TEMA 4: DESENVOLUPAMENT FÍSIC I

PSICOMOTOR
ÍNDEX
1. Les habilitats motores
- Els reflexos
- La motricitat gruixuda
- La motricitat fina
- Les variacions ètniques

1. LES HABILITATS MOTORES

Habilitat motora: destresa per a moure una part del cos, ja siga un gran salt o un lleuger
moviment de la parpella. Aquests moviments es denominen habilitats perquè no són
automàtics sinó apresos.
- La seqüència del desenvolupament les destreses motrius.
Per a comprendre la seqüència de les habilitats motores, és de gran utilitat conèixer dos
termes:
PROXIMAL-DISTAL: significa “des del proper cap al llunyà”
- El terme fa referència al fet que el desenvolupament avança des del centre del cos
cap a les extremitats. Per tant, el tors del bebè és molt més gran i desenvolupat que
les mans o els peus.
CÉFALO-CAUDAL: significa “des del cap cap avall”
- S’utilitza per a referir-se a la direcció en què avança el desenvolupament.
- D’aquesta manera, el cervell, els ulls i la boca es desenvolupen abans que les
cames i els peus
- L’habilitat de succionar es desenvolupa més de dos anys abans que l’habilitat per a
patejar.
ELS REFLEXOS:
Reflex: és un moviment de resposta atomàtic o una resposta involuntària a un estímul
particular.
● Els nounats tenen molts reflexos, alguns dels quals desapareixen amb la maduració.
Existeixen tres grups de reflexos que són de gran importància per a la supervivència i per al
desenvolupament del bebè:
1. Els reflexos que asseguren el subministrament d’oxigen.
- El reflex de la respiració comença en els nounats normals abans que el cordó
umbilical es talle.
- Altres reflexos que mantenen l’oxigen són de singlot i els esternuts.
- També és un acte reflex quan els bebès mouen els seus braços i cames per
a lliurar-se d’alguna cosa que els cobreix la cara.
2. Els reflexos que mantenen la temperatura corporal constant.
- Quan els bebès tenen fred ploren, tremolen i acosten les seues cames a la
resta del cos per mantenir la temperatura.
- Quan els bebès tenen calor s’alliberen de les mantes que els cobreixen i es
queden quiets.
 3. Els reflexos que controlen l’alimentació.
- El reflex de succió​: fa que els nounats succionen qualsevol cosa que toca els
seus llavis; els dits de la mà, dels peus, les mantes i sonalls, com també
mugrons naturals i artificials de diferents textures i formes.
- El reflex de cerca​: fa que els bebès giren la seua boca cap a qualsevol cosa
que toque les seues galtes (per cercar un mugró) i llavors comencen a
succionar.
- El reflex de deglució​: és també un reflex important que contribueix a
l’alimentació, com també ho és plorar, quan l’estòmac està buit, i escopir
quan s’ha ingerit massa aliment en un període de temps breu.
Altres reflexos que no són necessaris per a la supervivència, però són signes importants
d’un correcte funcionament cerebral i corporal.
1) El reflex de Babinski​: quan s’acaricien els peus d’un bebè, els seus dits s’obrin en
ventall cap amunt.
2) El reflex de marxa​: quan se sosté als bebès en forma vertical i els seus peus toquen
una superficie plana, mouen les seues cames com si estigueren caminant.
3) El reflex de natació​: quan li’ls/els hi sosté horitzontalment sobre l'estómac, els bebès
estiren els seus braços i cames.
4) El reflex de prensió​: quan alguna cosa toca el palmell dels bebès, tanquen les seues
mans i sostenen a l’objecte amb fermesa.
5) El reflex moro​: quan algú colpeja la taula en la qual es troben recolzats, els bebès
separen els seus braços i els tornen a ajuntar cap al pit, com si volgueren sostenir-se
d’alguna cosa; i al mateix temps ploren amb els ulls oberts.

LA MOTRICITAT GRUIXUDA
Motricitat gruixuda: habilitats físiques que impliquen moviments amplis del cos, tals com
caminar i botar.
- Aquestes accions sorgeixen directament dels reflexos.
GATEJAR
● Els nounats que es col·loquen recolzats sobre el seu estómac mouen els braços i les
cames com si estigueren nadant.
● A mesura que van adquirint més força muscular, comencen a desplaçar-se, i
intenten avançar espentant amb els braços, els muscles i els tors contra la superfície
sobre la qual es troben.
● Comunament als 5 mesos o més, poden usar els seus braços i després les sues
cames per a avançar, recolzats en l’abdomen.
● Entre els 8 i 10 mesos, la major part dels bebès poden gatejar, coordinant els
moviments de les seues mans i genolls d’una forma suau i equilibrada.
● Entre els 11 i 12 mesos, els bebès aprenen a pujar-se a butaques i cadires, poden
accedir a llocs perillosos, com a piscines.
ASSEURE’S
● L’habilitat per a asseure’s també es desenvolupa en forma gradual.
● Als 3 mesos d’edat ja tenen un control muscular suficient com per a asseure’s sobre
la falda sempre que aqueixa persona proveïsca els braços com a suport.
● Aquest assoliment gradualment porta al fet que els xiquets puguen asseure’s sense
cap ajuda als 6 mesos.
CAMINAR
● Comencen donant passos lents, dubitatius, i amb l’ajuda de ios adults; més tard
adquireixen un caminar suau, veloç i coordinat.
● En termes generals, un xiquet pot caminar de la mà d’un adult als 9 mesos, pot estar
dempeus solament per moments als 10 mesos i pot caminar sense ajuda als 12
mesos.
● Caminar és un excel·lent exemple del desenvolupament multifacètic. Exiteixen 3
factors que es combinen per a permetre que un bebè puga caminar:
1. La força muscular.
2. La maduració del cervell en l’escorça motora.
3. La pràctica.

Desenvolupament multifacètic​:
- Una vegada que els primers dos factors es desenvolupen i fan possible que el bebè
puga caminar.
- Comença a sentir passió per aquesta activitat.
- Caminen en diferents superfícies.
- Quan ja poden caminar practiquen mantenint l’equilibri alçats i en moviment per més
de 6 hores per dia en total.

LA MOTRICITAT FINA
Motricitat fina: habilitats físiques que impliquen moviments lleugers del cos, especialment de
les mans i els seus dits, tals com dibuixar i alçar una moneda. Quines capacitats inclouen?
1. Més important: els moviments dels dits:
● En les persones, el moviment dels dits és l’exemple més evident de la
motricitat fina, i és la que ens permet escriure, dibuixar, escriure a fer nusos i
altres.
EVOLUCIÓ DE LES HABILITATS DEL MOVIMENT DELS DITS:
1. Els nounats tenen un reflex important que els permet tancar les mans i
agarrar, però manquen de control sobre els dits i les mans.
2. En el curs dels primers 2 mesos, els bebès solen moure els seus braços amb
excitació per un objecte que es troba suspès prop del seu abast.
3. Als 3 mesos d’edat, generalment són capaços de tocar els objectes, però
encara no poden sostenir-los llevat que l’objecte siga col·locat entre les
seues mans, en part a causa que la coordinació ulls-mans és molt limitada.
4. Als 4 mesos, generalment els bebès poden arreplegar i sostenir alguna cosa,
però la sincronització no és òptima; tanquen les mans abans o després de
temps, i poden sostenir l’objecte només per un curt període.
5. Als 5 mesos, els bebès poden transferir objectes de la mà a la boca (la
succió del polze sol ser una motivació important).
6. Als 6 mesos, i amb una mirada concentrada i intencional, la majoria dels
bebès poden aconseguir, prendre i subjectar quasi qualsevol objecte que
siga de la grandària apropiada.
7. Als 11 o 12 mesos, ja són capaços de coordinar ambdues mans per a poder
“tancar” un objecte massa gran com perquè puga ser sostingut per una sola
mà.
8. Cap al final del primer anys i al llarg del segon, les habilitats dels dits
milloren, quan els bebès comencen a acostumar-se a tècniques com el
 moviment de pinça (utilitzant el polze i l’índex per a arreplegar objectes
xicotets) o a alimentar-se pels seus propis mitjans (primer amb les mans,
després amb els dits i després amb utensilis).
9. En el segon any, arreplegar alguna cosa es transforma en un fet més selectiu
i no tan compulsiu.
2. Altres:
● Els moviments de la llengua, la mandíbula, els llavis i els dits dels peus
també són exemples de motricitat fina.

LES VARIACIONS ÈTNIQUES

- Tots bebès sans desenvolupen les seues destreses motrius en la mateixa
seqüència, però no necessàriament en el mateix moment.