Psicologia de l’educació i la instrucció

Tema 3:
Processos
d’ensenyament
i aprenentatge
Índex
de procedimental: Que es i com es representa?
1. Coneixement

coneixement
2. Aprendre coneixement procedimental en situacions d’ensenyament
3. Quan el coneixement previ es un obstacle
procedimental
4. Auto-regulació
5. Integració de coneixement declaratiu i procedimental
6. Tipus de coneixement i taxonomia d’aprenentatge

1. Coneixement procedimental: Que es? Com es representa?

En aquest tema ens ocuparem de l’aprenentatge de coneixements sobre com fer les coses.

El coneixement procedimentals es fereix a saber fer les coses. Quan fer alguna cosa
apliquen un procediment per assolir una meta (Aderson, 1990). Així alguns exemples serien
saber llegir, escriure, calcular, interpretar un mapa, fer un croquis etc. Son bons exemples
perquè suposen conèixer el procediment necessari per a assolir una meta.

1.1 Tipologia d’aprenentatges acadèmics

Declaratiu Saber què Fets Dates, noms
Conceptes Categories, objectes
Principis Rel: Conceptes,
causa-efecte
Procedimental Saber com Algoritmes Càlcul: ortografia
Heurístics Estratègies, plans
Actitudinal Saber on Normes Regulació
consensuada (codis)
Valors Regulació cultural
(solidaritat)
Actituds Regulació personal
(racisme)

Hi ha procediments que s’executen de forma molt poc conscient, es a dir, que s’arriben
a automatitzar en un grau molt elevat(Ex: lliges un text i no saps que has llegit perquè estaves
pensant en altra cosa).

Hi ha altres procediments que anomenem com estratègics perquè es impossible

executar-los sense prestar atenció conscient (Ex: resumir un tema estudiat).

1
 Psicologia de l’educació i la instrucció
2

Tenen en comú, que en tots dos hi ha que aplicar una seqüencia de passos, es a dir, un
procediment per assolir una meta determinada. Aquest passos s’anomenen regles de
producció.

Regles de producció: procediment per a aconseguir una meta. Te dos parts:

 La primera es especificar la meta: Si la meta es X

 La segona es representa el procediment que hi ha que seguir  Aleshores: Fes 1, fes 2,
fes 3 etc. Seguir uns passos

Automàtics  Procediments  Estratègics

Exemples: representar coneixement procedimental (diagrames de flux)

Llegir paraules:

En aquest diagrama es pot veure com el procediment de llegir varia en funció de si la paraula
esta al nostre lèxic visual (ruta directa) o no esta (ruta indirecta), lo qual depèn de la nostra
experiència lectora.

Hi ha procediments com l’anterior que arriben a automatitzar-se mitjançant la practica. Hi ha

uns altres que mai arriben a automatitzar-se, si no que son estratègics i sempre requereixen
atenció conscient.

2. Aprendre coneixements procedimentals en situacions

d’ensenyament.

EL CONEIXEMENT PROCEDIMENTAL els podem diferenciar entre:

 Coneixement procedimental automàtic: Quan es dominen les habilitats son:

o Habilitats simples i regles clares.
o Alt grau d’automatització.
o Ex: conduir
 Coneixement procedimental estratègic:
o Habilitats complexes i sense unes regles clares.
o Alt grau de consciencia.

2
 Psicologia de l’educació i la instrucció
3

o Ex: fer una anamnesi.

A pesar de la diferenciació entre procediments automàtics i estratègics, les habilitats simples

no son independents de les complexes. Tota habilitat complexa inclou habilitats simples
susceptibles d’automatització. I no sols això, si no que les habilitats mes complexes no es
podrien dur a terme si no es controlen habilitats mes simples que permetran a la persona
concentrar l’atenció en l’habilitat complexa.

Resumint, s’ha vist com l’aprenentatge de procediments o habilitats implica 3 fases;

declarativa, procedimental i d’enfortiment. Així mateix s’ha vist que aquestes fases tenen
característiques definitòries que s’apliquen tant a les habilitats simples com a les complexes.
No obstant, hi ha diferencies considerables entre l’aprenentatge d’unes altres que afecten al
nivell d’abstracció del procediment, a la variabilitat en l’aplicació i a la importància de la
consciencia en l’aprenentatge i l’execució d’uns i altres.

3. Quan el coneixement previ es un obstacle.

Els coneixements previs a voltes suposen un obstacle per a nous aprenentatges tant de
coneixement declaratiu com de coneixement procedimental. Ja que moltes voltes es vol
aprendre nous procediments (coneixement procedimental) però prèviament ja tenim un
hàbits que ens porten a actuar d’una forma determinada. Aquests hàbits poden impedir que
aprenem realment alguns objectes clars d’aprenentatge. Aquesta situació es molt similar a la
descrita en el tema anterior en coneixements declaratius, els coneixements previs ben
arraigats suposen un obstacle. En aquest cas el coneixements previs no son conscients.

Declaratiu: Ex- Definir ets roino o t’has portat malament.

Procedimental:

 Canvi en conductes/hàbits principalment

 Analitzar els antecedents de les conductes: Estímul/percepció/conducta
 Definir el problema

3
 Psicologia de l’educació i la instrucció
4

 Fer conscient a la persona de la conducta a modificar i de quins factors impedeixen el

canvi
 Implicar: tenim un problema, com podem solucionar-ho? Que creus que podríem fer?
 Implicar-ho en la consciencia. Quina podria ser la conseqüència que ocorrerà o que
hauríem d’aplicar?
 Supervisió fins a automatització (hem d’evitar la dependència)

Registre de conductes: variables a tindre en compte:

 Definir la conducta a observar: que observarem?

 Inici: quan es comença a observar la conducta?
 Freqüència: quantes vegades es produeix?
 Moment: quan es produeix?
 Periodicitat: quant temps transcorre entre conductes?
 Intensitat: determinar el grau de força o pèrdua de control.
 Antecedents: que passa abans que es du a terme la conducta? Quin es el detonant de
la conducta? Els detonants poden ser:
o Un pensament. Ex: vol fotre
o Una emoció: estic molt enfadat
o Una altra conducta. M’ha llevat alguna cosa la meua mare.
o Imitació/hereditària.
 Conseqüències: com actuem quan es produeix la conducta? Es important determinar
com reacciona mama i papa.
 Lloc: on es produeix la conducta?
 Davant qui: davant quines persones es produeix?
 Finalitat: quin es l’objectiu de la conducta segons els pares? Detectar possibles
discrepàncies.
 Reforçadors: Quines accions o conductes reforcen que es du a terme la conducta?
 Actuacions: Com hem actuat fins ara quan s’ha produït la conducta? Que ha
funcionat?

REGISTRE DE CONDUCTES: VARIABLES A TINDRE EN COMPTE:

 Conductes a instaurar
 Conductes a mantindré
 Conductes a erradicar
 Conductes a modificar
 Conductes a reduir

EXEMPLE APRENENTATGE DECLARATIU:

Coneixement previ erroni:

 Quan es va demanar a un alumne triar entre paper d'alumini i un drap de llana per a
embolicar un refresc que acabava de traure del congelador i mantindre'l fresc el major
temps possible, l'alumne va triar el paper d'alumini. Va triar correctament?
 L'alumini és un bon conductor de calor i passarà la calor ambient amb facilitat al
refresc, mentre que amb la llana, a l'ésser un bon aïllant, es tardaria més a calfar-se.

4
 Psicologia de l’educació i la instrucció
5

 Sobre la base d'aquesta resposta podem dir que en el cas de congelar un aliment serà
millor embolicar-lo en un tros de llana o en alumini?

Creences errònies relacionades amb els estereotips de gènere:

 Estereotips rol
o La maternitat és la major font de satisfacció que una dona pot tindre.
o És natural que homes i dones exercisquen diferents tasques.
o La dones que només es dediquen a les labors domèstiques aconsegueixen
desenvolupar-se plenament.
o La dona, quan té fills, recupera trets infantils que els permeten entendre'ls
millor.
o Ella ací i els seus fills a casa.
o Els homes moderns es dediquen a la llar.
 Estereotips de tret:
o Elles: Amants dels xiquets. Tendres. Comprensives. Compassives. Sensibles a
les necessitats dels altres. Afectuoses. Afectuoses. Submises. Ploren fàcilment.
o Ells: Actuen com a líders. Amants del perill. Individualistes. Agressius. De
personalitat forta. Dominants. Atlètics. Egoistes. Duros.

Impacte dels estereotips de gènere:

 Els estereotips de gènere condicionen com tractem i el que esperem d'homes i dones,
de xiquets i de xiquetes.
 Determinen les conductes d'ells i elles en una societat.
 Limiten i marginalitzen a les persones pel seu gènere.
 Discriminen directa i indirectament a les persones.
 Generen violència.

Les creences errònies relacionades amb el gènere es relacionen amb les conductes que tenim a
l'hora de tractar a un home i a una dona. (actituds de gènere).

AVALUACIO DEL CONEIXEMENT DECLARATIU I PROCEDIMENTAL.

 FORMATIVA: Ofereix feedback, ajudar a la consecució d'objectius, aproximació a la

meta, metes de tasques…

 SUMATIVA: Av. Final, objectiu és qualificar, orientada al resultat

 QUÈ PODEM AVALUAR:

o El que ja sabien (Coneixement previs)

o El que saben (el que han aprés)

o El que saben de manera errònia: 2000, 20001, 2000100

o El que no saben

o Com fan les coses (manera, procediment…)

o Actituds, conductes, valors, habilitats o capacitats…

5
 Psicologia de l’educació i la instrucció
6

4. Auto-regulació.
Quan es vol aprendre, es fixa una meta determinada a on es vol arribar tenint en compte
el coneixements previs de que es disposen. Conforme aprens, la distancia entre el nivell actual
i la meta es mes curta. Així tu mateix pots veure com avances o no heu fas i pots decidir si
aplicar algun tipus de mesura correctora, s’auto-regula l’aprenentatge. Aquesta es la teoria,
però en la practica el avanços en l’aprenentatge no son tan clars ni l’autoregulació es tan
habitual. Hi ha moltes vegades que pensem que som capaços de fer alguna cosa i realment no
es així.

Autoregulació de l’aprenentatge.

- Relacionat amb la metacognició

- Respon la pregunta “ho he après be?”  si o no.
- Conseqüències segons la resposta  es continua aprenent o es deixa ja?
- Respons a les següents qüestions:
o Com se que ho se?
o Ho se ara, però i dema?

Què millora la predicció de l’aprenentatge:

o Tipus de preguntes (obertes, resposta curta, tancades). Les que mes milloren
l’aprenentatge son les preguntes obertes, després curtes, després d’elecció
múltiple i per últim de verdader i fals.
o Dificultat del text o de les preguntes.
o L’aprenent  metacognició, nivell de comprensió, nivell de coneixements i
experiència

Conclusions:

Sobre-estimem el nostre aprenentatge: Ja m’ho se, jo aprenc ràpid etc.

- La sobreestimació perjudica l’aprenentatge

- Hi ha factors que millores la sobreestimació (per exemple: demorar les prediccions
sobre l’aprenentatge).

La consciencia de que has après es enginyosa, es sobrevalora generalment el que has après i
açò porta a una mala auto-regulació del nostre procés d’aprenentatge.

5. Tipus de coneixement i taxonomia d’aprenentatge.

Coneixement declaratiu Coneixement Procedimental
+ Automàtic Memoritzar informació. Aplicar tècniques com ho
Ex: 1492 faries, ho fa visible a la
conseqüència.
Ex: conduir, logaritmes etc.
+Estratègic Comprendre relacions. Aplicar tècniques
Ex: clima, cèl·lula, etc. genèriques.
Ex: quins passos seguiré per
a realitzar un comentari de
text.

6
 Psicologia de l’educació i la instrucció
7

Tant el coneixement declaratiu com el procedimental s’adquireixen de formes diferents que

estan plasmades a la taula anterior i ara les explicarem.

1. Memoritzar informació: compren l’aprenentatge de fets, dades, noms, etc. Es tracta

d’aprenentatge declaratiu mes superficial i senzill.
2. Comprendre relacions: compren aprenentatges declaratius mes complexos tals com
conceptes, principis teòrics, etc. Es tracta d’aprenentatges en els que els aprenents
han d’organitzar elements de coneixement formant una ret integrada de
coneixements verbals.
3. Aplicació de tècniques: es correspon amb en el que al tema hem tractat com
procediments automatitzables. Quan s’ha après es possible recorda verbalment lo que
s’ha après, però aquelles coses que no es varen verbalitzar durant el procés
d’aprenentatge, segurament perquè no es possible memoritzar-les(els micro-
moviments de la ma quan una persona aprèn a escriure a ma) son les aplicacions de
les tècniques. Son opaques a la consciencia.
4. Aplicació de tècniques genèriques: Es tracta d’un aprenentatge de procediments
estratègics. Es diferencia de les tècniques en que son relativament independents de
circumstancies concretes, es a dir, tenen un grau de generalitat major, es regeixen per
regles genèriques que orienten cap a l’acció però no ens porten de forma segura a la
meta. També impliquen un grau de consciencia major que les tècniques simples,
s’utilitzen mes recursos cognitius a diferencia de les simples i son automatitzables.

Però, ambdós coneixements estan molt relacionats, en primer lloc perquè aprendre un
procediment te una fase declarativa prèvia que consisteix en entendre i memoritzar el
procediment. En segon lloc perquè per a augmentar el nostre coneixement declaratiu es molt
necessari el procediment de comprendre de forma complexa. Existeix una relació dual en la
que es el coneixement procedimental serveix per a aprendre coneixement declaratiu, i que
aquest coneixement serveix per a millorar les habilitats procedimentals.