TEMA 2.

L’ENLLAÇ QUÍMIC
1. L’ENLLAÇ QUÍMIC
Com ja sabeu, els elements químics tendeixen a trobar-se en un estat d’energia
mínim. Per aconseguir-ho, comparteixen, cedeixen o capten electrons per obtindre
una configuració de gas nobles (capa de valència completa), és a dir, la més estable
energèticament, la de mínima energia. Aquests enllaços intramoleculars donen lloc a
molècules o cristalls.
Existeixen altre tipus d’enllaços que determinen l’estat físic de les substàncies. Són
enllaços intermoleculars. Si aquestes forces són molt grans, la substància serà sòlida,
un poquet més febles seran líquids i les més febles donen lloc a substàncies gasoses.
1.1. La naturalesa de l’enllaç químic
L’enllaç químic, tant intramolecular com intermolecular, és de naturalesa elèctrica, és
a dir, es produeix per atracció de càrregues de signe contrari. Es produirà enllaç
químic quan la distància entre àtoms siga tal que es produeix un equilibri entre
atraccions i repulsions (recordeu que els electrons tenen càrrega negativa i els
protons càrrega positiva)
1.2. Teoria de l’enllaç entre àtoms. Regla de l’octet (Lewis)
Els àtoms s’enllacen per assolir vuit electrons a l’última capa o capa de valència.
Aquesta és la regla de l’octet. Així tenen configuració de gas noble.
ACTIVITAT 3 DE LA PÀGINA 45

2. L’ENLLAÇ IÒNIC
Es forma enllaç iònic quan els elements que hi participen tenen electronegativitats
molt diferents, és a dir, entre un metall (poc electronegatiu) i un no metall (més
electronegatiu). Els metalls estan situats a la part esquerra de la taula periòdica i els
no metalls a la dreta.
El metall cedirà completament el o els electrons al no metall de manera que formarà
un ió positiu o catió, i el no metall captarà aquest o aquests electrons de manera que
formarà un ió negatiu o anió. Aquests ions amb càrregues oposades s’atrauran i
formaran l’enllaç iònic.
Per exemple.
• Formació del NaCl (clorur de sodi)
Na (Z=11): 1s22s22p63s1 Na Na+ + e- (metall: cedeix electrons)
Cl (Z=17): 1s22s22p63s23p5 Cl + e- Cl- (no metall: capta electrons)
Na+ + Cl- NaCl
• Formació del Na2O (òxid de sodi)
Na (Z=11): 1s22s22p63s1 Na Na+ + e- (metall: cedeix electrons)
O (Z=8): 1s22s22p4 O + 2 e- O2- (no metall: capta electrons)
2 Na+ + O2- Na2O
ACTIVITATS 4, 5 I 6 DE LA PÀGINA 46

2.1. La xarxa cristal·lina

Com que entre els àtoms que formen els compostos iònics hi ha unes forces molt
grans (d’atracció entre càrregues de signe contrari), la substància formada serà un
sòlid a temperatura ambient, una xarxa cristal·lina. La forma en què es disposen els
ions en aquesta xarxa dependrà de la seua càrrega i mida.

2.2. Propietats dels compostos iònics

• Sòlids a temperatura ambient
• Són durs i fràgils:

• Són solubles en aigua i dissolvents polars: com que els compostos iònics estan
formats per ions, aquests són els més polars de tots. Com què l’aigua és un
dissolvent polar, recordeu del curs passat que les substàncies polars es
dissolen en dissolvents polars.

• Condueixen el corrent elèctric en estat líquid o fos: quan es troba en estat sòlid,
els ions no poden moure’s per la qual cosa tampoc poden fer-ho els electrons
(corrent elèctric). Però si està dissolt o fos, els ions poden desplaçar-se i
transportar als electrons, és a dir, poden conduir el corrent elèctric.
ACTIVITATS 9 I 10 DE LA PÀGINA 48
 3. L’ENLLAÇ COVALENT
Es forma enllaç covalent quan els elements que hi participen tenen electronegativitats
molt paregudes o iguals, és a dir, entre un no metall (molt electronegatiu) i un no
metall (molt electronegatiu). Els no metalls estan situats a la part dreta de la taula
periòdica.
Els no metalls compartiran el o els electrons entre ells i no es formaran ions. Aquests
elements guanyes electrons per assolir la configuració de gas noble i tindre la capa
de valència completa, i es formaran molècules.
3.1. La regla de l’octet i estructura de Lewis
És una manera de representar la unió entre àtoms molt electronegatius, és a dir que
formen enllaç covalent. Segons el nombre d’electrons compartits tindrem tres
possibles tipus d’enllaç covalent:
• Enllaç simple: quan es comparteix a soles un parell d’electrons
Per exemple, anem a veure l’estructura de Lewis del Cl 2. El nombre atòmic del Cl és
17, per això la seua configuració electrònica és Cl (Z=17): 1s22s22p63s23p5 . A la capa
de valència el clor té 7 electrons per això dibuixarem 7 puntets per parelles al voltant
del Cl. Compartint un electró cada àtom completen l’octet:

• Enllaç doble: quan cada àtom comparteix dos electrons, és a dir, es

comparteixen dos parelles d’electrons
Per exemple, anem a veure l’estructura del O2 . El nombre atòmic del O és 8, per
això la seua configuració electrònica és O (Z=8): 1s22s22p4. A la capa de valència
l’oxigen té 6 electrons per això dibuixarem 6 puntets. Compartint dos electrons cada
àtom completen l’octet:

• Enllaç triple: quan cada àtom comparteix tres electrons, és a dir, es

comparteixen tres parelles d’electrons
Per exemple, anem a veure l’estructura del N2 . El nombre atòmic del N és 7, per això
la seua configuració electrònica és N (Z=7): 1s 22s22p3. A la capa de valència el
nitrogen té 5 electrons per això dibuixarem 5 puntets. Compartint tres electrons cada
àtom completen l’octet:
3.2. Enllaç covalent datiu
En aquest tipus d’enllaç un poc especial, un dels dos àtoms aporta els dos electrons
a l’enllaç, hi ha una espècie donadora i altra acceptora. Per exemple, això passa als
oxoàcids.

3.3. Polaritat de l’enllaç covalent

Tindrem un enllaç polar sempre que els àtoms implicats tinguen distinta
electronegativitat. Els electrons es veuran més atrets cap a l’element que siga més
electronegatiu i això provoca que la molècula siga polar:

Quan una molècula resulta polar diem que forma un dipol.

Pot ser que una molècula que té enllaços polaritzats resulte ser apolar i que no forme
dipols:

ACTIVITATS 13 I 14 DE LA PÀGINA 52
3.4. Substàncies que resulten dels enllaços covalents
• Substàncies moleculars: uns pocs àtoms s’uneixen per formar les molècules.
Per exemple: H2O, O2, CO2, H2O2 ..... La fórmula indica els àtoms de cada
element que hi ha en cada molècula.
• Substàncies covalents cristal·lines: molts àtoms s’uneixen per enllaç covalent
i formen xarxes cristal·lines. Per exemple: diamant (C), grafit (C) o sílice (SiO 2).
La fórmula a soles indica la proporció d’àtoms que hi ha en la substància, però
no es formen molècules.
3.5. Propietats de les substàncies covalents:
• Substàncies moleculars:
a) A temperatura ambient poden ser sòlids, líquids o gasos
b) Són tous i elàstics (resistents als colps)
c) No condueixen l’electricitat
d) Són solubles en dissolvents de polaritat semblant, és a dir, substàncies
apolar es dissoldran en dissolvents apolars i substàncies polars es dissoldran en
dissolvents polars.
• Substàncies covalents cristal·lines:
a) Són sòlids a temperatura ambient
b) Són durs i fràgils
c) En general no condueixen el corrent elèctric a excepció del grafit (C) on
quedarà un electró que no formarà part de cap enllaç covalent localitzat.

ACTIVITATS 15, 16 I 17 DE LA PÀGINA 53

4. L’ENLLAÇ METÀL·LIC
Es formarà quan es combinen entre si àtoms metàl·lics, és a dir, àtoms que són poc
electronegatius i que tendeixen a cedir electrons. Els electrons de la capa de valència
de tots els àtoms se situen al voltant dels nuclis de forma deslocalitzada.

4.1. Propietats de les substàncies metàl·liques

• Sòlids a temperatura ambient ja que tenen temperatures de fusió i ebullició
elevades. Formen xarxes cristal·lines a excepció del mercuri, que és un líquid
a temperatura ambient.
• Alta conductivitat elèctrica i tèrmica gràcies al núvol electrònic deslocalitzat.
• Són dúctils (fils) i mal·leables (làmines):

5. ENLLAÇOS EN QUÈ PARTICIPEN MOLÈCULES: ENLLAÇOS

INTERMOLECULARS
L’estat físic de les substàncies covalents moleculars depèn de les interaccions o
forces que hi ha entre les seues molècules. Aquestes forces s’anomenen forces
intermoleculars o forces de Van der Waals. Són més febles que les intramoleculars
(enllaços entre àtoms).
Anem a veure 4 tipus.

5.1. Enllaç dipol-dipol

S’estableix entre molècules polars i és més fort quant més polaritzada estiga la
molècula.

Un tipus d’enllaç dipol-dipol és l’enllaç per ponts d’hidrogen.

5.2. Enllaç d’hidrogen

Quan formen enllaç covalent l’hidrogen amb elements del grups 15, 16 i 17 aquests
són polars, és a dir, es formen dipols i el seu punt d’ebullició augmenta paulatinament
al descendir en un grup. Però en el cas del compostos formats per H amb N, O o F,
les temperatures d’ebullició observades de forma experimental són anormalment
elevades. Això vol dir que amés del dipol-dipol explicat al punt anterior, apareixen
altres forces més fortes que anomenem ponts d’hidrogen, de forma que substàncies
com el HF, H2O o NH3 que haurien de ser gasos a temperatura ambient són líquids a
temperatura ambient. El responsable d’aquest fet és l’hidrogen que té a soles un
electró a la capa de valència i l’elevada electronegativitat dels altres tres elements:

També apareixeran ponts d’hidrogen a substàncies com els alcohols

5.3. Enllaç dipol instantani-dipol induït
L’existència d’aquest tipus d’interaccions en molècules formades per àtoms grans
com el Br2 i el I2 , justifica el fet de què no sigan gasos a temperatura ambient.
5.4. Enllaç ió-dipol
Quan dissolem un compost iònic en un dissolvent polar, les molècules del dissolvent
s’ordenen de manera que la seua part positiva es col·loca al voltant del ió negatiu i
viceversa. En realitat, una substància iònica és la més polar que hi ha i per això es
dissol en dissolvents polars, com ja varem dir al parlar de les propietats dels
compostos iònics.

ACTIVITATS 18, 19 I 20 DE LA PÀGINA 57

Donar-les primer les formes de les molècules