ELS EUZONS

De LAMBICHE
Basat en Èdip Rei de Sòfocles

[Obra per a quatre actors: dos titulars i dos multipapers]

[La porta del palau de Tebes. Del públic, apareix un MISSATGER, corrents cap a l’escenari, on es
troben EIRENITIS i IOCASTA, parlant.]

MISSATGER- Podrieu informar-me, oh extrangers, on es troba el palau del rei Èdip?

EIRENITIS- Aquesta és la seva morada i ell mateix hi és dins, foraster. Aquesta dona és la mare dels seus
fills.
MISSATGER- Que arribi sempre a ser feliç, envoltada de gent benevolent, vós que sou muller legítima
seva.
IOCASTA- Mateixment ho estigui vostè, oh foraster, doncs ho mereixes per les teves agradables paraules.
Però digui’m amb quina intenció ha arribat i què vol anunciar.
MISSATGER- Bones noves per casa vostra i el seu marit, senyora.

[IOCASTA i el MISSATGER, parlen mentres creuen la porta.]

IOCASTA- Quines són? D’on vé vostè?

MISSATGER- De Corint. Prego que a vostè li complagui- com no?- la notícia que li donaré a continuació,
tanmateix com la pot ferir.

[La porta es tanca rere EIRENITIS. Ell es queda sol a l’escenari fins que apareix HOPLÒNIDES,
eixugant-se les mans a la seva faldilla.]

EIRENITIS- Bon riu?

HOPLÒNIDES- Ni l’Estix.
EIRENITIS- Bona feina.
HOPLÒNIDES- Com que bona feina?
EIRENITIS- Què vol que digui sino?
HOPLÒNIDES- Jove, per dir això, canti’m, que farà menys el ridícul.

[EIRENITIS és a punt de cantar.]

HOPLÒNIDES- No.

[EIRENITIS fa silenci.]

EIRENITIS- Assebentat n'està?

HOPLÒNIDES- De?
EIRENITIS- Rumors que circulen dins el palau i voltants de Tebes.
HOPLÒNIDES- Sorprengui'm.
EIRENITIS- Coneixerà vostè a nostra sàbia reina.
HOPLÒNIDES- I tant que no.
EIRENITIS- Coneixerà vostè a nostre pur nou rei.
HOPLÒNIDES- Doncs no, jove, miri vostè que sóc herald de la guàrdia real i els desconec als dos.
EIRENITIS- Assumeixo que els coneix?
HOPLÒNIDES- La vostra llança és proporcional al seu intel·lecte, veig.
EIRENITIS- Com gosa!
HOPLÒNIDES- Goso de la broma que genera, no de la companyia.
EIRENITIS- Ah! Doncs gosi del meu silenci.
HOPLÒNIDES- Gosar-ne en seria poc.

[Silenci. EIRENITIS s'apropa a HOPLÒNIDES]

EIRENITIS- I coneix vostè a l'antic monarca?

HOPLÒNIDES- Que Caront em porti a passejar i s'oblidi de mi a mig camí! Vol fer el favor de fer silenci?
EIRENITIS- Això és que sí els coneix?
HOPLÒNIDES- I tant que els conec. Conec al passat monarca, conec al present monarca, conec a la reina
passada i present i conec a les seves quatre criatures. Fins i tot he mort a gent en nom seu.
EIRENITIS- En nom de les criatures?
HOPLÒNIDES- Eros va enamorar a ton pare amb un ase?
EIRENITIS- Això és que no els coneix?
HOPLÒNIDES- Avui davant d'aquesta porta hi haurà un enterrament, i tant m'és si la tomba és on ets tu
com si és on sóc jo.
EIRENITIS- Calmi's i gosi de silenci per un instant.
HOPLÒNIDES- Ho faré, que l'Olimp no escolti paraules que em rebutjin d’allà.
EIRENITIS- Doncs… coneix a les tres figures?

[HOPLÒNIDES vol cridar a EIRENITIS, però gosa de silenci]

EIRENITIS- Bé, doncs certs rumors fan marató pels voltants del palau, on es comenta la vertadera identitat
del nostre monarca.
HOPLÒNIDES- El passat?
EIRENITIS- El present.
HOPLÒNIDES- Què ha passat?
EIRENITIS- N'és conscient que és casat amb la nostra reina?
HOPLÒNIDES- En sóc conscient de la sort que té.
EIRENITIS- I n'és conscient que son antic marit va morir lluny del palau?
HOPLÒNIDES- El marit del rei?
EIRENITIS- El marit de la reina!
HOPLÒNIDES- Ah!
EIRENITIS- Doncs es rumoreja que els Déus, jugant entre l'avorriment, han volgut regalar-li el tron al seu
assassí.
HOPLÒNIDES- Que el rei Èdip és el seu...?
EIRENITIS- Gosi de silenci i escolti, que el drama no s'atura. Sap vostè els crits de plaer que sonen de la
cambra de la reina?
HOPLÒNIDES- Què té a veure ara el seu plaer amb el nostre?
EIRENITIS- Doncs aquell qui regala tals crits... apropi's.
HOPLÒNIDES- Apropi's.
EIRENITIS- Ben còmode que estic.
HOPLÒNIDES- Au.
EIRENITIS- Goso de silenci com reclama, doncs.
HOPLÒNIDES- Que s'ho ha cregut. Parli.
EIRENITIS- Apropi's.
HOPLÒNIDES- Ens trobem a mig camí.
EIRENITIS- Trobem-nos.

[EIRENITIS i HOPLÒNIDES es queden quiets.]

HOPLÒNIDES- Vostè primer.

EIRENITIS- Jo segon.
HOPLÒNIDES- Que s’ho creu.
EIRENITIS- Jo crec que no ens entenem.
HOPLÒNIDES- Jo crec que sí.
EIRENITIS- Si el pès de l’escut fa que tingui les cames febles no és pas problema meu.
HOPLÒNIDES- Que ha gosat a dir?
EIRENITIS- Que no vol ni moure’s, no sigui que s’entrebanqui i mori.
HOPLÒNIDES- Vostè sí que morirà com segueixi.
EIRENITIS- Matim doncs. Avi.

[HOPLÒNIDES es llança cap a EIRENITIS. EIRENITIS avança lentament cap a la meitat de la porta.
Quan són a punt de creuar-se, EIRENITIS es gira i fa que HOPLÒNIDES es faci un cop al cap amb el
seu escut.]

EIRENITIS- Fet. Mort.

HOPLÒNIDES- Cagum Zeus.
EIRENITIS- Aixequi’s.
HOPLÒNIDES- Ajudi’m.

[EIRENITIS ajuda a HOPLÒNIDES a aixecar-se.]

EIRENITIS- Doncs es diu que aquell qui regala gemecs a la reina és el seu fill.
HOPLÒNIDES- No! I doncs, el seu marit?
EIRENITIS- També li'n dóna
HOPLÒNIDES- Va! Ja n'hi caben tres a la cambra?
EIRENITIS- No, però n'hi caben tres dins el cos del rei: un monarca, un assassí, i un incestuós!
HOPLÒNIDES- No!

[Un “NO!” cridat és escoltat des de la cambra del palau]

HOPLÒNIDES- Exacte!
EIRENITIS- Qui crida?
HOPLÒNIDES- Però no em deixi penjat, home, segueixi amb la mentida!
EIRENITIS- No em cregui si vol, però jo no he dit pas paraula que no sigui certa. Que els Déus ens facin un
regal com a prova de la veritat.
HOPLÒNIDES- Au, per creure tal tragèdia ho hauria de veure amb els seus propis ulls.

[Un ull cau davant dels heralds. Criden d'espant.]

EIRENITIS- Li-ho he dit!

HOPLÒNIDES-Toqui-ho, potser és raïm.
EIRENITIS- Des de quan el raïm escup tanta sang?
HOPLÒNIDES- Potser és vi.
EIRENITIS- Va!
HOPLÒNIDES- Que sí. Toqui'l!
EIRENITIS- Ni amb un bastó.

[La porta del palau s'obre rere seu, empenyent els heralds. EIRENITIS trepitja l'ull sense voler.]

EIRENITIS- La sabata!
HOPLÒNIDES- Què diu?
EIRENITIS- La sabata!

[EIRENITIS ensenya la sabata]

HOPLÒNIDES- Au! Tregui-s’ho!
EIRENITIS- Com?
HOPLÒNIDES- A mi no em demani consell, jo no sé pas netejar raïm.
EIRENITIS- No és pas raïm, porc!
HOPLÒNIDES- Com vol que sigu porc?
EIRENITIS- És un ull!
HOPLÒNIDES- Au! Qui deu ser el cec?

[Apareix TIRÈSIES, acompanyat del seu ESCOLTA, sortint de la porta]

TIRÈSIES- A mi no em mireu pas, els meus ja deuen ser panses. [riu]

EIRENITIS- Perdoni, no haurà pas perdut un ull?
TIRÈSIES- Un? Dos!
EIRENITIS- Com els va perdre?
TIRÈSIES- T’has llegit mai La Poètica, nano?
HOPLÒNIDES- Savi Tirèsies! Què ha tingut lloc?
TIRÈSIES- Una broma cruel. Però, oh! Quina broma! S’han cregut tot el que els-hi he dit!
EIRENITIS- Ha mentit a mig poble?
TIRÈSIES- A mig poble? A mitja Grècia!. Amb el que m’interessa a mi el drama, jove, jo quasi que només
visc pel drama aliè!
HOPLÒNIDES- Nano, tu en saps res?
ESCOLTA- Jo? Jo no he vist res.
HOPLÒNIDES- Au, el cec és l’avi, no vostè.
TIRÈSIES- Avi tu!
EIRENITIS- Ha!
ESCOLTA- Un escolta escolta, no hi veu. No ho veu?
EIRENITIS- Com és que no hi veu?
TIRÈSIES- Bé, quan dues serps s’estimen molt…
ESCOLTA- Vostè no, jo!
TIRÈSIES- Ah!
HOPLÒNIDES- Doncs escolta, escolta.
ESCOLTA- Escolto.
HOPLÒNIDES- Què has escoltat?
ESCOLTA- És cosa meva.
HOPLÒNIDES- Si vols et faig veure el que veu l’avi.
TIRÈSIES- Avi tu!
EIRENITIS- [A HOPLÒNIDES] Tu mou-te, que et falta do de gent. [A l’ESCOLTA] Escolta nano.
ESCOLTA- Escolta, no nano.
EIRENITIS- Escolta’m. El teu avi té-
TIRÈSIES- Avi l’altre!
EIRENITIS- Que té gana?
ESCOLTA- Avi, vol menjar?
TIRÈSIES- No veig perquè no.

[EIRENITIS es treu l’ull de la sabata]

EIRENITIS- Si em dieu què heu escoltat, tindreu una mica de raïm.

ESCOLTA- Escolta, ara sí que parlem!
EIRENITIS- [A HOPLÒNIDES] Ho veu?
TIRÈSIES- Jo no.
HOPLÒNIDES- Nano-
ESCOLTA- Escolta.
HOPLÒNIDES- T’escoltem.
ESCOLTA- No ha passat pas res tràgic fora del normal. Tot estava ja escrit.
EIRENITIS- Au! Res tràgic? A Tebes?
ESCOLTA- Res que no s’arregli entre família.
TIRÈSIES- Nen, escolta, que fem tard, hem de frenar una orgia.
HOPLÒNIDES- Una orgia?
ESCOLTA- Dionís ha tornat.
EIRENITIS, HOPLÒNIDES- Ah!
TIRÈSIES- Au! Fins a reveure!

[TIRÈSIES agafa l'ull del terra i el bufa per netejar-lo i guardar-lo sota el seu antifaç. TIRÈSIES i
l’ESCOLTA marxen.]

HOPLÒNIDES- Guaita.
EIRENITIS- Mira, tu…
HOPLÒNIDES- No m’ho he vist a venir.
EIRENITIS- Ja ho veig, ja.
HOPLÒNIDES- Veu? Això sí que és un drama amb cara i ulls.
EIRENITIS- Bon ull.
HOPLÒNIDES- I l’ull?
EIRENITIS- Què de l’ull?
HOPLÒNIDES- Què n’has fet de l’ull?
EIRENITIS- Del raïm?
HOPLÒNIDES- Digues-li com tu vegis.
EIRENITIS- Doncs se l’ha emportat l’avi.
HOPLÒNIDES- L’avi?

[HOPLÒNIDES escolta, per veure si TIRÈSIES l’insulta, però ja ha marxat.]

EIRENITIS- [Imitant a TIRÈSIES] Avi tu! [Riu]

[HOPLÒNIDES amenaça amb desenvainar l’espasa.]

EIRENITIS- Va home! Guardi això, que li treurà un ull a algú!

HOPLÒNIDES- No serà el primer cop que ho faci.
EIRENITIS- Té batalletes de la guerra?
HOPLÒNIDES- I tant. Sap la llegenda del vaixell que es va enfonsar i de la fusta se’n va fer un teatre?
EIRENITIS- Vostè hi va ser al vaixell?
HOPLÒNIDES- I tant, però quan ja era teatre. [Riu]
EIRENITIS- És vostè un frau.
HOPLÒNIDES- És clar, i vostè elegant.
EIRENITIS- No entenc com el rei Èdip l’ha permès entrar a l'exèrcit.
HOPLÒNIDES- Qui sap, potser em va veure amb bons ulls.
EIRENITIS- Crec jo que se’ls haurà de revisar, doncs.
HOPLÒNIDES- Els meus ulls?
EIRENITIS- No, home.

[Entra ÈDIP, tapant-se els ulls, plorant, regalimant sang.]

ÈDIP- Els meus ulls!

EIRENITIS- Exacte!

[ÈDIP es gira, donant l’esquena al públic, apartant les seves mans de la cara de l’ensurt i fent que
EIRENITIS i HOPLÒNIDES vegin que no té ulls..]

EIRENITIS- Que Zeus em valgui!

HOPLÒNIDES- Majestat, què ha passat?
ÈDIP- He… he vist…
EIRENITIS- Parli sense miraments, majestat.
ÈDIP- He vist la veritat… he vist…
HOPLÒNIDES- Però digui’ns, bon home, que ens deixa penjats!
[ÈDIP surt corrents, plorant.]

EIRENITIS- Quin mal per la vista és veure’l així.

HOPLÒNIDES- Què fa ara, fugint?
EIRENITIS- Potser hi ha un traïdor dins el palau!
HOPLÒNIDES- Potser sí!
EIRENITIS- Què fem?
HOPLÒNIDES- La nostra feina, gripau. A la propera ànima que veiem creuant aquestes portes, l’ataquem.
EIRENITIS- No hauriem de preguntar primer?
HOPLÒNIDES- Parlar de més mai l’ha salvat de res?
EIRENITIS- Parlar de més m’ha condenat a servir amb vós.
HOPLÒNIDES- Ho veu?- Ep, què vol dir amb això?
EIRENITIS- Res. Ataquem.
HOPLÒNIDES- Esperem.

[Desenvainen les espases i s’aparten de la porta. Esperen a que eventualment aparegui ANTÍGONA i
carreguen contra ella.]

HOPLÒNIDES- Ara!
EIRENITIS- Ara!
ANTÍGONA- Pare!
EIRENITIS- Pare?
HOPLÒNIDES- Pare?
EIRENITIS- Para!
HOPLÒNIDES, EIRENITIS- Pare?
ANTÍGONA- El meu pare, l’heu vist?
HOPLÒNIDES- Sa majestat?
ANTÍGONA- S’ha escapat!
EIRENITIS- Ja s’ha esfumat.
HOPLÒNIDES- Què l’hi ha donat?
ANTÍGONA- L’han desterrat!
HOPLÒNIDES, EIRENITIS- L’han desterrat?
ANTÍGONA- Bé, s’ha desterrat.
HOPLÒNIDES, EIRENITIS- Ah… S’ha desterrat?
ANTÍGONA- Ha fugit.
HOPLÒNIDES, EIRENITIS- Què ha vist?
ANTÍGONA- A l’àvia i la mare penjant d’una soga.
HOPLÒNIDES- Ja n’hi caben tantes en una soga?
EIRENITIS- A veure si al final tindrà raó.
ANTÍGONA- Qui?
EIRENITIS- [Sarcàsticament] Els Déus.
HOPLÒNIDES- I els avis.
EIRENITIS- Savis.
HOPLÒNIDES- Bé, savis, savis…
ANTÍGONA- Doncs he de marxar.
HOPLÒNIDES- On?
ANTÍGONA- A parlar amb els Déus.
EIRENITIS- On?
ANTÍGONA- A Colonos.
HOPLÒNIDES, EIRENITIS- Collons!
EIRENITIS- Marxi, esperarem.
HOPLÒNIDES- Hi ha res que hem de saber?
ANTÍGONA- Sou els evzons del tron reial?
EIRENITIS- No ho som.
HOPLÒNIDES- Ho som.
EIRENITIS- Ho som?
HOPLÒNIDES- Ho som.
EIRENITIS- Oh… Ho som.
ANTÍGONA- Amb la marxa del monarca, el tron queda lliure. Sabeu qui és el proper en ocupar-lo?

[Pausa. HOPLÒNIDES i EIRENITIS es miren. HOPLÒNIDES assenyala a l’horitzó.]

HOPLÒNIDES- Mireu! L’esfinx ha tornat!

[HOPLÒNIDES creua la porta, corrents.]

EIRENITIS- Torni aquí, frau!

[EIRENITIS el persegueix. ANTÍGONA es queda sola. Mira al públic.]

ANTÍGONA- Si aquest panorama segueix així, jo em tanco dins una cova i m’hi mato. Pare, esperi!

[ANTÍGONA marxa. Fosc.]

FOSC