BLOC-2.-TIPOLOGIA-I-SERIACIO.

pdf

sarabreda

Arqueología

1º Grado en Historia

Facultad de Geografía e Historia

Universidad de Barcelona

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 BLOC 2. TIPOLOGIA I SERIACIÓ

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
ARTEFACTES

Són la categoria fonamental de l’evidència perquè costa saber si les troballes són
naturals o humanes.

La morfologia d’un artefacte ens diu que és producte de l’acció humana però no ens diu
si s’ha consumit.

Reservados todos los derechos.

• Constitueixen la categoria fonamental de l’evidència arqueològica (la seva
gènesi antròpica els defineix).
• Són objectes portàtils fets, modificats i (potser) utilitzats per la mà humana.
• Classificació segons la matèria primera:
o Artefactes lítics
o Sobre os
o Ceràmica
o Artefactes de metall
o Plàstic

Sempre classifiquem per tot, no és imprescindible, hem de saber quins criteris fem
servir: (diferents dinàmiques de classificació dels mateixos materials)

• Materials de suport inorgànic

• Materials de suport orgànic
• Materials sintètics: són combinacions de materials. Aquesta combinació és
producte humà no natural.
• Materials no sintètics

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6837172
 Estudi dels materials
Dels materials recuperats a una excavació arqueològica, ens interessa obtenir diferents
tipus d’informacions:

• Tipus de materials
• Lloc d’origen

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
• Aspectes tecnològics: es refereix a com s’ha produït.
• Ús / funció: es refereix a com s’ha consumit.
• Cronologia
• Reconstruir la pròpia biografia o història de l’artefacte:
o La seva producció
o El seu (possible) consum

Reservados todos los derechos.

Al punt d’aspectes tecnològics i a l’ús i funció, es fa la pregunta de fins a quin punt hi ha
tecnologia de producció o tecnologia de consum?

Altres informacions a partir dels artefactes:

• Social
• Ideologia
• Sistemes de producció: totes les societats tenen ideologia
• Economia: hi ha l’intercanvi (pot ser de materials i persones). En el cas de les
persones, engloba diferents àmbits perquè poden donar informació sobre els
altres punts, per exemple, l’alimentació.
• Comerç
• Dieta i alimentació: copròlit.

La seva interpretació comença durant el treball de camp... La importància del context de

la troballa.

• Perquè no es perdi la informació que els materials poden proporcionar, és

fonamental que a l’excavació s’hagin identificat amb la UE on s’han trobat. S’ha
de ser molt curosos amb el registre i l’etiquetatge.
o Es fa amb una bossa i s’etiqueta amb sigles i amb el número de la UE.

¡Sorteazo a la vista en Twitter!@Telepizza_es @Wuolah

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6837172
 L’anàlisi de la cultura material ha de considerar el saber tècnic necessari (capacitat per
a produir i oferir un ús eficaç) i el context, la que NO estudiem objectes aïllats.

El context arqueològic: l’anàlisi global de la relació de tots els elements que composen
el registre arqueològic, i que han estat descoberts i documentats en un mateix àmbit.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
• Àmbit: estrat o espai.
• Estrat: capa sedimentària.

Hi ha una sèrie de coses que ens expliquen com s’ha organitzar l’espai en aquell estrat.
L’articulació de l’espai és la clau de tot.

Consolidació al camp
Col·laboració amb especialistes en conservació (si cal). S’apliquen determinats
productes químics per impedir que es faci malbé el material.

Reservados todos los derechos.

Trasllat del material al laboratori.

Rentat
En funció del rentat que apliquem estarem destruint l’evidència.

Per tant, teoria de la observació. Es fa una selecció de les mostres que no rentarem i es
porten al laboratori, però és més cara.

Siglat = ID
Amb tot objecte que es recupera s’afegeix el siglat. És col·locar de forma permanent en
cada peca una inscripció que la identifiqui. Té com a objectiu que sigui una identificació
inequívoca, que cada material tingui el seu número. Amb això podem generar una
imatge del jaciment que hem excavat.

La sigla, generalment, inclou: (variarà segons el tipus de material,...)

• Nom del jaciment

• Any de la intervenció arqueològica
• Número de la UE

Tu ordenador viejo si que necesita dejar la carrera. Este la termina ¡Clic aquí para más!
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6837172
 • Número correlatiu de la peça dins del registre

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Classificació del material
Un cop net i eixut, el material de cada UE es classifica, atenent a diversos factors:

Nivell 1. Tipus de material: ceràmica, metall, fauna, vidre,... En funció del material
s’aplicaran unes tècniques diferents de conservació.

Nivell 2. Funció. Ex: en ceràmica: vaixella, transport, contenidor,...

Nivell 3. Tècnica de fabricació. Ex: en ceràmica: a mà / a torn, tipus d’acabat (allisat,

Reservados todos los derechos.

pintat, vernís...), cocció (oxidant / reductora).

Nivell 4. Lloc d’origen o producció.

Nivell 5. Forma.

Inventari
Seguint els tipus i les formes identificables en la classificació, es fa una relació de totes
les peces recuperades durant el procés d’excavació.

Cada vegada que excavem hem d’assegurar-nos que la informació es guarda

correctament perquè quan excavem destruïm.

Digitalització de dades
SIG. Sistemes d’Informació Geogràfiques.

Dibuix i fotografia
El dibuix es fa a mà.

La classificació
La classificació és, com en qualsevol altre ciència, el procediment bàsic en arqueologia
per a l’organització de l’univers material d’estudi en clau de la seva interpretabilitat.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6837172
 En permet que aquella informació tingui una organització, una estructura de la
informació que ens permeti treballar amb ella.

Hem d’escollir quins son els criteris de la nostra observació en funció de fins a on volem
portar la nostra excavació.

És la discriminació d’un conjunt d’objectes en una sèrie de grups o classes, segons un

criteri determinat.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Quan classifiquem els objectes en categories que comparteixen trets comuns (tipus)
elaborem una tipologia.

L’elaboració de les tipologies

El problema que tenen és el punt de partida. Fan símbols analògics, comparen els
materials.

Reservados todos los derechos.

TIPUS: Categoria
dins d'una
classificació,
definida per:

VARIABLES: EXCLOENTS:
Trets significatius Un objecte no pot LÍMITS
per a la distinció pertànyer INTERNS:
de tipus. Ex. simulàniament o objectes de la
color, mida... indistintament a mateixa classe
definits per: dos tipus

LÍMITS
Determinades ATRIBUTS: EXTERNS:
arbitràriament per L'aspecte concret
objectes d'una
qui elabora la de la variable. Ex.
àrea, període,
tipologia color vermell cultura...

A todos nos cuesta un poco arrancar. Bueno, a él no ¡Consigue tu ordenador MSI!

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6837172
 Nomenclatura dels tipus
Lloc d’origen.

Lloc de troballa.

Descobridors.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Objectius de la tipologia
1. Descriptiu / comparatiu: la tipologia com a mitjà per identificar materials,
confrontar jaciments,... a partir dels atributs visibles dels objectes.
2. “Intrínsec”: la pròpia tipologia com a fi.
3. Interpretatiu: la tipologia com a punt de partida per conèixer els responsables
dels materials.
4. Històric / evolutiu: la tipologia com a forma de datació.

1 i 2: són de caràcter “bàsic”.

Reservados todos los derechos.

3 i 4: són de caràcter “instrumental”.

Taxonomia: tipologia jerarquitzada

El que fa és jerarquitzar les tipologies. A partir de l’articulació d’una tipologia, fem una
tipologia dins d’un grup tipològic. La taxonomia el que fa és articular com es ramifica un
conjunt. Hi ha un conjunt global. Es van fent ramificacions que ens permetran organitzar
el conjunt segons les preguntes que ens fem.

• sèrie
• grup
• subgrup
• tipus
o subtipus
o variants

Tu ordenador viejo si que necesita dejar la carrera. Este la termina ¡Clic aquí para más!
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6837172
 Seqüències tipològiques: nivell únic (no jerarquitzada), evolució cronològica

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Afegim una dimensió més, el temps. Llavors trobem un mateix objecte però amb els

Reservados todos los derechos.

seus corrents canvis i evolucions al llarg del temps. La tipologia com a forma de datació.
Ens permet veure quina és la variabilitat al llarg del temps d’una mateixa realitat
classificada. Es fa servir una cronologia relativa.

Supòsits del mètode:

• Artefactes d’un període / lloc determinat tenen un estil reconeixible (per forma,
decoració, etc.).
• Canvi gradual en l’estil dels artefactes.

Precaucions: imitacions retardatàries o recuperació d’estils antics; diferències degudes

a tallers o a funcions diverses, etc.

Els canvis formals no sempre responen a diferències cronològiques (canvis

cronològics). Importància de combinar amb informació estratigràfica.

Seriació
Seqüència basada en la ordenació de conjunts artefactuals (associacions d’objectes),
més que no pas d’objectes considerats de manera aïllada.

Es distingeixen dues formes de seriació:

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6837172
 Seriació contextual
F. Petrie (1899):

• Ordenació de tombes egípcies predinàstiques, sense relació estratigràfica entre

elles.
• Comparació dels conjunts ceràmics de cadascuna, i ordenació dels mateixos en
una seqüència relativa.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Seriació de freqüència
• Es basa en mesurar els canvis en
l’abundància o la freqüència proporcional
d’un estil (especialment en ceràmica).
• Els estils tenen un període de popularitat i
després decauen fins a desaparèixer o
quedar en una mínima proporcionalitat

Reservados todos los derechos.

respecte a altres estils.

Problema de la tipologia
El problema dels models i tipus és que tenen un fort ingredient subjectiu, no sabem si
allò que hem trobat era significatiu en aquell moment, si la gent li donava la mateixa
importància. El problema no és la tipologia sinó com fixem els criteris de la tipologia.

No alargues algo que no funciona ¡Ordenadores MSI! ¡Clic aquí!

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6837172