CAS 1 : CIENCIA DE LA VIDA QUOTIDIANA 2021-22.

Diana Elena Iancu .

NIE: Y0901961F
grup 16 .
CAS1 : AIGUA DE MAR,AIGUA EMBOTELLADA I AIGUA DESTIL·LADA

4.7.1. Preparació de dissolucions i del material de pràctiques

Material de pràctiques
Dades etiqueta aigua embotellada:
Bicarbonats 112 mg/l sílice 14 mg/l sodi 9,8 mg/l
Sulfats 17,8 mg/l Calci 35,2 mg/l
Clours 14,4 mg/l Magnesi 5,2 mg/l residu sec 148 mg/l

Preparació de dissolucions

Dissolució per preparar: Dissolució de BaCl2 Concentració: 1,2M

Dades segons etiqueta: BaCl2 1,2M

Volum per preparar: 100 ml Estri utilitzat: matràs aforat Precisió: alta
Massa o volum per prendre: 24,7g Estri utilitzat: vas de precipitats Precisió: baixa
Càlculs:

Quan s’utilitza la proveta?

La proveta s’utilitza per mesurar volums aproximats, perque te poca precisió.

Quan s’utilitza el matràs?

El matràs aforat s’utilitza per mesurar volums amb molta precisió (el grau d’error és
mínim).
4.7.2. Determinació de la densitat

Mostra: Aigua embotellada

Volum: 25 ml Estri utilitzat:Matràs aforat Precisió: Alta.

Massa: 24,8 g Estri utilitzat: Vas de precipitats i granetari Precisió:mitjana
Densitat:0,992g /ml.
Mostra: Aigua destil·lada .
Volum: 25 ml.
Massa:24,45 g.
Densitat: 0,978 g/ml.
Mostra: Aigua de mar .
Volum: 25 ml.
Massa: 25,6 g.
Densitat:1,024 g/ml.

Quin estri heu utilitzat per mesurar els 25 mL? Per què?
La pipeta perquè és l’estri més precís per poder determinar el volum de els diferents
tipus d’aigua.

Densitat esperada (manual): 998,28 a una temperatura de 20ºC.

Compareu els resultats de les densitats entre les aigües i amb el valor esperat.
Comenteu-ne els resultats:
Segons els resultats de la pràctica podem observa que l’aigua amb una densitat
més alta és l’aigua del mar (degut a que conté una gran quantitat de sals dissoltes)
darrere seu és troba l’aigua embotellada (on també podem veure segons la seva
etiqueta que conte diferent substáncies dissoltes) i per últim la menys densa es
l'aigua destil·lada.

4.7.3. Determinació del pH i la conductivitat

Mostra: Aigua embotellada .
pH: 8,06
Conductivitat: 38, μs.

Mostra: Aigua destil·lada .

pH: 6,76
Conductivitat: 16,19 μs .

Mostra: Aigua de mar.

pH:7,97
Conductivitat: 52 ms.

Quin estri heu utilitzat per mesurar els 25 mL? Per què?
La pipeta aforada de 25 ml perque indica el volum de manera molt precisa.
Què mesura un conductímetre?
El conductímetre es un aparell que mesura la conductivitat elèctrica d’una dissolució
en siemens.
Amb què es pot relacionar aquest valor?
Aquest valor és pot relacionar amb la salinitat de la dissolució.
4.7.4. Caracterització química de l’aigua
Quin estri utilitzeu per prendre els 10 mL tant de volum de mostra com de reactius?
Per què?
Una pipeta pasteur, perquè es necessita obtenir una quantitat aproximada de
mostra/reactiu.
Anoteu el que observeu segons: no precipita (NP), precipita tot i que costa de veure
(P), precipita de manera important (P+).

Tenint en compte que els ions que volem identificar són els més habituals a l’aigua
(Ca2+, SO₄ ²- i Cl-), identifiqueu les reaccions que han tingut lloc:

En el cas que en alguna de les mostres d’aigua no observeu l’aparició del precipitat
esperat, podeu afirmar que no hi ha aquell compost a la mostra? Per què?
si, degut a que si el compost no precipita quan se li afegeix un altre producte que
faria que precipiti, vol dir que no és troba aquell compost en la mostra.

4.7.5. Anàlisi de dades

Preneu les dades de densitat de tota la classe per a cada tipus d’aigua. Feu el
tractament estadístic corresponent per determinar el valor mitjà i la desviació
estàndard (vegeu l’apartat 4.6). Feu el mateix amb el pH o la conductivitat (a escollir).

A partir de la desviació estàndard, comenta l’error de cada mesura (densitat, pH,

conductivitat)
La desviació estàndard més gran es pot veure en la conductivitat de l’aigua del mar,al
contrari de la densitat de l’aigua del mar és mínima.

4.7.6. Discussió dels resultats

Recolliu les dades de caracterització de les diferents mostres d’aigua en la taula

següent i intenteu relacionar els resultats. Per minimitzar els errors, utilitzeu també les
dades dels companys anotant a la taula el valor mitjà, la desviació estàndard i el
nombre de mostres utilitzat per fer els càlculs (valor ± desviació estàndard (n = ...)).
Relacioneu densitat, conductivitat i presència dels compostos estudiats.
La presencia dels compostos estudiat a la práctica, és troben en les aigües utilitzades
(menys la destil·lada) generant que hi hagi més ions dissolts per tant aguantant la
conductivitat de la dissolució i la seva densitat.

Quin ió dels proposats a la taula creieu que influeix principalment en el valor de pH?
Per què?
HCO3- , (io carbonat) ja que prové d’un àcid, generant que l’aigua es torna més
àcida, i per tant augmentant el seu pH.

4.7.7. Residus
Quins residus heu generat en aquesta pràctica?
S’han generat residus materials ( com guants, pipetes pasteur…) i dissolucions i mescles
com per exémple aigua de mar amb AgNO3 o clorur de sodi amb nitrat de plata.
A quin contenidor els heu abocat?
Les dissolucions i mescles han estat abocades al contenidor de dissolucions inorgániques.

4.7.8. Qüestions
1. És important fer servir sempre una mateixa balança durant un experiment? Per què?
Si, perquè d’aquesta manera el rang d'error sera sempre el mateix . Si utilitzesim balances
diferents el rang d’error seria diferent per cada resultat.

2. Si es depassa la marca del matràs aforat en preparar una dissolució, què es pot fer?
Aquest error, quin efecte tindria sobre els valors calculats?
S’hauria de tornar a preparar la dissolució, variaria la concentració del solut en la dissolució i
per tant els valors calculats serian inútils.
3. Les balances mesuren masses o pesos? Així, és correcte dir que pesem NaCl sòlid,
per exemple? En cas negatiu, què hauríem de dir?
Les balances mesuren masses, s’ hauria de dir ue mesurem massa (grams) de NaCl sòlid.
CAS 1 : RECOMPTE DE BACTERIS VIABLES DE LA LLET

5.7.1. Preparació del medi

Dades del medi segons l’etiqueta del producte (incloent-hi el lot):

Volum per preparar: 50 ml.

Pes mitjà PCA per prendre: 1,41g
pH final: 7,08

5.7.2. Esterilització del medi PCA

Temps d’esterilització: 20 minuts
Pressió: 1,1 atm
Temperatura: 121ºC
L’esterilització ha estat efectiva? Per què?
Si, perquè una part de la cinta indicadora ha canviat de color.

5.7.3. Sembra del medi

Nre. total de plaques preparades: 6 plaques
Volum per placa: 25ml
Temps d’esterilització de la cabina prèvia a la sembra (UV): 20 minuts
Temps aproximat de solidificació de l’agar: Entre 5-10 minuts.

RECOMPTE DE BACTERIS VIABLES DE LA LLET

5.7.4. Banc de dilucions de la llet crua

Feu un esquema visual del banc de dilucions que heu preparat per a la llet no
pasteuritzada i indiqueu el material utilitzat per agafar els diferents volums.
Agafem 5 tubs d’Eppendorf en els que posarem llet UHT en el primer i en els altres els
bancs de dissolucions preparats anteriorment.
Per què les puntes de les pipetes, els tubs d’Eppendorf i el Ringer han d’estar
prèviament autoclavats?
Per evitar l'arribada de qualsevol contaminat al cultiu.
Per què s’ha diluït només fins a 10-4?
Perquè si s'hagués diluït més la mostra, la presència de ufc seria molt petita fins i tot hi ha la
probabilitat de que no hi hagin.

5.7.5. Sembra dels bacteris de la llet i recompte

5.7.5.1. Anoteu a la placa de Petri següent la retolació de la vostra placa i calculeu el
nombre de ufc/mL.

És vàlida la vostra placa per al recompte? Per què?

Si és válida ja que les colonies están dispares de manera uniforme per tota la plaça i a ull nu
no hi ha presència de cap tipus de contaminant que pugi haver afectat al cultiu.
Per què s’han sembrat diferents dilucions de llet no pasteuritzada?
Per poder observar que hi ha una variació del nombre de bacteris amb cada dissolució.
Per què la llet comercial s’ha sembrat no diluïda?
Perquè la llet comercial ha passat processos de pasteurització generant que com a màxim
hi hagi uns 5 ufc/ml en una mostra sense diluir, per tant si la diluim molt difícil veure la
presència de colònies.

Expresseu en ufc/mL els bacteris viables de cada mostra tenint en compte les dades de
tota la classe (rèpliques).
I

Quina dilució ha estat la més adient per poder determinar les ufc/mL de la llet de vaca
no pasteuritzada? Per què?
La dissolució 10-2 perquè hi havia menys ufc i pert tant hi havia menys probabilitat d'haver
sobreposicions
Es compleix en la llet UHT el valor establert per llei d’un màxim de 5 ufc/mL
d’enterobacteris (Reglament CE núm. 2073/2005)?
En el cas de la meva placa amb llet UHT no , perquè hi havien a 7 ufc/ml.
En el cas que algunes plaques hagin contaminat, exposeu quins punts del procediment
poden haver provocat aquesta contaminació.
És poden haver contaminat per un mal procés d'esterilització ( utilitzar malament el
cremador Bunsen o la cabina de flux laminar) o a l’hora de sembrar els bacteris pot haver
entrat algún contaminante al cultiu.

CAS 1 : DETERMINACIÓ DE LA CONCENTRACIÓ DE PROTEÏNES A LA LLET

6.7.1. Preparació del reactiu de Bradford

Observacions que us facilitaran la preparació d’aquest reactiu en properes ocasions:

- Material de laboratori emprat

Pipeta graduada,vidre de rellotge, espátula, balança, pipeta pasteur, vas de precipitats i un
matràs aforat.
- Manipulació dels reactius
En primer lloc la preparació del reactiu de Bradford s’ha de fer sota la campana d'extracció
de gasos, també per aquest procés s’ha de utilitzar ulleres de protecció, guants i bata de
laboratori.
- Canvis de color i altres canvis observats
Hi ha hagut un canvi de color al posar 5 ml de ácid fosfòric amb el blau de Coomassie G-
250.
Per què és important portar guants per manipular l’àcid fosfòric?
Perque com es un ácid, i es corrosiu, pot causar petites cremades a las mans si no hi
haguessin els guants.
Per què l’àcid fosfòric s’ha de manipular sota la campana?
Per poder eliminar els gasos generats durant l reacció química.
6.7.2. Preparació d’una dissolució de BSA
Observacions que us facilitaran la preparació d’aquesta dissolució en properes
ocasions:
- Material de laboratori emprat
Vidre de rellotge, pipeta pasteur, espàtula, vas de precipitats, agitador magnètic, imant,i
matràs aforat.

- Manipulació dels reactius

S’han d'utilitzar guants i bata, també s’ha de fer la mescla lentament.
- Canvis de color o altres canvis observats
Al afegir el BSA en les dissolucions de llet, a mesura que hi havia més BSA, les dissolucions
és tornaven una mica verdoses .
Per què és important que l’agitació sigui suau?
Per evitar la formació d’ espuma.
6.7.3. Preparació de les solucions per a l’elaboració de la recta patró
- Càlculs

- Material de laboratori emprat

Micropipeta, pipeta pasteur i matrás aforat.
Quin estri cal utilitzar per mesurar la BSA 1 mg/mL necessària? Per què?
Per mesurar la BSA s’ha utilitzat una micropipeta ja que és molt precisa i s’havia d’agafar
una quantitat molt petita .

Quin estri cal utilitzar per obtenir el volum final de 10 mL? Per què?

Un matrás aforat, ja que és l’éstri més excte per determinar el 10ml.

6.7.4. Preparació de la dissolució de llet de vaca
- Càlculs
10ml x (1/40) = 0,25 ml
Quin volum de mostra de llet heu de prendre?
S’ha de prendre 10 ml.

Observacions que us facilitaran la preparació d’aquesta dissolució en properes

ocasions:
- Material de laboratori emprat
Tubs d’assaig, micropipeta
- Canvis de color o altres canvis observats
No hi ha cap canvi de color.
Quins estris cal utilitzar? Per què?
S’han utilitzat tubs d'assaig per posar les dissolucions de diferents concentracions, i
micropipeta perquè agafa volums molt precisos.
Per què cal diluir la llet per fer l’anàlisi?
S’ha de diluir la llet ja que les protéines que es troben en aquesta estan molt concentrades i
per tant el cromatògraf no podria fer l'anàlisis.
Per què cal utilitzar una micropipeta per mesurar 0,1 mL?
Perquè és un volum molt petit i la micropipeta es un material molt precís.
Quin estri cal utilitzar per mesurar els 5 mL de reactiu de Bradford?
Pipeta aforada.
Per què és convenient fer la mesura de l’absorbància de les mostres en ordre
creixent de concentració?
Perquè els resultats no és distorsionin.
6.7.6. Determinació de la concentració de proteïnes de la llet de vaca

Interpoleu a la recta patró el valor d’absorbància obtingut de la mostra de llet diluïda

per tal de saber-ne la concentració de proteïnes.
Tenint en compte la dilució feta en la mostra de llet analitzada, calculeu la concentració
de proteïnes de la llet de vaca comercial. Expresseu el resultat en grams de proteïna
per 100 mL de llet.
R2 = 0,897
Compareu el resultat amb el que indica la casa comercial a l’envàs.

6.7.7. Qüestions
1. Quina és la utilitat de preparar una recta patró per determinar la concentració de
proteïnes de la llet?
La utilitat de la recta patró es relacionar la concentració de proteïnes i l'absorbància.

2. Per què la colorimetria és una tècnica convenient per determinar la concentració de

proteïnes de la llet?
Perquè amb aquesta tecnica podem veure la relació entre les intensitats de dues mostres.

TCII. ISBN 978-84-8458-378-3 CAS 1. Les proteïnes de la llet 60

3. Compareu la concentració de proteïnes obtinguda amb la que indica la casa

comercial a l’envàs.
La concentració de les proteïnes de la llet segons l'envàs es de 3.1g/100ml i la mitjana del
nostre es de 2,27 g/100ml, bastant menor que la del envás.

7.7. RECULL I TRACTAMENT DE DADES

 7.7.1. Minerals: propietats i aplicacions

Propietats físiques i òptiques:

Codi A B C D E F
mostra

Color gris/blanc blanc blanc amb blanc/ver blanc i groc salmó

marró mellós

Diafanitat translúcid translúcid translúcid translúcid translúcid translúcid

Color Blanc Blanc Blanc Blanc Blanc Blanc

ratlla

Lluïssor Nacarada vítria mat mat nacarada grassa

Exfoliació/f Prismatica Fractura exfoliació Fractura cúbica Fractura

ractura irregular irregular

Fluorescè no si no no no no
ncia

Densitat 2,56 g/cm3 2,755g/cm3 1,097g/cm3 2,489g/cm 4,5g/cm3 2,1g/cm3

(g/cm3) 3

Duresa 4,5 4 2,5 7 3,5 3,5

 Propietats químiques:
Mineral/roca Solubilitat Increment Factor Efervescènc Reacció
relativa conductivitat d’increment ia relativa
(µs/cm)

C (guix) mitjana 137,95 feble si

D (quars) nul·la 5,08 nul·la no

F (halita) alta 1506,91 nul·la no

A (calcita) baixa 66,7 forta si

TCII. ISBN 978-84-8458-378-3 CAS 1. Minerals i roques 70

Ordeneu els minerals segons el grau de solubilitat en aigua.

halita,guix,calcita i la menys soluble es el quars.

Aplicacions en productes quotidians:

 Mineral: Baritina, BaSO4 Mostra: E

Usos i aplicacions freqüents:

Pigment blanc en pintures, càrrega mineral (tèxtil, paper, plàstics), medicina (farinetes
RX), recobriments absorbents de radiació, colorant en focs artificials, espessidors en
llots de perforació de sondejos petroliers.

Productes:

Quines propietats el fan útil i per què:

Mineral: Calcita, CaCO3 Mostra: A

Usos i aplicacions freqüents:

Obtenció de calç, ciment i formigó, blanquejant en gomes i pintures, roca industrial i
ornamental (calcària, travertí, marbre), medicina i farmacèutica (excipient inert, antiàcid),
abrasius suaus (pasta de dents), manufactura de fertilitzants (corrector d’acidesa del sòl).

Productes:

Quines propietats el fan útil i per què:

TCII. ISBN 978-84-8458-378-3 CAS 1. Minerals i roques 71

Mineral: Fluorita, CaF2 Mostra: B

Usos i aplicacions freqüents:

Obtenció de fluor i compostos derivats (àcid fluorhídric, fluorurs), pasta de dents, additiu
alimentari (aportació de sals minerals), pigments fluorescents, accessoris òptics (ulleres,
lents fotogràfiques, polaritzadors per a microscòpia).

Productes:

Quines propietats el fan útil i per què:

Mineral: Guix, CaSO4 · 2H2O Mostra: C

Usos i aplicacions freqüents:

Enguixats i escaiola (art, construcció, medicina), blanquejant en pintures, panells
prefabricats lleugers (envans, falsos sostres), fertilitzants (corrector d’alcalinitat i salinitat
del sòl), additius (farmàcia, alimentació), material d’escriptura.

Productes:

Quines propietats el fan útil i per què:

 Mineral: Halita, NaCl Mostra: F

Usos i aplicacions freqüents:

Alimentació humana i animal, indústria conservera, anticongelant, producció de clor,
additiu farmacèutic, fertilitzants, colorant en focs artificials.

Productes:

Quines propietats el fan útil i per què:

TCII. ISBN 978-84-8458-378-3 CAS 1. Minerals i roques 72

Mineral: Quars, SiO2 Mostra: D

Usos i aplicacions freqüents:

Vidre i cristall, ciment i formigó, àrids, abrasiu fort, porcellana, ceràmica i rajoles, roques
ornamentals, eines de tall, òptica i electrònica, rellotgeria, obtenció de silici.

Productes:

Quines propietats el fan útil i per què: