PENSAMENT PEDAGÒGIC

El Rector de la Universitat Literària de Granada va encarregar a Manjón, la lliçó inaugural

del curs. Aixó va fer que aquest començara a llegir llibres pedagògics amb major freqüència
que van desencadenar en la creació del seu Diari, on apareixen les opinions que es
desprenen d'algunes lectures amb les quals no estava molt d'acord. Tenia una creecia
religiosa que s’oposava a escrits com els de la Institució Lliure d'Ensenyament o La Ciència
de l'Educació de Bain.

Finalment, el seu discurs va tractar de les condicions pedagògiques d'una bona educació i
quins eren les que faltaven i les idees que reflectia serien la base de les futures Escoles de
l'Ave-María.

Entre aqueste idees, Manjón defineix la Pedagogia com “la ciència i l'art d'educar i instruir a
l'home, això és, un conjunt de principis científics i regles pràctiques amb l’objecte final de fer
homes totals i complets, tal qual Déu els vol i la societat els necessita”;
i Educació que seria “cultivar i desenvolupar quants gèrmens de perfecció física i espiritual
ha posat Déu en l'home” .

Manjón veia en l'educació un poderós mig per a la redempció social i individual i la mesura
per a conéixer el progrés d'un poble.

Per a ell, el pedagog ha de ser teòric i pràctic, sabedor dels mètodes i experimentat en els
procediments d'ensenyament.

En la seua obra va exposar les condicions pedagògiques per a aconseguir una bona
educació:
Entre elles destaquen,

- Una educació integral, que abaste a l'home sencer, tant cos com ànima. Aquestes
últimes han de viure en harmonia i per tant l'educació haver de ser en tota instància
religiosa
- Que ha de començar des de les més primerenca infància i preferentment per una
dona ja que les mares són les primeres i principals educadores dels xiquets
- Ha de ser gradual, contínua i ajustada a les diferents facultats i temps
- Ha de ser tradicional, apta per a: disposar dels llegats de generacions anteriors i
transmetre'ls a les següents
- També, instructiva i educadora, complementariament
- Ha d'estar constantment dirigida cap a un objectiu i ser totalment activa per part del
docent i de l'alumnat.
- Ha de ser moral, per a convertir a l'alumne en un home bo, honrat i virtuós
- I, ha de ser artística (cultivant tres arts: música, dibuix i poesia) i manual (exercicis
pràctics que preparen per a un art o ofici que els servisca en el futur)
En aquest escrit, també va detallar de quina forma no es donen aquestes condicions
pedagògiques en els centres i es pregunta si és l’educació un ensenyament que instruix
però realment no educa?. D’aquesta pregunta, deixa la resposta al públic i demana la
col·laboració de tots per a posar remei als mals de l’ensenyança, treballant alumnes i
mestres per una bona educació.

Aquest discurs regeneracionista, però de caràcter catòlic i conservador, no va ser del grat
de tots, especialment entre els liberals i partidaris de l'ensenyament laic.

A partir de l'exposat en aquest discurs va continuar publicant treballs indicant alguns remeis
per als mals ací esmentats.

Amb l'expansió i el reconeixement de la fama de les escoles, els visitants demanaven algun
escrit per a conéixer el pensament de l’Ave-Maria. Per a donar compliment a tal petició, va
començar a publicar les “Fulles de l’Ave-Maria, les quals van ser reunides en diversos
volúmens, donant origen a idees i institucions escolars similars.

PRÀCTICA EDUCATIVA

Per a aconseguir una ensenyament que desenvolupe homes i dones ben sans de cos i
ànima, l'educació ha de ser el gran mitjà, i l'ensenyament l’instrument.

En les ecoles de l’Ave-Maria s'admetia als xiquets pobres completament gratis, des dels tres
anys fins que decidien abandonar.

Encara que al principi es va pensar a donar preferència a les xiquetes, al llarg dels anys van
anar augmentant els homes, sent, aquests, en 1915 les tres quartes parts dels educands.
Es procurava, que quan deixaren l'escola, ocuparen un lloc digne en la societat. I
s'agrupaven en seccions, d'acord amb les diferents edats, sexes i condicions, el que
permetia una millor ensenyança graduada

L'ensenyament, que era intuïtiu, progressivu i eminentment pràctic comprenia les següents
matèries: Doctrina cristiana; Història sagrada; Lectura; Escriptura; Aritmètica; Geometria;
Geografia; Gramàtica; Història pàtria; Labors, (els xiquets en camps agrícoles i tallers i les
xiquetes en les tasques pròpies de la dona); Música i cant; Gimnàstica e Higiene.

Els alumnes majors, que més sobreeixien, estudiaven preferentment per a sacerdots o
mestres i els altres aprenien un ofici.
El calendari escolar es diferenciava bastant del de les altres escoles, perquè pretenia que
els xiquets pogueren assistir durant tot l'any. Encara que es respectaven les vacances
populars i dies festius, molts xiquets podien accedir a les escoles per a jugar, assistir als
actes religiosos, etc.

Les hores de classe eren: de nou a dotze del matí, amb un descans de deu i mitja a onze; i
de dos a cinc de la vesprada, amb un altre descans de tres quaranta cinc a quatre. Als
matins hi havia missa, de huit i mitja a nou, i a les vesprades visita al Santíssim, durant un
quart d'hora, a partir de les tres i mitja.

Entre el que més admiració causava, als visitants, es trobava l'ensenyament lúdic, lliure,
actiu i intuïtiu amb la qual aprenien els xiquets en permanent contacte amb la Naturalesa.

Predominava la diversió amb quantitat de jocs populars, que havien convertit en didàctics,
aplicant-los a les diferents matèries del programa escolar.

Alguns d'ells eren: rematades amb grans lletres de ferro que servien perquè, per mitjà del
joc els xicotets aprengueren l'alfabet i els majors geografia i història. El salt del carner,
mitjançant el qual repassaven els coneixements. En una pila rústica i d'aigua fresca i
cristal·lina es banyaven els xiquets i en ella jugava Manjón a les cireres, amb els xiquets
bruts, aconseguint que adquiriren hàbits d'higiene. Construïen rellotges de sol demostrant
coneixements d'astronomía. Utilitzant terra i pedres de diferents formes, colors reproduien
un gran mapa d'Espanya.

L'interés pels jocs pedagògics, preocupava seriosament a Manjón i treballava en nous jocs i
joguets, perquè amb ells obtenia millors resultats que amb els llibres.

També existien bandes de música i de cornetes i tambors pel que alguns, al terminar el
període escolar, es guanyaven la vida com a músics.

El material didàctic, tan important per a l'ensenyament intuïtiu, era molt abundant, destacant,
especialment, el dedicat a l'ensenyament de la geografia.

Es va crear un Museu que reunia tot el que necessitaven els xiquets i xiquetes; i una
Biblioteca, organitzada pels xiquets de la classe.

També es cuidava la salut dels xiquets, que gaudien de banys i dutxes, de cures mèdiques,
de vacunacions i d'una farmaciola.

A més necessitats se'ls proporcionava diàriament menjar i roba per a vestir i calçar als nus.

Les relacions amb les famílies i altres estaments socials eren freqüents, col·laborant els
xiquets de les escoles en els actes festius populars de la ciutat i convidant al poble als
diferents actes festius que tenien lloc en les éscoles.
Aquesta influència social va aconseguir, no sols millores morals i culturals, sinó, també,
urbanes, en uns barris abandonats que mancaven d'allò més elemental.