TEMA 3: DESENVOLUPAMENT SENSORIAL I

PERCEPTUAL

ÍNDEX
1. La sensació i la percepció
1.1. Els sentits en el nounat
1.2. Sensació i percepció
1.2.1. Diferències
1.2.2. Exemple

2. L’audició
2.1. Naixement i primers mesos
2.2. El cervell humà i l’experiència
2.3. Les regles del seu idioma

3. La visió
3.1. La visió és el sentit més madur en nàixer
3.2. Evolució fins als 3 mesos

4. El gust, l’olfacte i el tacte

4.1. Dos objectius
4.2. El gust
4.3. L’olfacte
4.4. Conclusió
 LA SENSACIÓ I LA PERCEPCIÓ

1.1 ELS SENTITS EN EL NOUNAT

Tots els sentits ja exerceixen una funció en el moment del naixement

- El nounat obri els ulls, té oïdes sensibles, i nas, llengua i pell receptives

Durant el primer any de vida el nounat utilitza els sentits per a organitzar i classificar les seues
experiències

- “Els bebès passen la major part del seu primer any simplement observant al seu
voltant, atenen a tot sense enfocar res en particular”

1.2 SENSACIÓ I PERCEPCIÓ

Si tots els sentits funcionen en el nounat perquè ens semblen com que no perceben massa?

- Per a comprendre-ho, necessitem ser conscients de la distinció entre sensació i

percepció

SENSACIÓ: resposta d’un sistema sensorial (vista, oïda, tacte, gust, olfacte) quan detecta un
estímul

PERCEPCIÓ: processament mental d’informació sensorial, quan el cervell interpreta una

sensació

1.2.1 DIFERÈNCIES

• Les SENSACIONS comencen quan un òrgan extern (ull, oïda, pell, llengua o nas) troba
alguna cosa en el món exterior que es pot veure, escoltar, tocar, agradar o fer olor
• La PERCEPCIÓ es produeix quan el cervell adverteix i processa una SENSACIÓ. Aquest
procés es duu a terme en l’escorça, generalement com a resultat d’un missatge provinent
d’un dels òrgans dels sentits, un missatge que l’experiència indica que podria ser
important interpretar
• El cervell del bebè està especialment adaptat per a harmonitzar les experiències que es
repeteixen, i s’esforça per trobar-los un sentit (interpretació-percepció-sentit)

1.2.2 EXEMPLE

• La nounada Emily no té idea que Emily és el seu nom, però té la capacitat d’escoltar els
sons en el seu rang normal per a la parla i una preferencia innata pels patrons que es
repeteixen.
• Al voltant dels 4 mesos, quan la seua escorça auditiva ha madurat una mica, la paraula que
es repeteix moltes vegades (Emily), és percebuda i sentida, i el so s’associa amb l’atenció
per part de les altres persones.
• Als 6 mesos, Emily probablement obrirà els ulls i tornarà el cap quan escolte el seu nom.
• Alguns mesos més endavant descobrirà que Emily és el seu nom. Quan açò ocorre la
cognició es farà evident.
• Per tant, la cognició va més enllà de la percepció. Es produeix quan les persones pensen i
interpreten el que han percebut. Hi ha una seqüència per a la comprensió:
(sensació-percepció-cognició)
• Els òrgans sensorials d’un bebè han de funcionar perquè aquesta seqüència s’inicie.
 L’AUDICIÓ

2.1 NAIXEMENT I PRIMERS MESOS

• El sentit de l’audició és ja bastant fi en nàixer. Certs sons semblen provocar alguns reflexos,
àdhuc sense que intervinga la percepció conscient
• Els sorolls sobtats sobresalten al nounat i el fan plorar
• Els sons rítmics, com les cançons de bressol o els batecs cardíacs, els calmen i els adormen.
Fins i tot els primers anys de vida, els bebès tornen el cap cap a la font de so
• Prompte començen a adaptar aqueixa resposta i a relacionar la visió amb el so, amb una
precisió que va en augment
• Els bebès més xicotets estan particularment atents a la veu humana, desenvolupen una
ràpida comprensió de la paraula parlada i ignoren els sons irrellevants

2.2 EL CERVELL HUMÀ I L’EXPERIÈNCIA

• A mesura que el temps passa, l’audició sensible es combina amb el desenvolupament del
cervell, pot distingir patrons de sons i síl·labes
• El cervell humà detecta les diferències significatives i ignora les que no ho son
• L’experiència es construeix sobre aqueixes habilitats de diferenciació i connecta els detalls
• Per detectar les diferències significatives:

o Una paraula té el mateix significat per al cervell, encara que la pronuncie un home,
una dona o un xiquet, o la diu un membre de la família o un estrany
o Un factor significatiu és el to

2.3 LES REGLES DEL SEU IDIOMA

Els bebès molt prompte s’acostumen a les regles del seu idioma:

• Quina síl·laba s’accentua (diversos dialectes anglesos tenen diferents regles)

• Si el canvi en el to de la veu és significatiu per a la llengua (com en el xinés)
• O si certes combinacions de sons son freqüents o mai es repeteixen

Tot es basa en una audició acurada de la parla humana, encara que el que es diu no estiga
dirigit a aqueixa persona o es pronuncie en un idioma que no comprenen
 LA VISIÓ

3.1 LA VISIÓ ÉS EL SENTIT MÉS MADUR EN NÀIXER

• El fetus no té gens per a veure, per tant la connexió entre els ulls i l’escorça visual no pot
formar-se abans de nàixer
• Els nounats enfoquen els objectes que estan a una distància entre 30 i 75cm i contemplen
tot (generalment el rostre de la persona que els cuida) sense comprendre de què es tracta
• Els nounats prefereixen els rostres però no saben perquè, i aquesta preferència desapareix
en 1 o 2 mesos

3.2 EVOLUCIÓ FINS ALS 3 MESOS

Amb el temps l’experiència visual es combina amb la maduració de l’escorça visual, la qual
cosa augmenta la destresa visual

El bebè mira més atentament al rostre humà

2 MESOS
Somriu de manera tímida i fugaç
L’exploració visual es fa més organitzada, més eficaç, i se centra en els punts importants
3 MESOS Observa amb més atenció els ulls i la boca, les parts del rostre que contenen major info
Els bebès prefereixen les fotos de rostres amb trets humans que de rostres en blanc

EL GUST, L’OLFACTE I EL TACTE

4.1 DOS OBJECTIUS

El conjunt de sensacions primerenques sembla organitzar-se cap a dos objectius:

• La INTERACCIÓ SOCIAL: per a respondre a les preguntes que els resulten conegudes
• El BENESTAR: per a calmar-se entre els disturbis de la vida infantil
El gust, l’olfacte i el tacte ja funcionen en nàixer i ràpidament s’adapten al món social

4.2 EL GUST (exemples)

• Un estudi va descobrir que el gust del sucre calmava als bebès de 2 setmanes, però no
produïa cap efecte en els de 4 setmanes, llevat que estiguera acompanyat per la mirada
segura de la persona que els cuida.
• En un altre estudi es va demostrar que el gust del sucre és un bon calmant per al nounat.
No obstant això, els bebès més grans poden plorar quan veuen al metge, anticipant-se al
dolor i ignorant el consol del sucre.

4.3 L’OLFACTE

A mesura que els bebès aprenen a reconèixer l’olor i la forma de manipular-los de la persona
que els cuida, es relaxen només quan son bressolats per qui els resulta familiar, encara que els
seus ulls estiguen tancats

TOTS ALHORA: les experiències més importants es perceben amb tots els sentits alhora

4.4 CONCLUSIÓ

Els bebès semblen estar programats genèticament amb sentits “socials”, que els permeten
integrar-se ràpidament a la família humana, i després s’adapten a les experiències individuals