Martina Puigdellívol Paco

2n de Batxillerat B
Història de la filosofia

LA POSTA DE SOL

La posta de sol és aquell fenomen en què després d'estar a dalt de tot del cel, el sol deixa
pas a la lluna, portant amb ella la foscor de la nit amb la companyia de les estrelles. Això és
el que veiem tots, però, com canvia aquest punt de vista segons la branca de coneixement?

En primer lloc, per la part més científica n'he triat dues que penso que són bastant diferents:
la física i la biologia.
Des de la primera comencem amb la base que el cel és blau perquè en ell existeixen una
fase de processos físics dins de la mateixa atmosfera. Però abans de centrar-nos en
l’atmosfera cal que ens fixem en la dinàmica del moviment dels cossos celestes,
concretament del planeta terra. Aquesta té un eix de rotació que fa que s’esdevinguin el dia i
la nit al llarg d’aquestes 24h que dura el moviment. Aquest fenomen és el responsable de la
percepció de desaparició i aparició del sol. Aquest cel blau seria l'equivalent en un
experiment a la reacció entre la dissolució detiosulfat de sodi i àcid clorhídric, un cop aquest
cel blau s'atenua apareix el to rogenc de la posta que no és més que la llum vermella
mantenint una longitud d'ona més elevada que la de la resta de colors, que junts formen el
fenomen de la llum a través de l'escalfor del sol.

En segon lloc, entra en joc la biologia des de la qual imagino que hi ha una accentuació de
la investigació dels efectes que aquesta té en la humanitat més que la posta en si. És lògic
dir que nosaltres no existiríem sense la presència de "l'estrella reina", ja que, sense escalfor
no tindríem els mitjans ambientals òptims per desenvolupar-nos. Aquesta posta de sol
comença a crear en els humans una intenció de descàrrega i baixada de les energies que
després ens prepara per un cicle de descans, per un correcte funcionament neuronal,
cel·lular, físic… És a dir, la posta de sol es tracta d’un senyal per tots els éssers vius, ja que
ens avisa de la imminent nit.

Al contrari de les dues descripcions anteriors, ara ens trobem amb la poesia la qual és la
disciplina en la qual el cor marca les pautes i les emocions escriuen les paraules amb la fina
ploma de la delicadesa, és per això que he volgut expressar el punt de vista d’un poeta a
través del següent problema:
 Martina Puigdellívol Paco
2n de Batxillerat B
Història de la filosofia

LA FI DE L’AVUI

L’existència és el retrat fidel

d’allò que fem amb hores regalades,
concedides, concebudes,
contingudes a la copa humana
del desig perenne
de tornar a néixer cada jorn.

El sol marxa descalç

per la línia de l’horitzó.
Sense pressa, sense fressa,
escrivint el punt final del dia
per traçar la majúscula
d’un nou avui demà.

Som immensament breus,

sent immensos en la nostra brevetat,
i aquesta llum, que s’acomiada en serenor,
és el recordatori silenciós de voler-nos,
eterns.

En conclusió, doncs, puc dir que després de fer aquesta redacció he comprovat com a
través del punt de vista d’individus bastant diferenciats pel seu tipus de pensament, un
mateix fenomen pot trobar el seu sentit o explicació adequat.