Estructura i funció del cos

humà
Sistema osteoarticular

Bernat de Pablo Màrquez

bernatdepablo@euit.fdsll.cat
19/9/22
Esquelet apendicular
• Inclou els ossos de les
extremitats superior i
inferior i les cintures
escapular i pelviana.
• La seva missió
principal és facilitar els
moviments.

2
3
Cintura escapular
•La cintura escapular fixa els ossos i estructures
de l’extremitat superior a l’esquelet axial.
•Inclou els ossos de l’escàpula o omòplat i la
clavícula.
•La clavícula s’articula amb l’estern (articulació
esternoclavicular) i amb l’escàpula (articulació
acromioclavicular).

4
Cintura escapular
•L’escàpula està fixada al tòrax per diferents
músculs.
•L’extremitat superior contacta amb la cintura
escapular a nivell de l’espatlla (articulació
glenohumeral o escapulohumeral).

5
6
Clavícula
• La clavícula es sitúa en
posició horitzontal a la
porció superior i anterior
del tòrax, per sobre de la
primera costella.
• S’articula amb l’estern i
primera costella.
• La clavícula transmet les
forces mecàniques de
l’extremitat superior al
tronc i és un del ossos
que pateix fractures més
freqüentment.
7
Clavícula
• Té forma de S amb dues corbes. La zona medial es
convexa cap endavant i la meitat lateral és còncava cap
endavant. Més rugosa i més corba en els homes.
• L’extrem medial (esternal) és arrodonit i s’articula amb
el manubri de l’estern (articulació esternoclavicular).

8
Clavícula
• L’extrem lateral (acromial) és pla i ample i s’articula
amb l'acròmion de l’escàpula (articulació
acromioclavicular).
• Impressió del lligament costoclavicular (1ª costella).
Tubercle conoide (lligament conoide, escàpula). Els
lligaments fixen la clavícula.

9
10
11
Escàpula
• Os pla, gran,
triangular, localitzat
a la regió posterior i
superior del tòrax a
nivell de la 2ª i 7ª
costelles.
• S’articula amb la
clavícula i amb
l’húmer.
• Es manté a la seva
posició per la
musculatura de
l’esquena i 12
l’espatlla.
13
 Escàpula – Vista anterior

• Vora lateral, vora medial, vora superior, angle inferior,

escotadura.
• Fosa subescapular. Múscul subescapular.
• Apòfisi coracoide (bec de corb). Fixació de tendons
musculars (pectoral menor, coracobraquial, bíceps
braquial) i lligaments (coracoacromial, conoide i
trapezoide). 14
15
 Escàpula – Vista posterior

• Espina: Cresta prominent, direcció diagonal ascendent.

L’extrem lateral és l’acromion (articulació
acromioclavicular).
• Cavitat glenoide: Sota l’acròmion, articulació amb el cap
de l’húmer.
• Fosa supraespinosa i infraespinosa. Insercions musculars.
16
17
18
19
Extremitat superior
• Composada per 30 ossos:
• Húmer
• Cúbit i radi
• Ossos del carp
• Ossos metacarpians
• Falanges
• Articulacions:
• Glenohumeral, colze,
canell,
metacarpofalàngiques i
interfalàngiques.

20
Húmer
• L’ós més gran i llarg de
l’extremitat superior.
• S’articula proximalment
amb l’escàpula i
distalment amb cúbit i
radi.

21
Húmer
• Articulació de l’espatlla.
• Cap.
• Coll anatòmic.
• Tuberositat major (tròquiter) i menor (troquí), punts
d’inserció muscular.
• Corredora bicipital / Solc bicipital.
• Coll quirúrgic (zona de fractures).
• Tuberositat deltoide.
• Cos / Diàfisi.

22
23
24
25
Articulació gleno-humeral
• Articulació esferoïdal (enartrosi) formada pel cap de l’húmer
i la cavitat glenoide de l’escàpula
• Moviments: flexió, extensió, abducció, adducció, rotació
medial i lateral.
• Té un gran rang de moviment, a expenses de menor
estabilitat.
• La lesió dels tendons que envolten l’articulació i la luxació
de la mateixa són dues lesions freqüents.

26
Articulació gleno-humeral
• Càpsula articular: Des de la cavitat glenoidea fins el coll
anatòmic de l’húmer.
• Els tendons col·laboren a estabilitzar l’articulació

27
28
29
Articulació gleno-humeral

30
Articulació gleno-humeral

• Manegot dels rotadors: Aproximen l’húmer a l’escàpula.

Envolten l’articulació donant fermesa i mantenint el cap
humeral en la seva posició.

31
Articulació gleno-humeral

32
33
Húmer. Extrem distal
•S’articula amb cúbit i
radi.
•Cap del còndil
(capitulum), s’articula
amb el cap del radi.
•Fossa radial, depressió
anterior pel radi.
•Tròclea, articulació amb
el cúbit.
•Fossa coronoïdal, 34

depressió anterior per

35
Cúbit i radi
• El cúbit es localitza a la regió
medial de l’avantbraç.
• Es radi es localitza lateralment
(al costat del polze).
• A nivell proximal s’articulen
amb l’húmer, formant
l’articulació del colze. A
nivell distal s’articulen entre
ells i amb tres ossos del carp
(articulació del canell).

36
Cúbit i radi. Extrem proximal.
• Cúbit:
• Escotadura troclear, s’articula amb la tròclea de l’húmer.
• Escotadura radial, s’articula amb el radi.
• Apòfisi coronoide.
• Olècran, forma la prominència del colze.
• Tuberositat del cúbit. Inserció muscular.

37
Cúbit i radi. Extrem proximal
• Radi
• Cap: S’articula amb el còndil
de l’húmer i amb l’escotadura
del radial del cúbit.
• Coll
• Tuberositat del radi, insercions
musculars.

38
Cúbit i radi. Extrem proximal

39
Cúbit i radi. Extrem proximal

40
41
Articulació del colze
• Articulació de tipus frontissa
formada per la tròclea de l’húmer,
l’escotadura troclear del cúbit i el
cap del radi.
• Els moviments d’aquesta
articulació són la flexió i extensió
de l’avantbraç.
• L’articulació entre el cúbit i el radi
proximal permet els moviments de
pronació i supinació.

42
43
44
Articulació del colze
• Els lligaments estabilitzen l’articulació.
• El lligament anular del radi fixa el cap del radi en la seva posició
• Els lligaments col.laterals mantenen la integritat de l’articulació.

45
Articulació del colze

46
Cúbit i radi. Extrem distal

•Cúbit
• Apòfisi estiloide (cara medial)
• Cap, articulat amb el radi (articulació radi-cubital)
•Radi
• Apòfisi estiloide (cara lateral)
• Forma l’articulació del canell amb els ossos del carp
(escafoide, semilunar i piramidal). 47
Ossos del carp
• 8 ossos, formen el canell.
Units entre ells per
lligaments.
• Es disposen en dues files.
• Fila proximal (de lateral a
medial):
• Escafoide
• Semilunar
• Piramidal
• Pisiforme

48
Ossos del carp
• 8 ossos, formen el canell.
Units entre ells per
lligaments.
• Es disposen en dues files.
• Fila distal (de lateral a
medial)
• Trapezi
• Trapezoide
• Gran
• Ganxut
• Túnel carpià: Túnel ossi +
retinacle flexor
49
50
A: Escafoide
B: Semilunar
C: Piramidal
D: Pisiforme

E: Trapezi
F: Trapezoide
G: Gran
H: Ganxós

1: Radi
2: Cúbit
3: Metacarpians

51
52
Metacarpians
• 5 ossos. S’enumeren del
I al V (1 al 5)
començant pel polze
(lateral).
• Base, cos, cap.
• Articulació
metacarpofalàngica.
Artells (“nudillos”).

53
Falanges
• 14 ossos.
• S’enumeren del I al V
començant pel polze.
• Dits de la mà: polze,
índex, cor, anular, petit.
• Falange proximal, mitja
i distal, excepte polze
que només té proximal i
distal.
• Base, cos, cap.

54
55
Extremitat inferior

56
Esquelet apendicular
• Inclou els ossos de les
extremitats superior i
inferior i les cintures
escapular i pelviana.
• La seva missió
principal és facilitar els
moviments.

57
Cintura pelviana
• És un anell ossi que, constituït pels dos ossos plans del maluc
(coxals) i el sacre, serveix de suport fort i estable per a les
extremitats inferiors, que carreguen el pes del cos.
• Cada os coxal està format per tres ossos, separats en el
moment del naixement, i que es fusionen posteriorment: ili
(ílium, os ilíac), isqui (ísquium) i pubis.
• Aquests ossos es fusionen en una depressió esfèrica
anomenada acetàbul, que forma l’articulació del maluc.

58
59
Cintura pelviana
• Dos ossos coxals units a la símfisi púbica.
• Fusió després de naixement a nivell de acetàbul.
• Os coxal: ili, isqui i pubis.
• Fusió després de naixement a nivell de acetàbul.
• Pelvis òssia: dos ossos coxals, sacre i còccix.

60
Ossos del maluc
• Ili: El més gran dels tres components de l’ós del maluc.
S’articula i finalment es fusiona amb isqui i pubis
• La biòpsia de moll d’os es realitza freqüentment a la cresta de l’os
ilíac.
• Isqui: És la porció inferior i posterior de l’os coxal.
• Pubis: És la part inferior i anterior de l’os coxal.

61
62
CARA EXTERNA 63
CARA INTERNA 64
CARA EXTERNA 65
CARA EXTERNA 66
67
Pelvis
• Estret superior de la pelvis
• Des del promontori del sacre
fins símfisi púbica.
• Separa la pelvis major o
superior (cavitat abdominal)
de la menor o inferior
(aparell genitourinari i
digestiu).
• Estret inferior de la pelvis
• Del còccix a la porció inferior
del pubis.
• Eix pelvià
• Pas pel canal del part.

68
Pelvis masculina i femenina
• Pelvis masculina
• Més gran i pesat.
• Superfícies articulars més
grans.
• Insercions musculars més
grans.
• Pelvis femenina
• Més ample i menys
profunda.
• Anell pelvià més gran
(tan l’entrada com la
sortida de la pelvis
menor).
• Pelvis menor amb més
espai.
• Arc del pubis > 90º
69
Pelvis masculina i femenina

70
Pelvis masculina i femenina

71
Pelvis masculina i femenina

72
Comparació cintura escapular i pelviana
• La cintura escapular no s’articula directament amb la
columna vertebral; la cintura pelviana si.
• La superfície articular de l’escàpula és poc profunda per
maximitzar el moviment; la superfície articular del coxal és
profunda per donar més consistència, però menor moviment.
• L’estructura de la cintura escapular ofereix major moviment
que força; la cintura pelviana més força que moviment.

73
Extremitat inferior
• L’extremitat inferior consta de 30
ossos.
• Articulacions: maluc, genoll, turmell,
tibio-peronea superior i inferior, tars-
metatarsianes, metatars-falàngiques,
inter-falàngiques.

74
Fèmur
• És l’os més llarg, pesat i fort del cos.
• S’articula amb el coxal i la tíbia.
• El cap s’articula amb l’acetàbul del coxal.
• Els còndils medial i lateral s’articulen amb la tibia.
• El coll és una zona freqüent de fractura.
• Trocànter major i menor, línia aspre, tuberositat glútia:
insercions musculars.
• La superfície patel·lar és visible a la zona anterior, entre els
còndils.

75
Fèmur

76
77
Articulació del maluc
• Articulació de tipus esferoïdal formada pel cap del fèmur i
l’acetàbul del coxal.
• Permet moviments de flexió, extensió, abducció, adducció,
rotació medial i lateral i circumducció.
• Articulació extremadament estable gràcies a la disposició dels
ossos, lligaments accessoris i músculs

78
Articulació del maluc
• Càpsula articular: Densa i forta. S’estén des de la vora de l’acetàbul
al coll femoral. Fibres longitudinals i circulars.
• Lligament del cap femoral. Banda plana que s’estén des de la fossa
acetabular a la fosseta del cap femoral.
• Rodet acetabular: Fibrocartílag unit a la vora de l’acetàbul per
augmentar la profunditat.

79
80
81
Ròtula
• La ròtula és un os sesamoide triangular localitzat anterior del
genoll.
• La seva funció és augmentar la força de palanca del tendó del
múscul quàdriceps femoral, mantenir la posició del tendó quan
el genoll es flexiona i protegir l’articulació.

82
Tíbia
• Suporta el pes del cos i es
situa al costat medial de la
cama.
• Extrem proximal. Còndils
lateral i medial.
• Tuberositat tibial per la
inserció del lligament
rotular.
• Cresta anterior.
• Articulació peroneotibial
proximal i distal.
• Extrem distal. Mal·lèol
medial a nivell del turmell.
Articulació del turmell amb
83
l’os astràgal.
84
Peroné
• Articulació peroneotibial
proximal i distal.
• Mal·lèol lateral a nivell del
turmell.
• Membrana interòssia.
• No forma part de
l’articulació del genoll.
• Serveix per insercions
musculars.

85
Articulació del genoll
• És l’articulació més complexa i gran del cos, i consisteix en tres
superfícies articulars amb una única cavitat sinovial.
• Els moviments de l’articulació inclouen la flexió i extensió, i
petits moviments de rotació interna i lateral quan el genoll està
flexionat.
• Són freqüents les lesions lligamentoses, de menisc i les luxacions.

86
Articulació del genoll
• Articulació de tipus
frontissa entre els còndils
femorals i els còndils
tibials.
• Articulació per
lliscament entre la ròtula
i la superfície
intercondília del fèmur.

87
Articulació del genoll

88
Articulació del genoll
• Membrana sinovial
• Càpsula articular. Càpsula incompleta que uneix els ossos de
l’articulació. La major part la composen tendons musculars o
expansions d’aquests.
• Retinacles rotulars medial i lateral. Tendons fusionats de
quàdriceps femoral i fàscia lata. Superfície anterior.
• Lligament popliti oblic. Superfície posterior.
• Lligament popliti arquejat. Superfície posterior.

89
 Articulació del genoll
• Lligaments articulars
• Lligament col·lateral intern (tibial). Ampli i pla. S’estén des del còndil
medial del fèmur al còndil medial de la tíbia. Els tendons del músculs
sartori, gràcil i semitendinós reforcen la cara medial de l’articulació i
creuen el lligament (pota d’ànec).
• Lligament col·lateral extern (peroneal). Rodó i fort. S’estén des del còndil
lateral del fèmur a la cara lateral del cap peroneal. Cobert pel tendó del
bíceps femoral.
• Lligament rotular. Ròtula a tuberositat tibial anterior.
• La ròtula és part de la càpsula articular anterior.
• Bosses sinovials rotulars.
• Articulació vulnerable.

90
91
92
93
Articulació del genoll
• Estructures intacapsulars
• Meniscs: Discs de
fibrocartílag
• Medial en forma de C
• Lateral en forma de O
incompleta.
• Lligaments encreuats
• Anterior: Direcció
posterolateral. Limita la
hiperextensió del genoll i
lliscament anterior de la
tibia.

94
95
Articulació del genoll
• Lligaments encreuats
• Posterior: Direcció
anteromedial, des de un
punt posterior de la tíbia a
la cara lateral del còndil
medial del fèmur. Evita el
lliscament posterior de la
tíbia (i anterior del fèmur)
quan es flexiona el genoll.
Baixar escales o pendents

96
97
98
Tars, metatars i falanges
• Tars: Constituït per 7 ossos que formen el turmell i la part
proximal del peu. Suporten el pes del cos. Estabilitat.
Deambulació.
• Metatars: 5 ossos que formen el peu.
• Falanges: 14 ossos a cada peu, igual que a la mà.

99
Articulació del turmell

100
Articulació del turmell

101
Tars
• Constitueix la regió proximal del peu. Format per 7 ossos:
• Astràgal: Forma l’articulació del turmell amb la tíbia i peroné.
• Calcani: Os del taló
• Os cuboide
• Os navicular
• Ossos cuneiformes (3): Medial, intermedi i lateral.

102
103
Tars

104
Metatars i falanges
• Metatars
• Regió mitjana del peu.
• Cinc ossos metatarsians (1-5, medial a lateral).
• Base, cos i cap.
• Falanges
• Regió distal del peu (dits).
• Número i distribució similar a la mà.
• El dit gros s’anomena hallux.

105
Metatars i falanges

106
Arcs del peu
• Els ossos dels peus es disposen en dos arcs sostinguts per
lligaments i tendons. No són rígids. Permeten que el peu
suporti el es del cos, distribuint el pes sobre teixits durs i tous.

107
108
109