TEMA 3

LA FALLIDA DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1902-1931)

- Alfons XVI fa la majoria d’edat amb 16 anys)
- Coincideix al 1903 amb una renovació del lideratge dels partits dinàstics

Antecedents:
- Pèrdua de colònies→ descrèdit (corrupció i desenvolupament rural)
- endeutament a causa de les despeses en guerres
- augment dels impostos → catalunya es genera el moviment del “Tancament de
caixes”

Regeneracionisme
La reina regent confía el govern a un líder conservador
Primer intent regeneracionista (1899)
Presidit per Francisco Silvela, polavieja i Duran i Bas: Va ser el primer govern de
regeneració.
- Proposen un projecte de descentralització administrativa
- Nova polñitica pressupostària: aument de tribut sobre productes de primera
necessitat/impostos i nous deutes de la guerra de Cuba
- Forta protesta catalana: Tancament de caixes: trencament entre les elits
econòmiques de Catalunya i els partits dinàstics
- El catalanisme es consolida com a alyternativa
- Acaba amb l’esperit de la regeneració
- El 1901 es reprèn el torn dinàstic

- El govern volia embargar aquelles que no pagaben, l’alcalde de Barcelona es va

negar i va dimitir. Això va donar lloc a una VAGA GENERAL de comerciants
- La resposta del govern va ser:
- Duran i bas i polavieja van dimitir dels seus càrrecs
- Empresonar als morosos
- Van suspendre les garanties constitucionals a Barcelona
- Declarar l’estat de guerra

2 opcions reformistes:
- Sistèmica→ partits dinàstic
- canvis: Acabar amb el trau electoral, fer reformes des de dalt per evitar
la reducció des de baix.
- Marginats→ partits fora del sistema (no tenen suficient pes polític)
- Socialistes, republicans i nacionalistes
Partits del torn dinàstic (fins 1912)
- Revolució des de dalt per evitar revolució
Partits marginats
- Posar fi a l’hegemonia dels partits dinàstics
- Renovació profunda dels idearis, organitzacions i dirigents
- Objectiu: Mobilitzar l’opinió pública
Regeneracionisme intel·lectual i literari
- Reflexiona sobre la decadència d’espanya i la necessitat de regeneració

Regeneracionisme conservador (1903-1904) - (1907-1909)

Partit conservador→ govern d'Antoni Maura
- Impulsa projecte: “REVOLUCIÓ DES DE DALT”
- Necessitat de reformar el sistema polític des del govern
- Dotar el sistema d’una nova base social: MASSES NEUTRES
LLEIS
Llei electoral (1907): fa més difícil el frau electoral.
Projecte de reforma de l’administració local: La llei d’administració local intenta
enfortir el poder públic a l’àmbit local
LLEIS SOCIOLABORALS
- Llei descans dominical (no treballar els diumenges)
- Llei de protecció d’accident
- Llei de regulació de treball
- Llei de vagues (hi han moltes limitacions) 1909
- Llei de colonització interior: estimular agricultura
- Manteniment de l'ordre públic d’una manera molt intransigent: setmana tràgica
(1909)
- Adoptar mesures econòmiques per reactivar la indústria
Economia→ Proteccionisme: És una política de protecció dels productors nacionals a
partir de la càrrega impositiva (impostos) de les importacions.
CANVIS EN L'ORGANITZACIÓ TERRITORIAL
- Descentralització 1 del poder local/provincial, per poder satisfer les
demandes del catalanisme.

Regeneracionisme liberal
Partir liberal (1910-1912) → govern de José canalejas.
Mesures:
- Intentava apropar-se al sectors populars
- Reformisme social més gran
- Limitacions del poder de l’església:
- Reforma del finançament
 - Separació església-estat
- La santa seu es va negar
- Llei del candado (1910): prohibeix que s’instalin més ordes religiosos a
espanya.
- En política social:
- Reforma d’impostos: Crea impots directes i progressius (es paguen
segons els ingressos o patrimoni del individu. Ex: IRPF) qui més guanya
paga més impostos. Clau per distribució de riquesa i fer política social.
- Llei de reclutament (1912): Prohibició d’exempció en metàl·lic (diners)
per no ser reclutat
- Lleis per millorar les condicions laborals
- Com a resposta de les reivindicacions regionalistes:
- Llei de Mancomunitat: : Unió de províncies per gestionar les seves
competències administratives i serveis públics

Assassinat de Canalejas al 1912

FORCES DE L’OPOSICIÓ
Carlins
- Jaumistes
- Partit catòlic tradicionalista
- Partit integrista

- Carlisme
- Mort de Carles de Borbó 1909 va convertit al seu fill Jaume de borbó en
el pretendent de la corona
- Un dels dirigents va abandonar i al 1919 va fundar el Partit Catòlic
Tradicionalista
- 1907 es funda Requetè: organització de caràcter paramilitar
- Amb la republiac del 1931 es reunifiquem com Comunió
Tradicionalista.
- Acceptació del règim liberal→ s'anomenaran tradicionalisme, el qual
implica un conservadorisme extrem dins el liberalisme.
- Sector integrista: Defensa l’antic règim
- Cada vegada més minoritari

Nacionalistes
- PNB

Republicans
 - Unió republicana
- Partit radical
- Partit reformista

Obreristes
Socialistes
- PSOE (Pablo Iglesias)
- Creix en la mesura que Espanya es va industrialitzant. A més indústria,
més socialisme. És a dir, augmenta el número d’afiliats
- Defensava acció política: aprofitava de les oportunitats del
S.parlamentari
- A partir del 1910 el PSOE té presència parlamentària i participa a les
eleccions
- També hi ha una escissió de caràcter territorial a Catalunya. Federació
catalana del PSOE, que crea la unió socialista de Catalunya. (1923)
- Komintern
- A 1917, revolució Russa (unió soviètica) el que provoca la
creació de la Komintern (internacional socialista).
- Volen crear un nucli de idees comunistes i socialistes com a
mètode de difusió i així empènyer aquest model polític a la resta
de països.
- El PSOE no entra en aquesta Komintern, però un sector d’aquest
partit polític si que esta a favor per tant hi ha una escissió
(divisió) i així és com es crea el partit comunista d’Espanya
(PCE) al 1921.
- La líder d’aquest partit va ser Dolores Ibárruri.
- Els ex participants del PSOE si participen a la Komintern
- Unió general de treballadors (UGT)
- sindicat socialista va creixent
- Partidari d’acció política per reformes socials i laborals
- Participació d’obrers en organismes estatals
- Francisco Largo Caballero 1918 (secretari general)
- Fomenta l'apoliticisme
- Destrucció del capitalisme i eliminació de la propietat privada
- Unió socialista de Catalunya

Anarquistes: CNT (solidaritat obrera)

- 1910 es funda la CNT: associació de treballadors
- Revolucionari amb objectius
 - Independencia del proletariat respecte burguesia
- Apoliticisme del moviment obrer
- Necessitat de Unitat sindicat de treballadors
- Voluntat d’enderrocar el capitalisme
- Tot això a través de vagues i boicots
- Després de la primera guerra mundial va augmentar els afiliats
- Líders: Salvador Seguí, Àngel pestaña i Joan Peiró

Catalanistes
- Conservadors: Lliga regionalista
- Republicans: Unió Federal Nacionalista Republicana, Partit republicà Català,
Acció Catalana i Estat Català

Creixement de les forces d’oposició

Republicans unificats→ Unión republicana (N.Salmerón) 1903
- Principal força d’oposició
- Fragmentació de diversos grups
- Programa:
- Restaurar constitució i proclamar república i corts constituents
- Eleccions de 1903 i 1905, la Unió liberal guanya i destaca a Lerroux
com inlfuent en classes populars
Al 1907 s’integra la Coalició a Catalunya : Solidaritat catalana
Nacionalistes i republicans
Marxa el Partido Radica (antinacionalista) A.Lerroux al 1908 i forma el Partido
Republicano Radical

Republicanisme lerrouxista
- Classes populars
- Anticlerisme
- Discurso demagogic
- Anticatalanisme
- Discurs radical
- Caràcter obrer i revolucionari
- Anticatalanista
- Perd influència després de la Setmana tràgica

Catalanisme
- Les primeres dècades del s.XX, la lliga va ser el partit hegemònic a Catalunya
 - Enric Prat de la Riba va ser el que va definir la lliga regionalista a la
Nacionalitat Catalana (1906). El portaveu dels interessos catalans a Madrid va
ser Francesc Cambó.
- Lliga Regionalista
- Catalunya té evolució econòmica diferent, més industrial. S’ha de
gestionar diferent.
- El dret de Catalunya a l’autonomia política
- Disposat a intervenir a nivell polític espanyol per modernitzar i
descentralitzar l’Estat
- Junt amb els republicans dirigien el joc polític català
Els primers anys no van ser fàcils amb el front de lerrouxisme i les discrepàncies
ideològiques internes.
La crisis esclata al 1904 amb la visitia d’alfons XIII a Barcelona on sorgeix la idea
d’intentar boicotejar la visita, algun no van obeir.
El sector més crític, els escindits de la lliga, fundaràn una nova formació de caire
republicà (Centre Nacionalista Republicà) al 1906.
- Nacionalista, democràtic i republicà
- Notable activisme a partir d’un diari
- Promou sindicat centre autonomista de dependents del comerç i de la indústria.
- Apropament entre forces republicanes d’esquerra, va fer que al 1910 es fundes
la unión nacionalista republicana. Van obtenir bons resultats a eleccions
- Aliança amb Partit Radical.
- Pacte de Sant Gervasi: desagrada als electos que van castigar, causa que la Crisi
de la unió federal nacionalista republicana desapareixi al 1916.

Incidents del cu-cut (1905) i solidaritat Catalana

- Un grup de militars assalten la redacció després dels acudits sobre els militars
- El govern no va sancionar el fet i va suspendre 2 publicacions
- Llei de Jurisdiccions: Permet que els militars poguessin jutjar tot allò que
consideressin que atempta contra l’Estat espanyol o contra els militars
mateixos.
- S’elabora la llei però es rebutja, i crea un nou moviment patriòtic que lluitava
pels drets de Catalunya.
- Origen de la Solidaritat Catalana (1906)
- A les eleccions 1907, els partits de la solidaritat catalana presenten una
candidatura conjunta i un programa comú
- Programa tivolí: Defensa derogació de la llei de Jurisdiccions i
necessitat d’autogovern
- Triomf
MANCOMUNITAT DE CATALUNYA 1914-1925
Origen:
- La llei de la Mancomunitat del govern liberal de Canalejas al 1913 va permetre
la unió política de les 4 províncies catalanes. A més d’una unió administrativa ,
les gestionen de manera conjunta.
- Durará fins la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
Competències:
- Les províncies tenen diputacions provincials i gestió de serveis públic i
administratius
- Les competències son les mateixes que les competències de les diputacions, ni
més autonomia ni més poder que altres províncies
Importància: Va ser la primer institució política catalana desde 1714.
Institucions: Hi ha una presidència i una assemblea. Aquestes estan controlades per la
Lliga Regionalista. La lliga regionalista (enric prat de la riba i josep puig) es un partit
catalanista conservador.

MESURES ECONÒMIQUES
- Millores en infraestructures: Ampliació de carreteres i ferrocarrils
- Millores a l’agricultura: inversió en noves tècniques i augment de la rendibilitat

MILLORES ENSENYAMENT I LLENGUA

- Millora formació professional (tècnics, funcionaris, professors,...)
- Creació de l’Escola Industrial
- Renovació pedagògica
- Creació del diccionari Pompeu Fabra.
- Creació de biblioteques i espais d’estudi
- Poc pressupost→ recursos limitats

LA SETMANA TRÀGICA (1909)

Conflicte del Marroc I
Antecedents
- 1898: pèrdua de colònies
Objectiu:
 - Tots els estats estan ocupant els territoris i espanya està perdent les seves
últimes colònies que li queden. Volen construir un imperi colonial, i miren cap
el Marroc.
Conflicte:
- Alemanya vol construir un imperi colonial i amb la presència d’Alemanya,
Anglaterra i França deixen de ser enemics colonials.
- Acord anglofrancès (1902) : Acord entre Anglaterra i França, cap dels països
volen presencia d’alemanya a Marroc. S’han d’unir.
- Anglaterra no volia tenir França al nord del Marroc, perquè estaria a prop de
Gibraltar que els pertenyia.
- Espanya tenia dos zones al nord d’Àfrica (Ceuta i Melilla) Gibraltar era de
Regne Unit.
- Alemanya també volia conquerir el marroc ja que, li devia diners.
- Tractar entre França i Espanya (1904) que confirma l’acord previ entre
Anglaterra i França en 1902.
- Aquest context territorial entre Anglaterra, França i Espanya acaba beneficiant
a Espanya.
- Conferència d’Algesires (1906): es fa perquè Alemanya té l’ambició de
controlar el Marroc. Es confirma aliança entre Anglaterra, França i Espanya.
- Tractat Hispano-francés (1912): creen protectorat Hispano-francès al Marroc.

Protectorat: Un protectorat és una estructura de dominació colonial en la que el país

colonitzat manté nominalment la seva independència.

Conflicte al Marroc II
Ocupació d’Espanya del Rif, per pacificar-lo i administrar-lo amb interessos
econòmics, prestigi i espanya com a nova potència.
Els Marroquins reaccionen violentament, hi han atacs dels rifenys. Al 1909, derrota
dels espanyols a Batalla del barranco del Lobo.
Moviment contra l’enviament de tropes (1909)
Es demana un augment del nombre de soldats genera grans protestes i no es podrà
pagar per no anar a la guerra. Ja que les classes més perjudicades són aquelles amb
menys poder adquisitiu, la classe obrera, qui a causa d'això provoquen protestes,
vagues i manifestacions

Setmana tràgica i conseqüències

S'inicia el 18 de Juliol s’havia de produir l’embarcament de tropes i com a
conseqüència el 26/24 de Juliol del 1909 Els republicans, lerrouxistes, socialistes i
anarquistes pensen que la millor manera de lluitar contra l’embarcament és una Vaga
General.
La revolta popular va durar una setmana on no van a treballar i generen un moviment
més potent amb tres característiques:
- Antimilitarista (en contra de l’ocupació de tropes)
- Anticlerical (en contra de l’Església)
- Demanen justícia social
Aquest moviment provoca una reacció agressiva per part de l’Estat, un estat de guerra
en contra d’aquest moviment popular. Anul·len totes les llibertats constitucionals i
s’actua com si fós una guerra.
Fa una repressió utilitzant aquest estat de guerra: 216 consells de guerra i 17 penes de
mort amb 5 execucions.
Va suposar una onada de protestes que fa caure el govern de Maura
Es persegueix a l’església perquè tenen el control de gran part de la població desde
feia molt temps, formava part de les classe altes i una participació economica en els
vaixells que transportaven a l’exèrcit.

Conseqüències estat de guerra:

- 100 morts
- 300 ferits.
- Més de 100 edificis destruïts.
- Exili
- 5 condemnats a mort
- Van afusellar a un pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia. No tenia cap implicació
directa, però li tenien mania perquè era persona una intel·lectual que generava
grans masses. Va ser un escàndol fins i tot internacional.

Conseqüències polítiques:
- Crisis de la solidaritat: desintegra Solidaritat catalana
- Maura canvia d'estratègia, negocia lleis ja que obtenen representació en
el Congrés de Diputats amb l’objectiu de dividir-los
- Discrepàncies entre els partits: Aquesta agrupació de partits es trenca, ja
que havien ideals polítics molt diferents. Hi havien moltes
contradiccions entre partits.
- Projecte de reforma de l’administració local
- Projecte de l’ajuntament de Barcelona
- Setmana tràgica
- L’acció del govern de maura el fa caure i provoca canvi al govern de Canalejas
- El partit Radical (Lerroux) → Paga la seva posició ambigua. Paga amb pèrdua
de suport popular i pateix un retrocés electoral.
 - Anarcosindicalisme (solidaritat obrera → creació CNT): Guanyarà més força
- Gran repressió
- Tanquen escoles, laiques, centres obrers,...
- Reorganització dels partits de l’oposició

PÀG 215 DOCUMENT 2

LA TRIPLE CRISI DEL (1917)

Els 3 problemes són:

- Dificultats en el sistema polític
- Descontentament militar
- Conflictivitat social
Genera→ protesta generalitzada

Conflicte social
Tot comença amb la primera guerra mundial (1914-1918), Espanya es troba en el
govern conservadors d'Eduardo Dato no entra en aquest conflicte i això és un
avantatge.
Beneficis:
- Exportacions de productes industrials i agraris: La capacitat productiva de
Catalunya no és tan gran com la demanda d’Europa això és un gran negoci per
a la burgesia però provoca també una pujada de preus perquè hi ha més
demanda.
- Beneficis industrials: més treball pero el salari es igual.

Problema econòmic:
- Els salaris es mantenen estables, per tant, els treballadors perden el nivell
adquisitiu. Això deriva en tensions socials i al 1917 hi ha un fort moviment
obrer (moviment vaguístic), que acabarà esdevenint en vagues revolucionàries
generals. La classe obrera, al final serà objecte de repressió social per part de
l’Estat.

Descontent militar
- Ascens: En el món militar hi han tensions pel sistema d’ascens, els militars
d’Àfrica ascendeixen ràpid per mèrits de guerra, i això crea incomoditat en els
militars a Espanya, que volen ascens per antiguitat.
- Salari baix
Per reclamar aquest ascens creen unes juntes militars, el problema es que les seves
protestes aniran més enllà de l’ascens per l’antiguitat i acabarà en una crítica contra el
sistema polític de la restauració.
Junta de defensa, són associacions militars que reclamen augment salarial i ascens per
antiguitat. En 1917 es llença el manifest que culpa al govern i crida la renovació
política amb un caràcter regeneracionista.

Crisi política
- 1916 en el govern liberal de Romanones, va clausurar les cort per acusacions
de corrupció política.
- En el 1917 el conservador Dato i li reclamen la reobertura de la cambra, es
nega i es declarar l’estat d’excepció o s’endureix la censura de premsa
- Volien autonomia
- Moltes de les idees venien de la recent revolució russa que donarà força al
moviment obrer.

Assemblea de parlamentaris catalans

- Creen assemblees de parlamentaris catalans a Barcelona.
- El seu objectiu era aconseguir un govern provisional, corts constituents i
autonomia per Catalunya.
- Demanen reunió de diputats i senadors espanyols, no els van fer cas, el govern
va prohibir la convocatoria
- L’assemblea es dissolta per la Guàrdia Civil.
- El moviment parlamentari desapareix: Ningú dóna suport, hi ha discrepàncies
entre catalanistes conservadors i esquerres i la burgesia es va inhibir.

Corts constituents: formar un parlament per fer constitució.

Vaga general revolucionària

- Al 1917, la CNT I UGT, creen manifest que demana intervencio del govern per
aturar la pujada de preus
- Conflicte ferroviari a València, provoca la crida de vaga general
- Protesta per tota espanya
- Reclamen
- fi de monarquia
- Formació del govern provisional per convocar corts constituents
- Sistema republicà
DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1918-1923)
- Incapacitat de reformar el sistema polític
- Conflicte social
- Tensions polítiques per la guerra Marroc
- Hi va haver uns 10 governs

Aspecte econòmic social

Anys posteriors a la PGM (1918) on marca la conflictivitat a Europa, espanya al final
de la guerra els suposa una baixada d'exportacions que pràcticament s’aturen i això
genera pèrdua de treball i augment de l’atur i per tant, tensió social i vagues.
Contra les vagues i els líder obrers actua el Sindicat lliure, tenen pistolers:
pistolerisme obrer. Això va causar una violència social desde el 1918 fins al 1923.
Els anarquistes i socilistes impulsen revoltes pagesses per la fam, ocupacions de
terres, grans propietaris que ocupen terres per conrear-les i deteriorament de
condicions de vida.
Es declara estat de Guerra i ilegalitzen les organitzacions obreres ver detenir als líders
A Catalunya el conflicte rabassaire es va accenturar i es crea l’unió de rabassaires al
1922. A més a més, el conflicte obrer afecta sobretot a Barcelona.
Al 1919 Vaga de la Canadenca: Tensió social molt gran, ciutat aturada en la
electricitat, 70 dies sense cobrar.
Tots aquests anys, són anys de crisi econòmica.

Aspecte polític
Fi del sistema del torn pacífic per solucionar crisis 1917, tracten de formar un govern
de concentració.
Degradació del sistema i inestabilitat, no hi ha estabilitat política, els governs canvien
en molt poc temps. Per intentar lluitar contra això creen governs de concentració,
governs que agrupen forces política oposades. Aquestes, s'ajunten per a governar
partits que són molt diferents.
- Partits dinàstics
- Partits Republicans Reformistes
- Lliga Regionalista
L’any 1918 torna el sistema de torn pero fracasa a causa de la poca estabilitat
Al 1921 es crea un nou govern de concentració però tampoc dona estabilitat política
Entre el 1918 i el 1923 hi ha deu canvis de govern i els governs recorren a mesures
com la suspensió de garanties constitucionals, per tensions socials i es un limit pel seu
autoritarisme i la clausura del parlament.
Tot i fer això no aconsegueixen l’estabilitat política i tenen problemes per governar el
país i fan el govern per decret-llei. El propi govern fa la llei, sense consultar al
parlament, és un govern molt autoritari el que produeix una crisi econòmica.
La lliga regionalista i dirigents de la mancomunitat al 1918, comencen campanya en
defensa de l’autonomia i al 1919 presenten el projecte d’estatut d’autonomia a
Madrid, que proposa la formació d’un govern català i un parlament elegit per sufragi
universal. Però això inicia el conflicte territorial i mancomunitat, es genera una intesa
campanya en contra per part de la resta d’espanya que coincideix amb tensions socials
a Catalunya.

LA VAGA DE LA CANADENCA (1919)

La canadenca era una empresa d’electricitat
La vaga de la canadenca va ser de 47 dies, un mes i mig i es solidaritzen tot tipus
d’obrers, de fet el 70% de la industria es troba paralitzada.
A més amés, feien fora als treballadors en vaga el que va enfurismar més al sector
treballador de tot tipus de sectors.
Van acabar amb un acord amb la patronal que no es va complir de tot i va derivar a
altre vaga de 7 dies. Al reprendre la vaga, la patronal va respondre amb el tancament
d’empreses i la repressió dels sindicats.

Pistolerisme (1919-1923)
- Els sindicats anarquistes convoquen vagues molt seguides, els patronals,
propietaris de les empreses s’enfaden
- Els grups vinculats a la CNT (confederación nacional de trabajo) van portar a
terme atemptats contra: autoritats, patrons, encarregats i forces de l’ordre.
- El governador de Barcelona va protegir els pistolers de la patronal i va exercir
una repressió contra els sindicalistes. A més s’aplicarà la llei de fugues i la
policía podia disparar contra qualsevols detingut que intentes fugir.
- Enfrontament entre sindicats i la patronal
- Per tant, es creara el sindicat lliure els quals van llogar pistolers per assassinar
als principals dirigents obrers (van haver 226 morts, entre ells francesc layret,
salvador seguí i eduardo dato)
- La patronal tenia al govern al seu costat i els obrers van reaccionar de manera
també violenta als pistolers contratats

Beneficis: Aconsegueixen reducció de l’horari laboral a 8 hores, alliberament dels

treballadors de la presó, increment salarial, capacitat legal per negociar i readmissió
dels treballadors en vaga.
Problema del Marroc: Annual
- Els rifenys hostilitzaben l’exèrcit espanyol permanentment
- 1921, envien al general Silvestre qui volia atacar les tribus.
- El general inicia una ofensiva que causa un desastre, fracàs d’Espanya a la
batalla d’Annual: perden territori i 13.000 baixes
- 1923: govern inestable amb tensió social, s’anuncia la discusio del parlament
del cas d’annual.
- Els parlament fan un informe “Expedient picasso”
- Mobilitza sector militar qui volien dictadura militar per reformar el sistema

Expedient Picasso: És una investigació sobre el que ha passat a Anual. Un cop

realitzada havia d’anar a les corts, per posar-ho en comú amb tothom. Just abans que
aquest expedient sigui exposat al congrés dels diputats (és a dir: que es faci públic), es
fa un cop d’estat al setembre del 23 de Miguel Primo de Rivera. El rei Alfons XIII, es
posiciona contra els partits dinàstics i aposta per Miguel Primo de Rivera com a cap
de govern. Així és com comença la dictadura de Primo de Rivera.

DICTADURA DE MIGUEL PRIMO DE RIVERA (1923-1930)

Context internacional: promou dictadures per aturar els moviments obrers mitjançant
vagues i manifestacions. El món del capital aposta per règims autoritaris contra els
partits i moviments de treballadors.

Context espanyol
Antecedents:
- Degradació del sistema de la Restauració
- Crisi econòmica
- Conflicte territorial

1923 el capità general de Catalunya, Miguel primo de rivera declara l’estat de guerra
Causes:
- Inestabilitat i bloqueig dels S. parlamentari
- Desprestigi pel frau electoral
- Por a revolució social
- Perill de trencament d’espanya

Es va anunciar per un manifesta els objectius de la dictadura

- Voluntat d’acabar amb el caciquisme
- Fi a la corrupció política
- Fi a indisciplina social
 - Fi a les amenaces a la unitat nacional
- Alguns creuen que volia evitar un règim democratic.

Aquesta dictadura té el suport de:

- La monarquia
- La burgesia (suport econòmic)
- Algunes classes mitjanes
- Gran part de l'exèrcit, el que passa també a Italia amb Mussolini. Miguel primo
de rivera va estar càpita a Catalunya.
La dictadura no és massa llarga, per posar ordre i després tornar al règim anterior.

Estructura política
Directori militar (1923-1925):
Va ser un directori plenament ocupat per militars i amb un caràcter dictatorial
- Context de creixement econòmic.
- Suspensió règim constitucional
- Dissolució de cambres legislatives
- Prohibició d’activitats: partits polítics i sindicats
- Militarització d’ordre públic
- Repressió militar als moviments obrers radicals
- Reformisme social

Polítiques socials
El seu projecte requerirà molts diners, però no pugen els impostos ja que el suport es
per part de la burgesia i això genera molts deutes, aixì esclata la crisi econòmica a
l’època de la segona república.
- Obra pública per crear llocs de treball: sobretot quan el Sindicats comencen a
baixar. Beneficia al propietaris pero no als treballadors, ja que obtenen la major
part d’ingressos i una mà d’obra no conflictiva.
- Dota al país d'infraestructures
- construcció de cases barates per obrers
- Cobertura sanitària per dones treballadores i subsidis per maternitat.
- S’elabora un estatut municipal per eliminar el caciquisme, encara que molts
dels cacics seguiran controlant el poble i passen comptes a l’exèrcit.

Cas del Marroc

- Col·laboració amb França
- 1925 Missió exitosa: Desembarcament d'Alhucemas: per sotmetre als rebels del
marroc (intervenció militar) després de derrotes els rifenys es van rendir.
- 1927: l’exèrcit dona acabada l’ocupació
 - Context econòmic favorable.

Anticatalanisme
Primo de rivera va ser capità general català i no manifesta rebuig, la lliga regionalista
li donava suport amb l'objectiu d’acabar amb la conflictivitat obrera i garantir l’ordre
social.
Les coses van canviar:
- Al 1923 es fa un decret de repressió del catalanisme.
- Desmantellament institucions catalanes sigui pública o privada: mancomunitat
desapareix.
- Es prohibeix: l'himne, la bandera catalana, els jocs florals, la celebració de l’11
de setembre i l’ús públic de la llengua (no es podrà parlar per telèfon en català)
- Censura a la premsa en els diaris i publicació de llibres
- Persecució de FC Barcelona
- Depuració a l'ensenyament i institucions educatives i culturals relacionades
amb la Mancomunitat.
- Tensió entre burgesia i religió catalana amb la dictadura.

Directori civil (1925-1930)

Estructura política ilegal a partir de la dictadura per tal d’allargar el règim. Segona
part de la dictadura de Primo de Rivera
- objectiu: institucionalitzar el règim (=Sistema polític). Al 1926 s'inicia per
donar continuïtat i permanència a la dictadura.
- Entren els civils en política.
- La figura preeminent i com a cap de govern es primo de rivera
- Tenen un model semblant al feixisme italià
- 1927 es crea l'assemblea nacional consultiva (consultan pero no es decisiu)
- Afiliats: Conservadors, funcionaris d’administració i cacics rurals
- Base social del règim: Alta burgesia, classes mitjanes i part de
l’exèrcit.
- Representant de corporacions: l’assemblea no está dividida sino
que esta representats per cada sector: social i econòmic (indústria,
agricultura,...)
- Persones escollides pel govern
- No té un programa definit, l'única missió es proporcionar suport
social a la dictadura.

Política econòmica i social

 - Augment dels aranzels (impostos sobre la importació)→ Política clarament de
proteccionisme. L’objectiu dels aranzels és promoure la producció nacional→
crear un mercat interior.
- Decret de protecció de la indústria nacional
- Creació de monopolis estatals: Telefònica i campsa , es fa pública i hi ha més
inversió estrangera EE.UU.
- Inversió en infraestructures i foment del cultius de regadius
Despesa pública: augmenta el deute de l’estat alarmantment→ emissió del deute
públic.

Polítiques socials
- Model de regulació de treball: volien eliminar els conflictes laborals amb
l’intervenció de l’estat.
- Al 1926 es crea Consell de treball. Agrupaba els patrons i obrer en grans
corporacions (sindicat vertical: no hi ha només treballadors sinó que també
empresaris)
- En comptes de ser una eina per els treballadors es una eina de
negociació entre empresaris i treballadors, els dos decidien amb acords.
Mussolini ho va fer per treure poder a la classe treballadora
- Reglamentació salaris
- Reglamentació condicions de treball
- Mediació i arbitratge
- Subsidis per famílies nombroses
- Llei de descans dominical
- Llei contra treball nocturn de les dones
- Augment de fons per subsidis de jubilació

OPOSICIÓ A LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA

L'oposició serà principalment:

- Alguns líders dels partits dinàstics
- Republicans
- Catalanistes
- Comunistes
- Anarquistes
- Sectors de l’exèrcit
- Intel·lectuals: a causa del control sobre els intel·lectuals i el món universitari
per la censura i limitació de la llibertat universitària, produeix el tancament
 d’universitats i s’origina un sindicat de caràcter republicà. Federació
Universitària espanyola. Miguel de Unamuno es Desterrat i Blasco Ibáñez es
Exiliat

- El moviment obrer i tractaran de realitzar una vaga general, fallida.

- Partit comunista pateix una forta repressió
- La CNT pateix una forta repressió i creen la Federació Anarquista
Ibèrica 1927
- PSOE canvia de posició a partir del 1929 i es suma a l’oposició amb els
republicans
- Catalanisme → L’origen de la oposició està determinat per l’anticatalanisme
- Nou partit → Estat català (Francesc Macià)
- Farà un intent d’invasió d’Espanya des de Prats de Molló (França) amb
l’objectiu de desestabilitzar el règim.
- Oposició desunida: no hi han vincles comuns en contra de Rivera, estan
dividits.

El principal conflicte i el més persistent es amb el republicanisme i el catalanisme

- Alianza republicana
- Distanciament de la societat catalana, el catalanisme d’esquerres i el republicà
encara va ser més decidida.

Crack 1929
- Estats-units pero afecta a Espanya i a la dictadura
- crisis econòmica→ provoca retirada de capitals estranger i reducció de la
demanda
- Endeutament del país
- Oposició política a la dictadura
- Oposició social: estudiants i intel·lectuals.

Inicis de 1930 Alfons XIII fa dimitir a Miguel Primo de Rivera.. L’Objectiu és

restaurar el parlamentarisme.
Posen al cap de govern al general Berenguer i comença un període anomenat
“Dictablanda” (com no esta instaurat el parlamentarisme però tampoc hi ha aspectes
represius propis d’una dictadura) es un període de transició entre la dictadura i el
parlamentarisme
En Febrer de 1931 el general surt i com a cap de govern entra l’Almirant Aznar amb
l’objectiu de transitar al parlamentarisme. Si el rei no participa o no dona suport a la
modernització d’Espanya no el volen→ tenen una idea més radical en l'època.
12 d’abril de 1931 convoquen eleccions municipals (encàrrec de l'almirant), eleccions
de caràcter plebiscitàries (referèndum). En un ambient de descrèdit de la monarquia es
comença a creure que la monarquía no es compatible. El descrèdit de la dictadura de
primo de rivera ha fet osmosi a la posició del rei.

L’oposició, més organitzada que mai, republicans, socialistes i nacionalistes catalans

fan el pacte de San Sebastian. (1930) Tenen com objectiu instaurar un règim republicà.
Els nacionalistes catalans, dins del règim republicà, volien autonomia.
Es plantegen (durant general Berenguer i Almirant Aznar):
- Vaga general→ fracàs
- Insurrecció republicana a una guarnició militar a Jaca → fracàs (huesca)
Una part de l’exèrcit tampoc volia monarquia, la monarquia va perden suport.

En les eleccions, la majoria de les grans capitals ganan les forces republicanes. El dia
14 d’abril,es declara la segona república. El rei Alfons XII decideix marxar, ja que no
tenia suport ni del poble ni de l'exèrcit.
Del pacte de san sebastián surt el primer govern provisional, i per primera vegada les
forces marginades estan al poder. En la mateixa època, la gran part d'Europa es troba
en dictadures i moltes feixistes i la crisis económica desde la dictadura de Rivera fa
que sigui difícil tenir un règim republicà.

Activitats 1,2,3,4 i 6 pàg. 218-219

Doc 1.
Ex 1. Com van influir les conseqüències econòmiques de la guerra sobre el
desencadenament del conflicte del 1917? Quines eren les reivindicacions obreres
principals? Eren totes econòmiques? Quin instrument de pressió al govern van
fer servir?
Degut a la gran demanda el preu dels productes va augmentar i els salaris es van
mantenir estables tot i que podem veure a la taula que van pujar una mica.
Les reivindicacions obreres principals eren les vagues. A part de protestar per els
productes també amb protestes van protestar per (política) un sistema que garantis al
poble unes mínimes condicions de vida i llibertats.
No van aturar la immobilització de proletariat fins que inicies el canvi del règim, que
el govern assumís el poder executiu i que es fessin unes eleccions justes.
Corts constituents per cambiar de règim. Volen acabar amb la Restauració per

Doc 2 i 3.
Ex 2. Quins altres dos sectors van participar en la protesta de 1917? Quines
accions van protagonitzar cadascun d’ells? Extreu exemples de reivindicacions
comunes de tots dos textos. Quins interessos separaven aquests dos sectors?
Penses que van actuar de manera coordinada o separadament?
Polítics i militars i van protagonitzar els polítics l’obstacle per a les renovacions del
país, i el mal ús dels drets de ciutadania a causa de la inflència de diners
L’excercit a resistit pero ha escampat la influencia, el favoritisme, la burocracia i
l’anarquisme com a conseqüència.
Com exemple tenim (reivindicacions comunes)?
Els separaven les idees en relació al poble, criticaven la influència dels diners
concedits als polítics esta ma
Van actuar de manera
Els militars estan en desacord només parlen del sufragi i les trampes electorals de la
classe política
Treballaven per separat segons els seus interessos
Reivindicacions comunes:
El sector més revolucionaris són els obrers

Doc 1,2,3.
Ex 3. Quines reivindicacions tenien en comú els tres protagonistes del conflicte?
Els moviments obrer, polític, i militar, estaven d’acord amb que el govern que hi havia
constituís un greuge i un obstacle per les ànsies de renovar el país, ja que no es
preocupava ni per les condicions de vida ni pels drets dels ciutadans.
El militar volen un nou règim polític, els tres tenen en comú la crítica en les
corrupcions s electorals i la necessitat de canvi

Doc 4.
Ex 4. Quines zones d’Espanya van quedar més afectades per les vagues obreres?
On van tenir més impacte les vagues agràries? En quines províncies va intervenir
l’exèrcit per reprimir les revoltes?

Les zones d’Espanya més afectades per les vagues obreres van ser Barcelona, Astúries
i a la part de València i Alacant. On van tenir més impacte les vagues agràries va ser al
sud d’Espanya, concretament a Andalusia. I les províncies on va intervenir l’exèrcit
per reprimir les revoltes van ser a Alacant, Barcelona, Madrid, Astúries i Bilbao.

Ex 6. Estableix tres causes per explicar per què la revolta del 1917 no va poder
enderrocar el sistema de la Restauració i per què, de tota manera, es considera
que va ser el començament de la crisi definitiva del bipartidisme.
La reacció del govern va ser molt repressiva: la vaga va ser reprimida per l’exèrcit, el
govern va prohibir la reunió de diputats. Després d’això l'exèrcit va donat suport a la
monarquia i a la burgesia. Aquest fracàs va fer que el sistema es mantingués 5 anys
més, però el rei es va veure forçat a estabilitzar el sistema i va proposar la formació
del govern de liberals, conservadors i catalanistes.

Doc 1
Crítica crisis del sistema
legalitat de la restauració
Incapacitat del sistema per regenerarse
critica transversal: agrupa molts aspectes i molta gent podia esta d’acord
Per salvar el sistema de restauració → degradació del sistema.
justifica el cop d’estat: es el que vol el poble i per patriotisme
contra moviments obrer: socialistes i anarquistes
context de pistolerisme→ per acabar l’època imposa la dictadura
Aranzels: impostos d’importació: sospitosa política aranzelària→ aprofitament dels
impostos. El que critica es el moviment polític entorn a la tragèdia del
Marroc,oportunisme polític per treure el règim actual.
Indisciplina social: vagues. En contra de vagues com a eina per millorar la situació
obrera.
Factor modernizador: agrari i industrial.
èxit rus i moviments treballadors.
impietat: factors religiosos
Sistema corrupte en la justicia
Crítica de carácter regeneracionista

COMENTARI DE LA FONT:
Com justifica Primo de Rivera la necessitat de cop d’Estat?
És una font primària de caràcter polític. Es tracta d’un fragment del manifest de Primo
de Rivera del 13 de setembre del 1923, on parla principalment de les causes del seu
cop d’estat. Justifica aquest amb el patriotisme i la degradació el sistema i assegurant
que el cop d’estat és el que el poble necesitaba.
La dictadura de Primo de Rivera va ser imposada en un context de pistolerisme i en
contra dels moviments obrer, socialistes i anarquistes referint-se a ells com un
moviment de indisciplina social, és a dir, en contra de les vagues, de la impetinat i la
ignorància. A més a més, la seva dictadura tenia un factor modernitzant, tan agrari
com industrial.
Critica sobretot la incapacitat del sistema per regenerar-se, el sistema corrupte de la
restauració i la justícia i el moviment polític entorn a la tragèdia del Marroc i el veu
com un oportunisme polític per atraure el regim.
Context històric: Inici de la Dictadura del primo de rivera (1923-1930)

Doc 3

1) Tipus de font
El text és una font secundaria, ja que es va escriure posterior al context històric que
parla, es va escriure al 1999 per J.L García Delgado i J.C Jiménez amb el títol “Un
siglo de España. La economia”. És una taula estadística sobre el dèficit comercial del
1923 al 1930. Les dades es troben en milions de pessetes.
2) Context
Es troba en el context de la dictadura de primo de rivera del 1923 al 1930

3) Descriu l’evolució de les dades que mostra la gràfica.

En el pas dels primers anys podem veure que el dèficit va baixant encara que es troba
en números negatius, baixa fins el 1926. Però un any després torna a pujar fins al
1929, que finalment baixa. Això és causat pel dèficit comercial és a dir que el valor
de les importacions és més alt que el de les exportacions.

Doc1.
Per què el 1930 la monarquia s’ensorrava? Què va ser el Pacte de Sant Sebastià?
Qui el va signar? Quins objectius perseguien? Què van acordar respecte de
Catalunya?
La monarquia s’ensorrava perquè hi ha una crisi econòmica internacionalment,
descrèdit de la dictadura i per tant un major descrèdit de la monarquia, ja que va ser el
monarca qui va acceptar el cop d’estat de Miguel Primo de Rivera.
L’oposició, més organitzada que mai, republicans, socialistes i nacionalistes catalans
fan el pacte de San Sebastian. (1930) Tenen com objectiu instaurar un règim republicà.
Els nacionalistes catalans, dins del règim republicà, volien autonomia. L’objectiu és de

Doc 2.
Quines crítiques fa el Comitè revolucionari dels plans del govern de Berenguer i
Aznar? qui l’integrava i quins objectius es va proposar?
Critica les eleccions trucades, el govern de la dictadura i un rei que violaba la
constitució i acceptava el caciquisme.
Volen enderrocar aquests governs, treure la monarquia d’alfons 13 i proclamar la
república a espanya. Com objectius tenen aconseguir la justícia social i la igualtat
econòmica.

Doc 3.
Quins moviments insurreccionals va pretendre enderrocar la monarquia? Per
què van fracasar?
Es realitza una insurrecció a Jaca a nom de la república, aquesta va estar composada
pels militars. Va fracassar perquè els màxims responsables van ser empresonats, jutjats
i condemnats a mort.

Doc 4 i 5
Per què les eleccions del 1931 va ser un plebiscit entre monarquía i república?
Quins resultats i va haver? Quines conseqüències en van derivar?

Perquè les majors forces polítiques eren o monàrquiques o republicanes per tant votar
en aquestes eleccions era pràcticament escollir entre república o monarquia. Van
guanyar els republicans amb el 43,05 % dels vots i van derivar a la segona república
espanyola al 14 d’abril de 1931.
VIDEO
Doc 1
Crítica crisis del sistema
legalitat de la restauració
Incapacitat del sistema per regenerarse
critica transversal: agrupa molts aspectes i molta gent podia esta d’acord
Per salvar el sistema de restauració → degradació del sistema.
justifica el cop d’estat: es el que vol el poble i per patriotisme
contra moviments obrer: socialistes i anarquistes
context de pistolerisme→ per acabar l’època imposa la dictadura
Aranzels: impostos d’importació: sospitosa política aranzelària→ aprofitament dels
impostos. El que critica es el moviment polític entorn a la tragèdia del
Marroc,oportunisme polític per treure el règim actual.
Indisciplina social: vagues. En contra de vagues com a eina per millorar la situació
obrera.
Factor modernizador: agrari i industrial.
èxit rus i moviments treballadors.
impietat: factors religiosos
Sistema corrupte en la justicia
Crítica de carácter regeneracionista
COMENTARI DE LA FONT:
Com justifica Primo de Rivera la necessitat de cop d’Estat?
És una font primària de caràcter polític. Es tracta d’un fragment del manifest de Primo
de Rivera del 13 de setembre del 1923, on parla principalment de les causes del seu
cop d’estat. Justifica aquest amb el patriotisme i la degradació el sistema i assegurant
que el cop d’estat és el que el poble necesitaba.
La dictadura de Primo de Rivera va ser imposada en un context de pistolerisme i en
contra dels moviments obrer, socialistes i anarquistes referint-se a ells com un
moviment de indisciplina social, és a dir, en contra de les vagues, de la impetinat i la
ignorància. A més a més, la seva dictadura tenia un factor modernitzant, tan agrari
com industrial.
Critica sobretot la incapacitat del sistema per regenerar-se, el sistema corrupte de la
restauració i la justícia i el moviment polític entorn a la tragèdia del Marroc i el veu
com un oportunisme polític per atraure el regim.
Context històric: Inici de la Dictadura del primo de rivera (1923-1930)