el qual als seus peus dona recer a la Reserva Natural
dels fons marins que porta el seu nom, declarada en 1994 per la importància dels seus fons i la
biodiversitat que estos alberguen. Formant, aquest conjunt, uns dels paisatges més
espectaculars del litoral valencià.
El nord del TM de Pedreguer es troba afectat pel PORN del Montgó, com es pot comprovar en
la cartografia següent. Des de la carretera N-332 en direcció nord, el terreny es classifica,
segons la zonificació del PORN, com a:
- Àrees naturals. Correspon a la cara sud de la Sella i part de la zona de l’Albardanera.

- Àrees urbanes i urbanitzables. Correspon a la urbanització de la Sella i al futur polígon
industrial dels Oquins, actualment en tramitació.
- Àrees agrícoles. La resta, és a dir, les partides del Mont-roig, Bisserot, Mirabò, Sella,
Murtar, Caragús i la part de l’Albardanera no inclosa com a àrea natural.
[175]
Imatge 40. Delimitació del PORN del Montgó.
Font: CITMA.
El PGE s’adaptarà a les determinacions del PORN en relació a la classificació urbanística de les
zones que afecten al Terme Municipal de Pedreguer, com s’indica en l’Informe de l’Àrea de
Conservació d’Espais Naturals (Núm. Expt. 211/10).
Catàleg de coves
El Forat de Pedreguer, conegut també com a Clot del Lirio, està inclòs en el Catàleg de Coves
de la Comunitat Valenciana, aprovat per mitjà del Decret 65/2006, de 12 de maig, del Consell,
pel qual es desenvolupa el règim de protecció de les coves i s’aprova el Catàleg de coves de la
Comunitat Valenciana. En la fitxa tècnica del Forat, en les característiques ambientals, es parla
de que es tracta d’un exemple de geomorfologia subterrània, descrivint-la com un “avenc
d’afonament prequaternari amb pendants”.
[176]
Imatge 41. Perfil i imatge del Forat de Pedreguer.
Font: Història Natural dels Països Catalans i http://www.auntirdepedra.com.
A més, d'acord amb el que disposa l'art. 9 de dit Decret, s'estableixen al voltant de les coves
zones perimetrals de protecció que, de manera general, es defineixen mitjançant un cercle d'1
ha de superfície (equivalent a un radi de 56,4 m) centrat en cadascuna de les boques de la
cavitat. En aquest perímetre, i sense perjudici del que s’establirà específicament en les Normes
de Gestió que s'aproven per a cada cas, es consideren activitats no permeses, amb caràcter
general, aquelles que puguen representar un menyscabament de les característiques
geològiques o biològiques de la cavitat de què es tracte. Qualsevol actuació que represente un
canvi dels usos actuals del sòl, modificacions de l'hàbitat, afecció previsible sobre el nivell
freàtic o alteració topogràfica ha de tenir, prèviament a la seva realització, amb informe
favorable emès per la Conselleria competent en medi ambient.
L’altra cavitat és la cova del Comte. Aquest jaciment arqueològic se situa a 260 m. d’altura al
peu d’una cinglera que perfila el curs mitjà del Barranc de la Parra en un paisatge abrupte, de
forts pendents, antigament abancalat però hui inculte i cobert per coscoll, matoll baix, figueres
paleres, ullastres i pins. La cova està oberta cap el nord-oest, té uns 60 m. de longitud i un
desnivell d’uns 12 m. Al llarg d’aquest espai es poden distingir quatre àmbits diferents: la sala
de l’entrada, la galeria de la gatera, la sala interior i la gatera de desguàs del final.
En el tram més interior de la cavitat s’han documentat els panells amb decoració prehistòrica
incisa i pintada, més concretament del Paleolític superior. És un dels escassos centres amb art
d’aquesta cronologia en la Comunitat Valenciana on a penes es coneixen mitja dotzena de
jaciments amb manifestacions rupestres de tanta antiguitat.
[177]
La sala de l’entrada té uns 15 m. de llargària i està perfectament il·luminada. Al final d’aquesta

s’obri una angosta obertura que dona pas a una llarga galeria descendent de difícil accés, amb
uns 18 m. de longitud. Una vegada superada la gatera accedim a la sala interior d’uns 23 m. de
longitud, ampla, alta i amb un fort pendent cap a l’interior. En el tram final el sòl és argilenc,
humit i inclús embassat si s’han produït precipitacions. En aquesta sala és on es localitzen els
diferents panells amb art parietal paleolític. Finalment, el sostre de la sala interior descendeix
sensiblement fins tornar a convertir-se en una gatera estreta i sinuosa que acaba per ser
impracticable. En aquest punt es documenten també traços de pintura.
La cova presenta un jaciment arqueològic que s’engloba dins de diferents períodes culturals de
la Prehistòria. El més antic correspon al Paleolític superior, amb una cronologia aproximada
entre el 18.000 i el 16.000 abans del present. També s’observen restes del Neolític, amb una
cronologia aproximada situada entre el 7.000 i el 4.000 abans del present. A més, de les restes
arqueològiques, la cova també presenta uns importants valors de caràcter etnològic i natural.
La cavitat va formar part d’un corral pel ramat en temps històrics i encara conserva uns murs
de tanca, un accés i altres elements relacionats amb el món de la ramaderia.
Els diferents panells amb manifestacions artístiques, es localitzen bàsicament en la paret nord
de la sala interior. Es tracta de gravats i pintures que representen figures zoomorfes, amb
cavalls, cabres o cérvols, i altres representacions abstractes com ara signes en forma de cercles
concèntrics, rectangles, “chevrons”, escales o petxines. En el fons de la sala hi trobem una
fornícula amb una única figura gravada que representa un cap de cavall.
Són nombrosos els signes pintats, generalment en negre, unes vegades són motius poc
definits, unes altres tenen forma d’arbre, la majoria de les voltes abunden els traços en forma
de barra, individuals o a parelles. No es descarten motius més complexes o inclús zoomorfes
molt alterats per l’erosió del suport. Pels trets estilístics i les associacions de zoomorfs i signes
és possible atribuir-lo al Paleolític superior, concretament al final del cicle artístic pre-
magdalenià.
La Cova del Comte és un Bé d’Interès Cultural pel fet de contenir manifestacions d’art rupestre
conforme a la legislació de l’Estat Espanyol i autonòmica. A més, aquest tipus de
manifestacions artístiques estan reconegudes per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat,
cosa que implica una valoració cultural per damunt del que serien els béns culturals nacionals
en tant que representa en si mateix una fita per la humanitat com a col·lectiu.
3.2.9. Paisatge
Pel que fa al paisatge de Pedreguer, es remet a l’estudi sectorial elaborat per a l’anàlisi, gestió,
protecció i ordenació del mateix, l’Estudi de Paisatge.
Els Estudis de Paisatge analitzen l’ordenació urbana i territorial i els processos que incideixen
en el paisatge en els plans sotmesos a avaluació ambiental i territorial estratègica, i fixen
objectius de qualitat paisatgística i estableixen mesures destinades a la seua protecció,
ordenació i gestió, de conformitat amb l’annex I de la LOTUP.
[178]
3.2.10. Infraestructura verda
El planejament territorial i urbanístic incorporarà a les seues previsions els espais que integren
la Infraestructura Verda. La localització i implantació dels nous usos i activitats en el territori
estarà limitada per la conservació de dita infraestructura.
Segons la Directriu 38 de l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana (ETCV), en

execució i desenvolupament del que estableix l’article 19 bis de la Llei d’Ordenació del Territori
i Protecció del Paisatge, la Infraestructura Verda de la Comunitat Valenciana està integrada per
una sèrie d’espais que es detallen a continuació pel cas concret de Pedreguer:
a) Els espais que constitueixen la Xarxa Natura 2000 a la Comunitat Valenciana, designats o
declarats de conformitat amb el que estableix la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del
Patrimoni Natural i la Biodiversitat.
No existeixen espais d’aquesta categoria en el Terme Municipal. El Lloc d’Interès Comunitari

(LIC) del riu Gorgos no afecta a Pedreguer, ja que resulta tangent al límit administratiu.
b) La xarxa que comprèn els espais naturals protegits declarats com a tals de conformitat amb
la Llei 11/1994, de 27 de desembre, d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana,
incloent-hi, si és el cas, les àrees d’esmorteïment d’impactes.
Parc Natural del Montgó afecta a la part nord del Terme Municipal. Aquest espai natural
protegit es troba regulat pel Decret 180/2002, de 5 de novembre, del Govern Valencià i pel
PRUG (Pla Rector d’Ús i Gestió) corresponent. Segons la zonificació del PORN, el municipi
s’inclou dins de la zona d’amortiguació d’impactes i es troba afectat per les zones següents:
àrees naturals, connectors ambientals i àrees agrícoles.
c) Les àrees protegides formalment designades per instruments internacionals, assenyalades en

l’article 49 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i la Biodiversitat.
En el Terme Municipal de Pedreguer hi ha diverses zones afectades per hàbitats d’interès

comunitari, com es detalla en l’apartat 3.2.6.4. del present document.
d) Les zones humides catalogades i les cavitats subterrànies incloses en el corresponent

catàleg, tal com es preveu en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, d’Espais Naturals Protegits
de la Comunitat Valenciana.
No hi ha a Pedreguer zones humides catalogades. Com a cavitats subterrànies incloses en el

Catàleg de Coves de la Comunitat Valenciana, trobem el Forat, localitzat a la partida Campell, i
la cova del Comte, ubicada al barranc de la Parra.
e) Les forests de domini públic i d’utilitat pública o protectors que es troben incloses en el
corresponent catàleg, com també els terrenys que siguen classificats com a àrees de sòl
forestal de protecció en el Pla general d’ordenació forestal de la Comunitat Valenciana
formulat en desenvolupament de la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana, o
instrument d’ordenació que el substituïsca.
[179]
En el Terme Municipal de Pedreguer trobem sòl classificat com a forestal, segons el PATFOR.A
més, hi trobem un arbre monumental, un garrofer (Ceratonia siliqua) ubicat a la partida la
Xara.
f) Els espais litorals d’interès ambiental i cultural que no es troben inclosos en cap dels supòsits
anteriors.
No existeixen en el Terme Municipal de Pedreguer àrees protegides d’aquest tipus.
g) Els espais d’interès cultural a què es refereix l’article 21.3, de la Llei d’Ordenació del Territori
i Protecció del Paisatge, segons la redacció donada per la Llei 12/2009, de 23 de desembre, de
Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d’Organització de la Generalitat.
Els espais d’interès cultural existents en el Terme Municipal de Pedreguer són tots aquells
inclosos en el Catàleg de Bens i Espais Protegits, és a dir, Bens d’Interès Cultural (BIC), Bens de
Rellevància Local (BRL), jaciments arqueològics, coves, patrimoni arquitectònic civil, militar i
religiós, elements de caràcter etnològic, patrimoni hidràulic, vies pecuàries, senders PR, camins
agrícoles, etc.
h) Les zones que es troben sotmeses a risc d’inundació, d’acord amb el que estableix al respecte
del Pla d’acció territorial de caràcter sectorial sobre prevenció del risc d’inundació a la
Comunitat Valenciana i les modificacions i revisions.
En la revisió del PATRICOVA (2013), hi trobem, per una banda, la perillositat geomorfològica
(1.052,42 ha d’extensió) que suposa la zona més plana del territori i, d’altra, quatre punts
(26,58 ha d’extensió) on hi ha una perillositat de nivell 6 (freqüència baixa -500 anys- i calat
baix -menys de 0,8 mts-). Aquests quatre punts son els mateixos que els determinats pel
PATRICOVA del 2003. No obstant, després de l’Estudi d’Inundabilitat realitzat, s’ha ajustat el
risc geomorfològic a una superfície total de 4.867.844 m².
i) Les zones que presenten un risc significatiu d’erosió o contaminació d’aqüífers, definides i
delimitades d’acord amb els criteris i normes establides en la Llei d’Ordenació del Territori i
Protecció del Paisatge i, si és el cas, per un pla d’acció territorial confeccionat a l’efecte.
En el Terme Municipal de Pedreguer existeixen zones amb un elevat risc d’erosió tant actual
com potencial. Per una part, en la zona sud del Terme Municipal, les àrees muntanyoses dels
Pouets i la Solana. D’altra banda, la xicoteta elevació que suposen els Molinets i també la
muntanya de la Sella.
Pel que fa al risc de contaminació d’aqüífers, el Terme Municipal de Pedreguer té una

vulnerabilitat alta en la Sella, els Molinets, part de la Solana, l’Alberca i la Font d’Aixa.
S’inclouen en este apartat els entorns de protecció de les captacions d’aigua pel consum
humà.
j) Les zones crítiques respecte a qualsevol risc natural i induït significatiu, definides i
delimitades d’acord amb els criteris i normes establides en la Llei d’Ordenació del Territori i
Protecció del Paisatge i, si és procedent, per un pla d’acció territorial confeccionat a l’efecte.
[180]
Com a zones crítiques respecte a qualsevol risc natural i induït, podem destacar aquelles àrees
que han sofert un incendi (veure apartat de risc d’incendis) i les zones incloses en el Pla
Especial de la Comunitat Valenciana front al risc d’accidents greus en que intervinguen
mercaderies perilloses.
k) Les àrees en què el planejament territorial, ambiental i urbanístic, en desplegament de la Llei

d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge i de les respectives normatives sectorials,
establisca explícitament com a adequades per a la incorporació a la infraestructura verda
esmentada, pel seu interès per a la conservació i el gaudi del paisatge, per a la protecció de
terrenys que tenen especials valors agraris la preservació dels quals és convenient per al medi
rural o per a la protecció d’espais naturals que, sense haver sigut declarats expressament com
a protegits, reunisquen valors naturals mereixedors de protecció o es troben profundament
transformats, i en els quals calga establir mesures de rehabilitació destinades a disminuir els
impactes paisatgístics existents.
En el futur Pla General Estructural de Pedreguer es classifiquen com a Zona Rural Protegida
Agropecuària (ZRP-AG) dos àrees: els Oquins i l’Alberca. També, es classifiquen com a Zona
Rural Protegida Natural Ecològico-Paisatgística (ZRP-NA-EP) les àrees muntanyoses: Pouets, la
Solana, els Molinets (la Sella s’inclou en les classificacions urbanístiques del PORN del Montgó).
l) Els espais de la zona marina, tenint en compte que la delimitació, l’ordenació i la gestió
d’aquests ha de fer-se de forma conjunta amb els terrenys litorals a què es troben associats.
No existeixen en el Terme Municipal de Pedreguer àrees protegides d’aquest tipus.
m) Les àrees, espais i elements que garantisquen l’adequada connectivitat territorial i funcional
entre els diversos elements constitutius de la infraestructura verda, amb especial referència a
les àrees fluvials i els connectors ecològics i territorials.
Els elements que garanteixen la connectivitat territorial i funcional entre els diversos elements
constitutius de la Infraestructura Verda de Pedreguer són la xarxa de barrancs, les vies
pecuàries (amb els esbeuredors i descansadors), els senders PR i els principals camins rurals
existents en el Terme Municipal de Pedreguer.
Taula 30. Resum amb les superfícies de la Infraestructura Verda de Pedreguer.
INFRAESTRUCTURA VERDA EN EL TERME MUNICIPAL DE PEDREGUER

ESPAIS NATURALS PROTEGITS 5.117.673
PORN DEL MONTGÓ
BIODIVERSITAT-HABITATS PROTEGITS 12.721.707
COVES ---
SÒL FORESTAL 11.565.839
PATFOR i ARBRES MONUMENTALS
ESPAIS D’INTERÈS CULTURAL ---
JACIMENTSARQUEOLÒGICS I COVES
PATRIMONI ARQUITECTÒNIC
PATRIMONI HIDRÀULIC
VIES PECUÀRIES
CAMINS RURALS i SENDERS
ZONES SOTMESES A RISC D’INUNDACIÓ 5.109.245
[181]
RISC NIVELL 6 241.401

RISC GEOMORFOLÒGIC 4.867.844
RISC D’EROSIÓ O CONTAMINACIÓ D’AQÜÍFERS
ENTORNS DE PROTECCIÓ DE POUSPER A CONSUM HUMÀ 11.473.970
RISCPER VULNERABILITATD’AQÜÍFERS 5.807.345
RISC D’EROSIÓ 12.559.893
ZONES CRÍTIQUESPERALTRES RISCOS
ZONES INCENDIADES 5.346.100
RISC D’ACCIDENTS PER TRANSPORT DE MERCADERIES PERILLOSES 5.126.206
ÀREESPROPOSADESPEL PLANEJAMENT 11.758.222
ZONA DE PROTECCIÓ AGROPECUÀRIA 2.687.613
ZONA DE PROTECCIÓ ECOLÒGICO PAISATGÍSTICA 9.070.609
CONNECTORS AMBIENTALS 417.337
BARRANCS 149.535
VIES PECUÀRIES 123.615
SENDERS 18.257
CAMINS RURALS 125.930
TOTAL 27.388.515
NOTA: La superfície total de la Infraestructura Verda, és la que apareix en l’apartat TOTAL, i no coincideixamb la suma de les
superfícies de las diferents zones o àrees que la integren, ja quemoltes d’elles es superposen.
Font: PGE.
Si excloem la superfície dels espais de valor ambiental o cultural que tenen alguna figura de
protecció definida en la legislació vigent: PORN del Montgó (5.036.437 m²), finalment queda
una superfície de 22.352.078 m².
La infraestructura verda de Pedreguer es presenta en el Plànol 7 denominat Infraestructura

Verda a escala 1/10.000.
3.2.11. Senders
En aquest punt té una importància cabdal el Centre Excursionista de Pedreguer (CEP). Es tracta
de l’autèntic impulsor de l’anomenat Sender de Pedreguer, Petit Recorregut Valencià número
53 (PRV-53). Aquest anàlisi s’efectuarà amb el recolzament de la informació dels tríptics
existents i la publicació de l’Ajuntament de Pedreguer anomenada ‘30 anys Centre
Excursionista Pedreguer’, realitzada per Lluís Pons Costa en 2001, que va comptar amb la
col·laboració del CEP i de la Diputació Provincial d’Alacant.
En els anys noranta, el CEP va canalitzar “l’esclat del senderisme” [PONS COSTA, 2001]. Si bé, el
que ara s’anomena senderisme sempre havia estat lligat al desenvolupament del CEP amb les
eixides a la muntanya a caminar i gaudir de l’entorn natural. Aquesta despuntada de l’activitat
del senderisme, en encertades paraules de Pons Costa, pot resultar ben interessant si realment
serveix per a despertar la consciència de la vàlua del nostre patrimoni natural i paisatgístic i
sobre la necessitat de preservar i tenir cura del nostre entorn. Si més no, ja ha servit perquè les
administracions públiques i altres entitats donen el seu recolzament a projectes ecològics com
la recuperació de sendes i de protecció del patrimoni natural i etnològic, tot i que aquests
esforços mai no pareixen suficients.
[182]
És aquest el context de l’adequació del sender de la Muntanya Gran de Pedreguer, fruit del
treball del CEP i ajudat per les subvencions públiques per a l’homologació i la incorporació al
catàleg del Comitè de Senders de la Federació Territorial Valenciana de Muntanyisme (FTVM).
Aquest Sender de Pedreguer PRV – 53 va ser inaugurat el 17 de novembre de 1996 amb motiu
de la celebració de la XXXVIII Marxa de la Regularitat per Muntanya de la FTVM.
Un Petit Recorregut (PR), terme procedent del francès “petit randoné”, podria definir-se com
el rastre deixat pels nostres avantpassats, fruit de la seua curiositat, de l’ambició humana i de
la natural necessitat que tenien de comunicar-se. Tenen per finalitat apropar-nos a aquells
espais que per la seua singularitat des del punt de vista paisatgístic, arquitectònic o cultural
són dignes de visitar. Seguint camins i sendes naturals, els traçats d’un PR no excedeixen els 50
km de recorregut total.
La intenció de catalogar un sender en el terme de Pedreguer naix als inicis dels noranta,
impulsada per l’experiència adquirida i per l’interès en habilitar una senda en l’entorn natural
del municipi, pel qual la Muntanya Gran presentava unes característiques ideals. En aquest
paratge, les sendes i els camins eren coneguts pels excursionistes locals, que havien sigut
utilitzades per caçadors, ramats d’ovelles i de vaques i bous. Molt abans, però, també foren
emprades pels llauradors que anaven a conrear els nombrosos abancalaments que omplien les
vessants de la muntanya, quan aquestos estaven en rendiment fins entrat el segle XX. I, encara
anteriorment, en l’època en que els moriscos ocupaven les fortificacions presents en aquest
espai, els castells d’Aixa i de l’Ocaive, també s’utilitzaven alguns d’aquestos senderols. Calia
condicionar alguns trams del recorregut, feina a la qual va ajudar l’incendi d’agost de 1993,
fent desaparèixer la vegetació existent i descobrint trams ocults sota aquesta. Conclosa la fase
de recuperació, era necessari traçar el recorregut.
DESCRIPCIÓ DEL SENDER PRINCIPAL
El recorregut principal està establert en aproximadament 19’93 km, que poden ser completats
en un temps estimat de 7 hores i 30 minuts, si es compta amb un mínim de preparació física.
L’itinerari discorre pels termes de Pedreguer, Llíber, Xaló i Alcanalí, mancant de dificultat
tècnica. El sender arrenca des del nucli urbà de Pedreguer, al carrer del Cid, però existeixen
altres punts alternatius per iniciar el camí, com la font d’Aixa o la font de l’Ombrereta. El camí
principal comença pel senderol de la font de l’Ombrereta que aplega fins a la cova de les
Miqueles. Després de recórrer la vessant d’ombria de la Muntanya Gran, la ruta s’encara cap al
terme d’Alcanalí, deixant arrere a la dreta el nucli de la Llosa de Camatxo, fins arribar a la
fonteta de la Tia Xima. Tot seguit, ens dirigim al castell d’Aixa, fortificació d’origen àrab, indret
de major elevació del trajecte a 606 metres sobre el nivell de la mar on les vistes de la comarca
són excepcionals. Passat l’equador del sender, el pròxim paratge a gaudir és el de la font
d’Aixa, vestigi d’avantpassat musulmà, després de davallar pel Collado i les penyes Blanques,
travessant els termes veïns de Xaló i Llíber. Després, el sender s’adreça al terme de Pedreguer,
cap al pla de l’Era, a l’indret anomenat la Ponderosa. Seguidament, l’itinerari ens porta pel
camí de les Fonts fins la font Coberta, on ascendirem cap a la caseta del Romangat i, després,
continuant per la senda de la cova del Tambor, finalitzarem el trajecte en arribar al parc del
Patronat, a l’extrem sud del nucli urbà de Pedreguer.
VARIANTS DEL SENDER PRINCIPAL
[183]
A banda d’aquest sender principal, existeixen una sèrie de variants del Sender de Pedreguer
que redueixen el recorregut i transcorren per altres espais d’interès d’aquest entorn natural.
Aquestes variants són:
I. De Pedreguer al pla de l’Era, passant per la cova del Tambor i la Font Coberta. El temps
efectiu per completar aquesta variant de 3’44 km és de 70 minuts aproximadament.
II. Del camí dels Pouets a la Font d’Aixa, passant pels Aspres. Es pot realitzar aquest camí de
3’524 km en uns 75 minuts.
III. Del barranc de la Font d’Aixa al Collao, passant pel Castell d’Aixa, el corral de la Mata i la
caseta del Migjorn. La durada estaria al voltant de 170 minuts per a completar una distància de
7’249 km.
IV. De la cova de l’Ocaive a la font de l’Ombrereta passant pel Collao. El temps per realitzar
aquesta variant de 2’12 km és d’uns 55 minuts.
A mode de recopilació, es presenta un llistat dels paratges i les edificacions històriques més
significatius pels que discorre el Sender de Pedreguer, adjuntant una xicoteta descripció:
Cova de les Miqueles i l’Ombrereta. Es tracta d’una petita cova, les Miqueles, i una font,
l’Ombrereta, que subministrava aigua als habitants de Pedreguer, salvant el barranc amb un
xicotet aqüeducte. És una zona molt visitada tradicionalment per les Pasqües. S’ubica a la part
d’ombria de la Muntanya Gran.
Capelleta de Sant Blai. Immediatament al sud del nucli urbà es situa aquest edifici de la segona
meitat del segle XVIII.
Caseta del Romangat i el barranc del Nai. Aquesta construcció emmarca en un paisatge
totalment abancalat amb marges de pedra seca amb destí agrícola (ceps, ametllers, garrofers,
oliveres, blat,...). La caseta esmentada és la típica de la zona construïda per ser ocupada durant
l’època de recollida de la renda: riurau, llar, quadra, corral, cisternes, forn de pa i d’escaldar
raïm, sequer per a la pansa,...
Font Coberta. Al costat del camí de les Fonts, la font està excavada al terra i posseeix una
planta rectangular.
Font d’Aixa. A la vora del barranc d’Aixa, té aigua de manera esporàdica, segons dels episodis
de precipitacions. Ompli una bassa destinada al regadiu.
Castell d’Aixa. En la fita dels termes de Xaló i Alcanalí, aquest castell musulmà s’ubica al punt
més elevat de la Muntanya Gran o Serra del Castellet de la Solana, amb una cabdal
importància estratègica en l’època en la qual estava ocupat. Ofereix unes magnífiques vistes
panoràmiques.
Font de l’Ocaive. En l’ombria de la muntanya, l’aigua de la font s’adreça a les dues basses de
l’Ocaive. En aquest paratge es poden localitzar oms i una varietat d’orenga morada.
Castell de l’Ocaive. Es tracta d’una petita fortificació origen musulmà (segle XII) al nord-est de
la muntanya, al cim d’un penyal a 315 metres. El control de la vall és manifest.
[184]
ALTRES RUTES
A més, existeixen altres dues rutes que discorren per la Muntanya Gran elaborades pel CEP, la
Cooperativa Agrícola Sant Blai (CASB), el Consorci per a la Recuperació Econòmica i de
l’Activitat de la Marina Alta (CREAMA) i la Regidoria de Medi Ambient (RMA) de l’Ajuntament
de Pedreguer. Aquestes són la ruta de Les fonts de la muntanya de Pedreguer i la ruta de El
Castell de l’Ocaive i les alqueries medievals. A més, existeixen dues altres rutes temàtiques
anomenades Els molins de vent i el Miquelet de la Sella i En Josep de la Tona. Pel barranc de la
Parra, el mas d’En Durà i la vall de la Llosa.
Ruta de les fonts de la muntanya de Pedreguer
La primera d’elles, la ruta de Les fonts de la muntanya de Pedreguer s’inicia al parc del
Patronat, deixa a prop la cova del Tambor per endinsar-se en el barranc del Nai. Passa per
davall de la mola de Cardona i arriba a la caseta del Romangat. Continua fins el barranc de les
Fonts i es desvia momentàniament cap a la font del Romangat. Tot seguit es visita la Font
Coberta i la teulera homònima. Seguint l’ascens pel barranc de les Fonts, trobem la teulera i la
font del Rull. Més avant, passem el pla de l’Era i agafem el barranc de l’Aigua des d’on
observem el barranc de la Font d’Aixa. En el paratge de la bassa de la Font d’Aixa trobem dues
teuleres més, la dels Ferrà i la del ti alacantí.
Ruta del Castellet de l’Ocaive i les alqueries medievals
La següent ruta pren el nom de El Castell de l’Ocaive i les alqueries medievals. Aquest itinerari
té com a inici l’antiga alqueria andalusina de Pedreguer, des d’on ens dirigim a la font de
l’Ombrereta i la cova de les Miqueles. Agafarem el barranc de les Miqueles fins arribar a un
corral i dirigir-nos a la cova de la penya de l’Ocaive. Des d’ací, pujarem al Castell de l’Ocaive.
Després, baixant, visitarem una cisterna enclavada en les margenades, i ens dirigim a la Torre
de Benimarmut, el Trapig, Matoses i els Molinets, per finalitzar la ruta.
Ruta dels molins de vent i el Miquelet de la Sella
Aquesta ruta s’inicia a la Glorieta, passant pel pou de la Murta i travessant el barranc del Marx.
Per una senda s’ascendeix als molins de Pedreguer, dues torres quasi cilíndriques segurament
edificades el 1850. Als voltants dels molins podem trobar una cisterna excavada en la roca i a
prop també una antiga caseta. Després anem a buscar el camí del Collado per començar l’accés
a la muntanya de la Sella, per finalitzar pujant al Miquelet de la Sella. Per tornar al poble,
passarem pels carrers de la urbanització i desfarem el camí realitzat.
En Josep de la Tona. Pel barranc de la Parra, el mas d’En Durà i la vall de la Llosa.
La ruta comença a la Glorieta, es dirigeix al camí de la Torre, observant la Torre de Benimarmut

(segle XII). Després veurem el Forat del Lirio, un gran avenc produït el 1982 per enfonsament
del sostre d’una cavitat subterrània. Més endavant, agafem el camí del barranc de la Parra, per
començar la senda. Ens trobarem una gran cisterna i la caseta de la tia Àngela. Seguidament,
travessem una urbanització en el terme de Benidoleig i després arribem al mas d’en Durà, una
gran casa de camp del segle XIX. A continuació, seguim fins el tossal Verd i descendim per la
[185]
senda fins al corral de Maties, junt a la carretera que uneix Pedreguer amb la Llosa de
Camatxo.
Finalment, cal destacar altres sendes com la del Cementeri dels Burros o la dedicada a Enric
Poch.
Recentment, s’han recuperat i posat en valor una sèrie de sendes en la muntanya de la Sella i
els Molinets, a través del Taller d’Ocupació “Verd i Pedra”, configurant un nou itinerari
homologat denominat PR-V 440 Sender Molinets-la Sella.
3.3. CARACTERÍSTIQUES SOCIALS, ECONÒMIQUES I CULTURALS

3.3.1. Breu aproximació històrica
Els primers indicis de vida humana en aquest territori que avui es correspon amb el terme
municipal de Pedreguer es localitzen al Castell de l’Ocaive, en la vessant nord de la Muntanya
Gran, amb datació de l’Edat del Bronze. Aquest castell és un dels entorns més emblemàtics i
amb major càrrega històrica del municipi [COSTA, 2003]. En aquest espai també apareixen
restes d’època ibèrica, de la mateixa manera que en altres espais del terme actual, junt amb
restes d’origen musulmà.
Tot i aquestes troballes restes arqueològiques, la primera documentació que fa referència al

topònim de Pedreguer que ha perdurat fins a l’actualitat data de l’any 1249, trobant-se en el
Llibre del Repartiment [GARCIA, 2006]. La cita 2874 diu:
A Andriolo i a Albert Flix, nebots de Carròs, senyor de Rebollet, trenta jovades en l’alqueria de
Benimarmut, que està en el terme de l’Ocaive; i si no n’hi haguessen suficients, que tinguen el
que els falte en l’alqueria anomenada Pedreguer, que està en el terme de l’Ocaive.
18 d’agost (1249).
L’assentament més antic de Pedreguer, correspondria a una de les alqueries andalusines del
terme castral de l’Ocaive. Després de la Reconquista va passar a mans de Ximén de Carròs, el
qual la va donar a Albert Flix el mateix 1249. Altres famílies propietàries del senyoriu foren els
Escorna, els Salelles i els Cervelló. Els vassalls de Pedreguer reberen la carta de població el
1611 on es detallaven les condicions que Francesca Alpont i Pujades, comtessa d’Anna i
senyora de Pedreguer, imposaria als nous pobladors d’aquestos llocs.
L’expulsió dels moriscs l’any 1609 va suposar una important davallada demogràfica. Per això,
es va emprendre la feina de repoblació, comptant, en primer lloc, amb gent de la comarca
(segons apunten certs indicis). Destacada va ser la repoblació amb gent de les Illes Balears, fet
que ha deixat petjada en els cognoms dels actuals habitants i en el parlar de Pedreguer
[GARCIA, 2006]. Durant el regnat de Felip V se li va atorgar el títol de vila.
Gràcies a l’evolució favorable de la pansa, es va produir un increment demogràfic i un període

propici per a la construcció d’edificis importants en la vila, com ara, els Pòrxens, les Escoles
Velles o el dipòsit d’aigua.
[186]
3.3.2. Evolució demogràfica
Pedreguer va ser un petit llogaret morisc que amb les seues alqueries de Matoses i
Albardanera (al nordoest i al nord, respectivament) englobava un total de 963 habitants l’any
1609. Aquest any és clau per explicar el descens de la meitat de la població fins als 432
habitants de l’any 1646 causat per l’expulsió dels moriscos. La població es va recuperar per la
repoblació a duta a terme pel comte d’Anna amb emigrants mallorquins (de cognoms Fornés,
Costa, Simó, Carrió, Gaià, etc.). Així doncs, la població era de 963 habitants l’any 1714 i de
1.621 l’any 1787. El creixement durant el segle XVIII fou molt accelerat. D’aquesta forma,
gràcies a factors de tipus sanitari i econòmic, l’any 1845 la població arribà als 2.635 habitants.
Unes dècades més tard, la població seguia augmentant fins els 5.053 habitants. Però, a partir
d’ací es produeix un lent retrocés demogràfic per causes sanitàries, com el còlera o la febra
groga, i per causes econòmiques, ja que el model agrari s’esgota a poc a poc. Però, sobretot, el
principal factor de la pèrdua de població és l’emigració que va fer que l’any 1960 viviren al
poble només 4.607 habitants. Aquest és el punt de partida d’un creixement continuat causat
pel sector agrari i, més encara, la marroquineria i les urbanitzacions residencials construïdes
que van atraure molts immigrants. D’aquesta forma, actualment la vila compta amb 7.431
habitants segons les últimes dades del’1 de gener de 2016. D’aquestos habitants, un 22,6 % del
total són estrangers, sobretot provinents d’Alemanya, Regne Unit, Països Baixos i Suïssa, fruit
del creixement de les urbanitzacions des dels anys 80. En total hi ha 54 nacionalitats diferents
representades. Per una altre costat, tenim una gran nombre d’emigrants d’Amèrica del Sud,
Argentina (amb molt lligams amb Pedreguer), Colòmbia, Equador, Perú, Uruguai i Xile, tot i que
als darrers temps està produint-se un retorn als seus països d’origen. Altre grup, molt
important és el d’originaris del Magreb, Marroc i Algèria, amb una colònia estable de
residents. La resta de nacionalitats provenen d’altres països d’Amèrica i Europa, amb
representants de països asiàtics com Xina i Pakistan. En definitiva, Pedreguer no fa més que
seguir el model que està produint-se en tota la comarca, amb un gran nombre nacionalitats
representades en el seu padró municipal.
Taula 31. Evolució demogràfica de Pedreguer des del 1510 fins el 1887.
Any 1510 1609 1646 1687 1714 1733 1787 1791 1794 1845 1887
Habitants 576 963 432 875 963 1297 1621 1333 1800 2635 5053
Font: Pedreguer, memòria d’un poble.
Taula 32. Evolució demogràfica de Pedreguer des del 1900 fins al 2001.
Any 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001
Habitants 5.287 4.991 4.638 4.710 4.658 4.549 4.607 5.101 5.643 5.572 6.085
Font: Institut Nacional d’Estadística (INE).
Taula 33. Evolució demogràfica de Pedreguer des del 2002 fins a l’actualitat.
Any 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Habitants 6.152 6.483 6.489 6.733 6.857 7.097 7.480 7.602 7.603 7.659 7.751 7.757 7.438 7.337 7.431
[187]
El descens demogràfic de 319 habitants de l’any 2014 s’explica per la depuració del padró
municipal imposada per l’INE, per tal de donar de baixa els estrangers que no havien acreditat
la seva residència. Actualment, el número d’estrangers residint a Pedreguer suposa un 22,6 %
del total dels habitants del municipi.
Segons les últimes dades disponibles de l’any 2016 (Nomenclàtor), la població es distribueix de
la següent manera en els diferents nuclis de població existents.
Taula 34. Distribució geogràfica de la població (2016).
Taula 34. Distribució geogràfica de la població (2016).
Nucli de població Habitants

Cometa Orbeta 33
Urb. la Sella 420
Urb. Monte Pedreguer 202
Urb. la Solana I 194
Urb. la Solana II 25
Casc urbà 5.362
Disseminat 1.195
TOTAL 7.431 habitants
3.3.3. Sectors econòmics
3.3.3.1. Introducció
La història de les activitats econòmiques a Pedreguer comença amb una destacable agricultura
tradicional de secà, vinculada especialment a la vinya. L’elaboració i comercialització de la
pansa ha influït en el desenvolupament arquitectònic i econòmic de tota la comarca, ja que
són característics de la Marina Alta els riuraus, construccions destinades anys enrere a
resguardar la pansa. Láugment de la producció dáquesta afavorí el desenvolupament de
l’artesania de la palma amb la confecció de productes fets de fulles de palma pensats sobretot
per al transport de la pansa: barxes, cabassos, cistelles, ventalls, maurans, etc. Aquesta
artesania va anar minvant en favor dúna notable indústria de capells i marroquineria.
El fenòmen de deslocalització industrial va provocar un altre canvi en la configuració del teixit

empresarial, portant a les fàbriques tradicionals a convertir-se en magatzems démbalatge i
distribució de mercaderies.
[188]
Taula 35. Treballadors i empreses per sector d’activitat (desembre 2007).
Taula 35. Treballadors i empreses per sector d’activitat (desembre 2007).
Treballadors per sector d’activitat Empreses per sector d’activitat

Sector Treballadors Percentatge (%) Sector Empreses Percentatge (%)
Agricultura 119 3,5 Agricultura 11 3,3
Indústria 456 13,4 Indústria 44 13,4
Construcció 522 15,4 Construcció 79 24,0
Serveis 2.297 67,7 Serveis 195 59,3
TOTAL 3.394 100 TOTAL 329 100
Font: Ministeri de Treball i Seguretat Social. Tresoreria General de la Seguretat Social. A través
de Caja España.
Les dades anteriors, de l’any 2007, son les últimes de caràcter oficial disponibles. Reflexen, de
manera clara, la importància del sector serveis en la economia local.
La visió actual del terme de Pedreguer, amb nombroses hectàrees sembrades de tarongers,
distorsiona, en part, el que ha sigut fins fa ben poc la agricultura tradicional abans esmentada.
Els secans tradicionals s´han reduït i els cítrics són actualment el centre de lágricultura, encara
que es detecta una pèrdua considerable dáquest sector en la importància de la economia
local.
Per tant, amb la decadència de lágricultura i la deslocalització de les empreses tradicionals,

láctivitat econòmica al municipi tendeix a la terciarització productiva impulsant lálçada del
sector de serveis. La influència secundaria del turisme es manifesta en urbanitzacions de
vivendes unifamiliars aïllades mesclades amb zones intensives d’edificacions adossades, com
ara la de la Sella, Monte Pedreguer i la Solana, zones habitades majoritàriament per
estrangers.
3.3.3.2. Agricultura
A Pedreguer, fins ben entrat el segle XX l’agricultura era bàsicament de secà i la pansa es va
imposar quasi com a monocultura. La important captació de recursos hídrics va permetre
incrementar notablement l’àrea de regadiu, que està dominada pel conreu de cítrics. Existia
una notable xarxa de sèquies ben jerarquitzada, però en l’actualitat s’ha imposat
completament el reg localitzat, impulsat per la Comunitat de Regants de Pedreguer.
En la taula següent es pot observar l’evolució dels diferents conreus a Pedreguer prenent com
a referència els anys 2002, 2008 i 2011.
[189]
Taula 36. Evolució de la superfície en hectàrees dels diferents conreus.
Conreu Any 2002 Any 2008 Any 2011

Taronger dolç 240 279 272
Mandariner 555 238 225
Llimera 10 3 3
Pomelo 15 5 5
Llimera i altres cítrics 6 17 17
Ametller 7 7 10
Vinya 11 11 11
Olivera 8 5 7
Garrofer 69 53 39
Font: Conselleria de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua
En general, resulta evident la disminució de la superfície dels diferents conreus, tant de secà
com de regadiu.
Es detecta una pèrdua considerable del sector primari com a motor de l’economia local:
només 3 de cada 100 treballadors al municipi són agricultors. Encara que aquesta situació
respon a una crisi a major escala relacionada amb la competència de la producció d’altres
països, en el cas de Pedreguer destaca com a factor que dificulta la millora de la productivitat
agrícola una excessiva divisió parcel·lària (el municipi, amb més de 4.000 parcel·les, presenta
un dels nivells més elevats de la Marina Alta).
3.3.3.3. Sector secundari: indústria i construcció
L’origen de la indústria a Pedreguer està en els productes fets amb palma de margalló
(Pedreguer, memòria d’un poble).
L’any 1975, de tota la Marina Alta, Pedreguer era el municipi amb una major proporció d’actius
treballant en la indústria, el 42’9% de la població. La principal branca és la marroquineria
(bosses de mà i articles de vestir en pell i en materials sintètics), que va tenir un origen
clarament lligat a l’artesania de llata de margalló (cabassos, cistelles, barrets, etc.). En altres
sectors cal esmentar Rolser que fa carrets de compra i escales d’alumini.
La majoria de les fàbriques i tallers es trobaven al casc urbà, encara que en la última dècada
s’ha produït un progressiu trasllat de les empreses al polígon industrial Les Galgues, localitzat
junt al poliesportiu i a l’institut. També hi ha presència de fàbriques i tallers junt a la carretera
nacional N-332.
En la següent taula s’aporten les dades de treballadors i empreses existents en el sector

industrial i en la construcció.
[190]
Taula 37. Treballadors i empreses dedicades a la indústria i la construcció (desembre 2007).
Taula 37. Treballadors i empreses dedicades a la indústria i la construcció (desembre 2007).
Sector Treballadors Empreses

Número Percentatge (%) Número Percentatge (%)
Indústria extractiva 0 0,0 0 0,0
Indústria manufacturera 452 46,2 43 35,0
Producció i distribució d’energia 4 0,4 1 0,8
eléctrica, gas i aigua
Construcció 522 53,4 79 64,2
Font: Ministeri de Treball i Seguretat Social. Tresoreria General de la Seguretat Social. A través
de Caja España.
3.3.3.4. Serveis
En alguns vessants de muntanya abancalades, que gaudeixen d’unes vistes panoràmiques
excel·lents i d’una posició privilegiada de segona línia respecte a la mar, s’han promogut
urbanitzacions de primera i segona residència (urbanitzacions de la Sella, la Solana i Monte
Pedreguer). En el cas de les urbanitzacions abans comentades, els residents son principalment
europeus d’avançada edat que venen ací pel suau clima, essent els contingents més
importants alemanys, britànics, holandesos i suïssos. Cal destacar que vorael 28% del cens de
la població del municipi és estrangera.
En la següent taula es detalllen els diferents establiments comercials existents a Pedreguer.
Taula 38. Establiments comercials
COMERÇ AL DETALL
Comerç al detall d’alimentació, begudes i tabacs
Establiments Any 2011
Fruites, verdures, hortalisses i tubercles 1
Carns, despulles, ous, aus, conills, caça 9
Peix i altres productes de la pesca 3
Pa, pastisseria, confiteria i productes lactis 6
Tabacs i productes pel fumador 6
Productes alimenticis i begudes en general 8
Comerç al detall de productes no alimenticis
Textil, confecció, calçat i articles de cuir 14
Productes farmacèutics, drogueria, perfumeria i cosmètica 9
Equipament per la llar, bricolatge, construcció i sanejament 37
Vehicles terrestres, accessoris i recanvis 11
Combustible, carburants i lubricants 4
Béns usats (mobles i objectes d’ús domèstic) 1
Altres comerços al detall 28
Comerç al detall mixte i altres
Altres 22
COMERÇ A L’ENGRÒS
Comerç a l’engròs i intermediaris
Altres 79
[191]
Font: Caja España.
3.3.3. Patrimoni cultural
3.3.3.1. Bens d’Interès Cultural (BIC)
Al T. M. de Pedreguer hi tenim dos jaciments arqueològics als que s’aplica la disposició

adicional segona de la Llei 16/1985 de 25 de juny del Patrimoni Històric Espanyol i el Decret de
22 d’abril de 1949 sobre la protecció dels castells espanyols. Es tracta del Castell de l’Ocaive i
de la Torre de Benimarmut. El primer es localitza a la Penya de l’Ocaive i fou el centre castral
de totes les alqueries medievals del terme, a més d’un assentament de l’Edat del Bronze i
d’època ibèrica. La segona és una torre andalusina, centre de l’alqueria de la mateixa època i
de moments posteriors, un dels escassos edificis antics que encara conservem a Pedreguer.
Mentre que el castell es localitza en una penya molt enlairada, difícil de ser motiu de grans
transformacions, en el cas de la Torre de Benimarmut passa tot el contrari doncs està
reutilitzada en caseta de camp i actualment viuen els propietaris. A més, el jaciment
arqueològic de la Torre no és tan sols l’edifici militar, és molt més extens ja que engloba el que
era l’alqueria, la necròpolis, etc. Actualment es troba en una zona de clara expansió
urbanística, on cada dia es construeixen noves cases de camp i on les transformacions del
terreny(transformacions de parcel·les, de camins, etc.) estan a l’ordre del dia.
En tots dos casos s’hauria de fer valdre la legislació corresponent al Bé d’Interés Cultural en
matèria de protecció i conservació patrimonial, i a més, fer extensible aquest tractament a les
àrees arqueològiques que envolten aquests monuments (P. COSTA CHOLBI, 2001).
CASTELL DE L’OCAIVE
Es tracta d’una petita fortificació al nord-est de la muntanya Gran, al cim d’un penyal a 315
metres. El control de la vall és manifest.
L’assentament en aquest penyal rocós s’inicia a l’Edat del Bronze (P. COSTA CHOLBI, 2001), en
Època Ibèrica també hi hauria un xicotet assentament, i posteriorment, seria ocupat per
andalusins i “cristians”. Dels primers assentaments no s’observen estructures
arquitectòniques, tan sols restes de material ceràmic, lític, etc. Que apareixen a les vessants
del turó. És a partir de l’Edat Mitjana quan hi disposem de restes arquitectòniques,
segurament amb les transformacions d’aquesta època s’arrasarien les estructures anteriors.
Les mateixes estructures medievals seran trastocades en part per l’intens abancalament de la
muntanya en èpoques més recents. La penya presenta una impresionant paret vertical en la
cara oest i nord.
Al sud i a l’est hi trobem una vessant d’inclinació moderada i forta, segons els llocs, que acaba
en un barranc. Aquest darrer, desemboca en un tallat continuació de la paret vertical abans
esmentada. Tant la vessant com les zones planes de la part superior i nord, estan abancalades i
antigament conreades. L’única zona d’accés és vorejar les cingleres i entrar pel sud.
Les estructures arquitectòniques que formen el xicotet castell, es localitzen en el punt més alt
del penyal. Està format per les restes d’una torre quadrangular que tindria al menys una planta
[192]
superior, amb un contrafort atalussat sobre el penya-segat i amb la porta d’accés oberta al
sud. A la banda de migdia, sobre una cota més baixa, trobem una altra estructura de planta
lleugerament trapezoïdal, que conserva l’arrancada de la volta rebaixada amb la qual estaria
coberta. Aquesta habitació podria haver funcionat com un aljub. Presenta un forat
aproximadament circular sobre el paviment, en el racó sudest, que podria interpretar-se com
el lloc on es col·locaria una gerra o sitja.
A l’exterior d’aquestes estructures s’exten una mena de replà fet amb murs de maçoneria i
morter de calç, bastits sobre el mateix penya-segat. Envoltant tota aquesta plataforma
superior s’observa altre mur, del que queden els basaments i escasses restes emmascarades
per l’abancalament modern.
A l’est, sobre la vessant, uns 20 m. per baix del nivell de la torre, se situa un aljub rectangular,
de majors dimensions i amb una tècnica constructiva distinta.
Respecte de les tècniques constructives emprades, cal diferenciar les estructures de la part
superior, com són la torre i l’habitació, etc. que tindrien una datació cristiana (segona meitat
del segle XIII-XIV). Mentre que l’aljub inferior, amb un típic morter hidràulic rogenc, podria
situar-se en època andalusina (segles XII - primera meitat del XIII seguint allò que ens indiquen
les ceràmiques observades superficialment).
El lloc apareix en la diferent documentació medieval, sobre tot en contractes de venda,

traspassos de propietaris, etc.
MASIA FORTIFICADA DE L’ALBARDANERA
Segons la descripció de C. Pérez – Olagüe, es desconeix l'època de la seva construcció, però pel
llenguatge neoclàssic empleat es podria situar en la segona meitat del segle XIX. La masia es
troba situada en un terreny pla en les proximitats del Montgó. Es tracta d'una edificació de
gran superfície en planta, resolta en dos o tres altures segons les diferents crugies. Una part de
les edificacions queda organitzada al voltant d'un pati interior. Per les seues característiques,
així com per l'existència d'un porxe realitzat amb pedra tosca dels voltants, respon al tipus de
masia i casa de labor pròpies de la comarca. També té un porxe amb la parra davant de la
façana principal. Les façanes són planes. Els buits tenen diverses mides, queden disposats en
diferents posicions. La característica dominant en els més grans és estar protegits en tota la
superfície per reixes de considerable importància visual. En dues de les cantonades oposades
es troben sengles garites de vigilància i defensa. Aquestes garites es troben en nombroses
masies fortificades de la zona com recull Seijo en el seu llibre "L'habitatge popular rural
alacantí". Domina la sobrietat, les façanes planes i els buits es retallen sobre els plans de les
façanes. Ni tan sols les garites presenten motius ornamentals significatius. Es troba en bon
estat de conservació, ja l'habitatge es troba ocupate stacionalment.
[193]
3.3.3.2. Bens de Rellevància Local (BRL)
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA SANTA CREU
És el monument històric i artístic més important de Pedreguer. La reforma parroquial de 1574

ens aporta la data de naixement de l’Església que veiem actualment. Per la diferència d’estils
arquitectònics es degué començar a construir per la façana seguint l’estil renaixentista, i
posteriorment es realitzà la resta, adoptant característiques pròpies del Barroc. La capella de la
Comunió comença a construir-se el 1775, quan l’església està acabada. Es disposa de forma
perpendicular a aquesta i presenta una planta de creu llatina amb capelles laterals i una cúpula
central en el creuer. Finalment, l’orgue Grenzing s’inaugura en 1997.
3.3.3.3. Jaciments arqueològics
Per a la confecció d’aquest apartat, s’ha utilitzat l’estudi de l’arqueòleg Pasqual Costa Cholbi,
realitzat en 2001, denominat Inventari de Jaciments arqueològics de Pedreguer. Seguidament,
es presenta un llistat dels jaciments arqueològics de Pedreguer:
1. Cova de la Penya del Cingle

2. Cova del Randero
3. Cova del Comte
4. Conjunt del Barranc del Cafe
5. La Penya Calenta
6. La Penya del Cingle
7. El Miquelet
8. La Sella picatxo sud
9. Coveta del Barranc de les Fonts
10. Castell de l’Ocaive
11. C/ Joana Escorna-camí dels Fossarets
12. Matoses
13. Mont-roig
14. Oquins
15. L’Ombrereta
16. Mirabò
17. Albardanera
18. Fossarets-Avda. Jaume I
19. La Solana
20. Torre de Benimarmut
21. Pedreguer-Casc Urbà
22. Eretes
23. Montorroi
24. El Forat
25. Cova de les Mamelles
[194]
3.3.3.4. Elements etnològics
Per a consultar el llistat dels elements etnològics presents al Terme Municipal de Pedreguer,
cal consultar l’apartat 2.3.8.8 del present document.
RIURAUS I ALTRES ELEMENTS DE L’ARQUITECTURA DE LA PANSA
Aquest apartat s’ha realitzat a partir de la consulta del Catàleg de Riuraus de Pedreguer,
elaborat per Josep Marqués Costa, dins del primer número de la revista Riuraus Vius.
Taula 39. Catàleg de riuraus de Pedreguer.
Riurau Partida Latitud Longitud
Riuraus annexos
Riurau de Jaume Costa Cots Oquins 38º 47.374’ N 0º 03.414’ E

Riurau de Gadea Oquins 38º 47.423’ N 0º 03.418’ E
Riurau del Metge Peris Mont-Arroi 38º 47.975’ N 0º 03.791’ E
Riurau de Borissa Borissa 38º 48’ 35.83’’ N 0º 02’ 27.69’’ E
Riurau de l’Alfàs Barranquet Bo 38º 47.816’ N 0º 01.461’ E
Riurau annex del Caragús Caragús 38º 47’ 54.53’’ N 0º 02’ 27.69’’ E
Riuraus exempts
Riurau de la Casa de Don Ventura Albardanera 38º 49’ 06.56’’ N 0º 02’ 43.96’’ E
Cases porticades
Casa amb riurau incorporat del Caragús Caragús 38º 40.789’ N 0º 01.957’ E
Casa amb riurau incorporat dels Rosers Rosers 38º 47.636’ N 0º 01.689’ E
Casa amb riurau incorporat del camí del Mont-arroi 38º 47.965’ N 0º 03.387’ E
Mont-Arroi
Estufes
Estufa de la Sella Murtar 38º 48.682’ N 0º 02.682’ E

Font: Riuraus Vius (núm. 1). Catàleg realitzat per Josep Marqués Costa.
A més, el Catàleg inclou una sèrie d’altres cases porticades i diversos elements de
l’arquitectura de la pansa a Pedreguer que caldria recuperar i conservar.
3.3.3.5. Assegadors o vies pecuàries
Els assegadors o vies pecuàries eren camins de bestiar d'una certa amplada de dret de pas
[COSTA et al., 2009]. Solien travessar pels passos més còmodes, acostant-se a les fonts, pous o
abeuradors d'aigua. Aquests itineraris antics del nostre territori coincideixen amb molts dels
actuals camins. Estos assegadors estan protegits per la Ordre de 16 de febrer de 1993, de la
Conselleria de Medi Ambient, per la qual s'aprova la classificació dels camins ramaders que hi
ha al terme municipal de Pedreguer (DOGV núm. 2024 de 14/05/1993). Així, en el terme
municipal de Pedreguer hi trobem els següents:
[195]
1. L'assegador de Pedreguer. Discorre de manera paral·lela a la carretera N-332, travessant el

terme municipal de Pedreguer, provinent des de Gata i arribant a Ondara. Té una longitud de
4.900 metres.
2. L'assegador d'Entretermes. Procedent del terme de Gata, segueix el traçat de la via del
ferrocarril, sobre la fita dels termes de Pedreguer i Dénia. Desemboca al camí de l'Advocat. La
seua longitud és de 4.300 metres.
3. L'assegador dels Oquins a la Llosa. Comença en l'assegador d'entretermes a l'altura del camí
del Bisserot, recorrent el Monterroi a través del camí del Pou de la Pica. Mitjançant el camí de
les Eretes, puja pel camí del barranc de les Fonts. Des del peu de la muntanya, bordejant la
mateixa, arriba fins el terme municipal d'Alcanalí. La seua longitud arriba als 9.100 metres.
Aquest assegador es troba obstruït en un tram.
4. L'assegador del Pou dels Òlbits. Es tracta d'una via pecuària de curta longitud (900 metres).
Enllaça l'assegador dels Oquins a la Llosa amb l'assegador de Pedreguer, en la zona de l'actual
gasolinera de la carretera N-332.
5. L'assegador del camí d'Ondara. Penetra des del terme municipal d'Ondara a través del camí
de la Conxera, discorre pel camí de la Gatera, el camí del Pou de l'Ovella i el camí del Pantano
fins arribar al peu de la muntanya Gran, on connecta amb l'assegador dels Oquins a la Llosa. Té
una longitud de 2.700 metres.
6. L'assegador dels Rafalets. Naix de l'assegador del camí d'Ondara en la zona del camí del
Pantano. Recorre el peu de la Solana i la partida dels Rafalets fins penetrar en el terme
municipal de Beniarbeig. La seua longitud és de 2.500 metres. Aquest assegador es troba
obstruït en un tram.
7. L'assegador de l'Assegador o del Barranc de l'Ocaive. Travessa la muntanya de l'Ocaive

paral·lelament al barranc de l'Assegador i desemboca a la via pecuària que discorre dels
Oquins a la Llosa. Té una longitud de 600 metres.
Taula 40. Dades bàsiques dels assegadors de Pedreguer.
Denominació Longitud (m) Amplària (m)
Legal Necessària
Assegador de Pedreguer 4.900 5 5
Assegador d’Entretermes 4.300 8:2 8:2
Assegador dels Oquins a la Llosa 9.100 5 5
Assegador del Pou dels Òlbits 900 5 5
Assegador del camí d’Ondara 2.700 5 5
Assegador dels Rafalets 2.500 5 5
Assegador de l’Assegador o del Barranc de l’Ocaive 600 5 5
[196]
Longitud total 25.000 metres
Font: CITMA.
Tots els assegadors tenien els seus respectius abeuradors ubicats al costat d'algun pou com el
pou del Lluc, el de la Pica del Muntarà, el del Rector, el de l'Ocaive, els dels Òlbits (on també hi
havia un descansador), el pou de l'Ovella i el de l'Assegador.
El descansador del Pou dels Òlbits té una superfície legal i necessària de 300 m².
En la següent imatge es pot observar la distribució geogràfica d’aquests itineraris.
Imatge 42. Assegadors i elements pecuaris existents al Terme de Pedreguer.
Font: Elaboració pròpia.
Totes les vies pecuàries es classifiquen com a Zona Rural Protegida Natural Vies Pecuàries
(ZRP-NA-VP), indicant el seu ample legal, així com els abeuradors i el descansador existent.
[197]
3.3.3. Infraestructures
3.3.3.1. Infraestructures de sanejament i depuració
Pedreguer compta amb el servei d’una Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR), ubicada
al Terme Municipal de Dénia (coordenades UTM ETRS89 Fus 30, X=763.648; Y=4.301.372;
Z=26). Es tracta d’una infraestructura de sanejament mancomunada entre els municipis de
Dénia, Ondara i Pedreguer. Aquesta EDAR és explotada per la UTE OMS-CESMED amb
l’assistència tècnica de Laboratorios Tecnológicos de Levante.
Taula 41. Dades bàsiques de la EDAR Dénia-Ondara-Pedreguer.
PARÀMETRE DADES
Cabal de disseny 20.000 m³/dia

Potència total instal·lada 798 kW
Municipis servits Dénia, Ondara i Pedreguer
Cabal actual 19.121’25 m³/dia
Població servida 45.152 He
Rendiments SS: 97%, DBO5: 95%, DQO: 93%
Font: Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals (EPSAR).
Per tant, el cabal de depuració de l'EDAR actual(compartida entre Dénia, Ondara i Pedreguer)
és de 20.000 m³/dia, i en l'actualitat està tractant19.121 m³/dia. La població total prevista pel
PGE és de 18.480 habitants, el que suposa unes necessitats de depuració d'aigües de 3.985
m³/dia (calculant que la depuració és el 80 % del consum). És per això que s'haurà de realitzar
una ampliació de la depuradora de forma que aquesta siga capaç de depurar la totalitat de
l'afluent previst. Aquesta ampliació de la depuradora es finançarà amb càrrec al cànon de
sanejament a abonar pels diferents sectors.
3.3.3.2. Infraestructures d’abastiment d’aigua
POUS D’ABASTIMENT DEL CONSUM HUMÀ
La infraestructura de proveïment municipal, gestionada per Tecvasa consta de les següents

captacions, amb la ubicació i característiques indicades:
• Pou Ocaive de proveïment d'aigua potable municipal, situat a la partida Ocaive,

parcel·la 576 del polígon 13 de Pedreguer (Expt. 2017RP0011).
• Pou Barranc de la Parra de proveïment d'aigua potable municipal, situat a la partida
Ocaive de Pedreguer (Expt. 2017RP0011).
[198]
• Pou núm. 3 de La Sella de proveïment d'aigua potable municipal, per a proveïment de

la urbanització La Sella, situat a la mateixa Urbanització La Sella, inclòs al parc públic
PVP-3.
• Pou núm. 4b de la Sella de proveïment d'aigua potable, propietat de Lase Ays SL,per a
proveïment de la urbanització La Sella, situat a la pda. La Sella, parcel·la718 del polígon
8.
• Pou núm. 1 de La Sella de proveïment d'aigua potable, propietat de Lase Ays SL,per a
proveïment de la urbanització La Sella, situat a la pda. La Sella, parcel·la734 del polígon
8.
DIPÒSITS
Tot seguit, es relacionen els diferents dipòsits d’aigua potable existents al Terme Municipal de
Pedreguer.
Taula 42. Dipòsits municipals d’aigua potable a Pedreguer
Localització Capacitat (m3)
Urb. la Solana - I 350
Dipòsit Vell (any 1887) 3.200
Sant Blai - I 900
Sant Blai - II 900
Urb. Monte Pedreguer 900
Mirabarques 25
Albardanera 150
La Sella 850
TOTAL 7.275 m³
Font: PGE.
Per tant, amb els diversos dipòsits reguladors, s’obté una capacitat per a 7.275 m³.
S'ha de disposar de dipòsits reguladors capaços d'emmagatzemar, almenys, les necessitats

diàries de la població, el que suposa, per a una població de 9.536 habitants i un consum mitjà
estimat de 250l/hab/dia, una capacitat del dipòsit regulador de 2.384 m³.
Atès que els existents tenen una capacitat de 7.275 m³, es consideren suficients per als
objectius de la planificació.
Si be, al Pla Director del Servei d’Abastiment de Aigua Potable al terme municipal de
Pedreguer, s’observa que la capacitat del depòsit de Montesolana no es suficient per al
subministre durant un període de 24 h en la situación futura, por lo que hi haurà que
augmentar la capacitat de eixe dipòsit per tal de garantir, al menys, les necessitats diàries de
[199]
eixa urbanització; idèntica problemàtica s’observa al depòsit de La Sella pel que h haurà que
de augmentar també a capacitat de eixe dipòsit per tal de garantir , al menys, les necessitats
diàries de eixa urbanització
3.3.3.3. Infraestructures de comunicació
CARRETERES I FERROCARRIL
Autopista AP-7. Construïda en la dècada dels anys 70, discorre entre les partides de Matoses i
els Oquins, seccionant el tossal dels Molinets, pel seu extrem nord. L’ample de la via és de 24
m i l’ample de la servitud suposa 100 m.
Carretera Nacional N-332. De la mateixa manera que l’anterior, creua el terme de nord-oest a
sud-est. L’ample de la via és d’11 m i l’ample de la servitud suposa 25 m. El desenvolupament
del Sòl Industrial dels Oquins, en actual tramitació, suposarà la necessitat de resoldre la
connexió amb la N-332. Es proposa la duplicació de la carretera en aquest tram.
La comunicació amb els municipis veïns es realitza mitjançant carreteres autonòmiques o

provincials (les quatre vies següents tenen 8 m d’ample i una servitud de 25 m):
- CV-720. Carretera de competència de la Generalitat Valenciana, que comunica Gorga

(municipi de la comarca del Comtat) amb Pedreguer, passant per Parcent.
- CV-724. Carretera de competència de la Generalitat Valenciana, que comunica
Pedreguer amb les Marines (Dénia).
- CV-732. Carretera de competència de la Diputació d’Alacant que comunica Beniarbeig
amb Gata de Gorgos, passant per Pedreguer.
- CV-733. Carretera de competència de la Diputació d’Alacant que comunica Benidoleig
amb Pedreguer. Respecte a aquesta carretera existeix un “Projecte
d’Acondicionament” de la Diputació d’Alacant, de l’any 2004, que afecta a la carretera
CV-733 des del casc urbà de Benidoleig fins a 1 km de distància aproximadament del
nucli urbà de Pedreguer. El projecte mencionat preveu augmentar els marges laterals
de la carretera fins a 2 metres, carrils de 3 metres d’amplària, entre altres aspectes.
Ferrocarril de la Generalitat Valenciana de via estreta, Alacant-Dénia. El seu traçat discorre

molt pròxim amb la fita amb Dénia, a l’extrem nord-est del terme municipal. Concretament, el
ferrocarril, discorre entre els punts quilomètrics 83/950 i 85/300 i entre els punts quilomètrics
85/850 i 86/600, segons la informació proporcionada per Ferrocarrils de la Generalitat
Valenciana.
XARXA DE CAMINS
En el Terme Municipal de Pedreguer ens trobem una densa xarxa de camins, de competència
municipal, que tenen la funció de connectar amb les zones agrícoles i les edificacions
disseminades existents en el territori. Tot seguit, es presenta un llistat dels camins:
▪ Camí de la Torre
▪ Camí del Pou de l’Ovella
▪ Camí del Campell
[200]
▪ Camí del Barranc de la Parra

▪ Camí del Pedregal
▪ Camí dels Rafalets
▪ Camí del Clot de l’Alberca
▪ Travessia Caranyena
▪ Camí de l’Alberca
▪ Camí del Mig
▪ Camí de la Gatera
▪ Camí Venta del Pou de l’Ovella
▪ Camí de les Passeres
▪ Camí de la Conxera
▪ Camí del Trepig
▪ Camí dels Planets
▪ Camí de la Marjal
▪ Camí de l’Escorxador
▪ Camí de Matoses
▪ Camí del Cementeri
▪ Camí del Posmó
▪ Camí del Poliesportiu
▪ Camí de les Eretes
▪ Camí del Xari
▪ Camí Assegador dels Oquins
▪ Camí del Barranc de les Fonts
▪ Camí de les Cometes
▪ Camí dels Rosers
▪ Camí del Pantano
▪ Camí del Caragús
▪ Camí de l’Advocat
▪ Camí de l’Albardanera Blanca
▪ Camí de l’Albardanera Roja
▪ Camí de Don Ventura
▪ Camí del Mont-roig (o Monterroi)
▪ Camí del Bisserot
▪ Camí del Pou de la Pica
▪ Camí dels Capots
▪ Camí del Collado
▪ Camí del Pontet del Moro
▪ Camí Barranquet de l’Aigualós
3.3.3.4. Infraestructures energètiques
LÍNIA D’ALTA TENSIÓ
Línia d’Alta Tensió de 132 kV, paral·lela a l’autopista AP-7, que creua el terme municipal d’est a
oest. L'ample de les seves zones d'afecció i servitud és l'establert pel Reial Decret 223/2008, de
[201]
15 de febrer, per el que s’aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de

seguretat en línies elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries.
Repartides per tot el territori, trobem una nombrosa quantitat de línies elèctriques de mitja i
baixa tensió per donar servei a les vivendes disseminades existents al llarg del Terme.
GASODUCTE
Pel Terme Municipal de Pedreguer discorre el gasoducte de transport secundari denominat

‘Marina Alta’, el qual també travessa els termes municipals de Dénia, el Verger, Ondara, Gata
de Gorgos i Xàbia. El seu traçat es descriu tot seguit.
El gasoducte entra en el terme municipal de Pedreguer per la zona de la partida del Caragús
(en el vèrtex V-77), travessa la carretera N-332, per a continuar en direcció cap a Pedreguer en
la partida de Matoses. En les proximitats de la carretera CV-724 (en el vèrtex V-91) s’efectua
una variant per a l’adaptació al futur polígon industrial els Molinets (finalment descartat per la
seua inviabilitat), passa pels seus futurs vials, creuant la CV-724 prop d’una rotonda. A
continuació, el traçat creua l’autopista AP-7 i la carretera d’accés al nucli urbà per a discórrer
en paral·lel a l’autopista i pel vial del polígon industrial Les Galgues girant a l’est i travessant de
nou l’autopista AP-7 i la carretera N-332 per la zona del camí del Bisserot. Continua en direcció
sud-est, on es situa la posició P-02, des d’on es donarà subministrament a les poblacions de
Pedreguer i de Gata de Gorgos. A l’eixida d’esta posició, el gasoducte discorre en direcció sud-
est pel camí, recorrent paral·lelament l’assegador dels Oquins a la Llosa per a entrar en el
terme municipal de Gata de Gorgos molt pròxim al vèrtex V-125, en la zona del futur Sòl
Industrial dels Oquins (en tramitació).
L’ample de les seues afeccions i servituds es troba establert en el Reial Decret 919/2006, de 28
de juliol, pel qual s'aprova el Reglament tècnic de distribució i utilització de combustibles
gasosos i les seves instruccions tècniques complementàries ICG 01 a 11.
SANEJAMENT
Colector general de saneJament des de el casc urbà a la EDAR de Ondara-Denia-Pedreguer

amb les seues zones de afecció i servidumbre detallades en les Normes Urbanístiques.
[202]
4. OBJECTIUS DE PROTECCIÓ MEDIAMBIENTAL
Mitjançant l'anàlisi de documents d'àmbits de diferents escales (de la global a la local), es

pretén la comprovació detallada del compliment dels objectius de protecció mediambiental i
de sostenibilitat del model territorial aplicables al desenvolupament del present Pla General
Estructural de Pedreguer. Els documents analitzats són resumits a continuació.
4.1. Documents analitzats
4.1.1. Àmbit internacional
En l'àmbit internacional, els principals documents de protecció ambiental són els següents, en
forma d’acord, declaració, conveni o tractat:
- Declaració d'Estocolm sobre el Medi Humà (1972).

- Declaració de Rio sobre Medi Ambient i Desenvolupament (1992).
- Informe de la Cimera Mundial sobre el Desenvolupament Sostenible (ONU;
Johannesburg, 2002).
- Carta de les ciutats europees cap a la sostenibilitat (Carta d'Aalborg, Dinamarca, 27 de
maig de 1994).
- Carta de Lisboa (Subscrita pels participants en la Segona Conferència Europea de
Pobles i Ciutats Sostenibles, 1996).
- Declaració de Hannover dels líders municipals en el llindar del segle XXI (Tercera
Conferència Europa sobre Ciutats i Municipis Sostenibles, 2000).
- Declaració de Sevilla (adoptada el 23 de gener de 1999 pels participants de la
Conferència Euromediterrània de Ciutats Sostenibles, a Sevilla, Espanya).
- Convenció de les Nacions Unides per a la Lluita contra la Desertificació (UNCCD) -
Ginebra, Suïssa.
- Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic.
- Protocol de Kyoto de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic.
- Conveni sobre la Diversitat Biològica. Conveni de Rio.
- Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora
Silvestres (CITES).
- Convenció sobre Espècies Migratòries.
- Declaració de Ramsar.
- Recomanacions aprovades per la Conferència Internacional sobre la Conservació dels
Aiguamolls i les Aus Aquàtiques.
- Tractat Internacional sobre els Recursos Fitogenètics per a l'Alimentació i l'Agricultura
(FAO).
- Instrument de Ratificació de 19 de maig de 1987, del protocol d'esmena de 3 de
desembre de 1982 del Conveni de 2 febrer 1971 relatiu als aiguamolls d'importància
internacional, especialment com a hàbitat d'aus aquàtiques, fet a París.
[203]
- Instrument de ratificació, de 22 de gener de 1985, de la Convenció de 23 de juny de

1979 sobre conservació d'espècies migratòries. (BOE núm. 259 , de 29.10.85).
- Instrument de Ratificació del Tractat de la Carta de l'Energia i del Protocol de la Carta
de l'Energia sobre l'eficàcia energètica i els aspectes mediambientals relacionats, fets a
Lisboa el 17 de desembre de 1994 (BOE núm. 65 , de 17.3.98).
- Instrument de Ratificació del Protocol sobre les zones especialment protegides i la
diversitat biològica a la Mediterrània i annexos, adoptat a Barcelona el 10 de juny de
1995 i en Montecarlo el 24 de novembre de 1996, (BOE núm. 302 , de 18.12.99).
4.1.2. Àmbit europeu
En l'àmbit europeu, els principals documents de protecció ambiental són els següents:
- VI Programa d'acció en matèria de Medi Ambient.

- Estratègia de la Unió Europea per a un desenvolupament sostenible.
- Conveni europeu del paisatge.
4.1.3. Àmbit estatal
En l'àmbit estatal, el principal document de protecció ambiental és el següent:
- Estratègia espanyola de desenvolupament sostenible.
4.1.4. Àmbit autonòmic
En l'àmbit autonòmic, els principals documents de protecció ambiental són els següents:
- Estratègia de Desenvolupament Sostenible de la Comunitat Valenciana.

- Carta Provincial d’Alacant o Carta de Catí.
4.2. Integració dels objectius de protecció ambiental en la redacció del

Pla General Estructural
El Pla General Estructural de Pedreguer incorpora als seus objectius les determinacions dels
documents anteriors.
RESPECTE A LA PROTECCIÓ DEL MEDI NATURAL:
Preservar del desenvolupament urbà els usos propis de la naturalesa rústica.
Qualificar com protegits aquells sòls que tinguin les característiques que la legislació estableix
per a això (protecció urbanística, forestal, hidrològica, etc.).
Respectar la zonificació del sòl no urbanitzable comú regulada per la legislació vigent.
[204]
Recuperar, restaurar, mantenir i millorar els ecosistemes, hàbitats i espècies en el seu entorn
natural, com pot ser la zona de la Muntanya Gran.
Establir com a element bàsic i vertebrador de l'ordenació territorial un sistema d'espais lliures
(Infraestructura Verda) que responga, entre d'altres, a criteris ambientals físicament continus i
connectats amb els espais urbans i els espais exteriors.
Contribuir efectivament a la protecció, ordenació i gestió dels paisatges naturals, agraris,

urbans o culturals tant valuosos com degradats.
Fomentar la preservació de l'activitat agrícola sostenible i ecològica salvaguardant els seus

valors patrimonials i ambientals i assegurant la competitivitat de la producció agrícola de
qualitat amb destinació al mercat local.
Planificar el territori de manera que s'oferisca un turisme de qualitat amb un nivell de

sostenibilitat alt, que aposte per la protecció d'espais de valors ambientals, paisatgístics i
etnogràfics, controlant la massificació.
Analitzar les masses arbòries, arbustives o les formacions vegetals existents en el territori, així
com les cavitats, jaciments, etc., que puguen ser objecte de protecció per determinades
legislacions sectorials.
RESPECTE A LA UTILITZACIÓ RACIONAL DEL SÒL:
Definir els valors propis de cada sòl i decidir els nous desenvolupaments a partir de la seva
capacitat d'acollida.
Adequar el consum de sòl rural i racionalitzar el seu ús d'acord amb un model territorial i
urbanístic globalment eficient i atent als condicionants ambientals existents.
Afavorir la regeneració del teixit urbà abans que l'ocupació de nou sòl per a la urbanització.
Es fomentarà la rehabilitació i recuperació de zones urbanes degradades i la gestió i

consolidació dels solars vacants i terres sense desenvolupar.
Identificar els assentaments rurals-històrics per evitar la formació de nuclis típicament urbans.
RESPECTE A LA PREVENCIÓ DE RISCOS NATURALS I INDUÏTS:
Complir amb la legislació vigent relativa a incendis forestals identificant els sòls forestals que
hagen patit els efectes d'un incendi.
Evitar nous creixements en les zones afectades per riscos naturals i induïts determinant les
zones afectades per aquests riscos.
RESPECTE A L'ÚS SOSTENIBLE I LA PROTECCIÓ DELS RECURSOS HÍDRICS:
Compatibilitzar el planejament territorial i els usos del sòl amb el cicle natural del aigua i
racionalitzar l'ús d'aquest recurs en el marc d'un model territorial globalment eficient.
Preservar i millorar la continuïtat dels fluxos i la qualitat de les aigües.
[205]
Fomentar l'estalvi i la reutilització de l'aigua en l'espai rural i urbanitzat, adequant la qualitat

de la mateixa als usos.
Identificar totes les masses d'aigua, tant superficials com subterrànies, amb el fi d'establir uns
perímetres de protecció enfront de possibles contaminacions.
Identificar zones vulnerables a la contaminació de les aigües subterrànies.
Estudiar els recursos hídrics.
Determinar els sistemes de depuració existents.
RESPECTE A LA CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL I LA REVITALITZACIÓ DEL

PATRIMONI RURAL:
Cercar la recuperació i revitalització del patrimoni rural.
Identificar i posar en valor els béns i espais protegits mitjançant la elaboració del Catàleg de
Proteccions del municipi.
RESPECTE A L'ADEQUADA GESTIÓ DELS RESIDUS:
Reduir la quantitat i perillositat dels residus.
Fomentar el reciclatge i la seva reutilització.
Facilitar la disponibilitat d'instal·lacions adequades per al seu tractament identificant les

instal·lacions de tractament de residus, tant existents com futurs, garantint que tant les
instal·lacions actuals com les previstes puguen assumir l'increment dels residus generats per
l'aplicació del pla.
RESPECTE A LA IMPLEMENTACIÓ DE LES INFRAESTRUCTURES I LA MILLORA DELS RECURSOS

ENERGÈTICS: CAP A LA MOBILITAT SOSTENIBLE.
Proposar les infraestructures necessàries perquè es garantisca l'equitat territorial.
Establir reserves per als nous traçats d'infraestructures que resulten respectuosos amb el medi
natural i cultural.
Impulsar accions que comporten una reducció del consum de recursos energètics.
Impulsar l'ús de noves fonts d'energia, especialment de les renovables.
Regular la implantació d'instal·lacions de radiotelecomunicació i de transport d'energia

elèctrica.
Plantejar un nou concepte de mobilitat que permeta construir municipis més habitables,
afavorint la mobilitat per mitjans ambientalment menys agressius reduint el nombre de
desplaçaments motoritzats de caràcter urbà.
[206]
RESPECTE A LA QUALITAT DE L'AIRE I CONTAMINACIÓ ACÚSTICA:
Reduir el consum energètic com a contribució al canvi climàtic.
Reduir al màxim les emissions contaminants a l'atmosfera i el consum de recursos no

renovables.
Mantenir a la població exposada a nivells acústics inferiors als recomanats per a la salut
humana recollits per la legislació sectorial.
[207]
5. PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT

5.1. Introducció
La Llei 5/2014 en el seu Annex VII assenyala la informació mínima que haurà de contenir
l’Estudi Ambiental i Territorial Estratègic. Entre aquesta informació es troba:
“f) Els probables efectes significatius en el medi ambient i en el model territorial, incloent-hi
aspectes com la biodiversitat, la població, la salut humana, la fauna, la flora, la terra, l’aigua,
l’aire, els factors climàtics, la seua incidència en el canvi climàtic, en particular, una avaluació
adequada de l’empremta de carboni associada al pla o programa, els béns materials, el
patrimoni cultural, el paisatge i la interrelació entre estos factors. Estos efectes han de
comprendre els efectes secundaris, acumulatius, sinèrgics, a curt, mitjà i llarg termini,
permanents i temporals, positius i negatius”.
La definició dels efectes anteriors és la següent:
▪ Efecte positiu: aquell admès com a tal, tant per la comunitat tècnica i científica com
per la població en general, en el context d'una anàlisi completa dels costos i beneficis
genèrics i de les externalitats de l'actuació contemplada.
▪ Efecte negatiu: aquell que es tradueix en pèrdua de valor naturalístic, estètic cultural,
paisatgístic, de productivitat ecològica, o en augment dels perjudicis derivats de la
contaminació, de l'erosió, de la rebliment i altres riscos ambientals en discordança
amb l'estructura ecològica-geogràfica, el caràcter i la personalitat d'una localitat
determinada.
▪ Efecte a curt, mitjà o llarg termini: aquell efecte la incidència del qual pot manifestar-
se, respectivament, dins del temps comprès en un cicle anual, abans de cinc anys o en
període superior.
▪ Efecte permanent: aquell que suposa una alteració indefinida en el temps de factors
d'acció predominant en l'estructura o en la funció dels sistemes de relacions
ecològiques o ambientals presents al lloc.
▪ Efecte temporal: aquell que suposa una alteració no permanent en el temps, amb un
termini temporal de manifestació que pot estimar o determinar.
▪ Efecte indirecte o secundari: aquell que suposa incidència immediata respecte a la
interdependència, o en general, respecte a la relació d'un sector ambiental amb un
altre.
▪ Efecte acumulatiu: aquell que al perllongar en el temps l'acció de l'agent inductor,
incrementa progressivament la seva gravetat, al mancar de mecanismes d'eliminació
amb efectivitat similar a la de l'increment de l'agent causant del dany.
▪ Efecte sinèrgic: aquell que es produeix quan l'efecte conjunt de la presència simultània
de diversos agents suposa una incidència ambiental major que l'efecte suma de les
incidències individuals contemplades aïlladament. Així mateix, s'inclou en aquest tipus,
aquell efecte el mode d'acció indueix en el temps l'aparició d'altres de nous.
Per la seua part, les definicions de cadascun dels impactes és la següent:
[208]
o Impacte ambiental compatible (C): aquell la recuperació és immediata després del

cessament de l'activitat i no precisa pràctiques correctores o protectores.
o Impacte ambiental moderat (M): aquell la recuperació necessita pràctiques correctives
o protectores i en què la consecució de les condicions ambientals inicials requereix un
període de temps mitjà.
o Impacte ambiental sever (S): aquell en què la recuperació de les condicions del medi
exigeix l'adequació de mesures correctores o protectores i en el qual, encara amb
aquestes mesures, aquella recuperació precisa un període de temps dilatat.
o Impacte ambiental crític (Cr): aquell la magnitud és superior al llindar acceptable. Amb
ell es produeix una pèrdua permanent de la qualitat de les condicions ambientals,
sense possibilitat de recuperació, fins i tot amb l'adopció de mesures protectores o
correctores.
Tot seguit, es proporcionen les valoracions dels efectes sobre cadascun del factors ambientals
per part de les diferents zones d’ordenació proposades en el PGE de Pedreguer.
5.2. Efectes sobre l’atmosfera
Durant la fase de construcció i funcionament de l’actuació urbanística en tramitació en el Pla

General Estructural de Pedreguer (Zona de Nou Desenvolupament Industrial en Execució (ZND-
IN-E)), així com en totes les infraestructures associades a la mateixa, es produiran una sèrie
d'accions com, per exemple, desbrossaments, trànsit de maquinària, moviments de terres, etc.
Aquestes accions provocaran conseqüències com l'augment de les partícules en suspensió,
fums, olors, augment dels nivells sonors, etc.
L'efecte previsible del PGE sobre la qualitat atmosfèrica es pot diferenciar en tres impactes:
- Emissió d'elements contaminants.
- Augment dels nivells sonors.
- Increment de la contaminació lumínica.
Pel que fa a l'emissió d'elements contaminants, l'augment demogràfic que planteja el nou
instrument de planejament urbanístic incidirà en un creixement de l'emissió de substàncies
contaminants, bàsicament a causa dels mitjans de comunicació privats. Aquest efecte es valora
com a moderat, tenint en compte l'aplicació de les corresponents mesures preventives i
correctores per minimitzar l'afecció del PGE a la qualitat atmosfèrica.
Pel que fa a l'augment dels nivells sonors, a causa de les mateixes raons que el paràgraf
anterior (increment poblacional i augment de vehicles privats), es produirà una accentuació
dels nivells sonors més elevats en zones urbanes concretes. Aquest efecte es valora com a
moderat, comptant amb les mesures preventives i correctores a aplicar.
Finalment, en relació a la contaminació lumínica, els desenvolupaments urbanístics en

tramitació comentats comportaran la localització de nous punts lluminosos en el viari. Aquests
[209]
elements necessaris per a la il·luminació poden provocar nivells de contaminació lumínica en

funció de la seva disposició, disseny i segons els materials utilitzats. Respecte a l'impacte,
considerant la modificació de la lluminositat dels terrenys objecte de desenvolupament
urbanístic (de terreny rústic a urbà), així com el caràcter permanent de la il·luminació, aquest
efecte es considera moderat.
A continuació s'analitzen amb més detall aquests efectes i les mesures correctores
proposades:
• Contaminació atmosfèrica
La contaminació atmosfèrica es produeix principalment per la presència a concentracions

elevades de partícules en suspensió, hidrocarburs, òxids de nitrogen i sofre, i monòxid de
carboni. Aquests deriven principalment dels motors de combustió en vehicles i activitats
industrials amb abocaments de gasos a l'atmosfera. Els hidrocarburs aromàtics poden resultar
especialment tòxics, i en ocasions cancerígens. Els hidrocarburs, òxids de nitrogen i monòxid
de carboni contribueixen a més a la formació del "smog" fotoquímic.
També cal tenir en compte la pols i partícules en suspensió generats durant les obres i
moviments de terres en general, que s'afegeixen a la contaminació atmosfèrica existent a la
zona. La pols, format per partícules en suspensió de mida petita i forma irregular, procedeix de
la disgregació, trituració o polvorització de materials diversos.
En l'àrea d'estudi, els principals focus de contaminació atmosfèrica són les àrees urbanes,
especialment les carreteres N-332 i AP-7, les carreteres de connexió amb els municipis veïns
(CV-720, CV-724, CV-732 i CV-733) i la zona industrial existent, el Polígon les Galgues. A ells
s'afegeix l'activitat constructiva en els solars vacants en les zones menys consolidades de les
urbanitzacions existents. La pols en les àrees urbanitzades es redueix considerablement quan
els seus vials es troben pavimentats. També cal tenir en compte en les àrees urbanes les
emissions contaminants d'òxid de sofre i hidrocarburs procedents del fuel-oil emprat en
calefaccions.
La qualitat atmosfèrica de les àrees urbanes (nucli urbà i urbanitzacions disperses) en l'àmbit
d'estudi és en general bona, a causa fonamentalment del relativament escàs trànsit, excepte
zones puntuals en franges horàries determinades, com poden ser les hores d’entrada i eixida
dels llocs de treball o els horaris d’inici i finalització de la jornada escolar. Com a factors que
contribueixen a millorar la qualitat de l'aire, cal assenyalar:
- La vegetació de la zona, especialment la seva àmplia zona de muntanya al sud del Terme
Municipal, que afavoreix l'eliminació de CO2.
- El vent, que facilita la dispersió dels contaminants gasosos.
Les mesures correctores de la contaminació atmosfèrica hauran d'anar encaminades a:
- Reduir en la mesura possible el trànsit.
- Fomentar l'ús d'energies netes, reduint les emissions contaminants.
[210]
- Evitar la formació de pols, especialment en la realització d'obres.
El PGE proposat inclou diferents mesures en aquest sentit, destacant:
- La creació d'una xarxa de senders no motoritzats a tot el municipi, per fomentar la mobilitat
sostenible.
- Limitar la qualificació d'activitats en zones confrontants a les residencials.
- Mesures correctores de les molèsties per l'execució d'obres, evitant en particular la formació
de pols i les emissions contaminants de la maquinària emprada.
• Soroll ambiental
Aquest factor s'analitza amb més profunditat en l'Estudi Acústic que acompanyarà el PGE. Com
a avançament del mateix, s'assenyalen com a principals fonts sonores actuals estimades com a
causants de contaminació acústica al municipi.
Les mesures correctores de les molèsties per soroll i la probable evolució en cas de no aplicar
són similars a les propostes contra la contaminació atmosfèrica en el punt anterior, pel que es
remet a elles.
a) Vies principals de comunicació.
Les principals vies de comunicació i la seva influència sonora en el nucli de població principal i
les urbanitzacions disperses són les següents:
• Autopista AP-7. Construïda en la dècada dels anys 70, discorre entre les partides de
Matoses i els Oquins, seccionant el tossal dels Molinets, pel seu extrem nord.
• Carretera Nacional N-332. De la mateixa manera que l’anterior, creua el terme de
nord-oest a sud-est.
• La comunicació amb els municipis veïns es realitza mitjançant carreteres
autonòmiques o provincials:
Gorga (municipi de la comarca del Comtat) amb Pedreguer, passant per
Parcent.
Pedreguer amb les Marines (Dénia).
- CV-732. Carretera de competència de la Diputació d’Alacant que comunica
Beniarbeig amb Gata de Gorgos, passant per Pedreguer.
- CV-733. Carretera de competència de la Diputació d’Alacant que comunica
Benidoleig amb Pedreguer.
No hi ha parades de línies de ferrocarril al municipi, sent la més propera la via Dénia-Alacant,

amb estacions a la Xara i Gata de Gorgos, com a parades més pròximes. El traçat d’aquesta
línia discorre certa distància per dins del terme municipal de Pedreguer, en la zona de la Sella.
Pel que fa a transport d'ús públic, el principal és línia d'autobusos de l'empresa ALSA, amb
servei diari amb València i Alacant per la N-332 i AP-7, amb parada en diferent poblacions.
[211]
Els camins rurals i les vies pecuàries del terme suposen un trànsit reduït, pel que la seva
influència sonora és molt escassa. En el PGE es destinen principalment a vies de vianants o no
motoritzades, d'acord amb la seva legislació. En qualsevol cas s'ha de limitar la velocitat dels
vehicles a motor en aquestes vies, per evitar molèsties puntuals.
b) Àrees industrials.
L'única àrea industrial existent al municipi està situada al nord del nucli urbà, el Polígon
Industrial Les Galgues. Està composta per naus i magatzems. El nou PGE recull el
desenvolupament industrial en tramitació en les NN. SS. Es tracta dels sectors Oquins i
Molinets
c) Àrees destinades a usos terciaris.
Els usos terciaris s'assenyalen com compatibles en la majoria de les zones, amb limitacions per
evitar molèsties a les àrees residencials. No s'assenyalen zones destinades específicament a
aquest ús. El compliment de la normativa per a aquests usos ha de garantir la no superació
dels límits de nivell sonor establerts per a cada zona.
d) Àrees recreatives.
Les activitats recreatives, englobades en l'ús terciari, s'assenyalen com a compatibles en la

majoria de les zones, amb limitacions per evitar molèsties a les àrees residencials. El
compliment de la normativa per a aquests usos ha de garantir la no superació dels límits de
nivell sonor establerts en aquestes.
Les àrees recreatives existents al terme són generalment zones en entorns naturals
privilegiats, com a fonts o miradors, habilitades per al gaudi de la natura, de manera que no
són generadores de molèsties per soroll. Destaquen entre elles les del Patronat, la zona de la
cova de les Miqueles, el mirador Mirabarques, etc. Atès l'ús d'espai lliure per a gaudi de la
natura a què es destina, no es preveuen en ell activitats sorolloses, que resultarien
incompatibles amb la protecció ambiental d'aquest espai.
e) Àrees residencials i comercials.
Les actuacions proposades pel PGE al nucli urbà preveuen un creixement moderat únicament
en les zones intersticials, com a l’Alfàs, i la classificació com a sòl urbà de la zona consolidada
de la urbanització de les Cometes.
A la resta del terme no s'assenyalen àrees residencials, i es pretén evitar aquest ús en elles. Es
limiten per això els petits nuclis dispersos apareguts en els darrers anys, establint mesures per
minimitzar-ne els impactes.
L'ús comercial s'admet a les zones residencials, amb les limitacions de compatibilitat que
imposa la seva normativa sectorial, igual que s'ha assenyalat per a l'ús terciari.
[212]
5.3. Efectes ambientals sobre el sòl
El planejament urbanístic té com a objectiu, habitualment, entre d'altres aspectes, delimitar

nou sòl urbanitzable d'acord amb el creixement del municipi. Aquest procés comportaria
ineludiblement transformacions de sòl agrícola en sòl urbà. Però, en el cas de Pedreguer, no es
proposen nous desenvolupaments urbanístics, s’aposta per la consolidació de les zones
urbanes i la execució del sòl industrial en tramitació previst en les anteriors NN. SS.
En la fase de construcció i funcionament de l’actuació urbanística(Zona de Nou

Desenvolupament Industrial en Execució (ZND-IN-E) i les infraestructures associades, causarà
efectes sobre el substrat edàfic com la compactació del mateix, la supressió del mantell de
vegetació i dels escassos cultius existents en les zones afectades. Les alteracions topogràfiques
seran de caràcter irreversible, ja que durant la fase de construcció es duran a terme tasques
d'explanació dels terrenys. En el cas concret que ens ocupa, el municipi de Pedreguer, el relleu
no suportarà alteracions destacables, ja que el territori on es planteja el desenvolupament
urbanístic posseeix una geomorfologia molt suau, gairebé plana, com es la zona dels Oquins.
Una conseqüència directa del desenvolupament de nous espais urbans és la disminució de la

potencialitat agrària que significa per al propi territori. La supressió de la capa superficial del
sòl impossibilita el desenvolupament de les particularitats d'aquest. Aquest efecte es pot
considerar pràcticament irreversible, encara que es pot tornar a la situació inicial amb una
intervenció important. L'efecte per l'ocupació del sòl des del punt de vista de les actuacions
derivades del planejament urbanístic es considera com a moderat.
5.4. Efectes ambientals sobre la hidrologia
Pel que fa a la hidrologia superficial, les fases de construcció i funcionament del

desenvolupament urbanístic previst en el planejament(Zona de Nou Desenvolupament
Industrial en Execució (ZND-IN-E) provocarà efectes sobre el medi hídric superficial, destacant
l'augment de l'escorrentia per la impermeabilització que suposen les obres d'urbanització.
Els treballs de desbrossament de vegetació, compactació per pas de maquinària i la posterior

pavimentació, suposen l'alteració de la infiltració de les aigües, incidint això en la hidrologia
superficial i en la pròpia qualitat hídrica.
A causa de les obres d'urbanització, es causarà la compactació del sòl, convertint-lo en una
pantalla impermeable que impedeix la infiltració de l'aigua.
A conseqüència de la pavimentació de la superfície del sòl, l'escorrentia superficial

s'incrementarà notablement en comparació amb la situació actual. Amb l'aplicació de les
tècniques i instal·lacions de recollida d'aigües pluvials per evitar embassaments i acumulacions
d'aigua en el nou sector industrial dels Oquins, s'estima que aquest impacte pot ser
compatible.
[213]
Pel que fa a la hidrologia subterrània, segons la cartografia temàtica de la Conselleria

d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, la vulnerabilitat dels aqüífers és mitjana a
Pedreguer en l’àrea on es proposa dur a terme transformacions de sòl, com ho és la zona del
sector industrial en tramitació, els Oquins. Amb l'aplicació de les pertinents mesures
correctores per evitar qualsevol infiltració a la hidrologia subterrània, es considera que aquest
efecte pot ser moderat.
D'altra banda, l'increment demogràfic causarà un augment relatiu en el consum de recursos

hídrics. Es produirà, per tant, un major consum d'aigua potable al municipi de Pedreguer, sent
possible minimitzar aquest consum mitjançant la construcció d'una eficient xarxa de
distribució d'aigua en les obres d'urbanització del sector industrial en execució en el
planejament urbanístic, evitant consums innecessaris i potenciant la reutilització de les aigües
depurades. Caldria escometre també una renovació progressiva de la xarxa d’aigua potable per
reduir les pèrdues de recursos hídrics. Per tant, l'efecte d'aquest factor es pot considerar com
a moderat.
5.5. Efectes ambientals sobre la vegetació i la fauna
La vegetació natural existent en la zona industrial en execució de Pedreguer és molt escassa,

limitant-se a camps de conreu, la majoria abandonats. Per tant, el principal efecte serà
l'eliminació de cultius en aquelles parcel·les afectades pel desenvolupament industrial previst
en el planejament, en la zona dels Oquins i Molinets. En conseqüència, les actuacions previstes
en el planejament podrien tenir efectes sobre la fragmentació i reducció de l'hàbitat de la
fauna, amb molèsties i desplaçaments a causa de l'ocupació del territori.
Les espècies més adaptades a la antropització recolonitzaran les zones que es pretén
urbanitzar. En la fase de funcionament s'implantaràn nous sectors industrials, que és per
naturalesa més restrictiu per a la fauna.
No obstant això, la Infraestructura Verda definida en el PGE preveu la conservació de zones

destinades a la creació d'un conjunt integrat de corredors ecològics i paisatgístics que
relacionaran els enclavaments naturals més importants, havent de conformar una xarxa amb
els termes municipals confrontants.
Així doncs, la vegetació patirà la desaparició en aquelles zones en què el sòl haja de ser ocupat
per les activitats antròpiques. No obstant això, les característiques actuals de les masses
vegetals existents presenten escassa rellevància ecològica. La valoració d'aquest impacte es
considera compatible.
L'aposta per la preservació del procés urbanitzador de grans extensions de territori (atenent
als seus valors ambientals i culturals), en particular les considerades de major valor ambiental,
evita impactes més elevats.
[214]
5.6. Efectes sobre el paisatge
Pel que fa al paisatge de Pedreguer, es remet a l'apartat destinat al paisatge en el present

document i, sobretot, a l'Estudi de Paisatge del PGE de Pedreguer.
A les zones afectades pel desenvolupament industrial proposat en el PGE, el paisatge és pla,
amb ús agrícola en estat de progressiu abandonament intercalat amb les naus industrials
existents i comerços, a les vores de la carretera N-332. El desenvolupament del planejament
urbanístic suposarà l'eliminació de terres de cultiu suposant un impacte negatiu a causa de la
antropització d’aquestos espais.
L'entorn paisatgístic estarà pertorbat pel moviment de terres, el trànsit de maquinària i les
instal·lacions auxiliars. Aquest efecte s'ha de considerar com a negatiu, tot i que es tracta d'un
impacte inherent a qualsevol procés d'urbanització, que haurà de ser minimitzat amb la
posada en marxa de les mesures de prevenció ambiental i paisatgística. A més, s'ocuparan
superfícies on els observadors potencials, des de les carreteres N-332 i la CV-732 (Pedreguer a
Gata de Gorgos), veuran disminuïda la qualitat paisatgística de l'entorn.
El desenvolupament de les zones industrials haurà de tenir una regulació estètica de les naus,
tant en les seues altures, materials, colors, etc. S’haurà d’incorporar l’element verd (jardins,
pantalles vegetals, etc.) com a part principal dels desenvolupaments industrials.
5.7. Efectes sobre la població i la salut humana
Els factors socioeconòmics són dels més afectats pel desenvolupament del PGE, ja que la
finalitat última d'aquests és la millora i adequació de l'hàbitat urbà per augmentar el benestar i
el nivell de vida de la societat, dotant a la mateixa de els espais necessaris per a l'habitatge, el
treball, els equipaments i l'oci-esplai, potenciant el desenvolupament econòmic i les
comunicacions.
En el terreny socioeconòmic i cultural són múltiples les conseqüències que es poden derivar
del Pla General Estructural, encara que en ocasions és difícil interpretar el seu caràcter positiu
o negatiu. Sintèticament, les principals alteracions que es poden produir són:
- Canvis en l'estructura demogràfica, encara que no seran massa destacables, ja que no es

proposen nous creixements urbanístics residencials que comporten un augment de la
població.
- Redistribució espacial de la població.
- Canvis en les condicions de circulació.
- Efecte sobre la salut humana de la contaminació atmosfèrica i els sorolls.
- Canvis en els sectors productius associats al territori.
[215]
- Remodelació del sistema territorial.
Els efectes positius sobre els factors naturals del medi han de suposar una millora en la qualitat
de vida dels ciutadans.
Així doncs, es considera que el PGE, contribuirà a la valorització i diversificació del terme
municipal de Pedreguer, contribuint al desenvolupament sostenible del mateix i,
conseqüentment, a la qualitat de vida i benestar social dels seus ciutadans.
Entre d'altres, es destaca l'objectiu d'augmentar la dotació d'equipaments públics i zones

verdes del municipi.
5.8. Efectes sobre el patrimoni cultural
El patrimoni cultural d'una població és una de les senyes d'identitat dels seus habitants. Per
això, qualsevol actuació ha de valorar la possible afecció a aquest tipus de béns culturals.
D'acord amb l'Article 62 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del
Patrimoni Cultural Valencià: "Per a la realització d'obres, públiques o privades, en immobles
compresos en zones o àrees de protecció arqueològiques o paleontològiques, així com, en
general, en tots aquells en què es conega o presumisca fundadament l'existència de restes
arqueològiques o paleontològiques d'interès rellevant, el promotor de les obres haurà
d'aportar al corresponent expedient un estudi previ sobre els efectes que les obres
projectades pogueren causar en les restes d'aquesta naturalesa, subscrit per un tècnic
competent. Les actuacions necessàries per a l'elaboració d'aquest estudi seran autoritzades
per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, que establirà els criteris a què s'ha d'ajustar
l'actuació, i se supervisaran per un arqueòleg o paleontòleg designat per la mateixa
Conselleria."
[216]
6. MESURES PREVENTIVES, REDUCTORES I COMPENSATÒRIES
La Llei 5/2014 en el seu Annex VII assenyala la informació mínima que haurà de contenir
l’Estudi Ambiental i Territorial Estratègic. Entre aquesta informació es troba:
“h) Les mesures previstes per a previndre, reduir i, en la mesura que siga possible, compensar
qualsevol efecte negatiu important en el medi ambient i en el territori de l’aplicació del pla o
programa, incloent-hi aquelles per a mitigar la seua incidència sobre el canvi climàtic i
permetre’n l’adaptació a este”.
En cadascun dels apartats següents s’ha inclòs un apartat amb una sèrie de mesures
preventives generals en la fase de obres. Aquestes mesures van dirigides principalment a les
zones industrials que el present PGE recull. Es tracta, concretament, dels sectors industrials
dels Oquins i Molinets.
6.1. Mesures preventives sobre l'atmosfera

6.1.1. Protecció de la qualitat atmosfèrica
La Llei 34/2007, de 15 de novembre, de Qualitat de l’Aire i Protecció de l’Atmòsfera, estableix,

en l’Art. 16.6 que els plans i programes per a la protecció de l’atmòsfera i per a minimitzar els
efectes negatius de la contaminació atmosfèrica seran determinants pels diferents instruments
de planejament urbanístic i d’ordenació del territori.
Es proposa col·locar instal·lacions o aparells de vigilància i control de la contaminació lumínica,

acústica i atmosfèrica de caràcter mòbil.
Les zones urbanes hauran de minimitzar la contaminació lumínica, d'acord amb les condicions
de bones pràctiques d'enllumenat a establir en les seves Normes Urbanístiques. No s'admetrà
sistema d'il·luminació fora dels àmbits urbans o urbanitzables desenvolupats, més enllà de
possibles enllumenats de vigilància o els necessaris per a les activitats autoritzades en ells.
Amb l'objecte de millorar els entorns urbans, es planteja limitar la contaminació lumínica i els
sorolls generats pels usos i activitats permesos pel PGE en les diferents zones d'ordenació.
S'establiran per a això normes limitant la il·luminació i l'emissió de sorolls a exterior, i punts
per a instal·lacions o aparells de vigilància i control de la contaminació lumínica, acústica i
atmosfèrica, conforme a la normativa en la matèria.
Els sectors urbanitzables que es desenvolupen hauràn d'evitar la contaminació lumínica,

procurant l'ús de sistemes d'enllumenat de vapor de sodi, amb lluminàries d'escassa alçada,
dirigint la il·luminació cap a terra i evitant la seva dispersió. Especialment es limitarà la
contaminació lumínica dels sectors industials per la seva situació allunyada del nucli urbà, a
exterior i en horari nocturn, reduint aquesta al mínim indispensable per seguretat i per al
funcionament de les activitats previstes en elsl.
[217]
6.1.2. Mesures preventives generals en la fase d'obres
Sobre la qualitat de l'aire, es proposen les següents mesures per tal de prevenir l'impacte
ambiental:
- Dissenyar adequadament els edificis i infraestructures per impedir l'efecte barrera del vent,
per al que es tindrà en compte els vents dominants i les seves característiques.
- Control dels nivells d'emissions i manteniment dels motors de la maquinària d'obra segons
indicacions del fabricant.
- Es controlarà, mitjançant reg, la suspensió de pols en les operacions de trànsit de vehicles,

maquinària i instal·lacions, prestant especial atenció a les pistes d'accés i zones sense asfaltar,
per tal d'afectar el menys possible a l'ésser humà ia les espècies de flora i fauna de l'entorn.
- Es farà un manteniment efectiu dels vials d'accés a les àrees urbanitzades per evitar la
formació de pols i l'acumulació de fang a les vies de comunicació pel trànsit de camions.
- La caixa dels camions, un cop carregats, estar coberta de manera que es reduisquen les
emissions de partícules a l'atmosfera. Es limitarà la velocitat dels vehicles a 30 km/h a les obres
per evitar la creació de núvols de pols que dificulten temporalment la visibilitat i afecten de
manera negativa a la fauna i la flora.
- Incorporar criteris d'arquitectura bioclimàtica en el disseny de les edificacions destinades tant

a habitatge com a equipaments col·lectius (orientació, obertura de finestres, materials de
construcció, etc.), a fi de disminuir els requeriments energètics de les actuacions
urbanístiques.
- Incorporar instal·lacions energètiques, d'energies renovables i/o més eficients, especialment

plaques fotovoltaiques per a il·luminació general i col·lectors solars per a calefacció i aigua
sanitària, amb la finalitat de potenciar l'estalvi energètic i minimitzar les despeses derivades
del consum.
Sobre la producció d'olors, caldria:
- Aplicar sistemes de desodorització a les depuradores d'aigües residuals, concretament a la

EDAR mancomunada entre Pedreguer, Ondara i Dénia.
- Efectuar una recollida continuada dels residus urbans tant porta a porta (potenciant encara
més la recollida selectiva porta a porta) com en contenidors degudament tancats, integrant-se
en el sistema de gestió de residus urbans del municipi.
- Pel que fa a la producció de sorolls i vibracions:
- No es consideren necessàries mesures correctores per al trànsit de vehicles d'obra per

tractar-se d'impactes de petita magnitud (a més de la limitació de velocitat abans esmentada).
[218]
- No es consideren necessàries mesures correctores per soroll procedent de la recollida de

residus que corresponen a l'entitat gestora ja que amb la utilització de tecnologies que no
superen els llindars legals es considera compatible.
- Es planteja limitar la velocitat dels vehicles privats a 30 km/h en els vials de zones
urbanitzades, de manera que es reduisca la producció de soroll per rodament i motors.
- Es realitzaran, en cas de ser necessari i de manera molt puntual per no afectar a vivendes
pròximes a les vies de comunicació, per no superar els límits sonors admissibles, pantalles
acústiques en què es tinga en compte la seua integració paisatgística.
En relació amb la contaminació lumínica:
- S'utilitzaran sistemes d'il·luminació que no projecten la radiació directa fora de les zones
urbanes, en particular sobre les formacions vegetals o carreteres.
- S'evitarà la projecció de feixos lumínics cap a la volta celeste.
6.2. Mesures preventives sobre el sòl
6.2.1. Utilització racional del sòl
Entre els objectius prioritaris del PGE es troba fomentar un ús racional del sòl, aprofitant les
seves potencialitats per satisfer els desitjos de la població, però conservant els seus principals
valors ambientals i evitant els riscos que una sobreexplotació comportaria.
El PGE proposa com a desenvolupament lògic completar les àrees de sòl urbà vacant del
planejament vigent i no proposar nous sòls urbanitzables.
No s'admetrà la reclassificació de sòl no urbanitzable protegit amb el present PGE pel seu valor
ambiental o incidència en el paisatge, o que haja patit els efectes d'un incendi, d'acord amb la
legislació en la matèria. S'exclouen per això del procés urbanitzador en particular les àrees
assenyalades amb protecció natural, de barrancs, vies pecuàries, etc.
S’ha d’evitar la ocupació innecessària de sòl per usos urbans i per les infraestructures
necessàries vinculades a estos usos. En aquest sentit, es garantirà la protecció dels elements
singulars, per mitjà de la regulació coherent dels usos i de les edificacions.
Amb aquest PGE s’eviten les expansions innecessàries d’àrees urbanes i dels models dispersos
i/o difusos, fomentant les estructures urbanes compactes i plurifuncionals, i respectant la
morfologia del teixit urbà originari. D’aquesta manera, es prioritza la utilització de vivendes i
solars vacants en el sòl urbà per a satisfer les necessitats de vivenda previstes.
Les noves infraestructures de comunicació que es proposen, hauran de plantejar-se en

aquelles zones del territori que presenten una major capacitat d’acollida, tenint en compte els
corredors d’infraestructures ja existents (AP-7, N-332). En aquest sentit, cal mencionar el
[219]
projecte del tren entre València i Alacant. El PGE planteja una zona de reserva
d’infraestructures per a donar cabuda a aquest projecte.
En el sòl no urbanitzable protegit només es podran realitzar aquelles actuacions que siguen
compatibles amb les normes de protecció corresponents, tinga previst el planejament per ser
necessàries pel seu millor aprofitament, cura i restauració dels recursos naturals o pel seu
gaudi públic i aprofitament col·lectiu.
Per tal de prevenir l'impacte sobre la qualitat del sòl, es proposen les següents mesures:
- Amb caràcter previ a l'ocupació del terreny, es procedirà a la retirada de les terres vegetals,
així com al seu conreu i condicionament de manera que puga ser utilitzada en els treballs de
restauració. Aquests aplecs de terra vegetal es situaran en llocs plans, amb bon drenatge
d'aigua de pluja i protegits de l'erosió hídrica i eòlica. L'alçada màxima dels aplecs no excedirà
en cap cas de 1,5 m. Durant períodes de temps prolongats (més d'un mes) seran estabilitzats
mitjançant una sembra de llavors d'espècies de gramínies i lleguminoses.
- Respectar les estructures de retenció d'aigua i sòl existents, evitant modificar les conques i
els cursos d'aigua tant permanents com temporals.
- Es reservaran espais controlats i aïllats per a l'emmagatzematge de substàncies perilloses i

residus d'obra, així com el transport d'aquestes mercaderies per experts qualificats. En
finalitzar els treballs d'obra es procedirà a la retirada a abocadors autoritzat dels diferents
residus generats.
- Es retiraran per gestor autoritzat de residus perillosos els olis usats i els pneumàtics fora d'ús,
o qualsevol altre residu qualificat com a tal, procedent de les obres d'urbanització.
- Sobre els sòls compactats on haja tingut lloc l'ocupació d'infraestructures o vials de labor es
procedirà a utilitzar el subsolador prèviament a l'extensió del sòl.
- S'habilitaran una única zona de serveis on es localitzarà el parc de maquinària. Aquesta zona
serà ubicada dins de l’espai de treball.
- S'impedirà el trànsit de persones i vehicles fora de les àrees habilitades per a això o en zones
adjacents a les formacions vegetals, per evitar la compactació del sòl.
6.3. Mesures preventives sobre els recursos hídrics
6.3.1. Ús eficient de l'aigua
Es condiciona amb caràcter general el desenvolupament dels usos i activitats en el terme a

justificar la capacitat de subministrament d'aigua per a aquests, d'acord amb els estudis
[220]
específics de cabal i qualitat de l'aigua que s'aporten per al seu desenvolupament, i dels
informes de l'organisme responsable de la conca hidrogràfica.
Tenint en compte els càlculs realitzats en l’apartat corresponent a l’estudi dels recursos hídrics,
es conclou que el municipi disposa de suficients recursos hídrics per absorbir la demanda
prevista pel nou Pla General Estructural, tant pel que fa al sòl urbà, com pel que fa al sòl
urbanitzable. En l’apartat 2.3.7.7. es pot consultar amb més detall la suficiència de recursos
hídrics del PGE.
6.3.2. Protecció de la qualitat de l'aigua
Les aigües pel consum humà han de complir els requisits de qualitat i potabilitat establerts en
la seva normativa, en particular les Directives 80/778/CEE i 98/83/CE sobre qualitat de les
aigües destinades al consum humà, la Reglamentació tècnica sanitària aprovada mitjançant el
RD 1138/1990, i el Decret 24/1984 de la Generalitat Valenciana sobre normes de control i
garanties sanitàries de proveïments d'aigües per a consum públic.
Si les dotacions dels nous usos requeriren un consum superior a l'aquí previst, serà requisit per
a la seva implantació aportar un estudi dels recursos hídrics, havent de justificar la capacitat
per al seu proveïment, l'ús d'aigua reciclada per a tots els usos que no requeriren aigua
potable i la realització de les instal·lacions necessàries per a tot això.
Per aconseguir l'ús més eficient dels recursos hídrics, es proposen les següents mesures per a
totes les actuacions urbanístiques al municipi:
- Crear sistemes de sanejament separatius, evitant els problemes que generen les pluges
torrencials en els col·lectors (sobre dimensió, desbordament, etc.), i facilitant la reutilització les
aigües pluvials i, previ control sanitari, les residuals depurades, per a reg de les zones verdes,
de les àrees enjardinades interiors de parcel·les o de les zones agrícoles properes, estanys,
neteja, protecció contra incendis o altres usos admissibles, complint els mínims de qualitat de
les aigües establerts per la normativa. Per a això s'haurà de crear la infraestructura necessària
amb càrrec als sectors corresponents, incloent una instal·lació de tractament de les aigües
pluvials previ al punt d'abocament, amb la finalitat d'eliminar sòlids en suspensió, olis o greixos
arrossegats.
- L'Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) i els sobreeixidors de pluvials hauran de

comptar amb instal·lacions per a la reutilització de l'aigua depurada, incloent dipòsit
d'emmagatzematge, bombeig i connexió a xarxa de reg, a fi de minimitzar el consum.
- Les aigües no potables (a utilitzar per a reg o altres usos compatibles) s’hauran de conduir per
xarxes independents de les de proveïment de la població.
- S'ha de comptar amb sistemes de reg per degoteig connectats a la xarxa d'aigües no potables,
per a les zones verdes, àrees enjardinades i escocells en vials.
[221]
- A les zones verdes i àrees enjardinades (públiques i privades) s'haurà emprar preferentment
vegetació d'espècies autòctones, presents en el seu entorn i que requereixen escàs consum
d'aigua.
Els principals cursos d'aigua, permanents o estacionals, presents en el terme s'inclouen a la

Zona Rural Protegida per Afecció Hidrològica (ZRP-AF-H). En ells i en les seves zones de ribera
es limiten les possibles actuacions per la seva importància en la xarxa hidrològica i per a la
conservació d'aquest ambient, prevenint al temps del risc d'inundacions.
Els pous d'abastament de la població i fonts del municipi s'inclouen en general a la Zona Rural
Protegida per Afecció d’Infraestructures de Captacions d’Aigua per a Consum Humà(ZRP-AF-IN-
C), que comprèn l'àrea entorn a ells, amb un cercle de radi 300 m per a les captacions d'aigua
destinades a consum humà. El PGE limitarà les actuacions en aquestes zones, a fi d'evitar la
seva contaminació i sobreexplotació.
No s'admetran captacions sense les autoritzacions corresponents, i previ estudi que justifique
el cabal a extreure i la seva afecció sobre l'aqüífer.
• Abocaments d'aigües residuals.
En aplicació de la Llei d'Aigües, s'haurà prohibir l'abocament directe o indirecte als llits,
llacunes o aqüífers subterranis, d'aigües residuals susceptibles de contaminar les aigües
continentals o qualsevol altre element del domini públic hidràulic, així com l'acumulació de
residus que puguen constituir un perill de contaminació de les aigües o de degradació de
l'entorn. La implantació d'activitats industrials o d'altre tipus que puguen suposar la producció
de residus no previstos en l'actual EDAR o que no es pogués connectar a ella, haurà de
comptar amb les mesures correctores pertinents per a la seva depuració fins als paràmetres
d'abocament previstos en el Reglament del Domini Públic Hidràulic. El sectors industrial en
tramitació, allunyat del nucli urbà (Oquins), haurà de disposar de connexió amb l’EDAR, com a
condició per al seu desenvolupament.
• Abocaments de residus sòlids.
Únicament es podran realitzar en els llocs expressament condicionats per a aquest fi. En els
abocadors no autoritzats repartits pel terme municipal s'hauran d'aplicar mesures de
regeneració del paisatge, que incl oguen la seva neteja i adequació visual i ambiental
mitjançant plantacions autòctones.
• Conservació dels recursos d'aigua.
En les zones verdes o enjardinades assenyalades pel PGE s'hauran d'emprar espècies vegetals
de baix consum d'aigua i sistemes de reg per degoteig. En la zona industrial en tramitació, es
proposa l'ús de sistemes de sanejament separatius, i reutilitzar en el possible les aigües
pluvials i les residuals prèviament depurades, per a reg i neteja.
A més d'aquestes mesures, es considera necessari:
- Comptar amb una delimitació clara del domini públic de llits i barrancs.
[222]
- Implantar els sistemes de tractament de residus necessaris.
- Separar els abocaments en origen, per facilitar el tractament adequat de cada un d'ells
prèviament a la seva reutilització o abocament.
- Recircular les aigües usades, evitant el seu deteriorament.
- Preveure el tractament d'abocaments accidentals i descàrregues brusques.
- Per a activitats agrícoles, aplicar les normes del Codi valencià de bones pràctiques agràries
(Ordre de 29 de març del 2000, de la Conselleria d'Agricultura) i fomentar un eficaç ús de
fertilitzants i productes fitosanitaris, evitant especialment l'ús d'adobs amb alt contingut de
nitrats pel seu risc de contaminació, i insecticides no biodegradables per la seva agressivitat
sobre la fauna.
6.3.3. Protecció dels barrancs i davant del risc d'inundació
Per a qualsevol actuació propera als barrancs, es proposen les següents mesures:
- Els llits i drenatges naturals es mantindran nets, comprovant aquest extrem amb la
periodicitat requerida.
- Les obres que creuen llits o barrancs es dissenyaran amb passos generosos i sistemes
constructius que minimitzen l'afecció a la vegetació i als llits.
- Es prohibiran les construccions, equipaments o instal·lacions que dificulten el pas de les

aigües.
- Les construccions en aquestes zones es dissenyaran de manera que permeten la circulació de

les aigües, prohibint-se els soterranis, elevant la cota de sòl de planta baixa i col·locant la
maquinària sobre bancades.
- Es prohibirà l'emmagatzematge de residus tòxics o perillosos en zones inundables.
Les zones amb risc d'inundació es regiran per la normativa detallada en el PATRICOVA.
Tots els projectes d'obres que afecten a llits d'aigua, siguen continus o discontinus, hauran
d'anar acompanyats dels corresponents estudis d'inundabilitat si resulten procedents.
Les actuacions en aquests àmbits hauran de comptar amb informe favorable dels organismes
encarregats de les obres de defensa i canalització enfront d'avingudes, especialment de la
Confederació Hidrogràfica del Xúquer i de la Conselleria competent en la matèria.
[223]
Sobre la qualitat de l'aigua, s'hauran de prendre les següents mesures:
- El disseny dels treballs es farà de manera que no suposen risc d'abast dels llits fluvials per
materials en suspensió, enderrocs, etc.
- Quan es prevega la possibilitat de contaminació, es col·locaran basses de decantació que

intercepten les zones de vessament abans d'arribar al llit.
- L'emplaçament del parc de maquinària es situarà fora del domini públic hidràulic i de la seva
zona de servitud.
- Es reservaran espais controlats i aïllats d'emmagatzematge de substàncies perilloses i residus

d'obra, així com el transport d'aquestes mercaderies a experts qualificats. En finalitzar els
treballs d'obra es procedirà a la retirada a abocadors autoritzat dels diferents residus generats.
- S'efectuarà el control dels punts d'abocament en els moments de màxim ús.
- Es tractarà de minimitzar l'escolament mitjançant implantació de vegetació adequada,

afavorint la infiltració de l'aigua de pluja i evitant l'erosió en les zones no impermeabilitzades.
- S'implantaran xarxes separatives que faciliten un sistema independent de canalització

d'aigües pluvials i de sanejament.
- S'evitaran els usos i activitats per l'execució, ja siga en funcionament normal o per accident,
puga produir contaminació significativa de qualsevol llit pròxim.
- S'efectuarà una recollida continuada dels residus urbans en contenidors degudament tancats,
integrant-se en el sistema de gestió de residus urbans del municipi.
- S'impedirà l'accés dels vehicles privats a les zones dels llits, mitjançant obstacles o
tancaments naturals dels vehicles privats per evitar possibles abocaments involuntaris o
intencionats de substàncies contaminants.
En relació als recursos hídrics, caldrà:
- Assegurar la utilització de dispositius de baix consum d'aigua a les edificacions i en els

sistemes de reg.
- Incorporar instal·lacions sanitàries de baix consum d'aigua, així com el disseny de xarxes de
conducció que permeten la recirculació del recurs per a usos successius (per exemple, aigües
de rentat i neteja dirigides a cisternes).
Sobre els drenatges naturals, s'han de dur a terme les següents mesures:
- Planificar detalladament els moviments de terra amb la finalitat de reduir al màxim les
superfícies de sòl alterades i les actuacions de restauració posteriors.
[224]
- Minimitzar els moviments de terra i els desmunts, mitjançant una adequada planificació i
zonificació de les diferents accions vinculades.
- Impedir el trànsit de maquinària i l'aparcament de la mateixa fora de la zona d'obres i, si

escau, de la zona delimitada per al seu moviment.
- Minimitzar el vessament mitjançant implantació de vegetació adequada, afavorint la

infiltració de l'aigua de pluja i evitant l'erosió en zones no impermeabilitzades.
- Implantar xarxes separatives, que faciliten un sistema independent de canalització d'aigües

pluvials.
- Disminuir les pendents dels talussos en les zones modificades, per evitar processos erosius.
- Construir murs de contenció quan siga necessari per evitar lliscaments del sòl i possibles
despreniments de materials.
6.4. Mesures preventives sobre la vegetació i fauna
6.4.1. La protecció del medi natural
Es classifiquen com a sòl no urbanitzable, amb caràcter general, els terrenys exclosos del
procés d'urbanització per la presència de valors a protegir, riscos ambientals o simplement per
no estar prevista la seva urbanització. En els espais d'interès per a la conservació per motius
ambientals s'assenyalen diverses proteccions, en funció de les característiques de cada sòl,
amb els següents objectius:
A la Zona Rural Protegida Natural - Connectors Ambientals - PORN (ZRP-NA-CA), que comprèn
l’àmbitamb del connector ambiental del PORN del Montgó, amb la finalitat de fomentar la
conservació dels seus valors ambientals d'acord amb la seva normativa d'aplicació. Els
mateixos objectius de protecció es persegueixen en la Zona Rural Protegida Natural – Àrees
Naturals – PORN (ZRP-NA-AN).
A la Zona Rural Protegida Natural – Ecològico Paisatgística (ZRP-NA-EP), que comprèn els sòls
naturals, seminaturals o incultes de entitat considerable, amb vegetació d'interès per a la
conservació, l’objectiu principal és fomentar la conservació de la vegetació i fauna associada,
evitant activitats que incrementen l'erosió o el risc de contaminació d'aqüífers, donada la seva
elevada vulnerabilitat.
A la Zona Rural Protegida per Afeccions Hidrològiques (ZRP-AF-H), que comprèn els barrancs
existents al terme, cal evitar noves transformacions de sòl i actuacions que puguin perjudicar
la conservació dels seus valors ambientals, d'acord amb la legislació urbanística vigent i la
normativa específica.
A més d'aquestes proteccions per motius ambientals, el PGE protegeix:
[225]
- Per motius culturals, els elements de patrimoni immoble d'interès per a la conservació i el
seu entorn immediat, incloent-los en el Catàleg de Proteccions, establint normes específiques
per a la seva protecció.
- Per aplicació de la normativa sectorial, les principals infraestructures del municipi i de

connexió amb el seu entorn, que formen part a més de la xarxa primària de reserves de sòl
dotacional, facilitant la seva protecció. En aquestes zones únicament s'admetran actuacions
prèvia autorització de l'administració competent, i amb les limitacions assenyalades en la
normativa sectorial corresponent. S'inclouen en elles les carreteres i les vies pecuàries, pel seu
valor cultural a més de pel seu ús per a la població.
Els Plans o Projectes que desenvolupen les determinacions del present pla podran redelimitar
les àrees establertes en el mateix per a una millor adequació als seus valors ambientals o
condicions més idònies per al seu desenvolupament d'acord amb les previsions del Pla, sense
alterar els aprofitaments urbanístics de les àrees que en tenen. Aquestes redelimitacions
s'hauran de tramitar mitjançant les figures de planejament corresponents, d'acord amb la
legislació urbanística vigent. Quan excedisquen els límits establerts per a la revisió del
planejament general, s'ha de procedir al mateix.
Es proposen les següents directrius per a la conservació del patrimoni vegetal del municipi:
- Evitar obres o instal·lacions en zones amb vegetació d'espècies singulars, protegides o

endemismes.
- Evitar l'ús d'espècies al·lòctones fora del nucli urbà per evitar la seva dispersió. Especialment
s'ha d'evitar l'ús d'espècies presentes en el Decret 14/2013, de 18 de gener, del Consell, de
modificació del Decret 213/2009, de 20 de novembre, pel qual s’aproven mesures per al
control d’espècies exòtiques invasores a la Comunitat Valenciana (DOCV 6947 de 21/01/2013).
- Evitar la realització de marques o senyals amb pintura o altres materials en els arbres.
- Evitar l'abocament de runes en llocs no autoritzats.
- Limitar l'extracció de fusta en llocs amb alt risc d'erosió, com vessants de pronunciada
pendent.
- Evitar les aclarides o labors silvícoles, excepte en els següents casos:
- Extraccions per motius fitosanitaris o per a prevenció de danys per caiguda sobre persones o
béns.
- Aclarides postincendi, d'acord amb programes d'actuació per al cas a llarg termini.
- Aclarides per a reducció de combustibilitat en les voltants de pistes forestals.
A les zones de nous desenvolupaments en execució es proposa la revegetació de les noves

zones verdes amb espècies autòctones pròpies d'aquest ambient.
Amb caràcter general, es proposa evitar el trànsit motoritzat fora de la xarxa viària, excepte
per als usos degudament autoritzats.
[226]
Es proposen les següents directrius sobre conservació de les espècies de fauna protegides:
- Evitar voladures, sorolls i vibracions en zones i èpoques de reproducció.
- Realitzar inspecció prèvia de la zona afectada per obres, i respectar els nius detectats.
- Evitar que les obres, instal·lacions o tancaments de parcel·la impedisquen la connexió entre
hàbitats d'interès i el lliure desplaçament de la fauna silvestre.
- Detectar les zones d'encreuament de carreteres per la fauna i establir mesures per evitar
col·lisions, com a passos adequats per a la fauna, limitar la velocitat o facilitar la visibilitat en
ells.
- Detectar les zones més sensibles per a la fauna i establir mesures per evitar pertorbacions en
elles, com il·luminacions innecessàries, pas de vehicles o aparcaments.
- Senyalitzar els cablejats d'instal·lacions aèries amb estructures visibles per aus de grans
dimensions (salvaocells) per evitar col·lisions i electrocució.
Sobre les formacions vegetals i les espècies d'interès, s'han de complir les següents mesures:
- Vigilar el trànsit de maquinària pesada i restringir al màxim, evitant el seu accés a les zones
naturals.
- S'evitarà, sempre que siga possible, la destrucció de la vegetació autòctona, integrant-la en

les zones urbanitzades.
- S’evitaran les extraccions i aprofitaments d'àrids o altres recursos abiòtics, en longitud

superior als 50 metres lineals dels llits o marges.
- Prioritzar i potenciar la conservació de la vegetació autòctona, i en particular d'exemplars o

espècies notables.
- S'evitarà la introducció d'espècies exòtiques, susceptibles de convertir-se en invasores, en les

zones a enjardinar o restaurar.
- Revegetar els talussos, terraplens i altres terrenys afectats per moviments de terra, amb
espècies autòctones i pròpies de la zona.
- En activitats constructives confrontants amb zones de muntanya, disposar d'hidrants

preparats per a les tasques de lluita contra incendis.
- A fi de recuperar la flora i els hàbitats faunístics, i facilitar la integració paisatgística, es

procedirà a la plantació i sembra d'espècies autòctones en els llocs previstos per enjardinar o
restaurar.
[227]
- La plantació d'incloure, quan els sòls ho requereixen per no disposar d'aplecs suficients o
qualitat adequada, aportació de terra vegetal, fertilitzants, esmenes i els treballs necessaris.
- Es retiraran per gestor autoritzat de residus perillosos dels olis usats i els pneumàtics fora
d'ús, o qualsevol altre residu qualificat com a tal, procedent de les obres de construcció.
- S'efectuarà una recollida continuada dels residus urbans en contenidors degudament tancats,
integrant-se en el sistema de gestió de residus urbans del municipi.
- Es limitarà el pas a llocs d'interès o sensibles (localitzacions d'espècies catalogades, hàbitats

prioritaris, etc.)
- Es procedirà a incloure, dins de les accions de sensibilització ambiental del municipi, algunes
que informen de les característiques naturals de la zona i de les mesures dirigides a limitar els
impactes ambientals en l'entorn, com: no transitar fora dels camins, no produir sorolls per no
molestar la fauna, no arrencar espècies vegetals, no dipositar escombraries, etc.
En relació a les espècies de fauna d'interès:
- Vigilar el trànsit de maquinària pesada i restringir al màxim, evitant el seu accés a les zones
naturals.
- Es proposa que es reduisquen els treballs de construcció generadors de sorolls i vibracions a

moments fora de l'època de reproducció i cria de les espècies faunístiques (aproximadament
de març a juny) en les proximitats dels hàbitats i àrees sensibles de les espècies protegides.
- A fi de recuperar la flora i els hàbitats faunístics, i facilitar la integració paisatgística, es

restaurar.
- Les conduccions elèctriques en les Zones de Nou Desenvolupament discorreran per

canalitzacions subterrànies, a fi d'evitar col·lisions d'aus i electrocucions de la fauna terrestre.
En les línies elèctriques aèries, s'aplicaran les mesures anticol·lisió i antielectrocució per a les
aus en els suports i cables elèctrics.
- Es limitarà el pas a llocs d'interès o sensibles (com a àrees de nidificació d'espècies

protegides, per exemple).
- S'utilitzaran sistemes d'il·luminació que no projecten la radiació directa fora de l'àmbit dels
sòls urbanitzats.
- Es procedirà a incloure, dins de les accions de sensibilització ambiental del municipi, algunes
que informen de les característiques naturals de la zona i de les mesures dirigides a limitar els
impactes ambientals en l'entorn, com: no transitar fora dels camins, no produir sorolls, no
molestar la fauna, no arrencar espècies vegetals, no dipositar escombraries, etc.
- Aquestes últimes accions s'han d'orientar també específicament al col·lectiu de caçadors,

buscant la seva col·laboració en la conservació de l'entorn natural.
- S'empraran productes fitosanitaris poc agressius per a la fauna silvestre de la zona.
[228]
- Es propiciarà desenvolupar mesures compensatòries del tipus: col·locar abeuradors, basses

de reproducció d'amfibis, refugis, etc. Així com instal·lar nius per a aus i adequar llocs per a la
colonització per part de quiròpters.
6.5. Mesures preventives sobre el paisatge
6.5.1. Protecció i posada en valor del paisatge
En la zona del sector de la Solana-II (sectors 4 i 5 de les NN SS), es van realitzar de manera
il·legal una sèrie de vials per part de la urbanitzadora abans de la desclassificació per part de
l’Ajuntament, pel que en el moment de la seua execució no era sòl d’especial protecció. La
proposta del PGE per a aquesta zona és classificar-ho com a Zona Rural Protegida Natural
Ecològica-Paisatgística (ZRP-NA-EP). Com a mesura correctora del paisatge, es proposa la
restauració paisatgística de la zona, estudiant la possibilitat d’adequar topogràficament la zona
i escometre una plantació d’espècies autòctones. Aquesta proposta va en consonància amb els
informes del Servei de Biodiversitat i del Servei Territorial de Medi Ambient d’Alacant.
En el sòl no urbanitzable comú s'hauran harmonitzar les construccions amb el paisatge

tradicional agrícola del municipi.
No s'admetrà la reclassificació de sòl no urbanitzable protegit amb el present PGE pel seu
valor, risc ambiental o incidència en el paisatge, o que haja patit els efectes d'un incendi,
d'acord amb l’Art. 59 de la Llei Forestal. S'exclouen per això del procés urbanitzador en
particular les àrees assenyalades amb protecció especial, forestal, i de llits i barrancs.
Es proposa preservar el caràcter de les unitats del paisatge afectades per les zones urbanes
(casc tradicional, eixample, urbanitzacions, etc), procurant evitar la seva alteració amb
elements discordants.
Els Estudis d'Integració Paisatgística que es realitzen en desenvolupament del PGE han de:
• Identificar les fites geogràfiques i les característiques del territori que constituïsquen
referents del paisatge de l'àmbit afectat. Es proposa per a això mantenir el perfil urbà del nucli
tradicional i evitar més edificació amb tipologies i volums discordants. Les edificacions de gran
altura desenvolupades al casc urbà han devaluat greument el paisatge urbà de Pedreguer.
• Reduir en la mesura que siga possible l'impacte de l'edificació en el paisatge, procurant

configurar la vora urbana amb zones verdes o vials perimetrals enjardinats (amb arbrat de port
alt i arbustos), evitant mitgeres o posteriors d'edificació vistes, volums grans i simples, colors i
materials d'acabat estridents, i alterar en la mesura possible la topografia inicial.
• Desenvolupar programes d'imatge urbana per les vores urbanes, les àrees de protecció
ambiental o cultural del casc, i les zones afectades pel desenvolupament dels sectors urbans
en execució, estudiant les seves façanes, definint els seus límits i integrant les tipologies
previstes amb l'edificació preexistent.
[229]
Com a mesures protectores contra la contaminació lluminosa, es proposa realitzar la xarxa

d'enllumenat públic mitjançant fanals baixes, emetent la llum cap a terra i amb carcassa de
protecció, evitant la il·luminació dispersa, principalment en les zones de vora urbana, sempre
que ho permeta la seguretat viària.
Es compliran les recomanacions del Comitè Espanyol d'Il·luminació i del Comitè Internacional
d'Il·luminació per al disseny dels sistemes d'enllumenat, il·luminació, luminància i uniformitat
de la llum, i la Guia de l'enllumenat públic de l'IDAE, evitant excessos d'il·luminació
injustificats.
En relació a la qualitat del paisatge, s'ha de tenir present el següent:
- Es definirà un model arquitectònic en les ordenances sobre condicions estètiques d'edificació

que respecte les característiques de les edificacions de la comarca, pel que fa a tonalitats,
formes i materials de construcció, amb la finalitat d'afavorir la integració paisatgística dels
elements construïts.
- Es proposa adequar-se a l'arquitectura popular de la zona i procurar l'ús dels materials de

construcció tradicionals.
- Mitigar l'impacte mitjançant l'ús de pantalles de camuflatge i vegetals.
- Imitar la distribució natural de la vegetació de l'entorn.
- Integrar cromàtica i tipològicament les edificacions i infraestructures de la Zona de Nou

Desenvolupament Industrial en Execució (ZND-IN-E).
- Dissenyar la zonificació d'usos encaminada a minimitzar l'alteració dels elements paisatgístics

de major interès.
- A fi de recuperar la flora i els hàbitats faunístics i facilitar la integració paisatgística, es

restaurar.
Sobre la incidència visual, cal remarcar el següent:
- No es preveuen mesures correctores dirigides a atenuar els efectes de la utilització de grues i

estructures elevades en fase d'obra donada la seva temporalitat.
- Triar ubicacions poc visibles des de l'exterior per evitar l'impacte sobretot d'elements de les
instal·lacions i equipaments d'ús residencial.
- Evitar interceptar línies visuals d'elements emblemàtics i catalogats dins dels nuclis de
població en desenvolupar les zones en execució.
[230]
- Usar pantalles paisatgístiques en cas que siga necessari per interceptar línies visuals amb
nuclis de població o infraestructures.
- Dissenyar els elements de l'actuació d'acord amb l'exterior de la zona: altures, formes, línies,
etc.
- Ajustar les edificacions al relleu de la zona i perfil del casc tradicional.
- Les conduccions elèctriques i de telecomunicacions ocuparan canalitzacions subterrànies, a fi

d'evitar la seva visibilitat dins l'àmbit del PGE.
- S'utilitzaran sistemes d'il·luminació que no projecten la radiació directa fora del sòl
urbanitzat.
6.6. Mesures preventives sobre la població i la qualitat de vida
6.6.1. Millora de l'entorn urbà
Amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de la població i determinar de manera

provisional els objectius de qualitat paisatgística, es proposa:
• Establir mesures de protecció per als elements característics del casc tradicional: la trama
urbana, la seva volumetria, les tipologies, materials i maneres tradicionals de construir, i els
elements singulars, adaptats a les diferents zones dins d'ell (nucli originari andalusí, nucli
feudal). Es pretén amb això una homogeneïtat de materials, volumetria i composició de
façanes, mantenint el perfil del casc i els tipus tradicionals, i evitant més elements discordants
dels existents.
• Fomentar la rehabilitació i conservació dels edificis amb tipologies, materials o sistemes

constructius tradicionals.
• Protecció ambiental de la trama urbana i els espais més representatius.
• Protecció singular de les construccions amb major valor històric o patrimonial.
• Establiment de normes estètiques d'acord amb l'arquitectura tradicional per a les noves
construccions, mantenint volumetria, tipologies edificatòries i característiques constructives
tradicionals pròpies del lloc.
• Potenciar la conservació i manteniment dels edificis, permetent en el seu cas la reforma,

restauració, rehabilitació o ampliació, i l'edificació en solars vacants, condicionat tot això a la
conservació de l'estil i caràcter de l'àrea.
• Afavorir la conservació de la població resident, els usos i les activitats tradicionals.
• Limitar el trànsit i aparcament de vehicles privats en el casc tradicional, sense perjudici per
als residents ni per a les activitats legalment establertes en ell.
[231]
• Incrementar, en la mesura possible, les dotacions públiques en les zones urbanes, generant
espais lliures, rehabilitant o construint edificis amb destinació a equipaments públics.
• Restaurar i consolidar les zones urbanes i periurbanes, proporcionant una vora definit al nucli
de població que configure la seva façana urbana, especialment en les vistes des de les
principals vies de comunicació.
• A les zones urbanes confrontants a carreteres (CV-720 i CV-732), establir les mesures
correctores necessàries per no superar els límits sonors admissibles en funció dels usos
previstos.
• Reduir en la mesura possible el trànsit motoritzat a través de les àrees urbanes, desviant cap
a vials perifèrics i reservant àrees per a aparcaments dissuasoris a l'entrada de la població.
• Limitar la contaminació lumínica i els sorolls generats pels usos i activitats permesos pel PGE
en les diferents zones d'ordenació. S'establiran per això normes limitant la il·luminació i
l'emissió de sorolls a exterior, i punts per a instal·lacions o aparells de vigilància i control de la
contaminació lumínica, acústica i atmosfèrica, conforme a la normativa al respecte.
• Homogeneïtzar les tipologies edificatòries en cada zona d'ordenació prevista, evitant les
diferències notables d'edificació i volumetria en parcel·les contigües que ara es produeixen.
• Preservar el caràcter de les unitats del paisatge afectades per les zones urbanes (casc
tradicional, eixample, urbanitzacions, etc.), procurant evitar la seva alteració amb elements
discordants o integrar-hi les actuacions proposades i la Zona de Nou Desenvolupament
Industrial en Execució (ZND-IN-E).
• Potenciar la xarxa d'itineraris paisatgístics per a senderisme i ecoturisme, recolzada en les

vies pecuàries i camins rurals que creuen el municipi, que relacionen les fites, elements
destacats del paisatge o els que configuren el seu caràcter, amb el sistema d'espais oberts.
6.6.2. Foment de la mobilitat urbana sostenible
L’Estudi de Mobilitat i Trànsit ha analitzat els desplaçaments generats a Pedreguer i la seva

afecció a la xarxa viària existent i proposta, justificant la capacitat o millores necessàries per
satisfer aquesta demanda.
A fi de fomentar el transport públic al municipi i facilitar l'accessibilitat dels ciutadans, es

proposa en el PGE:
▪ Assenyalar les reserves de sòl necessàries per a les vies de comunicació que creuen el
municipi, d'acord amb la legislació sectorial al respecte, i incloure totes elles en la
xarxa primària o estructural de dotacions públiques, facilitant l'accés al municipi.
▪ Assenyalar recorreguts no motoritzats, vianants i per a bicicletes, separats del trànsit
rodat i segurs, que permeten la connexió interurbana i l'accés als equipaments i
dotacions que conformen l'ordenació estructural.
[232]
A fi de millorar la qualitat de l'ambient urbà es proposa, en relació amb la mobilitat limitar el

trànsit i aparcament de vehicles privats al casc urbà de la població, particularment a la zona del
casc tradicional i en els carrers més estrets, sense perjudici per als residents ni per a les
activitats legalment establertes en ell.
Encara excedeix de les possibilitats del PGE, es proposa fomentar la implantació de serveis
regulars de transport públic i col·lectiu, i d'instal·lacions que faciliten la intermodalitat en els
mitjans de transport, i que fomenten i faent atractiu l'ús del mateix. Es proposarà per a això la
millora del transport públic a les comunicacions amb les principals poblacions del seu entorn,
reservant el sòl que es considere necessari per a això en el PGE.
S’aposta per establir un corredor d’infraestructures que done cabuda a la connexió ferroviària
València-Alacant. Aquest corredor és paral·lel a les grans vies de comunicació ja existents (AP-7
i N-332), amb el qual es minimitza en gran mesura l’impacte mediambiental.
6.6.3. Equipaments i dotacions públiques
A continuació s'enumeren, a manera de síntesi, els parcs públics, els equipaments i dotacions
públiques existents a Pedreguer:
- Parc Públic de la Urb. Monte Pedreguer.

- Parc Públic dels Picatxos.
- Parc Públic de la Urb. la Sella.
- Consultori mèdic.
- Centre Parroquial.
- Església de la Santa Creu.
- Ermita de Sant Blai.
- Residència del Carme.
- Reserva de sòl assistencial Borissa.
- Sòl assistencial de la Urb. la Sella.
- Ajuntament.
- Casa de la Guàrdia Civil.
- Policia Local.
- Centre Social.
- Casa Municipal de Cultura.
- Centre d’Educació Infantil de primer cicle “la Glorieta”.
- Col·legi Públic d’Educació Infantil i Primària “l’Alfàs”.
- Col·legi Públic d’Educació Infantil i Primària “el Trinquet”.
- Institut d’Educació Secundària de Pedreguer.
- Reserva de sòl dotacional per a l’ampliació de la parcel·la de l’IES.
- Reserva de sòl dotacional per a Centre d’Educació infantil-primària.
- Poliesportiu Municipal.
- Parcel·la de reserva per al Pavelló poliesportiu.
- Trinquet municipal.
[233]
6.6.4. Accés a l'habitatge
Entre els objectius principals de la política d'habitatge supramunicipal es troba facilitar l'accés
a la mateixa a la població, fomentant la creació d'Habitatges de Protecció Pública (HPP), com
assenyala l’Art. 33 de la LOTUP i l’Art. 10 de la Llei del Sòl estatal.
Tenint en compte la LOTUP i la Llei estatal 8/2013, no resulta legalment exigible una reserva
mínima de vivenda protegida.
No obstant això, en compliment de les directrius emanades de l'Agenda 21 Local es preveu la

reserva de sòls per a habitatges sotmesos a algun règim de protecció pública, en les parcel·les
municipals del sector Borissa de les antigues NN. SS. (zona d'ordenació: ZONA URBANITZADA
RESIDENCIAL EDIFICACIÓ OBERTA-2 "Borissa" (ZUR-RE-EDA-2).
6.7. Mesures preventives sobre el patrimoni cultural
6.7.1. Conservació i posada en valor
En el Catàleg de Proteccions s'inclouen els espais i béns immobles que es consideren d'interès
artístic, històric, paleontològic, arqueològic, etnològic, arquitectònic o botànic i els que
integren un ambient característic o tradicional, així com els que es pretenguen conservar per la
seua representativitat del patrimoni cultural comú o per raons paisatgístiques o pels seus
valors naturals, i els béns immobles del terme municipal que integren el patrimoni cultural
valencià segons la seva legislació específica. Hauran de comptar amb fitxes individuals,
justificant els valors a protegir i les actuacions permeses en ells. Aquest Catàleg s'haurà
d'ampliar incloent els nous elements que es descobrisquen o valoren d'interès per a la
conservació, d'acord amb els conceptes anteriors.
S'assenyalaran com a Béns d'Interès Cultural (BIC) els elements que compten amb declaració
com a tals, expressament o per aplicació de la LPHE o de la Llei de Patromoni Cultural Valencià
(LPCV), i els seus entorns d'afecció. La protecció d'aquests elements s'haurà de desenvolupar
mitjançant plans especials de protecció específics, d'acord amb els art. 34.2 i 39 de la LPCV.
S'assenyalaran com a Béns de Rellevància Local els elements la significació a nivell municipal
de caràcter històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic o etnològic, justifique
l'aplicació del règim de protecció, les limitacions i les mesures de foment que la LPCV reserva
als béns inventariats.
S'inclouran a més en el Catàleg de Proteccions:
o Tots els jaciments arqueològics o paleontològic coneguts, en particular els que figuren
en l'Inventari General de la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Conselleria de
Cultura, completats amb la informació obtinguda sobre ells. La seva inclusió en el
Catàleg del PGE tindrà per objecte contribuir a la seva conservació per mitjà del seu
[234]
coneixement, havent d'extremar les mesures de vigilància i control de les actuacions

en els seus entorns.
o Els elements etnològics que figuren en l'Inventari General de la Direcció General de
Patrimoni Artístic de la Conselleria de Cultura, completats amb aquells que es
consideren representatius dels usos i costums locals.
o Els elements i espais naturals d'interès ambiental, com ara els arbres o arbredes
singulars o representatives de la vegetació de la seva zona.
o Els elements de patrimoni arquitectònic més destacables o representatius de
l'edificació de la seva zona, pel seu valor històric, artístic, paisatgístic o ambiental,
exemples de l'arquitectura vernacla i de les maneres tradicionals de construir.
Es proposa una classificació dels elements coneguts en el terme a incloure en el citat Catàleg,
d'acord amb els criteris aquí indicats, subjecta a modificació o revisió quan s'elaboren els
estudis específics de cada element.
Els nivells de protecció i d'intervenció sobre els mateixos s'establiran d'acord amb l'art. 42 de
la LOTUP i l’Annex VI de la mateixa llei. D'acord amb ells, es proposen els següents nivells de
protecció:
a. Integral
b. Parcial
c. Ambiental
d. Tipològica
Per a la recuperació dels elements catalogats i del casc urbà tradicional, el Pla regularà un
règim de protecció especial, establint un nivell d'intervenció en els edificis preferentment de
conservació i manteniment i, si escau, reforma, restauració, rehabilitació o ampliació,
condicionat a la conservació de l'estil i caràcter de la zona.
Concretament, s’han establert mesures excepcionals per a que les edificacions tradicionals
vinculades al conreu de secà existents en les partides Pouets i Font d’Aixa a la Muntanya Gran,
incloses en el Sòl d’Especial Protecció ZRP-NA-EP puguen reformar-se, rehabilitar-se i
recuperar-se.
6.7.2. Revitalització del patrimoni rural
Amb caràcter general, es procurarà:
▪ Evitar la implantació d'activitats qualificades susceptibles de produir perjudicis a la

població, poguent l'Ajuntament rebutjar la proposta si es considera que aquests
perjudicis superen els beneficis que aquestes actuacions puguen reportar. En qualsevol
cas, s'haurà de complir el que estableix la reglamentació sobre l'activitat de què es
tracte i la resta de normativa d'aplicació, incloent-hi les mesures correctores i les
distàncies a nuclis de població que s'establisquen.
[235]
▪ Fomentar la conservació i coneixement dels elements d'interès cultural, incloent-los

en el Catàleg de Proteccions, i evitant actuacions que puguen danyar-los.
A fi d'evitar la parcel·lació de finques en sòl no urbanitzable, que sovint té per objecte

l'edificació fora de la legalitat, es proposa evitar segregacions inferiors a la unitat mínima de
cultiu legalment establerta, d'acord amb el Decret 217/99 de la Generalitat Valenciana.
Per a la revitalització del patrimoni rural es proposa, a més del que s'ha indicat, fomentar el
seu coneixement i gaudi públics, potenciant recorreguts d'interès paisatgístic-cultural, per a
senderisme i ecoturisme. Amb ells es pretén impulsar els itineraris paisatgístics existents,
relacionant els diferents sistemes d'espais oberts al municipi i integrant les seves fites
paisatgístiques.
A més, i en congruència amb el PEDAS (Pla Estratégic de Desenvolupament Agrari Sostenible)

en desenvolupament al municipi de Pedreguer, es permeten nous usos en el sols protegits per
incentivar la agricultura i afavorir la protecció.
Es preveu en el present EATE que l'aparició de restes arqueològiques o paleontològiques en el

curs de les obres determinaria l'obligació de suspendre l'actuació, delimitar el perímetre
d'afecció i notificar immediatament a la Conselleria de Cultura i Esport a l'efecte que es
determinen les mesures oportunes, de conformitat amb la Llei de Patrimoni Cultural Valencià.
[236]
7. MESURES PREVISTES PEL SEGUIMENT: SISTEMA D’INDICADORS.
D’acord amb l’apartat j) del Annex VII de la LOTUP, un dels aspectes que s’ha de tenir en
compte en el desenvolupament de EATE és l’elaboració d’un sistema d’indicadors ambientals.
En aquest sentit, resulta procedent referir-se a l’acord de la Comissió d’Avaluació Ambiental de
la Direcció General d’Avaluació Ambiental i Territorial de la CITMA, en sessió celebrada el 20
de juny de 2012, que determina la emissió del Document de Referència del PGE de Pedreguer.
Aquest Informe, amb número d’expedient 102/09-EAE, té registre d’entrada a l’Ajuntament de
Pedreguer, en data de 19 de juliol de 2012.
Segons l’Article 56.3 de la LOTUP, l’òrgan promotor, en col·laboració amb l’òrgan ambiental i
territorial, haurà de realitzar un seguiment dels efectes en el medi ambient i el territori
derivats de l’aplicació del pla o programa, per a la detecció ràpida d’efectes adversos no hi
previstos. En el cas dels plans urbanístics i territorials, amb eixa finalitat l’òrgan promotor
elevarà a l’òrgan ambiental i territorial els informes de seguiment amb la periodicitat mínima
prevista en la declaració ambiental i territorial estratègica. Si es tracta de plans municipals, els
informes de seguiment tindran una periodicitat mínima quadriennal o una vegada per mandat
corporatiu, per a verificar-ne el compliment de les previsions i objectius, d’acord amb els
indicadors recollits en el pla. No es podran promoure modificacions d’estos plans sense el
compliment del requisit esmentat.
En el Document de Referència es proporciona un llistat d’objectius i criteris referents als

següents aspectes:
1) Creixement urbanístic justificat en estudis demogràfics o qüestions de política

territorial o supramunicipal.
2) Prevalença de la gestió urbana i intervenció en el nucli urbà.
3) Ús racional del recurs sòl. Promoure l’ús de territoris que ja hagen sigut prèviament
utilitzats, evitant que els desenvolupaments es realitzen sobre àrees naturals.
4) Ordenar i regular el medi rural i natural atenent als seus valors i diversitat de funcions.
Establir com a element bàsic i vertebrador de la ordenació del territori un sistema
d’espais lliures físicament continus interconnectant amb el espais urbans i els espais
exteriors, rurals i naturals. Protegir, ordenar i gestionar el paisatge.
5) Prevenció dels riscos ambientals i tecnològics.
6) Ús racional del recurs aigua.
7) Gestionar els residus fomentant la minimització, el reciclatge i la reutilització dels
residus per tipologia.
8) Reduir el consum energètic, el consum de recursos no renovables i les emissions, com
a contribució al canvi climàtic. Prevenció i correcció dels efectes de la contaminació;
qualitat de l’ambient atmosfèric. Aire i soroll.
9) Mobilitat sostenible.
10) Participació ciutadana en les decisions i la gestió urbana municipal.
L’ús d’indicadors té la virtut de comparar la realitat prèvia al pla amb la situació prevista o
planificada. Els indicadors han de ser elaborats respecte a l’alternativa zero i respecte a la
[237]
versió preliminar del PGE de Pedreguer que s’expose a informació pública i, en el seu cas,
respecte a les alternatives descartades, per a justificar i motivar el procés de decisió.
Tenint en compte el llistat anterior, en la taula següent es presenta el sistema d’indicadors

ambientals de l’EATE del PGE de Pedreguer:
[238]
Taula 43. Indicadors ambientals del PGE de Pedreguer.
INDICADORS ALTERNATIVA 0: ALTERNATIVA 1: ALTERNATIVA 2: Versió ALTERNATIVES 3 y 4: ALTERNATIVA 5:

NN. SS. de 1983 Document Consultiu Preliminar VPP-1 Versió Preliminar VPP-2 Versió Definiva VDP
i VPP-3
1. Creixement urbanístic justificat en estudis demogràfics o en qüestions de política territorial i supramunicipal
Increment poblacional – Projeccions de 13.488 hab. 21.896 hab. 18.480 hab. 18.088 hab. 18.088 hab.
població i capacitat de càrrega (2,5
hab/vivenda)
2. Prevalència de la gestió urbana i intervenció en el nucli urbà
Percentatge de sòl urbà/urbanitzable 14,17 % 14.17 % 14,38 % 13,49 % 14,02%

desenvolupat, urbanitzat i consolidat
3. Ús racional del recurs sòl
Percentatge de sòl planificat (m²s) en relació Sense dades Sense dades *Necessitats pròxims 20 *Necessitats pròxims 20 *Necessitats pròxims
amb la demanda de sòl (m²s). Es mostren les anys: 839 vivendes anys: 839 vivendes 20 anys: 839 vivendes
dades de les necessitats de vivendes dels *Capacitat: 1636
pròxims 20 anys i la capacitat estimada de *Capacitat: 1636 *Capacitat: 1636 vivendes
vivendes disponibles. vivendes vivendes
Increment del consum de sòl per creixement 5,54 % 2,18 % 1,62 % 0,97 % 1,50 %
urbanístic
Intensitat d’ús - IEB (m²t/m²s) referit als sòls Sense dades Sense dades 0,4943 m²t/m²s 0,61 m²t/m²s sòl urbà 0,61 m²t/m²s sòl urbà
urbans i urbanitzables 0,80 m²t/m²s sòl 0,80 m²t/m²s sòl
urbanitzable urbanitzable
4. Ordenar i regular el medi rural i natural atenent als seus valors i funcions
Percentatge del T. M. afectat per figures de 3.057.550 11.321.839 m² 14.060.929 m² 13.939.215 m² 13.939.215 m²
protecció mediambiental
Percentatge del T. M. classificat com Sòl No 10,33 % 38,25 % 47,50 % 47,09 % 47,09 %
Urbanitzable Protegit (SNUP)
Percentatge del Sòl No Urbanitzable Comú 75,50 % 47,58 % 38,12 % 39,41 % 38,89 %
(SNUC) subjecte a zona d’ordenació
diferenciada, per usos i aprofitaments
Superfície de la Infraestructura Verda, excloent 0 0 24.163.262 m² 22.352.078 m² 22.352.078 m²
la dels espais de valor ambiental o cultural que
tenen alguna figura de protecció definida en la
legislació vigent.
Pressupost municipal anual dedicat a 0 Sense dades Sense dades Sense dades Sense dades
actuacions relacionades amb el paisatge
5. Prevenció dels riscos ambientals o tecnològics
Necessitat d’infraestructures amb la finalitat - - - - -
d’evitar i/o disminuir els riscos existents en el
T. M.
Sostenibilitat econòmica d’infraestructures - - - -
amb la finalitat d’evitar i/o disminuir els riscos
existents en el TM
6. Ús racional del recurs aigua
Dotació de subministrament (l/heq/dia) 250 250 250 250 250
Demanda estimada (m³/any) < Drets *Demanda *Demanda 954.479 *Demanda 954.479 *Demanda 954.479 Demanda 1.444.598
d’aprofitament (m³/any) 954.479 m³/any m³/any *Concessió m³/any m³/any m³/any
*Concessió 926.577,55 m³/any *Concessió 926.577,55 *Concessió 926.577,55 *Concessió
926.577,55 m³/any m³/any 1.105.343,35 m³/any
m³/any
Cabal de servici (m³/any) < Cabal de disseny de 20.000/19.121 20.000/19.121 20.000/19.121 20.000/19.121 20.000/19.121
l’EDAR (m³/any)
Compliment dels paràmetres de vessament, SI SI SI SI SÍ
com a mínim, segons el Model d’Ordenances
de Vessament de l’EPSAR
7. Gestió dels residus fomentant la minimització, el reciclatge i la reutilització dels residus per tipologia
Volum dels residus sòlids urbans (Kg/hab/dia) 1,7 Kg/hab/dia 1,7 Kg/hab/dia 1,7 Kg/hab/dia 1,7 Kg/hab/dia 1,7 Kg/hab/dia
Infraestructures de gestió, tractament i/o NO NO ECOPARC ECOPARC ECOPARC
eliminació dels residus i capacitat
Ecoparc tipus A, B o C SI SI SI. Es pretén ampliar. SI. Es pretén ampliar. SI. Es pretén ampliar.
8. Reducció del consum energètic. Contaminació acústica
Consum d’energia (tep/any) i distribució 34.000.000 KWh 34.000.000 KWh (any 34.000.000 KWh (any 34.000.000 KWh (any 34.000.000 KWh (any
percentual per tipus de font (any 2004) 2004) 2004) 2004) 2004)
Distribució del consum (percentatge 54% residencial i 54% residencial i 54% residencial i 54% residencial i 54% residencial i
residencial, serveis, industrial, etc). Font: comercial comercial comercial comercial comercial
Diagnòstic Socioambiental de l’Agenda 21 Local. 42 % industrial 42 % industrial 42 % industrial 42 % industrial 42 % industrial
4 % agrícola 4 % agrícola 4 % agrícola 4 % agrícola 4 % agrícola
Zones amb nivells sonors de recepció externa - - Segons l’Estudi Acústic, Segons l’Estudi Acústic, Segons l’Estudi Acústic,
adequats: els nivells sonors són els nivells sonors són els nivells sonors són
- Ús sanitari i docent, Leq dia < 45 dBA, adequats. adequats. adequats.
Leq nit < 35 dBA
- Ús residencial, Leq dia < 55 dBA, Leq
nit < 45 dBA
- Ús terciari, Leq dia < 65 dBA, Leq nit <
55 dBA
- Ús industrial i de serveis, Leq dia < 70
dBA, Leq nit < 60 dBA
9. Mobilitat sostenible
Percentatge de la xarxa viaria per a vehicle Sense dades Sense dades 561.201 m² xarxa viaria 561.201 m² xarxa viaria 561.201 m² xarxa viaria
privat, transport públic, peató i bicicleta en sòl urbà en sòl urbà en sòl urbà
Longitud de vials de coexistència i reservats al 0 0 0 0 0
transport públic
Longitud d’itineraris peatonals i ciclistes 1.250 mts carril 1.250 mts carril bici 1.250 mts carril bici (més 1.250 mts carril bici (més 1.250 mts carril bici
bici (més (més ciclocarrers) ciclocarrers) ciclocarrers) (més ciclocarrers)
ciclocarrers) Vies pecuàries: 25 km Vies pecuàries: 25 km Vies pecuàries: 25 km
Sender PR-CV-53: 19,93 Sender PR-CV-53: 19,93 Sender PR-CV-53:

km km 19,93 km
Sender PR-CV 440: 11,23 Sender PR-CV 440:
km 11,23 km
10. Participació ciutadana en les decisions i la gestió urbana municipal
Número d’activitats per a fomentar la 0 15-20 activitats (1 % 15-20 activitats (1 % 15-20 activitats (1 % 15-20 activitats (1 %
participació pública en les decisions del població total població total població total població total
planejament i/o el desenvolupament de participant) participant) participant) participant)
projectes urbans i percentatge de població
participant
8. RESUM NO TÈCNIC
En aquesta secció, es realitzarà un resum no tècnic de la informació facilitada en virtut dels

epígrafs precedents, en compliment de l’apartat k) de l’Annex VII de la LOTUP, referent al
contingut de l’EATE. La redacció del present EATE deriva de l'entrada en vigor de l’article 46 de
la Llei 5/2014, de 25 de juliol, d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat
Valenciana.
L'objectiu aquesta norma és el de promoure un desenvolupament sostenible, a l'efecte

d'aconseguir un elevat grau de protecció del medi ambient, mitjançant la integració dels
aspectes ambientals en la planificació urbanística i determinacions dels plans o programes
d'actuació, valorant a priori aquells aspectes que puguen tenir efectes significatius sobre el
medi ambient.
Zones d’Ordenació Sigles Subzones Superfície Superfície Nº Hab.

Estructural viv.
(m²) (m²)

zada
Zona ZUR-RE- Ampliació de casc 204.252 1.475 3.688
urbanitzada ACA
residencial
ZUR-RE- Edificació oberta 184.700 2.230 5.575
EDA 3.658.929
ZUR-RE- Vivendes adossades 426.388 572 1.430

ADO

AIS
Zona ZUR-IN 330.712

urbanitzada
industrial
Zona ZUR-TR 45.184
urbanitzada
terciària
Zones de Zones de nou ZND-IN Sector Oquins 287.539 0 0
nou desenvolupa-
desenvo- ment Sector Molinets 157.262 444.801
lupamen industrial
t
[243]
Zona Zona rural ZRP- Natural-connectors 77.054 13.939.215



CA
VP pecuàries
I infraestructures
Zona rural ZRC- Agropecuària-àrees 4.342.924 11.556.215

AG-1
AG-2
TOTALS 29.599.907 7.235 18.088
Font: PGE.
El procés de redacció del planejament urbanístic ha sigut participatiu, és a dir, s’ha comptat en
tot moment amb la ciutadania per a definir el model territorial. Cal recordar tot el procés de
l’Agenda 21 Local, les assemblees realitzades i el Pla de Participació Pública de l’Estudi de
Paisatge.
Des de l'òptica de la sostenibilitat, el model d'ordenació del territori que es proposa en el Pla
General Estructural de Pedreguer és l’aposta pel model de ciutat compacta (tenint en compte
la existència dispersa d’urbanitzacions) sense plantejar nous creixements urbanístics.
Únicament, es mantenen els sector de sol industrial de las NN. SS: Oquins i Molinets (un dels
quals. El sector Oquins es troba en execució), i es classifiquen com a sòl urbà aquelles zones,
les característiques de les quals, ho aconsellen. És el cas de la urbanització de les Cometes i
una xicoteta zona de l’Alfàs rodejada de sòl urbà. A més, s’amplien dues zones dotacionals com
són l’Institut d’Educació Secundària i una reserva escolar.
Molt important és la reserva d’infraestructures, denominada Zona Rural Protegida per

Afeccions Reserva d’Infraestructures (ZRP-AF-RI) destinada a acollir el tren València-Alacant.
Aquesta zona, lògicament, discorre de manera paral·lela al corredor d’infraestructures
existent, conformat per la carretera N-332 i l’autopista AP-7.
A fi d'aconseguir un escenari més sostenible per al terme de Pedreguer, i d'acord amb la

normativa de protecció ambiental i d'aplicació al present estudi, així com tenint en compte les
característiques ambientals que es puguen veure afectades pel pla, s'han proposat una sèrie
de mesures que hauran de servir per a la planificació i ordenació territorial. Prèviament s'han
[244]
establert els objectius de protecció en quant a qualitat de vida dels ciutadans i

desenvolupament sostenible.
En aquest sentit, es consideren fonamentals les propostes per a la protecció dels espais
naturals protegits (àmbit del PORN del Montgó), les zones del territori ocupades pel domini
públic hidràulic, les vies pecuàries, els jaciments arqueològics i altres elements de interès
cultural o ambiental singular, atès que se'ls atribueix un elevat valor ambiental i paisatgístic.
Durant l'elaboració del planejament urbanístic i determinació dels usos que es proposen, s'han
tingut en compte les característiques de vulnerabilitat i capacitat del territori, els riscos
ambientals existents d'acord amb la cartografia temàtica de la Conselleria d’Infraestructures,
Territori i Medi Ambient, així com els plans d'acció territorial i altres plans supramunicipals que
l'afecten. A més, s'ha tingut en compte la valoració d'aspectes paisatgístics del municipi i dels
altres estudis sectorials realitzats (Catàleg de Proteccions, Estudi de Recursos Hídrics, Estudi
Acústic, Estudi d’Inundabilitat, Inventari de Bens Etnològics, etc).
D'aquesta manera, el planejament urbanístic defineix els usos del sòl i es converteix en
l'expressió del model territorial pel qual s'opta. En conseqüència, la inclusió d'aquestes
mesures en el planejament i la seva aplicació, aproparà el municipi de Pedreguer a un escenari
el més sostenible possible.
[245]
9. BIBLIOGRAFIA
La bibliografia consultada ha sigut la següent:
• AJUNTAMENT DE PEDREGUER (1983): Normas subsidiarias del planeamiento. Normas

urbanísticas. Ajuntament de Pedreguer, Alacant.
• BELTRAN, V. i GARCIA J. (1995): El Nom dels Ocells a Pedreguer, en el Llibre de Festes
de Juliol de 1995, Ajuntament de Pedreguer, Alacant.
• CAVANILLES, A. J. (1795-1797): Observaciones sobre la historia natural, geografía,
agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia. 2 vols. Editorial Albastros,
València.
• COSTA MAS, J. (1977): El Marquesat de Dénia. Estudio geográfico. Universitat de
València, València.
• COSTA, P., BALLESTER, T. I GARCIA, P. (2009): Pedreguer, memòria d’un poble.
Ajuntament de Pedreguer.
• DD. AA. (1997): Atlas del País Valencià. Universitat de València, Servei de Publicacions.
València.
• DD. AA. (2002): El Castell de l’Ocaive i les Alqueries Medievals, Pedreguer. Patrocinen
Diputació d’Alacant i Ajuntament de Pedreguer (format àudio – visual).
• DD. AA (2005): Rutes històriques i naturals de Pedreguer. Patrocinen Diputació
d’Alacant i Ajuntament de Pedreguer (CD Interactiu).
• DD. AA. (2012-2013): Riuralogia: estudi dels riuraus i de l’arquitectura rural. Riuraus
Vius (Jesús Pobre).
• DIAGO GIRALDÓS, M. (2003): Estudi d’Impacte Ambiental del Pla General d’Ordenació
Urbana de Pedreguer.
• ESCOLA VALENCIANA (2006): Llibre verd del territori valencià, Congrés Escola
Valenciana i Societat Sostenible, València.
• IMEDES (2005-2006): Documents de treball de l’Agenda 21 Local de Pedreguer, Grup
Imedes, València.
• MADOZ, P. (1845-50): Diccionario Geográfico, Estadístico e Histórico de España y sus
posesiones de Ultramar, 16 vols, Madrid.
• MANSANET, C. M., NEBOT, J. R. i VILLAPLANA, J. (2002): Proposta d’un Sistema
d’Espais Naturals Protegits a les Comarques Centrals Valencianes. Xarxa d’Institucions
d’Estudis Comarcals de les Comarques Centrals Valencianes.
• PASQUAL TRILLA, J. i SOLER ESCRIVÀ, X. (2003): Camins i Aguaits. Excursionisme i
didàctica ambiental a la Marina Alta. Ajuntament de Teulada i Institut d’Estudis
Comarcals de la Marina Alta.
• PÉREZ CUEVA, A. J. (1994): Atlas climàtic de la Comunitat Valenciana (1961 – 1991).
Conselleria d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports, València.
• PIQUERAS, J. (1993-97): Geografia de les Comarques Valencianes, Foro Ediciones, 7
vols, València.
• PIQUERAS, J. (1999): El espacio valenciano. Una síntesis geográfica. Editorial Gules,
València.
[246]
• PONS COSTA, LL. (2001): 30 anys Centre Excursionista de Pedreguer. Ajuntament de

Pedreguer, Alacant.
• TOMÁS CARPI, J. A. (2002): Conflictos ambientales en la Comunitat Valenciana. Grup
Imedes, València.
• TOMÁS CARPI, J. A. (2005): Estado y tendencias de la Agenda 21 Local en la Comunitat
Valenciana, Grup Imedes, València.
• VIVES i RIERA, N. (2007): La protecció de la Muntanya Gran com a Paratge Natural
Municipal de Pedreguer: Una resposta al’Agenda 21 Local en el context de redacció del
Pla General d’Ordenació Urbana, (inèdit).
[247]
10. CONCLUSIONS
Després del que s'ha exposat al llarg del present Estudi Ambiental i Territorial Estratègic de la
Versió Preliminar del Pla General Estructural de Pedreguer, es resta a disposició de l'organisme
ambiental competent en matèria d'avaluació ambiental estratègica, per tots els aclariments
que siguen oportuns, a fi de valorar la protecció del medi ambient i la integració dels aspectes
ambientals en l'adopció d'un nou instrument de planificació urbanística municipal.
El contingut i nivell de detall d'aquest informe és coherent amb la concreció del document
avaluat, i compleix amb les observacions realitzades en el Document Consultiu presentat per
l'òrgan promotor del Pla General Estructural, l'Ajuntament de Pedreguer. El present Estudi
Ambiental i Territorial Estratègic s'ha elaborat de forma interactiva amb l'instrument de
planejament urbanístic, la Versió Preliminar del Pla General Estructural de Pedreguer, de
manera que aquest ha anat incorporant els suggeriments i recomanacions que des de la
perspectiva de l’EATE es consideraven necessaris per a millorar la integració ambiental del Pla
General Estructural.
Per tot això, es conclou la viabilitat ambiental del document avaluat, sense perjudici de
posteriors aportacions a aquest, bé siga pel públic interessat, bé per les administracions
competents, i que donaran lloc a la posterior conformació de la Declaració Ambiental i
Territorial Estratègica del Pla General Estructural, com a compendi de les diferents aportacions
realitzades al procediment avaluatiu, amb la finalitat de crear un instrument urbanístic el més
sostenible possible.
Pedreguer, agost de 2019
EQUIP REDACTOR:
Francisco Forqués Moncho, Arquitecte Director de l’Equip Redactor
Nicolau Vives Riera, Geògraf i Màster en Gestió Ambiental i Desenvolupament Sostenible
[248]
Índex dels plànols
Número Denominació
01 Alternativa 0
02 Alternativa 1
03 Alternativa 2
04 Alternativa 3
05 Alternativa 4
06 Alternativa 5
07 Infraestructura verda
[249]

3.1 RPGE EATE Marzo 2021

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

3.1 RPGE EATE Marzo 2021

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ESTUDI AMBIENTAL I

TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL

6.7. Mesures preventives sobre el patrimoni cultural .......................................................... 234

Francisco Forqués Moncho, Arquitecte Director de l’Equip Redactor

Nicolau Vives Riera, Geògraf i Màster en Gestió Ambiental i Desenvolupament Sostenible

Pedreguer, Agosto de 2019

1.1. JUSTIFICACIÓ LEGAL

L’Avaluació Ambiental Estratègica (AAE) és l’instrument de prevenció establert en la Directiva

La Llei 5/2014, de 25 de juliol, d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat

a) Establisquen el marc per a la futura autorització de projectes legalment sotmesos a

b) Requerisquen una avaluació d’acord amb la normativa comunitària, estatal o autonòmica

Per tant, ja que el Pla General Estructural de Pedreguer és un instrument d’ordenació

La present versió de l’Estudi Ambiental i Territorial Estratègic està adaptada a la Versió

En el municipi de Pedreguer estan vigents en l’actualitat les Normes Subsidiàries de

Aquestes al·legacions es van resoldre en quatre successives Comissions de Planificació

a) Sol·licitud d’inici de l’avaluació ambiental i territorial estratègica per l’òrgan promotor.

b) Consulta a les administracions públiques afectades.

c) Document d’abast de l’estudi ambiental i territorial estratègic, en el cas del procediment

e) Sotmetiment de la versió preliminar del pla o programa i de l’estudi ambiental i territorial

f) Elaboració de la proposta de pla o programa.

g) Declaració ambiental i territorial estratègica.

h) Si és el cas, adequació del pla o programa a la declaració ambiental i territorial estratègica.

j) Aprovació del pla o programa i publicitat.

Tenint en compte la relació documental anterior, en data de 4 de desembre de 2009,

Un vegada rebut el Document Consultiu i verificada la documentació, la CITMA va iniciar el 23

Taula 1. Administracions consultades per part de la CITMA.

Administració Consulta Recepció Notificació

Àrea de Planejament, Normativa i Gestió Urbanística - - 09/09/2011

Àrea de Residus 23/03/2010 31/03/2010 -

Servei de Coordinació Territorial 23/03/2010 31/03/2010 -

Àrea de Qualitat Ambiental 23/03/2010 31/03/2010 14/04/2010

Servei d’Ordenació Sostenible del Medi 23/03/2010 31/03/2010 26/04/2010

Direcció General de l’Aigua 23/03/2010 31/03/2010 19/05/2010

Servei de Gestió de Parcs Naturals 23/03/2010 31/03/2010 30/06/2010

Servei de Biodiversitat 23/03/2010 31/03/2010 05/07/2010

Servei de Gestió Forestal 23/03/2010 31/03/2010 27/08/2010

Servei de Paisatge 23/03/2010 31/03/2010 10/11/2010

Ajuntament de Beniarbeig 31/03/2010 06/04/2010 -

Ajuntament de Dénia 31/03/2010 06/04/2010 -

Ajuntament de Gata de Gorgos 31/03/2010 06/04/2010 -

Ajuntament d’Ondara 31/03/2010 07/04/2010 -

Ajuntament de Xaló 31/03/2010 06/04/2010 -

Ajuntament d’Alcalalí 31/03/2010 06/04/2010 16/04/2010

Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i 31/03/2010 - 26/04/2010

Direcció Territorial d’Agricultura en València 31/03/2010 - 26/04/2010

Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana 31/03/2010 06/04/2010 28/04/2010

Ajuntament de Benidoleig 31/03/2010 07/04/2010 03/05/2010

Ajuntament de Llíber 31/03/2010 06/04/2010 03/05/2010

Servei Territorial de Carreteres 31/03/2010 - 07/05/2010

Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals 31/03/2010 06/04/2010 12/05/2010

Diputació d’Alacant, Àrea d’Infraestructures 31/03/2010 06/04/2010 13/05/2010

Conselleria d’Educació, Direcció General de Règim Econòmic 31/03/2010 - 20/05/2010

Conselleria de Cultura i Esport, Unitat d’Inspecció del 31/03/2010 - 04/06/2010

Conselleria de Sanitat, Servei de Recursos Sanitaris 31/03/2010 - 18/06/2010

Direcció Territorial Medi Ambient Alacant 31/03/2010 06/05/2010 08/07/2010

Confederació Hidrogràfica del Xúquer 31/03/2010 06/04/2010 12/07/2010

Direcció Territorial d’Agricultura d’Alacant 04/05/2010 13/05/2010

En el següent esquema es pot consultar el procediment d’elaboració i aprovació dels Plans.

f) Els probables efectes significatius en el medi ambient i en el model territorial, incloent-hi

g) Incidència de l’actuació en el model territorial i sobre les determinacions específiques per a

k) Un resum de caràcter no tècnic de la informació facilitada en virtut dels epígrafs precedents.

1.4. MARC LEGISLATIU

A continuació, es mostra un llistat ordenat cronològicament de les principals referències