Guió Ara art

Escenografia: tota l’acció succeeix a l’Ateneu de Rubí amb un grup

d’amics.

Personatges primaris (protagonistes)

Ive: noia baixeta amb el cabell fosc i ondulat, els ulls verdosos li agrada passejar
sota el cel blau de tardor i contemplar el paisatge és de les més intel·ligents de la
classe.

Luka: És un noi alt, amb cabell negre ulls blaus és prim i és el més
graciós.

Carles: Noi morè amb ulleres, li agrada la roba, una mica friki, té els cabells
castanys i s’espanta amb facilitat, tot i que ho dissimula.

Violet: És una noia una mica alta, forta i valenta, té pigues i té la pell clareta, els
seus ulls són color mel el seu cabell és llis i negre, li agrada llegir històries de
fantasia i és considerada una friki.

Personatges secundaris:
● El conserge (noi)
● L'organitzadora (noia)
● Persona que distreu el conserge que li diu que ha vomitat (noia)

● Persona que pregunta per l'activitat en altre idioma (noi)

● Traductora (noia)
● Criatura desconeguda (noi)

Figurants (sense frase)

● Persones que venen a l’acte

Argument detallat:
Quatre amics Ive, Luka, Carles i Violet van a una activitat cultural de l’Ateneu, enmig
d’una conversa casual, l’organitzador/a comenta que no es pot pujar a la torre
perquè està prohibida l'entrada. Els quatre amics comencen a fer broma sobre
aquesta torre fins que un repta als altres a pujar-hi i els altres accepten.
L’organitzador/a els ha dit que les claus estan en la sala del conserge, després van
a la torre. Obren la porta i…
Entren, no hi ha res, absolutament res, els quatre amics decideixen anar-se'n, però
alguna cosa els crida l'atenció veuen una ombra, surten corrents tots menys un, que
es queda a dalt i no torna a aparèixer mai més, els tres restants no tornaran a parlar
d’això mai més.

ACTE 1:
Primera escena:

(Estem al vestíbul de l'Ateneu, són les cinc de la tarda, l’organitzadora de l’activitat estava
tenint una conversa amb els nens.)

- Organitzadora: Bona tarda, estem molt agraïts que hàgiu vingut. Em dic
Laura i seré la vostra tallerista. -comença a donar fulls informatius- Aquest
taller es farà per tot l’Ateneu menys a la torre que està estrictament prohibida.
- Persona que pregunta per l'activitat en altre idioma: Warum ist es
verboten?
- Traductora: Ha preguntat per què està prohibida.
- Organitzadora: (amb un somriure) Aquesta informació és estrictament
confidencial. Ara si em disculpeu hem de seguir amb el taller.
L’organitzadora segueix explicant el taller.
- Luka: Ei nois, qui té collons per pujar a la torre prohibida.
- Ive: No crec que hàgim d’anar-hi…
El grup del taller surt de l’escenari.
- Luka: és clar que hi hem d’anar, no sigueu caguetes.
- Ive: Nois, el grup se n'ha anat… (ningú li fa cas.)
- Carles: (amb to d’espantat) És millor que no hi anem.
 - Luka: (to de burla) En Carles té por~.
- Carles: (una mica avergonyit) No és veritat…
- Violet: Pareu els dos! Deixeu-vos de bestieses, a mi em sembla divertit i
segur que serà millor que el taller, és una merda.
- Ive: Tu també vols pujar, Violet? D'acord… Pugem-hi.
- Luka: (somriu) A més, el grup s’ha pirat. Ningú ens veurà (Ive fa cara
d’indignació.)
- Carles: (espantat) Bé, d'acord…
- Violet: El primer és robar la clau de la torre.
- Luka: Deu estar a la sala del conserge.
- Carles: Segur que això sortirà bé? És a dir, robarem una clau…
- Ive: Tècnicament només ens l'emportem sense que ningú se n'adoni . Ningú
se n'adonarà. Som prou intel·ligents.

(els nois se'n van a la sala del conserge a buscar la clau)

Segona escena:
Els quatre amics arriben a la sala del conserge. El conserge està escombrant el terra.
Els nois estan amagats darrere una columna.
- Carles: Ehhh…, nois, el conserge està davant de la sala…
- Luka: I què?
- Carles: Doncs que no podem agafar la clau
- Luka: Ara no, però després de la teva distracció, ho farem.
- Carles: La meva què?
(Luka empenta fora de l’amagatall al Carles)
- Luka: (xiuxiueja) Tu pots!
*En aquest moment arriba una noia del taller i en Carles s’amaga rere un altre lloc.*
- Noia del taller: Hola, bon dia, què tal estàs? Et veig una miqueta estressat,
no?
- Conserge: Agh! Vols alguna cosa mocosa? O estàs aquí per molestar? - diu
amb cara de fàstic.
- Noia del taller: No, no, he de dir-te una cosa important
- Conserge: noia, no vinguis a molestar, i digue’m per quina raó estàs aquí.
 - Noia del taller: Una nena s’ha marejat i ha vomitat a la sala on estàvem fent
el taller. És fastigós
- conserge: (fa una cara de fàstic) I que vols que faci jo?
- Noia del taller: Doncs netejar-ho, tu ets el conserge…
- Conserge: Agh, està bé… -comença a anar-se'n i la noia el segueix- com
odio als maleïts mocosos…
El conserge surt de l’escenari i la noia també. En Carles i els seus amics surten dels
seus amagatalls.
- Luka: quina sort que has tingut Carles.
- Carles: (amb aire bromista) la sort em persegueix
- Luka: (riu) que acabes de dir? -torna a riure- i jo que creia que no tenies
sentit de l’humor. Que la sort et persegueix? Però si ets un gafe!
- Carles: Ja, tu ets un capsigrany no et diem res. Encara que no sé que és
pitjor, ser un gafe o ser un capsigrany a tota regla. -en Luka s’indigna i en
Carles li fa un gest de “zasca” amb la mà-
- Luka: Perdona? Ho he escoltat bé?
- Carles: Perdonat. A més, crec que no ets sord -en Carles li ensenya al Luka
el dit del mig. -En Luka fa posat per empentar a en Carles, però la Violet li
impedeix. L’Ive va a buscar la clau.-
- Violet: podeu deixar de comportar-vos com nois malcriats
- Luka: Tu no ets la indicada per parlar Violet, t’has ficat en més baralles que
tots nosaltres junts. Així que tanca la boca i deixa de molestar.
- Violet: (Casi per ella) Que deixi de molestar? Serà fill de… -Violet, Carles i
Luka comencen a barallar-se. L’Ive observa l’escena amb la clau de la
torre agafada.
Aproximadament 10 segons més tard Ive diu:
- Ive: Ha acabat ja l’espectacle? -assenyala la clau- tenim coses més
importants a fer. Així que podríeu parar de comportar-vos com micos d’una
maleïda vegada? -tots assenteixen i es dirigeixen cap a la torre
prohibida.

ACTE 2:
(els nois pugen a la torre)

- Violet: entrem.
- Ive: Soc jo o fa pudor de mort?
- Luka: Sí, tens raó, potser en Carles s'ha tufat perquè està cagat -diu en to
de burla mentre riu- Potser té cagarrines
- Carles: Ei, ja no? Deixeu de riure-us de mi, que jo no he fet res perquè em
tracteu així. I no, no m'he tufat
- Luka: Bé, tu ets l’únic que es negava a entrar
En Carles fa posat de voler enfrontar-se al Luka.
- Ive: *fa un crit* NOIS AQUÍ HI HA UNA COSA
*Van tots espantats a veure què passa*
- Luka: Osti tu, quin puto fàstic, una rata morta.
- Violet: Però per què coi, sembla que se l'han menjat? La sang no és que
estigui seca del tot, o sigui que això ha hagut de passar fa una mitja hora més
o menys, i la rata té mossegades
- Carles: Potser algú estava aquí tancat i s’ha menjat la rata…
- Ive: Però qui es menjaria una rata?
- Luka: Algú mort de gana -fa una petita pausa- o un monstre que ens vol
menjar a tots -diu com en un to "tenebrós"-.
- Violet: Ja, i jo puc caminar per sobre de l'aigua com Jesús, no et fot.
- Luka: Podria ser un gat.
- Ive: Però, utilitzeu el maleït sentit comú, si hi hagués un monstre o algú mort
de gana, el veuríem, l’habitació no és tan gran i no hi ha cap lloc on
amagar-se.
- Violet: Emmm, nois, on està en Carles?
- Luka: Segur que s'ha espantat i se n'ha anat, és un covard. És propi d’ell.
- Ive: Ja, però si s'hagués anat s'hauria d'haver escoltat la porta, i no s'ha
sentit res…
- Violet: On s’ha ficat aquest noi?
- Luka: Ja us ho he dit, s’ha cagat i se n'ha anat.
(Violet fa unes passes endavant seguida de la Ive)
 - Violet: Aquest lloc sembla tret d'un llibre de misteri… (contemplant el
voltant)
- Ive: hauríem de buscar al Carles… (amoïnada)
- Luka: Ive, l’habitació no es gran, si no s'hagués anat el veuríem. Així que
deixa de molestar, no veus que aquest lloc és fascinant? (s’apropa a la
Violet)
- Violet: Podria ser un magatzem
- Ive: Nois, de veritat, marxem d’aquí (espantada)
- Luka: No ens espatllis la festa, si no vols estar aquí marxa, però no ens fotis.
- Violet: Ei, no li parlis així a la Ive, ella fa el que pot, m'has entès?
- Luka: Jo faig el que vull, no em dones ordres
- Violet: Deixa de ser un cabró
- Ive: Nois, no us baralleu, em sembla que hem d’anar pel Carles…
- Luka: Que el fotin a aquell ploramiques
- Violet: Luka, para ja d’insultar, que no cal.
- Luka: Què? Ara vas de superheroïna?
- Violet: Luka… Si continues et… -(l'amenaça amb el puny)
- Luka: No t’atreveixes
- Violet: Que no? Fliparàs, no et reconeixerà ni la teva pròpia família (amb to
amenaçant)
- Ive: Ja n’hi ha prou! Sou prou grans per aquestes ximpleries! Anem a buscar
al Carles, ja!
(la Violet i en Luka se separen)
- Ive: Ara, disculpeu-vos -ningú diu res- Ara!
- Violet: Perdó Ive… Perdó… -mira a l’Ive- Luka
- Luka: Perdó Ive… Perdó pesada… -la Violet li fa la botifarra- Violet, perdó
Violet.
- Ive: Sí, d’acord, però on està en Carles?!
- Luka: Que no ho sabem, hòstia.
(se senten uns crits que provenen del fons del ‘’magatzem’’)
- Luka: Això no és pas una rata…
- Ive: Tens raó, no té pinta de rata.
- Luka: De veritat, com sigui el Carles fent una broma el mataré.
- Violet: No, no el mataràs, el matarem tots junts.
 - Ive: Tens raó, CARLES, NO FA GRÀCIA, SURT!
(S’apropen al lloc d’on provenien els crits)
- Luka: Més rates?
- Violet: Quin fàstic!
- Luka: Què merd-…? Qui nassos menja rates mortes?
- Ive: Que no ho sabem Luka
- Violet: Mireu —assenyala un petit bassal de sang-.
- Luka: I on acaba tota aquesta sang? Potser hi ha encara més rates, tu!
- Ive: I si anem marxant? Fa molta pudor i no vull acabar com aquestes rates.
- Violet: Però… No podem deixar en Carles aquí!
- Luka: Que el fotin a en Carles. Si és la meitat de llest que nosaltres ja s'haurà
pirat. Digue-li a l’organitzadora, no seré jo el que mori envoltat de rates
mortes. Me'n vaig.
- Ive: Jo me’n vaig amb tu Luka, Violet?
La Violet no respon es queda mirant un punt fix.
- Ive: Violet? Vens o no?
La Violet mira a Ive
- Violet: No vull deixar aquí al Carles.
- Ive: Per primera vegada crec que en Luka té raó. En Carles és intel·ligent,
segur que ja se n'ha anat. Vinga Violet, vine.
- Violet: Sí. Només me’n vaig per diri a l’organitzadora, veuràs quina ens caurà
per haver pujat aquí.
- Luka: Doncs va, anem de pressa.
- Violet: Ets tu el poruc ara o què?
- Ive: No us torneu a barallar. Anem ja.
(Ive fa mitja volta per tornar cap a la porta)
- Ive: Heu vist el mateix que jo? —Amb una veu tremolosa—.
(Violet i Luka fan mitja volta per mirar cap a la porta)
- Luka: Què dius tu ara? No hi ha res, mira que n’ets de rara.
- Violet: No entenc. No hi ha res allà, que has vist?
- Ive: M’ha semblat veure algú anar-se'n corrents. —Continua amb veu
tremolosa—.
- Luka: Aquesta té esquizofrènia o alguna cosa d’aquestes, s’ha tornat boja.
 - Violet: Bé… Millor marxem, i parlem amb l’organitzadora, ja s’ho farà en
Carles.
- Luka: I si diem alguna petita excusa a l’organitzadora?
- Violet: Però si fem això potser se'ls farà més difícil trobar a en Carles.
- Ive: Violet, no t'enredis més, ja s’ha anat i si no, ho sento per ell, de veritat
-l’Ive agafa la mà de la Violet, que està neguitosa- també és amic nostre, si
ha desaparegut farem tot el que puguem per trobar-lo, però si no marxem i
ens passa alguna cosa, ningú trobarà a en Carles -l’Ive li agafa la cara a la
Violet que mira a un altre lloc- ni tampoc a nosaltres.
- Luka: Ja, ja, és clar, segur està bé. Ara si, me’n vaig. Violet no siguis burra i
vine amb nosaltres
- Violet: D’acord…
(Els nens marxen de la torre)
(L’escenari es divideix en dos i només s’il·lumina una meitat)
- Violet: Encara fa olor de mort
- Ive: Sí, ja m’estan donant ganes de vomitar.
- Luka: Pot ser l’olor segueix perquè encara estem a prop de l’habitació de la
torre.
- Ive: El que ha dit el Luka tindria sentit, però cada vegada que avancem, olora
més fort.
- Violet: Tens raó Ive, i a sobre aquesta vegada olora encara més fort que les
rates.
- Luka: Noies, us esteu precipitant, pot ser l’olor s’ha escampat fins aquí.
- Ive: Si s'hagués escampat no oloraria tant, només estaria en l'ambient.
- Luka: Paranoies de dones (Xiuxiuejant).
- Ive i Violet a la vegada: T’hem escoltat tros d’ase.
- Luka: És que sou molt exagerades…
(S’ensopega amb una cosa)
- Luka: Ai! Amb què m’he…
- Ive i Violet: (Fan un crit de terror)
- Luka: (Veu el cos mort d’en Carles i també es posa a cridar)
(S’il·lumina l’altra meitat de l’escenari i es veu al Carles com dorm. De cop
s’aixeca d’un bot)
- Carles: Ostres tu, quin malson he tingut.
FI