La ressenya

Una ressenya és un text periodístic o acadèmic en el qual es resumeix i es valora

una obra, siga un llibre, una pel·lícula, una exposició, una obra de teatre… També
es demanen ressenyes en l’àmbit acadèmic, normalment perquè demostrem que
ens hem llegit i hem entès de manera crítica un llibre.

Ens podem trobar, doncs, ressenyes tant en periòdics generalistes com en revistes
més especialitzades i fins i tot en revistes de recerca molt específiques i tècniques;
aquest darrer tipus de ressenyes les escriuen persones expertes en un camp
científic determinat, de manera que les hauríem de signar com a experts en la
matèria.

L’estructura

La ressenya té dos blocs:

- La fitxa tècnica: Ací trobarem les informacions tècniques del tipus

d’obra de què es tracte. Així doncs, d’acord amb el producte ressenyat
trobarem:
o Llibre: el títol, el nom de l’autor, ciutat, editorial, any de
publicació, la col·lecció i el número, nombre de pàgines, l’ISBN i
el preu.
o Pel·lícula: títol, any de publicació, ciutat d’estrena, la productora,
la durada, actors principals, premis destacables.
o Obra d’art: nom de l’autor, títol de l’obra, material/tècnica,
dimensions, museu on es pot veure.
o Exposició: títol, lloc, autor o autors, horari i durada de l’exposició,
museu o recinte, preu.
o Restaurant: nom, adreça, telèfon, correu electrònic, horari, tipus
de cuina, àpats que ofereix, preu.
o Viatge: nom, pàgina web, localitat/país/regió.

- El cos: Estarà format per tres parts:

o La contextualització: Té la funció de captar l’atenció del lector
envers de l’obra ressenyada. Per tant, podem trobar
informacions com ara les circumstàncies de l’aparició de l’obra,
l’actualitat o oportunitat de la seua creació, la relació de l’obra
amb anteriors obres de l’autor o d’altres, etc.
 o El resum: Sintetitza el contingut de l’obra. És un apartat de
caràcter descriptiu i amb aparença d’objectivitat. Aquest apartat
hauria de tindre una dimensió d’aproximadament un terç de la
ressenya.
o Comentari: És de tipus valoratiu. Ací sí que hem d’introduir
judicis de valor sobre l’obra, però sempre de manera raonada i
sense grans exageracions que se situarien fora del registre
formal.

El text s’haurà de dividir en paràgrafs BEN DIFERENCIATS i més o menys s’han de

poder seguir les parts, tot i que s’accepta un mínim de creativitat en aquest tipus
de text. No obstant això, haureu d’adequar-se al que demana la tasca, no és el
mateix escriure-la per a aconseguir un treball de tècnic cultural, per exemple, que
per a els alumnes de primer d’ESO.

L’estructura, per tant, quedaria així:

Títol de la ressenya
Autor de la ressenya
Fitxa tècnica
Cos
- Contextualització
- Resum
- Comentari
*La graella no és estrictament necessària, però heu de diferenciar MOLT BÉ els paràgrafs.

TASCA. Fa poc vau anar a l’exposició de Harry Potter celebrada al Museu Príncep Felip
de València. En la mostra s’exposen diferents vestits, objectes i detalls de la nissaga del
famós mag, així com diverses sentències pronunciades per personatges de la sèrie.
Concretament, us ha sorprés la citació següent: “En cas de dubte, ves a la biblioteca.”.
Redacteu una ressenya, que es publicarà en el web oficial de l’exposició, en què
desenvolupeu d’una manera crítica i amb voluntat divulgativa la idea que es desprén de
la citació.
Títol de la ressenya Una pau com un oli brut
Nom de qui l’escriu
Bàrbara Lacuesta

Títol: El mar

Fitxa tècnica Autor: Blai Bonet

Club Editor

Barcelona, 2019

El mar és un d’aquests llibres que, quan el llegeixes per primera vegada, deixa en el teu
ànim una marca inesborrable. La publicació, ara, d’una nova edició d’aquest clàssic
Contextualització

modern de Blai Bonet, propicia una relectura pausada i saborosa. En aquesta operació
de relectura, les pàgines que ens havien commogut quan érem més joves tornen a
imprimir-se en alguna aplec de la nostra ànima, però la figura resultant ja no és la
mateixa. El lirisme metafísic, la sensualitat malaltissa que m’havien sorprès fa tants ays
retornen de nou i Manuel Tur torna a matar Andreu Ramallo i després se suïcida a la
banyera, davant el mirall (tot sempre davant un mirall), mentre recorda la primera vegada
que va fumar, a la vora del mar.

La nova edició de El Club Editor inclou nou capítols inèdits procedents del mecanoscrit
enviat a la censura i un esclaridor epíleg de Xavier Pla on aquest estudiós infatigable
precisa com El mar és un precursor del textualisme i també és la menys obscura –i la més
Resum

bella, afegiria jo- de les novel·les de Blai Bonet. Pasolini, Antonioni, Camus: el més brillant
de la cultura europea de l’època conflueixen en una història que transcorre en un sanatori
de tuberculosos. Thomas Mann, Salvat-Papasseit, Màrius Torres: la tuberculosi ens
resulta literària perquè els seus pacients se’n van a dalt d’una muntanya i allí, amb el món
als seus peus, la vida passa amb un ritme tràgic que no pot deixar de ser poètic.

El text de Bonet conjumina, en tot cas, les misèries de la postguerra (els afusellaments a
la llum de la lluna) amb les misèries pròpies d’unes existències al límit, engabiades en
una mena d’adolescència tràgica. Una col·lecció de frases superbes va jalonant la
Comentari

narració, per recordar-nos que Blai Bonet era un conceptualista líricament formidable:
“Em mirava amb una mirada lluent i bruta com la mirada dels animals a la tarda”; “El
regne de Déu ha tornat agre dins mi com, de vegades, torna agra la llet, a l’estiu”; “No
em sentiu a mi quan el tedi vos devora. Sentiu la vostra netedat. Experimentau el centre
pur de la vostra innocència submergida dins una pau com un oli brut”; “Quan un està sol
estima les coses. Perquè les coses tenen una claror que no depén del sol i que és com la
 claredat dels camins que menen a un poble, a un alzinar, anc que cap viatger no vagi al
poble ni a l’alzinar”.
Comentari

Agustí Villaronga, aquest colossal gestor d’ombres, va realitzar una versió

cinematogràfica de la novel·la exactament com s’havia de fer: redefinint, redibuixant i
redimensionant els personatges per convertir una obra mestra verbal en una explosió
visual de primera categoria. I això –tot això– és El mar. La mar...