ART PALEOCRISTIA, BIZANTI I ISLAMIC
Limperi bizanti va ocupar cronologicament el periode de temps comprés entre finals
del segle V dC (divisié de limperi roma per part de Teodosi en dues parts: oriental i
occidental) i el segle XV (conquesta de Constantinoble pels tures),
Liimperi Roma d’Orient govemat per Arcadi i amb la capital a Constantinoble, es va
convertir en limperi bizanti conservant la tradicié cultural romana (dret i administracié) i
la grega (llengua i civilitzaci6) i també la cristiana (creences religioses i costums)..
Dins l'imperi Bizanti s'ha de distingir tres fases, del segle IV al segle IX que és la
primera edat d'or o etapa de formaci6. Es I'época de Justinia i en el segle VI s‘intenta
la restauracié de limperi roma.
Del segle IX al XI és la segona edat d'or 0 etapa de maduresa (restabliment del culte a
les imatges, expansié cap a la Conca del riu Danubi, sisme religiés, és a dir, ruptura de
la cristiandat, consolidacié de Vesglésia ortodoxa...)
La tercera edat d'or del segle XI al XVI és la etapa de decadéncia i desintegracié
territorial (caiguda de Constantinoble en mans dels turcs ila fi de limperi bizanti).
CARACTERISTIQUES DE L'ARQUITECTURA BIZANTINA.
= Desenvolupament de cobertes voltades, sobretot les ciipules. Els materials
amb els que es feien aquestes eren maons 0 altres objectes de ceramica. Pel
que fa els procediments constructius es van realizar grans cipules sobre
petxines. Les clipules eren simbol de la volta celeste del cosmos que estava
presidida per la divinitat.
= Creacié d'espais interiors dinamics i extensos en els edificis. Es van potenciar
els espais continus donant la sensacié d'infinitud, és a dir, no hi ha separacié
interna per mitja de murs i altres elements.
- Elcontast entre la brillantor i la riquese dels interiors de les edificacions amb la
senzillesa i la austeritat dels exteriors. A interior dels edificis s'utlitzeven els
millors materials com els revestiments de marbre i les parets es decoraven amb
mosaics 0 dibuixos, mentre que a l'exterior dels edificis s'utilitzaven materials
més pobres com el mad.
+ Lledifici més representatiu de arquitectura bizantina és el temple cristia. amb
dos models, els temples que seguien la tradicié paleocristiana amb planta
basilical i els temples que seguien una planta central o centralitzada com la
basilica de Santa Sofia. Pel que fa les parts de la basilica bizantina destaca,
Vratri, nartex, 'icondstasi, també les capcaleres dels temples presentaven
absis semicirculars amb voltes de quart d'esfera o poligonals.
= Pel que fa els ordres arquitectonics sén l'ordre corinti, un capitell propiament
bizanti va ser el capitell cubic que estava decorat amb la técnica del trepa,
sobre el qual se situava una pega ancmenada cimaci amb forma de piramide
tallada i invertida. En una ultima fase el capitell i el cimaci van arribar a fondre
enuna sola pega que es va nomenar capitell imposta o capitell albarda.ESCULTURA BIZANTINA:
= No va tenir el desenvolupament i la importancia que havia tingut en époques
anteriors com la romana.
= Pel que fa la seva tematica apareixen representacions relacionades gairebé
sempre amb les creences cristianes.
- Es tracta d'una escultura sense sentit de realitat ni naturalitat | amb una
tendancia cap l'esquematisme dels trets de les figures. A més, a les figures
s'aprecia una estiitzacid 0 allargament. La roba es disposava amb linies
rigides, anguloses i de manera geométrica.
= Entre els tipus d'escultura que van conrear els bizantins destaquen els relleus
fets sobre petits objectes de marfiliels relleus realitzats sobre sarcéfags.
PINTURA BIZANITA:
= La seva importancia va ser major que la de l'escultura.
= Al'igual que lescultura la tematica va ser sobretot religiosa, pel que fa els seus
trets estiistics es veu un predomini del color sobre el dibuix que gairebé no es
perceptible.
= Pel que fa la composicié és senzilla per a que fos facilment legible des de la
distancia i se solia donar una desproporcié entre les figures humanes i els
odjectes que les envoltaven (arbres, vaixells, cases) (ex. Miniatures dels
llibres). A més unas figures humanes apareixien amb major mida i aixd no era
un efecte de perspectiva siné de jerarquitzacié en funcié de la seva categoria
religiosa
= Les figures estan tractades de forma pos natural al igual que 'escultura, tenen
un gran esquematisme i la gesticulacié de les figures no mostren cap tipus de
sentiment i semblen freds i impassibles.
+ Dins la pintura bizantina sha de fer una diferenciacié entre: La pintura mural
(frescos), de les esglésies on se solia expressar una jerarquitzacié de les
figures depenent de la seva major 0 menor importancia divina. Les icones 0
imatges que sén quadres de tipus religiés realitzats sobre taula (fusta) i usaven
el pa d'or o piata en els fons. Miniatures sobre llibres que deriven de l'epoca
paleocristiane i servien per i-lustrar amb imatges amb textos de l'antic i el nou
testament.
= Gran part de les esglésies bizantines es cobrien amb mosaic, perd també era
frequent en provincies la decoracié amb pintura al fresc. Es tracta d'un art
conceptual, abstracte i simbalic. Les figures s'estilitzen i cadascuna ocupa un
lloc determinat en els proarames iconografics de les esalésies:4. A la ciipula es representa el pantocrator que és la imatge
majestatica de Crist com a jutge suprem.
2. Sola la ciipula a les petxines o trompes pot apartixer el tetramorf
amb els simbois dels quatre evangelistes, el brau, el lle6, Paguila i el
nen o angel.
3. Ala volta del absis es representava la Verge
4. A espai entre la nau i |'absis trobem escenes eucaristiques 0
etimasia que és un buit, de vegades apareix un libre o també pot
aparéixer un colom simbolitzant la santissima Tinitat.
5. A les voltes de cand de les naus, especialment a la central es
representen algunes escenes del cicle de les festes litirgiques que
ensenyen a ’ésser huma el cami de la salvacié.
6. Ales naus laterals apareixien sants, martirs...
7. Enel mur d'entrada es pintava el judici final.
CARACTERISTIQUES DEL MOSAIC
= Els mosaics son representacions que es fan a base de petites peces de colors
anomenades tessel-les.
= Decoren els murs i parets i les cobertes de linterior dels edificis (no cobrien el
terra com feien els romans).
= Presenten caracteristiques propies de les icones bizantines.
= Composicions frontals, que mostren les figures en linia i rigides.
= Les composicions solen ser simetriques.
= Els caps dels personatges representats es situen sempre a la mateixa algada
(isocefalia, sempre a la mateixa alcada).
= Repeticié de gestos a les figures.
= Els vestits semblen superficies llises i geométriques.
+ Pel que faa el hieratisme e's rostres no mostren cap sentiment, maigrat que en
algunes composicions es vol donar una certa mostra de diversitat en els trets,
dels personatges (amb barba, sense barba amb cabell liarg, cabell curt...)
= Els peus es disposen de forma quasi vertical i formant un angle en V.
+ Esmostra abséncia de naturalitat i realisme: s6n simbolics i idealitzats.ART ISLAMIC
La paraula Islam significa submissié i els islamites s6n els que es sotmeten a la voluntat dA.
La roligié iskamica que t8 ols sous principis originals on ols inicis dol s. VII prové d'Ardbia i os
basa en els ensenyaments de Mahoma el profeta. Listamisme es va estendre per Persia,
orient Mitja, Asia central, Turquia, el nord d'Afrca, i la Peninsula Ibérica. La religié musulmana
marca les pautes segons les qual havia de desenvolupar-se Var islamic:
Caracteristiques generals:
= Eclecticisme: de la mateixa manera que la religi iskamica era ecléctica, Vat també va
adoptar elements bizantins, cristians.
= Ulliizen ta decoracié calligrafica important a causa de la prohibicié expressa de
representar persones i/o animals.
= Destaquen diferéncies artistiques segons les zones i les époques, per tant es tracta
dun art por homageni
CARACTERISTIQUES DE LA PINTUAI ESCULTURA:
Le religié iskamica prohibeix la representacié plastica de persones i danimals, per aquest motiu
la pintura i 'escultura arabs només es poden trobar en uns pocs edifcis de caracter profa, i en
el alguns també es conversen petites pintures decoratives.
CARACTERISTIQUES DE L'ARQUITECTURA:
= Donaven més importancia als intariors dels edifcis ino els exteriors.
= Tieballaven habituaiment amb el sistema constructiu vottat
= Construien ediicis de poca algacda i harmonics amb el paisatge.
= Reutiitzaven sovint capitlls i columnes classics i els capitells propis destacaven per la
seva Varietat de formes per la decoracié exuberant.
= Utitzen la clipula bizantina unificant-a al seu gust.
= Van uilitzar sovint la volta califal (és una volta ogival amb nervis quo no s'encreuen al
centre),
= Els materials més usats s6n el ma6, el guix, la fusta (per als sosires) i la pedra
= Pal que fa a la tipologia, les principals construccions arquitecténiques van ser la
Mesquita iel palau. La Mescuita és obra més caracteristica de 'arquitectura religiosa i
a diferencia de la església cristiana no és considerada la casa de Déu siné ledifici
destinat a loraci6. Pel que fa el palau és Vedifci cvil més rellevant. Mancat se simetria
pel que fa la planta d’aspecte extern senzill, tenia una rica decoracié a Interior.
ARQUITECTURA
= Santa Sofia de Constantinable (Bizantina) (carme aranda i monica Navarro) (Assumcia
Granero)
= Mesquita de Cordova (Islamica) (Carme aranda i monica) (Ana rey) (Neni)
MOSAIC.
= Mosaic de 'absis de Catedral de Monreale. (Gema ajerjo)