ARGUMENT CENTRAL

- La qüestió dels límits cronològics no és fàcil. Des del moment en què hi ha una comunitat
humana en un determinat territori → hi ha un ordenament jurídic escrit o no que regeix la
comunitat respectiva: ubi societas, ibi ius.
- Els ordenaments que regien a les comunitats humanes que hi havia a la península van
desaparèixer amb l’arribada dels romans: van introduir el seu idioma, la seva cultura i
seguidament van introduir i aplicar el seu ordenament jurídic. Malauradament, no hi ha
constància dels drets anteriors. Com a consecuencia, comencem l’estudi de la Història del
Dret Espanyol en el moment en què la península ibèrica passa a formar part de l’Imperi
romà.
- El dret romà deixa d’evolucionar amb la caiguda de l’Imperi romà d’Occident l'any 476. No
obstant la seva fossilització, el dret romà és utilitzat pels monarques visigots que es veuen
obligats a legislar per tal d’administrar els seus territoris. D’aquesta manera, es desenvolupa
d’una manera autònoma l’herència romana (leges i iura).
- Desenvolupament autònom de l’herència jurídica romana:
Codi d’Euric (476): l’obra culminant del dret romà vulgar. Aquesta obra no pretenia
recollir el dret oficial, perquè plantejava donar solucions als problemes que la pràctica diària
plantejava i que no estaven contemplades en el dret romà.
Breviari d’Alaric (506): un altre episodi important del regne visigot. És una compilació
oficial de textos romans realitzada per Alaric II al sud de la Gàl·lia amb la intenció de
simplificar i de donar publicitat a l’ordenament jurídic. Consecuencia: amb aquesta obra el
dret romà queda petrificat definitivament, perquè no hi ha la possibilitat d’innovar deguda a
la desaparició de les seves fonts de creació.

El Codi d’Euric pretenia resoldre els problemes de la pràctica. Però aquests problemes no
seran els mateixos: es modifiquen amb el pas del temps i apareixen de nous en la pràctica
de la vida diària. D’aquesta manera, sorgeix la necessitat d'establir noves solucions per a
aquests nous problemes. Aquesta situació condueix a una renovació del dret → renovació
del Codi d’Euric = Codex Revisus.

No obstant això, el monarca visigot Khindasvint es va plantejar la necessitat d’actualitzar el

Codex Revisus. Amb més precisió: va ser el seu fill i successor Recesvint el que va finalitzar
aquesta obra a mitjan s. VII. L’obra culminant visigoda és el Liber Iudiciorum (llibre dels
judicis). En aquest llibre, Recesvint inclou una llei on es prohibeix la utilització del dret romà.
*Com a resultat: el llibre de Recesvint inaugura un nou període en la història del dret,
perquè suposa el trencament amb l’herència romana i a més a més, afirma el poder de
donar lleis del monarca visigot. Es pot afirmar que el Liber = compilació de tot el dret vigent i
aplicable davant dels tribunals i, per tant, no recull tot l’ordenament visigot sinó tan sols
aquell que es podia fer servir i que podia donar lloc a una sentència per part dels tribunals
de justícia.

- L’any 711 es produeix la invasió musulmana. Com a consecuencia, la monarquia visigoda

desapareix. Efectes o conseqüències:
1. Desapareix la unificació jurídica aconseguida pels visigots.
2. Desapareix l’única font creadora del dret que hi havia a la península.
Els musulmans van restar vuit segles a la península. Ara bé, no es farà cap menció al dret
musulmà perquè no forma part dels orígens del nostre dret actual. Els musulmans
vinculaven l’aplicació del seu dret amb el fet de professar o no la religió musulmana. En
altres paraules: no van obligar els habitants de la península a conversions massives; van
respectar les seves creences religiosos i d’aquesta manera, es va afavorir que els cristians
conservessin el seu dret propi → el dret visigot.

A partir d’aleshores, sorgeixen noves formacions polítiques peninsulars que substitueixen

progressivament la desapareguda monarquia visigoda. Ara bé, l’herència visigoda a l’alta
edat mitjana (711-1200), malgrat la desaparició de la monarquia, es constitueix pel Liber
Iudiciorum: l’únic llibre de lleis dels visigots aplicable atesa la prohibició que s’hi establia de
recórrer al dret romà. *Aquesta pervivència no es basa merament en un únic text, sinó en
múltiples redaccions del Liber, ja que tots els controls de la seva aplicació desapareixen.
Consecuencia: dubtes constants en els jutges a l’hora d’aplicar-lo, perquè sovint s’atribuïen
al Liber principis jurídics que no eren recollits en el seu text.

- Van néixer uns altres drets amb l’objectiu de complementar la insuficiència del Liber davant
els nous problemes del moment respectiu. Característiques del nou dret:
- És hereu de la tradició visigoda
- Es desenvolupa en el context de la reconquesta i la repoblació
- Creix en un moment que no existia una monarquia capaç de crear dret
- Es un dret particular
- Es un dret propi de cada centre de convivència: fossin els senyorius o aquelles
comunitats que depenien directament dels reis.

- Baixa edat mitjana: 1200-1500. És important el ius commune: dret comú, és redescobert a
Bolonya, moment a partir del qual s’expandeix per tot Europa. El ius commune engloba:
- el dret romà justinianeu: compilació del dret romà clàssic realitzada per l’emperador
d’Orient Justinià al s. VI
- el dret canònic
- el dret feudal

Aquest nou dret es rebrà a la península amb una intensitat diferent en els diversos regnes,
perquè no arriba al mateix temps ni amb la mateixa intensitat.

L’expansió d’aquest nou dret ius commune per tot Europa és complicada:
- Dos juristes, Pepo i Irneri, a la ciutat de Bolonya → es redescobreix l’estudi del dret
romà. La raó d’aquest descobriment es una incógnita. Factors del renaixement
cultural bolonyès:
- Les necessitats d’una nova societat: augment de l’activitat econòmica i de les
relacions comercials fa que es busquin noves solucions que només es poden trobar
en el der romà, perquè aquest s’havia creat en un context urbà com ho era Roma.
Per tant, contemplava millor els canvis en les relacions socials a diferencia dels drets
municipals i senyorials existents.
- La bonança econòmica també havia influït en qué moltes persones estudïn en
comptes de cultivar la terra o de realitzar qualsevol activitat productiva. La situació fa
possible que hi hagi més persones que no es dediquin a cap de les tres funcions
clàssiques de la societat medieval: resar, guerrejar i treballar.