GLOSSARI

ANAMNESI: Són dades i informació que obtenim sobre el

pacient per portar a terme el futur tractament.

A AGENESIA: és l’absència d’una dent, generalment un incisiu o un premolar,

perquè mai no s’ha arribat a desenvolupar ni néixer.

ARTROSCÒPIA: és un procediment per diagnosticar i tractar problemes en les

articulacions. Permet el cirurgia veure dintre de l’articulació sense realitzar una
incisió de gran mida. Per exemple per veure ATM.

ARTICULADOR: instrument mecànic que permet recrear la relació de la

articulació temporomandibular (ATM) amb els maxil·lars mitjançant el muntatge
dels models de la impressió superior i inferior en el instrument.

BRAQUIFACIAL: son individus que tenen la forma de la cara

ample i curta, amb una mandíbula quadrada i musculatura

B fort.
 CUBETA D’IMPRESSIÓ: són recipients fabricats generalment en acer inoxidable,
alumini o plàstic especialment per fer preses d'impressions dentals. Es

C componen d'un cos, per contenir els diferents materials d'impressió existents,
que tindrà una forma adequada adaptada a l'anatomia bucal, variant segons
sigui per a l'arcada superior o inferior.

CUBETA ESTÀNDARD: Són cubetes prefabricades amb una forma genèrica per
adaptar-se a la cavitat oral general de totes les persones.

CUBETA INDIVIDUAL: La cubeta individual és un cubeta adaptada a l’anatomia

del pacient per realitzar un impressió detallada. Per realitzar una cubeta
individual necessitem haver realitzat primer un motlle d’estudi amb una cubeta
estàndard.

DOLICOFACIAL: Posseeix mandíbules amb branques poc desenvolupades en

relació amb el cos, cara allargada, arcades dentàries estretes. Presenten

D divergència entre la mandíbula i la base cranial i entre la base mandibular i el

pla biespinal. Predominant el llarg sobre l'amplada en les dimensions
esqueletals. La seva direcció de creixement és vertical.
 EDÈNTUL: és un estat de la salut bucal que correspon a l'absència de peces
dentàries, es classifica en edentulisme parcial i edentulisme total. Les causes

E que el produeixen són diverses, sent les principals la càries dental i la malaltia
periodontal.

ELASTÒMER: són polímers que presenten una estructura elàstica. Són materials
que s’utilitzen en la presa d’impressions dentals. Es troben per exemple en
polisulfurs, silicones de condensació, silicones d’adició, i polièters.

ELECTROMIOGRAFIA: és un procediment de diagnòstic que s'utilitza per avaluar

la salut dels músculs i les cèl·lules nervioses que els controlen (neurones
motores). Els resultats de l’electromiografia poden revelar una disfunció
nerviosa, una disfunció muscular o problemes amb la transmissió de senyals de
nervis a músculs.

EXTRUSIÓ: és el moviment vertical d’una dent que es produeix per diferents

causes.

G
H
HIDROCOLOIDE: Són materials elàstics i aquós per la impressió.

IMPRESSIÓ ANATÒMICA: S’obtenen registres de l’anatomia

oral sense exercir pressió als teixits, és a dir m evitar la pressió

I sobre els teixits on es situarà l’aparell. Impressió més comú

utilitzada és en pròtesis completes, ortodòncia, impressió per
fèrules i impressions preliminar per models d’estudi.

IMPRESSIÓ DEFINITIVA: Són aquelles impressions que es

realitzen amb una cubeta estàndard o individual per obtenir
un model de més precisió. Obtindrem així un model de treball
(model que fa servir el protètic per elaborar l’aparell necessari
pel tractament del pacient).

IMPRESSIÓ FUNCIONAL: Impressions que reprodueixen la

localització i extensió els moviments de la mucosa mòbil i les
insercions musculars de l’àrea pròxima a impressionar.

IMPRESSIÓ PRELIMINAR: Són aquelles impressions que es

realitzen amb un cubeta estàndard (metàl.lica o plàstica) que
ens donarà una replica aproximada de la boca del pacient.

IMPRESSIÓ SEMIFUNCIONAL: Són aquelles impressions que

combinen la tècnica anatòmica sense pressió i la tècnica
funcional amb pressió. Volem impressionar zones de teixit
amb pressió i zones sense pressió.
J

L
MATERIAL D’IMPRESSIÓ: Segons Shillingburg el material
d’impressió és: “materials portats a la boca en un estat tou o

M semifluid, que s’endureixen en el seu procés obtenint una

imatge en negatiu de les peces dentals i estructures pròximes,
de la qual obtindrem posteriorment un positiu: el model”.

MESIOFACIAL: creixement equilibrat cap avall i endavant, diàmetres vertical i

horitzontal de la cara proporcionats.

MODEL D’ESTUDI: és la impressió que ens permet analitzar la situació oral del
pacient.

MODEL DE TREBALL: model que fa servir el protètic per elaborar l’aparell

necessari pel tractament del pacient.
N
ONICOFÀGIA: és l’hàbit de menjar-se les ungles. Pot donar
diferents alteracions a nivell bucal.

O ORTODÒNCIA: Branca de la odontologia que estudia, preveu i corregeix les

alteracions del desenvolupament de les arcades dentaries i la posició dels
maxil·lars. I així restablir l’equilibri morfològic i funcional de la boca i la cara,
millorant també l’estètica facial.

ORTOPANTOMOGRAFIA: ens permet un estudi general de la boca del pacient,

permet veure si hi ha agenèsia, apinyament, peces incloses, etc.
 PERCUSSIÓ: És l'acte de copejar suaument, per exemple una dent amb un
instrument pla, tant en incisal o oclusal com en labial o lingual.

P PROGNATISME: en un tipus de deformitat facial en la relació amb la base

esquelètica de la mandíbula o el maxil·lar, on qualsevol d'aquests sobresurt més
enllà de la línia imaginària predeterminada al pla coronal del crani.

PROTUSIÓ

PROSTODÒNCIA: S’encarrega de restaurar la funció, l’anatomia, la fonació,

l’estètica per la pèrdua de peces dentals i aplicar tractaments de pròtesis o
implants.

Q
RADIOGRAFIA DE CANELL: és una radiografia per analitzar el
creixement del cartílag.

RETROGNATISME: És una posició endarrerida de la mandíbula, es pot

referir a la posició de l'os o de les dents.

RX PERIAPICAL: Observem les corones i l’àpex.

R
RX D’ALETA DE MOSSEGADA O INTERPROXIMAL: S’observa les
corones de l'arcada superior i inferior.
RX OCLUSAL: S’observa tota una arcada superior o inferior.

RESONANCIA MAGNÈTICA: És una radiografía magnética no

ionitzant. per estudiar els teixits tous.
 SIALOADENITIS: malaltia que es caracteritza per una inflamació duna de les
glàndules salivals de caràcter temporal o crònic. És una infecció bacteriana

S d'una glàndula, normalment deguda a l'obstrucció causada per un càlcul o per la

hiposecreció glandular.

SILICONA ADDICIÓ: És un material d’impressió, són les més utilitzades. El seu

enduriment és per una reacció d’adició per tant no alliberen cap producte
colateral, això fa que tinguin més estabilitat dimensional.

SILICONA CONDENSACIÓ: és un tipus de material utilitzat a les impressions

dentals que polimeritza, donar forma, mitjançant una reacció de condensació
alliberant alcohol etílic.

SONOGRAFIA: tècnica per poder estudiar els sorolls articulars de la ATM.

TÈCNICA FOTOGRÀFICA: : Frontals i laterals per diagnosticar i

veure l’evolució del pacient.

T TELERADIOGRAFIA: És una radiografia lateral del crani realitzada molt en

ortodòncia. Permet veure els angles en relació a la anatomia i fer el diagnòstic.

TAC: Es una radiografia ionitzant. Rx pr seccions o eixos per obtenir una imatge
en 3D.
U

Y
Z