El moviment obrer

Aquest era el reglament d’una fàbrica tèxtil anglesa recollit

al Political Register de 30 d’agost de 1823:

A Tyldesley, a prop de Manchester, els homes treballen,

inclosa l’hora de dinar, 14 hores al dia, a una temperatura
de 80 a 84 graus Fahrenheit (26,6 a 28,8 graus centígrads).
La porta està tancada durant les hores de feina, excepte els
trenta minuts que dura l’hora del te. Els treballadors no
poden anar a buscar aigua per refrescar-se enmig de
l’atmosfera sufocant de la filatura. I encara més, l’aigua de
pluja està sota cadenat, per ordre del patró; si no, els
filadors podrien utilitzar-la.

Vet aquí les multes que els imposaven segons les

infraccions comeses:
Infracció Xílings

Filador que hagi obert una finestra 1

Filador que hagi reparat la corretja del seu tambor i hagi encès el bec del
gas 2
Filador que abandoni el seu teler i es deixi el gas encès 2
Filador que encengui el gas massa aviat 1
Filador que encengui el gas massa tard al matí 2
Filador que hagi obert massa la clau del gas 1
Filador que xiuli mentre treballa 1
Filador que tingui deixalles sobre el carro 1
Filador que arribi 5 minuts després de l’últim toc de campana 1
Segons l’article “Los desheredados” aparegut al Setmanari de Sabadell
(1884), el pressupost d’una família obrera es basava en 30 rals diaris si
es componia de set membres (matrimoni, quatre fills i algun dels pares
del matrimoni a càrrec seu). Sumava, a més, com a lloguer anual de
vivenda 180 pessetes, i diversos apartats de neteja, planxa i vestit per a
tothom, i arribava a la conclusió que entraven en la llar d’aquesta
família 9.890 rals i en sortien 10.950, amb la qual cosa, sempre hi havia
un dèficit de 1.060 rals.

El setmanari concretava encara més, en parlar d’un obrer sol. Aquesta

era la seva dieta:

Esmorzar de sopa amb aigua i oli. Un plat de mongetes, un tall de

cansalada o bacallà, pa i vi. Dinar: sopa, bullit amb greix de sèu,
il·lusions de carn i cigrons durs, pa i vi. Sopar: com l’esmorzar. Això
costa unes 11 pessetes setmanals. Dormir i rentar, 10 pessetes mensuals
més.
Afegia la publicació que per vestir aquest obrer gastava 60
pessetes durant l’any.

Així, menjar, dormir i neteja costen a l’obrer 7,71 rals al dia o

2.814 rals a l’any. Vestir-se i calçar-se, 1,50 diaris o 556 a l’any.
Total de la despesa anual: 3.370 rals. Aquesta despesa és
forçosa, indispensable, i no hi entra res per a la instrucció, l’oci,
el tabac, l’aiguardent, etc..

Els jornals de l’època, segons el mateix setmanari, oscil·laven

entre 8 i 18 rals diaris. Amb un salari mitjà de 123 rals, treballant
els 300 dies laborables, es podia treure un total de 3.600 rals
anuals, sempre que no s’estigués malalt cap dia de l’any, perquè
cal no oblidar que només es cobrava per jornada treballada.
Les condicions laborals de la vida obrera va generar
consciència obrera.

Va anar en augment la conflictivitat

laboral i social en les àrees
industrialitzades

Naixement del Moviment Obrer

 Orígens dels moviment obrer

Aparició des de finals del XVIII de diverses formes de lluita social

per millorar les condicions de vida.

Existien societats fraternals, eren associacions, clubs socials que

tenien la finalitat de fer complir les lleis per a la protecció de l'obrer.
● La primera reacció dels obrers va
Davant el temor de revoltes i ser la seva oposició al
motins populars,aquestes maquinisme, perquè el
associacions foren prohibides. consideraven responsable dels
salaris baixos i de l'atur.

● La seva protesta es va dirigir cap

a la destrucció de màquines i
l'incendi d'establiments
industrials (luddisme).
Mútues: Associacions de caràcter assistencial.Societats de socors que
els obrers crearen per ajudar-se entre ells en cas de necessitat ( atur,
malaltia, accident, mort). Sovint secretes i clandestines. La llei prohibia
l'associació

Les societats de socors mutu es transformaren en els primers

sindicats d'ofici a partir de 1824 ( Trade Unions) a Gran Bretanya
El 1834 es forma el primer sindicat de treballadors no qualificats amb de
més mig milió d'obrers: Great Trade Unions.

A partir de 1830 els sindicats obrers s'expandeixen per tota Europa, a

imitació dels britànics.

El Cartisme 1836-1848
Degut el fracàs dels sindicats, es va crear un nou moviment de masses de
caràcter polític que reclamava drets com ara el sufragi universal.
El 1836, un grup d'obrers van crear una Associació de treballadors de
Londres, que van lliurar dos anys més tard la Carta del Poble, on
reclamaven els seus drets el parlament.
 Les noves ideologies del moviment obrer

En la nova societat industrial, una sèrie de pensadors van

denunciar les injustícies creades pel capitalisme:
● Els socialisme utòpics (Saint Simon, Proudhom i Fourier) van
ser els primers a denunciar la propietat privada com la causa
principal de les desigualtats i a proposar formes de propietat
col·lectiva
● A mitjan segle XIX alguns pensadors van defensar la necessitat
d'una revolució per posar fi al capitalisme. Aquestes idees van
desembocar en dos grans corrents: el marxisme i l'anarquisme.
● L'església catòlica es va preocupar per la qüestió obrera i la
desigualtat social.
El Socialisme utòpic (1815-1848)
● Critiquen el sistema social i econòmic capitalista.
● Busquen una societat justa i fraternal, la felicitat i el benestar general,
rebutjant la competència i l'explotació.
● Desconfien de la política i els polítics.
● No són revolucionaris, volen reformar la societat o construir-ne una
nova allunyada del capitalisme.

Socialistes Utòpics més importants:

Saint Simon, Charles Fourier, Robert Owen, Louis Blanc, E. Cabet....
 L'Impacte de 1848
Va suposar:
● La confrontació clara entre burgesia i proletariat.
● El moviment obrer creix més i s'organitza millor, fins a la 1ª
Internacional .
● Debat al moviment obrer sobre si és possible ampliar drets
dins d'una República burgesa o és necessària una revolució.
● Naixement del Marxisme: Marx i Engels publiquen el Manifest
Comunista (1848)
● Moviments feministes.
 El Marxisme
● El marxisme, pren el nom de l'alemany Karl Marx que, juntament
amb Friedrich Engels seran les figures principals.
● Van elaborar una teoria per transformar la seva societat: el socialisme
científic o comunisme.
● Les obres que recullen aquesta teoria són: El Manifest Comunista,
publicat a Londres conjuntament el 1848 i el Capital, publicat per
Marx, el 1867.

El marxisme descansa sobre tres grans eixos: l'anàlisi del passat, la

crítica del present i la elaboració d'un projecte futur.
 El Marxisme
● El marxisme, pren el nom de l'alemany Karl Marx que, juntament
amb Friedrich Engels seran les figures principals.
● Van elaborar una teoria per transformar la seva societat: el socialisme
científic o comunisme.
● Les obres que recullen aquesta teoria són: El Manifest Comunista,
publicat a Londres conjuntament el 1848 i el Capital, publicat per
Marx, el 1867.

El marxisme descansa sobre tres grans eixos: l'anàlisi del passat, la

crítica del present i la elaboració d'un projecte futur.
● A mitjans segle XIX Marx i Engels van denunciar l'explotació de
la classe treballadora i van defensar la necessitat d'una revolució
obrera amb els objectius següents:
● Acabar amb el capitalisme i la propietat privada.
● Aconseguir el poder polític per al proletariat.
● Arribar a una societat comunista, sense classes socials.
 1. L’ANÀLISI DEL PASSAT:
El materialisme històric

2. LA CRÍTICA DEL PRESENT:

La crítica del capitalisme

3. EL PROJECTE REVOLUCIONARI:
La nova societat comunista
 L’anàlisi del passat: el materialisme històric

• “El motor de la història és la lluita de classes”

●
La història de la humanitat ha estat una successió de
“modes de producció” (esclavista, feudal, capitalista)

●
Cada mode de producció s’ha caracteritzat per les
relacions antagòniques entre explotadors i explotats.

●
Les contradiccions pròpies de cada mode de producció
l’han portat a la crisi i a la seva destrucció, i a la
substitució per a un nou mode producció, que s’adequa
millor a les noves realitats socials i econòmiques
 La crítica del present: crítica del capitalisme

●
“L’explotació capitalista es defineix en la plusvàlua”

●
Marx fa una crítica global al capitalisme, pel “robatori”
que significa l’apropiació de la “plusvàlua” (riquesa
creada pels treballadors) per part de la burgesia.
●
Marx creu que l’economia capitalista, basada en la
competitivitat, la renovació tecnològica constant i la
manca de planificació, portarà necessàriament a la
progressiva concentració del capital i a l’aparició de
crisis cícliques.
●
El model del capitalisme no es pot millorar ni reformar:
cal destruir-lo.
 El projecte revolucionari: la societat comunista

●
“Cap a una societat sense classes, pel camí de la dictadura del
proletariat”
●
Necessitat d’instaurar un nou ordre social i econòmic on no es
produeixi l’explotació de l’home per l’home: la societat
comunista.
●
El mitjà per arribar-hi és la revolució del poble, que ha de
destruir l’Estat burgès capitalista i substituir-lo per una
“dictadura del proletariat”.
●
Aquesta “dictadura”, liderada pel Partit Comunista, ha
d’eliminar les classes socials i la propietat privada, i per tant
les desigualtats.
●
Això portarà a una nova societat totalment igualitària i lliure,
on no serà necessari l’Estat.
 Anarquisme

L'Anarquisme significa sense comandament, sense poder.

L'anarquisme no té un cos doctrinal tan elaborat com el marxisme. És un

conjunt de teories i moviments per oposar-se i abolir tota classe de govern
o autoritat.

Principals pensadors:
● com antecedent és Proudhoum.
● Els seus dos màxims representants són Bakunin i kropotkin.

Principi bàsic: La creença en la capacitat dels individus per establir una

societat igualitària, partint de la seva llibertat i responsabilitat individual.
L'anarquisme s'oposa:
● Rebuig de la societat capitalista basada en la propietat privada i

en l'explotació dels treballadors.

● Rebuig de l'autoritat i neguen a l'Estat, els governants són

corruptes i pretenen imposar-se sobre els governats.

● Rebuig a la religió, consideren que sotmet espiritualment a les

persones i les imposa una jerarquia.

Proposen:
● Defensa de la propietat col·lectiva dels mitjans de producció.

● La destrucció de l'Estat i la seva substitució per comunes

federades.
● La llibertat individual i de tota la societat.
Finalment:
● Els oprimits s'aixecarien de manera espontània contra la seva explotació.
La revolució no hauria d'estar dirigida per cap partit, sinó per l'alçament
espontani del poble.
● La revolució social o l'acció directa per destruir l'estat i la propietat
privada.
● Es crearia una societat igualitària, organitzada en cooperatives de
producció (unitats de producció i consum autosuficients i sense govern.

L'Estat seria destruït

La nova societat no tindria propietat privada, ni classes, ni jerarquies.

( ni Déu, ni Estat ni amo)
 Dins l' Anarquisme trobem dos tendències

ANARCOSINDICALISME ( BAKUNIN)
● Partidaris de la creació de sindicats anarquistes. Defensen l'acció

sindical com a mitjà per millorar la condició dels obrers i impulsar

la revolució social.

ANARCOCOMUNISME ( KOPROTKIN)
● Defensen l'acció col·lectiva revolucionària contra els pilars del

capitalisme ( burgesia, l'exèrcit, l'Estat i l'Església)

 El moviment Internacionalista ( AIT)

Tant marxistes com anarquistes defensaven la necessitat d'unir esforços

de la classe obrera de tot el món per lluitar contra el capitalisme.

A Londres, el 1864 es va fundar: l''Associació Internacional de

treballadors o Iª Internacional ( AIT). Amb la consigna de Marx “
Proletaris del món, uniu-vos”
Va suposar la unió de treballadors de tot el món amb diferents
tendències ( marxistes, anarquistes, sindicalistes..)

Marx, va ser la figura clau, redactà els estatuts i el Manifest inaugural.

També es convertí en el Cap del Consell General.
El Consell General, coordinarà les seccions nacionals ( representats
dels obrers dels diferents països )
Es va acordar la celebració de Consells generals. El 1866, es celebrà el
de Ginebra, on es va proposar:
● La jornada laboral de 8 hores diàries.
● La prohibició del treball infantil.
● Millorar les condicions del treball de les dones.
● La eliminació dels exèrcits permanents
● L'oposició els impostos indirectes ( graven els serveis o
productes, indistintament de la renda)

La desaparició de la Internacional

Dos causes principals:

● El fracàs de la Comuna de Paris, 1871. Va provocar la persecució de
les ideologies obreres per part dels obrers.
● L'enfrontament entre Marx i Bakunin. Desacord tema revolució
Finalment en el Congrés de l'Haia 1872, els anarquistes foren expulsats
de la Internacional. Aquests van passar a fundar la Internacional
Antiautoritària.

Degut a les persecucions dels governs, l'AIT va traslladar la seva seu a

New York. La seva llunyania va debilitar l'Associació, fins a dissoldre's
en 1876
 La Comuna de Paris ( 1871)

La Comuna fou la primera experiència històrica d'un govern dels

obrer.

La desfeta de Napoleó III, va provocar un buit de poder, on els obrers

van aprofitar per formar un govern popular a Paris.

Durant dos mesos, una assemblea comunal formada per diversos grups
van governar aplicant un programa revolucionari.
● Van organitzar els obrers en cooperatives de producció.

● Van suprimir el treball nocturn.

● Van establir dret de reunió i llibertat de premsa.

● Van separar l'església de l'Estat.

● Van establir l'ensenyament obligatori i gratuït.

Paris, va capitular i la repressió fou duríssima.
 La Segona Internacional ( 1889-1916)

Es crea a París commemorant el centenari de la Revolució

Francesa.

Ideològicament és més homogènia, formada sols per Partits socialistes,

que acceptaven la legalitat democràtica.

Va tenir més repercussió, que la primera per el volum d'obrers que movia i
per la capacitat d'influir en els estats.

Es van crear dos símbols importants:

● L'himne obrer “ la Internacional “
● El Primer de Maig ( dia del treballador) Jornada amb un fort
caràcter reivindicatiu.
Grans debats de la Segona Internacional:
● Revisionisme.
● Qüestió colonial.
● La postura davant la Primera Guerra Mundial.

La falta d'acord davant la qüestió de la Primera Guerra Mundial, va

provocar la seva escissió i la creació de la Tercera Internacional.