Descripció fenomenològica de sistemes

Albert Solé

Departament de Ciència de Materials i Química Física

27 de febrer de 2023

1 / 60
Estats d’agregació

Miquel Seco i Juan Carlos Paniagua, Facultat de Química, Universitat de Barcelona

2 / 60
Equacions d’estat de gasos
I Equació de gas ideal

P V = nRT ←→ P Vm = RT
on
V
Vm =
n
és el volum molar.

I Desviacions del comportament ideal

Es defineix
P Vm
Z= (factor de compressibilitat)
RT

El valor de Z és diferent per a cada gas i cada P i T .

Si Z = 1 per a qualsevol P i T: gas ideal.
3 / 60
Valors experimentals de Z per l’N2

https://commons.wikimedia.org/wiki/File:N2_Compressibility_Factor_High_T.png

4 / 60
Altres equacions d’estat per a gasos

Equació de van der Waals:

!
an2
P+ 2 (V − nb) = nRT
V

o bé
a
 
P+ (Vm − b) = RT
Vm2

I a i b són constants característiques de cada gas

I Es determinen a partir de la temperatura (Tc ) i la pressió (Pc )
del seu punt crític (C) que veurem després:
2T 2
a = 27R RTc
64Pc , b = 8Pc
c

I Si a = 0 i b = 0 és té l’equació dels gasos ideals.

5 / 60
Més equacions d’estat per a gasos

Equació de Redlich-Kwong:
RT a
P = −
(Vm − b) Vm (Vm + b)T 1/2

a i b són constants característiques de cada gas, sense relació amb

les constants a i b de l’equació de van der Waals.

Equació del virial:

B(T ) C(T ) D(T )
 
P Vm = RT 1 + + + + ···
Vm Vm2 Vm3

B(T ), C(T ), · · · (2n, 3r, ... coeficients del virial)

6 / 60
Diagrames P − V − T

(3D interactive diagram)

7 / 60
Diagrama de fases de l’H2 O simplificat (aigua en un
recipient tancat amb un èmbol i en equilibri)

I Zones amb una sola fase

(sòlida, líquida, gasosa).
I Hi ha diferents fases sòlides
(no es mostren).
I Línies contínues: equilibri
entre dues fases.
I Punt triple (Tr ): Equilibri
entre les 3 fases.
I Punt Crític (C): Tc i Pc .
Vapor: Substància en fase
gasosa a una temperatura
inferior a la seva temperatura
crítica.
http://chemed.chem.wisc.edu
8 / 60
Variació de T (a P0 constant) al subministrar calor
de manera reversible (T + dT en el medi)
- Per exemple a P0 = 1 atm:
I Aigua sòlida (gel). La seva T
va pujant.
I Equilibri sòlid-líquid. La T es
manté constant mentre hi hagi
sòlid. Punt de fusió (F ).
I Aigua líquida. Va pujant la T .
I Equilibri líquid-vapor. La T es
manté constant mentre hi hagi
líquid. Punt de vaporització o
d’ebullició (B).
I Vapor d’aigua. La seva T va
pujant.

9 / 60
- I si la P0 és més baixa que la del
punt triple ?
I Aigua sòlida (gel). La seva T
va pujant.
I Equilibri sòlid-vapor. La T es
manté constant mentre hi hagi
sòlid. Punt de sublimació (S).
I Vapor d’aigua. La seva T va
pujant.
- Aplicació: Liofilització
I Deshidratació: Es congela el
producte (p.ex. cafè), es fa el
buit, i el vapor d’aigua que
s’obté per sublimació s’elimina.
I Per escalfament directe es
poden destruir les molècules de
sabor.
10 / 60
Resum: Canvis de fase d’un component pur a
pressió externa constant
Al subministrar o treure calor, si la pressió exterior constant (P0 )
és més alta que la pressió del punt triple:

I si P0 és més baixa que la pressió del punt triple:

Altres noms:
I Solidificació ≡ Congelació
I Liqüefacció ≡ Condensació
I Sublimació inversa ≡ Deposició
11 / 60
Vaporització, evaporació i ebullició
I El terme vaporització fa referència de manera general al pas
d’una substància de l’estat líquid al gasós.
I Si es té un líquid a una certa temperatura en un recipient
obert a l’atmosfera, o en un de tancat amb més volum del
necessari, hi haurà evaporació del líquid, que és un fenomen
superficial.
I Si un líquid s’escalfa, acabarà tenint lloc l’ebullició:

https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Kochendes_wasser02.jpg

I Es formen bombolles de vapor a tot l’interior del líquid.

I A la superfície del líquid la temperatura és la d’ebullició.
12 / 60
Temperatura d’ebullició i altitud

I La T d’ebullició depèn de la
P atmosfèrica.
I La P atmosfèrica mitjana
disminueix amb l’altitud
(altura sobre el nivell del
mar).
I Com serà la T d’ebullició de
l’aigua al cim de l’Everest ?
Es tardarà més o menys en
coure el menjar ?
I Què s’aconsegueix amb una
olla a pressió ?

13 / 60
Exercicis proposats

I Exercici 2.1: En una olla a pressió hi ha una vàlvula que

deixa sortir l’aire i el vapor d’aigua que hi ha a dins quan la
pressió és de 2 bar. Quina és la temperatura màxima a la que
es podrà tenir l’aigua líquida dins d’aquesta olla ?

I Exercici 2.2: A quina temperatura bullirà aproximadament

l’aigua a dalt de tot de l’Everest (8849 m sobre el nivell del
mar) ?

14 / 60
Exercicis proposats (dades)

I Equació d’Antoine per l’aigua entre 344 i 373 K segons NIST:

log10 (P ) = A − (B/(T + C))

on A = 5.08354, B = 1663.125 i C = -45.622

P = pressió de vapor (bar)
T = temperatura (K)

I Fórmula baromètrica:
0.0065h 5.225
P = 1013.25(1 − )
288.15
P = pressió atmosfèrica (hPa)
h = altitud (m)

15 / 60
Variació de P (a T constant) al fer treball de
compressió de manera reversible (P + dP en el medi)
- P. ex., aigua a T = 50o C:
I Vapor d’aigua sol en un
volum gran. La P va pujant.
I Equilibri líquid-vapor. La P
es manté constant mentre hi
hagi vapor.
I Aigua líquida sola (ja no hi
ha vapor). La P va pujant.

- A T > Tc :
I No es pot condensar a
líquid.
I La P sempre va pujant.

- I si per exemple T = -10o C ?

16 / 60
Representació de la P en funció del volum molar Vm
Suposem el sistema en un termòstat a T1 constant < Tc .
Aquí es pot veure com te lloc la condensació per compressió
reversible (disminució de Vm ) o l’evaporació per expansió
reversible (augment de Vm ).:

Pv (1) és la pressió de vapor de saturació a la temperatura T1

17 / 60
Aigua en un V fixat, a la temperatura T

I Pressió de vapor de saturació (Pv ): Pressió màxima de

l’aigua en fase gasosa a una temperatura T < Tc .
I Si en el mateix recipient no hi ha aigua líquida o sòlida, la
pressió de l’aigua en fase gasosa pot ser més petita que Pv .
I Humitat relativa: P (H2 O)/Pv (H2 O) ∗ 100
I Si en el mateix recipient hi ha aigua líquida o sòlida, la
pressió (P ) de l’aigua en la fase gasosa serà Pv (humitat
relativa = 100%).
18 / 60
Diagrama de fases de l’H2 O: Una visió diferent
I Si tenim aigua sola en fase líquida, que ocupa un cert volum
en un cilindre amb un èmbol, que es troba dins d’un
termòstat de temperatura T , i augmentem una mica aquest
volum i el fixem, una part de l’aigua líquida passarà a vapor
establint-se un equilibri liquid-vapor en el qual la pressió de
la fase gasosa serà la pressió de vapor de saturació (Pv ) a la
temperatura T .

19 / 60
Diagrama de fases de l’H2 O: Una visió diferent (2)

I El mateix podem dir si al principi tenim aigua sola en fase

sòlida. En aquest cas el resultat final serà un equilibri
sòlid-vapor en el qual la pressió de la fase gasosa també serà
la pressió de vapor de saturació (Pv ) a la temperatura T .

I En general podem dir que sempre que hi hagi més volum

del necessari per a les fases condensades (sòlida o líquida) i
hi hagi prou quantitat de matèria en la fase condensada,
tindrem fase gasosa a la pressió de vapor de saturació (Pv ) a
la temperatura T , segons les corbes d’equilibri sòlid-vapor o
líquid-vapor.

20 / 60
Diagrama de fases de l’H2 O: Una visió diferent (3)

I Si ara alliberem l’èmbol, i la pressió exterior (Pext ) és

constant (manòstat) la pressió del sistema acabarà sent Pext .
I Si la Pext és més gran que Pv , el volum del cilindre
disminuirà, tot el vapor passarà a líquid (o sòlid) i només
tindrem una fase.
I Si en canvi Pext és més petita que Pv , el volum del cilindre
augmentarà, tot el líquid (o el sòlid) passarà a vapor i haurà
un cert volum per al qual la pressió del vapor serà igual a
Pext . Ara també tindrem només una fase (gasosa).
21 / 60
Diagrama de fases de l’H2 O: Una visió diferent (4)
I Què passa però si dins del cilindre també tenim un gas (p.ex.
N2 ) que és poc soluble en l’aigua líquida ?

I Ara, en alliberar l’èmbol, la Pext sempre es pot acabar

compensant per la pressió del gas i, per tant, hi haurà més
volum que el que cal per a l’aigua líquida, de manera que
sempre tindrem vapor d’aigua en la fase gasosa.
I Mentre hi hagi aigua líquida el valor de la pressió de vapor de
l’aigua serà la pressió de vapor de saturació (Pv ) que és el que
li correspon segons el diagrama de fases de l’aigua sola
(corba d’equilibri líquid-vapor) i, si no queda aigua líquida,
pot ser menor.
22 / 60
Diagrama de fases de l’H2 O: Una visió diferent (5)

I Passarà el mateix si dins del cilindre el que tenim és una

mescla de gasos que no reaccionen.
I En particular quan en el cilindre hi tenim aire, que és una
mescla de gasos, juntament amb vapor d’aigua, es parla
d’humitat relativa de l’aire entenent que la definició és la
mateixa que si hi tinguéssim aigua sola.
Humitat relativa: P (H2 O)/Pv (H2 O) ∗ 100

23 / 60
Diagrama de fases del CO2

https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Colored_phase_diagram_of_carbon_dioxide_(multi_language).svg

I A la pressió atmosfèrica, el CO2 sòlid (neu carbònica) en

augmentar la T sublima i no deixa residu líquid (gel sec).
24 / 60
Diagrama de fases típic d’una substància pura
(simplificat)

https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Phase-diag2.svg

I La línia sòlid-líquid de la majoria de substàncies és com la línia

continua però en el cas de l’aigua és com la línia discontínua.
I El punt de fusió canvia menys amb P que el punt d’ebullició.
En el cas de l’aigua, canvia molt poc i disminueix amb P .
I Fixeu-vos en la denominació fluid supercrític.
25 / 60
Com passar de la fase gasosa a la fase líquida sense
que aparegui la superfície de separació entre les
dues fases ?

26 / 60
Llibertat d’elecció de P i T (en equilibri)

I A les zones d’una fase podem escollir la P i la T que tindrà el

sistema.
I Quan tenim un equilibri entre dues fases només podem escollir
la P o la T (l’altra variable vindrà donada per la corba).
I El punt triple és el que és, i no podem escollir ni la seva P ni
la seva T .
27 / 60
Sòlids i líquids
Per a sòlids i líquids no es coneixen normalment les equacions
d’estat però es disposa d’informació experimental que permet
relacionar les magnituds d’estat (V, T, P ).
Es defineixen, per a qualsevol sistema simple tancat de
composició constant:
I Coeficient de dilatació cúbica:
1 ∂V
 
αV (T, P ) =
V ∂T P

I Coeficient de compressibilitat isotèrmica:

1 ∂V
 
κT (T, P ) = −
V ∂P T

Aquests coeficients poden dependre de la temperatura i la pressió,

tot i que per a sòlids i líquids el seu valor és pràcticament constant.
28 / 60
Sòlids i líquids

1 ∂V 1 ∂V
   
αV = κT = −
V ∂T P V ∂P T

I αV té unitats de K−1 i κT de atm−1 (o la inversa de qualsevol

unitat de pressió).
I Són també magnituds d’estat com V , P i T .
I La definició inclou el V dividint per tal que siguin magnituds
intensives i així el seu valor no depengui de la mida del
sistema (el seu valor serà el mateix si fem l’estudi per exemple
amb només la meitat de matèria, o amb el doble).

29 / 60
Exercicis proposats

I Exercici 2.3: Comproveu, a partir de la seva definició, que

per a una substància pura, αV també és pot expressar en
funció del volum molar Vm en comptes de V , així
1 ∂Vm
 
αV =
Vm ∂T P

I Exercici 2.4: Feu el mateix per a κT :

1 ∂Vm
 
κT = −
Vm ∂P T

30 / 60
Sòlids i líquids
1 ∂V 1 ∂V
   
αV = κT = −
V ∂T P V ∂P T

I Normalment a l’augmentar la T augmenta el V i així αV > 0,

però en l’aigua líquida a 1 atm, entre 0o C i 4o C el valor de αV
és negatiu.

I En augmentar la P sempre disminueix el V i així κT > 0 (el

signe menys es posa perquè ho sigui).
I El valor numèric d’ambdues magnituds per a sòlids i líquids és
força petit.
31 / 60
Relació entre densitat i volum molar

Exercici 2.5:
Comproveu que per a una substància pura, tant si el seu estat és
sòlid, líquid o gasós, la densitat (ρ) i el volum molar (Vm ) són
inversament proporcionals, de manera que
M
ρ=
Vm
on M és la seva massa molar.

32 / 60
Densitat de l’aigua sòlida, líquida i vapor

https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Density_of_ice_and_water_(en).svg

I L’aigua és menys densa en estat sòlid que en estat líquid (a

causa d’això, en un camp gravitatori com el de la terra, el gel
sura sobre l’aigua líquida).
I La densitat del vapor és molt més baixa i, en un camp
gravitatori, estarà damunt del gel o l’aigua líquida.
I La densitat màxima de l’aigua líquida és a 4o C. Això dificulta
que l’aigua dels llacs es congeli del tot.
33 / 60
Sòlids i líquids

I La variació de volum en un sistema simple tancat de

composició constant es pot expressar com:
∂V ∂V
   
dV = dT + dP = V αV dT − V κT dP
∂T P ∂P T

i passant V al primer terme:

dV
= αV dT − κT dP
V

34 / 60
Sòlids i líquids
dV
= αV dT − κT dP
V

I Integrant sobre un camí que vagi de l’estat inicial 1 a l’estat

final 2 podrem trobar el canvi de V en funció dels canvis de P
i de T .
dV
Z Z Z
= αV dT − κT dP
Γ V Γ Γ
I Si αV i κT es poden suposar constants en els intervals de
temperatura i pressió que ens interessen:
Z V2 Z T2 Z P2
dV
= αV dT − κT dP
V1 V T1 P1

V2
 
ln = αV (T2 − T1 ) − κT (P2 − P1 )
V1
35 / 60
αV i κT per a un gas ideal

Les definicions de αV i κT també són vàlides per gasos, però és

més fàcil emprar directament la seva equació volumètrica d’estat
per a trobar V a partir de P i T .
Exercici 2.6:
Comproveu que per al cas d’un gas ideal
1
αV =
T
i
1
κT =
P

I Com es pot veure, el seu valor no és aproximadament

constant com en el cas de sòlids i líquids.

36 / 60
Mescles de gasos (preguntes inicials)
I 1. Quina pressió tindrem al mesclar dos gasos A i B que es
troben cadascun d’ells en un volum V i temperatura T si la
mescla acaba ocupant el mateix volum V i la mateixa
temperatura T ?

I 2. Quin volum ocuparà una mescla de gasos A i B que es

troben tots dos a la mateixa pressió P i a la mateixa
temperatura T si al final la mescla també es troba a la pressió
P i a la temperatura T ?

37 / 60
Mescles de gasos (llei de Dalton)
Considerem un recipient de volum V que conté una mescla de
gasos, ideals o no, a la temperatura T .
S’ha vist experimentalment que a pressions baixes o moderades la
mescla acostuma a complir (de manera aproximada) la anomenada
llei de Dalton:
I La pressió de la mescla de gasos és igual a la suma de les
pressions que tindria cada gas constituent si ocupés ell sol el
volum V a la temperatura T .

https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Dalton’s_law_of_partial_pressures.svg

38 / 60
Llei de Dalton: Superposició (dos o més gasos)

Explicació microscòpica: En una mescla gasosa les interaccions

entre les molècules dels diferents gasos acostumen a ser petites
(molècules molt separades). Així, cada gas fa la seva pressió com
si estigués sol, i la pressió total és la suma.

39 / 60
Mescles de gasos (llei d’Amagat)
Considerem un recipient de volum V que conté una mescla de
gasos, ideals o no, a la temperatura T i a la pressió P .
A pressions baixes o moderades la mescla acostuma a complir (de
manera aproximada) la anomenada llei d’Amagat:
I El volum de la mescla és igual a la suma dels volums que
ocupen els diferents gasos sols, cadascun d’ells a la mateixa
pressió P i a la mateixa temperatura T de la mescla.

40 / 60
Equació d’estat de la mescla de gasos ideals

I Si tenim k gasos ideals i la seva mescla compleix la llei de

P
Dalton (P = Pi ) podrem posar:

P V = (P1 + P2 + ... + Pk )V = (P1 V + P2 V + ... + Pk V ) =

= n1 RT +n2 RT +...+nk RT = (n1 +n2 +...+nk )RT = nRT

P
on n = ni és el nombre total de mols de gas.

I Podem veure que la mescla també compleix l’equació d’estat

dels gasos ideals (mescla ideal de gasos ideals) si com a
nombre de mols s’agafa la suma del nombre de mols de tots
els gasos.

41 / 60
Mescla ideal de gasos ideals de composició constant
I Per a qualsevol estat de la mescla es complirà
P V = nRT
P
on n = ni .
I Si la mescla de gasos és no reaccionant (p.ex. aire), el
nombre de mols de cada espècie (ni ) serà constant i també el
nombre total de mols (n), encara que canvii la P i/o la T .
I Això permet tractar la mescla com un únic gas ideal.
I Si Mi és la massa molar del gas i, la massa total del gas serà
m = n1 M1 + n2 M2 + ... + nk Mk
i la massa molar mitjana M̄ = m/n serà
k
n1 n2 nk X
M̄ = M1 + M2 + ... + Mk = y i Mi
n n n i=1
on yi = ni /n és la fracció molar del gas i en la mescla.
42 / 60
Expressió alternativa de la llei de Dalton per a una
mescla ideal de gasos ideals
I Per a cadascun dels gasos tindrem

Pi V = ni RT

i per la mescla
P V = nRT
I Dividint:
Pi ni
= = yi
P n
P i = yi P
on recordem que Pi és la pressió que tindria el gas i sol (i que
fa en la mescla), yi és la seva fracció molar en la mescla i P
és la pressió (total) de la mescla.

I En molts textos és aquesta darrera expressió la que hi apareix

com a llei de Dalton.
43 / 60
Pressió parcial

A la pràctica el que es fa és definir la pressió parcial Pi del gas i

en una mescla (ideal o no) com

Pi = yi P

on P és la pressió de la mescla i yi és la fracció molar del gas en la

mescla.

I Per a una mescla ideal de gasos ideals, Pi coincideix amb la

pressió que tindria el gas si ocupés ell sol el recipient de volum
V a la temperatura T .
I Si no és així, no té perquè coincidir.

44 / 60
Exercicis proposats

I Exercici 2.7: Comproveu, tenint en compte només la

definició de fracció molar, que en una mescla de gasos la suma
de totes les seves fraccions molars val 1.
(Nota: És evident que també es complirà en el cas de mescles
líquides).

I Exercici 2.8: Comproveu que amb la definició de pressió

parcial donada, tant si la mescla de gasos és ideal com si no
ho és, la suma de les pressions parcials dóna sempre la pressió
de la mescla.

45 / 60
Mescla ideal de gasos ideals: Composició en volum
Fa referència al volum que tindria cada gas respecte al volum total,
si estiguessin separats, tots ells a la mateixa P i T de la mescla.

Si els gasos són ideals i la mescla també

P Vi = ni RT P V = nRT
P
on n = ni , i per tant:

Vi ni
= = yi
V n
% en volum del gas i en la mescla:
Vi
∗ 100 = yi ∗ 100
V
46 / 60
Equilibri en l’atmosfera ?
I L’atmosfera en conjunt no està en equilibri. L’escalfament de
la terra pel sol en determinats punts fa que hi hagi zones amb
més temperatura que en altres, el que provoca els vents, etc.
I Tot i així, localment hi ha estones en que no canvia gaire, i on
es pot suposar que ho està (equilibri local).
I La composició de l’aire sec no canvia gaire d’una zona a una
altra.
I Com que es tracta d’un sistema obert el V no està fixat per a
un cert n (o el que és el mateix, el valor de n no està fixat per
a un cert V ).
I Se suposa que la zona té uns valors de P i T i així es poden
determinar els valors de Vm i ρ:
RT M̄
Vm = ρ=
P Vm
I Si canvia P i/o T també canvien Vm i ρ.
47 / 60
Vapor d’aigua a l’atmosfera

I A més de l’aire sec, en una determinada zona de l’atmosfera

també hi tindrem vapor d’aigua amb una certa humitat
relativa (sempre menor o igual al 100%).
I La roba estesa o un toll d’aigua s’acabarà eixugant per
evaporació si la humitat relativa no arriba al 100%.
I Si la humitat relativa de dia és alta, una disminució de
temperatura durant la nit pot fer que, per a aquesta nova
temperatura, la pressió del vapor de l’aigua sigui més alta que
la de saturació i el vapor sobrant condensi en forma d’aigua
líquida (rosada, -rocío- en castellà).
I Si la temperatura de nit és més baixa de 0o C llavors el que es
formarà serà gel (gebre, -escarcha- en castellà).

48 / 60
Dissolucions

Dissolució: Mescla homogènia, normalment líquida.

Dissolució diluïda: Dissolució on un dels components és molt
majoritari (dissolvent) i l’altre molt minoritari (solut).

Considerarem dos casos límits (ideals) de dissolucions líquides:

I Dissolució ideal: Aplicable en els casos on les molècules
dels dos components s’assemblen molt.
I Dissolució diluïda ideal: Aplicable quan les molècules de
solut pràcticament només interaccionen amb el dissolvent.

49 / 60
Dissolucions líquides ideals

Dissolució ideal:
Aquella en la qual, en equilibri amb el seu vapor, tots els seus
components compleixen, per a qualsevol composició, la
llei de Raoult:
Pi = xi Pi∗
on
Pi és la pressió parcial del component i en la fase gasosa,
xi és la fracció molar del component i en la fase líquida,
Pi∗ és la pressió de vapor del component pur a la mateixa T .
I Conseqüència: A igualtat de fraccions molars, el vapor en
equilibri amb una mescla líquida ideal és més ric en el
component més volàtil (Pi∗ més gran).
I Útil com a referència, però generalment no es compleix.

50 / 60
Dissolució ideal en equilibri amb el seu vapor

Llei de Raoult (relacions entre la fase líquida i la gasosa):

P1 = x1 P1∗
P2 = x2 P2∗
Llei de Dalton (fase gasosa):
P = P1 + P2
P1
y1 =
P
P2
y2 =
P
51 / 60
Dissolució ideal en equilibri amb el seu vapor

Adaptat de https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/47/Raoultov_zakon.png (Autor: Dubaj)

52 / 60
Dissolució en equilibri amb el seu vapor

https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Diagrama_Acetona_CS2.png (Autor: Antoni Salvà)

53 / 60
Dissolució diluïda ideal
Dissolució diluïda ideal (aplicable a dissolucions molt diluïdes):
Aquella en la qual, en equilibri amb el seu vapor, el dissolvent
compleix la llei de Raoult:

P1 = x1 P1∗

i el solut compleix la llei de Henry:

P2 = x2 KH,x

P1 i P2 són les pressions parcials del dissolvent i el solut en la fase

gasosa,
x1 i x2 són les fraccions molars del dissolvent i del solut en la
dissolució (x1  x2 ),
P1∗ és la pressió de vapor del dissolvent pur a la mateixa T ,
KH,x és la constant de Henry del solut a la mateixa T .

54 / 60
Dissolució diluïda ideal en equilibri amb el seu vapor

Llei de Raoult (relació entre la fase líquida i gasosa del dissolvent):

P1 = x1 P1∗
Llei de Henry (relació entre la fase líquida i la gasosa del solut):
P2 = x2 KH,x
Llei de Dalton (fase gasosa):
P = P1 + P2
P1 P2
y1 = y2 =
P P
55 / 60
Altres expressions de la llei de Henry
A més de l’expressió de la llei de Henry que ja hem vist referida a
la fracció molar del solut (x2 ):

P2 = x2 KH,x

sovint s’expressa també referida a la molaritat

P2 = c2 KH,c

o a la molalitat
P2 = m2 KH,m
I a vegades també s’expressa a l’inrevés. Per exemple per a
concentracions molars
0
c2 = P2 KH,c
En cada cas la constant de Henry és diferent degut al canvi
d’unitats. Mirant les seves unitats podem saber quina és.
56 / 60
Solubilitat de gasos en líquids
Si tenim gasos que no són gaire solubles en un líquid, la fase
líquida es pot considerar una dissolució diluïda ideal i per cada gas:

Llei de Henry:
i
Pi = xi KH,x
o bé
Pi
xi = i
KH,x
on Pi és la pressió parcial del gas i en la fase gasosa,
xi és la fracció molar del gas i en la fase líquida,
x1 és la fracció molar del dissolvent (x1  xi ),
i
KH,x és la constant de Henry en fracció molar del gas i.
57 / 60
Aplicacions de la llei de Henry

I Fabricació de begudes carbonatades:

I Es posa la beguda líquida en una ampolla deixant espai lliure i

després CO2 a pressió.
I A una certa T , la solubilitat del CO2 en el líquid augmenta
0
amb la seva pressió parcial (c2 = P2 KH,c ).
I Quan s’obre l’ampolla, el CO2 de la fase gasosa passa a
l’atmosfera.
I Si es tanca de nou, es torna a establir l’equilibri passant part
del gas dissolt a l’espai de damunt del líquid i el líquid es
desgasifica.
I El valor de la constant de Henry canvia amb T i per tant la
solubilitat del CO2 també ho fa (s’observa que si s’augmenta
la T , la solubilitat baixa i surten bombolles).

58 / 60
Aplicacions de la llei de Henry

Escaladors o gent que viu a gran altitud

I La P atmosfèrica disminueix amb l’altitud i per tant,
suposant que la composició no canvia, la pressió parcial
de l’O2 també (Pi = yi P ).
I D’acord amb la llei de Henry, la concentració d’O2 a la
sang i als teixits és més baixa (hipòxia).

59 / 60
Aplicacions de la llei de Henry (2)
Busseig submarí
I La pressió de l’aire que es respira sota l’aigua és més alta
degut a la pressió hidrostàtica de l’aigua, que s’afegeix a
la pressió atmosfèrica a nivell del mar.
I Així la pressió parcial de l’O2 i del N2 augmenta.
I D’acord amb la llei de Henry, la solubilitat de l’O2 i del N2
en els teixits és més alta.
I El N2 té efecte narcòtic (normalment es nota a partir dels
30 m de profunditat, unes 3 atm).
I I si la descompressió (pujada cap a la superfície) no es fa
poc a poc, la baixada de solubilitat del N2 fa que es
generin bombolles que poden provocar embòlies arterials
(interrupció del flux sanguini).

60 / 60