PLATÓ

1. INTRODUCCIÓ
Plató va rebre influències d’alguns autors presocràtics:
- Pitàgores: confia en les matemàtiques perquè és un llenguatge universal. Dualisme
cosmologic, dualisme antropològic i la transmigració de les ànimes.
- Heraclit: el foc i el canvi li serveix per caracteritzar el món sensible.
- Parmènides: comparteixen el tema de la veritat i l'accés a aquesta: Només serà
vàlida la via de la raó per poder conèixer la veritat. L’ésser li servirà per caracteritzar
les “idees” platòniques i també el Món de les Idees.
- Anaxàgores: els nous (força ordenadora) li serveix per caracteritzar el Demiürg.
També va a estar molt influenciat per el seu mestre, Sòcrates; diàleg socràtic, epistemologia i
teoria ètica (intel·lectualisme moral).
Objectiu de Plató: busca el millor model de ciutat, és a dir, la ciutat més justa

2. EPISTEMOLOGIA
Plató desenvolupa la teoria de les idees a través del mite de la caverna, aquest mite també li
serveix per explicar tots els temes filosòfics que tracta.
Explicació del mite:
uns presoners es troben dins d’una caverna i no coneixen què hi ha a l’exterior, aquest
homes encadenats només poden veure enmig de la foscor unes ombres que ells creuen que
són reals, però en realitat són el reflex d’objectes que unes persones passen darrere seu
projectats per un foc. Un dels presoners aconsegueix alliberar-se fins sortir a l’exterior.
Quan surt a fora, veu el sol,és a dir, tota la realitat i tota la veritat. Aleshores decideix
tornar a dintre de la cova per alliberar els seus companys, però els seus companys no volen
sortir.

L’interior de la caverna representa el món sensible que és mutable. En canvi, a fora de la

cova hi ha la realitat, és a dir, el món de les idees (intel·ligible, real).
El sol representa una de les 3 idees màximes de Plató el bé. Els presoners representen les
persones ignorants. El presoner alliberat representa el filòsof.
Les ombres representen les còpies de les idees que hi ha en el món material.

el principi vital encarregat d’arribar al coneixement és l’ànima i no pas el cos perquè l’ànima
prové del món de les idees que és on hi ha el coneixement i la veritat; i, en canvi, el cos
forma part del món sensible on hi ha les còpies de les idees. Plató explica que quan l’ànima i
el cos són ajuntats pel Demiürg, l’ànima s’oblida de tot el que ha vist i après en el món de les
idees.Però, podrà recordar (REMINISCÈNCIA) totes les idees que havia conegut a partir del
mètode que li havia ensenyat el seu mestre Sòcrates: el mètode socràtic.

Però, també necessita l’ajuda de la raó. Plató és un filòsof “racionalista”significa que no

concep els sentits ni tampoc l’experiència com a font de coneixement, perquè, segons ell, els
sentits ens enganyen perquè formen part del món sensible; en canvi la raó no.
 Plató diu que per arribar al coneixement també necessitem l’ajuda de la paideia (l’educació)
on anirà asolint diferents graus de coneixements Aquests els explica a través de l’anomenada
“al·legoria de la línia”.

Argumenta que hi ha 4 graus i els situa tots en una línia on primer divideix en dos trams:
1. Doxa (coneixement que l'ànima pot assolir al món sensible)
2. Episteme (s’assoleix en el mon de les idees)
també divideix aquests dos trams en dos trams més.

DOXA EPISTEME

les còpies i les ombres presents en el la matemàtica i la lògica

món sensible

creences a partir dels objectes sensibles accedir a les idees

percebuts.

Tot i això, encara planteja un altre via per arribar al coneixement, l’amor. Un amor dessinteresat.

Segons Plató, hi a 3 idees màximes:

1. la idea de bé (la idea del bé està relacionada amb el coneixement, perquè el bé proporciona
existència, identitat i perfecció a totes les coses cognoscibles)

2. la idea de bellesa (una idea bona/correcta és una idea bella)

3. la idea de justícia (hi haurà justícia/harmonia a la polis quan cadascú ocupi el lloc que li
correspon d’acord amb la part de l’ànima que li domini).

3. ANTROPOLOGIA
Plató diu que l'ànima és el principi vital més important, perfecta, eterna, immutable, prové
del món de les idees i és l'encarregada d’arribar al coneixement.
Esta dividida en tres parts de l’home:
1. Racional
2. Irascible
3. Concupiscible
I no del cos (principi vital menys important, mortal, imperfecte, canvia, forma part del món
sensible, i és una presó per l’ànima)
L'ànima és l'encarregada de recordar, osigui de fer la reminiscència, les idees que havia
conegut prèviament en el món de les idees, perquè d'acord amb la seva teoria antropologica,
l’home està construït per dos principis vitals (dualista antropologic) .
1. L’anima (prové del món de les idees) dualista cosmologic
2. El cos (món sensible) dualista cosmologic
 La unió d’aquests dos principis vitals és possible gràcies al Demiürg (un ésser mitològic
encarregat d’ajuntar aquests dos principis, de manera aleatòria, i també de copiar tot el que
veu en el món de les idees en el món sensible).

Quan el Demiürg uneix l’ànima a un cos, oblida tot el que havia vist en el món de les idees,
perquè el cos és com una “presó” per l’ànima. Tanmateix, gràcies a la raó, al mètode socràtic,
a l’amor i a l’educació, l’ànima pot recordar tot el que ha vist en el món de les idees.

Segons ell, tota ànima humana està dividida en tres parts (teoria de l’ànima
tripartita/tripartida)
1. La part racional ( situada al cap, + important, té coneixement i saviesa, domina als
filòsofs, és l’auriga en el mite del carro alat).
2. La irascible (situada al pit, té fortalesa, domina els guerrers/guardians i és el cavall
blanc).
3. La concupiscible ( situada a la panxa, - important, moderació, domina als artesans i
és el cavall negre).

Només aquelles persones que els domini la part de l’ànima racional podran arribar al
coneixement. Aquestes persones són els filòsofs i seran els encarregats de governar la polis.

Segons Plató, quan una persona mort, el cos i l'ànima és separen. El cos es queda en el món
sensible i l'ànima retorna al món de les idees. Allà, continuarà aprenent noves idees, fins que
el Demiürg la torni a adjuntar a un altre cos, i la persona torni a morir, i així eternament.
Aquesta teoria s’anomena transmigració de les ànimes.

4. COSMOLOGIA
Plató era dualisme cosmològic, segons ell existeixen dos mons:
- Mon de les idees/real/inteligible: un món perfecte, ideal, on es troben totes les
idees, també i trobem les ànimes.
- Món Sensible/material/de les còpies: un món imperfecte/mutable/copia del món de
les idees, on hi ha els cossos i les còpies de les idees.
L’encarregat de copiar el món de les idees en el món sensible és el Demiürg.

5. METAFÍSICA
Segons Plató, l’arké (l'essència) son les idees perquè són el model de totes les coses i es
troben en el món de les idees. Les coses que es troben en el món sensible són copies
imperfetas de les idees fetes per el Demiürg, i participen en les idees, en tant que les
immiten.
6. POLITICA
Segons Plató, el millor sistema polític és l’aristocràcia, (govern dels savis, dels qui tenen
coneixement, dels virtuosos), a diferencia de la democracia (govern del poble ignorant
perquè va condemnar a mort l’home més just d’Atenes), l’oligarquia (govern dels poderosos i
adinerats), la tirania(govern d’un líder ambiciós i dèspota), la monarquia (govern d’un sol
home per llinatge familiar) i la demagògia (govern dels qui juguen/manipulen amb el
llenguatge i no cerquen la veritat ni la justícia) que són sistemes polítics dolents.

Plató va definir l’Aristocràcia/República com el govern dels millors, entenent com a

millors aquelles persones que han assolit el màxim coneixement, és a dir, els filòsofs.Perquè
gràcies aquests coneixements, sabien el bé (una de les tres idees màximes), i si coneixen què
és el bé, aleshores saben com actuar.
Segons Plató, doncs, hi haurà justícia/harmonia a la polis quan tothom ocupi el lloc que li
correspon segons la part de l’ànima que li domini.
Planteja una societat classista dividida en 3 classes socials depenent de la part de
l’ànima que els hi domini: governants (són els filòsofs perquè els hi domina l’ànima racional i
tenen la virtut del coneixement), guardians (són els qui els hi domina l’ànima irascible
perquè tenen la virtut de la fortalesa) i treballadors/artesans (són els qui els hi domina
l’ànima concupiscible i tenen la virtut de la moderació).
És una teoria utòpica, perquè no es pot portar a la pràctica.

7. ETICA
L'ètica de Plató es l’intelectualisme moral “fan el bé perquè tenen coneixements i fan
el mal perquè són ignorants”.
És una ètica teleològica (té una finalitat: el bé/veritat/coneixement), material (és una
ètica de contingut), heterònoma (Plató et diu què has de fer), autònoma (l’ànima de
cada persona ha de fer la reminiscència), a posteriori (per actuar bé cal el
coneixement), no és eudaimònica (no busca la felicitat) i segueix un imperatiu
hipotètic (et diu que si vols fer el bé, has de tenir coneixement).
Objectiu; arribar al coneixement i la veritat per fer el bé
Eines; raó, mètode socràtic i l’educació

Segons Plató, que l’ànima serà l’encarregada d’arribar al coneixement

(reminiscència), i hi podrà arribar amb l’ajuda (eines) de la raó, la paideia, l’amor i el
diàleg socràtic.

També va defensar que segons la part de l’ànima que dominava, les persones tindran
unes determinades virtuts (teoria de les virtuts): ànima racional (saviesa/
coneixement), ànima irascible (fortalesa) i ànima concupiscible (moderació).
8. COMPARACIONS EPISTEMOLÒGIQUES: SOFISTES – PLATÓ

SOFISTES PLATÓ

DIFERÈNCIES

Objectiu: Ensenyar retòrica, oratòria, Objectiu: Donar les eines per poder arribar
dialèctica al coneixement i a la veritat

Eines: la paraula/ el llenguatge Eines: El mètode/diàleg socràtic (ironia i

maièutica), la raó, l’amor i la paideia

Relativistes Dogmàtic i universalista

Subjectivistes Objectivista

No són optimistes epistemològics/ És optimista epistemològic

escèptics epistemològics

SEMBLANCES

Confien en l’educació/ donen importància i valor a l’educació per assolir els seus
objectius

Tots dos utilitzaven el llenguatge per poder assolir els seus objectius

Tots dos estaven interessats en la joventut com a ciutadans/ membres de la polis

 9. COMPARACIONS ÈTIQUES: SOFISTES - PLATÓ

SOFISTES PLATÓ

DIFERÈNCIES

Moral Relativa Intel·lectualisme moral

Objectiu: convèncer/ fer complir les lleis Objectiu: Arribar al coneixement i a la

de la polis veritat per poder saber actuar bé

Eines: retòrica, oratòria, dialèctica Eines: raó, el mètode socràtic, l’educació i

l’amor

Heterònoma Heterònoma i autònoma

Subjectiva Objectiva

SEMBLANCES

Material

A posteriori

No eudaimònica

Teleològica

Imperatiu hipotètic