© Qua és filosofia? Qué és filosofar? 1.1. Pensar per nosaltres mateixos 11.2, Pensar de forma radical @ awe pot fer la filosofia per tu? 2.1. Aprendre a preguntar 2.2. Aprendre a dialogar © Divisis de la filosofia Origen i evolucié de la filosofia occidental 4.1. La paraula filosofia 4.2. Més enila d'Occident 4.3, Del mite al logos 4.4, De Grecia a lactualitat 4.5. La filosofia, la mare de totes les ciéncies © Que queda de la filosofia? 5.1. La filosofia al marge de les ciéncies. El bon viure 5.2. La filosofia com a guarda i interpret dela racionalitat 5.3, Deniincia del relativisme argumentatiu 5.4, Defensa de la capacitat critica i del pensament liure 5.5. La filosofia@ ajuda de les cienciesACTIVITATS INICIALS 1. @ Per orups, elaboreu un reportatge preguntant a la gent del carrer quina idea té de la flosofia, qué en coneix, per a que ser- veix...Després, editeu-lo i mostreuel treball als companys | com- panyes. 2. Escriviu la paraula filosofia en lletres grans enmig d'un gran pla- {6 blanc a la paret de la classe. Després, cada alumne o alumna hi anira afegint paraules (substantius, verbs, noms propis...) que considere que es relacionen amb la filosofia. A mesura que es de- senvolupe la unitat, s’hi poden afegir paraules noves o ratllar-ne algunes de les escrites. Comenteu-ne els resultats. 3. Qué creus que vol dir la tira de la dreta? 4, «Podem aconseguir la saviesa per la reflexi6, que és la més noble; segon, per imitaci6, la més ‘senzilla; i tercer, per lexperiéncia, la més amarga». (Confuci) a) Quin dels tres métodes creus que correspon a la filosofia? Ex- plica la resposta ) Posa un exemple concret dels altres dos métodes. «. Del pensament de qui est perfant i ‘qui és nosaltres? Relaciona-ho amb el paragraf anterior,(0) © QUE ES FILOSOFIA? QUE ES FILOSOFAR? Filosofia és el que fan els fildsofs. Sembla un argument circular, una definicié a la qual contestar amb un «Quina ximplerial». Perd si parem atenci6, podem traure més informaci6 de la definici6. La filo- sofia és un quefer, és a dir, una activitat, un verb. No és una cosa concreta (uns textos escrits, uns ‘noms propis per a citar). Tampoc és el fildsof, és el que ell fa. | qué fa? Filosofar. Aixi dones, la pre- Posa algun exemple concret del que seria un pore satiset. ‘un neci satisfet. I si el neeio el pore opinen d'una manera diferent és perqu® només co- neixen un eostat de Vassumpte: el seu, Lara part er a Poder comparar, conelx els 408 5 @ebat. que és millor: optar per la ignorancia o pel coneixe- costats.» ment? Per qué? la superioritat de 'ésser huma sobre Jon Sruawr MiLL | & @ @pebat. Per qué no cal dir sempre la veritat? ‘Aquest article dE! Pais thi pot ajudar.losofi 2.1. APRENDRE A PREGUNTAR No se'ns educa perqué aprenguem a preguntar. Se'ns educa perqué aprenguem a respondre. Només de menuts enllacem les preguntes fins que aprenem dels adults que no és correcte preguntar tant. Ells titlen aquest comportament d'impertinent. Preval la certesa sobre el dubte. Filosofar, tanmateix, obliga a fer prevaldre la pregunta sobre la resposta, perqueé no és qui té certesa el que més sap, siné al contrari. A mesura que ens endinsem en l'analisi de qualsevol realitat, el que apareixia com a obvi ‘comenga a fer-se dubtés i fose, les preguntes es van sumant. Qui ho té tot clar, qui no dubta, és que no ha aprofundit en res. La pregunta fa trontollar la certesa, perqué preguntar és atrevir-se a saber el que encara no se sap. La filosofia tensenyara a fer-te preguntes importants, a preguntar cada vegada millor. Sén pre- aunts flosbiques, com les queveurs alergceqest re es que conseguir tencarlsev- déncies i ens obliguen a repensar de nou totes Ixpris PATRATA: les estructures en les quals s‘assentava la nos- tn nage dl. rasa gran ibeota no és la que installa una veritat definitiva, és aquella que introdueix una inquietud». (Péguy) ‘Si en veure aquesta frase en un llibre d’histo- ria, «El 1492 es va descobrir América i aquest descobriment va significar un gran salt en el prose dela maa, no ot ines ane moritzar-la, siné que et preguntes pel que diu, descobriras que oculta un prejudici etnocen- trista (analitzar el mén segons els parametres de la cultura propia), perqué... qui va descobrir? Cap dels habitants -inques, asteques, maies i altres pobles- va descobrir res, ja que no es pot descobrir el que ja se sap. A més, parlar de progrés de la humanitat és exagerat si, almenys, no postil'lem que per als aborigens daquelles terres aquell any va significar l'inici del seu ex- termini com a poble. Els africans, encara que aquesta date els va resultar indiferent, van co- na = eel néixer el continent pocs segles després perqué mero cedit 3, illi honotis gratia obuiam pro lloc on els portaven per a vendre'ls com a Re etait hent tres eT ; ‘Si et preguntares per aquesta frase de Vargas Llosa sobre l'erotisme: «En la literatura erdtica tota la vida es torna, parodiant el tango, només en ereccid, acoblament i espermay, trobaries que amaga un prejudici sexista, perqué oculta la sexualitat femenina (també present en la literatura erdtica i que respon a altres parametres) i redueix I'erotisme a patrimoni del sexe masculi. A més, focalitza tota la sexualitat a la zona genital, quan és molt més amplia i recorre tot el cos. Podeu consultar l'article en ogee ena Pt, Pero la filosofia va més enlla. També t'ensenyara a posar en qiiestié les preguntes mateixes. Pre- guntar-se per les preguntes per a no fugir precipitadament de l'interrogant. Contestar una pregunta és acceptar totes les pressuposicions que inclou o acceptar que entenem perfectament els termes que ens planteja, ini una cosa ni laltra s'han de donar per suposades. Davant de la pregunta «Lésser huma és lliure o esta determinat?», la resposta més filosdfica no és optar per una de les dues possi- bilitats, siné preguntar «Qué entenem per llibertat?», perque el primer pas per a parlar d'un assumpte és saber de qué es parla. Qui accepta, sense més ni més, les preguntes donades, esta acceptant ja un determinat retall del mén: el de la ideologia dominant que imposa alld sobre el que val la pena reflexionar. Contes- tar la pregunta «Com fer-se ric en poc de temps?» sense qlestionar-se el perqué de la pregunta implica assumir tota una visié del mén en qué enriquir-se és el valor suprem que satisfa el sentit de la vida.2.2, APRENDRE A DIALOGAR Posar a prova els teus pensaments davant dels pensaments d'altres per @ aconseguir-ne uns de millors, més forts, més sdlids, és una altra de les habilitats que et regala la filosofia. Si quan algi qiestiona la teua opini6 no saps com justificar-te | li con. testes amb un impotent perqué s/o amb un és aixd i punt (que és com no dir res) o, pitjor, amb un violent perqué em dona la gana o perqué mii de... violencia que només demostra la teua impotancia argumentative, estas mostrant les teues caréncies Feflexives i la por que les teues opinions no passen la prova del coté-en-pél. Per a superar aquests limits del teu pensament, no hi ha res millor que aprendre a dialogar. Buscar argumentacions que puguen convéncer racionalment els altres i que donen tuna imatge profunda i sdlida de tu. De segur que la teua autoestima tho agraeix. Cada fildsof és una o un, amb un nom propi, pero una veu singular s‘oferelx com un lloc de trobada amb qualsevol alte | Per tant, amb tots. El didleg filosdfic es troba en els mateixos origens de la filosofia (Socrates només va fer filosofia dialogant) | consisteix en una cerca comuna de! millor argument que ha de sorgir del matelx dialeg, amb independéncia de qui Phaja defés. No es tracta de qui té ra6, siné que la raé ens tinga @ nosaltres. En cada debat, lobjectiu és descobrir la veritat. Per ‘aixd no hauriem de preocupar-nos, de cap manera, sobre si la veritat afavoreix la nostra posicié o la del nostre adversari. El guanyador del dialeg no és cap dels participants, és la humanitat sencera, El dialeg filosofic ens ensenya a tindre una obertura de conscincia que ens permet acceptar la serietat que té qualsevol argument per a prendre's com a motiu de pensar, siga qui siga qui lemeta; fins i tot si és el nostre enemic. Aprendre a preguntar Aprendre a dialogar Aprendre a justificar les teues opinions Aprendre a pensar de forma radical Tindre opinié propia Connectar laccié amb el pensament ‘Qué vol dir que no tenim la raé, siné que la raé ens t6? Mira aquest video de YouYube i explica on hi ha @ kin qué creus que fallen els debats mediaties? ~ a -

You might also like

• TASQUES DE REFORÇ 2a AVAL 4t ESO Curs 22-23

  

  Document2 pages

  TASQUES DE REFORÇ 2a AVAL 4t ESO Curs 22-23

  nora belalia

  No ratings yet
• Apostrofació

  

  Document1 page

  Apostrofació

  nora belalia

  No ratings yet
• EL TEATRE DE LA RENAIXENÇA. Teatre Popular - Bernat I Baldoví

  

  Document2 pages

  EL TEATRE DE LA RENAIXENÇA. Teatre Popular - Bernat I Baldoví

  nora belalia

  No ratings yet
• • Magazines
  • Podcasts
  • Sheet music
• Feina de Pasqua-1

  

  Document1 page

  Feina de Pasqua-1

  nora belalia

  No ratings yet