4t ESO.

Valencià: Llengua i Literatura

EL TEATRE DE LA RENAIXENÇA

 L’ascensió burgesia i menestralia com a classe social fa possible que la seua llengua siga
introduïda en les obres teatrals.
o Per 1a vegada, els personatges representats són una imatge de la classe social.
 S’hi identifiquen  Augmenta l’interés pel teatre

TEATRE POPULAR TEATRE ROMÀNTIC

Arrelats aspectes més representatius de la Conreu del drama històric
vida quotidiana.
Tractament de la llengua: expressions més Sintonitza amb les formes historicistes i
vives i col·loquials. renaixentistes de la literatura imperant.
Conreu del SAINET. Llengua, fins i tot, arcaica.
Aquestes diferències disminuiran amb l’aparició d’autors de renom com Frederic Soler i
Àngel Guimerà.

1. TEATRE POPULAR

És una conseqüència de la perduració de la cultura popular en els grups socials no castellanitzats.

1.1. EL TEATRE RELIGIÓS

 Conserva la màxima producció en el País Valencià

o Miracles
 Peces breus d’un acte, en vers
 Tracten d’un fet o miracle de la vida de Sant Vicent Ferrer
 Autors: Joan Arolas, Vicent Boix, Tomàs Villarroya, ...

1.2. EL TEATRE PROFÀ

 SAINET: gènere més representatiu i constant

o Els autors pertanyen a les classes més il·lustrades i professions lliberals. A
València, fins i tot, classes populars o artesanals.
o Un sol acte de duració no superior als 30’.
o Escrit en versos de 7 síl·labes i assonant.
o Predomina el caràcter burlesc i còmic de situacions i esdeveniments típics de les
classes populars.
o Adoptà una visió crítica  propaganda política
o Temàtica preferent: amorosa
 Esquema argumentatiu: les peripècies de dos enamorats que fan front
a l’oposició de les seues famílies.
o Es convertí en un producte de consum habitual per a la xicoteta burgesia i la
menestralia urbana.
1.3. JOSEP BERNAT I BALDOVÍ (1809-64) Sueca  Autor del teatre profà

 Fundador i director de revistes satíriques de gran audiència popular.

 Autor dels primers “Llibrets de Falla” (1855).
 Considerat l’iniciador del teatre modern i dels sainet valencià en el País Valencià.
 Llenguatge ple d’expressions dialectals i col·loquials de la seua època (molts
castellanismes).
 Aconseguí l’establiment del sainet gràcies al seu prestigi personal, sense desbancar la
comèdia castellana.

El virgo de Vicenteta (1842)  Paròdia Calderón

Qui tinga cucs que pele fulla (1855)
Un fandanguet en Paiporta (1857)
L’agüelo Pollastre (1859)  paròdia Juan Tenorio

Els seus escrits reflecteixen el malestar econòmic del camp valencià de la primera meitat del
segle XIX i també l’irònic escepticisme a les institucions i administracions de l’època. (J. Fuster)

1. A continuació, llig el fragment següent del Virgo de Vicenteta on parla el Tio Collons:
Recontrafotre qué feta perquè tot viviente sap

que m’ha passat esta nit; que, en palpar-li la pallorfa,

tenint la dona al llit, solta la fava la corfa

m’hagut de fer la punyeta! i es transforma luego en nap;

És el cas que ella roncava, i, com del meu nap la fulla

siga dormint o desperta, té tan males condicions,

quan se m’ha posat molt erta als quatre o cinc refregons

la cabota de la fava; m’ha deixat la mà a remulla.

yo, al vore que se m’empina, Yo a la dona despertava

li ha pegat quatre calbots, buscant-li a pressa la col

però en los caps de virots al vore que al caragol

esta és mala medicina; li anava caent la bava.

a) Quin tipus de llenguatge utilitza? Per què ho fa?

b) Resumeix amb les teues paraules el contingut que has llegit.
c) Assenyala el nombre de síl·labes i el tipus de rima del fragment.