Professional Documents
Culture Documents
Psicologia de La Memoria
Psicologia de La Memoria
CONCEPTE DE MEMÒRIA
Funció: construcció d’una base de coneixements que es puguin usar per enfrontar-se amb
qualsevol situació nova.
ANTECENDENTS
PERÍODE GREC
Mnemòsine: La deessa grega de la Memòria. Mostra el gran interès que la memòria ha instigat al llarg
dels segles. Origen de la paraula “tècniques mnemotècniques”.
Plató: gàbia amb coloms: ocell com records. Ocell a la gàbia o a la mà.
Aristòtil: “De la memòria i el record”. Associació com mecanisme de formació i recuperació de records.
Va proposar unes lleis de associació:
PERÍODE ROMÀ
Mnemotècnia (Episodi Simònides)
Mètode dels Loci: si hem de memoritzar una llista de coses el primer que hem de fer es fer una imatge
mental de un lloc que coneixem molt be. Després d’això col·locar cada cosa que hem de memoritzar a
un lloc de l’espai, i per a recordar passejar-se per les habitacions i anar recordant.
EDAT MITJANA
Memòria com a magatzem (cova). Deixen allà tots els records i després els anem a buscar. Concebien la
memòria com una foto.
Ribot: va observar que quan els pacients oblidaven coses del passat es mantenien mes conservat els
records mes antics mentre que es perdien els records més recents. (Llei de la regressió)
Es compara la memòria com a fotografia. Per alguns fets concrets la memòria podria assimilar-se a una
foto. Aquests fets son inesperats, de gran impacte emocional i amb molta conseqüència.
HERMANN EBBINGHAUS
“Über das Gedächtnis” (1885) “Memòria: Una contribució a la psicologia experimental”
Va estudiar la memòria de forma científica, on el participant era ell mateix. Va fer servir síl·labes sense
sentit que consistia en repetició a ritme constant fins que se sabia la llista. Va utilitzar síl·labes sense
sentit perquè no tenen cap connotació.
Mètodes dels estalvis: vol calcular quan s’estalvia quan es torna a estudiar una determinada informació.
En la primera fase (fase de aprenentatge) mirava quan de temps tardava en aprendre una llista. Al dia
següent, es tornava a estudiar la llista i mirava quan tarava en aprendre-la un altre cop.
FREDERIC BARTLETT
“Recordar: estudio de psicologia experimental y social” (1932).
Crítiques a Ebbinghaus:
Resultats:
Conclusions:
• Coneixement previ.
• Informació interpretada segons esquemes:
o Estructures de coneixement sortides d’experiències particulars.
o Abstraccions.
o Interacció informació nova amb esquemes.
• Metàfora de l’ordinador.
• Processament serial de la informació.
Mètode d’estudi:
• Experiments de laboratori.
• Variables dependents: TR i encerts.
Mètodes d’estudi:
Estudiarem la memòria des de un nivell d’anàlisi cognitiu i dels seus sistemes neurals.
CONCEPTE
Memòria a curt termini: informació conscientment retinguda a la ment durant un breu període de
temps per ser usada en un futur immediat. S’utilitza en els següents casos:
Característiques:
• Capacitat limitada.
• Informació atesa, manipulada en el present.
• Estació de pas.
• Retenció durant breus períodes.
2. Format de la informació:
• Treball de Conrad (1964): Codificació acústica o fonològica.
• Treball Baddeley (1966): semblança acústica/semàntica interfereix en la memòria a curt
termini. Quan no hi ha relació acústica o semàntica es recorden mes paraules
correctament.
Dissociació funcional creuada: dues dissociacions cadascuna de les quals afecten a dos magatzems
diferents.
Una paraula de alta freqüència esta relacionada amb molts conceptes, representació rica.
Una paraula de baixa freqüència no tens bona representació per això no es queda tan a la memòria
a llarg termini.
Per a què serveix la memòria a curt termini? Mena de pissarra mental on anotem i esborrem
contínuament la informació (no disponible a l’entorn) que necessitarem immediatament per qualsevol
tasca. Es considera memòria operativa la memòria a curt termini.
• Pensar i raonar.
• Parlar i comprendre.
• Aprendre.
• Prendre decisions.
• Realitzar càlculs i operacions mentals.
• Imaginat accions o fets per venir (ex jugades escacs)
Jaeggi et al. (2014): La memòria operativa es un mecanisme cognitiu que permet el manteniment actiu
de la informació rellevant per la tasca que estem fent.
Evidències de l’existència del llaç fonològic. Què passarà si es dificulta o s’impedeix la repetició
subvocal dels ítems? Els ítems que no es puguin repetir desapareixeran ràpidament de la memòria?
Influirà la velocitat de pronunciació dels ítems?
Totes les persones usen un codi fonològic? Què passa amb persones sordes congènites? Llengua de
signes (configuració mà, orientació mà, moviment, obertura, etc.).
Emmorey (2006)
L’AGENDA VISO-ESPACIAL
Component implicat en el processament de:
• Retenció d’informació visual. Test de patrons visuals (Della Sala et al., 1999)
• Retenció de seqüències de moviments en l’espai. Test de Cubs de Corsi.
EVIDÈNCIES D’UN COMPONENT VISO-ESPACIAL DIFERENT DEL VERBAL.
o Efecte de la supressió espacial. Baddeley et al (1975). Observem que el repàs amb rotor
afecta més a la memorització de paraules en forma de imatge.
EXECUTIU CENTRAL
Funcions que se li han atribuït:
Exemples: resolució mental de sumes, memorització de dígits en ordre directe i invers, etc.
Van trobar que conduir mentre s’escoltava la radio o es parlava amb telèfon augmentava les
probabilitats de saltar-se un semàfor i augmentava el temps de reacció per a frenar. Mentre que quan
es condueix sota els efectes del alcohol l’estil de conducció es més agressiu, hi ha menys distancia amb
el vehicle del davant i es frena amb més força.
Els components implicats en la tasca principal seran els menys rendiment presentin en la tasca
secundària.
• Tasca d’amplitud de lectura (Daneman i Carpenter, 1980): dir si la frase és correcta o no i recordar
la darrera paraula de la frase.
• Tasca d’amplitud de comptar: compta quantes creus vermelles hi ha a cada quadre. Recorda el
número de creus vermelles que hi ha.
• Tasca explicada al Laboratori 4 (Turner i Engle, 1989): Tasca d’amplitud operacional (Ospan).
Tasques complexes per avaluar l’amplitud de memòria:
o Component de manteniment.
o Component de processament.
Relació amb:
o Capacitat de comprensió lectora.
o Capacitat de raonament.
o Inhibició informació irrellevant.
o Tasques matemàtiques.
o Proves d’intel·ligència (Matrius de Raven).
o Agafar apunts.
o Rendiment escola.
ASPECTES APLICATS
Tasques a classe: Nen ha de mantenir informació mentre fa una altra tasca (p.ex càlcul mental, escriure
frases, detectar mots que rimen en un poema), ha de recordar les instruccions del professor, ha d’evitar
distraccions.
Nens amb dificultats grans per les matemàtiques, relació amb la memòria operativa?
ESQUIZOFRÈNIA
Twamley et al. (2006)
• Lletres.
• Dígits en ordre invers.
• Formes
Entrenament:
Entrenament en nens:
Estudi 1:
• Nens de 8 anys.
• 25 sessions cada sessió 8 tasques MO.
• Avaluació de MO (verbal i viso-espacial) pre i post-entrenament.
Estudi 2:
• Model de codi dual: sistema representacional verbal que guarda la informació en format verbal.
• Sistema representatiu imaginatiu: guarda la informació en forma d’imatges.
El que passa amb les paraules abstractes es que només te les pots guardar en format verbal, ja uqe no
es pot fer una imatge mental d’ella. Les paraules concretes te les pots guarda de les dues maneres (
Paivio, 1969). Un altra explicació més recent, es que les paraules concretes tenen representacions
mentals més riques.
CONCLUSIONS
• El tipus d’informació afecta a l’adquisició.
• La informació ordenada l’adquirim millor.
• La informació concreta es millor que l’abstracta.
• Es millor la informació que es refereix als éssers vius.
• La emocionalitat de la informació: aquella informació que porta una carga emocional, es recorda
millor que la neutra, encara que no es sap quina es recorda millor, si la positiva o lanegativa.
Ebbinghaus va dir que com més temps treballem la informació, millor la recordem.
Però s’han estudiat altres variables: Com distribueixes el temps: pràctica massiva (donar la informació
de cop) i la pràctica distribuïda (donar la informació en repartida).
Efecte de l’espaciat: es recorda millor aquella informació que es presenta dues vegades deforma
espaiada. Ja que, si donem les dues vegades la informació seguida, la tenim molt present i no li dones
tanta importància.
Però, es manté l’efecte de l’espaiat amb intervals llargs? es manté la tendència a recordar millor la
pràctica distribuïda que la massiva però sempre es recordarà menys que si preguntem la informació de
manera immediata.
És aplicable en els aprenentatges escolars? Sí, es recorda millor amb la pràctica distribuïda que en la
massiva, també es recorda millor la informació es recent. Si estudiem, es millor estudiar diferents
vegades la mateixa informació que estudiar-la tota seguida, ja que pot crear una falsa seguretat.
Limitació 1: la teoria de nivells de processament dona èmfasi a la codificació, però que passa si es canvia
la tasca de recuperació? Si en el moment de l’adquisició et fixes amb la rima i en el moment de la
recuperació també, ho recordaràs millor si et fixes en la rima, però en la prova de reconeixement es
recuperen més paraules si les has guardat en base el seu significat. Els antics autors es pensaven que la
informació es guardava en base la seva semàntica i que es recordava millor, però aquest efecte ens
mostra que no sempre passa. El record de la informació depèn de com t’has guardat la informació en
l’adquisició però també fins a quin punt la tasca que has fet en l’adquisició s’assembla a la de
recuperació.
Limitació 2: Manca de mesura objectiva de la profunditat del processament. Molts autors van demanar
una mesura objectiva del nivell de processament, el que van dir va ser: que com més temps es tarda en
guardar la informació, això vol dir que l’està guardant de forma més profunda. Després es va comparar
les respostes Si/ No. Es feien preguntes sobre la llista que havien de memoritzar i les respostes havien
de ser Si o no. Es va comprar el temps que es tarda en contestar i es tarda més amb les respostes NO,
però si ens fixem en el record, es recorda més les respostes SI. El temps no es una mesura de
profunditat.
Quan una informació és diferent a totes les altres, la recordem millor, ja que ens crida l’atenció. Quan
processem en funció del significat, obtenim petjades de memòria diferents, ja que quan guarden en
base el significat, ho relacionem amb tota la informació prèvia que ja tenim, per tant, la petjada és més
rica i serà diferent a totes les altres → més fàcil de recordar i recuperar.
EFECTE DE L’ESFORÇ
Es va donar una tasca amb dues paraules amb minúscula i una amb majúscula, es demanava quines de
les dues estava més relacionada semànticament amb la majúscula. Algunes eren més fàcils de veure la
relació i altres més difícils. Després es va fer una tasca de reconeixement de la paraula en majúscula, es
va veure que es recordaven millor les paraules que es trobaven en la condició difícil.
EFECTE DE GENERACIÓ
Hipòtesi: més esforç, millor processament de la informació. En un grup ha de generar l’antònim de les
paraules donades i l’altre grup només ha de llegir-les. Després es demana el record. Els del primer grup
ho faran millor, ja que per generar conceptes, es necessita més esforç.
EFECTE DE PRODUCCIÓ
Quan llegeixes la informació en veu alta, la petjada de
memòria és més gran, ja que conté informació
auditiva, visual... , per tant, més record.
EFECTE D’ESCENIFACIÓ
Quan volem recordar una cosa, si la
representem (la escenifiquem), serà
més fàcil el record, ja que es necessita
més esforç, ja que has de pensar en
l'acció, fer-la, representar-la amb el
cos…Per tant, la petjada amb gestos és
més rica. Com més coses faig per
aprendre una informació, més la
recordaré.
EFECTE D’AUTORELLEVANÇA
Aquelles coses o conceptes que et pots aplicar a tu mateix, les recordes millor. La informació sobre
nosaltres la recordem millor, perquè ens crida més l’atenció.
• La majoria de les persones se situen als percentils 80-100 quan se avaluen en una escala de
percentils.
• Creuen ser millor que les persones del grup de referencia.
• Altres estudis mostren que la majoria de persones pensen que són més intel·ligents i més atractives
que la mitjana de població.
• Tendència a sobrevalorar les nostres qualitats positives i a infravalorar els trets negatius.
• Relació amb la memòria: recordem, de les nostres vides, la informació congruent amb aquestes
qualitats positives.
• Recordem millor el que fem nosaltres que el que fan els altres.
EFECTE DE SUPERVIVÈNCIA
Perquè la informació que nosaltres li estem prestant atenció és rellevant per a la nostra supervivència i
ens ajudaria a sobreviure, per tant, ens crida més l’atenció. Per a què es produeixi l’efecte de
supervivència, s’ha de fer referència a situacions perilloses per a nosaltres o els nostres avantpassats?
semblar a ser que es recorda per igual, les coses que atempten contra la nostra supervivència sigui un
perill antic o actual.- Record d'informació potencialment tòxica: Es recorden més els objectes que han
tocat les persones malaltes que els objectes que han tocat les persones no contaminades.
• Orientació evolucionista: es recorda millor aquella informació rellevant per a la teva supervivència o
benestar.
• Memòria per a les necessitats dels nostres avantpassats i per a les actuals.
EFECTE DE LA RECUPERACIÓ
Resultats: a curt termini es recorda millor aquella informació que l’hem llegit varies vegades sense
posar-la a prova. A llarg termini, es recorda millor aquella informació que hem el test tres vegades, això
passa perquè al intentar recuperar la informació estàs fent més esforç.
Resultats: El record al cap d’una setmana és millor el del grup 3, ja que el fet de recuperar la informació,
ja fa que la recordi més perquè estic fent més esforç. Cada vegada que recuperem la informació és com
un episodi d'adquisició i més efectiu que simplement llegir-la informació.
Conclusions:
Consciència: volen mostrar si som capaços de guardar la informació encara que no siguem conscients.
Efecte de la mera exposició: preferència amb la informació que els resulta familiar. Presentació de
figures de manera subliminal (no és conscient d’aquesta presentació, ja quela presentació és molt
ràpida).
Recuperació: quina figura t’agrada més? Als participants els hi agradava més aquelles figures
presentades de manera subliminal, ja que inconscientment eren més familiars que les altres. Això indica
que, encara que no siguem conscients la informació la processem, ja que després tenim preferència
sobre ella.
Estudis amb anestèsia: Una persona amb anestèsia se li diuen noms de fruites i quan es desperta li
pregunten que digui la primera fruita que li vingui al cap i diuen aquelles fruites que havíem dit abans.
Encara que la persona estigui dormida, està processant la informació.
ALTRES VARIABLES
En l’hipocamp mentre dormim, s’activen les mateixes seqüències neuronals que en l’aprenentatge →
repetim mentalment la informació apresa.
Si combinem alguna dels efectes estudiats en el tema i el combinem amb lo que hem après de la son, el
record de la informació, encara és més gran.
• Organització de la informació
• Crear imatges mentals
• Espaiar la pràctica
• Treballar la informació, relacionar-la amb coneixements previs i integrar-la
• Relacionar-la amb un mateix
• Generar la informació, transformar-la, passar-la a les pròpies paraules.
• Dir en veu alta
• Processar amb significat
• Fer algun examen per comprovar el que es sap, evitar distraccions, dormir.
• La forma en què treballem la informació determina si la recordarem o no.
TEMA 5: MEMÒRIA DE LLARGA DURADA: LA RECUPERACIÓ DE LA INFOR MACIÓ
Quan no aconseguim recuperar una informació → experiència de recuperació fallida. Les persones amb
dany al còrtex prefrontal viuen amb el fenomen de la punta de la llengua i l'experiència de buscar
desesperadament un objecte, de manera continua. Les persones amb dany al còrtex recorden menys
quan es record lliure o record amb pistes però en proves de reconeixement, ho fan igual que les
persones sanes → això vol dir que les persones amb dany al còrtex prefrontal tenen bé la informació
però no poden accedir a ella.
Son aquelles proves que es dona la informació al pacient de manera conscient i ha de recuperar la
informació.
• Record lliure: totes les paraules que et vinguin al cap sense importar el ordre o en ordre (record
lliure serial)
• Record amb pistes o claus:
o Pistes intrallista: la pista forma part de la informació estudiada.
o Pista extrallista: donen una pista que no forma part de la informació estudiada. Ex: un
antònim.
• Reconeixement: s’aplica la teoria de detecció de senyals (TDS) on la correcció es encerts-falses
alarmes.
El que defineix a una prova explícita l’adquisició pot ser tan incidental com intencional, però la
recuperació ha de ser intencional.
Tulving: a vegades no podem recuperar la informació per un culpa de dos conceptes: disponibilitat i
accessibilitat → a vegades tenim la informació disponible però no podem accedir. També va dir que les
pistes efectives son aquelles que ens fan recuperar la informació.
Proposta de Tulving: La codificació d’informació externa amb l’estat cognitiu interior. Depenent de
l’estat cognitiu, la petjada (engrama) serà més gran o no.
Quan volem recuperar busquem aquesta petjada i el que ens permetrà arribar a la informació seran les
pistes. Les pistes ens ajuden a recuperar la informació perquè la informació de la nostra memòria està
associada/ connectada.
Cada petjada té un nivell d’activació, com més alt sigui aquest nivell, més accessible és aquesta
informació. L’activació augmenta quan centrem la nostra atenció en el record i quan percebem alguna
cosa del món relacionada amb aquest.
• Força associativa pista-record: com més associats estiguin dos conceptes, més fàcil és que
recordem un quan ens aparegui l’altre. Podem aconseguir més associació presentant dos conceptes
junts moltes vegades.
• Quantitat de pistes: Si tenim associat més d’un concepte a una paraula, és més fàcil que la
recuperem, ja que dos pistes desencadenen el record. Com més treballem, elaborem una
informació, més fàcil és que s’associï a un nombre més gran de pistes.
• Estratègia de recuperació: Depenent de la perspectiva es recorden alguns elements o uns altres i
que es recordaven més elements congruents amb el paper que havien d’adoptar. Depenent del
paper que adoptem en la recuperació dependrà el record, per tant, recordarem més coses di
canviem de perspectiva.
• Rellevància de les pistes: Les pistes intrallista son més útils a l’hora de la recuperació perquè tots
aquells elements que es presentin a l’adquisició seran útils en la recuperació. La importància del
context: Recuperem més informació quan estem al mateix context perquè guardem la informació
però també guardem l’episodi d’informació amb tots els elements de l’ambient, per tant, això
servirà en el moment de la recuperació.
• Manipulació del context extern: Si estudiem i recuperem la informació al mateix lloc, recordarem
més paraules. També ajudarà al record la reinstauració mental, és a dir, al moment de la
recuperació, pensar mentalment en el lloc on hem adquirit la informació.
• Manipulació del context intern: La persona amb el mateix estat intern durant l’adquisició i durant
la recuperació farà millor la prova, ja que l’estat intern actuarà com una pista. Un estat potser
l’estat en drogues, l’exercici físic etc.
• La llengua: les persones que han estudiat i fet l’examen amb la mateixa llengua, recuperen més
informació, ja que l’idioma també actuarà com una pista.
Què passa a nivell neural durant la recuperació? que es reactiven àrees del neocòrtex que van
processar l'estímul original, reactivació dels patrons neurals i reactivació de les parts de l’experiència
connectada al neocòrtex. Per tant, les pistes desencadenen el procés de recreació de l’estat neural.
MODE DE RECUPERACIÓ
La intenció de recuperar:
• Mètode de diaris: anar apuntat tots els records que et vinguin al cap sense haver-lo buscat i fer un
registre de quan li ha vingut.
• Alternatives: mirar pel·lícules o imatges per a veure si desencadena algun record.
Mecanisme proposat de perquè passa això: els records normals es processen a partir de l’hipocamp i es
necessita temps per a integrar tota la informació. En canvi, aquests processos amb forta càrrega
emocional, els processa l'amígdala i es molt difícil controlar-ho ja que és molt automàtic i amb molta
facilitat per desencadenar el record.
• Recuperació explicita: quan recuperes la informació i ets conscient que l’estàs recuperant.
• Recuperació implícita (és involuntària i inconscient): recuperes la informació i no n’ets conscient.
o Pacients amnèsics: els pacients amnèsics son aquells que son incapaços d’adquirir
informació nova, però si que poden aprendre una nova capacitat/ habilitat.
o Estudis de l’època: pacients amnèsics i sans. Dos grups: tasca de recuperació i tasca de
completar els fragments de paraules. Els pacients no recordaven cap paraula però l’havien
processat, ja que la tasca de completar, la feien igual que les persones sanes. Això passa
perquè la capacitat de guardar les paraules no ve per l’hipocamp, per tant, poden guardar
la informació ja que ve d’una altra via.
o Priming o facilitació: Facilitació amb estímuls prèviament presentats respecte els nous. Fer
la tasca millor amb l'experiència prèvia (fer millor les paraules velles queles noves).Com es
calcula el priming:
▪ Temps de resposta: temps nous- temps vells
▪ Precisió: items nous - items vells
TASQUES IMPLICITES (no es diu ni que s’ha d’estudiar ni que s’ha de recuperar de forma conscient).
Judicis afectius: Es presenten estímuls nou si vells, i han de valorar l’agradabilitat, hi ha més tendència a
valorar els estímuls vells amb més agradabilitat i valorar positivament els familiars.
• Aplicacions en publicitat: Ens està indicant que només pel simple fet d’haver escoltat aquella
marca, després quan et demanin una marca, hi ha tendència a dir aquella que s’ha presentat. Això
es valora amb una tasca implícita conceptual (per fer la tasca has d’accedir al concepte de tipus
marca que ens demanen).Un pacient amnèsic faria bé aquesta prova. Els pacients mostren priming
→ no es que utilitzin la informació d’abans de la lesió, sinó que tenen capacitat de guardar
informació però no des de l’hipocamp.
• Priming conductual: com més vegades es presenti un objecte més ràpid es respondrà.
• Priming neural: mentre es feia la tasca es mirava l’activitat neural. Quan presentem una informació
nova hi ha molta activació neural, per tant, veurem el priming neural quan l’activació al moment de
presentar una informació sigui poca. Escorça temporal, frontal i occipital.
Dissociacions: una mateixa variable independent afecta de manera diferent a dos tasques de memòria.
Pacients amb demència d’alzheimer: Els malalts tindran un rendiment pobre en la tasca de
reconeixement però en la prova d’anomenar imatges, el rendiment és normal.
Persones sanes: codificació superficial/ profunda: la forma amb la que s’ha guardat la informació afecta
igualen la forma explícita que en la implícita. Guardar la informació en base el significat empitjora el
record.
Efecte de l’edat: les proves explícites la fan millor la gent adulta i les proves implícites la gent jove →
dissociació entre les proves explícites i les implícites.
Distinció entre lo intern/ extern: a vegades quan tenim una cosa al cap no sabem si és d’origen extern
(realment ens ha passat) o d’origen intern (ens ho hem imaginat). Per saber quin origen te ho podré
decidir depenent de l’atribució mental?
Tot això son atribucions mentals que ens indiquen que l’origen és extern.
Distinció extern/ extern: Saber on està l’origen de la informació, per exemple: si es format auditiu o
visual. Les variables que intervenen en l’atribució de l’origen són:
Això es a causa de: L’efecte de l’observació i efecte d’imaginació: quan tu veus alguna persona fent una
acció o te l’imagines, el que fa el teu cervell és reproduir els mateixos patrons d’activació neuronal que
s’activarien si fessis d’acció.
TEMA 6: SISTEMES A LA MEMÒRIA DE LLARGA DURADA
En la memòria a llarg termini es guarda informació de molts tipus, entre ells habilitats, experiències,
coneixements... té continguts molt diferents. Dins de l'MLT hi ha diferents tipus i cadascú s'encarrega de
treballar amb quelcom diferent.
Hi havia discutia entre una memòria única o sistemes múltiples de memòria. Es van fer experiments amb
amnèsics i van veure que alguns necessitaven hipocamp i d'altres no, perquè als pacients amnèsics no
els funciona la memòria que depèn de l'hipocamp (explicita) i un altre tipus de memòria (implícita) que
no depèn de l'hipocamp, ja que els pacients amnèsics ho fan bé.
Definició de sistema de memòria: interacció entre mecanismes d' adquisició, retenció i recuperació,
caracteritzada per determinades regles de funcionament i per tenir un substrat neural específic.
Criteris:
1. Tipus d' informació: cada sistema de memòria treballa amb un tipus d' informació diferent.
2. Regles de funcionament: cada sistema funciona de manera diferent.
3. Desenvolupament ontogenètic i filogenètic: ontogenètic és el desenvolupament de l' individu al
llarg de tot el cicle vital, al llarg de la vida de les persones, els diferents sistemes de memòria no
apareixen tots alhora, i filogenètic és l' evolució de les espècies, en les espècies veiem que
tenen capacitat de memòria, però els sistemes més desenvolupats els trobem en els éssers
humans.
4. Bases neurals: a nivell neural uns sistemes es basen en el funcionament d' un part del cervell i
altres amb una altra, i això fa possible que quan una àrea es lesiona no queda afectada tota la
memòria.
5. Dissociacions: la VI afecta de forma diferent dues proves, per la qual cosa són dos sistemes de
memòria diferents.
Es divideix en:
NO DECLARATIVA
Continguts que no podem declarar verbalment o fent l'acciós. Parlem de continguts que es refereixen a
saber còmo. Implícita, no se n'és conscient. Consta d' un aprenentatge gradual. És independent del lòbul
temporal medial.
- Proves explicitades → no les fan bé (record lliure, record amb claus o reconeixement).
- Proves implícites → les fan bé (prova de priming o habilitats).
MEMÒRIA EPISÓDICA
Record de fets específics, amb informació del seu context espacial i temporal (QUÈ, QUAN i COM).
Tasques per avaluar-la: qualsevol tasca que impliqui haver de recuperar el context espacial i temporal.
Adquisició: es presenten paraules Es deixen 20 minuts i es pregunten.
Per fer aquesta tasca cal recordar les paraules de la llista, és una tasca de memòria episòdica. Són
tasques explicitades i tasques que et pregunten per records de la vida.
• Amnèsia anterògrad (dificultat o incapacitat per adquirir nova informació) i amnèsia retrograda
variable (dificultat per recordar informació abans de la lesió).
• Gradient temporal: el que s'oblida és el que estiguem a prop de la lesió, mentre que el més
antic es conserva.
HM (1957):
RB (1986):
• Isquèmia
• Afectació solo del hipocamp
• Amnèsia no tan severa com HM
Síndrome de Korsakoff: está associat amb el consum crònic d'alcohol. Això provoca danys en
estructures del tàlveg i cossos mamilars. Les persones que tenen aquesta síndrome mostren síndrome
amnèsica, és per això que sabem que aquestes àrees estan implicades en la memòria episòdica.
ESTUDIS FUNCIONALS
Paradigma del record subsegüent (neuroimagen) (Brewer):
En la recuperació s' utilitza una prova de reconeixement, a la persona se li presenten imatges velles i
noves. I se li demana que digui si la imatge és vella o nova, si ens diu que és vella li demanem que digui
si la recorda o que li és familiar.
El que van fer va ser veure les imatges velles, mirar quins li recordaven familiars o si les recorda.
Aquelles imatges que recorden millor provoquen major activació en l'hipocamp, en les quals
s'equivoquen l'hipocamp és si més no activació presenta. És una evidència que l'hipocamp està implicat
en la memòria episòdica, recordarem millor la informació que quan l'hem guardat el nostre hipocamp
està més activat.
MEMÒRIA SEMÀNTICA:
Continguts sense informació espacial i temporal. Coneixements acumulats al llarg de la vida (tot el que
sabem).
Coneixements sobre:
- Vocabulari
- Coneixement de fets històrics
- Record lliure
PERÒ, MEMÒRIA EPISÒDICA I SEMÀNTICA MOLT INTERRELACIONADES.
1. Baddeley:
- La memòria episòdica influeix en la semàntica.
- Memòria semàntica resultat de múltiples episodis d' aprenentatge.
- Abstracció de la informació dels múltiples contextos espacio-temporals en els quals s' ha
trobat.
2. Tulving:
- La memòria semàntica influeix en l'episòdica.
ELS CONCEPTES:
• Model de propagació de l'activació de Collins i Loftus:
o Conceptes organitzats en forma de xarxa.
o Organització de conceptes: distància semàntica:
CAMIÓN-AUTOBÚS (1-----7)
COTXE-AUTOBÚS (1------7)
ELS ESQUEMES
• Unitats de coneixement més grans que els conceptes.
• Estructures mentals, que es van formant a partir de l' experiència personal en situacions recurrents.
• Abstraccions realitzades a partir de les experiències personals.
• Representen l' experiència en un àmbit particular.
• Exemple: ¿Què s'ha de fer quan se'n va al metge?
• Participen activament en el processament de la informació.
Codificació (seleccionem informació que ens quadra més en els esquemes) → efectes en memòria:
• Orientació de laboratori: s’intenta controlar totes les variables que puguin influir.
• Orientació ecològica: no te tant de control sobre les variables, però intenta apropar-se més a la
memòria quotidiana.
Situació actual:
MEMÒRIA AUTOBIOGRÀFICA
MÈTODES RETROSPECTIUS:
Preguntar-li a la gent que ens expliquin coses del passat. Per fer això tenim diverses tècniques.
Problema d'aquests mètodes: No es pot comprovar la veracitat del que ens conten.
MÈTODES PROSPECTIUS
Es vol comprovar si el record és correcte, per tant, hem de tenir documentació del que ha passat.
o Amnèsia infantil: fet que normalment no tenim record dels primers anys de la nostra vida.
L'edat del primer record és superior als 2 i 3 anys.
o Hi ha dificultat d'estudiar.
o S'estudia en el record de les persones en el naixement d'algun germà, es pregunta als
participants els records que tenen d'aquell moment (Sheingold i Tenney). Es pregunta als
pares i fills.
Dues propostes per explicar per què no recordem:
• Desenvolupament de l’autoconsciència (Howe i Courage): només es poden formar
records autobiogràfics quan hi ha autoconsciència. L’autoconsciència apareix al voltant
dels 2 anys.
• Teoria sociocultural (Fivush): dona molta importància al llenguatge i a l'ús del
llenguatge dels pares. Grau d' elaboració, orientació emocional i parlar del passat en
les converses. Diferències de l'estil entre progenitors:
o ➔ Estil més elaborat: els records es fixen millor.
o ➔ Estil més simple: els records es fixen pitjor.
Per comprovar aquesta teoria: Diferències entre cultures orientals i occidentals en l'
elaboració de converses. A les occidentals són més elaborades, i a les orientals són
menys elaborades.
Reminiscència: bon record que tenen les persones sobre una determinada època de la
seva vida, normalment és la joventut.
Gràfic obtingut en molts estudis amb la tècnica de la paraula clau (participants de 70 anys):
reminiscència en els 25 anys (joventut).
Explicació:
- La memòria està en el seu millor moment.
- En aquesta edat es tenen experiències amb més impacte emocional, que conformaran
la nostra personalitat i determinaran la nostra vida.
Categories canòniques: lloc, moment, activitat, mitjà, activitat posterior, altres presents,
pensament.
Com podem saber que és cert el que recorden els participants? Procediment test-retest →
consistència.
Estudi de Hirst:
- ➔ Vivència i detall
- ➔ Confiança molt elevada
- ➔ Consistència: també hi ha oblit dels records, però malgrat aquest oblit se segueix tenint
molta confiança amb aquest record.
MEMÒRIA I EMOCIÓ
Si que es produeix l'efecte túnel, veiem que la informació central en ser emocional et treu
recursos atencionals per fixar-te en la informació perifèrica.
Fase de prova:
Estat neutre: dir tota la informació que es recordi. Les persones contentes
recorden millor la informació positiva i si estan tristes es recorda millor la
informació negativa.
• Recuperació congruent amb l' estat d' ànim.
Fase d' estudi:
Estat neutre: informació positiva i negativa
Fase de prova: grup content i trist. Se'ls demana que diguin les paraules que recordin en la fase
d'estudi.
Les persones que en la fase de prova estan contentes recordaran millor la informació positiva i
les que estan tristes recorden la informació negativa.
Proves de memòria autobiogràfica:
- Pacients depressius
- Quan s'usa la tècnica de la paraula clau amb pacients depressius li venen al cap records
tristes.
- Relació amb severitat dels símptomes
- Persones que puntuen alt en extraversió, tenen més tendència a recuperar informació
agradable que desagradable.
- Es produeix tant amb la informació positiva com amb la negativa l'efecte de
congruència? Amb la informació positiva si que es dona, però amb la informació negativa
no passa sempre, ja que pensar coses negatives quan aquestes trist retarda que canviï
l'estat d'ànim.
En un estat d'ànim negatiu el record és més exacte, i en un estat d'ànim positiu el record no és
tan bo.
RECORD COL·LABORATIU
El record col·laboratiu és quan recordem estant diverses persones juntes. Es vol veure si el fet que les
persones estiguin en grup a l'hora de recordar pot influir en el record.
Paradigma experimental:
A cada grup se li demana que recordi tot el que pugui. Es compta la quantitat total de paraules que
recorden, es compten totes les que recorden el grup col·laboratiu i el grup nominal.
Experiment de Pereira:
Participants: gent gran i gent jove. El còmplice pot ser persona gran i jove.
Resultat: incorporació d' informació errònia, menys amb còmplice més gran.
El participant per contagi social acaba creient que els elements estaven i els incorpora
al seu record.
MEMÒRIA DE TESTIMONIS
Se quiere estudiar si los testimonios son fiables, y si con el testimonio de una sola persona puede valer
para determinar una cosa. Puntos para tratar:
• Métodos de investigación
o Entrevistas con testimonios reales: personas que han estado presentes durante el suceso.
Entrevistar a estas personas que han vivido estos hechos. Es un procedimiento muy
ecológico.
o Exposición a filmaciones o simulaciones y pedir posteriormente informe: presentar videos
o películas a personas y después preguntarles cosas sobre estos videos.
Implicacions. Perquè una roda de reconeixement sigui vàlida ha d' estar ben feta.
o Efecte de les instruccions: dir a la persona que el sospitós pot ser present o no.
o Efecte de la raça: tendim a recordar millor a persones de la nostra mateixa raça.
MEMÒRIA PROSPECTIVA
Conjunt d'habilitats que posem en marxa quan recordem que hem de fer una acció concreta en un
determinat moment.
NO únicament memòria.
Memòria prospectiva (centrada en el futur quan s'ha de recordar alguna cosa) vs memòria
retrospectiva (centrada en el passat que s'ha de recordar).
- Basades en un fet o en el temps: ajuda més basar-se en un fet, ja que el temps és una clau interna.
- Claus externes vs internes.
- La intenció s' ha de realitzar en el context d' una altra acció. Complexitat de l' acció.
- Edat (tasques basades en fets o activitats/temps). Amb l'edat disminueix el record de fer coses.
- Relació amb còrtex prefrontal.
TEMA 8: QUAN LA MEMORIA FALLA
La memòria pot fallar o bé perquè no som capaços de recordar la informació (oblit) o bé perquè la
informació que recordem no és correcta (distorsions).
L’OBLIT
OBLIT INCIDENTAL
L'oblit de la informació augmenta amb el pas del temps Aquesta perduda es produeix a un ritme
constant?
Des d'Ebinghaus sabem que la pèrdua d'informació no es produeix a un ritme constant, sinó que quan
més informació perdem és al principi, és a dir al poc temps d'haver-la après.
La interferència es produeix quan tenim més d' una sola informació associada a la mateixa pista o clau.
Més interferència com a més competidors del target (element a recuperar)
Es donen als participants una sèrie de frases; o totes referides a la mateixa persona (grup 2) o totes a la
persona diferent (grup 1). Després se'ls fa una prova de reconeixement on se'ls presenten frases que
han vist abans i altres de noves i ells han de dir quines han vist abans.
Resultat: Van més lents i s'equivoquen més quan totes les frases es refereixen a la mateixa persona. ⇠
Això és l'efecte ventall.
➡ És a dir, entre más información tens associada a una sola pista (Marta), más te cuesta recuperar la
información.
OBLIT INTENCIONAL
-No us passa mai que us venen un record al cap i l'intenteu suprimir? De vegades l'oblit no és
necessàriament negatiu, sinó precisament allò que més ens convé en un determinat moment.
-Podem realment oblidar la informació si volem? Què passa quan després d'haver estudiant molt per
a un examen hem d'oblidar o "aparcar" aquells conceptes per estudiar-ne d'altres? ➡ Capacitat
d'oblidar per reduir la interferència de la informaciósobre una altra que hem d'aprendre (que no ens
distregui). ⇠ OBLIT INTENCIONAL O DIRIGIT
- Aquells que devienoblidar la primera vista, recorden millor la segona llista que els que devia
anà recordar la primera llista.
- Aquells que havien d'oblidar la primera llista, recorden pitjor la primera llista, que els que
havien de recordar la primera llista.
- Per què? Inhibició que provoca dificultat en recuperació
- Estan els ítems en la memòria o han desaparegut? Com es pot saber? Prova de reconeixement
CASA GOLTRA
Tasca think/no-think
✓ En l'adquisició es presenten noms de famosos i no famosos. En participar se'ls demana que facin
alguna cosa amb els noms (EJEM: comptar el número de vocals) No se'ls diu res que hi hagin famosos.
✓ Al día següent se'ls fa la prova. Es presenten noms de famosos i no famosos, alguns són vells (havien
sortit el dia anterior) i altres de nous (no havien sortit el dia anterior).
✓ En la prova se'ls demana als participants que facin un judici de fama, és a dir, que diguin de cada nom
si és famós o no.
▪ Possibles mecanismes:
• Activació de conceptes de la
mateixa xarxa semàntica.
• Fallada en l'atribució de l' origen
dels continguts mentals.
▪ Variables estudiades:
• Número d'associats a la llista: a més associats, més record fals
• Interval de retenció: a més interval, més record fals
• Modalitat (visual vs. auditiva): Modalitat auditiva més record fals
• Estat d'ànim
• Edat
ESTAT D'ÀNIM
Storbeck & Clore (2004)
Inducció d' estat d' ànim positiu i negatiu Avaluació de record veritable i fals en DRM
EDAT
La gent gran fa menys records correctes i màs records falsos.
Kensinger et al. (1999), Koustaal et al. (1997, 1999), Normal i Schacter (1997), Schacter et al. (1999)
➡ Per tant, tot el que hem après sobre la memòria va més a favor de la proposta de Barlett que la
d'Ebbinghaus.