TEMA 3.

LES SUBSTÀNCIES

1. LES LLEIS FONAMENTALS DE LA QUÍMICA

1.1. Les lleis ponderals

Llei de conservació de la massa o llei de Lavoisier: la matèria no es crea ni es
destrueix, només es transforma. En una reacció química, la massa de les substàncies
de partida (reactius) és la mateixa que la massa de les substàncies obtingudes
(productes).
MASSA ABANS DE LA REACCIÓ = MASSA DESPRÉS DE LA REACCIÓ
ACTIVITAT 4 DE LA PÀGINA 67
Llei de les proporcions definides o llei de Proust: sempre que dos o més elements
es combinen per formar un mateix compost, ho fan en la mateixa proporció de massa.
ACTIVITATS 5, 6 I 7 DE LA PÀGINA 68
Llei de les proporcions múltiples o llei de Dalton: quan dos elements es combinen
per formar més d’un compost, les diferents masses d’un dels elements que es
combinen amb una massa fixa de l’altre guarden entre elles una relació de nombres
enters senzills.
ACTIVITAT 8 DE LA PÀGINA 69

1.2. Teoria atòmica de Dalton

Amb les lleis descrites al punt anterior, Dalton va enunciar la seua teoria atòmica amb
els següents postulats:
• La matèria està formada por àtoms que són partícules molt xicotetes i
indivisibles.
• Els àtoms d’un mateix element són iguals entre si i diferents dels d’altre
element.
• Un compost està format per “àtoms de compost” , tots iguals entre si i formats
per àtoms en una relació senzilla de nombres enters.
• En una reacció química els àtoms es recombinen de manera que unes
substàncies se transformes en altres.
1.3. Lleis volumètriques
S’apliquen a gasos ja que determinar la seua massa és complicat, és més fàcil
determinar el seu volum fixant unes condicions de temperatura i pressió. A partir de
diverses experiències amb gasos, Gay-Lussac va enunciar la seua llei:
Llei dels volums de combinació o llei de Gay-Lussac: en les reaccions entre
gasos, els volums de les substàncies que reaccionen i els dels productes, mesurats
en les mateixes condicions de P i T, guarden una relació de nombres enters senzills.

ACTIVITAT 10 DE LA PÀGINA 72 (CORREGIR TAULA)

La llei de Gay-Lussac va ser obtinguda de forma experimental (mètode científic) però
va ser Avogadro qui la va relacionar amb l’estructura de les substàncies. Va afegir
que les partícules que formaven els gasos no havien de ser àtoms, sinó que podien
ser combinacions d’ells, molècules.
Hipòtesi d’Avogadro: en iguals condicions de P i T, volums iguals de gasos diferents
contenen el mateix nombre de partícules. Per tant:
Juntament amb la llei de Gay-Lussac i la llei d’Avogadro es va completar la teoria
atòmica de Dalton. D’aquesta manera es va poder enunciar la següent llei:
Teoria atòmico-molecular: amb els següents postulats
• La matèria està formada por àtoms que són partícules molt xicotetes i
indivisibles.
• Els àtoms d’un mateix element són iguals entre si i diferents dels d’altre
element.
• Les substàncies estan formades per molècules que resulten de la unió d’àtoms
iguals o diferents.
• Totes les molècules d’una substància són iguals entre si.
• Les substàncies simples estan formades per un únic element (He, H 2, Cl2....)
• Les substàncies compostes estan formades per àtoms de dos o més elements
diferents que es combinen en proporcions senzilles (H 2O, NH3, N2O3,....).
• En una reacció química els àtoms es recombinen de manera que unes
substàncies se transformes en altres.

2. LA MESURA DE LA QUANTITAT DE SUBSTÀNCIA

Dalton i altres científic van determinar les masses dels àtoms per comparació uns
amb altres. Per exemple, com l’hidrogen i el clor es combinen en una proporció 1:35,5,
la massa del clor ha de ser 35,5 vegades la de l’hidrogen. Així s’obtenen les masses
atòmiques relatives a l’hidrogen que, com és l’àtom més xicotet, li donaren el valor
de 1.
2.1. Massa atòmica i massa molecular relatives
Amb l’avanç de la tecnologia es va determinar que la massa de H-1 és 1,008 i la del
C-12 és 12,000. Com aquesta és més senzilla, es va agafar com a base de les masses
atòmiques relatives la dotzena part de l’àtom de carboni-12 i es mesura en u (uma:
unitat de massa atòmica). La IUPAC va determinar en 1960 que:

1u = 1,6605·10-27 Kg
Per tant, la massa atòmica relativa la podem consultar a la taula periòdica i la massa
molecular relativa es calcula sumant les masses atòmiques relatives dels àtoms que
formen la molècula, multiplicats pels subíndex que apareixen a la seua fórmula. Per
exemple:
Mr(CO2) = 1·Ar(C) + 2·Ar(O) = 1·12,00 + 2· 16,00 = 44,00 u
2.2. El mol
Com que un àtom és una quantitat molt xicoteta, Avogadro va intuir que en un
agrupament de gas concret ha d’haver el mateix nombre de partícules encara que es
tracte de gasos diferents . Aquesta agrupació és el mol i és la unitat que correspon a
la magnitud quantitat de substància en unitats del SI. És una de les 7 magnituds
fonamentals.
Jean B. Perrin va calcular el nombre de partícules que havia en un mol i el va
anomenar nombre d’Avogadro (NA): 6,022·1023. La massa d’un mol d’àtoms (o de
compost) equival a la seua massa atòmica (molecular) relativa expressada en grams:
6,022 · 1023 à𝑡𝑜𝑚𝑠 𝑑𝑒 𝐶 12 𝑢 1,6605 · 10−24 𝑔
1 𝑚𝑜𝑙 𝑑𝑒 𝐶 ⋅ ⋅ ⋅ = 12 𝑔
1 𝑚𝑜𝑙 𝑑𝑒 𝐶 1 à𝑡𝑜𝑚 𝑑𝑒 𝐶 1𝑢

Per tant no tornarem a fer aquest càlcul ja que les masses atòmiques relatives
coincideixen amb la massa atòmica en grams de un mol d’àtoms. I per calcular la
massa molecular procedirem de la següent manera:
M(CO2) = 1· A(C) + 2· A(O) = 1·12 + 2· 16 = 44 g/mol
Per tant, per resoldre els exercicis:

ACTIVITATS 11 I 12 DE LA PÀGINA 77
 3. LA FÓRMULA DE LES SUBSTÀNCIES
En ciència s’utilitzen dos tipus de fórmula:
• Fórmula empírica: indica els elements que formen un compost i en quina
proporció es combinen amb els nombres enters més senzills, és a dir, amb la
fórmula simplificada al màxim. Per exemple, la fórmula empírica de l’aigua
oxigenada (H2O2) és HO que simplement ens indica que per cada àtom
d’oxigen hi ha un àtom d’hidrogen però no ens diu com està formada realment
la molècula (H2O2).
• Fórmula molecular: indica els elements que formen un compost, la seua
proporció i també els àtoms que hi ha realment a la molècula, com en el cas
de l’aigua oxigenada, H2O2.
Les molècules sempre tenen fórmula molecular i fórmula empírica. Moltes vegades
aquestes coincideixen, com en el cas de l’aigua (H 2O) i en altres no, como en el cas
de l’aigua oxigenada. El compostos iònics mai formen molècules, per la qual cosa no
tenen fórmula molecular, a soles tenen fórmula empírica.

3.1. Composició centesimal de les substàncies

Indica el tant per cent en massa de cadascun dels elements que formen la substància.
Per exemple, anem a calcular la composició centesimal de l’àcid nítric (HNO3):
M(HNO3) = 1 + 14 + 3·16 = 63 g/mol
1𝑔 𝑑 ′ 𝐻
%𝐻 = ⋅ 100 = 1,59 %
63 𝑔 𝑑 ′ 𝐻𝑁𝑂3
14 𝑔 𝑑𝑒 𝑁
%𝑁 = · 100 = 22,22 %
63 𝑔 𝑑 ′ 𝐻𝑁𝑂3
3 ⋅ 16 𝑔 𝑑 ′ 𝑂
%𝑂 = · 100 = 76,19 %
63 𝑔 𝑑𝑒 𝐻𝑁𝑂3

Per comprovar si el càlcul és correcte sumem tots els percentatges i ha de donar més
o menys 100:
1,59 + 22,22 + 76,19 = 100
ACTIVITATS 13, 14 I 15 DE LA PÀGINA 78

3.2. Obtenció de la fórmula de un compost

Coneguda la composició centesimal d’una substància, podem obtindre la seua
fórmula empírica i amb alguna dada més, la seua fórmula molecular. Per exemple: el
butà és un compost que té un 82,64 % de carboni i la resta és hidrogen. Determina’n
la fórmula empírica i molecular sabent que la seua massa molar és 58,08 g/mol.
• Primer hem d’obtindre el percentatge d’hidrogen:
100 – 82,64 = 17,36 és el percentatge d’hidrogen
 • Ara suposem que tenim 100 g de substància i, per tant, tindrem 82,64 g de
carboni i 17,36 g d’hidrogen.
• Passem aquestes quantitats a mols:
1𝑚𝑜𝑙 𝑑𝑒 𝐶
82,64 𝑔 𝑑𝑒 𝐶 ⋅ = 6,887 𝑚𝑜𝑙 𝑑𝑒 𝐶
12 𝑔 𝑑𝑒 𝐶
1𝑚𝑜𝑙 𝑑𝑒 𝐻
17,36 𝑔 𝑑𝑒 𝐻 ⋅ = 17,222 𝑚𝑜𝑙 𝑑𝑒 𝐻
1,008 𝑔 𝑑𝑒 𝐻

• La proporció dels àtoms al butà serà: C6,887H17,222

• Eixos subíndex o coeficients estequiomètrics no són còmodes. Per tant,
dividim tots pel més xicotet:
17,222 6,887
= 2,5 𝑦 = 1 per tant C1H 2,5
6,887 6,887

• Com que els coeficients han de ser nombres enters, multipliquem tot per 2:
2 ⋅ (𝐶1 𝐻2,5 ) = 𝐶2 𝐻5

• Aquesta és la fórmula empírica del butà. Anem a comprovar si també és la

fórmula molecular. Em diuen que la massa molecular és 58,08 g/mol. Anem a
veure quina és la massa del C2H5
M(C2H5) = 2·12 + 5 · 1 = 29 g/mol
58,08
• I com que 𝑛 = 29
≈2 podem afirmar que la fórmula molecular és:

FM = 2· FE és a dir: C4H10

ACTIVITATS 20, 21 I 22 DE LA PÀGINA 80