Tema 2.

Elasticitat Bidimensional 74

Tema 2

Elasticitat
F3
F1 F4

2.1. INTRODUCCIÓ
P
Suposem un prisma mecànic en equilibri referit a un sistema de
coordenades ortogonals OXYZ, i considerem un punt d'aquest
prisma representat per un paral·lelepípede elemental de costats dx, F5
F2
dy, dz. Cada cara del paral·lelepípede elemental estarà sotmesa a
un vector tensió les components de la qual es descomponen en les
direccions dels eixos de referència ortogonals del prisma mecànic. y
Aquest estat tensional es representa en la figura, i és l'estat
tensional més complex que es pot donar en un punt.

S'ha de tindre en compte que l'estat tensional de cada cara del

paral·lelepípede és propi exclusivament d'aqueix pla. En el cas de
voler obtindre l'estat tensional d'un altre pla, per exemple inclinat un
determinat angle, haurà de procedir-se a calcular-ho mitjançant els dy
mètodes i fórmules que es veuran més endavant.

dz

dx
 Tema 2. Elasticitat Bidimensional 75

Vegem ara, amb un cas senzill, com es procediria per a determinar l'estat tensional d'un pla inclinat. Triem una barra sotmesa a tracció. Amb aqueix
estat tensional, en el qual actua la força Fx a tracció, volem determinar cuál és l'estat tensional d'un pla inclinat un angulo  Aplicant el mètode de
les seccions s'observa que en el pla inclinat apareixen la força normal al pla Fn i la força tangencial al pla Ft.

A´
Fn A´
Fn
Fx
Fx

 A

Ft Fx
Ft

Per tant si s'elimina la part dreta del prisma de la figura superior i s'estudia l'equilibri de la part esquerra, projectant les forces respecte a dos eixos
ortogonals paral·lels a les direccions normal i tangencial del pla oblic, s'obté:

Fn

F n = 0  Fn − Fx  cos  = 0 Fx
 Ft
F t = 0  Ft − Fx  sen = 0


Però com desitgem obtindre el valor de la tensió normal n i de la tensió de cortadura , caldrà tindre en compte que l'esforç axial Fx s'aplica sobre
una superfície A i els esforços normal i tallant Fn i Ft s'apliquen sobre una superfície A´.

La relació entre aquestes dues superfícies és:

Tema 2. Elasticitat Bidimensional 76

A’·cos  = A

A
A´´
A´
A



A més sabem que:

Fx
x =
A
F
n = n
A´
F
 = t
A´

Substituint aquestes expressions en les expressions anteriors, s'obté:

F n = 0   n  A´ − x  A  cos  = 0
F n = 0    A´ − x  A  sen = 0

Substituint el valor de A´:

Tema 2. Elasticitat Bidimensional 77
A
n  −  x  A  cos  = 0
cos 
A
 −  x  A  sen = 0
cos 

De donde :
 n =  x  cos 2 
 =  x  cos   sen

Aquestes fórmules proporcionen el valor de la tensió normal i tallant en el pla oblic per a un estat tensional lineal. No obstant això en un estat
tensional biaxial aquestes fórmules no poden aplicar-se, havent-se d'obtindre les pròpies de l'estat.
Tema 2. Elasticitat Bidimensional 78
2.2. ESTAT TENSIONAL BIDIMENSIONAL

2.2.1. Introducció

A l'estat d'un cos en el qual totes les tensions estan contingudes en un pla, es denomina estat de tensions pla.

En la majoria de problemes d'enginyeria, les tensions sobre un determinat pla són bastant majors que les que es produeixen en els altres dos, per
la qual cosa en la pràctica es menyspreen, reduint l'estat elàstic espacial al pla. Simplificacions d'aquest tipus s'admeten en les bigues de paret i
peces prismàtiques amb càrregues contingudes en el pla mitjà, murs de contenció de terres sotmesos a l'acció d'empenyiments constants en tota
la seua longitud, etc.

2.2.2. Mètode analític

Tema 2. Elasticitat Bidimensional 79
Si l'estat tensional és bidimensional, pot representar-se en el pla. El cas més general correspondria al representat en la figura següent:

Per a determinar les tensions  i  d'un pla girat un angle  respecte del pla
on està aplicada la tensió  x , es farà ús de les següents equacions, equacions
obtingudes amb el mateix procediment que per a l'estat lineal, és a dir amb les
equacions de l'estàtica:

x +y  x − y
= +  cos(2 ) +  xy  sen(2 )
2 2
 x − y
 =−  sen(2 ) +  xy  cos(2 )
2
Tema 2. Elasticitat Bidimensional 80
2.2.3. Convenis de signes

La tensió normal de tracció és positiva i la de compressió negativa.

L'angle  tindrà el signe que li corresponga en girar des de l'eix de  x fins a l'eix de  . Si el gir és *anti horari l'angle serà positiu, i negatiu si és
horari. Segons el criteri adoptat, en la figura anterior el signe de l'angle ser*ía positiu.

També cal tindre en compte que  xy és la tensió tallant aplicada en el pla on actua  x i, per tant, caldrà donar-li el signe que li corresponga segons
el següent conveni. Si el gir que provoca la tensió  sobre l'element infinitesimal és *anti horari el signe de la tensió és positiu. En el cas de la figura
anterior, el signe de la tensió tallant  xy és positiu.

2.2.4. Tensions principals

Per a determinar les tensions normals principals (  máx i  mín ) i el *á*ngulo que forma una tensió principal amb l'eix de  x , es deriva  respecte d'i
 iguala a zero aplicant la teoria de màxims i mínims:

d
=0
d
 x − y
− 2  sen(2 ) + 2   xy  cos(2 ) = 0
2

D'on s'obté la següent expressió que permet obtindre l'angle  des de l'eix que conté la tensió  x , fins a l'eix que conté una de les tensions
principals.

2   xy
tg (2 ) =
 x − y
Tema 2. Elasticitat Bidimensional 81
De la mateixa manera il angle que forma el pla de màxima tensió tallant amb el pla on actua  x , es determina derivant  respecte d'i  igualant a
zero, de manera que per a l'angle obtingut la tensió tallant serà màxima o mínima:

d
=0
d
 x − y
− 2  cos(2 ) − 2   xy  sen(2 ) = 0
2

D'on s'obté:

− 2   xy
cot g (2 ) =
 x − y

Substituint aquestes dues últimes expressions en les fórmules d'i  d'anteriors,  s'obtindran els valors de les tensions principals i de la tensió
tallant màxima. Aquestes expressions són les següents:

x +  y x −  y 
2

 max,min =    +  xy2
2  2 
x −  y 
2

 max,min =   +  xy2
 2 

A tindre en compte algunes consideracions més:

- Les tensions normals màxima i mínima formen part de les anomenades tensions principals que considerades en l'estat triaxial són tres. A
aquestes se les denomina  1 ,  2 ,  3 , complint-se sempre que  1   2   3 tenint en compte el signe positiu o negatiu de cada tensió.
- La suma de les tensions principals és un valor *invariante complint-se aquesta igualtat per a qualsevol estat tensional en un determinat angle:
1 +  2 +  3 =  x +  y +  z
Tema 2. Elasticitat Bidimensional 82
2.2.5. Mètode gràfic del Cercle de *Mohr

Per a l'estat bidimensional, el cercle de *Mohr permet realitzar tots els càlculs d'una manera gràfica i més visual.

Per a un estat tensional biaxial, el cercle de *Mohr seria com a mostra la figura següent, en el qual les tensions principals són  1 ,  2 ,  3 , sent
aquesta última igual a zero:

(A tindre en compte: l'eix positiu de la tensió tallant és cap avall)

−  max
−  yx


2
 xy
2
+  max

y

x

1

Tema 2. Elasticitat Bidimensional 83
2.2.4. Exercicis resolts

1. Donat l'estat tensional que mostra la figura, trobar el valor de l'angle que defineix un pla en el qual la component normal  n s'anul·la. Quant
val la tensió tallant en aquest pla? Resoldre analítica i gràficament.
y

800 MPa

400 MPa
x x

Solució:

(Analíticament)

De l'estat tensional que es mostra en la figura, es dedueix:

 x = 400 MPa
 y = −800 MPa
 xy = 0

Mitjançant l'aplicació de la següent equació:

x +y x −y
n = + ·cos(2 ) +  xy ·sen(2 )
2 2
Tema 2. Elasticitat Bidimensional 84

Fent  n = 0 i substituint els valors corresponents:

400 − 800 400 + 800

0= + ·cos(2 )  = 35' 26º
2 2

Amb aquest valor de l'angle, substituïm en la següent equació:

x −y 400 + 800

 =− sen(2 ) +  xy cos (2 ) = − sen(70' 53 ) = −565'7 MPa
2 2
Tema 2. Elasticitat Bidimensional 85

(Gràficament)

= - 565’7 MPa

70’5º
-800 MPa 400 MPa
Tema 2. Elasticitat Bidimensional 86

2. Un element d'un sòlid elàstic està sotmès alhora, als estats tensionals A i B. Determinar les *tensio*nes normal i tangencial màximes de la
sol·licitació conjunta.

-700 MPa -900 MPa 700 MPa

100 MPa
-150 MPa
-450 MPa
+

(A) (B)

Resolució analítica

La resolució d'aquest problema passa per la determinació de l'estat de tensions per a un element en la mateixa posició del de la figura A, calculat
sobre l'element de la figura B. Una vegada obtinguts aquests, se sumaran algebraicament les tensions homòlogues, obtenint-se un element en la
posició de la figura A. A partir d'aquest element, s'obtindran els valors d'i  max  max .

(  = −45º ):

x +y  x − y
= + cos (2 ) +  xy sen(2 ) =
2 2
700 − 900 700 + 900
= + cos(− 90 ) + ( −150 )sen(− 90 ) = 50 kp / cm 2
2 2
Tema 2. Elasticitat Bidimensional 87
x −y 700 + 900
 =− sen(2 ) +  xy cos (2 ) = − sen(− 90 ) + ( −150 ) cos (− 90 ) = 800 MPa
2 2

(  = 45º ):

700 − 900 700 + 900

 = + cos (90 ) + ( −150 )sen(90 ) = −250 MPa
2 2

700 + 900
 =− sen(90 ) + ( −150 ) cos (90 ) = −800 MPa
2

Per tant, es pot ara realitzar el següent canvi:

-250 MPa
900 MPa 700 MPa
800 MPa
50 MPa
-150 MPa
(B)

Sumant ara els estats tensionals A i B, es té l'estat tensional resultant següent:

-950 MPa

900 MPa
-400 MPa
Tema 2. Elasticitat Bidimensional 88

Les tensions principals són:

x +y
 x −  y 
2 2
− 400 − 950  − 400 + 950 
 1,2 = 
  
 +  xy =
2
   + 900 =
2

2  2  2  2 
= −675  941 =
 1 = 266 MPa

 3 = −1616 MPa

2
 max = 941MPa
 − 400 + 950 
 max,min =   + (− 900 ) =
2

 2   min = −941MPa

2   xy 2  900 1800
tg (2 ) = = = = 3' 27
 x − y − 400 + 950 550

(2 ) = 73º
 = 36' 5º
Tema 2. Elasticitat Bidimensional 89
2.3. COEFICIENT DE *POISSON, LLEI DE *HOOKE GENERALITZADA I EQUACIONS DE *LAMÉ.

Direm coeficient de *Poisson a la relació entre la deformació transversal i la deformació longitudinal:

Per al cas d'un element sotmès a una tensió uniaxial en x-x:

x’

x x x x

y

deformación transversal  y
= =
deformación longitudin al  x '

Si analitzem la deformació d'un element pla, sotmès a tensions x , i :

x´´
y x´ y

x x x x
y´´
y´

y y
Tema 2. Elasticitat Bidimensional 90
La deformació unitària en la direcció x-x serà :  x =  x´ − x´´ . On:

x
 x ´=
E

D'altra banda:

 x´´
=   x´´ =   y ´
 y´
 y
 y´ = y Entonces  x´´ = 
E E

Pel que la deformació total en x-x queda com:

x y
 x =  x ´ − x ´´ = −
E E

De la mateixa forma la deformació total en i-i queda com:

y x
 y =  y ´ − y ´´ = −
E E

Les tensions normals no produeixen distorsions angulars en materials isòtrops, per la qual cosa la llei de *Hooke per a un estat tensional pla vindrà
donada per les equacions:

x y
 x == −
E E
y x
 y == −
E E

 =
G
Tema 2. Elasticitat Bidimensional 91
Si es buida el valor de la tensió en les equacions de *Hooke s'obtenen les equacions de *Lamé que proporcionen la tensió en funció de la deformació:

x +  y
x = E
1 − 2
 +  x
y = y E
1 − 2
 =G
Tema 2. Elasticitat Bidimensional 92
No obstant això i generalitzant a l'estat tensional triaxial, s'obtindria:

x y z
x = − −
E E E
y x z
 y == − −
E E E
z x y
 z == − −
E E E
 xy
 xy =
G
 yz
 yz =
G
 xz
 xz =
G

Sent les Equacions de *Lamé les següents:

 E E
x = ·( x +  y +  z ) + x
(1 +  )·(1 − 2  ) 1+ 
 E E
y = ·( x +  y +  z ) + y
(1 +  )·(1 − 2  ) 1+ 
 E E
z = ·( x +  y +  z ) + z
(1 +  )·(1 − 2  ) 1+ 
 xy = G·  xy
 yz = G·  yz
 xz = G·  xz
Tema 2. Elasticitat Bidimensional 93
2.4. PROBLEMES PROPOSATS.

1. Un element de tensió plana d'un *riel de ferrocarril està sotmès a les tensions indicades. Trobe les tensions que actuen sobre un
element orientat a un angle de 25 graus sexagesimals respecte de l'eix x en sentit *anti horari per a conèixer les tensions en el cordó
de soldadura que ha de realitzar-se en el *riel i en aquesta direcció. Solució: Tensió normal 105’8 *MPa i Tensió tallant 20’1 *MPa.
y

46 MPa

48 MPa

74 MPa x
Tema 2. Elasticitat Bidimensional 94
2. Un element de tensió plana d'un xassís d'una motocicleta està sotmès a l'estat de tensió indicat en la figura. Determine les tensions
principals i la tensió tangencial màxima. Solució: Tensió principal màxima = 130’4 *MPa; Tensió principal mínima = -105’4 *MPa;
Tensió tallant màxima = 117’9 *MPa

50 MPa

100 MPa

75 MPa x
Tema 2. Elasticitat Bidimensional 95

3. Calcule els problemes anteriors mitjançant el Cercle de *Mohr.

4. Una placa rectangular d'acer de 10 mm de grossària està sotmesa a unes tensions uniformes x i i tal com es presenta en la figura.
Les lectures de les deformacions unitàries dels *extensómetros en les direccions x i i són respectivament de 350i-6 i de 85i-6 (tots dos
allargaments). Si el mòdul d'elasticitat és de 200 *GPa i el coeficient de *Poisson és de 0’3 determine les tensions x i i, així com la
variació de la grossària de la placa. Solució: t = -1860i-6 mm (La grossària disminueix)

y
y

x