EMPRENEDORIA

UNITAT 1
Emprendre significa idear i dur a terme un projecte, un negoci, un propòsit que requereix
iniciativa, dificultat de treball i incertesa i que canviarà la teva vida i la dels altres. → Emprendre
és fer!

Emprenedor: qui genera oportunitats de feina, es caracteritza per tenir les següents fortaleses
positives:
- La força de voluntat
- Tolerància a la frustració
- Creativitat
- Perseverança
- Autoconeixement
- Empatia
- Confiança en un mateix
- Lideratge

Bé →Tangible: taula, cadira…

Servei →Intangible: taxi, tren…

Mercat: El mercat és el lloc de coincidència entre l’oferta i la demanda. És el lloc físic on es troben
venedors i compradors. L’oferta i la demanda són elements d’un mercat lliure.

Mercat Laboral: és el mercat que posa en contacte l’oferta i la demanda de treball, les empreses
que necessiten contractar treballadors per dur a terme les seves activitats i les persones que
busquen feina –estiguin o no treballant- i que tinguin entre 16 i 67 anys a canvi d’una
compensació (salari o sou).
Empreses: paguen salari als treballadors.
Treballadors: ofereixen mà d’obra (entre els 16 i els
67 anys)

En el mercat de treball no hi ha compravenda.

L’objecte és el treball humà. L’acord entre oferent i
demandant de feina es reflecteix en un contracte
laboral.

Població activa: 16-67

Gent que treballa + gent puntualment sense feina però que POT treballar. Es divideix:
● POBLACIÓ OCUPADA: la gent que treballa
● POBLACIÓ ATURADA: gent a l’atur però que busca feina activament
Població NO activa: +67 →R.I.P.
No busquen feina.

L’ATUR:
- Quan en una societat hi ha més persones que busquen feina que la que s’ofereix, tenim un
excés de treballadors, i és el què es coneix com atur.
 - Subsidi d’atur: Són ajuts públics que compensen als treballadors que no disposen de
feina.
No tots els aturats tenen dret a subsidi, s’ha d'haver cotitzat un temps mínim, això vol dir que
l’empresa paga part del sou del treballador a la seguretat social per tal de finançar subsidis
d’atur i les pensions de jubilació.

DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ ACTIVA PER SECTORS D’ACTIVITAT

➔ SECTOR PRIMARI: totes les feines relacionades amb l’agricultura, la ramaderia, la pesca,
l’explotació dels boscos… A mesura que la societat s’ha modernitzat el percentatge de
població que es dedica no ha parat de baixar: 1,45 % de la p.a.
➔ SECTOR SECUNDARI: totes les feines relacionades amb la indústria, la producció
d’energia, la mineria… Havia estat el motor de l’economia durant les darreres dècades,
però les diverses crisis industrials i canvis tecnològics van provocar el tancament de
moltes indústries. Espanya és un país molt industrial: 18,65 % de la p.a.
➔ SECTOR TERCIARI: totes les feines relacionades amb els serveis (hosteleria, comerç,
salut, ensenyament, serveis financers, prensa, transport, restaurants,
emmagatzematge…). És el sector de més activitat a l’economia
catalana → vivim del turisme: 73 % de la p.a.
➔ SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ: hi ha gent que el class. al sector 2 i
gent que el posa al sector 3. Inclou totes les feines relacionades amb
la construcció. També ha patit una crisi recentment que ha vist reduir
la seva importància.: 6,3 % de la p.a. de CATALUNYA

A la pandèmia va haver-hi molta gent que va canviar-se al sector primari,

però quan va acabar van tornar.

POLÍTIQUES D’OCUPACIÓ
Davant la situació d’atur els estats disposen d'eines per intervenir en l’economia i promoure
l’ocupació. Hi ha dos tipus de polítiques d’ocupació:

● P. ACTIVES O. (PAO): Busquen crear llocs de treball (ho fa l’estat): escoles, hospitals,
deixalleries…
Exemple: creació d’ocupació pública, ajudes a les empreses (subvencions o reducció
d'impostos) o formació per a aturats.
● P. PASSIVES O. (PPO): Busquen ajudar a la gent en atur per tal de garantir uns nivells
mínims. També s'inclouen les mesures que fomenten les jubilacions anticipades.

NOUS FILONS D’OCUPACIÓ

Les noves necessitats socials que abans no existien, presenten mercats de treball amb amb
capacitat de generar llocs de treball. A aquests nous llocs de treball els anomenem filons
d’ocupació.

2015= 17 ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible)

2030= “Tots els països hauràn de complir amb la normativa”

NFO: totes aquestes activitats laborals que s’adapten a la nova normativa i a les noves
necessitats socials, actuen en l’àmbit local i que tenen la capacitat de generar molts llocs de
treball.
CANVIS A LA SOCIETAT
1) CANVIS SOCIODEMOGRÀFICS: Diversificació del tipus de famílies, envelliment de la
població…
2) CANVIS EN EL TREBALL: Ús de les noves tecnologies, internet, formació continuada dels
treballadors
3) Preocupació pel medi ambient i el desenvolupament sostenible.
4) Noves condicions i expectatives de qualitat de vida: Incorporació massiva de la dona al
mercat laboral, desig de seguretat i benestar.

1. SERVEIS D’AJUDA A LA VIDA QUOTIDIANA: serveis d'ajuda a domicili, atenció a la infància,

ajut als joves amb dificultats, noves tecnologies de la informació, mediació de conflictes,
prevenció de riscos laborals
2. SERVEIS RELACIONATS AMB LA QUALITAT DE VIDA: Millora d’allotjaments, seguretat,
comerç de proximitat, gestió de l’energia
3. SERVEIS D’OCI: turisme rural, turisme cultural, educació esportiva, esports d’aventura,
inserció mitjançant l’esport.
4. SERVEIS MEDIAMBIENTALS: gestió de residus, gestió de l'aigua, protecció i manteniment
de zones rurals, creació de tecnologies menys contaminants

UNITAT 2
Costos i ingressos: el benefici empresarial
L’incentiu que motiva les empreses a produir allò que demana la societat és el benefici
empresarial.

Benefici empresarial = Ingressos totals - Costos totals → Bf=IT-CT

Els Costos de
Producció
Per produir s’empren diferents recursos productius o factors de producció que tenen un valor
monetari quantificable.
Cost de producció: el valor monetari dels recursos utilitzats per produir un bé o un servei

En relació amb la quantitat que es produeixi, els costos es poden classificar en :

- COSTOS FIXES (CF): Són els costos que no depenen de la quantitat produïda, són
invariables, es repeteixen en el temps: el lloguer del local o les despeses de manteniment
de les instal·lacions productives.
- COSTOS VARIABLES (CV): són els costos proporcionals al nombre d’unitats que es
produeixen (en funció de la producció): les matèries primeres o el consum d’energia.

- COSTOS TOTALS (CT): Són la suma dels costos fixos i dels costos variables.
CT= CF + CV

Els Ingressos
Les empreses venen els béns i els serveis obtinguts amb la producció a canvi d’un preu, i així
obtenen uns ingresos.
Els ingressos són el valor monetari que reben les empreses per les vendes dels seus béns i
serveis.

Els ingresos s’obtenen multiplicant el nombre d’unitats venudes (Qv) pel preu de
la venda (Pv) corresponent: IT= Qv*Pv