Download as pdf or txt
Download as pdf or txt
You are on page 1of 2

LA PROPAGANDA I LA GUERRA FREDA

En finalitzar la Segona Guerra Mundial, l'any 1945, els Estats Units i la Unió Soviètica
estaven més units que mai, debut al seu treball en equip per derrocar a Hitler. Després d’això,
totes dues van convertir-se en les grans potències mundials, dirigides per Joseph Stalin en el
cas dels soviètics i Harry Truman per part dels americans.
L’aliança que en el seu moment va guanyar als nacis, va trencar-se en el moment en el qual el
bloc capitalista i el socialista van començar una guerra impulsada per la idea de l'URSS de
difondre el comunisme per tot el món.
Stalin va utilitzar la propaganda com a mètode per a tornar-se el líder d’Europa, d’aquesta
manera, aconseguiria més suport i indirectament es tornaria la primera potencia mundial,
guanyant així als Estats Units. Stalin desitjava tenir armes més poderoses que les dels
americans.
Harry Truman va veure les intencions del seu rival, i no es va quedar de mans plegades. Cal
destacar que Truman posseïa nombroses armes poderoses, com les dues bombes nuclears que
va llançar sobre Hiroshima i Nagasaki, però els americans van dissenyar la més destructora.

A Itàlia, els comunistes volien sotmetre el país a través de la propaganda, amb missatges
d’odi, amor, etc. després que quedés destruïda a causa del mandat de Mussolini. L'església es
va prendre el comunisme com un perill, desgraciadament per a ells, la font financera dels
comunistes era a Moscou, fent que poguessin seguint invertint els seus recursos econòmics en
propaganda sense perill. Finalment, el poder comunista s'estenia fora de les fronteres d’Itàlia
En veure aquest nou fenomen, es va començar a divulgar propaganda anticomunista per part
dels Estats Units, a més de pel·lícules per a la gent analfabeta, per tal de poder fer arribar
l’anticomunisme a la quantitat més gran de població possible. Per als americans això no va
ser suficient, ja que van manar avions a Berlín perquè Stalin no el conquistés. Era la seva
forma no verbal de posar-li un stop.
El 23 de juny els soviètics van decidir defensar-se. Van tallar la llum de la ciutat i van evitar
que la gent sortís tallant les carreteres, atrapant aproximadament dos milions de persones.
En aquesta situació, Truman va prendre la decisió de tornar a enviar avions a Berlín, però
aquest cop amb tones de menjar per la població. Dita acció va fer que l'opinió pública
estigués del seu favor, guanyant-se també l’afecte dels nens, donat que va donar l’ordre de
llençar paracaigudes, que contenien caixes de xocolatines per als petits i així reivindicar en
contra del mecanisme de Stalin. La visió externa que va tenir la població va ser la d’un Stalin
derrotat que només vetllava pels seus interessos, al contrari que Truman, al qual veien com al
salvador de la població de Berlín.

Més endavant, el pes de la insatisfacció dels ciutadans soviètics recau sobre Stalin. La seva
gent es queixa de les ruïnes que ha deixat la Segona Guerra Mundial, i exigeix al seu líder
que reparés tot el que la guerra havia trencat. Stalin, amb un pensament egoista, no estava
d’acord en invertir aquests diners en reparacions, sinó que el volia invertir en la creació d’una
arma que superés la dels americans, o bé en qualsevol pla o idea per destruir-los. Per tal de
distreure la població, Stalin comença a llançar pel·lícules amb el fi d'entretenir la seva gent
mentre ell ideava la seva bomba nuclear, la qual va ser coneguda com a Llamp i va ser
llançada el 1949 el 29 d’agost a Kazakhstan.

Als Estats Units la vida no podia anar millor, la qualitat de vida de la població havia pujat
notablement gràcies a la bona economia del país. La televisió va ser la promotora que va
escampar l’estil de vida que portaven els americans.

Finalment, Estats Units es proclama com la vencedora d’aquesta guerra, ja que mentre els
americans reafirmaven que eren la primera potencia mundial i el seu estil de vida no deixava
de millorar, els soviètics van començar a descendir des del final de la Segona Guerra
Mundial. Els Estats Units també va crear presons per als roigs, on encarcelaven a molts
professors per seguir aquesta ideologia.

You might also like