La (lue

Sant Fel
 AJUNTAMENT QE
SANT FELIU DE GUIXOLS
Servei de Publicacions
i d'Arxiu

OIPUTACIO DE GIRONA

-' CONSELL COMARC41

... ' DEL BAIX EMPORDA
--
 CA GUE
SANT FEL

AJU
"T
, FE
A Ma. An,qeis, Laia i Nú
i efectiva col.laboració

A tots els guixolencs qu

han sofert els estralls d
 Sovint s'ha assenyalat, i
Guerra Civil del 1936-39 ha
histbria contemporinia de Ca
ra el segle XX esdevé difícil
nostre propi present, i ben s
Guerra Civil ha estat durant m
cia del passat, que en els afer
va a parlar d'un abans o d'u
clara que hom estava parlant
des. I avui encara des de la p
Guerra Civil en un referent ev
Des de la historiografia,
d'aprofundir en I'estudi del f
perque encara seguim descon
sobretot perque els historiad
critica de la societat, en el sen
donar a contixer la nostra his
s'ha dit tantes vegades, una s
risc de repetir-10s. 0, simpl
perd els seus orígens perd la
Aquestes reflexions sobre
motiu del nou treball d'Ange
de Guíxols, un Pmbit social
esdeveniment de la histbria
plagada de problemes per a
guerra en el terreny de la hist
pectes que ens apropen molt
així, la histbria, en la mesura
traves de les preocupacions, a
homes i les dones que consti
I Sant Feliu de Guíxols,
segle XX, configurava una co
cises, definides, a grans trets
en la indústria suro-tapera, i
d'unes organitzacions obrere
en el teixit social guixolenc i
comarcal. Ben segur que Sa
tant de 1'Alt com del Baix Em
litzat per I'hegemonia anarco
ra, va jugar un paper relleva
limito simplement a constat
culiar que, en esclatar la gue
En primer Iloc, perque S
social que els anarquistes va
de tants somnis i tantes llu
industrials, els assaigs col.le
habitatges -en un intent insb
el sbl urbi- representen fites
en aquest esforc histbric d'a
formació radical d'una soc
anacrbnica i caduca. I a San
I'anarquisme catali, France
significativa. L'hegemonia d
tota la guerra 6s també tot u
Sant Feliu.
A partir d'aqucsta especi
perb, de les vicissituds que e
guerra. En primer Iloc, I'escl
del mateix esclat de la guerr
ponent anticlerical, es va ab
calia esperar. Nom& cal obs
no es va produir fins al 31 d
acabat ja a la resta de Catalu
la badia de Roses pel creuer
veniment bel.lic6s el que ge
Perque la guerra ben avi
sent: la situació geogrifica,
cialment en zona de guerra,
civil. L'any 1938 i durant l'o
com s'esdevingué a altres po
digen bombardeigs. La prog
guixolenca, amb lleves de so
d'una guerra que s'estava pe
de la costa a Sant Feliu reco
guerra que vivia la població
Com aixi mateix ho feien
vida d'una societat que es tr
conflictiva. Problemes polít
no varen arribar perb a la situ
mes de subsisthcia agreujat
procedcnts d'altres contrade
cia de la fam; desorganitzac
i social... 1 a la fi, la desfeta q
fi de la il.lusió i al mateix tem
són-, I'exili per a molts, la p
seqüela de morts i assassinats
del que era necessari.
Tots aquests aspectes els tr
amb la rigorositat de I'historia
sibles per a reconstruir un pas
blemitic. I ho ha fet amb la c
parlar de la Guerra Civil en un
i del temps transcorregut, esd
perb, que als guixolencs no se
rós que sigui encara, del seu
No es tracta, com a vega
una interpretació de la histbria
tes als vencedors d'aquella g
Angel Jiménez amb I'experik
molt bé- de fer entrar tothom
es va esdevenir perqub la his
ses- pugui ésser assumida so
les guerres, cap més guerra- n
repte per I'esperanp en un fu
 IN
La idea de publicar aque
el curs 1993194 s'ha realitza
tractava d'acostar als alumn
Bpoca més de la nostra histb
Civil (1936-1939), a través d
rkncies i pel.lícules.
I ens ha semblat que la pu
constlncia- la nostra guerra
ller d3Histbriaa.
Ens proposem doncs de d
si cal, la interpretació dels
Guíxols entre 1936 i 1939.
Per tant, és un llibre que
cisme -puix que hi ha notes
Quant a I'estmctura de
contextualitzar dins I'evoluc
breu resum dels antecedents
del període de 1900 a 1936
nivell local. De la introducci
destaquem especialment el
nostra gent des de mitjans d
d'octubre de 1936, represen
via comengat feia molts lust
ble d'interpretar la repressió
Pel que fa als contingut
interessat la investigació del
com la dels aspectes més sen
la reraguarda: ensenyament,
El que passa és que el res
tots els apartats o temes, a ca
tat i qualitat. que ens ha esta
Quant a la documentació
diar els efectes locals dels bo
s'han conservat de la Junta d
cipal o al fons patrimonial de
representi per a Sant Feliu I'
rents llocs de la Península no
ditat ni de valorar, per la man
aixb mateix ens passa amb el
lleva, que anaren al front.
 La manca de premsa local
element més que ha dificultat
Quant a I'ús de la docume
dit de I'escrita. Hem trobat f
informar perfectament de l'esta
Perb, en canvi, amb prou feine
dades versemblants de I'estada
D'altra banda. ni el Registr
dades necesshries per a contix
front. Una vegada més hem ha
d'Agustí Valls i Francesc Mo
Francesc Bigas i tants d'altres
nos a saber el cost humi, real,
Tot i la llunyania dels fets d
terrible del record i de la por
impregnar en moltes ments. E
gosen parlar-ne, o que no ho v
A més de la documentació
de Sant Feliu -malgrat tot es
exhaustivament, hem investig
el de Salamanca amb resultats
General1ens proporciona dade
tidista de la guirdia civil, de
franquistes, que s'han de contr
la Sccción (de la Guerra Civil
mil lligalls- és tan desordenada
localitzar qualsevol petita no
Guíxols.
Aquesta desigualtat de les
irregularitat del conjunt del lli
aconseguits que d'altres.
L'anllisi i interpretaci6 -am
plica tota recerca que vulgui se
ria local de Sant Feliu que inte
situar també en les coordenad
si de tots els fenbmens histbri
que s'hi esdevenien, perque po
sions més reals. La Guerra Ci

'SANCHEZG.. *La nCsusa Oeneraln com

qztisln. DD.AA. Edic. de la Univmidnd d
drament mes local, s'hauria
ample, internacional, de crisi
feixisme, dues alternatives so
que també inclo'ia Catalunya
La guerra representa I'esc
contradictbria a molts i diver
comenpments de segle2.
Tanmateix no podem ara
n'explica les causes més gene
gudes.

'V1LAR.P.. L'hisroriadori les guerm.7. E

 EL CO
A.- BREU RESUM D
DE SANT
La localitat de Sant Feliu
Emporda -tocant la Selva- i l
seu rerapaís (la vall d'Aro: S
comarca que s'orienta cap al
que té com a ciutat- comarca
nuclis de població semblants
a causa d'haver estat afectat
bksiques: la indústria surera
Sant Feliu i s doncs una p
clada de muntanya i de bosc
El primer nucli habitat est
el Fortim o Salvament- a com
Segles més tard (s. X), s'h
gué senyoria feudal fins a la
El 1354 la vila medieval,
de Girona -en fou port i acarre
al poder abacial. En no acons
monacal i el civil -representa
social més prbsper- esdeving
en aquells temps un desenvo
Despris de la davallada i
contracció comercial, les gue
formacions humanes i mate
sala6 del peix, exportaci6 de x
fitament del suro.
EI treball artesanal de la p
de la contrada singularitza de
del vuit-cents, que, malgrat la
va deixar de proporcionar tre
tres d'aixa guixolencs.
L'activitat a les drassanes
partir de 1870 perdé import
inadaptaci6 de les drassanes
nicament renovada, que exig
propulsi6 mecinica.
Per altra part, la indepen
la de Cuba, incidí desfavora
corner$ marítim.
 Amb la davallada de la n
drassanes (teixidors de veles
social- esdevingueren mil d'o
tria del suro.
D'aquesta manera emerg
segons els principis del liber
comarca.
La manufactura del suro c
nals del s. XIX, i Sant Feliu p
contradiccions socials que aq
pament de la burgesia europe
pressa i, amb la depreciació
s'incrementl, fins a assolir e
portació espanyola- el prime
ci6 espanyola.
Es treballava, doncs, fona
divises fortes -especialment l
la reinversi6. Si el 1884 hi tre
el 1 899 ho feien 2.135.
A Sant Feliu, igual que a P
negocis, i aixb atraguC els es
que hi aportaren experikncia
lupament d'aquesta peculiar
malgrat la seva categoria en
més. marca profundament el
als i comerciants viatgers, co
s'infonnaven del que s'esdev
A partir d'aqucsta visió
passar a analitzar amb una m
diats de la nostra guerra civil
 B.- SANT FELIU
1
I . I LES XTFRES ABSOLUT
Anys Habi
1884 7.6
1887 9.2
1896 9.9
1900 11.
1910 11.

El creixement de poblaci
ments de l'actual era paral.le
construcci6 urbanística i de
atregui una forta immigració
En aquesta primera kpoca
capdavantera dels pobles del
El moviment demogrhfic
del segon decenni d'aquest se
La crisi de la indústria de
europea, era causa de la dav
perdé l'hegemonia al Baix E
poblaci6 de Palafrugell.
És evident que la Guerra
en la demografia guixolenca.
De 1910 a 1940 Sant Feli

De 1936 a 1940, en perd

Lbgicament fou la poblaci
1936
1938 (3 1
1939 (3 1
Sant Feliu, doncs, a final
quals en recuperi tan sols 205
ver finalitzat la nostra guerr
(A54.6) del nostre arxiu.
(En el marc general de tot
tres grans etapes:

Segons I' htrrinm Norionolde E.~rodi

p d u t 1.320 vc.ins.
 1911-30: Creixement de
continuat de la natalitat.
1931-50: El creixement é
1951-75: Gran ~reixeme
A pesar d'aixb, val a dir
Empordi, en conjunt, inicis
com ha estudiat J. Iglésies6.

1.2 NATALITAT, MORTALI

Moviment dels naixeme
roquials':
Anys

1886-1890 2
1891-1895 2
1896-1900 2
1901-1905 2
1906-1910 2
1911-1915 2
1916-1920
1921-1925
1926-1930
1931-1935
1936-1940

La tuberculosi, la grip i el
la mortalitat prematura.
Segons les dades esmenta
de naixements se situa entre
arribada considerable d'imm
naixements seria, doncs, con
població.

CAERB A.. PUJADES. I..a b pohla

Enciclo@dia Cawlana. Barcelona. 1989
IGLESIES. J.. -Demografia histbr
d'erntdioros.Publicacions del Museu M
' BARBAZA, Y., flpnirrrr~rhrgmir <bI<
 Aquesta tendhcia demog
ment a partir de 1910, i s'agre
1.3 ESTRUCTURA PROFE
Mentre el percentatge de
ment, sobretot en les activita
treballs de la mar i de I'agricu
Anys 1
Mar 1
Agricultura 2
Indiferenciades
Secundaries 4
Terciaries 1
% pob. activa 3

1.4 ORIGEN I LLENGUA D

DE 1924
Segons aquest padr6 el 19
5.230 h. havien nascut a S
3.156 h. havien nascut a l
484 h. havien nascut a C
659 h. havien nascut for
Per tant el 93,086 eren
Catalunya. D'aquests darrers
l'hmbit dels Paisos Catalans.
Davant d'aquestes xifrcs t
Feliu, el 1924, havia nascut c
lans, en un total del 9432%
portaven més d'un any de res
centatge d'immigrats (69.63%
La conclusió, pel que fa a
parla comuna de tots els gui
pas tothom. Tot i que aquesta
als i burocritics.
Amb la instauració de la R
bC als sectors institucionals".
 2.
2.1 SECTOR PRIMARI
Entre 1881 i 1883 les viny
les terres ermes es veieren d
Els treballadors del suro i
terra -el saió- amb la fabrica
dedicar-se només al seu treb
ren els terrenys que es dedic
A partir de 1910, I'agricu
de treballadors guixolencs.
En aquest apartat es pod
camp, la d'obtenir carbó veg
en I'kpoca d'entreguerres i,
El conreu més est& i pro
patata. Malgrat tot, la pobla
camp i havia d'importar la m
També es disposava d'un
n'era molt superior.
Segons dades de després
Vall d' Aro disposava, en hec
POBLE superfície
total
SFG 1.568,05
Sta.C. 6.951,60 5
Castell 1.788,54

Les guerres (la Primera

despr6s) revaloritzaren els p
gums) en detriment dels bos
més a més, durant aquest pe
sureda per a fer-hi carbó veg
Els pescadors guixolencs
bé la vida només en I'kpoca
I'anxova que, preparada als
sobretot a Ithlia.
 A partir de 1920 les temiqu
com per a modificar el nombr
xarxes, el sistema d'il.luminac
Tant en la pesca nocturna
amb la motorització i millora
nyar-se més de la costa i acon
La pesca, com l'agricultura
successives crisis ocupaciona
Pel que fa a la riquesa pesq
peix i marisc.
L'any 1943, les embarcacio
motor d'explosión, i 25 a rem
amb llums (teranyines), i una
dedicaven als sardinals, trasm
Durant la temporada de pe
a novembre) hi treballaven u
mesos) normalment sortien a

2.2 SECTOR SECUNDARI

Durant els primers decenn
experimenti una intensa transf
plexes mogudes per energia e
ril, la d'escapqar,etc.- anul.la
petits locals. Una maquiniria
capital més gran i d'haver d'
cions, naus). La utilització de
I'abast de tothom. Qualsevol e
la primera materia, coneixem
dir".
D'altra banda, els avengos
fabrica Planellas i Carreró com
de suro aglomerat. Mentre qu
mentar els forns d'aglomerat
quines d'esmeril.
Els efectes socials d'aques
petits fabricants que eren abso
ren assalariats, i -el que és m
m i d'obra més barata: el treba
 Es crearen noves cases c
gues".
El 1913 hi havia a Sant
treballadors. I, segons dades
a Sant Feliu hi treballaven 3
domicilis o petits tallers");
relaci6 a la llarga crisi del s
disminuí fortament, i comen
ni, sobretot entre 1926-29. L
fou negativament molt forla
El 1930 les restriccions
taxes duaneres varen abocar
crítica, que s'allargh fins a l
El 1935 hi havia a Sant Fe
era de 1.322 (650 homes i 6
Comenqada la guerra, I'a
ministre de treball en uns t
indústria suro-tapera i, alhor
mativa que regulava les ex
inevitablement a la comarca
I'Estat la concessió d'un cre
per a primar I'exportaci6 de
20% per a tota la producci6
discs, plantilles), i el 50 410 p

Existia també una indúst

(de Rufí Romi, de I'Estradd
a la fabricació de canemhs,
ven d'un total de 69 telers i
Quant als tallers meclnic
(ajustadors, torners, forjado
quines ben complexes de la
Pemal que, ultra els molins
suro més senzilles.

I'MEDIR. R..Hi.vr
S U R ~ S1..
. rCri,
ní~m.10, jY9I.
" HERNANDBZ. S. aEmpreses i treba
ptirnlrr~s.núm.2 , 1980. p. 159.
" AHMSFG. Sec. X. nhn. 192.
2.3 SECTOR TERCIARI
Hi haguk un cert retard en
dels barcelonins. sobretot a ca
des del 1912 ja funcionava u
Caldes, que continui Ribot,
SARFA), a més del tren de Sa
Tanmateix, els anys vint S
d'estiuejants. El 1922 s'inaug
ments millor equipats del país
entre 1915 i 1930 construí un
passeig marítim.
L'escriptor J. Langdon-Da
sos. I el 1928 s'organitzaren e
guixolenc Santiago Marill pe
Brava, centrada a Sant Feliu i
L'oferta hotelera de Sant F
nom: I'Hotel Murla, 1'Hotel M
de les Noies. Tres pensions: E
En total, en temps de la R
cambres.
3.- E
El transport bssic de viatge
i dels vapors i velers es comple
Bagué, viuda de Saberti (c/S.
de Sant Feliu a Palafrugell. M
de Sant Feliu-Caldes de Malav
Prats (clSurís) s'encarregava d
i Pere Dispks (c/Jofre) de San
D'altra banda el veler gole
directament amb Barcelona; i
Calia, perb, comunicar els
Sant Feliu. Per aixo la Comp
ramal de via que, passant pel
Aixb es demani el 1915, i el
Tanmateix, fins al 1923 no com
s'inauguri un any després.
Fins al segon decenni de se
de I'autocar.
La companyia de Narcís
SARFA, el 1923) fou la prime
busos, per a passatgers entre P
A finals dels anys vint, la c
a la crisi econbmica dels any
normal desenvolupament del

4.- LA DEP
4.1 CAUSES
L'esclat de la Primera Gue
molt acusat de la crisi econbm
anteriorment. EI sector es tro
hem dit-, alhora que s'enfo
Portugal) i continuava el tradi
als. La qualitat de la primera
manca dels repoblaments ade
ble i fusta, en comportar aixb
Amb la guerra, el tancame
base d'aquesta indústria- com
ble i, doncs, de la possibilitat
preses. A més, es va haver d
competitivitat amb la produc
les comarques vinícoles europ
ien necessarit6.
El període més agut d'aque
Un cop acabada la guerra (jul
celebraren- no es traduí en un
de la indústria surera continua
A Sant Feliu aquest mal m
nyat de la crisi financera. El 1
D.R. Valls y Martt] va suspen
talment amb transaccions euro
es trencaren les relacions ban
El mateix any, perb, s'estab
etat anbnima amb participaci
fallida. A la suspensi6 de pag
guiren la fallida del Banca del
Aleshores, per a poder soste
societat Crédito y Docks de S

'WERNANDEZ. S.. "La indúslria sur

T,rball.vd'hirrrjrio.Girona, 1976.
"Erleco Girhau Valls seru una dc les vicl
4.2 CONSEQUENCIES SOC
La conseqü&nciaimmedi
d'ocupaci6 i l'aturIR.
El 1915 a Sant Feliu ja hi
ció. El que vol dir que, de fet,
ser més gran.
Al llarg de la guerra la situ
suro manufacturat: el 1921 es
tal forma que el 1921, segons
tota la setmana, 459 només po
pletament a I'aturl'.
Amb la crisi d'exportacib
deteriorament general del niv
Els salaris dels obrers no
menys- que ho feien els preu
inflació, el poder adquisitiu d
sort de treballar- disminuh co
SALARI RE
Anys 19
índex de preus 1
Td. salari nominal 1
Id. salari real 1
L'emigració de famílies se
gana material varen ser també
El 1915 es creh una Cuina
cripció de persones i entitats q
atendre la demanda de 125.55
1918. L'Ajuntament, aquell a
tida de 40.000 PTA.
D'altra banda, les instituci
Tossa) per a ocupar els trebal
 Aauesta situació de ~enú
causes, de I'enfortiment del m
doncs, de I'augment de la co
El 1918 la Federación Lo
tes les organitzacions d'oficis
el 19192'.El setmanari Accid
Les vagues se succe'iren, s
cumsthncies, la lluita obrera
econbmiques i socials.
En aquest apanat de les
guerra europea -com succeir
que les dones hagueren de so
borals que no pas les de I'hom
sou. La dona obrera guixolen
casa i dels fills, administrar es
I'atur de l'home. També ella,
tua.
Les cooperatives de consu
Unidn (1899-1923?) i la de
d'Estalvis (La de I' Ateneu [I9
etats d'iniciativa local que aj
Quan 1'Estat no preveia en
social de tots els ciutadans, e
brir-10s en cas de malaltia, i p
A partir de 1923 es comen
els negocis de la indústria su
juntura favorable es va mante
a recuperar els nivells export
Aquest redreqament econ
amb una altra depressió -que
ra, agreujh.
El 1935 oficialment el no
( 1 8.83% del total). Perb en re
ven no ho feien a jornada com

" CNT.Mmno,in &I Con,qrcw relcbrnd

ni,.irmh". ,I,. 1010
5.3 ALIMENTACIO, PREUS
I ALTRES DESPESES
Segons un estudi de l'bpoc
tia en:
Mati: cafe amb llet, viand
Migdia: escudella i carn d
Berenar: pa amb oli, pesc
Vespres: carn i verdura, o
Festes extraordinaries: s'h
Pre
Producte
Pa (I quilo)
Farina ( I l,5 quilo)
Vedella (I quilo)
Bacalla (I a )
Patates arrova
Llet (I litre)
Oli ( I litre)
Sucre (I quilo)
Vi (I litre)
Carbó (1 1,5 Kg)
Ous (Dotzena)
Carn de moltó (Kg)
Carn de porc
(La cansalada i el llard an
Mongetes (Kg) 0.5
Peix (Kg) 0.4
S'utilitzava I'electricitat,
doblh durant la guerra- com
El preu calculat per a tres
comptador del gas s'havia de
Uaigua es pagava a 2.50
gua potable particulars.
El cost del lloguer d'una
Mundial, entre 150 i 170 pta
pagar durant aquest període b
El 1917, ges considerava
família de quatre persones er
lia guanyava un mixim de 3
quatre dies la setmana encara
der satisfer les necessitats nom

5.-
El 1931 la ciutat comptava
nats a altres usos. Dels primer
de tres; 51, de quatre, i només
A Sant Feliu mai no va e
indrets (Palamós). És a dir, qu
ment per a tapers, o cases bara
tots els habitatges eren partic
majoria eren formats per uns b
menjador, cuina, rebost i eixid
En general, les condicions
Sant Feliu les podríem qualific
dir que era alta, i que perjudic
Uamplada de les vies públ
carrers amb pendent eren pavi
terra ferm dels altres era form
Els vei'ns tenien cura de la
gada municipal tan sols neteja
La població es nodria d'
manantials o mines, ja explota
mes: Les Comes (Lloveras i C
Norte (Pere Mirtir Estrada i C
Paz (Olivem), Quatre Arbres
L'aigua, canalitzada per ca
alts (Placeta de Sant Joan i al
les plomes contractades pels p
L'empresa Aguas Potables

Coll i au.
el 23 dc iuliol de 1922. amb l

El 1937 es municipalitzi e
Hi havia un safareig públ
lliure.
També eren deficients les i
per la part del Passeig, a l'edi
del 1938 varen destruir.
 D'acord amb I'anterior ap
les millores urbanes -obres pú
un ordre només cronolbgic: e
de la riera del Monestir (1932
A l'arquitecte municipal
definitiu del mercat cobert qu
carrer de Sant Joan. L'estruct
pilans de ferro laminat en fo
parades per a la venda de pei
Una altra obra pública de
pública de la poblaci6 sin6 ta
el cobriment de la riera del M
ben ckntric de la ciutat.
Entre 1929 i 1930 I'engin
el projecte a I'Ajuntament. P
republich, no acordi la subha
quitecte municipal Joan Bor
ment de la riera, que finalitz
Un altre edifici digne de
Estudis Nous (1937) a I'horta
Altres innovacions urbane
de la Dictadura del Primo de
per exemple:
L'extensió de la xarxa gen
Millores en la instal.laci6
forca. Regularització de les v
de la p l a p del Monestir i del
el president de la Generalitat
monument en homenatge al c
s'inauguri el 28 de juny de
En fi, tota una transformació
trossada per la Guerra Civil i
Després de la guerra, s'hag
nització de la ciutat.

6.- CU
Els sindicats obrers i les a
continuaren amb la seva acti
veié enfosquida per la crisi ec
de la dictadura després. Amb
nisme, i s'animaren la Festa
 A les primeres entitats, se'
Institut Popular (l910), el cam
futbol, tennis, sala d'espectacl
res (1917), etc. Tot, obra perso
El 1923 es constituí I'agru
Centre Excursionista aMar i M
Durant el període republic
també- de xerrades, conferhc
instructiu. polític i sindical. M
gueren el goig de dirigir la pa
El 1935 hi havia a Sant Fe
les quals nom& els sindicats
arran dels fets d'octubre del
També s'aguditzh I'anticle
es promogui el la'icisme. L'ag
raciana de Cultura reivindicav
ment racional i científic.
Una llengua artificiosa pe
germanor obrera i la infiltrac
un mitja de comunicacM que
perés les barreres socials. Aq
grup d'entusiastes. Es crea u
ensenyh un capellh, Mn. Fran
formi una entitat Frateco qu
esdevinguis seu d'un congrés
de Zamenhof a la Travessia d
Rafael Patxot i Jubert (1 87
catalana. Observacions de Sa
volum Pluviometria catalana
tudia el fenomen de I'aiguat d
Mentrestant els nostres lit
premta Viader estampant- les s
i Viola. Francesc Masferrer i A
Quant a la prosa cal destac
1'Agustí Casas, autor de Cos
treball de recopilació lexicog
d'aquest vocabulari, hi contri
recollit 878 expressions loca
Institució Patxot.

:'AHMSFG.Sec. XIV, núm. 14.

 Amb un registre de parla m
nom de Manel de I'Horta, do
humorístics, guixolencs, q
Ganxoneries.
A I'entom de la figura de M
gran qualitat. En aquest art, no
reta ( I 875 - 1925) que va sabe
naria qualitat musical. ni el seu
- 1937). Noves corals, orques
musical d'aquest període.
Pel que fa a la premsa, el
(1900-1934), republici federa
independent i dirigit sempre pe
ra ( I 9 19-1932), portaveu dels
Palmarium (1922-1926) ind
Espalmatorium (1923-1924),
rks, sinó és que anava contra e
El novembre de 1923, do
Ciutat Nova (1910-1919), i L'l
publici radical.
El 1930 aparegué La Costa
L'Onada (1932-1933) i la Pro
Cal esmentar ací la qualitat
Durant la Primera Guerra M
sident a Barcelona, amb el pse
corresponsal de La Von~uard
llegides i comentades a Catalu
La rhdio, nou i rapidíssirn m
aquests anys penetra a les nost
citat per a la venda. 1a finals d'
és a dir amb Ilic&ncia.
Quant al set&art, el Cineo
d'espectacles. I el 1915 funcio
tre), el Mundial (cine), I'Atene
A finals del 1931 s'inaugura
no El Guixolense. I a l'antic lo
General Guitart) hi hagué el L
Pel que fa als centres d'en
havia 543 nois i 558 noies, alu
Escola pública 18
Hermanos 253
 CoLlegi Vidal
Sagrat Cor de Jesús
Sagrat Cor de Maria
Divina Pastora
Doña Mercb Pubill
Escola Horaciana
Entre els 11 i el 13 anys,
<<Lanecessitat obliga a molte
pis de la seva edatn. Principa
construcció.
A més, existia 1'Escola d
ven sobretot dibuix lineal ap
Hi havia escola d'adults i
El 1933 es fundi una Esco
Carreró i Mascon.
Aquell mateix any (1933)
ment Mitja, que passi a ser <
En aquest capítol hem de
ca realitzada per Narcís Mas

7. EL MAR
7.1 SOCIAL"
La Restauració havia imp
una etapa de prosperitat per a
industrial, mitjanqant la vend
tes socials d'aquell benestar
de vida tradicional pescador
una població de fabriques, de
de lliure compethcia, etc. M
diversificació social: propieta
ats, la dona al treball, etc. D'a
at actiu, conscient de la seva s
que fa a la injusta distribució
Els nous sistemes de rela
ideolbgic -pel contacte amb
dors a descobrir la necessita

'Vosro Bmw. nlirn. 307 (25-IV-1936

'' JIMCNEZ, A.. -Apunts per a una hi
120. 1987.
defensar-se d'un sistema que
hem vist, doncs, es crearen sin
sum i societats d'ajuda mútua
protagonistes de vagues impo
del 1890 es comen$$ a celebra
car una jornada laboral de vu
La ideologia i organització
des dels orígens del nostre mo
ta, que pretenia a llarg termini
societat igualitaris i autogesti
El 1918, com hem vist, es
agrupava els sindicats existen
nals: La Lucha (suro-tapers)
nics), El Progreso Reformad
const~cció),El Formón (fust
tibadors), La Proreccidn (fle
Obrcros Estcrcros y Escobcru
lat, de la importincia que ten
Després vingué la semi-cl
Dictadura de Primo de Rivera
da la seva forqa, mentre es foj
ta de Francesc Isgleas i Piern
can Sireno, que arribi a forma
ció Regional del Treball de C
ocupi cirrecs polítics de resp
Amb la República -malgr
dirigents anarco-sindicalistes
la supressió total del capitalis
El 1932 la Federació comp
la construcció, 125 d'oficis d
71 de serveiszR.
Una vegada més, durant l
lencs es trobaren amb els loca
hores es reuniren a I' Ateneu c
Poc abans de I'inici inesp
Saragossa, la CNT es reafirma
tics del comunisme Ilibertari
col.lectivitats agrícoles i soc

'WHMSFG. Sec. X. núm. 192.

"El scu setmanari Awirin Sr~cirrlOhrer
transport, etc., a través de co
xes empreses, que la CNT c
En aquells moments, a S
sospitar que molt aviat, nom
buscar-la prhviament- I'ocas

Durant la primera etapa d

política local. Els federals V
foren successivament alcald
Dos republicans guixole
local per projectar la seva ac
dor Albert i Pey i Josep Irla
La Dictadura de Primo
politica i civil del nostre po
polítics catalanistes i els Pom
pocs dies els regidors que s'h
nalista del CADCI. Amb les
sa local, i s'imposk la llengu
que regia els antics ajuntam
administraren o gestionaren

LA SEG
La inesperada notícia de
de 1931, va omplir de joia
atota la vidan. Per fi triomfa
publicans, que tantes vegade
en expressat majoritiriamen
TanlhC les organitzacions
grat ~'esce~ticisme dels seus
ons, els vots.
Tot seguit. proclamada la
catalana i I'Estatut d'Autono
ceptat per l'absoluta majoria

"CALVET, F. I ROIG, J.M Josep Irllr

" J I M ~ N E Z .A.. -Del govern local gui
dc Priyo L Riwm, Quaderns del Cer
': JIMENEZ. A., -Als cinquanta anys
Guirolm. E.? Corrd. 9.10 i I l . 1981;
periudr mpublich ( 1931 - 193h)x. Ln 1
giro ni,^.^. Q~lildernsdel Cer&. 7. Giro
 Josep Irla era nomentat Co
i assumia progressivamen
Catalunya. I el diputat a Con
tota la província en les eleccio
nomenament d'ambaixador a
El Centre Republica Feder
perdre cap prerrogativa prbpi
A partir de 1933, la sereni
política local s'anh perdent
nerviosisme. Aparegué I'agro
Les eleccions de 1933 es var
continu'itat de la politica inici
perquk la possibilitat del vot
més optimista i, doncs, el dub
Es formi la coalició Front
empresonats i la restauració p
panya de les eleccions de 193
El centre-dreta, per la seva
Front Catall d'Ordre. Les elec
entre ambdós blocs: la dreta i
Mentrestant, la tibantor en
nyava, i la vella dialkctica cler
amb mts f o r ~ aen
, intensifica

C.- LES ARRELS

L'ANTICLERIC
El mot anticlericalisme I'en
porani. utilitzant40 específicam
més propis del segle XIX i de ho
totes aquelles actituds col.lectiv
Sant Feliu, anterior a la crisi de
La paraula anticlericalism
pressuposa, doncs, -com reco
altra realitat histbrica: el cleri
prbpies funcions religioses, s

- .. -
... . ...* . . ....., . ,. .
-JI\II?NEL. A.. ~ L ' a n w i e n ~ ~ a i.I~Sm
f.'\rIrw,8 I,
wbrl b! Gttvrtu < ~nrcwrp
mic, morallideolbgic i políti
actitud c~ntrlria'~.
Si definim, doncs, I'antic
contrkia al domini polític i
de forma breu i resumida, d
doctrina o tendencia que s'h
el sentit del terme. D'altra
contrhria a I'Església, entesa
tors privilegiats de la societa
dels canvis política-instituci
societat de I'Antic Regim a
Conscients que I'historia
1'Església - per la fe hom p
aparentment manifesta -, ac
poderosa organització que m
els mitjans de domini més m
pública.
Si aquesta estructura de p
de la carismatica -sovint ign
cleri~alitzacici"~.

1 .- TRANSICI~VERS
LIBE
No podem resumir ara i
I'Església del nostre país I'h
etat burgesa, en perdre el seu
I'estructura social de 1'Antic
Ultra el desmantellament
obligada a buscar el seu nou
diferents de les de comenGa
en la societat que es movia
novesJ".

'WART~, C.. %Arrels histbriques d

Rarcelona, mar$ 1987.1161n.6,pip. 59.
onrirlrric~tlisnlo.Barcclono. Aricl, 197
>'AYMAR I RAGOLTA. J. nAproximn
m. I:dir. 1i.R.. I%?. Sant Cupar dcl Vd
'' DELGADO. M. Laspalablnr C orrn
Ensayo. Barcelona. 1993. FONTANA.
d'Hislbria Jaume Vicens i VivedEumo
" Ki:NC,II. Irr Igl~~sia.Henler. Bnrce
......
dhh
"' PRADERA. J.M.,nCanvi pdílic i E
Rarcelona. 1992.
 Perb malgrat les guerres c
lbgics del s.XIX contra I'Esglé
rosa i etica$ administració.
No es pot pensar en una
d'unes pautes tan sols polítiq
mesurar les tensions que es pr
al si d'institucions religioses m
El nou ordre de coses que co
laics en I'administració de les
tituci6 parroquial entri en un
El clericalisme parroquial e
vi d'actitud dcls liberals guixo
dels benedictins, la burgesia d
crel i afavorí la prhpia parrb
lluitava contra el monopoli par
seguit el seu objectiu- la seva
da es va anar transformant. C
entre el municipi i la parrbqui
bB quan el primer es posa en
tant havia desitjat.
En la impopularitat dels de
a fi de mantenir -obligatbriam
els seus clergues, hi trobarem
a I'hora d'estudiar les arrels d
gicament durant la Guerra Civ
Deixant de banda, aquí, el
guerra del Franc&, el Trienni
jos (1835) i les dificultats mun
de dir quelcom del Concordat

2.- EL CONCORDAT D
L'acord entre I'Estat espan
del 27 de gener de 1845 i la L
1848 preparaven el Concord
econbmic de les relacions Esgl

PUIGVERT I SOLA.J.M.,&arr&quiquia i
20. Curial. Barceluna 1988.
" PUIGVERT I SOLA 1.. La parrr/ni(r r
Universirat de Rwcelona. Facultat de Ge
"AHMSFCSec. X.67.
M.A.(S?),?-V-1843.
 Aquest Concordat venia
de I'Església, després de tr
I'exclaustració.
Hom regulava unes relac
ders: I'Església com a instit
tual i poder terrenal podia se
nou, Maquiavel ja en parlav
Sense entrar doncs, aquí
de 1851 -treball que ja han
recordatori ben esquemitic.
L'article primer consagra
L'article segon dotava I'E
tant el dels centres públics c
d'inspiració catblica.
Seguien altres disposicio
llibertat dels eclesibtics, i la
pleta amb la firma del conv
restablia la situació creada p
L'estat es feia responsab
clergat. I no nom& per equ
espanyola per la desamortitz
ment d'un servei realitzat p
neixia implícitament com a
Per tant, el mts signific
atorgava a I'Esgl8sia el fon
social. El reconeixement, pe
única de la nació espanyola
inherents, fins i tot en la soc
la cultura".
No se n'era conscient, de
1'Església que implicava la f
cietat perfecta.- apareixeria
establir, de poder a poder, u

mr.I I:, w;llilal: C W ~ I C S I C I ~ C C

I B ~ O
Fsplciin. dins dc L'vllvm ,icdcio,ml n
V.&I.IEUTE. I:. 1.2 ,aor~.opnlbicodeb
 Heus ací, doncs, I'ampli m
rical, com a institució de po
d'abans de la revolucid libera
I'EsglCsia espanyola una situa
tria d'emprendre sistemiticam
I'estructura eclesiastica. Aque
tud - molt més benivola i int
historiografia catblica- dels li
reina Isabel 11 i del seu confes
Els clergues gironins, en g
base fonamental de la societat
passat que anava desapareixen
sar als seus sacerdots i laics
món real que els envoltava, ni
la mentalitat de I'ipocaSu.

3.- MIQUEL SURÍS I BAS

Miquel Surís i Baster nasq
maig de 1825. Estudia a Barce
atura de Filosofia i Lletres. El
Universitat de Barcelona, tra
(1 847) que s'utilitza a tots els
espanyol, i publica el 1851 L
constrrucion clul poder polír
Europn.
Fou elegit, per Girona, dip
Malauradament, molt jove
Albacete: xLas Cortes oye
comunicaciones (...), y la
participando el fallecimient
Albacete el dia de ayerns'.
Ultra les manifestacions d
causes progressistes de Sant
parlamentiria i, particularmen
manera era I'exponent de I'am
pirava a la seva ciutat natal.
-"'DD.AA. Ntmo hi.srnlb r k 10 1glr.sb.T
1977. Madrid. php.104 s.
,w MAROUES. 1. M'.. ~ConstantinoBon
~

?XlV P&. 184.

Dircio,zorio i3pflro. Suris y Baster (M
':Dkrrio r k /ur ~~~~~~~~~r C /',s C,wfrs.S
 A I'Assemblea Constitu
sistes i moderats lluitaven d
posicions. El debat de la ba
arribi a tenir vigbncia- se ce
Miquel Suris, amb altres
els següents termes:
aLa ley garantim la libe
En la defensa d'aquesta
trobem els conceptes més ele
es recolzava I'anticlericalis
eticament seri6s.
Els evidents avantatges q
cia religiosa, Surís els fonam
pular, deixant de banda tots
ritat d'alguns pai'sos europe
La sobirania nacional -d
doncs, en la sobirania de la
representaven els parlament
via de garantir els drets fona
encia i de pensament.
Mts encara, assentava a
principis essencials del cris
manca de discussió, de críti
rebuig- vers la religi6.
Per tant la qüesti6 religi
representants de la sobirania
o de la divinitat els havien d
la religi6 catblica no era un
dir a les Corts. Els diputats
sessin el culte exterior que
pau i de tranquil.litat per a
comportés un atac a la mora
Avanpnt-se al seu temps
perspectiva religiosa amb la
etat laica.
Malgrat que la moderada
va progressar per 139 vots e
Miquel Suris ens revela el
dans, liberals progressistes"
 La mateixa intolerincia qu
dors, per convenikncia política
dria causar en la sociedadr, la
nes d'alguns guixolencs. La ut
tats eclesiistiques i del govern
ments col.lectius i privats.
Miquel Suris i Baster tamb
de llibertat de conscitncia i de
Anys més tard, se succeIrcn
lisme més radical, que culmin
la Primera República, quan Pe
cals4,i a les Corts s'expressava
atea"$.

4.- AUGMENT DEL P

RESTAURACIO
L'eclesiologia catblica ofic
reaccioniria (conservadora, da
primer Concili Vatich (1869-1
definició del primat i de la in
com a societat perfecta dotada
mentalitat dominant de la majo
Ibgic, anava en consonincia a
tradicionalisme romhntic, del r
El bisbe de Girona, amb alt
cussió de la infal.lihilitat pa
Constantí Bonet redura la c
fal.libilitat que, segons ell, ten
ligiosos y la sociedad entera b
infalible,,".
EI govern de la Restauració
liberals per a intentar de separ
viable un estat no confessiona
tura política, moderadament an
gir la vigtncia íntegra del con

A. El frrlcrnl Pe
"CLARA, 1.-JIMENEZ.
I' PETTSCHEN. S.. u i a ideologia de los re
- E.mxio. Ihr rnn~bmpolith-<?.
Edil. Taunl
'"UNG H.. w.. pis. 530. DD.AA. Nu
Madrid. pi . 69.
M A R Q L J.M.
~ ..
o.c., pig. 1 9 ~ .
1876 proclamés clarament la
segon Iloc- garantís la llibe
quedi aixi:
<<LaReligión Católica,
Nación se obliga a mante
molestado por sus opiniones
culto, salvo el respeto debid
Si aquest article, d'una ba
als del 1869, de I'altra conte
més tolerant. La interpretaci
autoritats localssY.
A partir d'aquí el poder
catolitzarn el poble a través
mitjangant sobretot I'educac
de llibertat d'ensenyament, c
gelitzaci6.
La recuperació eclesiisti
vés del renaixement quantit
ordes i congregacions religi
ment), i d'organitzacions de

5.- ALLUNYAMENT D
RENOVACIO IDEOLO
Tanmateix, a I'interior d
s'obrí una etapa de gran com
var I'estrattgia de re-crisria
~'Ésglésiasentien- d'haver d
A mes de l'ofensiva del s
unitat catblica, i del carlisme
(Barcelona 1884)de Fhlix Sa
esgotar-se a mitjan anys no
Collell. Jacint Verdaguer. <<
encapplat per Josep Torras i
tava d'un nou plantqjament q

MART~NFZCUADRADO. M.. Ln
Alft~guaraVI. Alknza Edilurial. Madri
" CARR. R.. aLu Rerti1uraei6n y el
Barcelona. 1970, pbg. 340.
CASTELLS. J.M.. ul..~aasociacione
1973. pac. 243.
FRADF.RA. J.Mm.."Entre I'ahirme i
marc politic conservador de
una funció ideolbgicament i c
ascens i de la burgesia que el
En aquesta simbiosi entre
patribtics i religiosos, per la
en una opció políticament con
la societat industrial ni el mo
La mateixa inhibició o la
envolupar I'Església en la qü
hstics mts conservadors i int
Així doncs, el relatiu txit,
nista es vei6 enfosquit pel fr
social, malgrat els intents frus
del jesuyta Antoni Vicent, qui
Rerum Novarum (I 89 I) a fi d
al socialisme.
Els Cercles Obrers Catblic
gremials que difícilment podi
etat industrial. El propi P. Vic
ntixer el frachs i hagué d'acce
tes eren una utopia: <<Larealit
No és estrany, per conseq
identificant I'Església amb l
&'Estat, el regionalisme i I'E
on comenqaven i acabaven le
qual calia IluitaP.
5.1 L'OBRERISME GUIXO
L'al.lusi6 insistentment re
recordar, completant el que h
sorgí un moviment obrer que
de paletes de 1872". quan la p
res pertanyents a l'A.I.T.(Fed
de 494 afiliatshs.
Mentre les diferents secci
namcntalment cap a I'anarqui
canvi, es bifurcaren: una min
servador i clerical, i una majo
Per als primers regionalis
progrés no es podien acons
pogut fer concepte del detrim
regna en aquesta població [S
vi, hauris pogut veure les utb
tica se segueixen: tot el que é
les fonts d'on brolli sempre
els tolls i gorgs abominable
viciós i repugnant escepticis
Una actitud comuna al
guixolenc i comarcal va ser p
sava i manifestava de maner
nes de lliure pensament o d
batejos i enterraments estric
fills a les escoles racionalis
racionalista; en la creació
lliurepensadora Garcia Yao (
Fornenro de la Enseñanza Lu
L'església Evangblica, pe
Feliu el 1891. El 1895, al car
culte i a la propaganda evanp
Bardolet.
En aquest context es f6u c
i MaimP7,instat pels clerical
pellaner Pere Pascual i Bag
promissari comarcal en les B
ge Collell-, perqub el guixole
via posat públicament en qüe
El 1894 Pifiol escrivia a L
10s efectos de l a reaccidn religio
librepensadora: entre asociaciones
tienen por principal f n y ohjetivo
plaga de jesuítas. escolapios, herm
asociaciones religiosas que se h
saligndonos del circulo de inactiv
reacci6n religiosa, avivando en n

VALLS I VICENS. I.. mSant Feliu de

Any XI, n"8, (31 agost IXU
Re~~aix$nro.
"'JIMENEZ. A.. .Al cinquanla anivers
Sani Feliu de GU~XOIF
19321, pedagog
Conri. maig 1982.
 6.- EL PRIMER TERC
En comenpr el segle XX
front d'una societat gradualm
privilegiada de I'ensenyame
sia es manifestava en contra
estatal o municipal. Cal nom
cals, amb el bisbe barcelon
Barcelona intent2 de crear l
metodologia avanpda i en rii
caven la coeducaci6, perb so
També a Sant Feliu arrib
L'escola racionalista esdevin
La fbbia persistent contra
arriba a ser considerable, i la
objectiu primordial en la llu
En presentar-se l'ocasió e
derrocar tot allb que havia r
ideolbgica en una societat ge
En un marc més local, qu
si no renovadors, almenys n
manifestacions públiques en
tiques externes no estaven ex
que donl lloc la pelegrinació
el 1904. En retornar a I'esglé
ren que, inesperadament, ere
cobla que tocava la Marselle
pelegrins, davant la passivita
Per altra part, perb, es trob
societat, essencialment mitj
rEI Faron i aCiutat Nova>>
portaveu dels federals), defe
mossbn Sants Boada. El setm
sius números s'esforql a dem
(ardent defensor i conreador
grés i de la verdadera Civi
guerra no s'ha fet a I'Esglés
sistema planetari! Quantes fa
Galileo...!P".

7.- CATOLICISM
Una nova particularitat intro
va ser I'inici de I'activitat ~sb
per rn0ssl.n Sants Boada i Cals
trovertida. El novembre de 190
titut Popular. El 1907 organitzi
prendria diferents seccions: teat
guri una Caixa d'Estalvis i, un a
consum, depenent de I'Ateneo S
res i inicia una escola per a infa
ferkncies, classes nocturnes...i,
ducció de capses de suro aglom
La finalitat de totes aquelles
donar asoluci6 a la qüesti6 soc
catblica pertanyent a les classe
reivindicacions obreres. La soc
que les reivindicacions obreres
arribat a forjar no se quin pens
mes democrhtica la considerave
de I'esclavitud, estimulant I'esc
Segons Sants Boada, doncs
ceptes que de cap manera no es
reivindicacions obreres no eren
fessava dembcrata, cristii i soc
etat, nosaltres volem i esperem
crates; perqul. hem vist que el c
cia, som cristians; perque no as
dem resumir el pensament, die
alsn.
D'acord amb la mentalitat d
dot un rol de primer ordre en les
solament ocupi el clrrec de co
sinó que n'exercí la responsabil
venients que aixb representava

'* &'Rsol&ia Catblica i la Cibncian, El F

"Una ;altre víctima rlr Is repressi6 republic
'"ENAVIDES. D.. o.c.. p$g. 234.
 La personalitat i l'obra
durament combatuda no s
anarquistes, que disposav
la de mossen Sants, i que
creava la competkncia), s
guers, petits comerciant
Hermunos, als quals tamb
Altrament, troba reco
nista i clerical, malgrat la
social de I'apbstol dels ob
I en aquest sentit cons
industrial, també fracassa
E. Zaragoza, recopilad
sor de causes pies, ha man
la nostra valoraci6 -que c
evangelics de Mn. Sants
dubte ni la bona voluntat
prevere. La nostra person
totes les valoracions hum
als resultats histbrics, qua
a cristianitzar el món obr
En comptes de potenciar
mútua ja existents, involu
gendra la divisió i afeblí
El rector mossbn An
Cucsrionario sobre los he
reconkixer a la pregunta ci
de /os rojos?) que: ~ H u b
greses que figuraban com
más convencidos) se dej
haciendo coro con ellos.
Principalmente las h
Boada]. Unas 50% se mos
se mantuvieron neutrales
Probablement no judic
amb profunditat, els resul

"Un estudi mCs detallat d'aquest a

S F G ,, n r
Sants Boada, Mn. Pere Dau.d
Catblic de Banyoles, perque
cament rurals, a I'interior,
organitzatives, i amb un ento
Sigui com sigui, la person
mateix temps, planteji un de
cans de la ciutat: els seus afili
va watblica* i republicans?
El Centro Radical republ
lerrouxista que en fos soci i10
confe~sional~.
El Centre Federal que ales
na assessorament a Francesc
L'opinió de I'advocat laboral
prescindia de les creences rel
les possibles contradiccions- p
vidual i que, per tant, si el par
ho faria en contra de la llibert
grama, i es desviaria de la sev
D'acord amb el dictamen
majoria de vots la proposta d
tambt socis de la cooperativa
a escoles religioses".

8.- LA SE
L'estiu del 1909, quan s'in
la impopular guerra del Marr
fase greu de contracciG econb
-En Sant Feliu de Guíxo
despedir la mayor parte de sus
ciones comerciales con Inglat
Els preus es dispararen i e
ven, mentre eren cridats a file
interessos que els rics hi podi
Conscient de la delicada
ment de pal.liar-ne els efectes

" d l Prng~nmo~. núm. 44 I.

'' rL1 Pn,~rrwum.núm.446. 29-VI-1912
Per a més detalls. vepeu J I M ~ N F ~ . A
.
Setmana Tragica, juliol de 1 9 0 9 ~ .Er Co
" B~okrb?Cwd!rrt>.Hwirm qr#r,tcmal
bC MF.DIR, R., Hirrorin C1,qlrmio co,r
R FWO, 225. (19-VI-1909).
 En aquestes circumstinci
els fets que s'esdevingueren I
junt amb I'actitud social de
repetint- veien I'Església co
establen i, doncs, correspons
La setmana de I' I 1 al 18
guerra i es convoci els treba
següent. El 25 aparegueren pe
contra I'embarcament de tro
ment de la vaga.
Els treballadors de la nostr
vocatbria a la vaga general qu
pacífic, fins que la manifest
Carles Panzin on comenpren
A la tarda del dimarts, 2
concentri a la p l a p de I' Aju
taren amb les autoritats loca
seva protesta contra la guerra
cant que amb una arma a la m
L'endemi al mati, 28 de ju
I'Ajuntament, amb una gran
inútilment la persona de Pan
I'església de Sant Joan. Amb
capella, trossejada a cops de
Un jove ex-seminarista, j
anava cremant el Santíssim,
les burles dels manifestants. A
monium, cantorals i arxiu var
giós resti inservible.
També es cremi i saque,j
Es de remarcar que cap cl
cia.
Totes les comunitats relig
abandonaren la seva residhc
Després vingué el momen
gunes dones- foren processa
hagueren de fugir.
Hi hagué acusacions mútu
la responsabilitat i participac
missi6 popular que tindria cur
per als presos i llurs famílies,
tia.
En quedar en llibertat, Llib
aquells que I'havien fet possi
nos habían usurpado con moti
oscuros acusadores á la par
jesuític0 y brutab R"
Altrament I'EsglCsia aprof
tancament de les escoles neut
poli. Els bisbes insistien que
directores y sostenedores de
fornentan la prensa sectaria...,
La repressi6 maurista, amb
neral d'escoles laiques i de cen
A Sant Feliu, Antoni Saba
rebia I'ordre governativa de t
estat legalitzada quan era I'ho
De la mateixa manera qu
Instructiva Obrero.
En comptes de rec6rrerals
ael primer i darrer intent serió
conflictes de la societat indu
Tragica busca les explicacion
I'ensenyament laic, el primiti
partits republicans, etc. L'Esg
sincer examen de conscikncia,
re que també la seva estructur
<(Defet [les masses] van co
la causa principal de llurs mal
Una església econbmica ag
cia a les classes populars, qu
benefickncia, que propiciava
formació i cultura obrera, que
refermava les activitats insurre
cava aquesta creenqaaRq.
 9.DURA
Arran de la crema de l'esg
tejl un nou episodi d'aquesta
clericalisme/anticlericalisme
Com que el terreny era d
construir-hi unes peixaterie
municipal. perquB es tractav
lics guixolencs havien recap
Perb el més escadalós de I'af
ment amb la propietat del lo
hi l'església cremada i obri
l'argument principal esgrimi
que esperaven de bona fe alg
es vengué la propietat a uns
la venda el bisbat la va fer a
vegada es pretengués destina
lla cosa que desdigui del car
passi altra volta a esser prop
Així acabi aquella dissor
glésia reconstru'ida, sin6 din
ció de la parrbquia i per a
algun dia a la barriada de I'E
La Repúblicaq2comporth
la vida pública. Tanmateix, e
decidí de no <<perdreles dife
ganitzi per a garantir la supe
socialn.
Davant, doncs, d'una E
produint una polarització d'a
més amb la dreta monhrqui
prenia una connotació més i
A Sant Feliu mentrestan
moment, se centri sobretot a
bliques.

'*'Ln Cosro Brava. (22-1 1-1930).

O' AHMSFG. Sec. XVII, núm.30.
'" GARCIA. P.. -Un;) esgldsia hel.lig
C n r a h ~ ~i m
/o Rttrmm civil (19.16-IWY
Qiipsrions C Vid'r CCsriurrrr, 131-131
1986. Els cardlim i bi S r ~ m r rR<y>úl
Montscrrar, 1986.
 Havent-se aprovat la L
Hermanos manifestaren la se
miadar-se de Sant Feliu. Tan
blicana frena d'alguna manera
i les escoles privades canviar
en mútues escolars, a fi de pod
docents'".
L'AgrupaciÓ Lliurepen~
senyera prbpia per als seus e
triangle simbblic substituí la
En aquest context histbric
pensament i com a prhctica p
Guerra Civil.
 LA GU
SANT FE
I . EL REPUB
A la IntroduccM hem int
d'histhria local en qut cal si
El 14 d'abril de 193I , com
La Federació Local de Sin
Francesc Isgleas, I'acollí am
republicanisme, malgrat la s
liberal, no podia oferir cap m
Tanmateix, I'aven~polític
que, a Sant Feliu de Guíxols
que durant les eleccions que
ria d'afiliats a la CNT votav
ment els anarquistes apursn
vi. la majoria dels membres
eren estrictament anarcosind
Aixb explicaria que I'Esq
hem apuntat ja: el Centre Re
xat d'existir com a tal per a i
nica en la oolítica I~cal'~''.
El republicanisme guixol
blica es manifesta sempre am
fos en el context que abans h
Destacar aquest tret políti
bfisic per a poder entendre el
car la "
guerra. Perau* entenem
ra Civil- tenia una connotac
militar que -amb el suport de
la guerra ho feren sobretot p
comenpren a preparar el cop
del triomf de la I1 Repúblic
Berenguer manifesti al rei q
tat de les eleccions. I Franc
dissimular la seva clara ave
lleialtat al vellKx'.Segons co
Ansaldo, havent arribat la t
comen$ a prendre forma en
bra, sempre propicia, del sa
D'acord amb el cens de p
a Sant Feliu s'havien d'eleg
pel segon i 3 pel ter~cr'"~L
1877) establia un sistema de
permetria sempre una repres
sentaren nom& el Ccntre R
ria, i el Centre Catali Auton
minoria. Per tant, no hi havi
doncs. s'hagué d'aplicar I'a
distritos donde no resultasen
la proclamación de candida
necesidad de someterse a el
Així, el diumenge 5 d'ab
elegits, sense necessitat de v
federal i els 5 de la minoria

Pel districte primer:

Miquel P
Antoni B
Josep Co
Lluís Ma
Feliu Par
(Regionalista) Joan Fon
(Regionalista) Joan Este

Pel districte segon:

Ramon S
Francesc

ImPRESTON.P., FRANC0 nCoedillo

'"ANSALD0.J.A.. Ménzoirer r l ' m m
1953. p.16.
"':Sep,ns el cens de 1930 Sant Feliu t
16).
""M.A.(!IBI. 16-111-1931,f.50.
 Paulí Marg
Francesc P
Pon$ Valls
(Regionalista) Benet Bar
(Regionalista) Santiago N

Pel districte tercer:

Joan Blan
Lluís Buss
(Regionalista) Josep Bon

Per6 fins al 12 d'abril no

cans guixolencs, en conkixer
de Catalunya.

Pel que fa a les eleccions a

el període preelectoral transco
sols se celebraren dos míting
lloc una conferkncia que an8
Miquel Adam SBnchez, els do
i Camperol. Miravitlles fou, p
repartiment de les terres no tr
glésia i ]'Estat; pel dret a I'au
per tant, de Catalunya. Sostin
donar el seu apoliticisme i llu
com a instrument eficient per
tariat. Assegurb que Espanya
mació radical que comportar
Amb la mateixa tranquil.
eleccions del diumenge, amb

COALICIO CA
Salvador Albert Pey (repu
Manuel Carrasco Formig
Miquel Santal6 Pxvorell
Albert de Quintana i de L
Josep Puig d'Asprer (P.R

""L'Avi Mwré, 4-VII-1931: I*, Gerrr R

'lL'PilnilCatalanista Republick.
""'Panit Repuhlich Radical.
 LLIGA
Joan Estelrich Artigues
Josep Ayats Sumbas (Dre
Carles Badia Malagrida
Joan Valli.s Pujals
Jaume Masó Valentí
BLOC
Jaume Miravitlles Navarr
Miquel Adam Sánchez
El nombre d'abstencions
El polític guixolenc Salva
de 1'Ajuntament. dcmadd als
de senyr- va ser el candidat a
un total de 57.675'0R.
Aquest aclaparador triomf
cia local que la minoria del
ment presentés la seva d i m i
. Eleccions al Parlament
ERC
1 S27 vots (Josep Ida)
EI civisme i la participaci
de I'any anterior. L'abstencio
electors, i cal considerar-lo n
propaganda de la FL de Sind
. Eleccions generals (19
ERC
2.871 vots (Josep Mascor
El sufragi femení confirm
xolencs amb dret a vot, que e
ció fou de 2.105 (32.1%) elec
cans. cal subratllar I'augment
guir-ne la majoria als district

""24 vots segons les dades donades per

"'MOLAS.1.. Ei rirterno Clrrrrlils n Co
"*M.A. (118). 1.92.
Manuel Arafia, protagonista tamM d
 En el conjunt de Cataluny
de l'electorat cap a la dreta. E
aquest canvi a la cconfabulac
glésiaP'.
Nosaltres pensem que mé
incorporació de I'electorat fem
cionisme de I'anarcosindical
Eleccions municipals (
ERC
2.360 vots

Moncda utilitzada per $ CNT per

I'nbstcnció.

Reunit Ajuntament sessi6 ex

davant proclamació Estat Ca
met fema i decidida adhesió
tota mena de sacrifici en def
Ponq Vallsa.
Els regidors de la Lliga
Palahí i Lluís Garreta) votare
 Aquests fets -de I'al~ame
política local. El Comandant
els regidors d'Esquerra, i es n
va ser substitui't per un Ajunta
listes -Lliga Catalana- i indep
la Lliga. Els mateixos tres gru
Primo de Rivera.
I . l LES ELECCIONS GENE
En aquestes eleccions la p
diferenciador de la resta, gen
d'Esquerra Republicana es co
Front d'Esquerres. Així mate
tradicionalistes, radicals i CE
Malgrat I'estat d'alerta de
es varen celebrar amb pau. E
ponsable d'ordre públic de Go
festar a V.S. que esta Alc
instrucciones recibidas, par
desarrollen con la mixima no
no es probable, a reprimir con
público que se produzcaall".
I en efecte, les eleccions se
d'incident. I van ser les que
forma que tant augmentaren e
d'Ordre. Tanmateix, una veg
que ]'Esquerra prenia sempre

Eleccions generals (I 6.11.

Front d'Esquerres de Cata
3.367 vots (M. Esteve)
Amb el clar triomf electo
I'Ajuntament anterior al 6 d'
l'endemi seria designat batlle
*CIUTADANS: Avui a la una d
poble conferí als qui formivem la
gener de 1934 i que emparats d'u
Únicament podia exercir-los amb e
sultat de les eleccions del diumenge
partits ventuts; nosalires. doncs, co
en prendrc'n possessid, restem reu
generals de la nostra actuacih i sob
litats a exigir en I'actuacih d'aquells
nia del diumenge ha desautoritzat..
poder cndegar les coses de manera q
litar I'aplicacid del programa que el
abans de la passada contesa electo
tothom sercnitat i disciplina.- Guíxo
PA~.
La Lliga Catalana, per la s
carkter irrevocable per haver
donat un resultat contrari als p
Aquesta actitud negativa d
per Campi, ja que en els mom
democritics, de gestores com
restava a les ordres del Gov
vegada a les ordres de Primo

"'AHMSFG. Sec. X.núm: 192.

A les elecciom del 26 d'uhril la victbr
vots; Front d'Ordrr, A93 vols. Cosn, Er
193h~
sions fetes a Catalunya i, hd
idioma; ells, els de la Lliga C
res del foc sagrat de Catalu
nants alcavotes dels pitjors e
Ara bé, tota I'eufbria dels
per les circumsthncies econb
ren sentir arreu els efectes d
-com hem vist- en la indústr
de nou hi hagué problemes a
Aquests desequilibris ind
cials: reducci6 de la jornada
corresponent resposta de llu
doncs, durant la República n
ta"Y

2. TEORTCADUPLICITA
En arribar a Sant Feliu la n
cit amb el suport de les class
mació de I'estat de guerra
Bernabé Llorens i Collell d
des del dia 15 de juliol, per m
i Viarnés"". (El dijous, 23 de
amb el Comitblzl).
A la vigília del cop d'Es
Francesc Isgleas, Aureli Albe
vocat una reuni6 oberta al se
qub calia fer davant les notíc
sentació comunista -poc aba
quera. Allíes decidíque I'en
i Pep Carbó anirien persona
ment els esdeveniments.
En tornar el mateix 19, el
A la carretera de Girona vare
condui'ts a la caserna de San
gironí d'Ordre Públic de la G

"" Id. 19-11-1936.

""El Pm.+-rma. 29 (13-Xll-1931): M.
rrro.30 (20-XII-31).
'Y'ESTGVA,LL.. -Autoritats municipa
avui,,. E.mrdir o h m rmrrrsdd 8oi.x E,n
"' Vegeu a I'itpirrtat 3.1 cn I'nctu dc co
de la Federacid gironina havi
companys de Sant Feliu, que
Mentrestant a Sant Feliu, d
Sindicat Nacional Ferroviari,
El mateix 19 de juliol Emili
s ' a d r e ~ ia I'alcalde aixi: aAn
Obrero... se pone incondicio
Gobiemo de la República que
Azaña>>I2'.
Altres grups, sobretot els q
cats, es manifestaren igualme
El mateix diumenge, tot i l
país, decidiren d'anar a I'Aju
vant del local social dels Fede
balcó aplaudiren cilidament.
mar-se a I'acte de protesta.
Havent arribat a la casa de
dental Bemabé Llorens, i se l
tar de la p l a p -que era el cap
va manifestar que estava al co
constitu'it i que, per tant, les f
ners) no sortirien pas de les c
Tot seguit s'organitzaren g
blic a la ciutat i per a contro
TambC es disposi el control d
2.1 LA CNT S'TMPOSA AL
Amb Francesc Isgleas d
Barcelona i retingut a la casem
ria de la capital retornaren se
Els esdeveniments de Bar
situacid a Girona i a Figueres
xistes que s'estaven preparan
voluntiriament a les seves res
social.
A la mateixa caserna de S
pleniria del Front Sindical, F

'??GAYOLA.M.. -Records sohreel I R i

~imttine.r(lY36-IY.<'l).Quaderns del Ce
"' AHMSFC. Sec. X. ndm. 19?.
':"SOLER. I.. #El 19de juliol del 1936a
1984.
 Francesc lipli.a%Picrn:lu ( IXXO-197

el seu criteri: que amb les mi

batre els insurrectes i que, pe
de combat amb soldats desmo
ials.
En aquella reunió els anar
ciutat de G i r ~ n a " ~
El 24 de juliol Francesc l
Joan Garcia Oliver (comanda
Felipe Vivancos. baixava per
acompanyant els qui s'incorp

"'SOLER. I.. .EI Parlil Ohrcl~d'Unific

&i/ 0 1c.v C<!,,?<,X/##T,V ~ímm,n?.s.0.c.
 El protagonisme i mobilita
calista guixolenc era notable,
de la Generalitat"6.
Tot aixb s'esdevenia a Sant
per part de la població guixole
i violenta es truncava el desen
iniciada amb la clara victbria d
les eleccions de febrer.
En les mateixes circumsth
cans i, per tant, les institucions
I'hora d'assumir llurs respons
manera que hagueren d'aparti
ria, per a organitzar la defensa
tifeixistes -.compost per tots
gimn legalment con~titui't~~
Concretament el de la nost
tit Comunista de Catalunya,
-.. - .. .- .
rNT-FA112X~
Hom crea alhora el Comitt
ductes alimentaris i de raciona
Tanmateix les idees que do
lucionlria foren les de la CNT
dre públic revolucionari i d'ate
cies que havien d'anar a lluita
El Comit6, doncs, assumí l
cipi, el comite local compth am
tes de c a p i 85 pistoles, i dug
contra les persones que suposa
tat militar, i endegl els milici
seves columnes. Mes enlll d
s'adjudicl la gestió municipal
<(TieneSan Feliu ciento c
sesenta y tres pesetas semanal
dirigen la compañía de fe

l:VACKSON, C.,-CENTELLES. A..C

Barcelona 1982. p.95.
I2'ADSUAR. I.E.. -El ComitC Central de
':"o obstant, quan es contiscl la Coop
feren acte de prcstncia com a membres
Dorca CNT), Agustí Fanol i Aragonts (
represenlaci6 comunista. Cf.JIMLNEZ.A
l:"AHN. Seecih Cuena Cvil. PS. Rarcel
 Ayuntamiento continua fun
Han resuelto momentáneam
CNT: Por la UGT Joan Va
1936,).
Aquest informe, elaborat
hi enumera els partits -aban
nombre d'armament de qui?
tota la produccib; que han so
tricitat i el tren de Sant Feliu
El delegat d'UGT que re
membre del PSUC, i alhora
per al seu partit, on resseny
Palafrugell, que ens poden s
Sant Feliu.
El Comite Local Antifei
FAI, POUM i ERC. Compta
42 miusers, 1 Winchester i 2
zades, perb el Comitk havia
ment de les milícies. Havia c
nes de la clerecia. així com
mics. També dirigia una fabr
PSUC ni de la UGT.
El Comitk Antifeixista d
POUM i Uni6 Republicana d
els 38 que havia enviat al fro
sers i mosquetons; 40 escop
for&, i s'havia imposat el
socialitzadcs. i la resta dispo
blaci6 [Palafrugell] no exis
nostra Central Sindical. He c
fa per la seva organització.
organitzar una secció del no
volucionari que es posi en aq
Joan Valldepera~>>l~~.
Quant a la gestió local, e
nua funcionant, per6 sota el
tinua funcionando bajo cont
Per unes de les primere
Guíxols es pot deduir que I'
 Fi
(ERC

d'acord amb la correlaci6 d

bisicament per militars de la
hem dit, en la confiscacW de
el 25 d'agost de 1936, allí fer
CNT i d'ERC, del Comitb. Fi
guí més recolzament social i
Tebricament el Comitk An
com un poder paral.lel al de I
dia de les files de la CNT, i q
intentii de mantenir la repres
poc temps que la salut I'acom
En realitat, perb, la CNT
de la mateixa manera que ho
Per I'agost de 1936 ERC t
dent Josep Irla i de secretari a
Doncs bé, malgrat aquest n
de la FLSO, i que abans de la
d'agost de 1936 no tenia cap
Moltes altres entitats sind
mit&sde control de la vida ec

A Castell d'Aro s'esdeving

amb 75 afiliats i que dels set r
sentants en I'acte de constituc
ren decidir de retirar-se, en n
disposicions oficial^'^'.

Per conseqüent, I'hegemon

domini polític dels federals di

'" AHN. P.S. Barcelona, lligalls 1.331 i

"'Id.
manera que per I'agost de 19
tic local ni cap responsabilit
Aixb ens sembla importa
sabilitats polítiques, d'uns i d
gué lloc I'octubre de 1936.
Tothom a Sant Feliu, d'
D'aquesta manera la vida so
verses associacions sindical

2.2 ENTITATS LOCALS SI

SINDICAT ÚNIC DE L'E
L
JU
President: Santiago Sa
Secretari: Francesc Ca
Comptador: Manuel Gon
Vocal Ir.: Josefa Hered
SINDICAT D
JUN
President: Josep Sastre
Secretari: Baldomero
Tresorer: Joan Clara C
Comptador: Francesc Ill
Vocal I r. : Ferran Polo
Vocal 2n. : Alexandre P
Vocal 3r. : Frederic Gu
Vocal 4t. : Magí Pijuan
SINDICAT ÚNIC M
JUN
President: Dombnec C
Vice id. : Alfons Albe
Secretari: Agustí Bas
Vice id. : Laurei Roca
Tresorer : Joaquim Ro
Comptador: Lluís Basso
Vocal l r. : Joan Magre
Id 2n. : Frederic Ma
"ARCHIVO HISTORICO NACIONAL
 SINDICAT UNIC REG
CAT
JUNT

President: Francesc Plan

Secretari: Ferran Albert
Tresorer: Josep Bonavi
Vice-Pre.: Joan Serra
Vice-secr: Benet Bussot
Vocal I r. : Josep Arranz
Id 2n. : Ramon Casas
Id 3r. : Salvador Ros

SINDICAT DE DEPEND
JUN

President: Geroni Sagar

Vice id. : Josep Olivera
Secretari: Joan Comas
Vice id. : Francesc Qui
Tresorer : Josep Vilanov
Comptador: Josep Sabh
Vocal: Mhrius Estev

SINDICAT D'ESP
JUN

President: Narcís Cosp

Vice Id. : Antoni Xifr6
Secretari: Jaume Pugna
Tresorer : Josep Tarinas
Vocal Ir. : Josep Ribot L
Id. 2n. : Lluís Xifr6 S

SINDICAT LOCAL D
JUN

Secretari: Joan Pujol

Vocal Ir.: Josep Pascua
id. 2n.: Albert Codin
 SINDICAT DE
JUN
President: Joan Cosp
Vice id. : Alfred Mora
Tresorer: Joan Ribas

SINDICAT DE
JUN
President: Joaquim To
Vice id. : Joan Marqu
Secretari: Pere Comas
Vice id. : Enric Coma
Tresorer: Miquel Puig
Vocal: Jacint Bona
<< : Ricard Com
<< : Amau Ribo
* : Josep Miral

JUNTA LOCAL DE LA
CA
President: Francesca R
Secretari: Josep Vicen
Sub-Secre: Josepa Yrla
Tresorer: Antoni Vázq
Relacions i propaganda: J
Cultura: Joan Cargol
Esports: Manuel Cos

COMITE DE LA FEDERA

Pere Vicens Sard6

Joan Cosp
Joan Astor
Joan Puigdemont
Geroni Sagarmy
Lluís Morgat
Joaquim Gimbernat
Antoni Xifró
Antoni Salellas
Miquel Ysern
Tercsa Ysgleas
Magí Pijuan
Joan Pujol
Ferran Albertí
Francesc Cullell
Josep Perich

SINDICAT OBRER
President: Ricard Pascua
Vice id. : Salvador Ferre
Secretari: Domingo Con
Vice id. : Francesc Falg
Tresorer : Pere Blanch M
Vocal: Joan Planas To
id. : Josep Respect
id. : Simon Pruned
id. : Rafael Semí P
id. : Joan Astor Ca
id. : Josep Astor Ca

SINDICAT D'OFIC
President: Ricard Roig V
Vice id. : Joan March
Secretari: Fklix Canet Ba
Sub-id. : Josep Alb6 Pla
Tresorer : Josep Fort Ram
Vocal: Francesc Nada
Id.: Lluís Morgat

President: Llorens Monta

Secretari: Joan Ysern
Tresorer : Joaquim Ti6
Vocal: Esteve Julih
id.: Miquel Guix6
id.: Eudald Puig
id.: Joan Ricart
 COMITB EXECUT
SIND
Secretari General: Enr
id. d'organitzaci6: Jos
id. d'actes: Joa
id. d'agitació i
propaganda: Miq
id. administratiu: Vic
id. de control: Víc
id. agrari: Ben

JUNTA DIRECTIVA D

President: Josep !soler

Vice id. : Josep (2osp
Secretari: Agustí Baiie
Tresorer : Joaqui~m Gr
Vocal I r. : Lluís Elasart
id. 2n. : Claudi Xag
id. 3r. : Josep (h a f i

SINDICAT D
President: Enric Risech
Secretari: Francesc Ca
Tresorer : Joan Crosas
Vocal Ir. : Montserrat A
id. 2n. : Pere C a d Q

SINDICAT DE PES
President: Víctor Maym
Secretari: Josep Pugna
Vocal: Manuel Váz
id.: Benet Pla Ca
id.: Miquel Com
 PAR

JOVENT

President: Antoni Barg

Sub-id. : Joan Cruaña
Secretari: Antoni Bosc
Sub-id. : Josep Rigau
Tresorer : Diego Sgnch
Bibliotecari: Josep Bux6
Vocal: Josep Calvet
id.: Pere Sais
id.: Alfons Ollet
id.: Martí Masvi

CENTRE R

President: Josep Yrla B

Vicc-id. : Benet Planel
Secretari: ?
Tresorer : Benet Gallar
Bibliotecari: Josep Alb6
Vocal: Lluís Bussot
id.: Bartomeu C
id.: Francesc Cru

JOVENTUTS S
(Comitk

Secretari General V
id. &organització S
id. militar J
id. de cultura i esports A
id. de finances F
id. de premsa J
id. estudiantil I
id. pioner P
id. sindical J
id. de masses F
id. agrari J
id. femenina A
 PARTIT S
(Cornit&

Secretari General B
Id. organització
id. militar
id. sindical
id. agitació i propag.
id. de finances
id. de premsa
id. de masses
id. de joventut

u.. .....:u.
m?nmw.xn*.m
IlIPIEI%W.YnW

,,...._-..I. o
.':S

4 ,.,ca ...s, .
.,m.., i rjr,* I m,*,.
. .E.,"
1

,...... .."..
..I 8%. Il..,l
.
."
.. u. .,".L.

L...,.. .*..1 s.j. *-I

I. I. *r..Ill..l.s..rr%..
"._t.,.".

irr...mnmtut . .IS/ d..l

I. r.8
I... IU,"."..
".
.p q". """*""

gleas Piemau, Sebastis Mes

Sardó'35,Joan Puigdemont
Nadal Castell5 i Lluís Morg
Pel Partit Socialista Uni
Rodellas Berga, Enric Sala M
Per la CNT: Joan Astor C

'"Enbrpic corrcspons.al i rcpnnidor de

 Viwiidiu dcI mnot dels Banys confisc

Cullell Roca, Teresa Isgleas

Morales Garriga, Joan Clara
Per la nostra banda, hi afe
Sala, el de la dona de I' Aurel
vestimenta i pistola, els genm
Pere i Joan Massa Galté, Fra
da, Rbmul Sureda, Josep P
Shnchez, Santiago i Francesc
Francesc i Joan Sanchiz...etc.
lificats d'aagitadors i propag
s'instmí, atribuint-10s individ
Al llarg del nostre estudi s
que sobresortiren d'un col.le
veus i realitzadors de I'anhel
per molta gent. Sense negar le
tres entenem, perb. que I'autkn
ra Civil -com a fenomen soc
visque en aquell context histb
"'En aquesta llista hem respectat els nom
rada. tot i que hi observem lleupers erro
 Cal recordar en aquest c
responsabilitats polítiques, d
permankncia a Barcelona es
També Francesc Isglcas s
Comissaria de Defensa Milit
de la Conselleria de Defens
desembre de 1936).

3. LA REPR
3.1 PERSECUCI~:SAQUE
Des dels primers dies, h
Catalunya, fins a novembre d
Sant Feliu per part del Comi
posici6 que demostrarcn cl b
psicosi amb qut es vivien els
s'identifiqués la dreta polític
luntat popular i de les classe
moment -sense buscar-ho- es
dels primers mesos les repre
Consumat el cop d'estat
s'iniciaren els registres domi
podien estar relacionades am
ria i de la casa d'alguns clerg
El 25 de juliol Sant Jaum
rectoria intentaven d'arribar a
mes, després de requisar I'esg
ses, comen@ la gresca, el saq
ges i d'altres objectes de cu
c a l ~ " ~Concretament,
. de la
Roser, unes talles del Crist e
I'orgue i un gran nombre de
També s'obriren a I'esglés
tar del Sagrat Cor de Jesús.
De la p l a p del monestir -d
llibant la imatge del sant qu

"CALVET-ROIG, 0.c. p. 170.

""PAG~s.P.. -Ordre públic i repress
19.30-1Y.ZY. EIS llihres de Is
Cm~lku~?rr
1987 n 57 i .i
capella de Sant Elm es destru
Tamhé foren obiecte de destru
Maria'4D.
Quant a les imatges -i altr
pital, el Comite no disposi
aquest cas, perb, fou la Junta
per tal de salvaguardar-ne qu
aEl senyor Mass6s [el D
d'una visita feta a aquest Hos
ta localitat, aquests senyors
I'església d'aquest benEfic e
propis del culte religi6s. En v
seria convenient de demanar
mentats objectes religiosos d
teix Hospital i aquests object
te, per tal de no fer fressa i d'a
10s on cregués convenient),.
(El Director de I'Hospital,
bombardeig del 26 de novem
El temple parroquial, entr
ferratges i adobs del Sindic
d'enderroc. La casa rectoral
col.legi-convent de la Divina
del local de la FLSO- va ser o
FAI). El Sindicat Únic del ram
carretera de Girona. Mentre
cats i Socors Roig, mCs tard
estat del bisbat (de les LLag
I'ex-banc de Palafrugell. El C
Robert, al Passeig), el POUM
les organitzacions polítiques
confiscats del poble.
A partir del gener de 193
legalitzar, davant la Generali
cola de Guíxols demanh I'esg
I'hi estat cedida provisiona

140AHMSFG,Sec. X, núm.202. A,ro,m.

hrclvw ...
''IAHMSFG, DacomcntaciO dc I'Hosp
"?AHMSFG. Se?. X, nÚm.?il?.
"'ARXIU HISTORIC DE CATALUNY
Hi.srrwir.o Nrwiond. sercnirr Gwrro Civ
Dcsptx dels Transporls Col.lectivil
Montells i Joan Puigdemon
Sindicats Obrers-CNT dem
edificis de la religioses de la
moble de les antigues Escole
dc la finca urbana situada al
Robert. Per la seva banda,
demani I'habitatge que Rafa
i Margall (la casa de la Cam
A més a més, el Comitb
rents de totes aquelles perso
al rkgim r e p ~ b l i c i ' ~ ~ .

Molt aviat també. come

guixolencs considerats com
manera amb la sublcvaci6 fe
Vilaret Xarnach, comerciant
de finques. En un informe d
noche del 19 de julio Último
pareja de carabineros fueron
Vilaret] y como pusiera re
despues de reiteradas Ilama
gistro fue el hallazgo de dos
fue detenido por orden del Co
en esta ciudad. Desde luego
una de 10s mAs caracterizad
le considera como absolutam
Mosskn Narcís AleñA R
tinenp d'armes,perlaqualco
sos els que posseia a I'Agent
tamentIJh.
Consta, en una relació d
que -d'aquelles- dos Remig
personas desafectas al régiin
Aquells mateixos dies de
després dels corresponents r
vent de la Companyia del tr
Romi Roca -propietari d'una
afiliat a la CEDA'48-i Eneco
I'Estrada, titular del fibrica d
tenien en comú, ultra el que
políticament, afins a la CED
El Sr. Girbau va ser tanc
notícia que va ser torturat psi
I'endugueren cap a Tossa, fen
mateixlS".
La resta de detinguts s'e
escoles públiques, fins que c
de la Marquesa del carrer Go
Mentrestant tots els capell
a comunicar-se amb llurs fel
El 6 d'octubre foren detin
lló, Abelard Magí, Pere Com
alliberat per malalthnl.
Pel que fa als religiosos, e
els primers dies. A les mong
se'ls exigí d'abandonar les se
res, les de I'Hospital i les de
mentades pel servei social qu
del col.legi van ser acollides a
oses que allí hi havia. Segon
<Las Religiosas Veladoras
una entre muchas, que por la
salir por la noche al cumpl
respetadas, permitiBndoles re
y las del Asilo Suris, si bien t
Llevat del de la Divina Pa
com a escoles1".
Mesos més tard, el 2 de de
metil.lics foren lliurats per I
recollida de Metalls. Vegeu-n
" T o m a membre d'Uni6 Patribtica h
\. .
1107A.107<~
,--,-..,.
"'La banc.aGirbau i Cia. i el Banc de I'E
el 1914 i cl 1922, ~lespeclivarnenl.
Per all
i dcl Casino dels Senyols (U C ~ ~ i r
Primo de Rivera 1'124.
"'Pont oral d'lcnabi de Rlnr.
I" ADG, ~ , w s ~ o n n r i o .
....
" A D G . CUE.Yl'IONAKIU I d'ocluh
"I ADG. C,,esrimur;o.TamK C. Z. ~C
Divina Parorn en Sant Feliu de Guixols..
 <Relació dels Objectes de
Guíxols al company Enric C
llida de Metalls, perque en
compte de Metalls instal.lad
Canalobres diferents tam
Creus diferents tamanys
Portamissals
Custbdia
Sacres
Corones
Canalobres de paret
Barres
Piques d'aigua
Encensers
Canadelles
Bacines
Sbculs
Brasers
Llhnties
Lhmpares
Perols
Calze
Patenes

Varis trossos de metall se

Rebo tot I'indicat, avui 2
Ciurant. Signat i rubricatu'".
Al mateix temps, dura
Campa feia tots els possible
rector Mn. Angel Dalmau i
acompanyar al seu poble na
poder fer sortir de Sant Feliu
Bartomeu Barceló, amic seu
Per la seva banda, el serge
de Mn. Josep Muntada.
Mn. Lluís Patxot, tanmat
les brigades muni~ipals"~
D'altra banda, la interven
impedí més d'una vegada qu

'UAHMSFG. Sec. X. núm. 192

'aADG. Cs~rfiormrro.
intentaren de portar a cap al
reeixissin.
El 7 d'agost Francesc Ca
Joan de Palamós on es pales
animava el nostre batlle: <Dis
quk havem de demostrar la
justícia, em prenc la lliberta
recomenar-vos que volgueu
Dibgenes Shbat i Soler, per t
cap militant de dreta i que, pe
actuals esdeveniments. Confi
cedeix, es reitera vostre aftm
Perb, malauradament, enm
Campi emmalaltí'57.El 3 d'o
estaria absent de Sant Feliu
Bemabé Llorens havia d'ocu
maneres, I'autoritat municipa
cap de les seves funcions de g
Altres guixolencs ajudaren
micia Rodas, per exemple, a
Pastora.
Evidentment tot el culte re
moment. Tanmateix, passats e
es reemprengué la celebració
paniculars. Mosstn Bas de C
convent de les Vetlladores d
Ramon Lloansí ho féu a casa
estigué reclbs. Mn. Patxot qu
tothom i no va ser mai molesta
atenguC les necessitats espiri
Santaeulilia de Penedes tot so
la comuni6 entre alguns devot
Els assistents a aquells actes r
ment de la penithncia. Quant a
compte.

Is%HMSFG, Sec. X. núm. 192.

"'El 12 d'agosr CampA presidí encara, c
'"AHMSFG,Scc. X , d m 192. M.A.(1
 Ucwllotjnment dccan Vidal dc I;! R;u
he s'instd.li pruvkionalmcnr I'Ajunti
Gnndol).

agafades pels milicians i, a la

Montnegre (Quart), varen ser
A mitjan agostlM',I'indust
era assassinat a la carretera de
politico-religiosos. Es tractav
per uns fets luctuosos -se'l fe
havia c a p t a les seves propi
d'explicar amb d ~ t a l l ' ~ ' .
El 7 d'octubre a Giro
Militar de les Comarques de
missari delegat de la Generali
com a comissari polític, i el
concepte de cap militar.
El 20 d'octubre Francesc
Fava a I'alcalde de Sant Feliu
tats que ens han eslat confiade
ralitat. aquesta Comissaria ha
de la defensa del nostre litoral
Bou, en la qual s'hi troba la d
 ..
-,. ./,?F,
5'
m m omm.urrr

(UUIII.- .I.,I*.
D.EIIIIUKY~

.*"<, I.M-I &

,.r ._O,.
,,.
ll,.l,**U<.h,..d.
Wb,..*W

>,...,,...,, .,., ,., .

,S?.,
C.IrDn. bwrr.dlLI-sy*..i
i-l*i,"l.

m, ,,".., u
*
..
O."",
.emnL-.n.l.
c.,= 1I...11
,,.. "...
_-,/.* C".*,I"., .."...n
>. d.*." I.l.
L*(,","./. ,.L.nlr.l,..l I" xo1 *
,ll,.l.,~,CI_..~~..Lc..~I..
I,""r~.n~..*,<-""
.,"..,"6 ,._.,, "l~,,"/l.j./..

",,."c.._"
,~'m.mY*,.,CIOi~,~.*.~,c...~P
.,,, ^,.r-,."".CI1l."lllII

.
id.,IYII.~ill.N

"., I
L/ <".,I,
O ..,. .
.,:,I. 1 Irr,
. . .-..
.
, . .:
- 3 .ii
L...?,

+ I'dd.

F. Isgleas. comissari polític de la Com

de Derensa Militar de Girona.

va d'un desembarcament dels

La confusi6 i la por s'unir
veus d'amenaqa i venjanqa: <<
i ara volen atacar-nas a Roses.
quil~?>>~~.
Com a fatal reacció de repr
a Olot-, hom assassini aquel
reverents: Sants Boada Calza
dedica a I'obra social tal i co
Calzada Marsal, també nascut
quia; Pere Compte Figueras,
Camps, nascut a Blanes I'any
la Salle, molt apreciat pels se
Sant Feliu el 1880, capelli de
Cor de Maria, i Josep Perall6 C
de les religioses Carmelites d

'" AHMSFG. Sec. X , n6m. 192.

L'Ateo,~omirm,31-X-1936. CLARA
Gimno. nún~.1 I U. setembre-octubre de
VINYOI.ES. C.. -Tres anys #explori6
VIll-86.
Viñas, Lluís Casas Viñas i V
i a la vídua de Josep Batet, e
Segons un dels detinguts
Directament mai no ens van
havia de guirdia, estivem m
des del 3 1 d'octubre fins al 1
finals de novembre. La famíl
algú llegia. Recordo que
Ruscalleda, el fannac&utic,e
Anguila es va molestar perqu
carbassanI6'.
Alguns d'ells es varen s
Vivas, Joan Gisperi i Pere M
rent. Els dos primers varen se

"'ADC. C8ttsri0,torio. AHN. Corm G

IM AHN. Como Gcnernl. Dubtem si la
 Caricatures d'alguns detinguts fetes

i Gisperi morí -sembla que a

tercer hagut d'estar-se a la p
pobres de Girona.
Prop de Llambilles morí
Maní de Llhmana i Mn. Fran
(Vic)lbx.
El nombre de clergues as
Sant Feliu de Guíxols fou de
Així, doncs, el 31 d'octub
guerra de Sant Feliu, quan e
sidien el Consell, i Campl e
Desprts d'aquell dia, a la
repressi6, durant el període r

VALL D'ARO
Als pobles de la Vall d'Ar
lucionkria dels primers meso

-.......... .........
. ...
'MCl.i\Ki\. J.. .'I-.I\ monc dc G.ron8 a
'"S0I.I: J M VII.I.AKKOYA J . In
caclam de I'Ahadu de hlml\m:~l.H:#
 Els immobles de Pere
*adherida al Instituto de San
Joan Carreras Funtanils va se
de la vídua Fort6 (Maria del
cat d'Oficis Diversos CNT, q
LlibertBriesl".
Se succei'ren fets de saque
de Fenals, i es detingueren t
assassinades fora del terme:
Maria Casellas Ventura. majo
neta de la carretera de Llago
També va ser ajusticiat el
39 anys, considerat políticam
En aquests lamentables fe
Confiscaci6 de béns -com
criminada, abusiva, d'arbres
altres indústries, a Castell d
const~cci6.

"'AHN. C~rsraGrrzrr.rd.H i constenels

forma eontradicthriasegons els diversos
no puhliqucrn els noms. ni els de Sant k
 A Santa Cristina no es pro
pel que fa a mons del mateix p
de diferents persones d'altres
De Calonge: Lluís Faig Caf
pagks, de 54 anys, al cementir
1 Narcís Pi Juanals, a Rom
De Cassa: Joan Maruny C
d'octubre de 1936.
De Llagostera: Josep Puigd
Carbó Torras, sacerdot de 52 a
sacerdot nascut a Caldes, de 6
la mort a la carretera de Bell.l
L'alcalde de Santa Cristina
d'ocupar -per a protegir-les, s
Santa Cristina, Bell.lloc, Rom
Abans perb ja havia estat as
tina amb les conseqüents destr
metalls.
L'immoble de Josep Cama
ria.
Tigueren lloc també alguns
Foren membres dels comit
Cerdh, Francesc Sala Padrés,
Reixach.
Dels sindicats: Joaquim Pe
Albertí, Josep Costa Semí, Ja
Sabh.
Dels panits polítics: Artur L
Clara Vidal, Llorenq Xirgu C
Camps Feliu, Francesc Sala P

4. NOVA ESTRUCTU
De les diverses funcions e
radical va ser, segurament, I'e
si6 dcls primers mesos de guc
'" A H N . Carrrrr Genrml.
"'Segon, la Cattro Gcncml. Segons So
(1936-19391.els mataren cn un hnsc de R
A H N dc Calalunya.ld.
"'AHN. Cauro General.
E Z<<Politicade col.leclivitz
" ~ J I M ~ NA..
durant In Guerra Civiln. L* Gurrro Civ
Cercle. 2. Gimna, 1986.
gurar una nova estructura e
anarquista d'una societat au
deia textualment que el Cor
socialitzat la Companyia d'
Feliu de Guíxols. El gran a
resolt amb dites incautacion
bé s'han incautatn.
L'abandó d'alguns dels e
seus propietaris, juga un
col.lectivitzacions, no exe
D'aquesta manera, doncs, es
cia, barberia, rajoleria, fuste
Una de les primeres mes
fiscació dels serveis bisics c
la importincia estratbgica qu
També els transports, I'h
portant: Castelló Hnos.-, la <
i agrupats, com s'esdevenia

4.1 ELS TRANSPORTS

El 23 de juliol de 1936 I'a
juntament amb les organitza
UGT i a la CNT, procediren
d'altres efectes propis de la
representants de I'empresa.
Vinyas), de l'enginyer (Jaum
ra Carreras), del cap de talle
(Ignasi Blas) i dels funciona
teva Romh).
D'aquest fet -com serh h
inventari17q. S'hi feia consta
par el seu lloc de treball amb
nyer que en resti exclbs, per
sari.
Es confii I'explotació de
president 1'Emili Fontanella
UGT1XU, Dombnec Balleste
Manel Mir, Josep Parals. Ll
"'AI.IMSFG, Fons documental de la C
'" AHMSFG. Sec. X. núm. 192. El S
reconstilui el 1Y34. scgons consta en l
I'AHMSFG.
 Consell O h m del tren

D'altra banda, Josep Caca

na i Enric Bargeli formaren
Obrer i els treballador^'^'.
L'assemblea general de tr
Administratiu integrat per Fr
ra, Emili Fontanella, Lluís P
Campi, en representació de 1
<A partir d'alesbores I'ex
condicionaments establerts p
f o r p correcta, i se soluciona
alment en les empreses portad
directes del Consell Obrer, le
bareren bastant ponderades. E
a dependre del Comité Regio
va ser incautat per la delega
Ferrocarrile~'~'x.
 En canvi, el moviment de
reduil per les circumsthncies
Si el 1935 la presencia d
1937, de 71 (48 bucs i 23 v
velers)'",
Ja abans de les eleccions
vehicles a motor mechnic: G
de Francesc Ararh Planellas;
GE- 4.826 de Joan Pujol Su
GE- 4.120 de La Suberina S
era autoritzat per la Comissa
xe Opel, propietat de Josep
Tuca, a fi de destinar-10s als
Arran de la sublevaci6, e
Feliu afiliats a la CNT, dava
ball i, hdhuc, com a reacció a
bé a la col.lectivitzaci6 i uni
tallers mechnics i del transp
dels primers dies, mechnics,
ferrers, etc., en un total de 10
sa.
hlechnics especialistes:
Miquel Alhcrií. Jlecanics: M
raris: Joan Marcé, Francesc
ris: Josep Clavaguera. Apre
Cadillach, Josep Reyné i L
Jaume Franquesa, Ventura P
Dispés, Alfons Hereu, Josep
Clara, Pere Nuell. Pere Rig
Transportistes: Josep Her
Moliné, Lluís Pallí, Geno
Barcelona: Tomhs Botella,
Maria Riba. Taxistes: Ramo
des, Josep Franc&, Narcís Ri
Joan Cruañas,Alfred Tibau, J
Caner, Eusebi Oliver, Joan
Balmaña, Francesc Roqué i

Gt,i.vols.
'*AHMSFG, Sec. X , núm. 192.
'" AHMSFG, Sec. X. núm. 192.
Narcís Ros, Joan Artau, F.
Cruañas i Narcís Puig. Ferrer
Basters: Josep Teixidor i Joa
Desconeixem ara per ara
de control i com funcionava e
*agrupadar o concentrada.
Segons un informe embs
Consell Municipal, la col.lec
alitzh al comenlament asense
hi havia tambC una certa pre
primers mesos funciona f o r p
El 24 d'octubre de 193
Col.lectivitzacions i de Contr
a donar suport legal a I'agru
sector per a constituir unes u
direcci6.
Tanmateix, a partir de la p
guerra comensaven a fer-se s
tria local-, políticament les c
POUM desapareixia de l'esce

'sWHMSFG. Sec. XXIV. ndm. 21.

AIIMSFG. Sec. XXIX. nilm. I I i 12.
IX'
bre rlc Coixa
mentava I'oposici6 d'ERC i c
UGT.
Així que els primers dies
carns, obeint possiblement a
col.lectivitat per tal de treba
mitat dels restants treballad
senyalar que la sortida dels
trAnsit de legalitzaci6 I'Agru
dels patrons separats de con
CNT1%.
Segons testimonis orals d
s'afiliaren a la UGT, i la ainf
Sala fa refertncia al PSUC, p
tics del Front Popular contra
quistes, recolzant la petita pr
naix'
Els patrons que gosaren m
la col.lectivitzaci6, segons la
carreters: Josep Chavarria.
Tabemer, Feliu Albertí, Vic
Balam, Pere Serrat, Joan Fer
Andreu VilarIw.
Tampoc no s'hi avingué P
del seu Chevrolet, sense have
I'empresa col.lectivitzada.to
es trobava servint aa les in
d'Hosca, en la Brigada Mixt
que Iluitara amb tot el valor
Resra consthncia, per tan
col.lectivització, i del respec
La Secció de Carreters, en
del tren, I'assabentaven que
els patrons carrioters que fo
del mateix, acordhrem no fe
patrons, junt amb una petita
per a treballar per llur compte
tent d'aqueixa minoria s'haur

IUId. Sec. XXIV. núm. 21.

'""DELLACASA. C., Revohrei411p P r
21..
'*'Sec. XXIV, I J ~
'"AHMSFG, Sec. XXIV, n6m 21.
 Cunfiscdci6 del uolxc DODGEdcls

ressos col.lectius, ocasionant l

port i per tant en els interesso
alguna vegada,,"'.
Malgrat tot, la CNT-FAI i
podia comportar en I'aspecte
de la poblaciti com per als pro
banda, es disposav:~de molts
tuar uns millors serveis des d
podien reduir proporcionalm
exemple, la col.lectivitat hav
tots els animals i carros de qu
en abandonat I' Agrupament e
ieren obligats a contractar mb
també 1' Agrupament oferia av
tic, I'individualisme i l'esmic

El 30 de juliol I'alcalde F

AHMSFG, Docurnentacici del tren.

"' I*.
 --
%%kda-
PAX1.,%2%. ,.U...
-
~i~~~~ o*..

%
-. "
.
-b

&
. *L
..
-. DI a. lul*, L*

m. -. h riid... N.-$L

Pan final dc I'acra de coníiscacidd

ats haurien de continuar al

Palahí- que hauria de deixar
Davant les tímides protes
un soci industrial i que el se
de qub disposava-, l'alcalde
sobre aquella situacici, perb
cava.
Després s'adregi als obr
vors depenien del Govern d
que tots ells continuarien tre
més encara, ja que la indúst
que qualsevol deserció seria
Sala, com a representant
tualment aixi: aque han de pe
a benefici de la colJectivitat
i un més gran entusiasme. A
per tal de, una vegada us hag
nomenament d'una Comissi
vosaltres d e p h que aquesta
S'acomiadk Palahí. Es f
nent.
 En aquesta nova apropiaci
citat de poder local durant els
4.3 LOCALSI HABITATGE
El 10 d'agost de 1936, ob
cles Públics>),es procedí tam
cles públics, a fi de posar-10s
aimposant I'obligaci6 de lliur
vocat pels feixistes el 50 % de
víctimes del feixismen. I es t
ordre possiblen. Sala, pel Com
que els sol.licitants portessin
representantlYS.
El 23 de juliol de 1936 e
decret en virtut del qual es re
en un 50 %.
Sant Feliu va anar més enl
CNT a prendre aquesta mesur
la implantaci6 d'una reforma
fins llavors als propietaris de f
justícia i comoditat per als qu
ons. De fet. tots els partits pol
de I'aixecament feixista, I'hav
i justa; i era el mínim al qual
partidaris del tradicional dret
el president del Consell Muni
sentiment de la Generalitat i
treballadors de la construcci6
de cap manera no es féu per
com ho criticava I'ERC'Y6.
L' l l de desembre del 193

Aquest Consell Municipal en r

rcsoluci6: La Rcvoluci6 Social, sc
I'ordre anterior de les coses. La pro
. .
la en orooietat de tota la comunitat.
els ha interessat, per regla general
condicions de I.? vivenda. N o han r

' W Dr~urnentIliural per Carme Palahi

'"'AHMSFC. Sca. XXIV. núm. ? I .
'" M.A. (170).f,II?.
ven destinats, per efectes sumptu
Els articles següents, fin
pecificaven el sistema de re

1936, desembre, Sant F

de la ciutat que foren mun
<<CONSELLMUNICIP
ques d'aquest terme que h
Carrer Nirn.
Passeig Marítim 2
Tetuan I
Id. I
Raig I
Id. 3
Id. 20

'" AHMSFG.Sec.XXIV. nom. 21

Placa Raig 1
Volta 2
Monestir 17
Fivaller IR
Pere2 Gald6s 29
Id . 32
Id. 41
Rambla Vidal 2
Id. 4
Id. 10
Id. 17 al 21
Id. 23
Id. 45
Id. 48
Id. 70
Clavi I
Id. 1
Id. II
Notaria 18
Hospital 22
Capmany 25
Ci~pmany 36
Hkriz 4-6
Id. 20
Ferrer i Guirdia 16
Id. IR
Id. 20
Id. 22
Id. 24
Id. 32
Id. 34
Id. 56
Id. 58
Id. 60
Id. 64
Jofre 2
Id. 4
Suris 5
Bohera 1
Id. 15
Proven~a 6
Provenp R
Mascanada sense
Id. Irl.
Cra.Girona 42
Id. 8
Id. 9
Id. 19
Garrofer 4
Id. 14
Nou G a m f e r I
Id. 3
Nou del Garrofer 18
ld.' 91
Id. 93
Salmer611 69
Id. 71
Id. 73
Id. 75
Id. 77
Id. 79
Id. 81
Td. R3
Id. 85
Id. 87
St. Bonaventura 36
Salvador Seguí 8
~d. 10
Id. 12

Id. 24
Id. 26
Passeig del Mar II
Id. 23
Id. 25
F. Maciil 3
Id. II
Id. 37
Id. 39
Verdaeuer 23
Id. 27
G. Herndndez 10
Id. 12
Td. 19
Joan Deu 6
Joan Dcu 17
F. Galan
Id.
Id. 29
Id. '4(?
Id. 51
Id. 53
Algavira 27
Id. 90-92
Sol 19
Id. 23-25
Maragall 18
 Id. 20
Id.
Id.
I.lglesias sense
Eres 2
Id. 28
Id. 4
Maragall 45
Id. 57
T. Nou St. Ramon 6
7~menhof 3
R. Pi i Margall 1
Id. 7
Vall& i Ribot 6
Id. R
Joaquim Costa 6
Id. 14
Passeig Guíxols 3
Id. 5
Comeq 6
Id. X
Horta Estaci6 sense
Horta Xarrampeina Id.
Hona ("merdes") Id.

Amb el lloguer d'aquestes

el jornal dels treballadors en
municipals i, ensems, sosten
De desembre de 1936 a ju
te 179.174,35 pessetes brute
4.4 EL CONSUM
Quant al consum, el 25 d
Cooperativa Obrera -de mos
bertí, Agustí Fanol i Joan Da
I'administrador Jaume Bori i
ment la Junta de la cooperati
a president, Marih Saura, A
Sala manifesti que ell i els se
ta procedien a la confiscaci6
dencies, mercaderies, atuell
ment la direcció i administra
seu carrec, i nomenaren un n
El president de la cooper
just feia un dia -digu&-que s
de la Federació. el guixolenc
cap inconvenient que trebal
ves, *La Guixolencan federa
decret de la Generalitat havi
sum restessin sota el control
ció, per tal d'evitar I'exprop
Tot amb tot, a Sant Feliu
Mn. Sants, i s'estengué una
J. Roig i S. Cateura, inter
pectivament, feren balanq d
a ((La Guixolencar, amb la
En I'exercici correspone
amb 2.046 socis i 46 emplea
pta i un fons de reserva i so
Val a dir que la cooperat

AL O U A L ADAPTARAN L L U l
k V N 0 0 N W ISI MDdsrpm
I mmws co~.lacrmn*rs

Lluita))continuava amb les s

bases salarials a la patronal1
Ara bé, a totes les empres

l q v ~ A..
~ ~Movimcnr
B ~ ~coopera
~ .
Emponlir. núm.2. 1983. pp. 243.302.
"'AHMSFG. Sec. X. núm. 192.
Obrer-CNT, la missió del qu
vetllar per I'acompliment del
Alguna, com la Bombi y S
va tenir, de control obre?".
Probablement la causa d'a
piar- en les t2briques del sur
federals o de prohoms de I'esq
negocis, i entre aquests i els si
ons.
La situació econbmicame
s'agreujava per moments; la c
el govern alemany posava a
1936- , n'eren altres causes.
Aixi com la reducció de la
ment salarial que havia dispo
augmentaren un 38
En efecte, repassant les so
caixa de la fabrica Planellas -
costos salarials de juliol (1.40
vat a I'esmentada quantitat. A
portant fins al maig de 1937
lleugera variació fins el maig
Per tant, els costos dels j
d'ocasionals per feines de peo
guerra.
Els dos primers anys, 1936
a ]'Ajuntament un impost esp
cotitzant a la Cambra de Com
La Prioux hagué de tanc
metkria.

Quant a les altres emprese

taps, hi havia la Murua de E
de saques. Aquesta, desposseY
la més gran, amb 101 treballa
nament de saques al front, pe
fhbriques de taps. Donat el s
direcci6 a Fructuós Rodellas.

nnAHN.Cuu.so Cmr,nl.
""AHMSFG. Sec. X, núm. 192
 El transport de la fhbric
l'empresa Chavarria. Despré
Col.lectivitzats. A mitjans de
fer-hi el servei de transp
col.lectivitzada. En resum,
transports ha quedat perfecta
da fabrica de taps.

D'altra banda, en les redu

tarien per primera vegada a I
per disposici6 del govern ca
pagaven en divises.

Relacionat amb totes aq

Sant Feliu el Sindicat Unic
obrers amb problemes d'ocup
als habitatges municipalitzat
confiava. Estava cooidinat i
Construcció de Llagostera i
I'Edificaci6 CNT-FAI de Gi
Es municipalitzi la rajol
Tarinas li varen comissar el
Tambt es veieren afectad
preses privades de Narcís Fr
Robert Pallí Rovira, Josep R
Alguns d'ells, Josep Roc
tembre de 1937 demanaven
que els fossin retornats els s
4.7 ALTRES
La indústria metal.lÚrgic
Sebastih Juanico; la lampiste
mechnic d'Isidre Pernal, qu
confisch una moto i una miqu
titu'irien I'agrupament d'Uni
Bigas i Alfred Morales n'ass
L'empresa d'importaci6 d
de Lluís Sibils Ribas; la fibr

'"AHMSFG. Sec. X. nom. 195.

 -
*-Sl*N w r L*uclrnml-
IYOU
I*...U~lO*l. .",.."L,no"n.
.IYI"Ylr*m. EX.
- ~

.rss,*r4 LLCS-8TI-A.
I".T."C.,*SIrn U12. PUeII..
I~PW.UOW IA~UIUI Fe~
EYC.",cA. I_.
OIL=rACC16N C I N T I A L
-
" S.

1937

Roml; la farmhcia de Josep

d'Agustí Roldós; I'aghcia d
herti e H~:jos;etc., varen se
col.lectivitzats a la ciutat"'.
La farmicia de I'apotecari
zada molt aviat per tal de re
gons I'Aureli Albertí aleshor
bre de 1936), en ser abandon
&>>'".
Existia també la aCol.lec
les fhbriques de taps. I les "Sa
Parodi S.A. confiscada.
4.8 COL.LECTIVITZACIO
La gran,ja avícola.
La CNT tenia molts projec
ment a la ciutat sinó també al
granja lletera, tal com es pro

"" Id.
AHMSFG. Scc. X,núm. 192.
pogué dur a terme la creació
d'ocupar la propietat agraria
nyia als germans Balmaíia C
galliners, etc., obres que rea
proveí els nous locals d'un
material instal.lat per la Unió
ris per al conreu de la terra.
L'import de les obres, equ
dia 8 d'octubre de 1937 puja
mentaren les despeses.
Hom preveia que pel nov
onaria quatre-cents ous diari
nostra població, almenys aju
malalts.
La direcció tecnica de la G
terminats empleats, es confia
Vegeu amb qui? comptava

<GRANJAAV~COLAM
REFER~NCIAAL DIA 1
AC'TIU
AVIRAM I OUS
Núm.
Gallines 782
Galls 60
Ous 168

FORNIMENTS. Rxisthcia e
Sngonet 1
Ton6 de soja 332
Farina de carn 87
Quares 60
Calcarit granulat 1
Calcant en pols 4
Blat moro p.sembra 1
Pinso integral S0
UTILLATGE .
1 ponedor registre de posta de
2 ponedors registre de posta 6
6 joquers de tela merAl.lica pe
20 joquers de tela met&l.licap
X llistons de fusta per &poned
15 joquers especials .................
40 menjadors per a pollets ....
10 menjadors pcr a animals de
5 menjadors per a polls ..........
20 arpilleres de tcla met8l.lica
20 abeuradors per a pollets ......
20 abeuradors varis

1 bateria de capacitat RO0 poll

I estanteria de fust .
1 caixa per al pinso ................
1 taula de fusta per a operacio
3 pales ..................................
2 galledes i una regadora ........
I criaden de petroli capacitat

CAIXA .
Existhcia segons arqueig .
Total ...................................

.PASSIU -
DIVERSOS CREDITORS

P.D. Silva S.A

Conselleria de
Col.leclivitzaci
 Ramon Bonet S.A .....................

Total .........................................
Suma total de I'Actiu ...........
Suma total del Passiu ...............

Capial líquid .......................

La Directora de la Grania.-

I'our dcls Ridaura. L'cr-alcalde I.. M

ra de la lbrogralin (de Maria Pujol Albe

descriure'n resultats paradisí

Es tractava de 2.500 Ha,
els homes en atur forp5s. E
pous a fi d'irrigar una part de
10s en regadiu. Es feren prov
que donaren molt bon resu
instal.lar-hi un motor bomba,
da i col.locar les canonades p
Diversos ttcnics, també el
perb no es posaven d'acord.
útil la gran inversió de diners
obres.
A dins i més enlli del nost
repoblació de fruiterars, olive
mateix, es col.lectivitzi el bo
4.9 OPOSICIO POL~TICAA
Coneixem l'oposició que
població, la nova orientació d
sindicalistes,ja que anava con
tant, petits propietaris de tall
de comprendre que Esquerra
politica catalana, representan
sia- no podia compartir aque
estar d'acord amb les col.lec
vell ideal anarquista - la revo
rades de guerra.
En aauest sentit. doncs. E
que el ~brnitb i el con
dicalistes, havia realitzat con
Es dissentia globalment d
il.lusions revolucioniries que
de preparació de la massa tre
qui des de I'octubre de 1936
tatn.
Abreujant molt I'extens de
tema, ERC s'oposava basicam
considerar-la una mesura aan
inutilitat de fones inversions
fruiterars i vivers. ERC qüest
renys de laGranja Avicola, en
la necessitat, com a prove'ido
Fins i tot es proposi que e
gudament se'ls havia consfis
dar adscrit a la propietat co
col.lecti~es'~~.
 La feblesa i rkpida desapa
li permet6 d'entrar en el deb
ment en la controvbrsia al si
era contrari de la socialitzac
almenys de la manera i en el
la seva influbncia.
Les aspiracions d'ERC i d
programhtics del Front Popu
guerramx.
De fet, perb, aquesta polk
selleria d'Agricultura de la
col.lectivisme agrari dels an
defensada pels anarquistes
amb el refús individualista p
catalans. I aixb no interessav
saires ni als comunistes.
Aquesta tensió a n i en aug

AIT) de Guíxols hi va ser r

afiliats. Al ple, el sindicat de
ria d'avicultura i cunicultura
es constituís alhora un gabin

"'VAGBS. P.,1*t gwrrt, civil rspnn,v

Bamlona. 1987. p.69 i s.
?"'BUIGUES. J.C..<El pleno rcpional
CNTdc CaraIutiade navo de 1937% ~
 El Sindicat de Camperols
Pijoan i Jaume Rigau, compt
Casas n'eren president i secre
Joan Bou de Calonge porta
4.10 LA CNT JUSTIFICAVA
La CNT local justificava la
manera de areparar moltes in
posar els fonaments d'un mó
resultat del fracjs estrepitós d
mentalment econbmica, i no
central sindical, aquell fracas
que es veien, en aquelles circu
a la desesperació, ja que el bu
tria no produi'a beneficis: el pa
toconsum, quan no veia uns g
paralitzant, i el liberalisme ec
raonable i efectiva que correg
moments de guerra, només el
tots,,, podia evitar aquell proc
motllos vells i sabia compartir
sitats dels vei'ns. Calia, ensem
proposessin com a objectiu a
suprem de I'interts particular
Els temps havien canviat i
rkgim -[d'abans del 19 de juli
els homes, dins del qual els r
sense feina no podien pas teni
Si amb la revoluci6 havia
també s'incrementava el cons
una major producció. Era nece
riquesa. Primer, calia cobrir le
incrementar les indústries d'ex
llorar la riquesa agrícola i min
Si a Guíxols hi haguCs hag
fensat la seva explotaci6. Perb
sos miners ni de moltes ter
tivament, i molts treballadors
esperar que la iniciativa de I'E

?'"AHNde Salamanca. PS. Barcelona. 92

 La CNT se sentia orgullo
s'estaven realitzant i d'haver
va esdevenint. La CNT no s
que havia fet en sentit social
fer més en la mateixa direcc
Quant als resultats econ
que va del 26 de setembre d

Paga
Granja Avícola 175.
Regadius Vall d'Aro 95.
Explotacians Forestals 43.
Transpons Col.leclivi1zats. 36,
Famhcia municiwal 33.
Municipalil. ~roptat.Urbana 107
Raiolerics Municioalitz. 27.
sindicat ~ . ~ . ~ o n ; t r u c c i 679.
Fruiterars i vivers 26.
Barheria Col.lectivitzada 3.
Des del punt de vista soc
salarial entre tots els treballa
distribució de la poca riques
Tots els obrers, milicians
ven pels voltants de 70 pta.
I quan els regidors inten
setmanals- el sindicat de la
Sa16 Durruti -on els sindica
volien seguir. En aquest afe
que es molestaren molt, i tam
El mes de gener de 193
total-, després dels correspon
ven el mateix: 300 pta. men
que en cobraven I50*l4.
D'altra banda, I'impost m
alts. La disposició del Cons
1937'", n'és un testimoni.
 Ara bC, aquella justícia d
deteriorant.
S. ELS AVATAR
5.1 EL PODER LOCAL EN
Abans ens hem referit a la
pas de poder, I'hegemonia de
Sant Feliu els primers dies de
Mentrestant, la política ge
s'havia vist forpda a renuncia

BAN

FAIG SABER:
-. ---.

rien de ser substitu'its per uns

tubre el cenetista ex-membre
nava tota la correspondkncia c
de novembre Lluís Corbera i
ficava aque segons anteceden
actua d'Alcalde el ciutadi Cri
substitu'ia Aureli Albertí Dorc
bre del ComitP7.
?I~PAGES,P. *Les tmsf~fonn~~cionr
pol
0.c.. p.37s.
"'AHMSFC. Sec. X. shn. 192.
 En retornar Campi, un an
ble d'al.ludir aquella situac
sindicalistes de la CNT, pres
seves funcions de govern e
I'octubre de I'any passat que
ci6 popular i fent Ús d'una f o
va, va foragitar de I'Ajuntam
Així doncs, des del 21 d
monopoli del poder i del go
I'Esquerra hi participés. S'h
governs.
Del 3 d'octubre de 1936 f
al Manual d'Acord correspo
hagué premsa local. La qual
de la política local d'aquell
Sabem, perb, que des del
de la vida econbmica i soci
I'anterior capítol.
 A I Poble de'Gaíxols

GRAN M I T I N
- . ~ o r . #P ~ r . 6
U U ,*RUT, r
*-um*".-.-

Fidel M i r d
Josep Sent
ExpQdit D
Obrem, poble dr (iuirvls a S i $ l ¡ ~a a
e r~
~.L,.*,*.*>n
.~

Encara que, pel que sem

molts feien campana'".
La CNT, a més, estava po
d'orientar els treballadors en
deraci6, comportava la revol
jat la guerra. En aquest sen
debats al Sa16 Durruti on, al
rents membres del Comite, o
nal del Treball.
5.2 CONSTITUCI~ D'UN
Ben a prop de Sant Feliu
la Generalitat havia intenta
Catalunya. Era el Pla de S'A
quanta-vuit disposicions, de
políticade recuperar el poder
i fiscal; també de restablir el

'?'AHMSFG. Sec.X. núm. 193

>?L Irl
"'BRICALL. J.Ma., =Les col.lectivi17.a
Edil. Salvat, Barcelo
ria de CoIul~nl!.o.
 *id%

C'WICII. ( I ~ I , 3. I:! I ~ I ; I SIIOI.

:~ u. G ; ~ I K I

Joan Dama Planellas i Bartom

Pel PSUC: Benet Vili Crua
Berga i Josep Ximinis Quintan
Pel POUM: Jaume Alabert
Cristbfor Sala de la CNT re
nicipal. Joan Dama, d'ERC, p
regidoria de cultura'2x

Una de les primeres dispos

del nom d'aquesta ciutat el cai
nitat dels temps. suprimint els
Guixol~a"".
Aixi doncs, a partir del 19
era simplement Guíxols.

?'" M.A. (130). Cblv-62v.

'"'Id. 1.64.
 Tamb6 Santa Cristina d'A
després que I'aprovés el Go
Una preocupació import
cessitats derivades de I'atur
tava ja un caire d'extraordini
de Finances, presenti un p
1.002.000 pessetes, per a int
aquella quantitat a la realitz
tan necessiries com: la cons
de la població que n'estaven
temps pro,jectada.
Per a satisfer una meitat a
obres públiques, hom establ
salaris -autoritzat per I'ordr
general extraordinari, mitja
La meitat restant, es pens
la Generalitat de Catalunya
*TARIFES QUE HAURAN D
I.- A r h i t r i snhre consumacio

Per cada adquisici

Per cada fricció de

4.- Recarrec sohre I'impost

Per cada localitat fins a I
Per cada localitat superior
5.- A r b i t r i sobre l a indústria
Sobre I'import de Ics factu
6.- A r h l t r i sohre e l rendime
Sobre l a part del rendimen
als obrers i sohre la suma
les parts líquides que corr
7.-A r h i t r i sohre el rendime
Sobre el rendiment total de

El Consell Municipal de
econbmica i la capacitat con

?"'AHMSFG. Fons Doc. del tren.

'"M.A.(130). 7 d'agosl de 1937.
'"AHMSFF. Carla Financen autorilza
que, a causa de la precarietat d
vien de gravar primer els acte
l'estatge.
Tanmateix també hi hagué
Fins a 1.500 ptes anuals o
De 1.500 a 2.000 N e
De2.001a3.000 a G
De 3.001 a 4.000 a <<
De 4.001 a 5.000 <( s
De5.001a6.000 a ((

De6.001a7.000 a B
De 7.001 a 8.000 << <q
De 8.001 a 9.000 N a
De 9.001 a 10.000 a ((

De 10.001 a 15.000 n
De 15.0001 a 20.000a ((
De més de 20.000 (< a

5.3. DISSENTIMENT POL~

Arran dels fets de Maig d
tensions i la manca d'unió exi
ons sindicals que participave
Recordarem que una de le
campanya comunista contra e
cenetista guixolenc Francesc
manca d'operacions ofensive
I'escassetat d'armes i m u n
Barcelona es reemprengueren
ces comunistes, portada a term
tralitat de I'exkrcit impartide
Tomant, perb, a Sant Feliu
del 16 de juny de 1937 hi figu
de Defensa i crear-ne la de Go
t l la seva sorpresa davant de s
lla regidoria de Defensa ja ha
que així ho disposava. I a m
conseller de Defensa -Ricard
els reprovables fets esdevin
"'Aprovat per decret de 1.1 Generalitat e
""PIRATS, J., Lm A w v q a i w s cr, /o C
230.
 -
PARTIT O B R E R

assta
6s Ysig

Catalunya durant els prime

havia vist com, en aquells m
havia estat vigilada (se'l pri
terme municipal, etc.), enca
Defensa ho justifiquessin a
mateixa Generalitat.
També Benet Vili del PS
el Consell acordts de condem
Consell al govern de la Rep
El regidor del POUM Jau
la CNT local, manifesti el s
qui havia iniciat la provocac
ren en contra del govern, sin
ries portades a cap pel prole
Finalment, desprks d'un
del POUM- <condemnar el
cions de Catalunya els prim
que els oca~ionarenx"~.
Poc després d'aquests in
política local de Sant Feliu.
política social de la CNT -qu
ressos socialistes-: ni tampo
La dissensió suri de nou
produiren entre cambrers de
Poble (Bar Savoy), de forma
de I' Ajuntament fins l'octubre
denunciés Campl (ERC) de s
passant no era sinó nuna ma
matica que a tot Catalunya e
Acusacions que el representa
s i el partit socialista de vole
Catalunyan2".
Tampoc la Federaci6 Loc
amb la política municipal, qu
s'assignaren, pel seu compt
aquesta ra6, a més, s'adreqi
<<AlConsell Municipal d'aqu
notifiquem que, en reunió ge
Federaci6 Local de Sindicats
es prengueren per unanimitat
local protesta del fet d'haver
sell, el sou de cent pessetes
aquesta determinaci6, aquest
l'impost sobre els salaris fixa
deració local.- J. Puigdemon
Desprks de discutir-ho mo
tits i de la sindical CNT volun
cobrar només les 70 pessete
treballadors guixolencs. L'Es
sindicat es fiqués on no el de
petsncia municipal, segons e
En aquest marc de contra
estrany que els representants
sin més d'una vegada el seu
teix, i que se'n fes chrrec la m
Aquesta, perh, deia que n
cessiries ((per a poder gover
política, explich:
no salt res, governamentals cen
de molles coses fetes ni compartir
Venim obligats, per tant, abans d'ad
i assenyalar unes condicions que p

'"M.A. (130). f 87"-90%

1' Id. f. 74"-76.
d'acceptar-se podran servir de base
nosaltres que ens poden treure de
qui davant I'opini6. tenim la respo
d'Esquerra Republicana de Catalu
si tots ens comprometem d'ajusta
pmposada per aquesta mateixa m
comissions amb regularitat, ja que
de I'ajuntament seria pricticament
1 s'exigia que es modifiq
col.lectivitzar I'ec~nomia'
Santiago Sala, per la CN
quelcom més que una simple
na de *seny>>, ja que ]'Esquer
derava la CNT *des del 19 d
bon xic massa atrevit, al qua
marxi amb mts compte. Nin
querra que ha tingut sempre
bon senyn. 1, després de criti
ja no era possible de retornar.
tots al servei de tots- podia e
base d'augmentar els propis
econbmica iniciada amb la
Ridaura, la Granja Avícola, l
També la presidkncia del
seu company.
Finalment, s'acordl que l
dEncia del Consell Municipa
En una nova composici6
CNT presenti sis regidors: C
Puigdemont Bosch, Aureli
Santiago Sala Serra.
ERC: Joan Dama Plane
Collell Juera, Antoni Bargel
Cmaiias Gispert.
PSUC: Pere Carré Quin
Lecuona Equizábal, Pere P
Ximinis Quintana.
Restaren vacants els dos l
blicana i els dos de la Unió d
zació a Guíxols.
""Id. f. 102- 107.
'"Id. f. 107-114.
 Es procedí a votar el carre
Govern, que dodi el segiient
quatre en blanc.
Malgrat la seva retictnci
comissions, Pere Pujol -pel P
pas ser un obstacle i que col.
municipal aen tot quant sigu
El 16 de mar$ de 1938 C
Comissaria Delegada de la
Bargeli en la regidoria de Pro
passh a la de Cultura2*'.
Per altra part, la constant
front comporta sovint la ren
I'agmpaci6 sindical al Conse
tuí I'Aureli Albertí per Jose
Ramon Sais Sendra i Joan C
Antoni Bargeli. Per la seva b
deixat lliures Miquel Febrer,
cal Frigola, Lluís Mayol Llo
pr&, en incorporar-se a file
Mayol, entraren al Consell
Ribot L1uhP4'.

Un dia abans (!) de I'ent

celebrada pels regidors <<re
I'Ajuntament va quedar cons
*Alcalde-President
Conseller de Treball
Id de Governaci6
Id. de Finances
Id. de ProveYmen
i Serveis Pliblics
El que es fa saber per a ge
1939.- L' alcalde^^".

14'~.~.(12Y),
f.9
U? Id. f. 126 i 127.
AHMSFO,Doc.sense clilrsificar
 6.- ELS
<<Elsbombardeigs -escriu
traumatitzant de la reraguard
difícil de verificar-ho entre e
durant la guerra, en reberen e
Mallorca, comenpda la g
vingué seu de I'aviaci6 leg
Cbndor, instal.lada a Pollenp
traslladada al port de Palm
aeronaval formidable que dom
mal anomenat- nacional '4'. D
lleials al govern legalment co
ris i navals de les forces rebel
Com hem dit, el 30 d'octu
el primer senyal de perill, en

Per la prestncia del mate

1936, la conselleria de Defen
cia ferí el milicia Jaume Aleñ
i a I'Hospital de Girona fou
transfusi6 de sang.
Segon avís: el 7 de juny d
Canarias disparava sobre la n
tal; tan sols vuit ferits: Car
Francesc Vilalta, Pere Sán
Joaquim Valls?47.També ocas
Tots els ferits -cap d'ells g
Rubi6 i pels practicants de la
Josep Ma. Álvarez.
Les urgencies sanitbries (a
crementaren moltíssim amb
guerra i sobretot amb els bo
personal, fix i voluntari, ben
Roja. I val a dir que els toc&
Creu roja va ser presidit com

"O I,'A~Bo,tornhla.31-X-1936.
"'AMMSFG. Sec. XXXII. Fons de la C
 A part de I'Hospital, la C
Merce, cantonada Capmany)
tant dels quals va ser el creat a
proximitat- els refugiats.
El material i instrumental
de dos cotxes-ambulincies,
beix'".
6.1 ELS REFUGIS
A partir de llavors, les au
pensar en la disposició d'un s
na manera els probables atac
dels guixolencs a la reraguhrd

CONSELL MUNICIPAL DE
B A N
......... ...........
- .....
Ciutadans:
i
- -.R ..,.t-. "U..
rm .rlml L-Ui,
nkL fi PI &r e l r .r..e Cald Xal-* -16 I'hr*
"."."U om.^.,,*..

DOS TOCS DE SIRENA, PERILL.

r d au. cl'unu manera ordenada, tarhom i x u
Quan d r w & d'hsvcr 1m.t .I rirtn..litu
riduidelsemenmu. tomi a tw-. U N TOC S
VOI.&Adir ha vl.n~ ~.ta.
...........c
. -a,.
.. ..-.
*"..-....i.,-
IU..*.m,.r.,.*m*u ..,I.. ir*,.h.~.,.&..I"l
.-du. .*n,.nn MI,.
.."..,*,"i".-.", a.#.
1.- AI ~ m r r de ninn. el wn i Iv acr
h.".r. dSe.rcr rornplecamcnt derdloti~
2.-Q u d a d.1 tot pmhibi? pa.,-r Iv znnv
dc 1.3 bateries, asxnyalsdv u n b 6 n v a
3. E ~hlIg.~inde totl ,i. ~ i u t a d m sque
amb r o t m m i s obrir les wnrs .I esen

alguns soterranis de la ciutat

?'"d.
M.A.( 130). f.77: Sec. X. núm. 194.
suro o magatzems, s'hi podr
de protecció.
EI regidor Vila parla de l
bombardeig, perb el consell
trucció de refugis als terreny
Es clar que era dificilíssi
altra ciutat gran, no havia pa
oblidar que, per primera veg
bombardejar la poblaci6 civ
Malgrat doncs aquesta m
mitjans amb quk comptaven
de refugis. Uns s'excavaren
un clot a terra cobert de tron
Un dia a la setmana, els tr
I'empresari- havien de dedic
refugis.
Segons el C ~ n s e l l ? ~ ~ ,c
NO1 Mont Calvmi .........
N02 Asil ............................
NO3 Maragall ..................
N04 Luchana ..................
NO5 Roca Castelló .........
N06 Bail6n ......................
NY Puig .......................
Tal com abans hem apun
municipal Joan Bordis251-,
guerra eren de dues menes:
1. Els formats per excava
tous o argiles compactes i co
prant a més els troncs com a
terres, en cas necessari. Aqu
més importants varen ser els
2. Els refugis excavats tot
formant galeries, eren la solu
d'ells no s'acabh del tot, ja
amb la seva utilitzaci6 dura
sovint eren treballs que qued

'I%HMSFG. Sec. X, n i l m 193.

'I'AHMSFO. Sec. X X l V nilm. 22. Ilef
Restes de refugis i húnker* visibles e
 Les seves condicions hig
per falta de neteja i ventiiac
durada, I'estada a I'interior
D'aquests els més impor
Carrer Penitencia (Puig)
sostre era de 2 a 7 m. La su
capacitat de 600 persones.
forma de creu no es comuni
galeries no enllaqaven.
Carrer Maragall. Galeria
quadrats, amb capacitat per
rior i superior, que no es com
Monlicalvari. Galeries en
de 2 a 8 m. Superfície 76 m
Fortim (Salvament). Gal
15 m. Superfície útil de refu
Roca (Bbvila) de can Cas
pacte. Sostre de 14 m super
Carrer Bailén. Galeria en
m de gruix. Supetiície de 27
Passeig Rius i Calvet (d
refugi, de superfície i capac
N'hi havia un altre de com
res.
La sirena -primer al carre
fibrica Planellas (a can Ny
senyal d'alarma. El cap de
des del Molí de les Forques,
Ileria, que em el responsabl
Més endavant, el govern
de Catalunya completarien t
gissin més encara la poblaci
ons de la zona lleial, duran
finestrons, persianes, etc., p
claraboies, finestrals..., man
color blau o tapar amb corti
En aquest sentit, diverso
tits de no encendre els llum
L'enllumenat públic s'uti

?'!AHMSFG.Sec. X. núm. 193.

:'?AHMSFG.Sec. XXIV, núm. 21: Se
 D'altra banda, amb la inst
larem en un altre lloc, e s
d'ametralladores) al Moli de
ounta de Garbí.
Com veurem, perb, totes a
siries- no pogueren evitar la d

Al front, pels volts de I'est

solidant les seves forces i port
Santander,etc.). Per la seva ba
a la defensiva- llangi un atac
franquista del nord.
Aleshores, tot d'una, I'avia
cruesa, el front a la reraguard
6.2 BOMBARDEIG DEL 13
Eren dos quarts de nou de
dans al Passeig del Mar i del
nits caloroses d'estiu. De sobt
hi deixa anar indiscriminadam
que en aquella hora circulaba
dicho era mucha, sospechara
citado aparato, continu6 tran
la mitad del Paseo del Mar d
en las inmediaciones de 10s J
de Guíxols y seguidamente
fábrica de tapones de José
Palambs. continuando hacia
Últimas incendiarias%.
Alli mateix hi moriren tre
les quals s6n al darrer capítol
Antoni TomBs, Jaume Mas,
Anita Carreras, Faustina Sán
Tresener, Cristina Respect
Masferrer. Lluís Catema, Jo
Romaguera, Glbria Mitjavila
No cal dir que foren molt
ren les víctimes i ferits del
Ensenyament, Srs. Fontis i R
Tots els membres de la Creu
Corominas"'. Als metges cit
Santiago Nadal. Robert Vilad
va els agraí la seva col.labor
mer bombardeig i els comun
Tres ambulBncies trasllad
pita1 provincial ingressaren q
després, morí)'sY.
El fill d'una de les víctim
bardeig, vaig anar corrents c
nia -motiu de Gerard Balam-
conkixer, perb que seguram
I'atmosfera asfixiant no em
podia imaginar que una de le
vaig dir a casa, a la meva mar
trigava a tomar a casa mts de

'I AHMSFG, Sec. XXXII. Fons Creu R

sives i R incendiirics (Sec. XXIV. nÚm.
"'J. Bord:ls mrlad'onzc mons i vint-i-c
de deu.
15%HMSFG. Sec. XXXII, Fons Docum
?"AHMSPO. Scc. XXIV. n í m 21.
"'Id. Sec. X. núm. 193.
~iVL'A~rronornisvr, 14-Vlll-1937: Gernr
-c :

--
", ..
.L

....
a..mor. a.
*a.l
la

anri a1.
b.

.L. . -
fila.,".
I u
. .
;.

mo
r.3
.N..
r
U
,
'
.
I.,.,".

..*..a..
Ie
.-
.>nrrd. nmr...ioas-r,..
.%
b. N. .L. w
r

-
us d.uu pmIe..Mm 4.1 *PL.,& 191. UmD
L. i .
nu(u.n
,. ..,,.nen* I. rn" e l m
Iw.Illl..n 1. e* ..u.a..r.lut.. $U. bm L
n.m*u.~.."L.i .,l.L.b -n*r .eI..-.

brat la mort han volgut guerrejar,

probable que llur aproesa>>sigui pr

exemota d'humanisme. w r b t a m
signiliqui el desig d'acabar amb la
p ~ t a lMunicipal. Consell Municipal
de, C. Sala,,.

Efectivament, I'enterrame
nifestació col.lectiva de dol.
També el nostre ex-diput

'MTcslimoni oral de Miquel Fontanclla

des del seu reces de Ven
guixolenc2"': aSalvador Alb
s'associa sincerament al dol
des darrerament per la crimi
accepti el testimoniatge de l
d'agost de 1 9 3 7 ~ .
També la ciutat de Girona
seva asincera emoció i justa
La valoració material del
urbanes de la zona bomhard
S'havia de recórrer a la Gen
6.3 LA JUNTA LOCAL DE
A finals d'agost de 1937
1'1 I d'agost, quedava constit
Passiva?'*.
Les seves finalitats eren:
ma; supervisar la seguretat i
de I'estat de defensa de la po
els guixolencs trobessin ober
particulars.
Així, per exemple, I' l de
d'advertir el ciutadh Guillem
trobar-se tancat el refugi em
temps d'alarma'h5. O bé, les p
a can Greiner i Fills.
Era missió d'aquesta Junt
de bombardeig i difondre ent
cions tPcniques que elabori l
més havia de comunicar a la
avions agressors, nombre d
mons i ferits, segons els sexe
totalment o parcial, etc.
Tanmateix no sembla pas
la impressi6 que la Junta Loc
zació suficient per a portar a
de la carta que la Junta de De

h'AHMSFG. Sec. XXIV,n6m. 21

"! M.A. 130), f. 95.
"' M.A. d. L77 i
" M.A. (130). L9X.
"' AHMSFG, Scc. X. d m . 194.
lleria de Treball i Obres Públi
de Guíxols el 3 d'agost de
trametessin les dades que inú
escrit sobre un bombardeig d
posta havien rebut allb ((que
exacta i no es trobava llavors
Altrament, nosaltres hem
bre de la Junta, havia elab
bombardeigs, que ens han se
capítol.
La Junta de Defensa tenia.
de gener sol.licitB a Barcelon
dit ja concedit per a poder ate
L'empresa guixolenca Mu
Rufí Romi, Francesc Guberi
Estrada -els tres primers havi
sonats- va ser socialitzada i, s
cava saques per a la construc
En principi, havien de con
litar, I'arquitecte municipal,
CNT, UGT i ERCzb8.
6.4 FINALS DE 1937 I 19
DEIGS
A mesura que els mesos pa
pada Astúries -1'octubre de 1
publicana contra Terol, que v
va ser reconquerida per les tr
I'atac contra el front d'Arag6
Alhora tambe, s'intensific
ble.
Els dies l I , 17,22,23 i 2
bombes sobre la població, al
L'embarcació Villa Manr
fugint de I'atac aeri, encalla a
ser traslladat al cementiri de

IMAHMSFG,Sec. XXIV. ndm. 22.

?"'AHMSFG. Sec. XXIV. ndm. 21
'"AHMSFG. Sec. X. núm. 193 i 195.
?"AHMSFG, Doc. Dcfcnsa Pasiva. Inf
darrere 10 fotografia.
més de ciutadans van haver d
<(Lesales negres sembrar
aparell facciós, procedent del
causant destroces sense cap im
que fins a I'hora de comunic
quals han estat traslladats a I'H
cies de la benembrita Creu Ro
ble número 50 de carrer St. D
L'endemh hi tornaren. Aqu
tilleria"".

Amb el nou any, 1938, els b

a Mallorca es feien més inten
proper i es volia atemorir la r
d'alarma varen ser donats cad
El dia 16 d'aquell mes le
Planellas i Batet, i sobre els m
El dia 22 de gener, cap a le

!"' VILLARROYA. FONT J.. Eh. bwnho

Barcelona. I9RI.p. 179.
?Sec. XXIV. núm. 22. Informc Bordh. j
I':L'A,m,nnrnirro. 6-XI-1Y37.
I"AHMSFC. Sec. X. núm. 19'1.
va L'Am,r,tomirru. 7-X1-1937: Gerom C
a I' Ajuntament i verns que co
regaren deu bombes explosive
ment. Hi moriren tretze perso
entre altres, s'ensorri I'edifici
que en part també caigué.
A les vuit del vesprc el C
saló de la casa núm. 10 de la R
sobre la ciutat, pel birbar bo
migdia per tres aparells d'avia
bombes al casc de la ciutat, ti
ble de víctimes, a la par que
amb tots els funcionaris que
Jose Arabiaa.
Una altra vegada, calgu
Catal~nya'~~.

La Junta de Defensa Pass

passava a la Generalitat la seg
peticiri telefbnica, i com a p
Passiva, per la present vos in
agressions perpretades pels fa
que a continuaciri detallo:
Nombre de bombardeigs .
(aeris 12, per mar 2)
Bombes caigudes ............
(obusos 21, bombes 200)
Edificis destrui'ts Iolalmen
Edificis en desperfectes ..
Núm. de mons ..................
Núm. de ferits .................

De tota aquesta informaci

la premsa de Barcelona en pu
palesaven que Sant Feliu era,
més víctimes a causa dels bom
Lleida, Reus i Mollet'77.
A finals del mes de febrer
El dia 18 d'aquell mes, a dos

:"M.A. (130). 22-1.1938.

:'%HMSFG. Sec. X. nom. 194.
'" ~Enadisticndcl crimcnn. LC.?NoIIcIP
. :.s-., . .'* : 3
*:L.>.. " I..
atac per mar que ferí tres pers
domicili al cl de Sant Domkn
de Girona; i dos mariners d
Rodtiguez Rodtiguez i Josep
Poc més tard, a les sis de
bombardejada Platja d'Aro, co
Albertí i Bas hi va morir, i els
varen resultar ferits"'.

El 23 de febrer de nou hi h
ner; i dos ferits més: un mari
Maria Ros Cusi. El moll, i les
I'objectiu d'aquella agressib.
Els següents dies (24,25,2
sobre el moll, sense ocasionar
EI vaixell mercant C d m
2.400 tones, va ser tocat. Tamb
S.S i el SAC 5 (de la Societat A
ser recuperats.
El 18 de mar? un altre a
&patones, en deien els soldat
Després d'una relativa tran
juny, les agressions es renova
quarts de nou del matí, quatrc
sobre la nostra població"". La
la carretera de Palamcis, S'Aga
EI 28 d'agost es produíun n
m i -2 de setembre-, a les 10 d
alemanya Ilengaren sobre Sant
completament els Banys de S
cases i produ'iren desperfectes
ElmxR".
El dia 5 dispari sobre la ci
No és estrany. doncs, que
article de primera plana de I'
Palamós i Guíxolsn, deplorés
blacions. <<Palamósi Guíxol
Granollers, figuren de temps e

"'AHMSFG. Sec. XXXIII. Wns de la Cr

""L'Atm,tnnlirM. 25-VI[-1938.
" " AHMSFG. Sec. X. núm. ?00:L S l ~ ~
 EI Cnhn ?irs Fon.rrs i cl SAC-S toc

>
aciel drama -sagnant, intens
i Guíxols. Passen els bhrba
sembren la mort. Es el cis
liberalisme de Palamós i G
s'hagi convertit en aquest r
Segons I'informe cita
peri6dicos publican una no
bombardeos sufridos por al
E:sta Ciudad figura co-n 10s
3 b
24
50 mu
528 ed
.5 DE NOVEMBRE (193
Al front, tot i I'ofensiva
e 1938 I'exkrcit franquista
El dia 5 de novembre els
port i al Molí de les Forque
plaqa de Sant Pere, els del d
El dia 26 de novembre
Bombardeo intenso por 5
Muchos edificios averiados
Salmer6n. Calles Mn. Cinto
10 muertos durante el ataqu
y 6 en Gerona donde fuero
contusos 50. Daños en fib
30%.
Es tractava, doncs, d'un
civil de Sant Feliu, que ting
(Avinguda Durruti), a I'alga
De les vint víctimes de
sols hem pogut localitzar-n
Els ferits varen ser nom
Gumbau, Rosa Viladevall

"' L'Aaronumhro.9-IX-1938.
'" AHMSFG. Doc. Junta P.aaiva.
AHMSFG. .Nota de los hombard
gucnsn: 24.Aposlo.1939. Jusn Rord
o sdmer capitol.
- " ~ ~ c g e u - l al
Cnrrcr del Raig i Ranyr dc Sant Elm (f
Sdnchez, Josep Ayats, Josep
ta de Claramunt, Jaume Clar
Guillem Garreta, Jaume L
Quinquell, Pantale6 Barcel6
El testimoni presencial d
víctimes i filla del matrimo
dotze anys. me'n recordo prou bé
homhardeig ... ja no hi vam ser a te
germi que dormia a dalt, per bai
servia de refugi). Baixlvem de pre
carretera. amb tanta mala son qu
casa, irrompent de ple sobre el c
b r a p " Jo, no sabria com, em tro
E l meu g e m e resti greument fer
E l senyor Masshs, que vivia
ments al nostre estanc-fleca. men
quedar ensorrats. Ucxplosió colpc
Nomes quedi en peu el darrera d
amb ferides superficials a h car
canvi, no es trobi fins que jo, cap
una cama seva. Quan e l van treur
EI meu germi, la meva mare
germh m o r i a I'Hospital la mateix
per a recuperar-se dels braqos mal
de la guerra del Dr. Trueta la va p

La premsa de Girona, con

editorial que duia per títol
dels salvatges bombardeigs dels x
nal execució dels italians i dels a
immensa tragkdia i vam presenci
indignacid de les persones menys
vats. davant els cedivers de criatu
fenses i innocents, en els quals en
objectiu militar. Dintre les pobla
obren i famílies de treballadors a
de misbria perb de serenitat i indig
amb tot el pohle.
Per a socórrer a les famflies m
dels pirates, hem recollit 800 pe
Palamós i les 400 restants a l'alc
humanitari vers les families indic
La recaptació, volunittria, va s
segueix: UAUTONOMISTA. 100
Quinrima. 100; C a 6 Norai. 100, F
Gómez Cama. SD: J. Escatllar, 50
'a'AHMSFG. Sec. XXXII.Fons Creu R
?so L'Aulnr~onrirlo,28-Xl-1938.
Canelera de PalarnOs i plaga de I'Ern
 Pel gener de 1939 contin
ren víctimes mortals ara con
.Enero I I.- Poco despues de
aviones, y se nota el mido dc desca
hay explosiones. Se trata de 5 av
Según refcrcncias, ha sido homba
ralo ha entrado en el puerto de S.F
Enern 26.- A las cuatro de la m
fftbrica de lapones ni3onal.- Se cre
donde se fahricaha material de gu
Enern 28.- Alarma inintemmp
de guerra en el horizonte.. A prime
mido de ametralladoras.- Se me d
quc circulaban por la carretera de
Enero, (lias 29 y 30.- Paso c
durante todo el dia, pern nin cons
Encro 3 1 .- Tarde a las 3 112. S
Unas 10 homhas, sohre la punta d

6.6 DESPRES DE LA DES

4egÚn 10s datos que han
Junta de Defensa Pasiva que
posterioridad, resulta: Que d
enero de 1939 la poblaci6n s
aviación y 4 por mar, cay
alrededores unas quinientas
2.900 edificios resultaron al
600 edificios. de ellos unos 5
de diversa consideracihn, con
de pesetas. Entre 10s total
Ayuntamiento y los Lavader
En aquella informació m
de ressenyar-hi el nombre d
vegades citat- de I'arquitecte
Defensa Passiva.. Joan Bord
~~
~ ~

Iyixolencs, i 83 el de ferit^'^
Segons testimonis orals, v
130 els ferits. Cilcul molt ~

" AHMSFG,Informe Bordhs.

"AHMSFG. Sec. X. 116m.200.
" Id. Inforn~eHord:is.
 S e n y d';~l;tnn;~,I.:, gen1 \urc wnmc
[fot. V. (iondnli.

zar més encara la poblaci6 ci

confusici. Així, doncs, inútilm
d'infants, joves i adults de la
Aquella temble realitat arr
guixolencs que, durant la Gu
poble.
Resten encara per resoldre
Saber amb més exactitud qui
eren els carregaments dels va
dejades altres embarcacion
Palafrugell, que fabricava ma
disposaven els aviadors, qui e
de les possibilitats del nostre

7.- VID
La Guerra Civil va esclata
lencs. com de costum, es disp
temporada estiuenca, doncs. E

'O' Id. Sec. X,núm. 200.

?" Id. S=. XXIV. nlim. 21
havia descobert els encants
passar-hi les vacances.
No cal dir que el poble
sorpresa, sense sospitar que
guerra civil.
El diumenge 19 de juliol
perb, tot el transport va que
dificultats perqub els banyis
llars. La Renfe també havia
Mentre passaven els prim
desconcert, féu acte de pre
I'alpda de S'AgarÓ. 1no pr
la República. Ens és ben con
tanta insisttncia criticava
guixolenc d'adopció John L
tres [els anglesos] negant av
nyol, estem possibilitant qu
boires londinensesn'"'.
No, la presencia de I'arm
a altres interessos, el resca
seves vacances. <<Esva envi
mentre els canons dels vaixe
a Sant Feliun. Protegien, a m
mics de les seves empreses2
D'altra banda, a la nostra
acte de predncia el torpedin
compatriotes aquí residents.
grhfica. Els alemanys embar
nament, i més tard a G ~ n

La presencia d'artillers i d
brosa, I'obligatorietat d'anar
i lleure i la situació preclria
1936 esdevenia crítica són a
la reraguarda guixolenca.
La població, mancada d
necesslria de la premsa cata

?" BERGA. M.. ./oh" Longdon-IJavie

Barcelona. 1991. pi&. 121.
:"'=Unahistbria de la Cosla Brava*. D
zY'CARGOI..J..&I rorpediner sLeopa
VII-1994).
Un creuer angl&r recull els ciut;dsns
Torpediner alemany "lropard",dava
al camp de batalla-, hagué d
guerra i de I'apropament -sen
clat de les bombes, amb la
notícies de les morts.
Ens ha semblat doncs imp
cultats- d'estudiar el func
guixolenca i els comportame
7.1 ARTILLERS BASCOS 1
Poc després d'haver-se in
de 1936, I'exkrcit del gcn
d'Hondarribia -mig destruyd
penós exili per terres frances
D'elles, els membres més
ren en les milícies que alesho
continuar la lluita per la caus
bon grup de voluntaris basco
esmentades varen ser destina
i, concentrats al restaurant cL
trucci6 tebrica i prictica, per
cas d'un desembarcament en
Com hem reiterat abans, I
bardeig del Canarias a la bad
gran. Coneixem les funestes
Aquell esdeveniment, a m
canes temessin que es tractés
ment. Temenqa que suscita I'a
tar i que els primers dies de n
ria de Costes, la 14' bateria,
com a base del seu emplapm
mandhncia del sector.
També entre I'alta oficiali
tat hi havia militars infiltrats
dels sublevats.
Així, doncs, amb una inte
comandament provisional, un
tena de catalans emprenguer
ciutat.
-U'EI contingut d'aquest apanat cl deve
ciutat. Lilurei Murugarren -casat amh la
apt.iim la seva exquisida ntcncid
 7.1 . I LA 14WATERIA S'

sionals i un de milícies volun

cant formaven I'oficialitat.
La manca de sub-oficials
d'interinitat fins al marC de 1
tre places de sergent i vuit de
La gran majoria del prop
lans eren milicians voluntari
Quant al material bkl.lic,
mm aschneidera. Deixant de
tenien gonibmetre, fre, escut
rial que es féu fam& a la Prim
encara utilitzahles. Tanmatei
zona republicana calgué, a m
altres -tres- de més antics, au
doncs, tres tubs de hronze s
 disparar -si s'aconseguia!-, sa
en afermar a terra per manca
podien disparar eren perfec
l'efecte destructiu d'una ped
La bateria tenia també un
distincies de tir i periscopi. E
quetons, mentre que I'oficial
Després d'obrir un camin
primers quatre canons -assen
uns cap a la bocana del port i
construí un observatori, on v
metralladora, i s'obrí a la roc
caseta amb teltfon i lliteres,
Més tard, s'hi muntaren uns
els soldats.
Tot i I'ambient feixuc i des
c$ el detall d'un artiller basc
tenir-hi un jardinet amb el ret
en efecte, tots tingueren cura
Un cop acabades les obre
s'empd com a oficina i dorm
i amb dos valuosos safareigs
7.1.2 HORES DE SERVEI
Cada dia, a la nit -abans
, I'ordre del dia següent i s'as
serveis.
L'endemh, havent esmorz
milicians- els corresponents
lliures s'incorporaven a la b
Dcsprés, els primers dies, tot
la bateria, del polvorí i de l'o
Al migdia, baixaven al me
qui feien vigillncia. I a mitja
instrucció tebrica sobre artille
daven lliures fins a I'hora de
Els artillers que feien gu
d'atendre i vigilar la bateria
anotaven el pas de tots els va
detallant l'hora i el tipus d'em
encara, havien d'estar pende
venien de mar, de les bases de
da la fressa d'un avi6 enemic,
da, les sirenes avisaven la po
un fet, des de la bateria dispa
pesada metralladora -que gai
Així és que els nostres arti
agressions enemigues, tant si
com si venien, les més freqüe
Una vegada, pel gener de
primers canons va estar a pun
Tot i les circumsthncies i
poblacici de Sant Feliu acolli c
tot la població femenina. 1 els
sempre amb tota correcci6.
estones de tot, d'alegria i ens
Una vegada mts, el nostr
les joves ganxones es relacion
ters. (Acabada la guerra, alm
cos es casaren amb noies d'aq
Els artillers de seguida es
Can Grau, tavernes que tenie
taven de més llunyanes, com
Aleshores, al comenpmen
cobrava un soldat ras, era po
caserna menjaven satisfactD
molt per a uns homes sense
ments encara no era excessiv
en excés. No hauria d'estrany
anant a Ca la Nieves (Carrer
Palam6s, 4) o al Recreo (Cra
Els canvis profunds sbcio
produint a la nostra ciutat no
llargs- com per fer desapari-ix
vist anteriorment, la Neus Sau
i ]'Agustina Clavero Piosa c
seus respectius prostíbuls. No
d'alguna qualitat, en reunir
necesskries i disposar de dot
bidet cadascuna. El comissar
un pkl exagerat, quan anava
menava la Nieves- li marcava
cap altre artiller no gosés pr
entre els artillers i les noies.
d'artillers augmentés, amb l
Se'l bateji com a Cabo Furi
se'l deixi en llibertat poc ab
NC era guenyo i tenia un po
com un més de la colla. El b
Un altre animalet molt a
destacament de la Bateria va
comengaren a valorar el gat g
en descobert que, un cop im
gre, all i sal, era tan gustós
d'algun d'ells, permeté a la m
 A partir d'aleshores, la c
dels militars. Tot seguit, és cla
al poble, i no era gens insbl
algun *miau, amb que les no
si bé per algunes ganxones l
mes de diversici, per a d'altre
ha& de c6rrer perseguit pe
havia vist com desapareixien
7.1.3 LA GUERRA S'ALL
Ara bé, totes aquestes anb
encara que també feien la vid
nostra poblacici- no ens poden
cara. L'altra, continuava esse
Pel gener de 1937 el coma
ris per front de Madrid i d'Am
constant reducci6 del nombre
a poc s'anaven incorporant en
trobaren la mort.
Amb els tristos Fets de M
comandant Barea, cap del Se
tes-, disposi la preparaci6 d
canons ja estaven sobre el c
Finalment i sortosa, despres
llers que retornessin als seus
Al llarg de 1937 la nostra
pels bombardeigs.
Els homes de la Bateria t
partir amb la poblaci6 els so
1937, i de sentir-se impoten
Tampoc cls artillers no havie
pera, el xiulet de les bombes
caigueren molt a prop de la
acabava d'arribar de Girona
morí a I'hospital.
A mitjan novembre de 19
I'ordre de traslladar-se, amb
Al comencament de 1938
3a. Bateria del 3r. Grup Moto
La presencia dels artillers
rant el primer any de guerraci
desolada i mancada dels seus
7.2 REFUGIATS DE GUER
En l'apartat 5.1 ja n'hem
de 1936 Cristbfor Sala, com
cava al ciutadi Miquel Sinc
nombre dc rcfugiats que de d
Feliu, es veien obligats a hav
10s atendre amb les mínimes
seva casa del Passeig dels Gu
condicions, hom esperava d
facilitats per tal d'utilitzar-la
tes que tots els mobles bons i
hi havia a la casa s'haurien d
D'octubre de 1936 a des
I'hotel Les Noies, cada setm
les despeses de rentar i planx
s'hi estaven.
L' Ajuntament disposava
que provenia del Comissaria
Tamb6 s'estaven a Sant F
Armada de Madrid. Primer
Platja de S'AgarÓ. D'aquest
sors i el metge Dr. Alfredo C
El dia 16 de gener de 193
al de la Delegació General d
nyora Eugbnia Grasset cedia
de la ciutat per a serveis d'a
BasczgY.
D'acord amb el 10% de p
giats, a Castell d'Aro 117 i
n'hagué de suportar un nom
hotels i la urbanització de S'
ment donat hi tenia 189 refug
bu~enentre les cases particu
Platja dc S'Agar6 (Castell d
generar despeses extraordini

?V'AHMSFG.Sec. X, núm. 192.

?'%HMSFG, Sec. V, núm. 219.
'-AHN. Llignll 173.
""AHM d e C i ~ dd'Am.
l
 El 16 de febrer de 1937
d' Almeria, el vapor Ciudud d
gam' *en un lamentable estat d
al moll -on varen ser rebuts pe
i el Comarcal de Girona-, hav
del país.
El desembarcament s'efec
nens que podien fer-ho pel se
els voluntaris ajudaren la gen
del ferrocarril i autobusos que
nou.
Mentre anaven haixant a t
ment medic a tots els qui es
~ l v a r e z ,Benet Albertí i Ram
ferits.
Tots aquells malalts que a

"" EI diari de la Creu Roja diu lexlalme

n'emn 3.(X10.
zats, amb camilles a les ambu
pital Municipal de la ciutat
s'atengueren i es curaren les
Els refugiats que es qued
gaire comoditats, als cines S
s'estaren a I'hotel de S'Agar
L'activitat a I'Hospital, i l
Per6 no gratui'ta.
eRclaci6 de les hores de jorna
Amhulhncia, per atendre els refu
1937:
I. Vcntura 3 1\4
J. Culama 13 3\4

F. ~ D l o 7 1\4
F. Escurrn 10 1\4
J. Rasnn 5 1\4
J. Fucntcs 10 1\2
M. Rrunet 10 1\2
R. Pibcrnat I0 1\2
E. Roca 4
J. Anglada 10 1\2
.i.Pibcmar 14 1\2
T. Buscarons 10 1\2
E. I'ayr6 3
TOTAL IMPORT JORNALS
Altres despeses ocasionades du
ta Amhulhncia ................................

En total importa ......................

Durant el dia 18 es varen

formi un tren sanitari a fi de
en de ser hospitalitzats. Sortí
Creu Roja. De 1'Hospital fin
camilles i autobusos.
Del tren, en tingueren cur
Rubi6.
Un cop arribaren a Giron
Aquell estiu varen ser vac
nats, a S'Agar6 hi havia alm

M?AHMSFG.Scc. XXXII. Doc. Creu R

*"AHMSFG. Fonsdc la Creu Roja. Sec
 Un centenar d'aquests refu
de Palafrugell. <<Elsrefugiats,
a Palafrugell extenuats i am
retlexada al r ~ s t r e n ' ~I a. Lla
total de 16.5"".
El 7 d'octubre de 1937 ar
Ro,ja tingué cura de I'atenci6
sitats dels refugiats en aque
inslal.lar-hi un lloc de cura, l
Sant Feliu, doncs, va acol
guerra. Va ser un altre factor,
vida comunitiria dels guixole
que aguditzi més les conseqü
manca d'aliments i vitualles.
Com hem dit abans, 1'Aju
refugiats d'un subsidi provin
giats de la Generalitat.
1.'AarononK~m.24-11.1937,
'"'ullna trisir:i als rncnj.~dorsdclsrefugia
als andalusos a la noma vilar. a Aro Se
I93Y dc Lluis Molint~si Palgueras.
""AIIMSTG. S=. XXXII.
 Twcmudcl Mer Rsludcls bripadirtcs
( b l . V @sndol).
 EI mateix paratge i la urban
Sant Pol i S'Agaró, no solam
zones #Espanya, sinó que tam
ren un lloc de repbs en dies de
pital- per als ferits al front. La z
la curiositat i molestia dels qu
amb abundincia.
Arriharen la primavera de
I'hotel La Gavina, i distrihuit
S'Agaró. La Taverna del Mar
tambC, el 15 de maig de 1938,
Feliu, que trobarem reflectida
dels Estudis Nous. Josep Gay.
Viceng Gandol -contrari a to
6 desperfectes al local on els b
nens. L'arreplegaren en plena
davant la fúria dels internacio
seus bCns i interessos -els Ban
badia de Sant Polx1'
A S'Agaró, hi trobaren la m
rats amb tota solemnitat al cem
oral, els brigadistes que volien
nització de S'Agar6 fins a fina
7.3 SOLDATS AL FRONT 1
7.3.1 ALLISTAMENT VOLU
Com és sabut, primeramen
organitzacions obreres i sindi
d'Osca i Saragossa.
L'entusiasme d'aquests mil
sos, se'ns fa evident mitjan~a
ció, sobretot de la Columna Du
zació general:
.MARANA. 27 RATERIA INC
ESTAR AL FRENTE PARA ACABA
RIBOT. 27 AGOSTO 1936>>m,
I així en Vilata, en Girones
*"El 12 de maig de 1938 els ferits interna
&a moral dels ferits internncionalsn.
"'"V1NYOLES.C.. .Tres anys d'erplosi6
VI[-1986. p.28.
'" AHMSFG Sec. X. núm. 192.
"" AHMSFG. Sec. X. núm. ?I.
 A mes de I'expedició de v
del PSUC i UGT. que s'hi inc
Catali tambC s'organitzaren e
bla -segons fonts orals- que e
partiren cap al front va ser d'u
Tanmateix aquest volunta
tant. El cobrament del sou que
setes diiries- esdevingué un
d'homes casats.
D'una banda, la Generalita
tament l'import corresponent
perqui les rcspectives famílie
persones degudament autor
Barcelona, a la Caixa Centra
efica~control sobre els haver
que la Generalitat demani al
que, si ningú no deia el contr
La peticici de la Generalita
conccpte dels pagaments esm
almenys una altra vegada. El
no n'havien dit res, i I'afer er
Aixb succeí, concretamen
milicians: Joaquim Vilata M
TachC, Tomis Calzada Casel
Llaurador, Ferran Gandol J
Massana, Francesc Porta Pujo
Enric Ferrer Ardit, Alexandr
Romaguera Cras " I .
Confirma aquest desgavel
havers dels milicians, el fet q
i pagaments extraordinaris del
28 de setembre de 1937- do
tresoreria municipal de 29.64
gat els subsidis a I'ens local,
families ni els havia retornat
Per I'octubre de 1937 rec
Femindez Cuenca, Francesc
Lloret Bosch "a.

"'Per I'aeosl de 19% ERC tenia van s

 No és estrany, doncs, que
les pagues directament als p
ciutat, ja que ells havien orga
el control del Comitb de Milí
partits ni els sindicats no teni
Aquesta desorganització é
la reraguarda, de I'entusiasm
anat al front voluntbriament
feixisme els territoris d'AragÓ

En aquest marc dels prime

fracassada expedició militar a
mers moments, i que esdevi
nacional, que castigl durame
En I'expedició a Mallorca
lencs que feien el servei mili
soldats, un cop walliberatsn p
militar, varen ser invitats a pr
esser greument ferit a Portoc
Francesc Soler Massoni (en
Junqu6, etc. En Diego, testi
milicians així com el descon
al funcionament de les metra
7.3.2 RECLUTAMENT FO
A comenqament de 1937 e
les milícies en I'Exkrcit Popu
Apartir de mitjans d'any,
soldats de lleva, per allistam
doncs, una primera etapa i m
culina de Sant Feliu compre
entrc els 17 i els 40- podien
d'aquelles edats, si no era per
ver d'anar al front.
El 20 de novembre de 193
les normes per a la concentra
tot els homes adscrits a serve
raons varen ser cridats.

AHMSFO, Sec. X,núm. 195.

Pinmdcs al carrers de Sant Feliu. al
 A partir de llavors, des d
informes polítics dels nous s
nous afloraren: la possibilitat
sar-se a I'enemic al mateix fr
a Franqa o amagant-se.
Segons el testimoni oral d
passar-se de la forma mCs fic
proximitat de la crida per ana
afegia la manca de convicció
passar a Franp el dia 28 de ju
anar al front vaig pensar: em
la República per convicció>>
Passar a Franqa -ens cont
Hi havia una xarxa de gu
una altra de Banyoles, amb e
Altres s'estimaren més d'a
Tots aquests fets nous tran
En plena guerra civil. el 1938
els desertors escrivint a les fa
un deserth-, a la farmicia
pastisseria Comas, a can Mo
De sobte, a finals de febre
ors, a quatre edificis de Sant F
i a la Plaqa) aparegueren insc
dent del Consell Municipal,
No cal dir, que aquesta llegen
sos i irbnics per part de tots e
El Comite de la Federaci
Sala, es veié obligat a contes
<CNT-A1T.- A L ' O P I N I ~PUB
amb cartells al.ludint al nostre com
Comite que, en reunió del 20 de m
company esmentat. es prengué el
company Sala i portant 15 anys d'e
responsabilitzar el parc de I'actitu
militars. Per tant. considerhvem al
representar dignament la CNT als
assabentar I'opini6 púhlica que el
com tothom sap per tots els sector
rent, va acordar, en relaci6 al cas
disgust i desaprovar les inscripcio
ciutat referint-SC a la situaci6 mili
responsahilitzar a dit company de
molts anys que porra dc residenci
accions, dites inscripcions no ten
entre els sectors antifeixistes. perj
I'escomesa feixista.
Creiem, doncs. que queda c l a
amb sentit de responsabilitat pot
C o m i t b Guíxols, 3 juny 1938.- I

I mentre tot aixb -mobilitz

arribant notícies dels guixole
morts al front de guerra.
7.3.3 DIARI PERSONAL

deixnr-te, per allunyar-me del teu

que cntristir-me. Recordo -i sembl
mare, quan vaig besar-tc. Mes m
moments. Pensant: la deixes! Ser&
reies. I ton riurc -per mCs que era d
teva mare esforgant-se per a cont
tirmbé tornar& c.. ).- Jo no puc p
Aquest que passa avui és trisl per
callat. hi tomaré!
El destí, jo no el sé. No s6 el
que sí*.

""ESTEVA, LL.. *Sen1 Feliu del 1938.

"'A$rniln a la seva filla Maria Perpiile
ments.
 20 de maig de 1938. Passo
(Escriu a un amic els <<P
moltsties passades durant el c
<Les primeres molksties les pa
trrhalls d'orgilnització. O sigui, pre
del front. semhla aue sentis. com s
d'aqueks bcques be foc, inventades
la de destruir la humanitat. Aixb és
encara que no voldria pensar-hi- e s
Formació.. Quan per fi toca el p
un poc la cara per a desensonyar-te
aixb, surts a fon, al carwr. on t'espe
mateix. Quan h i sou tots i j a esteu
junts comencem a caminar. Els uns
cabbries que els molesten. Altres, n
pensant que aixb que van a fer s6n
de fer quan siguis al m i g del foc. Pe
homes que t'ho han d'ensenyar s6n a
fer. Ets persona manada, i has d'ohe
Ranxo.- Quan heu acabat de fer
esperen els cuinen amh unes pero
podrir, essent sempre e l mateix <<pla
mateixos ingredients. Et poses a l a c
enfront del calderh. Iall.?eswres ou
reparteix et posa l a raci6 que et pert
.
tenen oor d'embrutar-te el olat.. ouix
,
s i 6s així que, quan acabes de menja
Dormir.. Acabada aquesta feina
fet-, si és el migdia fas una miqueta
migdiada per a esperar que tomin 21
tampoc no t'has quedat refet de I'ipa
t'aguantin i que la tripa et rcbulli de
j a que sols t s la manta tirada a terra
després d'haver canviat unes paraul
sant el cap a ~o que de coixí i, al
motxilla, on guardes e l que s'ha de
a dormir que ja és cosa que prou h
abrigall comences a pensri i cridarie
la aucrra i,entremie d'clls. t'amrei
corsecades pels sofriments que pas
podGs tornar. Perb no cridcs, nu; p
que potser li passa el mateix. I aix
fatiga del Jorn passat et ven$, quede
Marxa cap a l iront- Quan es
scmbla que veus els teus. com si am
te. sens una veu que cn aquell mome
les motxilles en arrihar I'ordre de m
carrer, l a remor dels camions. els co
de la caserna carregat amb tot I'equ
assentar. ja que per més cabuda d'
quan el cotxe fos ple marxés tot se
estigui a punt, en tens per rato. Ie
donar l a sonids. Quan ja. pcr als q
m i s dues hores que tu est& espe
moure i amb el dolor que cls tiran
clavant en els muscles. Donen la
costat vas a I'altre i. dcl davant a
que ho facin expressament per uc
una colla de quilhmetres, amb una
d'asseure't que dc caminar. Baixes
fer. Et descarregues pensant que
encara no has tingut temps dc de
carregar els entriquells, i a camina
lenca que, pcr acabar-te de cansa
tragines un fcix dc cadcnes com s
Feu I'alro en mi^ - d'uns camps. on
a fer de dia. ja saps que no podeu
de auedar acamnat tot e l dia. Et hu
trobat, ho fas tot seguit quedant-te
tens I'esmn d'aixecar-te quan et c
bar-ho de fer, el que procurcs és
llegeixes, aquesta parada és sols d
faci de nit ja que et vas atansant a
A les t;inxeres.- Arrihada I'ho
-
crhcies al descans. I quan la nit
silenci. Llavors 6s quan el pensam
per acahar de fer més intensa la fos
que fas. és un pas menys que et qu
nes... per camins vei'nals. plens d
uuedar enfonsat al mie. E l front s'
que h i ets. Mentre vas caminant e l
I'nlto amb el tret d'aleun" fusell de
produn per la tempestat, sens un
d'aquells somnis. Es I'anilleria. A
parar-te. T'cspcres una miqueta pe
ahans que l a llum del dia prengui p
ct vas atansant al parapet amb el c
gran silenci. Ja entrat en ell, et db
alegria per als qui relleves, i se'n v
porvs, ja que no h i he res a fer: i
a prendre posició de I'estatge que
dins la t e m mateixa, smb ja$ de
encara 6s de nit (...) t'ajoques tot m
de tu. Et despertes al cop d'una es
dia esta naixent. 1 amb aixh, el pr
fona que caiguis daniunt teu. Tot
que, com si tirant, et volgués dona
que te'l dbna de dehh. el hon dia q
en aquells moments els camillers
 El diari continua amb uns
xos, molt ben fets, de la instr
tica.
7.4 CULTURA I LLEURE
7.4.1 L'ENSENYAMENT"'
La revoluci6 social i tot el

C K ~ de ;I s
I I'I~W)I:I N o u U I I ~ ~ C ~ K I
Iinmhla Vidal ( h t . v tiandol).

tra ciutat concursos d'cscriptu

de 1936 s'havien lliurat els
diferents escoles. que consist
de la Generalitat amb I'ingrés
ferro colat amb forma de miq
En realitat, es considerav
com uns passos previs que cal
de qualitat.
 Pel setembre de 1936 I'e
segons el darrer cens de I'ab

Escoles Nacionals:
Escola de nois núm. 1
Escola de nois núm. 2
Escola de nois núm. 3
Escola de noies núm. 1
Eiscola de noies núm. 2
Eiscola de plrvuls núm. 1
E3scola de pirvuls núm. 2

btal

hcoles no oficials:
:ol.legi Vidal
nstituci6 Horaciana
3scola Mer& Pubill (des

Cscoles confessionals (s
,a Instrucci6 Popular (H
vlútua Escolar Masmitja
vlútua Escolar Balmes (C
7nl ni.,ino
~~~t~~~

Total

El total, doncs, del cens e

L'Institut Elemental de S
una Zrie de Ilicons d'iniciac
batxillerat, a cirrec dels pro
M. GuzmCIn Aparicio i de M
aquells que desitjaven ingre
ta i lliure""
El centre esdevingut lnsr
del Passeig, tingué com a C
el desembre de 1938.

l'"AHMSFG. Sec. XV, núm. ?O.

""AHMSFG, Sec. X, núm. 192.
 Quant a I'ensenyament pr
va construint encara un grup
nousa- a I'horta d'en Bernich
escolar, alumnes de I'escola p
insta1.h aprofitant -com se s
ment per la banda del Passei
Placa- on hi havia hagut 1'Ins
locals absolutament incapaco
nes. i en unes condicions hig
piament anomenats serveis sa
Ací cal tenir present que el
gueren de sumar als de les es
ensenyament. Els Hennunos
va els seus locals. I les religio
Pastora i les de I'Immaculat
obligades a abandonar llurs c
Així, doncs, els presos que
en restat detinguts a les escole
la Marquesa de Sant Antoni, a
velles.

Pel gener de 1937 el profe

-renovador d'aquella discipli
mentiri de Sant Feliu, junt al

En aquelles circumstincies
sell Municipal de Guíxols el 5
Cultura Francesc Campi, aco
guessin més d'acord amb el
alhora, manifesti cl scu desac
el considerava d'una capacita
la meitat del cens escolar. Pe
. .
consell Municioal auc vulrr
primer de la Generalitat de &t
del dia 13) i, d'acord amb son
escoles en la finca coneguda p
segons plans que s'acompa
d'aquest Consell d'atendre l
llum, calefaccici i personal s
E ~ c o l eHoraciana. 1934-36 ífol. J.
Conseller de Cultura.- F. Cam
proposta continguda en la m
No cal dir que aquest ac
s'acabi el centre que estava e
Efectivament, el 3 de maig
I'edifici acabat del Grup Esc
la corresponent acta3". L'ha
Montseny Solvat S.A., i fer
Cristbfor Sala, Vicen~Forca
sentant de I'empresa i de I'ar
Així és que, pel maig de
guercn per fi abandonar els
Grup Escolar, els Estudis No
Es de suposar que tot un s
alumnes en ocupar un edific
pati. Classes amb llum i olor
dents ni rancis d'humitat, aix
Només la guerra -amb to
goig de la mainada.
Pel novembre ja s'hi hav
pretengué amb més il.lusi6 qu
deshabitat de les escoles nov
oblidar -deia- que el Grup E
del demi en qu&tots tenim x
que ens creiem en el deure m
drets en un paratge tan bell c
d'avui. f6ssim més bons i m
moral, en el físic i en I'intel.l
Pel que fa a I'educació físi
Vilossa Sarrct fos nomenat p
perb, es legalitzava una func
noves orientacions pedagbgi
escolars totes les facilitats po
mbxim de rendimentT%.
Malgrat tot, doncs, -com h
El que faltaven eren recursos
lcncs no podien portar una v
mia el perill dels bombardeig

"'M.A..1935-1938.
"' AHMSFG.Sec.XV. núm. IX
'?' M.A.,19.35-38.
 En aquest sentit. el 1937
gbgica de les colbnies escol
causa era la següent: aEs que
dc que els infants llurs res
algun lloc absolutament segu
de I'aviacici feixista? I quina
nitzadors si a algun infant h
terrible cas, tragic, dels infa
dels avions enemics, dos inf
restar-hi ~ignificavaa"~.
7.4.2 APRENENTATGE S

I-lihreta de classe dc losc I Ca),.

a.-.,..a. u-.,*<...
+ ., ,, ,
f
.
i
?-
."
&*-L.
.*.
--)l..Lr.-~""-ir.
-.s.. :h~L,~
.---
, ,
,
L&=<,b-La-+&b.#,,
.,.,. .
,., , , , ,
-- -
.I *,-%%-.
>.,-.
'- - - -
Y + . - . ~ - ~ l t *,..
~ ~ .

\i..W -
--a.
,,"(CI$*rY*L
L P . ~ - IL.:.-;-.
:
I----
.. -
-,,,
,-,,
LC.-..T*,"AU-C,-~
-,,r ,.,,
-i

,
T1.-
d.
. . *--.., ...+x
..
.
p
L. lx.
,
u
.
,,
,.- -4,
.

,a*. 4.

Testimoni d'aquella anbm

colars de Josep Gay -llavors
xos que al.ludeixen els fets b
torn i, d'una manera especia
que deixaven caure bombes, a
Heus ací dues redaccions
Dilluns, 16 de maig de 19
La festa d'ahir
aAhir al migdia, mentre estava
es feia una festa amh llet i phoscan.
a S'Agar6, i pel camí virem veure
virem estar quasi dues hores i m
mentre cimtivem hi havia un soldat
xocolata desfeta, llet. phoscao i co
tambk hi varen haver ploralles.
I, havent menjat la xocolata, en
a cantar. 1 havent cantat, després, v
agafar cap. La meva germana sí, ha

En efecte, l'ocasi6 d'aquel

internacionals, convalescents
del mar,, i hi és palesa, de pa

Dilluns, 14 de novembre d
A la festa d'ahir
r i la meva germana vi
~ A l i i jo
menqat, el germh d'en Ramon Rihe
Despds virem entrar i varen ti
una revista de la guerra i desprCs va
ens vhrem anar cap a casar.

Aquesta Última redacci6 d

a les diferents formes de lleur
dir en temps de guerra.
7.4.3 CINEMA, TEATRE I
En efecte, la redacci6 d'un
passaven els dies festius i les
durant els dies de la guerra.
És evident que el cinema
diumenges. Perb Iambe el set
activitat propagandística, ere
films argumentals, tal com a
dilluns següent. Perb tambt
ques. L'existhcia de product
Films o Film Popular promo
serviren per a implantar la sev
com hem vist. Per exemple,
la UGT distribuí films russos
que es projecta als cinemes d
aauests termes -aue Joseo G
d i Cronstadt salvhren ~ e i r o
Producci6 d'art col.lectiu>).L
ra: la necessitat de guanyar l
cit regulaPO.
El cinema es compaginav

I*
-
rp n.-
b-,.

e,"?, ,w
,*.or*.
c-
"..A
D4-l...llulb04hr4CLlr(l4.--h-..RY.m
- - 0.-

r
.

Yb
.. I., 0.U1, U I , I . .1 1..I". .

...:.. ........
OD .W" m 7
- o,lv*.r. csnm
3-.. 6. . . L.......a 1.

* * 4%. 8. I.1 ".O .I r

,,! Il*III".. ..a-. &.U11 ?.U.

*II.,. I S I.

"7 ,'*P!,6

.
................. "...
0 I t l . L ~
*"....,,...
.,s .......................... .
.
3%
...................... %'W

" a$ .
.....................
*.b.
,% .,.ca
.Il",._
.,.",.nr * me.
""&%A..
+3'1

tits de futbol amistosos a fa

lloc el 3 d'octubre de 1937
Guíxols Artilleria, pel preu ú
O be, quan la Penya dels T
reforpts per la prestncia d
Palamós.
Sovint tant les sessions d
caracter bentfic. No hi faltar
o als brigadistes internacion
""LVAREZ.R.. SALA R.. .El cinem
Barcelona 1978. TamM R I A M B A I I . '.
IBW-IY.?YJ.Quaderns de Cnmunicncih
I!'AHMSFG. Sec. XXXII. Doc. Creu R
 D'altra banda, a Sant Feli
setmanari, ni hi havia cap em
Antoni Bargeli Seba era
Cruañas de Treball i Lluis M
7.5 LES DIFICULTATS DE
7.5.1 L'ESCASSETAT DE
La situació natural i geog

Segell en hencfici dels refugiarc

procurar-se els aliments i el c

Així 6s que el Consell Mu
doria de Proveiments- es vei6
D'una banda, fiscalitzi o con
nisseries i els estancs) per a ev
cili, sortissin de la ciutat, o,
venda al públic- de cara a I'es

AHMSFG.
'IX Sec. X, núm. 192
 Josep Font Trbfec (PSUC
fou Campi. Fructuós Rode
(CNT) i Enric Cmañas Gis
tard, I'Antoni Blanch Bigas
targes de racionament i els s
post les begudes, la confiter
De I'altra, a partir de gen
onb directament la compra d
ger, demanant a Franqa I'exe
a Sant Feliu bacalli, monge
Ens consta que a la frontcr
sorgiren alguns problemes a
A més a més, es gestion
ments tot el que es podia. J
sol.licitb 60 tones d'arrbs hla
bre del Departament de Prov
passos davant de Joan Corno
litat de ProveYments- per aco
Feliu.
A través del diari de I'esc
pot seguir perfectament la p
carn a la v e n d P .
De la mateixa manera, p
consegiient recaptació d'arb
productes. Fins al febrer de
perfumeria sembla normal.
embotits, greix de porc, oli, l
la disminucici -fins a la desa
4
3 1 de gener
Productes Ki
Sucre 10.3
Bacalls 2
Farina i blat 7

"?M.A. (129). f.1 I .

li'AHMSFG. Scc. XIX, tldm. M.
"'AHMSI'G. Sec. XIX, núm. 56.
Llet condensada 1
Cafes
Farro 3
Sab6 4.82
Llaunes de sardines 9
Sal 8.3
Sosa Ciustica 2
Oli d'oliva 4.00
28 de febrer
Sucre 3.59
Sucre 45
Llet condensada 9
CaE
Sabó 1.20
Sosa Ciustica 27
Oli d'oliva 8.0
Sal 8.35
Sardines en llaunes 91
Carn congelada 35
Granes 1o
31 de mar$
Llet condensada
Cafk
Sab6 93
Sosa Chustica 27
Oli 3.94
Sal 8.35
Llaunes de sardines 91
Granes 1O
Taronges 1.96
30 d'ahril
Farina i blat
Llet condensada
CaE 2
Sab6 93
Sosa Chustica 27
Oli d'oliva 4.56
Sal 8.35
Llaunes de sardines 91
Granes 10
31 de maig
Farina i blat
Llet condensada
CaR
Sosa Chustica
Sal
Llaunes de sardines 9
Sabó 2
30 de juny
Farina 2
Carbonet vegetal 5
Llet condensada sense
Cafi
Sabó 1
Llaunes de sardines 9
Sal 8.3
Sosa Ciustica 2
Peix sense
3 1 de juliol
Llet condensada sense
Carbonet vegetal 5
Caf6 sense
Sab6
Llaunes de sardines 9
Sal 8.3
Peix sense
Farina i blat
Sosa CBustica' sense
Fruita i verdura sense
31 d'agost
Farina i blat
Carbonet vegetal
Llet condensada
Sab6
Peix
Llaunes de sardines
Sal
Sosa Ciustica
Oli d'oliva
30 de setembre
Farina 7
Carbonet vegetal 5
Llet condensada 1
Sahó
Peix sense
Llaunes de sardines 9
ous sense
Sal 8.2
3 l d'octubre
Vi sense
Farina 7.2
Carbonet 5
Llet condensada 1.4
Sah6 1
Sardines de launa 9
Sal 7.3
30 de novembre
Arrbs sense
Llenties sense
Carbonet vegetal sense
Llet condensada 1.5
Farina de blat 5
Sab6
Sardines de llauna
Sal
3 1 de desembre
Arrbs
Bacallh
Llenties
Sucre
Cigrons
Llet condensada 1.398 p
Farina S
Sab6
Pksols
Sardines en llauna
Carbasses
Sal
 7.5.2 SALARISIPREUS, A
Com hem dit ja a I'apartat
ques que tingué lloc en come
de salaris. Mesura que va ser
fins i tot per dirigents obrers.
quotidiana del treballador va
poca riquesa que hi havia, i
municipalitzats, etc.
De fet, perb, I'augment d
que resta o anul.lh qualsevol
aquests -almenys a Sant Feliu
preus dels queviures es mult
Al mateix apartat, hi co
guixolenc en cap cas no arri
que fa a I'any 1938. Així, p
Patxot que aleshores treballa
rebC tothom- 70 ptes. setman
Els mossos de la Barraca,
i se'ls hi feia la vida. I els
3.000 pessetes anuals. No ar
El salari oficial del prof
Vilossa Sarret, era un dels m
La pensió del secretari de
*defecte físic i a insthncia pr
les 315 parts del sou més elev
setmanals). Quan, en canvi, I
a la setmanag2'.
En comegar I'any 1938
augment, pel concepte de <V
<Personal de Secretaria.-

Id . Intervenci6

Id. Dipositaria
Dos agutzils:
Personal Recaptaci6

"' AHMSFG.Sec. V. núm. 220; f. 46 i 4

'"M.A.(IIO). 1.81.
"'M.A. (1301, f. 68v.
 Personal Guardia Urbana

Mercat

Cementiris

Brigada

Suma Total augments per Vida

Quant a les variacions del

Barcel0na'~51mercat clande

Pa ( I kilo)
Patates
A~bs
Carn de bou
Ous (dotzena)
Sucre
Llet de vaca (I litre)

Arengada (una)
Col (una)
Mongetes (1 kilo)
Llenties

''KM.A.i129). 1.6 i 7.
"" PEDRO PONS.A.. Enftrnwdudes po
11936.IY.391. Rarcelona. 1940.
Una preus que no tenien res a veure amhe
prcsidencia del Conse,jn de Minidros li
ncceridadm. <iem,a! CN7: I-IX-37.
v,, A $I..G (11)36). el pa de luxe ( I kg d
$ íarniliar ( 3 t g de p i 1.90 pes. Pmm
" A Sen1 Feliu. I'abril de 1936 laparau1e
A Girona. a I ? pta. els 50 quilos.Co.m R
'?A San1 Feliu la dwena d'ons anava a
I'any 103X.
 A Sant Feliu"':
Gasolina (M. Bosch) 1
5
Petroli (R. Bonet)
A Sant Feliu, doncs, tamb
( d e s píndoles del Dr. Negrin
del Govern Negrin. I tan de
fruita seca -pinyons i avella
especies fins aleshores no co
bullit, naps, peles de phsol,
cairets, llobins, roselles, etc.
Val a dir que alguns d'aqu
tia dels altres i el dejuni forq
boca, anormalitats en la men
na per manca d'higiene, ank
nerar en crbniques i condui
altre aspecte de la guerra que
el cost humh.
 Quan n'hi havia, de produ
cues per a fer-se amb un tro
algun altre cereal de menor
reraguarda republicana] el bl
oral- es va espigar perqut no
per batre. Tothom era a1 fron
Pel Nadal de 1938 -que v
tambC racionat, de carbassa.
_._ .

Havent desaparegut de seg

sols en el mercat negre-, el p
S'inicih la transaccici amb es
res. Així per exemple, les esp
riren un valor impensable p
Vilajuiga.
També el sabó es veié reva
altra vegada n'hi havia hagut
tresses guixolenques rentaven
aigua ben calenta.
També el carb6 era molt e
A I'inevitable mercat neg
ductes si es disposava de dur
 Esvardes, doncs, les mon
fraccioniria que facilités el c
cipal hagué d'emetre paper-
cinquanta mil. Era el febrer d
I'emissió de paper-moneda l
import total de vint-i-cinc m
lletsw.
Una i altra s'imprimiren
I'arquitecte municipal Joan B
lai'citzat, GU~XOLS,hi figu
Cristofor Sala, la de Joan D
Rcrdas, dipositari.

8.- LA REP
En aquest capítol del llib
repressió franquista, que hau
d'actuacions. Algun dia a p e
litzar.
aLa repressió de la guerr
ment classista- amb uns efe
contundent repressió contra
eixen elements essencials pe
Pelai Pag&scomparteix aque
vencedors de la Guerra Civil
temps de desvertrebrar de m
organitzatives i estratkgique
plica que la repressió sigui
sorgit de la guerra, i que es
Justament pcr aixb, pel cari
s'ha de tractar des d'una per
Ara i aci, doncs, nosaltre
neral, concretada fonamenta
amb el cost humh de la Guer
 Pocs dics abans. cl 28 de g
llats al nostre cemcnriri, i un
Vicen~Gandol -propietari de
Comisicin Gestora- aCuando
vinieron a instalar su cuartel gene
Llsler. Con dichas fuerzas, llev
referencias fuemn sorprendidos cu
vez en esta ciudad, no se sabe si si
ta que acostumbraban los rojos
cumplimentada en la noche del d
nuestro Cementerio. Uno de dich
creyendose que actualmente vive
Los dos restantes fueron ajus
hoyo abieno anticipadarnente en
por haberlo descubierto el que se
los asesinados, los que diemn cl n
Madrid, y contaba a la samn 27 añ
al otro, se ignoran toda clase de d
víctimas, hay clavada una Cruz.- S
municipio municipal nsesinadas p
1936.- EL ALCALDE.. V. Gando
Era la versió de Gandol.
atribueix I'autoria dels afuse
cionals que, fugint, varen pas
bastantes desmanesn.
Recordem que a I'hotel d
blí una mena de residencia-
majoria dels brigadistes in
Barcelona a finals d'octubre
fins al 6 de febrer de 1939, no
da per André Mariy.
Tanmateix el fatal esdeve
a il.lustrar les desercions que
Malauradament, perb. en
mentacici que ens és molt dif
tat-, a través de testimonis o

Essent Manuel Morejón e

el dia 2 de febrer -1'endemh e
publicar un ban on es dema
1918 i 1917. Els nous comb
les I I i les 3 de la tarda, per
incorporaci6. I haurien de pr
Tot en bon estaPR.

q'AHN Madrid. Couso Grnrml. INFO

"8AHMSFG. Sec. XXIV, n h . 21.
 L'exkrcit republici, doncs
des, encara mantenia un cer
ai'llat intent de resisthcia. Va
per exemple; cala foc a la fl
I'indret de les Gavarres entre
les tropes franquistes, on m
Flechus Azules, la majoria ita
mentiri de Sant Feliu els dies
les víctimes eren contingudes
víctima.
El dia 4 de febrer el capi
Legionaria de Flechas Azule
I'hospital de sang al local de
combate librado en la Playa
corrientes.- En el 2" piso y
acomodada el Teniente M
practicantes que han atendido
Els anys 1940 i 1941 var
d'aquests militars per a ser di
tiri de FragdSo.
8.2 AUTORITATS DEL FRA
Tot aixb succe'ia mentre u
blaci6 s'havia sumat als alla
dirigien cap a la frontera fran
A la ciutat, el buit de pode
desaparegué I'autoritat del po
tiva Cuixolense, on pensava t
Eren hores de desconcert i
com per als qui es quedaven.
Molt aviat, perb, el Tenien
Generalísimo. Dn. Antonio R
ment les autoritats locals. Efe
missi6 gestora, de la qual Vi
Tell Guri el tinent d'alcalde.
Gestors: Josep Ma. Viad
Carrerach Xarrié, Jaume Sole
cretari, Ramon Matas Arxer.

"AHMSFG. Sec. XXXII, Llibre d'rcte

""APSFG, Llibres parroquials,
 Viccm Gar~Jol.primer Alcalde de
hnlcil de la cesa Palxot (Ajunlament) r

ment havien donat suport a l

els components de 1'Estat M
milicians -en Terrassenc, per
bre de Socors Blanc, etc.
En general es tractava de
iniciativa privada i que, per
cas de Viceng Gandol. Altres
ció més catblic, proper a la L
Pallí Rovira. Hi havia algun
republicana, com els Estrad
cal: Tell i Banaset. O de la m
A la nostra ciutat, abans d
falangista, ni carlí ni monhrq
del govern local. Per bé que
Falange, quan Albert Winter
ren una carta -escrita pel pr
Antonio Primo de Rivera, po
"' M.A. (129). f.30~.i 36r.
 Així doncs, com que el nou
re, s'hagué de recórrer als es
mer: regionalistes, radicals i
I'entorn de la figura de Ramo
xos nuclis que havien aparegu
antidemocdtiques: durant la
d'ocupació i de supressió de
s'hi afegiren algunes persone
per I'exkrcit de Franco en ser
De les primeres autoritats l
qui potser tenia mbs experien
que com a lerrouxista va ser a
comenpr la Dictadura de Prim
el bienni negre republica (19
radical Maní Banaset, havia e
Janer Rabasa, també. Enric
durant la Dictadura de Primo d
franquista.

L'ofensiva franquista cont

febrer amb I'entrada de les se
així els passos fronterers"'.
Ja el 9 de febrer es donav
Politicas. Tots els processos q
seran regits per I'esperit d'aqu
per a inculpar totes aquelles p
cívic, social o polític rellevan
blica, des del 1934. Així s'in
que, d'altra banda, ja es venia
ri ocupat pels nacional^"^.
Tot aixb passava quan ja s
dels principals responsables.
convenGuts o enganyats per a
sang no havia de tenir cap m
nom, s'ho cregué, i va ser afu
Per tant, la repressió més

"?JIMEN~Z. A., .Del govcrll local guix

C P r i m de R i w n . E.rnuiis solm ler co
'"PERNAU. J., Diari <I? 10 cnfgadn de
PKESTON. P.. FRANC0 .Cosdillo
HEKNANDEZ GARCIA. A.. L*# rq,re.s
1'18-1.
 persones que s'havien qued
creien que la seva vida no es
ningú perqu? res de mal no h
Immediatament, a Sant F
els guixolencs que s'havien
o pel cArrec oficial o per den
comptes. Les ordres de regis
blicl s'anomenaven incauta
El mateix passava als cam
que un aval o alguna altra ci
tlniament. En arribar al pob
Mentrestant, diferents c
fichas clasificatorias de Pres
dades personals del pres, s'hi
blicl havia estat voluntari o
respondre de llurs actuacion
Els altaveus instal.lats
procedente del campo roj
presentarse con la mayor ur
para Ilenar la FICHA CL
entendido que 10s que dejar
severamente castigados por
A més, el Jutge Instructo
publicava uns bans on dem
sobre els qui s'instmi'a I'cxp
sifue expediente de responsabilida
SC rclacionan, por l o que cuanras
conducta política y social de los
pertcncncia. estan en la oblieacid
Instructor, o dc Primcra lnstancia
declarante. Se hace saher adem
incomparccencia de 10s presuntos
expedienre: (....) Don Poncio Valls
Llach. Don Benito Gallart Vila.
Ausquets. Don José Irla Bosch, D
Sala. Don JosC Alb6 Plaja, Don Fra
Don NicoMs lrla Bosch. Don Jost

"I AROCA. J.Mn.. h rcpnidirotzor qa

""AHMSFG,Sec. XXIV. núm 21. nLo J
a lar 8.10 de la tarde una emisi6n de n
inlemacionalh. inlurmava críticament
"El P6i,,ro. 24 - X I 1939.
 & Jefafura Local de fala
4h Tradicionalista y de l

tampoc0 se les concederán 10

mento de Reclutamiento (...)a.
prbrroga molts joves guixole
Martí Madrenas, Ricard Pla. E
En haver classificat la llist
i assentiment de la F.E.T., s'e
Girona (Pl. Sant Josep), on s
vegada els classificadors s'eq
guns que eren afectes. Errors q
classificadors.
Per altra part. la llibertat d
els avals pertinents no signific
una posterior dentíncia -feta a
detinguts i desprks, jutjats. E
monestir i, d'allh, més tard e
havia esdevingut presó. Un ca
L'Antoni Blanch Bigas, en
formació i d'operacions. 1 el
Talavera, es lliuri amb tota la
 al camp de concentració de
comandament republica. El
republicans. com hem dit- co
tes els havien assegurat que
combs delictes de sang ni ro
per a fer-10s agafar confian
omplir les corresponents fitx
de dir noms i d'explicar acti
posar, a més, el nom de dues
els arribaren les ordres de so
mitat geogrifica d'alli on es
Sant Feliu el maig del 39, qu
presentar a la guhrdia civil.
haver d'anar a la presó. Pri
vintena de detinguts: Enric
Domhech. Enric Patrach, F
Vidal, Josep Duran, Antoni B
AlbertíCarreras, etc. Despré
ri. En Consell de guerra Sum
pena de 20 anys de pres6 p
Local de la FET i de les JO
I' Alcalde Gestor que I'Anton
Núm. 5 de Girona- a l o Ya
duventudes de lzquierda Re
la sindical C.N.T. desde ante
cuyo organisme ocupd el ca
dera desafecto al G.M.N.- S
Es troba totalment indef
penes, va sortir-ne, amb llibe
1940. Perb per responsabilit
disciplinari tres anys, al Cam
més, dels quals alguns hi m
deficient i uns treballs durs,
A la pred gironina Blanc
fills, Cerefí i Teodor, Romu
Vila Cullell, Ramon Viloss
Deulofeu, Santiago Carrer
incautaci6 i registre de la pro
Albert Pey, de qui després en

""AHMSFG. Sec. X.. núm. 199.

 Durant el setembre de 193
nyia, al seminari-presó. Em
tomado parte en el incendio d
Sebastil Mestres Poch, Joan
Pascual Pérez López, Pere Fe
Saez Mallol, Joan Benet Cons
Pijuan, Ramon Sais Sendra,et
Mentre uns guixolencs, de
ven del monestir al camp de c
anirien a altres camps: Ramo
Francesc Soler Massoni, Miq
meu, Josep Ros Cussi i Mane
A finals de 1940 a la presó
lencs: Josep Albertí, Gaietl ~
Carreras, Ernest Fibregas,
Gimbernat, Lluís Juan, Bonav
Jaume Maura, Sebastia Mes
Nadal, Enric Oliveras, Josep P
Puigdemont, Josep Puigdem
Soley, Josep Terrades, Josep M
Per la primavera i l'estiu d
caments del Bntnlkin de Trnb
568) Bornllcitz de Trujadores N
8.3 LES DEPURACIONS
El regim franquista, a m6
clstig segons es fos, o no, par
varen ser depurats els venpt
polític, sinó que tamhé ho po
sius, que no manifestessin o f
Mentre els vencedors local
ex-combatents- exigien i rebi
lloc de treball, un carrec públi

~ ~~ ~~

seva Iliherial, AHMSFG. Seu. X. núsls.

4'?CLARA. J.. .Una nnw fon1 per s I'
IY40. Aplicaci6 al Baix Empordh. E,~r
..........-.--..................
* ~ I U \ I Q F C s..,. Y Y W n,im ".
un
U:M.A. ( 12% fs.137. 153 ( F Poms). I8
num.2Oil). crc. Altres demanaven la uMe
corruptel.les-, aquells que ha
posse'its dels seus béns'", tre
De manera que alguns guixo
per la prbpia vida (camps de
ris), es trobaren que, havent
L'abril de 1939 el Ple de
publicava al B.0.P.30",quant
tració local. Se'n nomeni in
pres ho fou Ferran Roca To
Josep Ma. Prat Roca no pres
1940 s'acordi de readmetre
Jaume Irla, Josep Morell, M
Alexandre Pérez, Josep Tu
Sucart, Pelegrí Ferrer, Joan M
Bosch.
Tot seguit es procedí, a
següents funcionaris: Anton
Joaquim Ferrer, Eladi Hereu
Joan Basart, Josep Lloch, Jo
i Josep Serra, Pere Serra, Mar
Olleta, Magda Serra, France

També la Comvanvia .
, del
ció sobre els seus treballador
o suspesos temporalment: D
ont tan el la, os ep
Cacls, Miq
Saura, Manel Brull, Enric Se
Tresené, Enric Ferran, Estev
Sixte Solés i Josep Parals.
Per a decidir aquestes rep
la Companyia (signats per I'
de I'Alcaldia i de Falange.
Enric Bargeli, Manuel M
tiu de la Companyia (sempr
varen ser admesos sense
De depuracions, n'hi hag
població, al magisteri per exe

*'APG, Expcdienr de la famnia Ida.

'B.O.P. núm 21. (23-IV-1939). reprod
'"M.A.(I?OI. 1.103.
'6"M.A.(129).1.337 (7-11-1939).
'"AHMSFG, Fons del ferrocarril.
a fons la documentació de I'
significativa per a poder-nos
8.4 CONSELLS DE GUER
Els detinguts definitius al
ser iutiats en processos milit
" "

zena de mar$: l el mateix me

les primeres execucions de g
Bernabé Llorens i Manuel C
Els consells de guerra es
Guerra de Catalunya a Giron
Les noves autoritats, sorg
na. En una sola sessió -norm
nades dotze persones que rap
No podem ara entrar en
Militar que tipificaven les pe
de causes acumulades (trihun
guixolencs acusats, i que es
segons denúncies i informa
locals. Aquestes, p r b , no sem
ni del rector Mn. Angel Dalm
salvi la vida- no el lliuri de

Com hem fet abans, tan

guixolencs jutjats de cop el
Polacra, Antoni Roqueta Ro
reta Esteva, Jaume Boudina
Tornabells, Rbmul Sureda C
Tauler Perals, Viceng Guillem
.SENTENCIA
En la Plaza de Gerona a vein
>,Tercer Año Triunfab.- Reunido e
ver y fallar las C a u w acumulad
ureencia contra 10s ro ce sa dos
ROQUETA R O S F I ~ OJOW . T
ESI1:BAH. JA1511: B O U U I S A

SANCHEZ GONZALEZ, JOSE T

E D U A R D 0 JOVER ZAPLANA:
Dada cuenla de las actuncio
procesados, y
 6' .-CLEMENTE SANCHEZ GO
natural de Mazarr6n v vecino de Sa
atiliado a la ~ s ~ u e r r a ~ a t a l aactu
na,
estallar el Movimiento ingres6
representaci6n de ellas form6 part
Miliciano, vistiendo mono y con arn
que se incaut6 de la Empresa de Au
nombrado Concejal, desempeñando
del Comit6, no ha sido mela en gene
de orden, protest6 y dimiti6 antes d
7' .-EDUARD0 JOVER ZAPL
natural de Carlagena y vecino de S
casado.- No SC hahía significado en
mas al estallar Cste sirvid incondicio
erigi6se en auroridad marítima, y
miliciano mjo, vistiendo mono y co
noa-autom6vil la vigilancia de la co
ra.-Denunci6 al Subdelegado de Ma
para salvarse este sefior hubo de h
sindicarse.-
8" .-JAIME BOUDINA MATAR
Barcelona y vecino de San Feliu, pro
Movimiento a la C.N.T.-F.A.1.--AI f
permaneciendo de Miliciano hasta s
y llev6 su celo a maltratar a los de
Roman Grau.-
9" .-ALBERT0 G ~ ~ TPALE, o h
y vecino de San Feliu, pmfesidn t
~ o v i m ~ c nestaba
to nfiliadn en la C.
- -
enc;~ruadude 1;1 Vieilancia S a-r d ,.
que tenia en tal servicio.-Fut interve
cuesliones.-
10' .-ANTONI0 ROQUETA RO
natural de Gerona y vecino de San
Con anterioridad al Movimiento e
Movimiento en las Milicias de la C.
hacia guardias en la Carcel y fre
detenidos-
11' .- VICENTE GUILLEM OL
y vecino de San Feliu, profesidn Trap
el Movimiento en la C.N.T.-Era i
frecuentemente en contra del Movi
suponían fueran afectas al mismo, or
Sargento retirado de la Guardia Civi
Comite.-
RESULTANDO: Que no aparcce
$11 iut)n:#ruviolcnc~ii<. CI enci~n;doG
y de osa, de 57 años, natural de
Comerciante y de estado casado..
 HECHOS PROBADOS
CONSIDERANDO: Que los
constituyen un delito de rebelidn
pirrafo 2" del 238, ambos del Cdd
bles en concepto de autores los enc
de 10s Resultados anteriores, y de
definido y penado en el psrrafo I'
y de cuyo delito son tambikn re
encanados dr los números R". 9" y
provocaci6n para cometer la rehel
citado anículo 240 y del que en ig
número 11":
CONSIDERANDO: Que el C
los anículos 172 y 173 del Cddig

fallo se sefiala.-
CONSIDERANDO: Oue roda
también civilmente:
CONSIDERANDO: Oue s610
por la ley como consritutivos de d
VISTOS los artículos citados
FALLAMOS que dchrmo< co
PERA1.S n In nennde .MUERTE:
XIDOR, MARCELO ROTLLAN
CLEMENTE - - SAtiCHF.7
.~
~~ - GOYZ
RECLUSlON PERPETUA; A J
PALE a la de VEINTE &NOS DE
ROSELLO a DOCE ANOS Y U N
GUILLEM OLIVA a la de SElS
consigo las penas de pérdida de li
la prisibn preventiva sufrida, hac
todos 10s encartados precedenteme
DEBEMOS absolvcr y abs
ESTERAN:
Así por esta nuestra sentencia
OTROS I DECIMOS que lli~
Judicial sobre la conveniencia de
ESTEBAN sufra una sancidn de
Barcelona 27 de Marzo de 19
Vista la sentencia dictada en
Noviemhre de 1936. en cuya pane
JOSE TAULER PERALS; la de
DURA, JOSE TERRADES TEIX
ROMULO SlJREDA CASTE
EDUARD0 JOVER ZAPLANA
procesados JAlME BOUDINA M
y un dia de la m i m a pena, al pro
aRos y un dia de prisi611 mayor
absuelve al encartado GUILLERM
derecho.
 ACUERDO: aprnbarla y en su
a la Asesoria Jurldica del Cuanel G
Instmctor para cumplimiento del fa
cuanto a &ros, suspenderzt la ejecu
enterado de S.E. o resolucidn de con
GUIi.LERMO GARRETA ESTER
tres meses. a partir de la fecha de
como reciha esta causa pam ejecuc
ordenando la libenad para el dia qu
PROVIDENCIA, Cewna veint
Juex Sr. de la Mata y Ferndndez In
Por ........ la precedente causa
ENTERADO SE., que se unir5 est
efectos de cumplimiento de la pena
PERALS, a quien, en virlud del es
para ejecucibn, se dar6 notificacidn
en Capillil; notifiquese la sentencia
referente interesese la remisibn de
pedirsc, lucgo, la inscripción de
cerlilicwibn de la correspodiente a
cado.- Nola.-Sepuidamentc se cum

La pena de mort imposad

basava essencialment en el de
de Girona.
Altres, tot .i no haver estat
Essent diferent, el cas dels
ren a la presó el 15 de febre
s'emmarca en el mateix conte
sa en doni ia notícia: d o n s e j
comisidn de sendos delitos de rebe
ra Ordinari0 de Plazn, los paismo
autores de un atraco a mano arma
inmediaciones del vecino pueblo d
para ellos fue la de la úllima pena
Senrencia.'".
.En las primeras horas del dia
por c l Consejo de Guerra Ordina
corrientes fuemn pasados por las i
Ferrer (...)"'.
 També alguns veins de Ca
Pere Sala-, i de Santa Cristin
igualment passats pel foc de l
Un cas molt peculiar va ser
la pena de mort. D'entre les p
lsgleas i Alben- nom& aques
cap raó -semblava- per a hav
tropes d'ocupació, era a la sev
hi havia restat reclbs, inact
Espiritualment o ideolbgicam
es manifesti en contra dels m
seu condol per les víctimes gu
Poc desprks de I'afusellam
gressi a la presó de Girona. A
obtingué, ocupar el llit del s
exclami.
En el consell de guerra, ba
demani per a ell tres penes de
provisional del cos jurídic) es
L'Alben empresonat, sego
se amb la convincent oratbria
Convincent perquk, a la matei
la pena de mort.
Mentre era a la presó, li p
causa. L'estat físic del vell r
franquistes (el governador civ
i d'amics ben situats i consi
col.laborador de l'embaixado
aconseguir-ne l'absolució.
Perb la conscikncia dembc
a haver de reconkixer unes au
petició a un poder públic que n
diari mis. Nomes I'edat can
pogué fruir de presó <(atenua
tenir setanta anys.

"'t n oquckl Icma ccpulm hcn CIC pmp ct

kconcgutrl cr'l!wpnrl m l c n l n l h i l ~ I o I
llir fi ini^ , I CI .Mnnh,wirmn. u n cremnlc-
d o r ~ l b ~ n . ~ u n d aSalvador
cih Vives ¿A&
"'Recordem que I'Agusti Cslvet -(io.-C
1916:BORJA DE RIQUER. rUndocuole
el 1936 d'un centenar de catalansn. a M
ARELLA-R., Fi,,aln I, wwo. I Y 3 Y . Pla
8.5 LA REP RES SI^ SOBR
EL CAS DEL CASINO
Suspesa la legalitat cons
llengua catalana i contra tota
tiu. A partir de bans militars
-&i ideologia oficial del co
guixolencs es veié totalment
senyament, les diversions, la
la victbria militar sense volu
li donava suport moral i ide
Una petita mostra ens la

N*,. a -. S. F.II. .ir 9 d. AM

Ali" 1. I
. Vi',.iU
.-
I,".".. I"m,Id.d"
AudUi.*(.ll,..r,
a..
e.m,r..~.,..-~
.-~
.~
t.-
,,...
.... m u
..,,.l-il,,l,,,~~li.*,.I
u n * mu..Il".w.I &
.-~..I.~..U-IA:..
Il,,",.l :.","..t.",*
,,. r,,.,,,.,,,,.,,,,',"I ,.,..,.,,*,
,,,,,".,,,*. *.,t k ~r.."",
,... ">,..."
pll.i.~
,,,,!~
m,.,.",*a ",~.,.,.=~,

~ . , , x"". , , ca" ,...I,," ,, #~..,,,,,~,<,...~~x.

,h0.4 .,..t. M
, ., 1

,..' ,,,,,,,1, ,.. i."."...)... "." ". ...,.,.,.. ,

"' sm

,Is/",... I,./ ...t ., .s _.,, ,.,,/.,,.I.

8 :..ll.I.II:.."I~./Y *""I."."".lllll"..1.
.-

,,,,,,..,,,,.
I.,..,....j.
,,.,- ,,,..,
8. .,.IIY,,-L.,--..U
I,,

A..
,,-...,....,.,-...,".,,""
,,. .. .I, /
3

,....,,,,.,,.,-...........,.
-I.,,.,,.
",.-,... ,.,. ,,-,*.,..
"I,..,..,.
,,...-.,..
".-U
,,.,i"dU
"...p.(*",
1. i. ilm. 1"
",,",,..-I.

.,,.., .llllll .....,...,.

8," I...,,.I.I~,l"."~",l.wI.,..~
'..,,,"<,4
.Ii ,.,,,...I.
* ,,,,,,. ^
N.,

. ..,.., ,. ,,,,,..,,...,...,,,,..,.,,.. ..
, . ,.,...
,,, ",h. *i
",.L.
1
.li
8

,:,.:^.," , , . , , .. . , .,,,,,,,.., ,"

,,........ ,..,...,.,. , , ..,,....,,..
,
1, / lll....,..,. .dI / I

...,,,",,,,,C..*"
cr~?y.:....-.::...

Sí, feligreses: Gracias a D

é invencibles, tenemos paz.
Franco era, doncs, el n
Cruzada- que, mitjanpnt la
nat la pau ...a I'EsglCsia! 6s
franquisme representi una r
enyorades- dins la societat e
gims liberals (1820, 1868 i
Una Crrrzada que restablia e
clerical.
Perh la dictadura, a més
asme amb el suport i la col.
de la ciutat.
 Ultra aquest suport religi6
dels primers anys constitui'a u
dictadura. Veurem només un c
i el de Falange.
El 1939, els altaveus del
Glorioso Movimienro Nacion
ta, que calia rebre'l a peu dre
podia comportar problemes i,
aixb. Per exemple, en Nando
de pintar I'embarcació amb u
El 27 de febrer I'Alcalde G
de guirdia urbi apor no pre
después en forma despectiva y
actitud adoptada por V. into
empleado del municipio~~
Al cinema, després de les
allí on sonés I'himne s'havia
Ja el 14 d'agost del 39, I'Em
posterioment a Girona- per ha
contra el Generul;.sin~o al cas
Pocs dies més tard, I'enren
aNoisn.
Com hem dit, la ciutat era
era a la Rambla del Portalet (
dant militar i alguns oficials
Jubert catalanista separatista
nes i s'hi allotjaven també alg
A les dues de la matinada
toci I'himne Nacional. Tot se
vigilincia tinent d'artilleria D
tants, entri tot seguit amb un
detenir un soci que encara est
Ripidament la Comandin
tinent d'artilleria de la 25"
guurnicicín en &u Plazu Don
governador militar de Girona
mismo que dio motivo a una
""AHMSFG. Sec. X. núm. 199.
'X"AHMSFG.Sec. XXIV. núm. 21. Rafae
litat s:jlph en un torpediner hncbs cap a
crrtrs i< i r d f i < . Edil. Phnic. Barcelona,
concbmnibt a Hurcelma. cl juny de 1038
Milicias de Falange local po
a un individuo condenado a
canjeado posteriormente. A
10s elementos izquierdistas
de dicho Casino que tiene e
La primera mesura puni
dia 21, al marge de les dilig
La segona, la detenció d
presó de la ciutat: Agustí
Masferrer, Arseni Jordi, An
Pere Feliu Oliva i Magí Piju
Es demani la situació e
multar, i es procedí a inven
coses, hi havia al primer p
Patri6ticos>>,i un quadre de
L'informe elaborat sobre
fou aquest:
eAGUSTI FERRER CLIME
actuación anterior al Glorioso
organizaciones Sindicales C.N.T..
su actuaci6n durante la domin
especialmente en esta pohlaci6n
encontrava en Sevilla en donde
procesado y condenado: pero log
cabecillas rojos merecia. regre
camoafias contmrias a 10s Nacio
Prc\itlwtc dcl Casino de 4.a Con
(jlorloto H~lnno.Uaclonal~.-Carc
Narciso Visent, no rcconocicndos
FRANCISCO MASPERRER
Alzamiento Nacional. milit6 en e
Castell6 Hennnnos de esta, en do
buena conducta en lodos 10s 6rd
continu6 trabajando en la mencio
de la misrna siendo un valeroso
Dicha casa fut colectivizada uor
para que el infnmmdo continu&
adicto a la Causa Nacional y carec
s11 sueldo correspondiente.
NARCISO BAS (Vicepresiden
desrac6 siemprc por habcr per
francamente religiosos, honrado y
en actitud pasiva, no habifndosc d

"' Id.
"'Hi fem constar els noms ml com spa
 antes al contrario: Ha tenido una
conceptuado por la orda roja y pr
Actualmente es militante de Falan
fortuna, no reconocié~idoselcbicncs
ARSENI0 JORDA GISPER
significado de elemento extremista
cuantas ocasiones se le presentaban
destacado elemento rojo. actuando
Metalur~iaC.N.T. v F.A.I. coaccio
sindicato; al poco ticrnpo de ser co
antedicho sindicato. desemcufi6 el c
la colectivizaci6n Uni6n Mctalurg
junto con los destacados elementos
orientaban las actividades de la Uni
y no se les reconoce ~mueblese inn
AMADO CANADELL CALZ
penencci6 de antiguo al Partido ~c
desempeñando el car@ de tesorero
le conozca actividades en pro ni en
Espaila.. Carece de medios econ6m
ciona el trabajo.
JOSF, ANGLADA COSTA (Ri
pertenecido en nuestra Patria eludic
scuaratista si bien no se ha disting
separatista en esta poblacion, tal vez
dicc auc actuo como Presidentc
económicos y no se le reconocen m
PEDRO TARRADEL (Vocal).-
sona de orden v en cuantas eleccio
derechas.-~stalíadodicho Movimie
que su unico hijo combatio contra lo
graduación de Sargento.. Actualmen
máxima competencia. ha prcstad
careciendo como los anteriores de
I. ALGANS (Vxal).- Se desco
-
siendo considerado eeneralmente e
buena conducta sin que aparezca
pertenece a FET y IONS dondc cum
le encomiendan. Carece de medios
JOSE V I D A L ARXER (Voca
Estallado el G.M.N. se mantuvo d
haya cometido durante la dominacio
paganda en contra del Movimiento,
ducta. moral oublica v olivada.- Ca
San ~ e l i u ' d c~ u i x k sa I" dc S
COPIA)>>'"'.
 El 16 de setembre el Gen
una multa de 5.000 pessete
junta eren detinguts.
La versió -molt versemb
Cafiellas, doni a I'alcalde G
pretació que dels fets n'hav
presencial la culpa la tenia
liro-liro), que no es podia b
retat i de temps. De manera
crits i xiulets. Amb aqueste
protesta toca I'himne nacio
concurría dicho salón par6
alto escucharon el himno en
acabat, els socis reempreng
demanant aquell ball.
Amb aquesta informació
bertat de Francesc Masferre
JONS, addictes a la Causa
Canadell que, iot i que no pe
xedors de confianqa de la C
Tot amb tot, el 20 d'octub
Masferrer Albertí, Arseni Jo
Anglada Costa, Josep Vidal
Pascual. En Josep Algans R
Girona a comprar paper de
pagar la multa.
A la presó de Girona, hi a
rer Climent.

Tanmateix, ni així - per

representava haver d'acatar
pectadors sortien, majoritiri
pel.lícula, per tal de no esc
tractat al Ple de 1'Ajuntame
Encara pel juliol de 1941
vincial de FET y de las JO
frecuente que en las emision
del Movimiento, en 10s difer
la mayor indiferencia sin qu

3UM.A.(129). f.358 (1.03.40).

'*AHMSFO, Sec. X, nlim. 202
8.6 UNA FESTA NAZI I ELS
Mentre la repressi6 arribav
tres festes estranyes tenien llo
L'Angel Vila Martra, del c
pessetes I'abril de 1942, per no
de la Fiesta de la V i c ~ o r i a
De totes les festes, en desta
festa nazi que se celebri al xa
confraternitzaren amb les nove
parlen per elles mateixes, amb
Tot aixb s'esdevenia a la no
guixolencs entre ells-, republi
centració francesos, al Rossell
seves forces.
Amb I'ocupaci6 alemanya
ser detinguts i deportats a altr
nazis, on moriren una desena d

Fem nsri PIxalel dc can Casaa. els pr

 9. ELS MORT

COGNOMS NOM EDAT DOMICII.

Al& Rounuh Narris íil SFG
BwdaCahdr hm 62 PI dc laRep
Cal,xh\lmrl Emili M, Pl. SanlJ,r
Our'llb h d l a M, St Kmon.
Cal~p~cF~~urmr i? Huywl
For Ilnlgal' 51 SFG
For Sahi 61 SFG
G~mr'ncr(ninu 37 .
G,rh;!av,dI\
bl.,;iC,,np
hla~Rrn~s~all;ula
bh~Rr'n~a~allxla
N q u c r Rwo Josp
PcnlldCuni Joq
RonliLra Rut)
YikwI S m z h Jnvp
Vi,X\B"rj&, Joxp

ImAHMSFG. Sec. X,núm. 203

Jowp Nou de Ga
Nmh
Sdl~nim
Jovp G i m a 12
Entilio
Pm
Simm
Lluh
JWp
Jwn
Rrr
Mrn'
Antoni
Jmn

Amni 21 So1.31
Joan 29 -
Flmnci 35 TmRkra
Amni ?I -
. .

Joan - -
Jniep 31 Sr.Jmep.8
Jmn li Cm.Rlum
hili 34 Macl.5
L l o q 27 Csalld
F W Lluir - -
iinharni Albm - -
rima luac - -
Garcla Jwi .
(iaqsllnRihn lm$ . Camplrerit
íiamlakra Cdm 25 St. lklmhm
(i%& Yirrnl 28 Fwa

Lyon(Fran(a
St.RanlEn

SI. Domim

Jcan 25
Jmn 25
Jhln ?O
Anhlni 37
A&a .
Eugrni -
Alinvl .
Arlrorti 21
Jovp 22
R r n .
Sal,& ?(I
Jawp -
Jum .
Jorn .
Rubm 34
Emili IY
Frmm -
Joan 19
Aureli 27
AIAms - RiusiCal
Lluk - .
Fnnw 33 Ma1121.2
J& - .
Ricard - RuClaxis
Smiugu ?? hJmn.2.
Jwep 31 AIgavin.7
Jmrp 27 -
Joaquim 32 Cbd
Aned - .

Jou 56 Pl.deGim
T m 28 C n dePd
Fnncex 69 AGan,d
Mqwl 58 Crea35
 RW~ (L3 Creu
hliqwl S? Ganofer.4
Cehni 41 Carnperir
Perr 73 Sta. Lllicia.
Benet
~ 3 ~~ Cnu.RX
~~~~~

Jwp 49 Bmrluns
hlanuel 52 PI. SI. Pen
Norch 38 CnmrirnJn
Conmpclbdl .
Jmluim 75 Sw.MagLl
hlm 35 A.Guinleb!
Anpeln 60 Sw.LYiir3
Rita 19 hwqr.!
Pere 39 Aleavir.~.S

RE

C~viames F l a m 3l -
CauroManimz Joan 41 -
Colom Rlxi Mantel 41 .
D m r Plmellas Jmn 35 .
Lkulnleuklillet Miqunl M Alba.33
GüitúPdr Alkrt 49 PI.Monalir
Llcniir Cmilds Jorp . .
LlorensCollell BsmE M .
RquinrCanet Jorrp IX Campteria
PIa,iaPlanella~ Jnav 32 -
411rrlrCauelY Rhnul 61 -
l"lerP~ml\ Joiep 52 Coneep6
'lomdlr kmr Jfliep ?O Cuhias.l8

CUMOLENCS
Bmsi M31-d Miquel
Crmw Xmdai IJuir
ComminarCalvel Jqlirn
Pen6r Batlle Mani
PonceJcar RR.
SuluFemr Rc
Soll Rohla Tmdor

Jorp 33 Gorpll.3
Joan 41 .
Joan 24 -
Salvndor - .
Jnvp - .
 10.- ALGUNES DE
*R

Són els mots gravats a la l

Tremp, on reposen les restes
ra: entre ells, les d'alguns gui
que hi té enterrat el seu germ
de justícia fer-ne membria.
Sovint els qui hem crescu

Rafael Llipez Adrohel; primer a I'esq

Greincr. I'abril dc 1936. Dos joves guixo
(fot. Montserrat Carreras Pont).
dieciochos de julio i al ritme d
a recuperar la membria de la
vida personal i també la del n
el que ens havien explicat el
pensem que no 6s bo de ferir
Alhora, perb, hem sentit
anys i, sobretot, de pensar-la
saben absolutament res- I'opo
toria que, d'alguna manera -
I'ignoraven, difícilment mai n
La Guerra Civil ha estat, sego
mes important de la histbria c
plicacions han anat molt més
nista. I, en bona part, ha deter
A partir de 1939 Sant Feliu
rompuda violentament la sev
població, en tres anys, dismin
morts, exiliats i emigrants. Le
tom del republicanisme, asso
socials d'un moviment ben or
de les institucions catalanes,
tota aquesta -lenta i difícil- ev
La sublevació militar havi
amb el regim democratic de
aquell sistema politic, volgut
reforma i modernització de 1
La histbria de la nostra ci
molts decennis de lluita per a
Sempre, en parlar de la no
mbria la repressi6 republica
Reconstruir els fets fidelment
ben poca cosa si no ens preg
postes massa ficils. I aleshore
el seu context b&l.lic,de guerr
militars,,els autentics respons
Les ordres donades al Car~nr
de I'Empordi, el 30 d'octubre
militar rebel. Per tant, en par
quc comporta el panic d'aquel
lla nit hi va haver morts, com
nes. Dient aixb, no volem exc
gent estranya!- que portaren a
tificar els qui ho varen consen
 D'altra banda, quant a I'as
te una llarga histbria de cleric
mitjans del segle passat, de l
un terrible epíleg. Els capell
I'Església, a una estructura d
feixistes que s'havien alqat
tractava d'una simplificació
que prengué f o r p emociona
Pel que fa a les col.lectiv
discutit de la política del Com
com ara se'ns fa molt difíci
revolucionari que la CNT-FA
autbctona era una resposta a
amb la il.lusi6 anarco-sindic
via transm&s,des de l'útim t
L'experikncia fou de poc
desacord polític. Tanmateix
igualació salarial i, per tant, u
aleshores existent. La ideolo
limitacions dels seus militan
econbmics.
Si a la tardor de 1936 el n
la seva firma, seguint com alt
suport a la insurrecció militar
tats:
<Res no ha quedat en peu
Institucions, ni la cultura, ni
resta, com un tros trossejat i
na.
Sí, hem perdut; Cataluny
Agustí Calvet expressava
Era la frustació del catalanism
demanaria de col.laborar en
car de bon tros. Tan sols, en p
avantposessin els seus intere
gic, verbal.
Tanmmateix, la desil.lusi6
les classes socials més popu
millores socials, econbmiqu
obrer, objecte primordial de
minar-lo físicament.
 CABR~..A..-PUJADES. l.(l9R9) -L
imrdt!ia Enciclop$dia Cnlnlana, Rarcelo
CARK. U.. il97lll. I ; y t i i o IB08 - 1
CONNELLY I I I L M A N . 1.. i1'17?).
MARI'I. C.. (1'1871 <'Arrels histd
C~in,lrr,t~~r.h.Bnrcelona.
D E RIQUER. Borja: CULLA. Joan
+i rlvaroirririr rz. IVIV-I9KR. rar cel on;^
IX).AA. i IVX3l. R~.wI,s.i,ii ,q,rrr,rr
Ikpnnnment d'Hislhri:~Contemporhnia,
IX>.AA. ( 1W61. /L, g w m , r i v i l n le
Gironit.
DD.AA. 19881. Cnrol,r,~yo i In p
Montsemt. Barcelona.
DD.AA. 119901. In Gsrmr C i d E
onsl cclehrado en (iolligen del 25 al 2%
FKAI>ERA JM". (lrJ92). C r d n m n
I'RASEK. R. [107'J). K c r n h l i r h r
Bmi.rlmx Crítica.
G A l l C l A D U R A N . J.. (19851 h,qsr
g,nlial. Edit. Crítica. Barcelona.
JACKSON. C..( 1976). IA mprildilir
I.I.ES. A.. ( I W ? ) . C m d t ( ! ~ ~rql),thlir~
'~!
KIJNO. H.. (IIIWI. 10 lylcvio. Hcn

iI987). LIglcrrrr cili1

lm. Bwcelona.
(1993). Ix, G u r m Civ
 PEIRATS J., (1 976). Lns Anarquis
PERNAU. J.. (1989) Diari de In r
ROIO. M.. (1977). E h lrrnralnnr n/
S0I.E. J. Me.: VILLARROYA. I.
Publicacions de I'Ahndin de Monlserm
(
1939). 1 i Il. B o ~ r b n aPtbliwrbns
: C
$ 0 ~ 6J.M.,
. (1985) ia r~~/~rr\rs
VILAR. P.. (1963). Hi.rroria de I:
( I 'JXO). IAZprrro ~
(I'JYI ). L'ltisrrriodor

h a l
CLARA, 1.. (1990).nUna nova fon
del 1940. AplicacM al Raix Bmpndbr.
JIMBNBZA.. (l985). .La guerrz
k ~ , 4: Sant Feliu
del Baiv E f i i p ~ ~ rnúnl.
(1986). hw Fdis C

R 4RRAZ.4. Y.. 119RIO. l 7 1 p ~ ~

.
IGI .f'iITS. J Jkmogr.tfi.i h ~ \ ~
,art\
PERRF.. S.. eDemoflatis ganxona
.
I'~,l,l#c.naon\dcl \ l u ~ c u\ I . I ~ I c .

( I Y3i 1. *El dcsccn

El treball
HERNANDRZ. S. (1977). &a jn
A r r m h k a hre,roma,ral d'E.c~sradio.
(1980). *Empre
sobre rmws pti.wI,le,rcv. núnr. 2.
JIM~NCZ.A.,(1983). ~Movia~e
B d x /3!?[mdA.núm. 2.
(1986), ~ P o l h i c ode
Guíxols durant la Gucml Civil. ;I LN G
Ccrclc d'Esludis HisthTics i Socials.
LLAMPAYAS. J.(IY34). aNucstn
y 1934. Simt Feliu de GLI~XOIS: Cimara
MEDIR. R..(1953). Hirrork drnrr
MLNORIASdr 10 C&uo,n C Cwr
1933/3.1. !93V-1943 i 194.1.
SUROS. J.. (1987). r1.i~CNTnl Ba
Rivcr;~. a I:.wnlir r o l ~ w1rmr.v rld Ilair

ALCMAVY. S I I!)H6l. I. .4fivltwr

HARRTDA. P. I IL)i71. -L'.A~unmm
H I 0 I . t T S . J . I.I'M,I.
. - L . ~. t % r
116, maig-juny.
CALVET, F.,; ROIG. 1.M'. ( 198 I).
Barcelona: Teide.
COKNELLA. R(1980). .Dos giron
a Pre.r.ri.,wb.delrre~wbw.
G O f l l M.V.. Ll~th.~rencIo,~br,o rlc
(Mem"ri! inkdila a 11. Fundació Joan M
JIMENEZ.A..(1981). *Cap d'csu
(1981). .Als cinqua
Feliu de Guixolsn a E.v Corui, octah~.
(1983). .Els lmnlha
1939). a Artwro, 25-VI11 i I-IX.
de Gimnn.. ndm. 120. ro-oct.
i 1990k &Is nostres m
(1991): *El repuhlicnn
hlicB (1931-1936)n a La IIKqnihlirrr. M)o
(1992). +<ElRovern loc
Dicfad~~roI Primo dr Rivem. Girona: Ce
(1993). nl'nnticlericali
pndniaa. E,qli,sio i snc-irhn rr hi Gimno C
ROGER M.. (191 I ) . F;lr r$w ,so<in,b
Urbanisme
BORDAS. J. (1928). eMemrs* a L'A
(193). "Quatre m a s so
(1934). .Reformes de la
ENSESA.1. (19.54). ~S'Agar6cumpl
(1926 i 1927) * l a urhan
GANWL. V. (1954). nHi\s,ria de nu
PLA, I., (1974). dosep Ilnsesn i Pujn
C S'Agorri, estiu.

Cultura I enrenyamenl
AYMAR J.. (1982). nAproximaci6 a I
Mil. E.R.. Sant Cugat del Va11Ps.
BERGA, M., (1991). Jrrhrt Lmtgdm
Barcelona: Pbrtic.
RUSSOT.. G.. 11992~Elfe1muricrri1
. . ,
Guixols: Ancora.
BOSCH. A., (1931). -Historial del Ce
CIVIL. F.. (1977). <<JuliChrreta.dels
I n ~ ~ n ~ o m a rdc'aEls f ~ ~ d i o . r ~ ~ . ~ .
ESTEVA. LI.. i ESTEVA. E., -Invent
remes dei.BokEmpod& núm. 2 .
JIMENEZ. A.. (1981). .Tur recordant
(1982). "Al cinquanlaa
1866-Sant Feliu de Guíxols 19321. oedneo
Corrh, maig.
.
(1988). Apmr¡macih a
Amb r r ~ 0 1 i e I l r 5 O o n w CI'E.~rolo
Ga:ic
I'Ajuntament de San1 Feliu de Cuirols.
MARQUES. S.. (19RI). *Narcís M
Gen~mi(Misccl.llniacommemoraliva del
vcrsitari.
(I99P). Nnrcís Masn. p c d o ~ ode~ r E
MUNOZ. J..l I9RIO.Rfi~rhnlaSnnlF
 A
L'autor vol fer constar el seu
que desinteressadament li han
que han fet possible la redacc

R
A
Sf
Fr
A
Ig
G
Jo
M
D
M
Ll
M
V
Jo
M
Ja
Fr
L
Pe
C
L
M
M
Pe
Jo
Pe
Jo
Jo
D
CONTEXT HISTORIC
A.. Breu resum dels a
B.. Sant Feliu de Guíx
C.. Les arrels del cler

LA GUERRA CIVIL 1936-

1 . El republicanisme
2.. Tebrica duplicitat d
..
3.. Repress~orepublic
4.. Nova estructura ec
5.. Els avatars del gov
6.. Els bombardeigs ..
7.. Vida quotidiana ...
8.. La repressi6 franqu
9.. Els morts de la Gu
IO..Conclusions ..........

BIBLIOGRAFIA
1 Josep Mufioz, E1,futbol a
2 Angel Jiménez, Aproxima
1988. 1 11 pig.
3 Emili Massanas, Ricard M
(Exhaurit).
4 Albert Palahi, Els scils de
5 Gerard Bussot, El capita
6 Joan Blanco, El monestir d
phg.
7 Cisar Yáííez, Comerq, nave
de SFG a Arn&-ica en el s. XI
8 .I. Bigas i A. Jiménez, SFG
9 Angel Jiménez. La Guerra
PA^.
10 (En preparació) DD.AA, C
 AQU

ESTUD
HAQ
EN
G
DE SAN
EL
AJUNTAMENT D
Servei de P