4t ESO

 Les idees romàntiques van arribar al nostre

territori cap al 1830 amb la traducció de les
obres dels principals autors europeus.
 Els ideals romàntics es manifesten en un interés i
una voluntat de recuperar la llengua i les senyes
d’identitat pròpies.
 El romanticisme, anomenat al nostre territori
Renaixença, comença amb la publicació en 1833
del poema “La Pàtria” de Bonaventura Carles
Aribau, on expressa l’enyorança de la pàtria i
l’estima per la seua llengua.
 La poesia fou el gènere preferit.
 Una de les iniciatives per a potenciar la poesia
fou la restitució dels Jocs Florals el 1859 (concurs
poètic originari de l’edat mitjana).
 Temes: la pàtria, la fe i l’amor.
 Els Jocs crearen un públic lector, afavoriren
l’aparició d’editorials, contribuïren a donar
prestigi a la cultura escrita i cohesionaren els
diferents territoris del domini lingüístic català.
 Acabà el 1877, any en què Jacint Verdaguer i
Àngel Guimerà foren premiats en els Jocs Florals.
 A València, la Renaixença fou una
manifestació exclusivament literària.
 Repercussió social restringida.
 El punt de partida va ser la publicació, en
1841, del poema “Cançó”, de Tomàs de
Villarroya.
 Entre 1870 i 1879 es produeixen dos
esdeveniments clau per a l’impuls definitiu a
València: la convocatòria dels Jocs Florals i la
creació de l’associació cultural Lo Rat Penat
en defensa de la llengua.
 Els renaixentistes valencians representaven la
burgesia agrària arrelada en els nuclis
urbans.
 Dos grups de poetes amb característiques
diferents:
• Poetes de guant
• Poetes d’espardenya
 Eren burgesos conservadors.
 S’oposaven a la politització de la Renaixença.
 Poemes escrits en una llengua arcaïtzant
(llemosí), comuna a catalans i balears.
 Cantaven una pàtria idealitzada molt
allunyada de la realitat social.
 Principals autors: Teodor Llorente i Vicent W.
Querol.
 Pertanyien a classes socials humils amb idees
liberals.
 No tenien formació literària.
 Tingueren gran èxit entre les classes populars.
 Propugnaven l’ús del valencià que ara es parla,
una llengua col·loquial sense cap preocupació
per la gramàtica.
 Retratava una realitat social castellanitzada i
diglòssica.
 Principals autors: Eduard Escalante i Constantí
Llombart.
 Va nàixer a València.
 Pertanyia a una família de juristes i estudià Dret i Filosofia i Lletres.
 Es va iniciar en la literatura com a traductor al castellà d’autors
romàntics europeus.
 Com a periodista va fundar i dirigir el periòdic Las Provincias, que encara
existeix.
 Exercí de diputat i senador com a cap del partit conservador a València.
 És el poeta més important de la Renaixença valenciana.
 Fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona i de València.
 Va guanyar la Flor Natural en tres certàmens.
 En els seus poemes destaca la descripció idealitzada de la bellesa dels
paisatges valencians.
 Temes: poemes històrics, patriòtics, religiosos, amorosos, rurals...
 Tipus d’estrofa: predominen els quartets, en especial la cobla, estrofes
amb versos decasíl·labs de 4 + 6 (típic de la literatura medieval
valenciana).
 Va publicar Llibret de versos (1885) i Nou llibret de versos (1902).
 Fou membre fundador de Lo Rat Penat.
 En la Renaixença apareix la necessitat de
trobar un model lingüístic apte per a la
creació i recuperar el prestigi literari que la
llengua tenia en el segle XV.
 Algunes institucions intenten crear un model
ortogràfic i gramatical unitari, però no és
acceptat per tots.
 Es creen dos models de llengua molt
diferents: un model culte basat en la tradició
literària i un model que intenta reproduir la
llengua que es parla al segle XIX.
 Teatre popular Teatre culte

Model lingüístic
Defensava l’ús de la llengua “tal Pretén recuperar la llengua culta, de
com es parla”, amb gran quantitat manera que s’eviten vulgarismes i
d’expressions vives i populars. castellanismes de la llengua popular.

Temes
Reflecteix fidelment la vida
quotidiana i també es fa teatre
religiós. El gènere més
representatiu és el sainet (peça
teatral breu de caràcter còmic i
burlesc amb personatges típics de
les classes populars).
Es recrea en ambients i personatges
històrics, sobretot medievals, seguint
els principis del romanticisme. A poc
a poc, va evolucionant a temes més
realistes i de crítica social.

Autors
Josep Bernat i Baldoví, Eduard
Escalante, Francesc Palanca Roca i Àngel Guimerà i Víctor Balaguer.
Serafí Pitarra.