Roger Camarena

CARTA Vll

1. Compara l'actitud de Plató quan és jove i quan és més madur.

Quan Plató era jove estava ple d'idealisme i entusiasme per la política. Creia sincerament
que podria contribuir a la millora de la seva ciutat mitjançant la participació activa a la
política. Veia la revolució que va tenir lloc com una oportunitat per reformar el sistema
existent i anhelava veure un ordre més just i virtuós. Tot i això, a mesura que envelleix, la
seva experiència el portava a adoptar una postura més crítica i desil·lusionada. Les lluites
polítiques, la corrupció i la manca d'integritat als líders ho feien qüestionar l'eficàcia de la
política com a mitjà per aconseguir un canvi positiu.

2. Què diu de Sòcrates? Com li afecta la seva mort?

Plató tenia un profund respecte i admiració per Sòcrates, que considerava el model de la
virtut i la saviesa. La mort injusta de Sòcrates, condemnat per "impietat" i la seva negativa a
obeir ordres immorals, van deixar una profunda impressió a Plató. La disposició de Sòcrates
a enfrontar la mort en lloc de trair els seus principis ètics reforça la idea de la importància de
la filosofia i de la justícia per sobre de la política corrupta de l'època.

3. Què és el vertigen que pateix Plató? Llegeix el text adjuntat

El vertigen que esmenta Plató és una metàfora del seu estat emocional i mental. Se sent
desorientat i aclaparat per la complexitat i la corrupció de la política al seu temps. La paraula
"vertigen" suggereix una sensació de mareig i manca d'equilibri, que reflecteix la seva
sensació de desconnexió i desil·lusió amb el món polític. Aquesta sensació de vertigen el
porta a retirar-se de la política activa i a enfocar-se a la filosofia com un camí més fiable cap
a la veritat i la justícia.
 Roger Camarena

4. Com veu Plató la política del seu temps? Quina solució proposa?

Plató veia la política del seu temps com a caòtica i corrupta. Creia que les lleis i els costums
s’estaven corrompent i que el sistema polític estava en declivi. La seva solució proposada
implicava la idea que els filòsofs, persones que havien aconseguit una comprensió profunda
de la veritat i la justícia a través de la filosofia, havien de liderar i reformar la societat. Plató
creia que només els filòsofs tenien la capacitat de crear un ordre polític més just i virtuós, i
que el govern hauria d'estar en mans dels qui buscaven el coneixement i la saviesa, en lloc
de polítics oportunistes.