FONAMENTS PSICOSOCIALS DEL COMPORTAMENT

HUMÀ

“LA PSICOLOGIA SOCIAL ÉS L’ESTUDI CIENTÍFIC DE COM LES PERSONES PENSEM

SOBRE LES ALTRES, COM ENS INFLUIM I COM ENS RELACIONEM”.

- David G. Mayers.

1. ESTUDI CIENTÍFIC (és autocorregible i es basa en lo empíric: allò

comparable, l’experiència)
Pierce contraposa el mètode científic a altres mètodes de fixació de creences.
Nosaltres aprenem coses però no totes estan basades en un mètode científic:

- Mètode d’autoritat:
Creiem amb algo només perquè algú amb autoritat diu que és així. Hi ha molts tipus
d’autoritats: familiars, polítiques, eclesiàstiques, educatives…

- Mètode de tenacitat:
Acabem creient algo perquè hi ha molta gent que ho repeteix, ho escriu, en parla
molt… Que ens ho acabem creient.

- Mètode “a priori”:
Fixem creences perquè “a priori” ens sembla que és el més lògic.

2. INVESTIGAR EN PSICOLOGIA:

● Investigació correlacional descriptiva: busca fer prediccions sobre la

conducta dels altres (variables predictives:ens ajuden a fer les prediccions,
son la causa del que està passant))
● Investigació experimental: busca les causes sobre la conducta dels altres
(variables de tractament: les gafem i manipulem per veure que és el que
passa).
Sigui quin sigui el estudi s’han de tenir en compte les següents variables implicades:

Exemple: Quanta sal necessito per que els macarrons siguin salats.
1) V. independent → LA QUE NOSALTRES MODIFIQUEM. (a mi m’interessa saver /
jo faig la pregunta).
- La sal
A dins de la independent hi trobem els nivells.

2) V. dependent → LA QUE CANVIA QUAN CANVIEM LA V. INDEPENDENT.

- Lo salat que seran els macarrons (molt, poc,...) → (depenent de la sal que hi
posem)
Les dependents les hem de operativitzar (observar i registrar, mesurar el resultat)

3) V. estranyes → ALTRES VARIABLES QUE CONDICIONEN EL RESULTAT DE

LA DEPENDENT, PERÒ QUE NO SON LA V. INDEP. (interfereixen)
- Quantitat de macarrons, temperatura de l’aigua…

4) V. control (grup control) → ESTABLEIX QUE A TOTES LES PROBES QUE FACIS
HI TINGUIS LES MATEIXES V. ESTRANYES, I AIXÍ L’ÚNIC FACTOR QUE
CONDICIONI LA V. DEPENDENT SIGUI LA V. INDEP. (variables que puguis controlar).
- Mateixa quantitat de macarrons a tots els pots, mateixa temperatura de
l’aigua en tots els pots.

Exemples:

1. Escoltar música mentre s’estudia: Millora el rendiment acadèmic?

V.Independent: escoltar música mentre s’estudia

- Nivells: escoltar música o no.

V.Dependent: millorar el rendiment acadèmic

V.Estranya: tipus de música, ambient, matèria, volum

V.Control: establir que tothom escolti el mateix tipus de música amb la mateixa matèria.
 2. Per tasques manipulatives complexes, és millor treballar sol o en grup ?

V.Independent: treballar sol o en grup

V.Dependent: el rendiment en les tasques manipulatives complexes

V.Estranya: número de persones del grup

V.Control:

3. La capacitat de resistència a la frustració està relacionada amb el grau

d’introversió/extraversió?

V.Independent: grau d’intoversió o extraversió

V.Dependent: resistència a la frustració

V.Estranya: que no tingui altres trastorns associats

V.Control:

4. Està l’ansietat lligada al rendiment en un exàmen?

V.Independent: l’ansietat

V.Dependent: rendiment en un exàmen

V.Estranya: contingut de l’assignatura, l’hora i dificultat de l’exàmen, tipus d’exàmen

V.Control:

ANTECEDENTS DE LA PSICOLOGIA SOCIAL

La psicologia es l’estudi del comportament humà, i els antecedents van sorgir arrel
de fets històrics que van passar.

Psicologia colectiva

A la segona meitat del S.XlX van haver fets històrics que van provocar l’interès dels
psicòlegs sobre que havia passat. Es deia psicologia colectiva.

Revolució francesa → el poble es va revelar contra la burgesia. D’aqui surt l’interès cap a la
psicologia de les masses.

Revolució indusriasl → es va passar d’una economia de subsistència a que molta part de la

població es desplacés a treballar les grans ciutats. Van començar a treballar a grans fàbriques
i les relacions socials van canviar a causa de que estaven amb molta gent.

Tarde i Le Bon

Tarde diu que la gent que esta amb una massa es comporta com els altres per
imitació. Ell va formular 3 lleis generals de l’imitació:

- llei del descens: deia que generalment els canvis de comportament es

donen 1r amb gent que es considera que tenen un estatus superior pel que
sigui i aixo va descendint a la població en general. La gent de baix els imita.

- llei de la progressió geometrica: te a veure amb com primer els canvis de

comportament es generen molt a poc a poc pero després agafen una
progressió geomètrica (es generen de manera exponencial x la majoria de la
gent, ho acabem imitant tots).

- lo propi abans que lo estrany: la gent tendeix a imitar més el que considera
o pot ser seu que no pas el que creu que no li pertany. (és més fàcil que
imitem la manera de vestir dels americans (per la globalització) que no pas la
dels japonesos).

Le Bon parla de les masses de manera despectiva. No li agraden els moviment que es
produeixen dins d’una massa. Creu que la gent q està dins d’una massa perd la racionalitat i
es degrada a moments mes primitius a nivell evolutiu. A nivell de processos psicolòogics,
quan estas dins d’una massa actuen uns processos i quan estas fora uns altres (ex: camp de
futbol: la gent crida i salta, pero si estiguessis sol no faries el mateix). La gent quan es troba
en llocs on se sent segur (dins e cotxe) actua diferent que quan estem a fora (pel carrer). →
Subjestió de quan estas en massa i imitació.

Psicologiqa dels pobles ve del colonialisme. Van descobrir nous territoris i després
quan hi arribaven estudiaven aquestss pobles com si fossin individus (mites,
religió..), estereotipaven. D’aquí surt la psiclologia social dels pobes. (ex: els
catalans som garrepes.) Com si tot un poble tingués la mateixa ànima. Aquesta ideia
que encara dura, la ideologia nazi la va agafar i la va portar a l’extrem (raça area per
sobre de tot).

PRIMERS ANYS

1897: Norman Triplett.

Psicologia social es un productre del S. XX i va néixer especiament a Nord Amèrica.

Entre altres coses perquè va anar-hi molta gent que fugia de les guerres d’Europa.
Norman es considera que al 1897 va fer el primer experiment en psicologia social.
Va veure que els ciclistes uan corrien una carrera milloraven les seves marques
quan hi havia gent que els animava.

Va agafar un grup de nens i els va fer enrrollar un carret. Hi havia dos variables: una
amb gent que els mires i una altre sense gent.

1098: dos llibres titulats Psicologia Social. McDougall i Ross.

Mc Dougal era un psicòleg britanic que estava molt influenciat per les modes del
moment a nivell de psicologia. La psicoanalisis. I tambe va coincidir amb Darwin i tot
el tema darwinià. El llibre de Mc Dougal basava tota la seva teoria sobre els instints
(impulssos innats cap a la lluita i cap el desig). Aquest llibre es va convertir en el
Best Seller de l’època. La psicologia social es va interpretar, a partir d’això, desde
els instints. Tot i que aquest va ser el tema princial a nivel de ressò al cap d’uns
quants anys i encara ara, ens anem a les tesis de Ross. Ell tirava mes cap a lo
biologicament determinat.

Ross va ser psicòleg, molt influenciat per Tarde, parlava de la imitació com a
principal detonant de les relacions socials. Ell tirava més per la imitació, per tant cap
a lo après. Les seves idees no cristalitzen.

Floyd Henry Allpoort 1924: Psicologiqa sovcial.

Amb ideies molt més properes sobre els que s’ha après sobre aquesta disciplina. Es considera
el pare de la psicologia social. Ell agafa el tema que va començar a treballar Norman:
facilitació social. ← en relació amb si fas les coses millors o pitjors quan et miren.

PSICOLOGIA SOCIAL COM A L’ESTUDI DE LES ACTITUTS

Un dels primers temes que surt d’interès en la psicologia social és la de les actituts.
Primers esudis de Thomas i Znaniecki 1918: son els que van començar amb això.
Definien la psicoloogia social com l’estudi de es actituts. Ells estudiaven les actituds
que tenien els camperols polacs que anaven cap a USA, i com aquestes actituts els
ajudaven més o menys a tenir una millor adaptació un cop a USA.

1925: es troba la manera de mesurar les actituds, la manera de operativitzar el

terme i poder-les utilitzar. Surten diferents escales:

- Escales de murphy 1929:

- Esclales de likert 1932
- Escales de thurstone 1928

→ Una actitud es una reacció evaluadora cap algú o cap a alguna cosa. Si sabem mesurar
actituts, canvia la manera de veure el món de manera absoluta.

1934: es crea el primer institut de sondejos d’opinióo pública: mesuren les actituds
de les persones. (ex: anuncis que ens surten al mobil, que son personalitzats).

LA PSICOLOGIA SOCIA MODERNA

Dècada del 1930. Kurt Lewin aterritza a Nord Amèrica i crea un equip molt potent
amb psicòlegs molt bons i junts s’interessen x molts temes diferents, però
bàsicament per la psicologia dels grups. Kurt va fer l’estudi dels estils de lideratge.
(video)

Les normes socias son arbitrariies.

DÈCADES 1940-50-60

● Estudi de les actituds aplicat a les actituds antidemocràtiques.

Adorno → Escola de Frankfurt. Escala F de potencialitat contra al feixisme.

Estudi de les actituds aplicat a les actituds antidemocratics:

Adorno - va crear l’ecala F de potencialitat contra el feixsme. Pretenia identificar quines

persones tenien potencialitat cap al feixsme i quines caracteristiques tenien, aquestes eren:

- Intolerants amb la debilitat dels altres i amb la dun mateix

- Solen tenir creences rigides i valors convencionals
- Tendeixen a ser molt castigadors, altaemnt ponitius
- Son malpensats
- Son molt geràrquics
 ● Estudi dels mecanismes psicològics de la inlfuència

- Hovlandb → va estudiar la importancia de la persuació en el canvi d’actituds.

Va agafar un grup de gent i els va divirir en 2. ELs hi va donar documents x llegir sobre la
importancia de constuir submarins nuclears. La diferència es que en els dos grups el
signaven perosnes diferents. EN un el va signar un enginyer america famos i l’altre un diari
sensasionalista Rus.

Els hi van demanar si pensaven que alllo era possible o no (lo dels subm.)

Els que van llegr el de lengunyer van dir q si i els del rus q no.

Aqui veiem la importància de la font que dona el missatge i com la credivilitat de la font
efecta en que la gent s’ho cregui o no.

Per això es tan important qui dona el missatge, perquè depèn de qui la gent s'ho creurà o
no.

● Estudi de la Psicologia dels Grups i la infliuència social

- Muzafer i Caroline Sheriff → teoria del conflicte. MOLT IMPORTANT EN TREBALLS DE

GRUPS SOCIALS. Diuen que quan dos o mes grups socials amb una identitat forta i arrelada
competeixen per qualsevol cosa, béns (la terra, menjar, necessiatas…) i l'accés a aquests béns no es
equitatiu, els grups es polaritzen i surten els prejudicis, discriminació i estereotips.

Experiment de La cova dels lladres.

- Ash → el conformisme social.

- Milgram → L’obediència destructiva.

● Estudi de les Atribucions Causals

- Festinger → Teoria de la dissonància cognitiva.

- Heider → La psicologia ingènua.

ELS GRANS TEMES QUE ESTUDIA LA PSICOLGIA SOCIAL

 - Com influexien a l’individu les accions i característiques dels altres (el que fan o
diuen els altres, com inlfueix en el meu comportament.)

EX: faig cua per l’entrada del cine. Em ve un nen que es vol colar. Com reacciono? depèn de
com sigui el nen, com intenta fer-ho… Ve un home de 1’90cm amb tattoos i vestit de negre i
intenta colar-se, què faig? El deixo passar segur. → ESTEREOTIP. Actuem en funció dels
estereotips que tenim.

- Com influeixen en el nostre compomportament els processos cognitius.

EX: espero una amiga i no ve puntual. Quan sempre es puntual peteixes. Si sempre
ve tard, tu també acaves anant tard. Els processos cognitius (memoria, llenguatge…)
influencien en el nostre comportament.

- Variables ecològiques. Altes temperatures, nivells alts de soroll: produeixen més

agresivitat interpersonal. A baixes temperatures es veu que hi ha més intents
d'autolesió.
-
- El context cultural. Com el comportament social canvia segons el context social.
Com ho interpretem, com ho vivim. La proxímia social, canvia segons la cultura i
context.
-
- Els factors biològics influencien en el comportament social. Perspectiva evolutiva: els
factors biologics. Transmissors de càrrega genètica x assegurar-nos la
supervivència individual.

BLOC ll

Les actituds

Què és una actitud?

És una reacció avaluadora, positiva o negativa, cao a algú o cap a alguna cosa que
rep el nom d’objecte actitudinal.

Components de les actituds des d’una perspectiva multifactorial:

- Component Cognitiu - dóna lloc als estereotips.

- Component Afectiu - dóna lloc als prejudicis.
- Component conatiu o de predisposició a l’acció (no sempre acabaré realitzant
la actitud que vull realitzar) - dóna lloca a la discriminació.

Com es formen les actituds?

Teories de l’aprenentatge social

➔ Condicionament clàssic: PAVLOV (experiment dels gossos)

Pretén aconseguir la mateixa resposta amb un estímul diferent.

 Estímul Incondicionat Resposta Incondicionada
(menjar) (saliva)

Estímul Neutral
(campana)

Estímul Condicionat Resposta Condicionada

(campana) (saliva)

Pots tenir un estímul condicionat moltes vegades sense que hi hagi un estímul
incondicionat - l’estímul torna a ser neutre.

● Condicionament clàssic subliminal: l’estímul incondicionat no

el captem, està per sota del llindar de percepció, per tant no el
captem, i s’exerceix el procés però de manera inconscient.

Van fer un experiment on van agafar a un home fent activitats

de la seva vida quotidiana (estimul neutre) i van muntar una
película. Van fer dues versions de la pel.licula amb imatges no
percptibles a l’ull humà. A una de les versions hi van incrustar
imatges de bon rotllo, i en l’altre imatges de mal rotllo. Un grup
va veure una versió i l’altre grup un altre. Van demanar la opinió
als dos grups sobre l’home de la película. La gent q va veure el
vídeo amb imatges positives els hi va caure més bé, i els que
van mirar el de les imatges negatives els hi va caure més
malament.

➔ Condicionament operant o instrumental: SKINNER

Pretén que adquirim un nou repertori de conductes, o que inhibim alguna conducta
que no és adequada. Per fer això utilitza 3 elements:

1. Reforç positiu: un estímul agradable que es dona després de que surti la

conducta adequada. (ex: com que tens l'habitació arreglada pots sortir fins
tard)
2. Refoç negatiu: es dóna un estímul desagradable o aversiu fins que surti la
resposta adequada. (ex: fins que no arreglis l'habitació no sortiràs)
3. Càtig: el preu que es paga per una conducta no desitjada. (ex: com que no
tens l’habitació arreglada, no sortiràs)

Indefenció apresa? Quan una persona o animal intenta fer alguna amb totes les seves
forçes però el entorn no li permet, deixa de lluitar. → Indefenció apresa (x molts esforços q
facis no pots fer alguna cosa, fins que deixes de lluitar). Això te repercusions molt
importants.

En l’educació, per exemple, quan et perds d’alguna cosa ja no intentes seguir. Jo en

mates, x ex.
És important notar quan algú es troba en Indefensió apresa.

➔ Aprenentatge per observació - modelatge: BANDURA

Aprenem actituds a partir de l’observació

Va fer un experiment on agafava a uns nens i els feia jugar amb ninos. A la meitat
dels nens els van ensenyar un video de com gent adulta jugava amb els ninos de
manera violenta, i a l’altre grup no els van ensenyar res. El grup al qual els havien
ensenyat el video jugaven de forma més violenta i creaven noves formes de
violència.

L'observació provoca que aprenguem una sèrie de conductes que sense observacio
no aprendriem. Ens desensiblitzem, deshumanitzem, i naturalitzem.

Comparació social

Em comparo amb gent que crec que hi tinc algo a veure.

Exemple: jo vull anar al cinema, i dic al grup: vull anar a veure X pel·lícula, i un grup de gent
em diu que no hi vagi. El més segur es que no hi vagi perquè he desenvolupat una actitud
negativa cap a aquesta pel·lícula.

Efecte pigmalió (profecia autocomplerta) → quan es diposita unes espectatives sobre algú,
aquesta a vegades acaba executant aquestes expectatives que se li han disposat.

Comparo les meves idees amb la dels altres, i segons com, creo actituts positives o
negatives sobre alguna cosa o persona sense haver-ho experimentat en primera persona.

Aprenentatge de les actituts en termes de Desenvolupament Cognitiu.

● Teoria de l’Autopercepció de Bern: davant d'una determinada situació,

nosaltres analitzem com és el nostre estat general, i depenent de com ens
sentim, acabem creant una actitud.

M’autopercebo, i depenent com em percebo jo, creo una actitud positiva o

negativa cap allò.

Exemple: jo estic mirant Barbie i m’agrada. El meu estat general es còmode,

per tant creo una actitud positiva cap a la pel.lícula. I a

● Teoria de la Cohèrencia Cognitiva: Per que nosaltres no tinguem un estat

d’ànim negatiu, hem d'intentar mantenir aparenca cognitiva.

➔ Teoria de l’Equilibri de Heider: Si tinc desequilibri, tinc estat negatiu.

Per tenir un estat d'equilibri, s'ha de tenir la tríada equilibrada
 Cognitivament s’ha de tenir un equilibri, perquè sinó això porta a un
estat d’ànim negatiu.

Els 3 elements dels que parla són: el grau en el que a mi m’agrada o

desagrada una persona, el grau en que a mi m’agrada o desagrada un
objecte actitudinal (persona o cosa), el grau en el que jo percebo que a
aquesta persona li agrada o desagrada aquest objecte actitudinal.

➔ Teoria de la Disonancia Cognitiva de Festinger: (la més important) la

disonancia és un grau d’ansietat que se’m genera quan mantinc dues
cognicions assonants (penso dues coses diferents a la vegada), una condició
i un comportament assonants (penso una cosa i en faig una altra). O dos
comportament assonants.

Solucions:

1. Treient importància. Trivialitzant.

Exemple: si fumem, diriem: d’algo ens hem de morir.

2. Racionalitzant o buscant arguments que recolzin el que estic fent. (és

la que utilitzem més)

Exemple: posariem l’exemple d’una persona molt gran que fuma i

està bé.

3. Canviar el comportament.

Exemple: deixar de fumar.

Factors a tenir en compte: