TEMA 2.

DELEGACIÓ DE DECISIONS I FORMACIÓ

1.) Delegació de decisions.

1.1) Teoria bàsica

La base es troba en l’anàlisi de benefici-cost. Per tant, es compararan els beneficis de la delegació i
els seus costos. Si els beneficis son majors, realitzem la delegació.

BENEFICIS DELEGACIÓ: Cost oportunitat (WM) - Salari del treballador (W).

BD = WM - W

• COST OPORTUNITAT: La teoria bàsica ens diu que si els costos de delegació son 0, el salari
del treballador és exogen. Hem de calcular el cost d’oportunitat per saber quin és el salari
màxim que estem disposats a pagar al treballador.
Supòsits: Les variables exògenes son
o Les persones poden portar a terme diferents activitats productives independents
que consumeixen temps.
o Una activitat productiva es independent quan els seus resultats no depenen de si es
porten a terme o no altres activitats productives.
o Les persones tenen restriccions temporals (L).

També tenim variables endògenes, que consisteixen en seleccionar les activitats que es
porten a terme i quines no. L’objectiu es que, segons la restricció de temps (L), les persones
maximitzin els resultats.

SOLUCIÓ GRÀFICA

EXEMPLE 1-GRÀFIC

L’import màxim que està disposat a pagar l’empresari al treballador es basa en uns supòsits
sobre el treballador:

o El treballador es tan eficient com l’empresari prenent la decisió tàctica (ambdues

figures presenten un mateix rat Resultat/Temps).

EXEMPLE 2- SUPÒSIT DE LA DECISIÓ DELEGADA

El model bàsic té una limitació. Si tothom és igual de productiu, i tothom té el mateix problema de
decisió, no hi hauria benefici de la delegació de decisió. Per tant, hem de suposar que aquest fet
dependrà de la persona.

ENTREGA APPLE

2.) Delegació i salaris.

Aquí suposem que no hi ha costos de delegació.

Comparem els costos d’oportunitat amb el salari del treballador. BD = WM – W

El problema de maximització pel treballador es que, si l’ofereixen un treball que està per sota de la
rentabilitat de les feines actuals, el treballador voldrà cobrar com a mínim el mateix que la última
feina que actualment fa. El problema es que la rentabilitat de la nova és menor que la rentabilitat de
la última, i per tant, l’empresari no està disposat a pagar-li el mateix per aquest motiu.
Suposant això, la delegació mai seria possible, ja que el treballador no acceptaria un salari menor, y
l’empresari no voldria pagar-li més. Per tant hem d’explicar per què pot ser cada cas de treballador
diferent i que es pugui fer la delegació.

L’origen de les diferencies salarials ve donada per diferents variables:

• Funcions d’utilitat
• Efectes riquesa.

A això li apliquem la restricció temporal.

• Habilitats innates: Aquí suposem que es troba la mateixa limitació temporal, pero la
persona1 fa més ràpid les activitats que la persona 2. En 40h la p1 fa 4 activitats i la 2 en fa 2.
En aquest cas, la p1 seria la treballadora i la 2 l’empresària.
• Coneixement (formació). Aquí, les activitats productives d’una persona i una altra son
completament diferents degut al coneixement formatiu. Aquestes activitats depenen de la
formació, del coneixement sobre diferents teories, de cada persona.

Exemple 3. Restricció temporal. En aquest cas, la persona 1 té més temps o està disposada a
treballar més. Si fos empresària, el salari que estaria disposat a pagar per l’última activitat (WM1)
seria més baix al salari que estaria disposat a cobrar com a empleat per aquesta mateixa feina (W1).
Si en canvi la persona 2, persona rica o que vol treballar menys, el que pagaria si fos empresària
(WM2) seria menor que el que voldria cobrar per la activitat següent (W2).

Llavors, la persona 2 seria empresària i la 1 treballadora, ja que la segona està disposada a pagar més
(WM2) del mínim que la persona 1 acceptaria (W1).

Exemple 4. Habilitats. Aquí, la P1 seria l’empresari i la P2 el treballador. Treballen per igual, per tant
l’empresari guanyaria més diners.

3.) Coneixements i formació.

Nosaltres tenim una serie de coneixements que poden cambiar de diferents maneres:

• Sistema educatiu i empreses. Tenen el mateix o principals mecanismes.

o Elaboració de teories: Generem el coneixement.
o Transmissió de teories de forma inter-generacional.

Hi ha diferents motius pel qual una persona s’educa:

• Perquè els hi agrada.

• Perquè és una inversió.

Teoria capital humà (Becker, 1964). Una teoria sobre la formació de salaris en el mercat laboral.

4.) Teories del capital humà.

Ens preguntem la decisió (que es la variable endògena) i també ens preguntem quant (i per què)
inverteixen les persones en formar-se.

Per entendre la teoria, fem 3 supòsits, 3 institucions del sistema econòmic.

• Sistema educatiu. Ens preguntem quantes teories (T) aprenem en els anys (S) que estem
dintre del sistema educatiu.
 • Mercat laboral. Ens preguntem per què serveixen les teories que s’han aprés en el sistema
educatiu i com s’aplicaran. Per tant, saber què és el que guanyaré (W) segons el número de
teories.
• Mercat financer. Comparem els fluxos que es produiran en els diferents punt temporals. Per
això, hem de tenir coneixements o dades del sistema educatiu y del mercat laboral. Per tant,
fem una comparativa del salari que guanyaria una persona segons el temps invertit en el
sistema educatiu.

MERCAT FINANCER: Suposem que existeix un sistema d'interès anual compost continu ®. Això vol dir
que s’intercanviarà una quanitat x de diners d’avui per una quantitat X*er*n

INTERÉS COMPORST CONTINU ANUAL

Utilitzem aquest interès ja que suposem en aquest tema que la renda es tracta d’una renda anual
continua.

L’objectiu és buscar el nivell d’educació que maximitzi el valor actual de la renda salarial.

Aquest model te restriccions, ja que el salari no sempre es manté perfectament estable. Per
qualsevol renda es pot troba una renda perpetua continua que tingui el mateix valor actual.

MERCAT LABORAL: Suposem que les persones cobren per les teories que saben. Una persona coneix
T, i tindrà un salari

MERCAT LABORAL

SISTEMA EDUCATIU: Per aquest aspecte, suposem que amb el temps, les persones aprenen teories
més diverses i més complexes. Amb això, també diem que hi ha u n rendiment decreixent, és a dir,
que les teories que s’aprenen més a posteriori tenen menys rendiment. A més, les peresones tenen
ritmes diferents d’aprenentatge.

FORMALITZACIÓ
5.) Implicacions de la teoria del capital humà.

Per cada període que s’està en el sistema educatiu, l’augment percentual del salari segons el nombre
de teories que s’ha après, ha de ser major al valor de l’interès r.

Valor òptim S.

EXEMPLE 5 TOT

A la pràctica, realment només s'observa els anys d’educació i el salari.

Però, assumint que la teoria explicada és certa, igualment podríem calcular les diferents variables
per observar els resultats amb més profunditat, aproximant i fent regressions.

Equacions MInscerianas Salaris.

A quí formar?
Entre les persones que tenen una mateixa habilitat, escollirem la més jove.
Entre les persones amb la mateixa formació, buscaran les persones amb més capacitat
d’aprenentatge, les persones més hàbils.