GRAU EN TECNOLOGIES MARINES

FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA. UPC

FÍSICA
QUADRIMESTRE 1
Pràctica 0: Mesura i errors. El pèndol simple i l’acceleració de la gravetat

Alumne: Alejandro Romero Martínez

1
1. INTRODUCCIÓ

Aquest informe pràctic consisteix en la cerca de la gravetat de la Terra a

través d'un pèndol simple. Per calcular la gravetat el mètode del pèndol i
les seves variables com la longitud de cada prova i el seu període.

En aquesta pràctica, els cossos que aniran a interactuar entre ells són la
Terra amb la seva força de la gravetat, i una goma de forma quadràtica
lligada a un fill, que serà l'objecte que oscil·larà creant un pèndol simple.
A través d'aquest pèndol, podrem calcular l'acceleració de la gravetat
que crea el nostre planeta.

La gravetat de la Terra és calculada a través d'una fórmula que relaciona

la longitud de la nostra corda i el període. Aquesta fórmula durant la
pràctica anirà agafant diferents formes depenen de la situació.La
metodologia de la pràctica consisteix en unes mesures experimentals de
la longitud i un nombre d'oscil·lacions que fa en un interval de temps. A
partir d'aquestes dades es faran unes taules i uns gràfics, que ens
permetran poder treure l'acceleració de la gravetat.

Els objectius d'aquesta pràctica son poder calcular l'acceleració de la

gravetat amb un pèndol simple, i veure la relació que hi ha entre el
període i la longitud del pèndol.

2
 2. DESENVOLUPAMENT

En aquest apartat seran explicats els materials utilitzats, com

les fórmules i els seus resultats. A més a més, també s'analitzaran les
taules i gràfiques.

a. EINES UTILITZADES

Il·lustració 1 Fil, goma i una cinta mètrica

Aquest son els materials utilitzats per poder fer el pèndol simple i calcular la
seva longitud. La goma i el fil són les dues eines amb el que es fa el pèndol, en
canvi, la cinta mètrica només és feta servir per mesurar la longitud. Cal
recordar, que en aquest experiment es farà servir quatre longituds. Les
longituds mesurades són 0,5 m, 1 m, 1,5 m i 2 m.
Una altra eina usada és el cronòmetre del telèfon mòbil, amb el qual es pot
mesurar el temps que triga el nostre pèndol a fer 30 oscil·lacions. Per cada
longitud, el temps ha sigut mesurat 5 vegades.
En la següent imatge, es mostra el pèndol resultant.

3
 Il·lustració 2 Pèndol Simple

b. EXPLICACIÓ DE LES FORMULES UTILIZADES

En aquest apartat, s’explicaran les fórmules utilitzades.

Il·lustració 3 Diagrama de forces del pèndol

4
La imatge de sobre representa el diagrama de forces d’un pèndol simple. Com
es pot veure, on N és la força de la tensió de la corda, mg el pes de l’objecte i
les dues altres fletxes blaves representen la descomposició del pes als eixos x i
y.
La fórmula que relaciona la gravetat amb el pèndol simple és la següent.

𝑙
𝑇 = 2𝜋√
𝑔

Equació 1

La T representa el període, l la longitud de la corda des del centre de masses i

g l’acceleració de la gravetat. Les seves respectives magnituds són: (s), (m) i
(m/s^2).
4𝜋 2
𝑇2 = 𝑙
𝑔
Equació 2

Una altre forma, d’utilitzar aquesta forma seria la de sobre. Per obtenir, aquesta
fórmula el que es fa es elevar al quadrat ambos costats per poder treure l’arrel
quadràtica. A causa d’això, podem observar que la fórmula té la següent forma.
𝑦 = 𝑚𝑥 + 𝑛
Equació 3

4𝜋2
On y representa 𝑇 2 , m representa i l a x. La n en aquest cas queda nul·la.
𝑔

Una altra modificació que podem fer és aïllar la g segona equació. Amb
aquesta fórmula és calculada la gravetat depenen de la longitud i el període
que es utilitzat.
(4𝜋 2 ∗ 𝑙)
𝑔=
𝑇2
Equació 4

Per últim, també es calcula la propagació quadràtica d’errors de la gravetat

que correspon a la següent fórmula.

∆𝑔 = √(−2(4𝜋 2 ∗ 𝑙 ∗ 𝑇 −3 )∆𝑇)2 + (4𝜋 2 ∗ 𝑇 −2 ∗ ∆𝑙 )2

Equació 5

c. TAULES I GRÀFIQUES

5
 LONGITUD: 0,5M
Longitud Temps en fer 30 Periode T Mitjana Desviació
(m) oscilacions (s) (s) (s) estàndar
0,49 42 1,4 1,4 0,02
0,5 41 1,37
0,49 42 1,4
0,51 43 1,43
0,5 42 1,4
Taula 1

LONGITUD: 1M
Longitud Temps en fer 30 Periode T Mitjana Desviació
(m) oscilacions (s) (s) (s) estàndard
1 61 2,03 2 0,03
1,01 61 2,03
1,02 59 1,97
0,98 59 1,97
1 60 2
Taula 2

LONGITUD: 1,5M
Longitud Temps en fer 30 Periode T Mitjana Desviació
(m) oscilacions (s) (s) (s) estàndard
1,49 73 2,43 2,42 0,02
1,5 72 2,4
1,5 73 2,43
1,49 73 2,43
1,5 72 2,4
Taula 3

6
 LONGITUD: 2M
Longitud Temps en fer 30 Periode T Mitjana Desviació
(m) oscilacions (s) (s) estàndard
2,02 86 2,87 2,87 0,03
2,025 86 2,87
2,01 87 2,9
2,01 87 2,9
2 85 2,83
Taula 4

Longituds Mitjanes
(m) TM±TM (s) l±lM (m) T2 M (s2) Ln(TM) Ln(l)
0,5 1,4±0,02 0,5±0,01 1,96 0,34 -0,69
1 2±0,03 1±0,01 4 0,69 0
1,5 2,42±0,02 1,5±0,01 5,86 0,88 0,41
2,01 2,87±0,03 2±0,01 8,24 1,05 0,7
Taula 5

Les 4 primeres gràfiques son les dades fetes per cada longitud. En cada
longitud, el cos ha oscil·lat 30 vegades durant 5 cops. En totes les gràfiques hi
ha la longitud en cada prova, el temps en fer 30 oscil·lacions, el període, la
mitjana del període i la desviació estàndard. En l’última gràfica, hi han les
longituds mitjanes, els períodes Mitjans amb la seva desviació estàndard, la
longitud Mitjana amb la desviació estàndard, el període al quadrat mitjà de cada
longitud, el logaritme neperià del període i el logaritme neperià de la longitud.

y = 1,9784x - 1,359
Ln(l)//Ln(TM) R² = 0,9989
0,8

0,6

0,4

0,2
Ln(I)

0
0 0,2 0,4 0,6 0,8 1 1,2
-0,2

-0,4

-0,6

-0,8

Gràfica 1

Aquesta gràfica representa la funció lineal entre el logaritme neperià de la

longitud i el del període mitjà.

7
 y = 4,1162x - 0,1405
Periode//Longitud R² = 0,9979
9
8
7
Periode (T^2)

6
5
4
3
2
1
0
0 0,5 1 1,5 2 2,5
Longitud

Gràfica 2

La segona gràfica, representa el període elevat al quadrat i les longituds

mitjanes.
Tant en les dues gràfiques, hi ha l’equació de la recta i el coeficient de
determinació que ens indica com de bé estan els punts de la recta ajustats.
L’equació de la recta que s’utilitza per calcular la gravetat és la de la segona
gràfica, ja que aquesta representa el període i la longitud. El càlcul de la
gravetat seria el següent.
𝑦 = 𝑚𝑥 + 𝑛

2
4𝜋 2
𝑇 = 𝑙
𝑔
4𝜋 2
4,1162 =
𝑔
4𝜋 2
𝑔=
4,1162
𝑚
𝑔 = 9,6
𝑠2

d. CALCUL DE LA GRAVETAT TEÒRICA

El càlcul de la gravetat teòrica correspon a la següent equació.

(4𝜋 2 ∗ 𝑙)
𝑔=
𝑇2

8
 Determinació de l'acceleració de la gravetat a través de la formúla
teòrica
Formúla: g=(4*PI()^2*L)/T^2
Longitud Període Gravetat
0,5 1,4 10,07
1 2 9,87
1,5 2,42 10,11
2,01 2,87 9,63
Taula 6

En la taula de sobre és pot veure els resultats dels càlculs de la gravetat

teòrica.
Per últim, falta calcular la propagació quadràtica d’errors que es fa amb la
següent equació.

∆𝑔 = √(−2(4𝜋 2 ∗ 𝑙 ∗ 𝑇 −3 )∆𝑇)2 + (4𝜋 2 ∗ 𝑇 −2 ∗ ∆𝑙 )2

Propagació quadràtica d'errors

Gravetat Propagació quadràtica d'errors
10,07 ±0,35
9,87 ±0,41
10,11 ±0,21
9,63 ±0,24
Taula 7

3. CONCLUSIONS

En aquest apartat de conclusions seran calculats els errors relatius de les

gravetats tant la de l’obtenida a partir de la funció de la recta i les 4
obtenides a partir de l’equació teòrica. Agafaré com a gravetat teòrica el
següent valor: 9,81 m/s^2. Tots els resultats son en valor absolut.
Error relatiu de la gravetat obtenida a partir de la funció:
𝑔𝑒𝑥𝑝𝑒𝑟𝑖𝑚𝑒𝑛𝑡𝑎𝑙 − 𝑔𝑡è𝑜𝑟𝑖𝑐𝑎
𝑒𝑟𝑟𝑜𝑟 𝑟𝑒𝑙𝑎𝑡𝑖𝑢 =
𝑔𝑡𝑒ò𝑟𝑖𝑐𝑎
Equació 6

9,6 − 9,81
𝑒𝑟𝑟𝑜𝑟 𝑟𝑒𝑙𝑎𝑡𝑖𝑢 =
9,81

𝑒𝑟𝑟𝑜𝑟 𝑟𝑒𝑙𝑎𝑡𝑖𝑢 = 0,02

9
 Errors relatius de les gravetats obtingudes a partir de la formula teòrica.

Errors relatius de les gravetats obtingudes a partir

de la formula teòrica.
Gravetat Errors Relatius Mitjana
10,07 0,03 0,02
9,87 0,01
10,11 0,03
9,63 0,02
Taula 8

En aquesta taula estan calculats els erros relatius de cada gravetat i la

mitjana d'aquests.
Si agafem aquesta mitjana i la comparem amb l'error relatiu de la gravetat
treta a través de la funció ens donem compte que tenen el mateix valor.
Això significa que totes les gravetats estan igual de distants a la gravetat
teòrica. Encara això, no vol dir que les gravetats tinguin la mateixa precisió
a l'hora de fer les mesures i de calcular-les, ja s'han calculat amb diferents
mètodes. Una possible causa de què aquests dos errors relatius siguin
semblants és que no s'han agafat tots els decimals. Si s'haguessin agafat
tots els decimals l'error relatiu més petit seria el de la gravetat treta a través
de la funció de la recta.

4. BIBLIOGRAFIA
Mosca, P. A. (2016). Physics for Scientists and Egineers, Sixth Edition. Editioral Reverté .

10