CULTURES DEL MÓN

INTRODUCCIÓ
Mateix planeta però… Costums, creences i llengua diferent? A què és degut que els humans
puguem interpretar una concepte tan basic com un color amb diferents significats? Això es deu a
la cultura, grups amb significats conveniats segons el país i/o la zona geogràfica a la que
pertanyen aquestes comunitats. En aquest treball veurem 5 cultures diferents de països diferents
del món per comprovar i conèixer en profunditat d’aquestes.

ÍNDEX:
1) Cultura Catalana:
- Introducció
- Creences
- Llengua
- Costums:
● Gastronomia
● Dansa
● Esport
● Vestimenta
2) Cultura Mexicana:
- Introducció
- Creences
 - Llengua
- Valors
- Festes i celebracions
- Costums:
● Menja
● Música
● Ball
● Esport
● Vestimenta
- Llenguatge/ Símbols
3) Cultura Egipcia
- Introducció
- Creences
- Llengua
- Valors
- Normes
- Costums
● Art
● Música
● Menjar
● Esports
● Vestimenta
● Celebracions
- Llenguatge i Símbols
4) Cultura Japonesa
- Llengua
- Normes
- Costums
● Menjar
● Ball
● Llenguatge/Símbols
● Vestimenta
- Creences
5) Cultura Russa
- Introducció
- Creences i Religions
- Idiomes
- Valors
- Festes y Celebracions
- Normes
- Costums
● Menjar
● Ball i esport
● Música
● Vestimenta
- Llenguatge/Símbols
6) Conclusions
 Cultura Catalana

INTRODUCCIÓ:

La cultura catalana ha desenvolupat, al llarg dels segles, una identitat singular i universal. El
tarannà innovador, la creativitat, la capacitat d'absorció de les diverses influències i els valors de
convivència i tolerància han forjat una cultura nacional i cosmopolita alhora. Els nous corrents d'art
i de pensament penetren tradicionalment amb força a Catalunya gràcies a la situació geogràfica
del país, oberta als països del Mediterrani i Europa, i també gràcies a l'atracció i l'esperit pioner
que genera Barcelona.

CREENCES

Catalunya és cada cop més diversa, des del punt de vista religiós, només la meitat de la població
es defineix com a catòlica, un 30% es declara atea o agnòstica i la resta participa d'altres
religions, sent la musulmana la més important dins de les minoritàries, encara que només arriba al
7,3% del total.

LLENGUA

El 93,8% dels ciutadans de Catalunya entén el català, la llengua oficial juntament amb el castellà i
l'occità. A Andorra és l'única llengua oficial i l'ús també està estès al sud de França ia la ciutat de
l'Alguer, a l'illa de Sardenya. Així, es calcula que hi ha un total de nou milions de persones que en
parlen i 11 milions que l'entenen. Això la situa per davant de 14 llengües oficials més de la Unió
Europea i com la novena llengua amb més parlants.

El català és la llengua vehicular a l'escola i el seu ús s'està normalitzant als mitjans de

comunicació, el món econòmic i les produccions culturals.

El català es va formar entre els segles VIII i X com a evolució del llatí, igual que el castellà, el
francès, l'italià i la resta de llengües romàniques. Cada any s'editen 10.000 títols en català; aquest
idioma és el desè més traduït del món i s'ensenya a 166 universitats.

COSTUMS:

Gastronomia

El culte als productes del mar i de la terra, la riquesa i l'originalitat del receptari tradicional han
estat el terreny adobat sobre el qual la cuina catalana s'ha convertit, els darrers anys, en una de
les més admirades del planeta.

Creativitat, enginy i atreviment són termes que s'utilitzen sovint per

descriure els xefs catalans d'avantguarda. Aquestes mateixes paraules
serveixen per qualificar moltes de les combinacions d'ingredients que
formen part de la cuina popular i que encara avui poden semblar
revolucionàries, com és la tendència empordanesa d'agermanar els
ingredients del mar i la muntanya.

Alguns exemples són els següents: pa amb tomàquet, fuet, escudella, canelons, calçots,
panellets, cargols…
Dansa

La sardana és una dansa popular catalana considerada el ball nacional de Catalunya És una
dansa col·lectiva que ballen homes i dones agafats de les mans formant una rotllana, i puntejant
amb els peus els compassos de la música interpretada per la cobla. El nom pot fer referència tant
al ball com a la música.
Per a ballar la sardana, un nombre indeterminat de dansaires formen una rotllana agafats per les
mans i mirant al centre, ballant cap a dreta i esquerra amb un tempo bastant estable, amb un aire
sovint lent i concentrat, en alguns moments més animat. Els components de la rotllana han de ser
preferiblement parelles formades per home-dona, però només cal un mínim de dues persones
agafades de les mans per a considerar que ja han creat una rotllana.

Esport tradicional

Tot i que amb el pas dels anys s'ha perdut força la pràctica d'aquest esport, les bitlles catalanes
són l'esport tradicional català per excel·lència, i encara avui se celebren diversos campionats, en
què competeixen aproximadament un centenar de clubs. Aquest joc té diversos segles d’història,
amb els primers inicis l’any 1376, i s’ha mantingut i preservat fins avui com l’esport més
característic de la cultura catalana.

Vestimenta

El vestit regional català per a les dones consta de diversos elements:

La "gandalla": una xarxa feta de fil que ornamenta el seu cap, alhora que els recull els cabells i
els aporta comoditat a l'hora de ballar.

Vestit de vellut negre: en el cas del vestit de pubilla (com es coneixia antigament la filla hereva
de la fortuna d'una família), o camisa blanca per al vestit de catalana (que implicava que es
tractava d'una dona pagesa, treballadora).

La mantellina o mantell: pot ser de blonda o altres teixits, les dones ho porten per cobrir-se les
espatlles.

Les "mitenes”: unes xarxes fetes del mateix material que la gandalla i que serveix per cobrir els
braços, des del colze fins a la meitat del dit polze i el principi dels altres quatre dits.

Les enaigües: són unes peces de roba blanca i fina, que van sota la falda per aportar volum.

La faldilla: feta de lli i ornamentada amb motius florals.

Un davantal: col·locat damunt la faldilla, generalment també de color negre.

Espardenyes d'espart: conegudes com a "set vetes", ja que consten de set vetes per lligar-les a
la cama.

En el cas dels homes, el vestit regional català està format per:

La "barretina": que és la gorra vermella i negra que els cobreix el cap.

Camisa o brusa blanca de lli o cotó.

El "jupetí": una armilla de vellut negre que cobreix la camisa.

La faixa: d'entre 30 i 50 cm d'amplada que subjecta la camisa i el jupetí per la zona lumbar.

Pantalons de vellut negre

El calçat tradicional: eren les espardenyes d'espart o set vetes, encara que actualment també
s'utilitzen sabates tipus mocassí.

SÍMBOLS

La bandera: Les quatre barres vermelles sobre un fons groc que representen la bandera
de Catalunya. El seu origen mitològic es vincula a Wifredo el Pelós quan, després d'una
batalla, el rei franc Carles el Calb va untar els seus dits a la sang del noble i va dibuixar
les quatre barres vermelles.

Els segadors: l'himne nacional. Basat en un romanç popular del segle XVII, que havia recollit el
filòleg i escriptor Manuel Milà i Fontanals. La lletra actual és d'Emili Guanyavents, i la música la va
posar el 1892 Francesc Alió, que va adaptar la melodia d'una cançó ja existent. L'himne fa al·lusió
al Corpus de Sang, el motí ocorregut a Barcelona el 7 de juny de 1640 i que va donar lloc a la
guerra dels Segadors, la contesa que va enfrontar els catalans i les tropes de Felip IV. Al text
destaquen les al·lusions als camperols, a la terra ia les llibertats.

La Diada: la festa nacional de Catalunya se celebra l'11 de setembre i s'hi recorda la pèrdua de
les llibertats i les institucions catalanes derivades de la derrota a la guerra de Successió, el 1714.
Amb la commemoració es pretén recordar l'anhel per la conservació de la identitat. Després de la
caiguda de la dictadura franquista, l’11 de setembre es van desenvolupar grans manifestacions en
demanda de l'autonomia. Avui, per llei del Parlament, la Diada és la festa nacional de Catalunya.

Cultura Mexicana

INTRODUCCIÓ
La història mexicana es remunta 3.000 anys enrere amb la civilització olmeca. D’aquesta
civilització en van sorgir els maies i posteriorment els asteques. Al segle XV amb l’arribada de
l’imperi espanyol a les Amèriques, aquestes cultures es van veure amenaçades, inclús arribant a
la seva desaparició (o pràctica desaparició). És per això que la influència religiosa catòlica i de
l’idioma espanyol perdura el dia d'avui. El 1810, Mèxic es va independitzar de l’imperi espanyol.

CREENCES
A Mèxic el 87,99% de la població és catòlica, el 12% és d’una altra religió i el 3,52% són ateus i
agnòstics.
LLENGUA
La majoria dels mexicans parla espanyol (el 92%) mentre que el 6% parla llengües indígenes,
com el maia o el nàhuatl. Paraules que s'utilitzen habitualment en altes idiomes, com tomata, o
alvocat són originals de nàhuatl.

VALORS
La família és un valor molt important a la cultura mexicana. Les famílies solen ser nombroses i
tothom se sent responsable dels seus membres. És comú l’organització de festes on tothom se
sent com a casa.

FESTES I CELEBRACIONS
Un dia destacat al calendari mexicà és el dia de la Mare de Déu de la Verge Guadalupe, que se
celebra el 12 de desembre. És la santa patrona del país.
A més, no s’ha d'oblidar el dia dels Morts, que té lloc el 2 de novembre. En contrast amb el dia de
Tots Sants que celebrem aquí la festa mexicana és alegre i acolorida, un dia per recordar els
familiars d’una forma divertida, com s’aprecia a la pel·lícula de Disney Coco.
En algunes comunitats de Mèxic també se celebra el carnaval.
També és molt important el dia de la independència que se celebra el 16 de desembre per
commemorar la separació de l'imperi espanyol l’any 1810.
Com a molts països d'Amèrica llatina és tradició celebrar la “quinceañera”, és un dels
esdeveniments més importants en els quinze anys d’una noia. En aquesta celebració simbolitza el
pas de la infantesa a la maduresa, per la qual cosa es fa una festa en honor a la noia on
s'inclouen balls, menjar, amics i familiars.
El 29 d’abril i l’1 de maig al municipi Otumba, es realitza la fira nacional del burro. Aquesta
celebració pretén homenatjar als animals, que son essencials per treballar al camp.
Una de la festa més curiosa és la baralla de tigres. L’objectiu de la baralla entre persones
disfressades de tigres està lligat a la superstició. Els habitants d'Acatlán creuen que com més
baralles hi hagi més possibilitats de pluja. Per aquesta raó, les famílies i els grups d'amics
s'organitzen en equips per lluitar.

Mare de Déu de Dia dels Morts Dia de la “Quinceañera”

Guadalupe Independencia

Festa nacional del burro Dia dels Morts

COSTUMS
Menjar
Un dels plats més populars d’aquest país són els tacos. Estan formats per “tortilla” de blat de
moro, que ve a ser una massa molt fina. Aquesta massa la farcim amb qualsevol mena
d’ingredient, normalment; carn, ceba, coriandre i salsa picant.
El plat més contundent que et pots trobar a Mèxic són les enxilades s'assemblen als tacos, però
són més consistents, ja que porten més formatge i es banyen en salses normalment picants.
Un dels plats més famosos són les quesadilles. És un plat que no té gaire misteri, perquè no deixa
de ser “tortilla”, plegada farcida de formatge i molts altres ingredients.
El totopo és un dels aperitius més imprescindibles per qualsevol menjar. Són trossets de truita
cruixents que es mengen acompanyats de salses, com poden ser de formatge, guacamole, chiles
jalapeños…
El mole és un dels plats més caracteritzats de la cuina mexicana. És carn rostida acompanyada
d'una salsa amb gran quantitat d'espècies.

TACOS ENXILADES QUESADILLES

TOTOPO MOLE

Música
La música que representa a Mèxic, és la del mariachi, ja que és la
més rica en varietat de ritmes i temes. És un gènere tradicional
de Mèxic, originari de l'Estat de Jalisco. Una curiositat és que el
novembre de 2011 la Unesco va inscriure El Mariachi, música de
cordes, cant i trompeta com a integrant de la Llista
Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
El mariachi, és una organització musical que identifica actualment
Mèxic, és una forma d'expressió artística que unifica a través dels
seus sons el país i els seus habitants. Les emocions i sentiments que es mostren en una serenata
o festa popular, són presents en tots els esdeveniments socials.

Ball
El Jarabe tapatío es considera el ball nacional de Mèxic i el més
conegut. Es balla al so del mariachi i els ballarins porten vestits típics
nacionals: la dona, el vestit de «china poblana» i l'home, del vestit
charro.
Esport
La “Charrería” és considerat com a l’esport nacional per excel·lència,
des que va ser registrada a la Comissió Nacional de l'Esport. Es
realitza en “Lienzos Charros” que són instal·lacions especialment
dissenyades per la seva pràctica, junt amb el cavall i un genet
anomenat “charro”.

VESTIMENTA
La vestimenta mexicana es podria dir que és una barreja de
tradicions colonials i indígenes que han anat utilitzant al llarg dels
segles. Una característica per la qual ho podem diferenciar són els
colors vistosos, els brodats, la tela de cotó, seda o llana i una
immensa quantitat d’estils. És important saber que la vestimenta
mexicana té moltes variants depenen de la regió, ja que són
diferents els usos que se’ls dona a la cultura mexicana.

LLENGUATGE/ SÍMBOLS
Els símbols més característics són la bandera, l'escut i l'himne representen els valors i la història
dels pobles. Els quals, sumats als costums i les tradicions, van creant un sentit de pertinença a la
nació i contribueixen per consolidar la nostra identitat.

Bandera
Al llarg de la història republicana, la bandera mexicana ha tingut
diferents modificacions representatives. Avui dia coneixem com a
bandera oficial aquella que va ser adoptada el dia 16 de setembre
de 1968. Com passa en altres països, la bandera nacional s'ha
d'hissar a dalt quan esdevenen dates de celebració solemne, i a
mitja fins els dies de dol.
Cada color té el seu significat: el color verd és l'esperança, el blanc
representa la unitat, i el vermell correspon a la sang vessada pels herois de la nació.

Escut
Igual que l'himne i la bandera, l'escut és una de les representacions pàtries
més grans del país. El simbolisme es veu reflectit a tota la nostra història, així
com a les guerres que Mèxic va haver d'afrontar per arribar a ser un poble
lliure. El seu disseny està inspirat en una escultura mexica anomenada “el
teocalli de la guerra”.

Himne
L'himne de Mèxic va ser creat pel poeta Francisco González
Bocanegra, mentre que la música va ser composta per l'espanyol
Jaime Nunó. Celebra les victòries mexicanes en batalles i enalteix
la importància de la defensa de la pàtria, mostrant així els
conflictes que va viure Mèxic al segle XIX.
La dàlia
La bella dàlia és la flor nacional de Mèxic. Els seus atractius
principals són la diversitat de colors i les formes en què creix.
Actualment, té usos ornamentals, medicinals i fins i tot te la pots
menjar! Amb l'objectiu de promoure el cultiu, la Societat Mexicana
de la Dahlia va instaurar el 4 d'agost com a Dia Nacional de la
Dalia.

Àguila real
L'au nacional de Mèxic és l'àliga daurada. Aquesta àguila ha estat presa
com a símbol nacional ja que s'ha interpretat que és l'au que s'esmenta a la
llegenda mexica de la fundació de Tenochtitlan, la que va inspirar l'escut
nacional.

Ahuehuete, arbre nacional

L'ahuehuete és l'arbre nacional de Mèxic. Se'l coneix també com a
“arbre vell d'aigua” i és una espècie caracteritzada per la seva llarga
vida, la seva gran altura i el gruix del seu tronc. Arriba a tenir un gruix
d'aproximadament 14 metres i una alçada de 42 metres. L'ahuehuete va
ser declarat arbre nacional el 1921. En l'actualitat, lamentablement,
aquests increïbles arbres es troben en perill d'extinció.

Cultura egipcia

INTRODUCCIÓ:

La cultura egípcia existeix des de fa més de 6.000 anys, travessant nombrosos canvis que es van
donar pel contacte amb pobles invasors, com els àrabs, els romans i els grecs. El seu centre es
troba en el nord-est d'Àfrica, principalment a la vora del riu Nil, però s'ha expandit en èpoques de
conquestes imperials
La societat egípcia estava regida a una estructura organitzada de forma piramidal, l’ocupava el
faraó i la seva dinastía, la base era un poble constituït per camperols, pagesos i esclaus.

CREENCES

La religió egípcia era de naturalesa politeista, és a dir, creien en diversos déus i deesses, no en un
només. Les divinitats tenien una aparença meitat humana (antropomorfa) i meitat animal.
Els egipcis també creien en una vida després de la mort. El llibre dels morts és un text que inclou
oracions que s'utilitzaven per a protegir l'ànima dels morts en el seu passatge a l'altra.

LLENGUA

L’idioma oficial d’Egipte és l’àrab, encara que la major part dels seus habitants parlen
anglès sense cap dificultat, especialment aquells relacionats amb el sector turístic.
VALORS

Els valors que defineixen la cultura egipcia són els següents:

● El principal és tenir un bon comportament
● Ha de ser una persona correcte en tots els sentits
● Has de ser discret
● Has de tenir paciència, per tant, has de ser pacient
● Hi destaca la generositat

NORMES

La llei egípcia es va basar en el valor cultural central del Dt.’at (harmonia i equilibri) que
va ser la base de tota la civilització. Dt.’at va ser establerta al principi dels temps pels
déus quan la terra i l'univers van ser formats.No s'ha trobat cap codi de lleis egipci, encara
que existeixen referències indirectes de l'existència de normes, així com es coneix
variades formes de jurament (per un déu, per varis, pel faraó...).

COSTUMS

Art

L'art egipci es caracteritza per tenir un caràcter simbòlic, religiós i funerari. Al llarg de la
història, es poden trobar representacions d'icones, de fet, molts faraons utilitzen el mateix
codi gràfic. L'art també va servir per a conceptualitzar i sintetitzar a cadascun dels déus
amb determinats elements que els eren atribuïts pels seus seguidors.Un aspecte que
destaca en l'art egipci és la forma de l'escriptura, utilitzaven canyes punxegudes, mullada
en una espècie de tinta per a la comunicació escrita. Es pot identificar tres tipus
d'escriptura: la jeroglífica, la hieràtica i la demòtica

Música

Al Caire és popular popular la mamba. En altres regions, s'escolta música africana. Des
del segle XX, la música egípcia era una manera de comunicar els problemes socials i de
classes. La dansa també és un aspecte cultural d'Egipte, la més coneguda és el raqs
sharqi o dansa del ventre.

Menjar

La riquesa de la gastronomia d'Egipte es troba principalment en què rep influències tant

de la cuina mediterrània, com de receptes africanes i d'orient mitjà. Es caracteritza
principalment per usar ingredients senzills i saborosos, cuinats amb diverses espècies,
però amb sabors bastants suaus, i, encara que la carn està molt present, compta amb
bastantes propostes vegetarianes. Aquests són els 3 plats més típics:

● Ful Medames: És probablement el plat nacional, una xutada d'energia que has de
provar almenys una vegada (aquí se sol menjar de desdejuni). Les faves (ful) són
les grans protagonistes del plat. Es cuinen amb un sofregit d'all, després
d'haver-les aixafat una miqueta, en una cassola de coure i se serveixen
acompanyades d'un bon doll d'oli d'oliva, julivert , cebes i llimona. No és rar que per
a menjar-les et serveixin també pa de pita.

● Koshari: Aquest és un altre plat vegetarià que es prepara amb els ingredients més
variats: pasta, salsa de tomàquet, arròs, ceba caramel·litzada, all, llenties,
cigrons… És una barreja estranya però molt rica.

● Baba Ganoush: Es tracta d'una crema d'albergínia rostida, oli d'oliva, all, pasta de
sèsam (tahina) i llimona, molt semblant en textura a l'hummus, que igual que
aquest es menja amb pa de pita.
Ball

Hi ha 5 balls típics dins la cultura egipcia:

● El norte de Delta.
● Danza del vientre.
● Danza sufí
● Danza nubia.

Esports

L’esport més popular a Egipte és el fútbol. Antigament els egipcis jugaven a molts jocs diferents:
el joc del Senet, el joc de la serp o Mehen i el joc del Gos i el Xacal. Simulem batalles amb
barques en el riu Nil on calia fer caure al contrincant.

Vestimenta

Les dones portaven una faldilla llarga i amb la cintura molt alta, com un vestit llarg i tenyit,
d'una peça, subjectat amb dos tirants, denominat Kalasiris, que a vegades eren amples i
els cobrien els sins. Actualment és obligatori vestir tapat, és a dir, no es poden veure niels
braços ni les cames.

Celebracions i dies Festius

● Aniversari del naixement de Mahoma: Aquesta és una tradició arrelada des del
segle X. En aquest dia, els egipcis es preparen per a celebrar el naixement de
Mahoma, el profeta d'Al·là. Té lloc el dia 12 del tercer mes de l'any musulmà, basat
en el calendari lunar. Malgrat tenir una connotació profundament religiosa, també té
una certa vinculació amb la política.

● Sham el Nessim: El primer dilluns del mes d'abril es realitza una de les festes de
la cultura d'Egipte, el sham el Nessim o l'entrada de la primavera. Té una antiguitat
de 4500 anys. Segons els historiadors, va ser celebrat per primera vegada pels
egipcis durant l'era faraònica, els qui els feien ofrenes als déus amb els aliments
més frescos per a agrair-los les bones collites.

● El Eid Al-Adha és una altra de les festivitats pròpies de la cultura d'Egipte.

Aquesta té el propòsit de commemorar el dia en què Abraham anava a matar al
 seu fill i en el seu lloc Al·là li va oferir un xai. Aquesta celebració religiosa se
celebra en unes altres països com l'Aràbia Saudita, l'Índia i Malàisia.

LLENGUATGE I SÍMBOLS

Els símbols egipcis van ser utilitzats durant diferents períodes de la civilització egípcia per
a representar tot tipus de conceptes i idees de la seva mitologia. Molts d'aquests símbols
estaven relacionats amb algun déu egipci. Els egipcis utilitzaven aquests símbols per a
decorar els seus temples, per a representar els seus déus en les seves inscripcions i per
a fabricar amulets per a fer front a les dificultats.

● El símbol de la creu ansada, coneguda també com Anj, és un jeroglífic egipci que
simbolitza la vida eterna. Aquest és un dels jeroglífics que més apareix tant en els
textos com en l'art egipci sempre en relació amb els déus.

● L'Ull d'Horus, també conegut com Udyat, és un símbol egipci que relacionat amb
la bona salut i la protecció. El símbol prové del Déu Horus, el Déu del cel
representat en forma de falcó o d'home amb cap de falcó.

● L’Escarabat és un símbol egipci lligat al déu Jepri, un déu del Sol vist com una de
les possibles formes del déu del Sol R.
Aquests són els 3 símbols més destacats en la cultura egipcia, tot i que hi ha molts més com El
Pilar Dyed i Tyet.

Cultura japonesa

LLENGUA → Japonès

NORMES:
- Els saludos s’han de fer baixant el cap.
- No has de fer soroll ni cridar, sempre has d'actuar de manera
calmada.
- Has de mantenir la distància amb la gent. Si no demostren
interès en abraçar-te o donar-te a mà, no ho facis.
- Mai es deixa propina.
- És de mala educació clavar els palillos de menjar a l’arròs o al ramen.
- Està prohibit fumar.
- Le persones que pesen 25 kilos o més es consideren obesa.

COSTUMS → MENJAR, BALL, MÚSICA, ESPORT, VESTIMENTA…

MENJAR:
- Sushi
- Tempura
- Ramen
- Soba
- Udon

BALL:
- Mai → Són moviments lents i solemnes.
- Odori → Una dansa ràpida i molt alegre.
- Shosa → on s'expressen sentiments i emocions.

LLENGUATGE/ SÍMBOLS:
 - Un dels símbols per a Japó és el Sumo, un esport que es prac
tica des de fa més de 2500 anys. El sumo és un esport de contacte
competitiu on un lluitador intenta treure a l'altre d'un cercle de combat o
que toqui a terra amb qualsevol part del cos que no siguin les plantes dels
peus.

- El símbol més representatiu de Japó és la bandera. És de color blanc

rectangular amb un disc vermell al centre representant el sol naixent.

- La muntanya Fuji, és un dels símbols més importants. És la muntanya

sagrada de japó, ja que és la més vella i important. Els japonesos diuen
que pujar-hi una vegada és de savis, però que si hi pujes dos cops, et fa
ser ximple.

VESTIMENTA:

El quimono és el vestit més representatiu del folklore japonès. El yukata, una versió
més casual i lleugera del quimono utilitzada a l'estiu, és també un vestit típic, i
s'utilitza fins i tot com a pijama.

CREENCES:

El sintoisme és la religió dominant a Japó (84% dels creients). Està lligat a les formes de
culte més antigues (xamanisme, animisme) de l'arxipèlag, així com a la veneració de la
natura, que, amb el temps, s'han anat amalgamant i codificant per donar lloc al sintoisme.

El budisme va arribar més tard, a partir del segle V, importat de Xina i Corea. Va ser la
necessitat de transmetre els seus ensenyaments el que va empènyer
els japonesos a desenvolupar una llengua escrita. Avui dia, el 71%
dels japonesos es declaren budistes.
 Cultura Russa

INTRODUCCIÓ: Rússia és un país el qual té una cultura molt variada relacionada amb la història,
ballet, pintures i música clàssica, etc. Combina diverses cultures ètniques russes, subcultures i
diversos punts de vista que reflexen la seva la seva història i les seves variades característiques
geogràfiques. La població de Rússia és de 144 milions. Aquesta societat es caracteritza per ser
independent, és a dir, la influència d’altres nacions ha estat minoria, això es deu a que és una
nació bastant gran amb criteris i opinions fermes.

CREENCES I RELIGIONS - Hi ha prop de 5000 associacions religioses registrades a Rússia. Més

de la meitat segueix l’Església Ortodoxa Russa, segons el Ministeri d’Afers Exteriors de la
Federació Russa. L’islam és la segona religió més gran; aproximadament entre el 10 i el 15% del
russos practiquen l’islam. La tercera religió més popular a Rússia després del cristianisme i l’islam
és el tengrisme, una forma de religió pagana, animista i xamànica. El tengrisme prové de les
poblacions turques i mongols de l’Àsia Central i ha gaudit d’un renaixement en algunes parts de
Rússia, ja que alguns moviments independentistes racionals el consideren part d’una certa
identitat ètnica d’Àsia Central.

IDIOMES - El rus és la primera llengua que es parla però també es parla molt l’anglès, com a
segona llengua. Una altra minoria de llengües serien: el Chuvash, Bashir, Mordvin, Chenchen, etc.

VALORS DE LA CULTURA RUSSA

El russos són coneguts per la seva hospitalitat. Els hi agrada rebre a les visites i ells mateixos van
de visita a casa dels seus amics i coneguts. Les taules plenes de menjar és l’atribut principal
d’aquestes troballes.

FIESTAS Y CELEBRACIONES

- Antic any nou (13 de gener). Igual que amb el Nadal, les festes tradicionals russes
comprenen una data especial per celebrar l’any nou. No obstant això, ho fan dues
vegades. Això es deu al fet que la cultura de Rússia es celebren tant l’any nou, com l’antic
any nou.

- Dia dels defensors de Rússia (23 de febrer). Aquest dia es rep homenatge als caiguts a
la segona Guerra mundial, i agraïment els seus familiars, perquè se’ls considera ara els
protectors de la nació. I també és important per a la nació agrair als veterans de la guerra
que romanen amb vida; la qual cosa fan de forma pública, donant gràcies per la protecció
de Rússia davant la armada nazi.

- Una altra festa important és el 8 de març (El Dia Internacional de la Dona). Aquest dia
tots els homes regalen flors i altres obsequis a totes les dones que els envolten. Es rendeix
tribut a la dona russa, reflectint la lluita de les dones del seu reconeixement com a font de
progrés nacional i la igualtat dels seus drets socials respecte als homes.

- Dia del treball i la primavera (1 de maig). La gent que va créixer amb la Unió Soviètica
recorda aquesta festa amb nostàlgia, que potser va ser més esperada que l’any nou. Les
 manifestacions del 1 de maig eren esdeveniments alegres plens de cançons i flors. Els
russos solen tenir entre 4 i 5 dies lliures a principis de maig.

NORMES

Algunes de les prohibicions a Rússia són:

- No es pot saludar fent petons

- No es pot parlar de política o de salaris
- No es pot beure alcohol en espais públics
- No es pot abusar del menjar
- No s’accepten regals a la primera
- Quan entris a un lloc tancat t’has de treure les sabates
- No es poden fer bromes sobre els teus pares
…

COSTUMS

La gent russa només somriu quan veu ho saluda una persona coneguda, o estan molt alegres. Els
russos no somriuen a la gent desconeguda, i no vol dir que estiguin enfadats sino que simplement
és el costum social. És per això que moltes vegades semblen persones molt reservades i fredes.

Russos són bastant supersticiosos i per això existeixen moltes tradicions i rituals “rares” per a un
estranger, com per exemple:

- Trepitjar el peu. Si una persona per casualitat trepitja el peu d’algú, una altra persona
també ha de trepitjar el peu del qual la trepitjat, fluixet.
- Tornar és un mal auguri. Si un surt de casa, i recorda que ha oblidat alguna cosa, no cal
tornar, això portarà mala sort.
- etc.

Els habitants de Rússia solen tenir una matrioska o unes nines tradicionals russes que
consisteixen en què es troben buides per dins, de tal manera que en el seu interior alberguen una
nova nina, i aquesta el seu torn a un altre, poden anar des de cinc fins el nombre que es vulgui.
És caracteritzen per ser multicolors, o per la presència d'elements decoratius amb la pintura.

Menjar - Alguns plats típics de Rússia són:

● La sopa borsch: Aquesta sopa conté remolatxa i es pot menjar freda o calenta.
● El pelmeni: consisteix en uns saquets cuits farcits per dins, normalment de carn, i van
acompanyats de diferents tipus de salses. És un plat molt consistent.

● El caviar: Hi ha dos tipus de caviar, el caviar de salmó i el famós caviar negre.

● L’amanida Olivier: És una amanida, es menja freda, i enter els ingredients vegetals i
d’altres que s’acostumen a posar, com per exemple, la tonyina i l’ou dur. Bàsicament està
feta a base de verdures tallades en daus petits i bullides, barrejades amb maionesa i sovint
amb altres ingredients.

● El blini: El Blini és com una crep. Va enrotllat i dins sempre porta ingredients com: xocolata,
pernil i formatge, carn, caviar, etc.
 ● El vodka: És la beguda més famosa de Rússia. El vodka es pren com un acompanyament
els aperitius. Es veu tot sol i sense gel.

Ball i esport - El principal esport i art popular de Rússia és el ballet. Fundat l’any 1776, el Ballet
Bolxoi és una companyia de ballet clàssic amb seu al teatre Bolxoi de Moscou i coneguda arreu
del món. El ballet Mariinski de sant Petersburg és una altra companyia de ballet famosa a Rússia.
Peter Ilitx Txaikovski, és un compositor rus del segle XIX, és conegut mundialment per “El llac dels
cignes” i “Obertura de 1812”, entre altres peces. Hi ha diversos museus, inclosa la casa de la seva
infància, que exposen les seves pertinences personals i artefactes musicals.

Música - La música russa va evolucionar de simples cançons de folklore a complexes

composicions simfòniques. La música clàssica russa combinen volum profunditat artístic i un
caràcter dramàtic. Els treballs de grans compositors russos com Glinka, Mussorgsky i
Rimsky-Korsakov són regularment representats en els teatres més grans arreu del món.
Composicions de ballet de Tchaikovsky com “El Lago de los cisnes” i “El cascanueces”, són
reconeguts ràpidament.

Vestimenta

- Dels homes russos: De vestimenta tradicional de l’home era més simple que la de les
dones, consistia en una camisa solta de lli, pantalons de llenç i una cinturó. A la cultura
 russa, el cinturó era un atribut indispensable de la roba ”humana”. D’acord amb els
esclaus, només els esperits dolents i els morts no feien servir cinturó. Per protegir l’home
dels esperits dolents, donar-li coratge i claredat, es brodaven diversos amulets a la roba.
Els brodats estaven en regla al coll, i per descomptat, al cinturó.

- De les dones russes: Mirant la vestimenta que utilitzava una dona eslava era possible
determinar-ne l’origen geogràfic, l’Estat marital i l’edat. Cada element té un significat
amagat. Per exemple, una dona en edat per casar-se feia servir dues trenes, una dona
casada, una trena; una viuda podia utilitzar els cabells solts i el seu cap descobert. La
vestimenta de les dones consistia en diverses capes. El sarafan o vestit, jugava un rol
especial. El tall d’aquesta peça tradicional variava depenent de la regió.

LLENGUATGE/ SÍMBOLS - La simbologia russa es divideix en dos lleres: el simbolisme major i el

menor que es subdivideixen en altres moviments i cercles.

- El cercle de Moscou: en aquesta ciutat es varen portar a terme cercles d’estudi filosòfics i
racionals, occidentals i símbologics, sobretot Schopenhauer i Nietzsche en la l’última
dècada del segle XIX. Aquests personatges van donar-li vida a una nova corrent
intuïtiva-individualista, la qual expressa una ideologia artística abocada al “moviment de
l’alma” del poeta i la búsqueda del sentit de la forma intuitiva del món.

- Cercle de Sant Petersburg: Dmitri Merezhkovski es va responsabilitzar per l’edició de la

revista neo cristiana Nou camí (1903-1904), que posteriorment va canviar a Les qüestions
de la vida. Per aquest autor el simbolisme era una forma d’unir el paganisme i el
cristianisme, espíritu i carn en una espècie de religió futurista.
 - El simbolisme menor: es dóna a partir del segle XX amb dos lleres literàries, igualment
en els estats anteriors, Moscou i Sant Petersburg. En el cas d’aquest últim, Merezhkovski i
Guíppius tenen llibres sota la seva autoria i van obrir una casa-església a Sant Petersburg
que es va convertir en el centre de vida espiritual a més influència per a l’època, del qual
també parteix la fundació de l’Escola de la nova consciència religiosa.

- El falç i el martell: aquestes són les eines més reconegudes, el martell en aquesta nació
porta vídeos de treball industrial, mentre que la falç a la feina rural. Dit això, la fusió de tots
dos a representant de la unió dels treballadors.

CONCLUSIONS:

Dana: M’ha agradat molt realitzar aquest treball sobre les diverses cultures del món. Gràcies al
treball he pogut conèixer algunes cultures més a fons, que abans no coneixia com és el cas de la
cultura russa.

Emma: Aquest treball m’ha servit per aprendre cultures noves de altres països, i aprendre
costums molt diferents a les nostres. Per exemple, hi ha moltes normes de Japó que m’han
semblat impactants, i m’han servit per veure que a vegades els altres països son completament
diferents als nostres o a vegades més estrictes.

Clara: En relació amb el que he après sobre la cultura de Mèxic, consideo que la seva cultura és
molt extensa i han hagut de succeir molt esdeveniments perquè Mèxic acabi sent lliure.
Considero que és una cultura molt bonics, plena de colors.
Duna: Aquest treball m’ha servit per aprendre de noves cultures del món i sobretot descubrir que
hi ha tanta diferencia en un món com el nostre. Hi ha moltes ideologies diferents en una sola zona
geogràfica i es el que se'm fa curiós.

Jana: Aquest treball m’ha ajudat a entendre i a aprendre sobre les altres cultures. Es un tema que
em sembla molt interessant ja que cada pais te una manera de veure el món, menjars típics que
són completament diferents, costums i altres més. M’ha semblat molt interessant fer aquesta
recerca i m’ha agradat molt.