El meu art d'ajudar a parir té les mateixes característiques que el de les llevadores, però

es diferencia en el fet que assisteix als homes i no a les dones, i examina l'ànima del que
dona a llum, però no el seu cos. Però, el que és més gran del meu art és la capacitat que
té de posar a prova, per tots els mitjans possibles, si el que engendra el pensament del
jove és quelcom imaginari i fals o fecund i vertader. Això és així perquè tinc, igualment, en
comú amb les llevadores aquesta característica: que sóc estèril en la saviesa. Molts, en
efecte, em retreuen que sempre pregunto a altres i jo mateix mai dono cap resposta sobre
res per la meva manca de saviesa, i això és un just retret. Així és que no sóc savi de cap
manera, ni he aconseguit cap descobriment que hagi estat engendrat per la meva pròpia
ànima. Malgrat això, els que parlen amb mi, encara que semblin alguns molt ignorants al
començament, a mesura que avança la nostra relació, tots fan admirables progressos,
com ells mateixos i qualsevol altre persona pot veure. I és evident que no aprenent mai
res de mi, doncs són ells mateixos els que descobreixen i engendren molts bells
pensaments. No obstant, el responsable del part sóc jo.
Plató. Apologia de Sòcrates.

1.- Explica breument (entre vuitanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi
apareixen relacionades.
És a dir, explica amb les teves pròpies paraules què diu el text. Demostra que has entès
la idea principal.
Recorda que tot i que el llibre l’Apologia de Sòcrates, és un llibre escrit per Plató, en
realitat està parlant en boca de Sòcrates.