S/SS/C/Ç/Z

Sempre que hi ha mercat la cosidora té tancat. No hi ha cap rètol a la porta que digui
"modista" perque l'Elisa intenta fer passar desapercebut el seu petit negoci d'economia
submergida. Però tothom al poble coneix la destresa dels seus dits, que cusen esquinços,
apedeaçen els colzes de les camises, fan la vora dels pantalons, estrenyen la cintura de les
bruses i escurcen faldilles d'adolescents d'amagat dels seus pares. Avui hi ha mercat i la
persiana està baixada. Però la Rosa, una clienta cada vegada més habitual, té una urgencia i
truca al timbre. L'Elisa s'empasa saliva quan la Rosa estén amb decisió damunt del taulell una
armilla blau marí: "Mossa d'Esquadra". La podras tenir per demà?

perquè apedaçen

abaixada urgència

s’empassa podràs

S/SS/C/Ç/Z
Aquell assassinat havia ocorregut feia ja molts anys en una petita ciutat de França. Tot i així,
se'n continuava parlant perquè el crim no s'havia resolt. La policia va investigar durant gairebé
dos anys però va ser incapaç de trobar-ne el culpable. Evidentment, hi havia diversos
sospitosos, però com acostuma a passar no s'havien trobat proves concluents. Havien assignat
el cas a un inspector amb molta experiència i tant ell com els seus homes s'havien esforçat per
descobrir perquè aquell home havia aparegut apunyalat, i amb una mà pintada de color blau, a
les onze de la nit d'un mes de març. S'havia sospitat, i molt, del seu veí. Els indicis eren
evidents: mala relació, insults, fins i tot alguna amenaça... Malauradament la seva quartada
havia resultat ser massa sòlida. El cas s'havia arxivat durant anys i no s'havia tornat a reobrir
fins que molts anys després, a les onze de la nit d'un mes de març, un altre home havia
aparegut apunyalat, i amb una mà pintada de blau, a la mateixa ciutat.

concloents per què

coartada

R/RR
Encita a la barra d'un dels bars més reconeguts del mercat de la Boqueria. Els cabells se li han
enrossit durant l'estiu i te la veu enronquida, com si estigués refredat. "Ahir vaig fumar massa",
confessa amb una rialleta enrovellada. Deuen ser els nervis d'abans de l'estrena. La setmana
que ve, l'arquitecte Ramon Rovira presentara davant els mitjans la maqueta del projecte del
nou port olímpic. Porta sota el braç els plànols enrotllats, però no mel's pot ensenyar. Cal
mantenir el secret fins al últim moment.

"No estic gaire segur que agradi a tothom. Però he intentat eliminar l'excés d'estructures de
ferro i introduir altres materials menys agressius", explica Rovira.

Em cita enrogallada

presentarà me’ls

a l’últim

R/RR
Vaig haver d'admetre que tenia raó. El que va passar fa ja tants anys va ser només culpa meva i
de les poques ganes que sempre tinc d'escoltar els consells dels altres. A favor meu diré, però,
que aquella era la primera vegada que viatjava i estava poc acostumada a agafar trens.
Recordo perfectament que quan vam arribar a Amsterdam vam dormir en un hotel del
extraradi i que per arribar al centre agafavem el tramvia número vuit. Sovint ens perdiem i
baixavem en parades que no tocaven. Llavors ens enfadavem pel meu mal sentit de
l'orientació i podiem estar-nos hores sense parlar. I és per això que reconec sense vergonya
que va ser per culpa de la meva pèsima orientació i perque no vaig entendre bé el que ens
explicava el revisor que vam fer cap a aquella ciutat horrible i no vam tenir més remei que
buscar ràpid un hotel on poder passar la nit.

De l’extraradi agafèvem

Perdíem baixàvem

Enfadàvem podíem

Pèssima perquè

Va arribar l'hivern i les hores de llum van ser encara més poques. Li hauria agradat viure en un
lloc on les temperatures no fossin tan fredes i les persones parlessin potser una mica més.
Hauria preferit ser algú que es comformava. Caminar en mig de la neu i no enyorar l'herba
verda de la primavera. Tant mateix, ell no era així. A qualsevol que li ho preguntessin afirmaria
que al seu país s'hi vivia amb una harmonia envejable i que les persones eren honestes. Tot i
així, la tranquilitat que molts anelaven ell la detestava cada vegada més. No és que volgués
guerres o conflictes, no es tractava tampoc d'això, però si que li venia de gust que la normalitat
es trenqués encara que fos una mica. Va ser amb aquest pensament que va mirar per la
finestra i va veure com un home sobre un cavall negre s'acostava a una velocitat que només
podia anunciar canvis o novetats.

Conformava enmig

Tanmateix tranquil·litat

Anhelaven sí