Mar, una patgesa, estva casada amb un patgés, Enric. Tenien un fill, -Marc-.

Un dia el
senyor propietari del senyoriu on vivia tota la família, començà a recorrir als seus serfs
per a fer-los formar part del seu exèrcit, per fer-lo més ampli, ja que el que tenia era
molt xicotet com per a lluitar en una batalla. La família estava molt alegre, perque aixó
no ho havien vist mai, que un patgés pogué passar a seu un cavaller que lluita per
defendre al seu rei i a la seua família. Però un fatidic dia van tornar al poblat dos
cavallers, que esren molt coneguts per la familia, per que abans eren veïns, es dirigien
cap a la casa d'Enric. Al obrir la porta i escoltar que Enric havia mort en la batalla, Marc,
que estava en la habitació de al costat, corré cap a sa mare, amb els ulls plens de
llagrimes, l'abraçà molt forntament, ella plorava, però es va contenir un poc per Marc,
per a que no es sentera tan trist. Més tard la vida d'ells havia canviat a muntó, ja no
només per que no hi estava Enric, sino perque Mar havia de treballar com feia Enric
abans de lluitar a la guerra, és a dir, treballar la terra dels camps o col·laborar amb els
altres patgesos a costruir alguna edificació.
Mar era l'única patgesa que feia el mateix treball que els homes, tot el món la mirava
com si fos una extranya, ja que en eixa època ni hi estava ben vist que una dona fera el
mateix treball d'un home, mentre a sa casa el seu fill Marcs'encarrega de la casa, de
preperar el menjar, encara que era una sopa insipida, perque no podien menjar molt
més, per la poca economia que tenien, però de vagades sa mare es quedava a casa
fent alguna cosa, per a que ells poguera pasetjar un temps pel poblat i desconectar de
tot aquest treball, ell s'adonava del que feen els adults per a donar de menjar a les
seues famíles i per mantindreles en condicions. Mentre pasetjava ells es centrava en el
paisatge, en els arbres, en el cel, en els pardals que volaven entorn el poblat cada
migdia. Un dia qualsevol arribà al poblat un senyor més important que el senyor
propietari de les terres del poblat, al pasar i observar com anava la producció
d'aquestes terres, obsrvaren a Mar, treballant amb prou eficiència i per molt cansada
que estiguè, parava un moment i continuava amb més impetu que abans. Quan Mar i
Marc es trobaven a casa, en el moment que tenien per a descansar, tocaren a la
porta... toc, toc!! Marc obrí la porta, i el senyor li demanà educadament passar, ell
accedí, Mar i el senyor parlaven, mentre Marc preparava uns gots d'aigua, encara que
el senyor li havia denegat l'oferiment de l'aigua. En la conversa, Mar i el senyor
parlaren... d'anar a treballar a la ciutat!, ella sorpresa per la resposta, es quedà uns
segons muda, ja que aixó no li passava a quasi ningú, ja que els serfs eren com
esclaus que només servien per a obeir ordres, peró en eixe moment la mare i el fill es
miraren fixament amb un somriure, i deieren els dos a la vegada... SI!!. El senyor li
aclarà que treballaria en el que li agradara, que tenia oprtunitat de elegir, ella pensà,
però ho tenia prou clar, traballaria en el comerç. També li digué on tenia que viure,
segons els seu traball, és a dir, prop de el carrer on es feien els mercats i les fires. Amb
el temps, van anar conseguint prou de dirner per la venda de tots el productes que
compraven a altra gent, poc a poc, arribaren a tenir molta riquesa, pasant a ser de la
BURGESIA, però com pots els d'aquet grup social, volien tenir titols nobiliaris, així que
com Marc ja hi era major d'edat es va casar amb la filla del rei, pasant a ser noble, i
tenint els seus titols nobliaris amb moltes riqueses. Així que van passar de ser una
familia camperola, sotmesa a un senyor a ser una família burgesa i a ser noble.
ÓSCAR MEDINA MARTÍ 2 ESO B